1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITA T
INTERNET
ANTERIOR
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Per començar
Línia del temps
Las invents revoluciones
Els grandes
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Línia del temps
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Els invents
ANTERIOR
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Mapa de la unitat
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA
LA SEGONA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
POBLACIÓ I CIUTATS
LA REVOLUCIÓ DELS
TRANSPORTS
LA SOCIETAT DE CLASSES
LA PRIMERA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
EL MOVIMIENT OBRER
EL CANVI CULTURAL
ANTERIOR
SURT

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Enllaços d’interès
Vídeo sobre Henry Ford
Àudio de Marconi
La màquina de vapor
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
La casa burgesa
El moviment obrer
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Gràfic de l’evolució de la població
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La revolució agrícola
L’arada a vapor
Els canvis en la rotació
de conreus
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Els efectes de la revolució
agrícola
Un agricultor
modern
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Comparació entre la rotació triennal
i la quadriennal
ANTERIOR
SURT

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Pagès treballant amb una arada a vapor
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Els efectes de la revolució agrícola
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Text: Un agricultor modern
Un agricultor modern
El 1835 vaig prendre possessió de l’explotació de Créteil. [...] La rotació era biennal. [...]
La collita d’aquella època era de 15 hectolitres de blat per hectàrea i de 12.000 quilos de
remolatxa per hectàrea. [...]
Actualment, conreo de 23 a 25 hectolitres de blat per hectàrea i de 16.000 a 23.000
quilos de remolatxa per hectàrea. Vaig ampliar la qualitat del sòl cultivable. [...]
A més, mitjançant permutes i compres, vaig aconseguir reunir diverses parcel·les. [...]
El 1839 vaig comprar dues sembradores mecàniques per al blat. Després, n’he comprat
cinc més.
J. C. POTEL-LECOUTEUX, Autobiografia, 1867
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La revolució dels transports
El ferrocarril
El canal de Suez
AMPLIA LA IMATGE
L’estalvi de temps
amb el ferrocarril
Els efectes
del ferrocarril
AMPLIA LA IMATGE
L’evolució de la xarxa
ferroviària
AMPLIA LA IMATGE
L’evolució
del ferrocarril
La desconfiança
enfront dels nous
transports
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
PASSA AL TEXT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
El canal de Suez amb vaixells
de vela i vapor
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Inauguració de la primera línia de ferrocarril a Alemanya
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Els efectes del ferrocarril
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Estalvi de temps després de l’arribada del ferrocarril
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’evolució de la xarxa ferroviària europea
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’evolució del ferrocarril en alguns països
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Text: La desconfiança enfront dels nous transports
La desconfiança enfront dels nous transports
El canvi massa sobtat d’un clima a un altre produiria un efecte mortal sobre les vies
respiratòries [...].
Finalment, l’ansietat sorgida del risc que es corre constantment mantindrà els viatgers
en un permanent estat d’alerta que serà el precursor d’afeccions cerebrals. Per a una
dona embarassada, qualsevol viatge conduirà de manera infal·lible a un avortament
amb totes les conseqüències [...].
Text citat per A. M. NIVEAU, a Història dels fets econòmics contemporanis, 1977
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La primera revolució industrial
El procés
d’industrialització
La fàbrica
AMPLIA LA IMATGE
La màquina de vapor
PASSA AL WEB
La màquina de vapor
AMPLIA LA IMATGE
Conseqüències
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La indústria britànica
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
Mapa de la
industrializació
AMPLIA LA IMATGE
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
El procés d’industrialització
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La fàbrica
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Esquema de la màquina
de vapor
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Conseqüències de la industrialització
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La indústria britànica
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La industrialització a Europa en el segle XIX
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La segona revolució industrial
L’electricitat
AMPLIA LA IMATGE
L’empresa familiar
i la societat anònima
El repartiment
de la producció industrial
Àudio de Marconi
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
Vídeo sobre Henry Ford
El treball
en cadena
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
ANTERIOR
PASSA AL TEXT
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’electricitat
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
El repartiment de la producció industrial mundial
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Comparació entre l’empresa familiar i la societat anònima
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Text: El treball en cadena
El treball en cadena
La nostra primera manera de fer l’acoblament consistia a pujar el nostre vehicle en un
lloc, i els obrers portaven les peces a mesura que les necessitaven, com quan es
construeix una casa [...].
El nostre primer progrés en l’acoblament consisteix a portar la feina a l’obrer en lloc
de portar l’obrer a la feina. Avui, totes les nostres operacions s’inspiren en aquests
dos principis: cap home no ha de fer més d’una cosa; i sempre que sigui possible,
cap home no s’ha d’ajupir... El resultat net de l’aplicació d’aquests principis és reduir
en l’obrer la necessitat de pensar i reduir els seus moviments al mínim [...].
L’home no ha de tenir un segon menys del que necessita, ni un segon més [...]. L’home
que col·loca un pern no col·loca la femella. L’home que col·loca la femella,
no la colla.
Henry FORD, La meva vida i la meva obra, 1925
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Poblacions i ciutats
Evolució
de la població
La ciutat industrial
AMPLIA LA IMATGE
L’emigració europea
als Estats Units
AMPLIA LA IMATGE
Els emigrants
AMPLIA LA IMATGE
Densitat de població
i ciutats
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA
Un barri burgès
i un barri obrer
La casa burgesa
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’evolució de la població en diversos països europeus
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La ciutat industrial
La ciutat industrial (I)
La ciutat industrial (II)
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
TORNA
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La ciutat industrial (I)
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La ciutat industrial (II)
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Mapa d’Europa de densitat
de població i ciutats
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’emigració europea als Estats Units
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Els emigrants, de Tommasi
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Un barri burgès i un barri obrer
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La societat de classes
L’aristocràcia
AMPLIA LA IMATGE
Pobresa i durada
de la vida
La burgesia
AMPLIA LA IMATGE
Salaris a França
Els obrers
Despeses de famílies
burgeses i obreres
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
L’evolució
del nivell de vida
Explotació
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
PASSA AL TEXT
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’aristocràcia
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La burgesia
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Els obrers
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Comparació del nivell de vida d’una família burgesa i d’una família obrera
ANTERIOR
SURT

47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Pobresa i durada de la vida
ANTERIOR
SURT

48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Salaris diaris a França l’any 1840
ANTERIOR
SURT

49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’evolució del nivell de vida
ANTERIOR
SURT

50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Text: L’explotació a les fàbriques
Explotació
Els amos de les fàbriques, ansiosos per mantenir en funcionament les màquines dia i nit
mentre la indústria fos pròspera, ocupaven homes, dones i nens en jornades
de treball de 12 a 16 hores, de dia i de nit.
Quan hi havia una fase de depressió econòmica, no dubtaven a desfer-se de la força
de treball, perquè tenien sempre una cua de desocupats a la porta de la fàbrica esperant
el moment en que decidissin tornar a posar en funcionament les màquines.
Quan els patrons volien augmentar la producció, feien treballar més durament els seus
treballadors. Quan calia contraure la producció, reduïen la força de treball o contractaven
personal per períodes curts amb sous miserables.
P. DEANE, La Primera Revolució Industrial, 1953
ANTERIOR
SURT

51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
El moviment obrer
L’evolució de la legislació
laboral britànica
La vaga
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La jornada de vuit hores
La Primera
Internacional
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
La vaga, de L. Adler (1889)
ANTERIOR
SURT

53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’evolució de la legislació laboral britànica
ANTERIOR
SURT

54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Text: La Primera Internacional
La Primera Internacional
Considerant: Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra d’ells mateixos,
que els esforços que facin per conquerir l’emancipació no han de tendir a constituir nous
privilegis, sinó a establir per a tothom els mateixos drets i els mateixos deures.
Que la submissió del treballador al capital és la font de tota servitud: política, moral,
material. Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran
objectiu al qual ha d’estar subordinat tot moviment polític. Que tots els esforços
fets fins ara han fracassat per manca de solidaritat entre els obrers
de les diverses professions en cada país i per manca d’una unió fraternal entre els
treballadors de les diverses regions. Que l’emancipació dels treballadors no és un
problema simplement local o nacional, sinó que, contràriament, interessa totes les
nacions [...].
Preàmbul del text fundacional de la Primera Internacional, Londres, 1864
ANTERIOR
SURT

55. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Cartell on es demanen
les vuit hores de treball
ANTERIOR
SURT

56. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
El canvi cultural
L’enterrament a Ornans
El vagó de tercera
L’Àngelus
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
L’evolució
de l’alfabetització
La dona
i el matrimoni
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

57. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’enterrament a Ornans, de Courbet
ANTERIOR
SURT

58. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’Àngelus, de Millet
ANTERIOR
SURT

59. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
El vagó de tercera, de Daumier
ANTERIOR
SURT

60. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Text: La dona i el matrimoni
La dona i el matrimoni
Y [el señor De la Lage] se frotaba las manos colosales, sonriendo a una idea que […]
jamás se le había presentado tan clara y halagüeña como entonces. ¡Qué mejor esposo
podían desear sus hijas que el primo Ulloa! […]
«Las señoritas De la Lage –discurría don Manuel– deben casarse, y sería contrario al
orden providencial que no apareciese tronco en que injertar dignamente retoños de tan
noble estirpe; pero antes se quedan para vestir imágenes que unirse con cualquiera […]
las señoritas De la Lage sólo pueden dar su mano a quien se las iguale en calidad.» […]
[En la fachada de la casa] desafinaba una galería de nuevo cuño […] allí se las
encontraba siempre [a las señoritas De la Lage] posadas como pájaros en rama favorita;
allí hacían labor, allí tenían un breve jardín, contenido en macetas y cajones […]
Emilia PARDO BAZÁN, Los pazos de Ulloa, 1886
ANTERIOR
SURT

61. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
L’evolució de l’alfabetització
ANTERIOR
SURT

62. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
SÍNTESI (II)
Síntesi (I)
 Tres processos simultanis van afavorir la revolució industrial: el creixement
de la població, l’expansió de l’agricultura i un canvi de mentalitat econòmica.
 La industrialització va començar a la Gran Bretanya a partir de la segona meitat del
segle XVIII i després es va estendre per tot Europa. La primera fase de la
industrialització va estar molt lligada a la indústria tèxtil, mentre que la indústria
siderúrgica va assolir un gran desenvolupament a mitjan segle XIX.
 La producció industrial va créixer a una velocitat vertiginosa, però els antics
mitjans de transport (vaixells de vela, diligències...) eren lents o tenien poca
capacitat de càrrega. Es necessitaven nous transports per millorar el comerç
i assegurar el proveïment de les fàbriques i la distribució de les mercaderies.
En el segle XIX, la situació va canviar: es van construir vaixells de vapor
i ferrocarrils.
 A partir del 1870, es van produir noves transformacions en l’economia mundial,
que es coneixien com a Segona Revolució Industrial. Es van desenvolupar noves
indústries, van sorgir altres potències industrials, va aparèixer la gran empresa i es
va modificar la forma de producció.
ANTERIOR
SURT

63. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 3
SÍNTESI
Síntesi (II)
 La revolució industrial també va ser un procés de canvi social. Al llarg del segle XIX
es va accelerar el creixement de la població i es van produir grans migracions
a les ciutats, a les colònies d’ultramar i al continent americà.
 La societat industrial es dividia en classes, grups que es distingien per la seva
posició econòmica. La burgesia es va convertir en la classe predominant quan
l’aristocràcia va perdre la major part dels seus privilegis.
 Una de les novetats del segle XIX va ser la consolidació de la petita burgesia (classe
mitjana) i l’aparició d’una classe obrera industrial. No obstant això,
la pagesia va continuar sent el grup majoritari.
 La concentració de milers de treballadors en fàbriques va afavorir
que prenguessin consciència de les dures condicions laborals i que intentessin
millorar-les mitjançant accions col·lectives. Aquests moviments es van basar en
dues ideologies noves: el socialisme i l’anarquisme.
 Com a conseqüència de les grans transformacions econòmiques derivades
de la Revolució Industrial, també es van produir canvis significatius en la cultura
i els costums.
ANTERIOR
SURT