Presentació d'aula

1. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2.  La Revolució Industrial va obrir un període de creixement
econòmic sense precedents fins llavors, durant el qual es va
produir la implantació d’un nou model econòmic: el capitalisme.
Aquest procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del
segle XVIII, es va anar estenent per tota Europa, els Estats Units i
el Japó, encara que no pas de manera homogènia ni simultània
(diferents temps, diferents ritmes). Els antecedents d’aquesta
primera Revolució Industrial els trobem en la proto-
industrialització, període previ (segles anteriors) en què es
donen les condicions que permetran l’inici d’aquest procés
d’industrialització: mercat supralocal, iniciatives empresarials,
desenvolupament tecnològic, mobilitat de capitals, etc. Entre El
1740/80 i el 1850 es va produir una transformació radical dels
sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les
màquines van anar substituint la feina manual i els antics
artesans van donar pas a obrers concentrats en grans fàbriques. A
més, una nova font d’energia, el vapor, es va aplicar a les
màquines i als nous mitjans de transport (el ferrocarril).

3.  La industrialització va originar una nova organització de
l’economia, el capitalisme, un sistema basat en la propietat
privada i la lliure iniciativa. La indústria va modificar l’antic
equilibri camp-ciutat i va propiciar l’aparició de dos noves
classes socials, antagòniques: la burgesia i el proletariat.
Entre el 1870 i el 1914 l’economia dels països industrialitzats
va experimentar un nou període de creixement, que es
coneix amb el nom de Segona Revolució Industrial.

4.  Els dos termes són, en realitat, erronis: revolució
(concepte pres de la política), perquè, en realitat es va
tractar d’un procés de llarga durada, no sobtat, i industrial
perquè els canvis van afectar a més de l’agricultura i la
població, a la societat en general. No obstant això, aquest
concepte ens permet comprendre la importància i
transcendència dels canvis.

5.  La Revolució Industrial, denominació que inclou fenòmens
molt diversos, transformarà la vida dels homes, les
relacions entre els pobles i l’estructura de les societats.
 Es pot considerar que són quatre les bases de la Revolució
Industrial:
1. Creixement demogràfic (la població creix de pressa).
Aquest creixement demogràfic no es pot entendre sense un
augment dels recursos alimentaris (= revolució agrícola)
2. Unes matèries primeres, que són imprescindibles per
satisfer les necessitats d’aquesta població creixent
3. Noves fonts d’energia per transformar aquestes primeres
matèries
4. La mecanització.

6.  L’augment de la producció d’aliments va ser possible gràcies
a dues grans transformacions: la privatització del sòl i
l’aplicació de noves tècniques i nous mètodes de conreu.
 La Revolució Industrial posà fi a la propietat senyorial i als
béns comunals, característics de l’Antic Règim, i la terra va
passar a ser una propietat privada amb el tancament de les
terres comunals (openfields) que comportaren la
privatització de la propietat mitjançant les Enclosure Acts
(lleis de tancament de terres). Aquesta individualització de
la terra va estimular els conreadors a introduir millores
tècniques per augmentar la producció i obtenir així més
beneficis.

7.  El canvi fonamental dels sistemes de conreu va ser la
supressió del guaret, substituït per la plantació de
farratgeres (sistema Norfolk). Això permetia no haver de
deixar cap tros del camp sense conrear i, alhora, obtenir
conreus herbacis amb els quals es podia alimentar el
bestiar.
 Unes altres millores van ser les noves arades, como la
Rotherham (que removia la terra amb més facilitat) i les
noves sembradores com la Jethro Tull. Finalment, la
introducció de nous conreus, com el blat de moro i la
patata, i l’expansió de la ramaderia van afavorir una dieta
més rica i més variada.

8.  L’augment de l’oferta d’aliments des de mitjans del segle
XVIII va provocar un creixement demogràfic elevat per
l’augment de la natalitat, amb la disminució de l’edat de
contraure matrimoni i del nombre de celibataris i, per una
altra banda, per la reducció de la taxa de mortalitat donada
la millor alimentació i els avanços en medicina i higiene.
L’esperança de vida també va créixer notablement i, a la
darreria del segle XIX, ja se situava al voltant dels 50 anys.
 Anglaterra va tenir un creixement demogràfic vertiginós: de
set milions d’habitants el 1750 va passar a catorze milions el
1831, arribant als 40 milions a finals de segle.

9.  Successivament, el carbó, l’electricitat i el petroli seran
les fonts d’energia principals de la Revolució
Industrial. El carbó substitueix la fusta com a
combustible. Els primers grans centres industrials
sorgiran a prop de les mines. D’altra banda, es
comença a utilitzar l’electricitat, una forma d’energia
més neta i barata. Primer s’aplica als llums (Edison
inventa la bombeta el 1879) i després al transport. Cap
a la fi del segle, el petroli possibilita, junt amb
l’electricitat, una Segona Revolució Industrial.

10.  La industrialització està estretament lligada a una cadena
contínua d’invents: la màquina de vapor, gran símbol de
la primera industrialització; cal destacar també invents en
el camp de la indústria tèxtil i la siderúrgia, i, finalment, la
locomotora (locomotora de vapor). Watt va inventar la
màquina de vapor, l’invent decisiu. Després de tretze anys
d’experiències va aconseguir fabricar una màquina moguda
per l’energia que desprenia un corrent continu de vapor
d’aigua. La primera patent, o títol de propietat, es va
concedir a Watt el 1769. Abans de començar el nou segle ja
s’havien construït cinc-centes màquines al tallers de
Boulton, un dels socis de Watt. La màquina de vapor va
transformar en pocs anys els sistemes de treball, és per això
que es diu que és un dels invents transcendentals de la
història.

11.  Pel que fa a la siderúrgia, la substitució del carbó vegetal
pel carbó de coc (Darby, 1732), amb molt més poder
calorífic, i la seva fosa en un alt forn van permetre, d’una
banda, un creixement extraordinari del sector miner del
carbó, i de l’altra, la producció de ferro en grans quantitats.
La fosa del ferro exigia l’eliminació de les impureses del
carboni i l’acceleració de la combustió mitjançant
poderosos corrents d’aire. Va ser Cort, un agent navilier,
qui trobà un nou procediment de forja amb el qual
s’eliminaven les escòries. El 1885, Bessemer inventa un
convertidor que transformà grans quantitats de ferro fos en
acer (l’acer és més mal.leable i té menys impureses que el
ferro).

12.  Els transports van experimentar també una enorme
transformació amb l’aplicació de la màquina de vapor, una
transformació que es concreta amb l’aparició del ferrocarril
i el vaixell de vapor.
 El ferrocarril
El ferrocarril té el seu antecedent en les vagonetes de les
mines, mogudes sobre rails amb la força de l’home.
Stephenson construeix la primera locomotora (Watt
s’havia oposat sempre a la utilització d’una màquina
d’aquest tipus); la primera locomotora és la primera
màquina de vapor que utilitza la seva energia per arrossegar
càrregues sobre rails.
El primer tren, exclusivament miner, va circular el 1825
entre Stockton i Darlington a 25 km/h. Davant hi anava un
home a cavall, agitant una bandera advertint la gent dels
perills d’aquell monstre de ferro fumejant.

13. Fins el 1830 no circula el primer tren de passatgers que fa el
trajecte Manchester-Liverpool a una velocitat mitjana de 30
km/h [la premsa anglesa es demanava alarmada “si
l’organisme humà podia ser capaç de resistir gaire temps
aquelles velocitats”]. És important assenyalar que el
ferrocarril ja tripliqués les velocitats assolides per les
diligències de cavalls i en multipliqués la capacitat de
càrrega.
L’explotació de nous territoris no pot explicar-se prescindint del
ferrocarril. Als Estats Units la marxa cap a l’oest s’accelera, i de la
mateixa manera comencen a arribar a la zona costanera els
productes (blat, fusta i pells) de l’interior del Canadà. Al darrer
terç del segle ja són construïdes les grans línies que travessen els
Estats Units i, a Europa, es construeix el transsiberià que uneix
Moscou amb Vladivostok.

14.  El vaixell de vapor
Si el ferrocarril travessa els continents, el vaixell de vapor fa la
travessia dels oceans. Els vaixells de xemeneies fumejants, amb
hèlices i buc de ferro garanteixen primer als rius i després a les
mars, una major capacitat de càrrega i una velocitat constant, ja
que no depèn dels capricis del vent.
En una primera fase el vaixell de vapor va donar un nou valor
comercial als grans rius europeus: l’Elba, el Vístula i el Rin; i als
Estats Units, cap el 1860, quasi mil vaixells efectuaven la travessia
del Mississipí. En una segona fase és als oceans on s’intensifica el
trànsit. El vapor (vaixell mogut per una màquina) desplaça
definitivament el veler (mogut per l’impuls del vent sobre les
veles).
Els nous mitjans de transport reforcen les antigues rutes
comercials i n’originen altres de noves, l’interior del continents
s’uneix amb les costes i els oceans acosten les nacions més
allunyades

15.  La millora de les infraestructures de transport va
implantar una economia de mercat o capitalista, és a
dir, ja no es produiria per a l’autoconsum com a l’Antic
Règim, sinó per a la venda, passant-se d’un àmbit
d’intercanvi local i comarcal a un mercat integrat
d’àmbit nacional i internacional que, en certa
manera, podem considerar l’inici de la globalització (si
descomptem els gran descobriments geogràfics del
segle XVI).

16. Un dels factors que va contribuir més a la Revolució
Industrial va ser la contínua innovació tecnològica. Cada
progrés tècnic comportava un augment de la productivitat i
una disminució dels costos de producció i dels preus de
venda.
El primer sector que es va mecanitzar fou la indústria del
cotó; les primeres màquines estaven accionades per la força
humana i després per l’energia hidràulica (per això les
fàbriques se situaven al costat dels rius).
Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els
sistemes de transport va ser el vapor (màquina de vapor).
El naixement de la indústria moderna

17. La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van
impulsar la generalització del sistema fabril de producció.
Aquest sistema consisteix en la concentració d’obrers i
màquines en les fàbriques, on es produeix la divisió del
treball, és a dir, cada obrer fa només una petita part de la
cadena de producció.
Els primers canvis revolucionaris pel que fa a la producció van
començar a la Gran Bretanya i afectaren primer a la indústria
tèxtil i més endavant a la indústria siderúrgica.
Una primera innovació de la indústria cotonera va ser la
llançadora volant de Kay (1733), que va augmentar la
velocitat de fer el teixit i l’amplada de les peces. Més endavant
es van fabricar noves màquines de filar, que augmentaren la
quantitat de fil produït pel filador. Finalment, el teler
mecànic (1785) va completar el procés de mecanització tèxtil.
BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña
Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana dos piezas de
nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos
por pulgada(...).
En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía tejer siete piezas
semejantes en una semana.
En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce
piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.
En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares
mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta
20.

18. Un altre sector capdavanter de la industrialització va ser la
indústria siderúrgica. Abans ja es produïa ferro, però en
poques quantitats, ja que els alts forns funcionaven amb
carbó vegetal d’escàs poder calorífic. L’invent que va permetre
la producció de ferro en grans quantitats va ser la utilització,
per part de Darby (1732), del carbó de coc, de gran potència
calorífica. La gran demanada de ferro (provocada per la
renovació de les eines agrícoles, les màquines tèxtils i la
construcció del ferrocarril) estimulà l’aparició de nous
invents: eliminació de les escòries, fabricació de làmines de
ferro, etc

19.  La generalització del sistema fabril de producció
(concentració d’obrers i màquines en grans edificis
industrials: les fàbriques, on es produeix la divisió del
treball, és a dir, cada obrer, s’encarrega d’una part de la
cadena de producció; d’això se’n diu treball en cadena) es va
produir juntament amb la consolidació del capitalisme
industrial i el sorgiment d’una nova societat de classes.
 Adam Smith va establir els principis del liberalisme
econòmic, base del capitalisme. Segons aquest autor,
l’interès personal és el motor de l’economia i el seu objectiu
és la recerca del màxim benefici. D’aquesta manera, el
capitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat
privada dels mitjans o instruments de producció (fàbriques,
maquinària i estocs). L’Estat no ha d’intervenir en el
funcionament de l’economia, que només es regula per la llei
de l’oferta i la demanda.
ADAM SMITH
La riquesa de
les nacions
(1776)
L’Estat s’ha d’abstenir
d’intervenir en el
funcionament de
l’economia i ha de permetre
el desenvolupament lliure
dels interessos particulars.
L' interès personal i la
recerca del màxim
benefici són el motor
de l’economia.
Els diversos interessos
s’equilibren al mercat
gràcies al mecanisme dels
preus que adapta l’oferta
a la demanda.

20. Generalment la manca de planificació i l’augment constant de la
producció han estat la causa de l’aparició de crisis econòmiques que
es repeteixen cíclicament. Es tracta de crisis de superproducció
perquè l’oferta tendeix a augmentar més ràpidament que la
demanda, la qual cosa acaba comportant la fallida de les empreses
que han acumulat massa estocs i també el posterior augment de
l’atur obrer, que n’és la conseqüència més dramàtica. Les crisis
periòdiques són un fenomen inevitable; les de mitjan segle XIX, la
de 1847, la de 1857 i la de 1866 van adquirir grans dimensions i es
van convertir en el teló de fons d’algunes revolucions.
Amb el desenvolupament industrial les empreses necessitaven
grans aportacions de capital que un sol empresari no podia
subministrar. Aleshores, es van crear les societats anònimes, per
mitjà de les quals el capital d’una empresa es reuneix amb
l’aportació de moltes persones (els accionistes). La persona que té
accions d’una empresa rep una part dels beneficis proporcional al
nombre de les seves accions. La compra i la venda d’accions es fa a
les borses (borses de valors).

21. Els bancs subministraven valors a les empreses (préstecs),
actuaven d’inversors directes (comprant accions) o facilitaven
els pagaments mitjançant xecs o lletres de canvi. D’aquesta
manera, la banca es va convertir en intermediària entre els
estalviadors, que lliuraven els diners en dipòsit, i els
industrials, que necessitaven diners per a invertir.

22. Amb la Revolució Industrial l’estructura de la societat es
modifica. Suposa el pas d’una societat estamental, de grups
tancats, a la societat de classes, de grups oberts.
Fins el segle XVIII els homes no eren iguals davant la llei. La
societat es concebia a la manera d’un cos humà: els cap, les
mans, els peus, etc. tenen diferents funcions, serveixen per a
coses diferents. De la mateixa manera, a la societat, la funció
d’un estament és governar, la d’un altre, treballar; això explica
que els nobles consideressin el treball manual com una cosa
vergonyosa, indigna de la seva alta condició.
Una nova societat

23. Amb la Revolució Industrial s’enfonsen els fonaments d’aquesta
societat. Les transformacions que es succeeixen conviden al
dinamisme i al canvi. Els homes neixen iguals (doctrina Rousseau),
sense privilegis. La capacitat personal pot permetre d’entrar en el
grup social més elevat. En el govern col•laboren els homes sortits
de les universitats, gairebé tots procedents de les classes mitjanes.
La llei és la mateixa per a tothom. Malgrat tot, la igualtat va quedar
reduïda a l’àmbit dels principis teòrics; grans diferències de
fortuna, de poder i de cultura van continuar separant uns homes
dels altres. Els protagonistes ara eren les classes mitjanes, una
denominació que inclou tres grups:
1. Banquers, comerciants i industrials. La riquesa proporciona l’accés al
poder i els atorga drets polítics especials.
2. Intel.lectuals, professionals liberals (metges, advocats, etc.),
enginyers etc. La major part dels governants són advocats de carrera.
3. Militars i alts funcionaris, grup que desenvolupa la seva carrera a
l’administració de l’Estat.

24. Els obrers i els pagesos queden en una situació inferior. Però,
des d’ara, el naixement no determinarà la vida de l’individu:
cada home té la possibilitat d’elevar la seva condició valent-se
de la seva capacitat personal.

25.  Aquest principi d’igualtat (principi teòric) no va impedir que hi
hagués en el si de la nova societat problemes i tensions. La
competència entre les empreses fa que es busquin tots els
procediments per vendre els productes a preu més baix; un d’ells
és la mà d’obra barata. Apareix així el treball de les dones i el dels
nens a una edat primerenca. Dones i nens rebien una salari
inferior als dels homes.
 Els horaris inacabables (de 12 a 14 hores) varen convertir moltes
fàbriques en centres de sofriment. Davant l’explotació dels nens,
s’aniran aprovant, de forma progressiva, lleis fixant edats
mínimes cada cop més altes per permetre el treball dels nens. Els
salaris eren escassos. Les cases on vivien els obrers eren de mala
qualitat.
 La feina esgotadora, sobretot de dones i nens, els horaris
excessius, els salaris baixos i els habitatges inadequats són l’altra
cara de la contribució, que en el transport, la tècnica i la ciència la
Revolució Industrial va oferir a la humanitat.

26.  El desplaçament de la població rural cap a les ciutats és un dels
processos més visibles de la Revolució Industrial. La
intensificació de les comunicacions provoca el creixement de les
ciutats-port (Londres, Rotterdam, Nova York); la industrialització
reclama una mà d’obra abundant, i apareixen prop de les mines
noves aglomeracions humanes (Manchester, Pittsburg,
Johannesburg). Abans del 1800 només hi havia 21 ciutats que
passessin dels 100.000 habitants, i totes es trobaven a Europa.
L’any 1927 ja n’hi havia 537, la meitat a l’Àsia i 90 als Estats Units.
Es tracta d’un fenomen mundial.
 Avui dia es parla constantment dels problemes dels problemes de
les grans ciutats: contaminació, soroll, trànsit, etc. Al segle XIX
els problemes no eren tan greus, però els governs municipals van
haver de fer front a problemàtiques que, sovint, desbordaven les
seves possibilitats i els recursos de què disposaven.

27.  Els problemes més greus en aquells moments eren:
1. Problemes d’habitatge. Hi havia barris amb edificis elegants i
altres amb cases fosques i incòmodes. Els obrers s’instal.laven a
barris que no tenien les condicions necessàries de salubritat i
higiene; la majoria dels carrers no estaven asfaltats i no tenien
clavegueram, i als habitatges hi vivien moltes persones en un espai
molt reduït (les epidèmies de tifus o de còlera s’estenien amb una
gran rapidesa).
2. Problemes de circulació. Les estacions de ferrocarrils es van
construir al centre de les ciutats, la qual cosa significa que a
moltes ciutats europees fos necessari destruir les antigues
muralles. Es van haver de buscar nous sistemes de transport urbà;
el tramvia és la màxima novetat (el primer tramvia a Espanya
comença a utilitzar-se a partir de 1870).
3. Problemes d’aprovisionament i de sanejament. Es necessiten
grans quantitats d’aliments, transport ràpid, sistemes
d’enllumenat, subministrament d’aigua potable, sistemes
d’eliminació de residus, etc.
4. Problemes psicològics. S’ha parlat de la soledat de l’home en mig
de la massa. El contacte humà, la comunicació i la solidaritat
entre els homes va desapareixent poc a poc.

28.  La gran ciutat provoca, ara, problemes nous, fins ara
desconeguts. Cada ciutat creix amb un estil diferent. Londres
coneix un creixement precoç: dels 555.000 habitants el 1700 ha
passat als 900.000 de 1800. La màxima preocupació de les
autoritats londinenques va ser el manteniment i engrandiment
de les zones verdes (els parcs).
 A París, el baró de Haussmann dissenyà nous barris,
avingudes radials (els bulevards, els camps Elisis) i places
immenses (La Concòrdia, L’Estrella).
 A Madrid, al final del segle XIX, Arturo Soria inicià el traçat de
la Ciudad Lineal (via ample, plena d’arbres per on es canalitza
tot el trànsit, i cases de poca alçària a banda i banda). Aquest
projecte s’estudiarà més tard a totes les escoles d’arquitectura del
món.
 L’expansió de Barcelona ofereix un interès especial. Ildefons
Cerdà, autor del pla d’expansió barceloní (1859) va dissenyar
carrers amples i rectes i les illes en xamfrà (o sigui amb les
cantonades tallades), formant petites places a cada cruïlla.
 La ciutat resumeix el segle XIX: canvis, transformacions a tots
nivells, desplaçament de la població, tensions socials. Civilització
industrial i gran ciutat són dos processos històrics inseparables.

29.  El capitalisme va iniciar una segona etapa de creixement a
partir de 1870, caracteritzada per la renovació de la
tecnologia i en les noves formes d’organització, per la
tendència a la concentració de capital i la
internacionalització de l’economia.

30.  Per tal d’abaratir costos de producció, l’organització empresarial es va
orientar cap a la fabricació en sèrie. Basant-se en el taylorisme (nova
teoria d’organització de les indústries) i en l’experiència de les empreses
d’automòbils Ford, es van simplificar les operacions que duien a terme
el treballadors i es van muntar cadenes de producció que elaboraven
mercaderies en sèrie. No obstant això, tan sols les grans empreses va ser
capaces d’invertir i rendibilitzar el cost d’aquestes millores.
 Mitjançant el càrtel es van associar diverses empreses d’un mateix
sector per controlar l’oferta i el preu d’un producte. Amb la finalitat de
disposar d’un volum d’inversió molt superior, diverses empreses d’un
mateix sector van constituir una de nova amb una nova direcció: el
trust. De la mateixa manera, per coordinar i racionalitzar la producció,
eliminant costos innecessaris i augmentant els beneficis, es van crear
empreses (corporacions, hòldings, etc.) que reunien les que elaboraven
totes les fases d’un procés productiu des la primera matèria fins a la
comercialització. En tots els processos de concentració de capital solia
haver-hi bancs que emparaven financerament les empreses; per això sol
utilitzar-se l’expressió capitalisme financer per designar aquesta nova
etapa.

31. La producció en sèrie: Frederick
Taylor era un enginyer nord-americà
preocupat per optimitzar les inversions
industrials a través d’un sistema
empresarial que rendibilitzés al màxim
el treball dels obrers i l’ús de la
maquinària. En la seva obra Principis
de direcció científica de l’empresa
(1911) va exposar les bases d’una
organització empresarial que va servir
de model a la fàbrica d’automòbils Ford.
Conceptes clau
Càrtel: Acord limitat entre diverses
empreses, les quals, tot i conservar llur
independència tècnica, econòmica i
financera, decideixen de pactar a fi
d'evitar o de disminuir la competència
mútua.
Trust: Agrupament d'empreses que
comporten un poder de monopoli.
Hòlding: Societat de cartera (societat
que posseeix accions d’altres societats,
del mateix sector o no).

32.  Al final del segle XIX., la industrialització va entrar en una
nova fase de creixement. Si la Primera Revolució Industrial
s’havia limitat bàsicament a dues branques de la producció
(tèxtil i siderúrgia), la Segona Revolució va abastar altres
sectors, com ara la indústria química (colorants, adobs,
productes farmacèutics, explosius), la metal.lúrgia (acer,
níquel, alumini),la construcció (ciment), etc. Gràcies a la
utilització de noves fonts d’energia (petroli i electricitat)
es van desenvolupar indústries complementàries, com ara
l’electrònica i l’automòbil. Els nous invents (ràdio, cinema,
telèfon, fonògraf, automòbil) i l’ampliació de la xarxa
ferroviària van revolucionar la vida quotidiana, ja que es
propagaven extraordinàriament els mitjans de comunicació
de masses.

33.  Des del final del segle XIX, el desenvolupament de la
indústria va estretament vinculat al coneixement
científic. La Gran Bretanya va ser, altre cop, pionera en la
col.laboració entre escoles tècniques universitàries i les
empreses. Al final del segle XIX, gairebé tots els països
europeus havien començat a industrialitzar-se. Alemanya
es va convertir en la potència continental, els Estats Units ja
rivalitzaven amb la Gran Bretanya en l’hegemonia mundial
i el Japó es preparava per a la conquesta del mercat asiàtic.

34.  Els grans grups industrials de les nacions més
desenvolupades (la Gran Bretanya, els Estats Units,
Alemanya i França) van invertir en països més
endarrerits (Rússia, Itàlia, Espanya), que necessitaven
les infraestructures bàsiques per iniciar el procés
industrial (ferrocarril, mines). A partir de 1870, la
conquesta de colònies es va convertir en el vehicle
idoni per proveir de primeres matèries, obtenir mercats
on vendre els productes fabricats a la metròpoli i donar
sortida al capital excedent d’una manera rendible.

35.  Alguns països s’industrialitzen de manera lenta o tardana
(Itàlia, Espanya o Rússia). Els fenòmens lligats a la
industrialització segueixen, doncs, un procés lent.
1. El cas complex d’Espanya
2. El cas clar de Rússia.

36.  La Guerra contra Napoleó i els esdeveniments polítics durant el
regnat de Ferran VII retarden el procés d’industrialització fins a la
segona meitat del segle XIX. Les comunicacions continuen sent
precàries, l’economia no s’acaba de transformar totalment i la
societat ho fa d’una manera titubejant. Però la història d’Espanya
d’aquells temps presenta particularitats. Així, al començament
del segle XIX Espanya continua essent un país agrícola on tan sols
uns quants nuclis reduïts s’havien industrialitzat (Catalunya, País
Basc, Astúries, Madrid ...)
 La permanència d’un cert endarreriment agrari i un
desenvolupament limitat de la indústria van fer que un nombre
elevat de pagesos visquessin en unes condicions de vida
miserables. Els terratinents (noblesa; s’ataca només les propietats
de l’Església) van continuar gaudint d’una gran influència i la
classe obrera i la burgesia industrial tingueren un creixement més
baix que en altres països europeus.
 Fa l’efecte que Espanya es modernitza políticament:
constitucions, partits polítics, eleccions. Però encara conserva
unes estructures arcaiques en l’economia i la societat.

37.  Rússia no s’industrialitza. Continua sent un món de
pagesos regit per l’autoritat absoluta dels tsar. No té
parlament; els tsar controla tots els poders: decreta les
lleis, designa els ministres i fins i tot posseeix
l’autoritat religiosa. Els camperols són serfs, obligats a
treballar per als seus senyors. La seva dependència és
absoluta, els amos poden maltractar-los, separar els
matrimonis, vendre’ls. És una societat sense classes
mitjanes. És un món sense transports eficients i sense
massa ciutats (un món ruralitzat).
 La Guerra de Crimea (1854-1856), en la qual Rússia és
derrotada per Anglaterra i França, demostra els perills
que representa per a un país quedar-se endarrerit; la
desfeta fa evident la necessitat d’un canvi.

38.  A la segona meitat del segle XIX Rússia s’afanya per aconseguir
un cert desenvolupament industrial, per construir ferrocarrils i
vies de comunicació ràpides. Apareixen algunes ciutats grans i la
població comença a desplaçar-s’hi progressivament des del
camp. La societat russa es va transformant lentament. Una
mesura fonamental és l’ucàs o decret d’alliberament dels
camperols (1861). Seguidament es transforma la justícia:
s’estableix la possibilitat de recórrer una sentència, els jutges
professionals substitueixen els nobles en aquestes funcions, se
suprimeixen les penes corporals i el judici és oral i públic en lloc
d’escrit i secret. Rússia s’europeïtza.
 Per tant, analitzant aspectes de la història espanyola, italiana,
d’alguns països centreuropeus i, molt més clarament, tota la
història russa, durant la primera meitat del segle XIX, es veu que
són exemples d’estructures tradicionals oposades a la commoció
que per al món suposava, en aquell moment, la Revolució
Industrial.

39.  La industrialització va ser un procés de transformacions econòmiques i
socials que es van donar a Europa, i després als Estats Units, durant el
segle XIX. La Gran Bretanya fou el bressol d’aquesta Revolució
Industrial.
 Un seguit d’innovacions tècniques i econòmiques van permetre la
mecanització de la producció i la generalització de la feina a les
fàbriques. El sector del cotó i del ferro van ser els pioners d’aquest
procés.
 Un nou sistema econòmic, el capitalisme, es fonamentà en la propietat
privada i en la lliure iniciativa. Dos classes socials antagòniques, la
burgesia i el proletariat, estructuraven aquesta nova societat industrial.
 Al final dels segle XIX s’inicia un nou període de creixement econòmic
amb l’aparició de noves fonts d’energia: l’electricitat i el petroli. És
l’anomenada Segona Revolució Industrial, caracteritzada per la
producció en sèrie i el taylorisme.