1. Prova accés universitat. CFAM “ La Pau”
El pr og r é s e n l’ a g r ic u lt ur a , l a i n dú st r i a, Història
1.1 el s t r a n sp o rt s i l e s c om un i c ac io n s
contemporània
1. Sintetitza els principals canvis que van tenir lloc en la
població anglesa i europea a partir de finals del segle
XVIII.
- A GranBretanya hi va have r una gran expansió
demogràfica des de mitjan segle XVIII deguda a un
augment de la població ben alimentada.
- Durant el s. XVIII va augmentar la natalitat perquè va
disminuir l’edat de contreure matrimoni i el nombre de
celibataris (persones solteres) i es va reduir la taxa de
mortalitat resultat d’una alimentació millor i d’alguns
avenços mèdics i higiènics. Finalment, l’esperança de vida
va créixer notablement: aprox. 50 anys a la majoria de
països industrialitzats.
- [Aquest augment de la població va dona r lloc a una dinàmica
migratòria desconeguda fins llavors, tant pel que fa a
l’interior dels països –del camp a la ciutat , degut a l’augment
vegetatiu de la població rural, les caigudes dels preus
agrícoles, l’auge de la industrialització i el desenvolupam ent
dels transports - com pel que fa a l’àmbit intercontinental.
Els països més afectats van ser:Gran Bretanya,Alemanya,
Itàlia, Espanya i els països escandinaus. Els països receptors
van ser: Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.]
2. Resumeix les principals innovacions agrícoles que van
acompanyar el naixement de la indústria moderna.
- Es va produir un augment notable de la producció d’aliments
gràcies a tres innovacions agràries:
 Canvis del sistema de conreus : difusió de la
rotació de conreus ( sistema Norfolk ), que va
permetre suprimir el guaret i augmentar la
cabanya ramadera.
 Introducció de màquines noves (sembrada,
Jethro Tull; arada, Rotherham ; trilladora
mecànica...), de nous conreus (patates, blat de
moro...) i de nous fertilitzants (guano).
1

2. Prova accés universitat. CFAM “ La Pau”
 Canvis en l’estructura de la propietat : el
tancament de les terres comunals ( openfields )
que va comportar una privatització mitjançant les
lleis de tancament ( Enclousure Acts ). Això va
provocar una concentració de la propietat i va
perjudicar els petits propietari s i els pagesos
pobres que es van veure obligats a emigrar cap a
les ciutats.
- [Cal afegir que a partir de la crisi de sobreproducció europea
de la dècada de 1870:
 L’agricultura europea i mundial va tendir a
l’especialització a escala planetària , segons
les possibilitats del terreny i les condicions
climàtiques, la qual cosa va fer que s’introduïssin
en el mercat europeu productes de les sones
tropicals i equatorials (canya de sucre, cafè,
cacau, plàtans, etc.).]
3. Explica els elements principals que v an anar
estretament vinculats amb l’aparició de la
industrialització.
- El naixement de la indústria va anar lligada a:
 La concentració de la mà d’obra en fàbriques a
causa de l’ús de màquines ( llançadora volant de John
Kay; les noves filadores, l’ Spinning Jenny , la Mule i
la Water Frame); i els telers mecànics més les noves
màquines dels sectors agrícola, miner i metal·lúrgic) ,
de la substitució de les fonts animades d’energia per
l’hidràulica, el carbó i la màquina de vapor de James
Watt (símbol de la ind ustrialització) . En definitiva, la
producció artesanal va ser substituïda pel sistema fabril
(producció en sèrie). Tot això, va permetre augmentar
la productivitat i la producció.
 La indústria tèxtil, llana i cotó . El cotó s’importava
massivament de l’Índia i de les plantacions esclavistes
dels Estats Units i la indústria tèxtil britànica convertia
en teixits (en substitució de les indianes estampades),
indústria que va adquirir una gran expansió fins al punt
d’exportar bona part de la seva produc ció.
 Un altre sector decisiu de la industrialització, el carbó i
la siderúrgia . L’ús de vigues de ferro a les mines, la
2

3. Prova accés universitat. CFAM “ La Pau”
introducció de rails i vagonetes va facilitar l’extracció i
el transport del carbó, que a finals del segle XVIII va
ser substituït pel carbó de coc, amb molt més poder
calorífic, cosa que va permetre la producció de ferro en
grans quantitats. Posteriorment, la pudelació , el
laminatge de ferro i el convertidor Bessemer van
permetre convertir el ferro en acer.
 També sectors industrials van m illorar: la
altres
indústria química per la fabricació de tints i
blanquejadors (indústria tèxtil) i àcid sulfúric; la
metal·lúrgia (fabricació de m aquinària) i la
construcció .
 Els nous transports : van millorar els camins i es van
construir nous canals i el ferrocarril va provocar una
autèntica revolució.
 L’augment considerable del comerç que va passar
d’un àmbit d’intercanvis local i comarcal a un mercat
integrat d’àmbit nacional i internacional.
- [En aquest panorama industrial, a partir de 1880 i fins a la 1ª
Guerra Mundial, període que es coneix amb el terme de
Segona Revolució Industrial , es produïren uns canvis
tècnics de la producció que transformaren de nou l’economia:
 L’etapa del carbó, el ferro i la màquina de vapor va
donar pas, amb una rapidesa inus itada a la de
l’electricitat i el petroli , l’acer i el motor
d’explosió . L’ús de noves fonts d’energia i l’aparició de
noves tècniques van revolucionar el treball industrial i
la seva organització.]
4. Exposa les transformacions principals dels transpor ts i
comunicacions durant els segles XVIII i XIX.
- A Anglaterra a partir de mitjans del segle XVIII, per poder
transportar matèries primeres i mercaderies, van millorar els
camins i es van construir nous canals. El ferrocarril
( Stephenson va inventar la lo comotora de vapor , el 1829)
va provocar una veritable revolució del transport. La
construcció de la xarxa ferroviària durant la segona meitat
del segle XIX va modificar, tant a Gran Bretanya com a la
resta d’Europa, els costums socials, perquè va fer més ràpids
i segurs els viatges de llarga distància.
3

4. Prova accés universitat. CFAM “ La Pau”
- [A més, va dinamitzar el intercanvis comercials i, des del
punt de vista financer, va constituir la primera causa de les
principals inversions bancàries i particulars del segle XIX,
afavorint la internacion alització dels capitals.]
4