Activitats ESO 1

14,180 views

Published on

0 Comments
8 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
14,180
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,019
Actions
Shares
0
Downloads
491
Comments
0
Likes
8
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Activitats ESO 1

  1. 1. 17/5/07 13:22 RECURSOS PER A L’AULA 831202 _ 0075-0139.qxd Página 75 Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de la classe i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professor per treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat es presenten els apartats següents: • Suggeriments de diferents itineraris per treballar cada unitat, que fan possible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt). Tots sabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents nivells que hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquesta secció se suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, seleccionant diferents apartats i activitats, la qual cosa permetrà ajustar el nivell de dificultat amb què es tractarà la unitat. • Dificultats especials. Cada unitat té uns aspectes conceptuals, procedimentals i pedagògics que són especialment complexos i que s’acostumen a convertir en els principals esculls per aconseguir una comprensió correcta. Algunes d’aquestes dificultats són evidents, però d’altres ens passen inadvertides moltes vegades en el dia a dia. En aquesta secció es tracta de recollir algunes d’aquestes dificultats i d’ajudar tant com sigui possible els professors a solucionar-les. • Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia que estan relacionats amb la unitat en qüestió. • S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps, imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i després les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin les activitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrien utilitzar com a exercicis d’avaluació. • Més suggeriments d’activitats per a la classe i per a casa. S’aporten al professor suggeriments de noves activitats, de caràcter més lúdic i, en molts casos, susceptibles de treballar-se en grup. • Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibres científics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules. 75
  2. 2. 831202 _ 0075-0139.qxd 1 17/5/07 13:22 Página 76 La representació de la Terra PRESENTACIÓ La unitat 1 té una importància especial en aquest nivell, ja que no tan sols és la que introdueix el nou curs, sinó que representa la transició entre l’Educació primària i la secundària, així com la presa de contacte amb una nova manera d’entendre les Ciències socials, que és la introducció de l’assignatura de Geografia i Història. Per això hem intentat començar amb una unitat senzilla, que combina el repàs de coneixements previs ja adquirits amb d’altres de nous. Així pretenem que l’alumnat s’adapti a poc a poc als mètodes de treball de Secundària, que inicialment poden resultar complicats. Amb tot, el domini dels elements bàsics de la cartografia és molt important, ja que és la clau que permetrà, més endavant, tant en l’àmbit educatiu com en el diari, comprendre i interpretar els mapes. Aquí hem d’assentar les bases per a una comprensió de les diferents projeccions, dels mapes topogràfics i temàtics i fins i tot de les noves aplicacions de la cartografia que van sorgint a partir de l’adaptació de nous elements tecnològics a la vida diària, com ara el GPS i altres sistemes de la cartografia digital. Tot això fa que sigui una unitat que pugui resultar especialment atractiva per als alumnes, als quals aportarà, a més a més, algunes de les tècniques bàsiques de treball, com ara la construcció i el maneig de gràfics, cosa que serà molt habitual tant en la seva condició d’alumnes com en la vida diària. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Som davant d’una unitat d’introducció del curs i de repàs dels cursos anteriors. Per això pensem que la major part dels continguts de la unitat es poden aplicar fins i tot als alumnes que tinguin un punt de partida menys avançat. Per aquest motiu considerem que serien imprescindibles com a mínim els apartats 1, 2, 3 (és especialment interessant l’activitat 1) i 4. El punt 5 s’hauria de limitar a diferenciar meridians i paral·lels, amb l’ajut de les imatges, sense pretendre arribar més lluny. És important entendre la cartografia com una manera de passar de la tridimensionalitat a la bidimensionalitat, i els problemes que se’n deriven. És imprescindible fer l’activitat 1 perquè els alumnes entenguin els aspectes més bàsics dels mapes, i treballar les activitats 4 i 5 amb ells ens donarà pautes sobre la possibilitat d’exposar amb més amplitud els punts 5 i 6, sencers o només una part. També seria convenient fer un repàs de les activitats finals, que serveixi als alumnes com a presa de contacte amb les formes més complexes de representació gràfica. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà i s’adapten als continguts oficials. 76 Les activitats més recomanables són la 1, la 2 i la 3 de l’apartat 3; sempre cal intentar evitar la resposta breu i per sortir del pas, i estimular i valorar la capacitat de reflexió de l’alumne. Té molta importància l’exemple resolt de l’apartat 6, i també són interessants les activitats 4, 5, 6, i 8. També té molta importància l’exemple resolt de l’escala, de l’apartat 7, i seria molt recomanable fer nombrosos exercicis –només matemàtics– de conversió d’escala. Si fem les activitats 9 i 10 obtindrem la pauta sobre la necessitat de continuar amb les activitats 11 i 12 o no. Per acabar, és important completar les activitats finals, perquè els gràfics seran habituals en el desenvolupament curricular de Geografia. Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat mitjançant els textos «A fons» i recalcant el domini de la localització cartogràfica d’un punt en el mapa i de les diferent escales. Per a aquest grup és especialment recomanable l’activitat 8, exercicis matemàtics de conversió cartogràfica, l’activitat 12 i treballar més a fons les activitats finals, intentant que l’alumnat construeixi gràfics i interpreti les dades d’una manera bàsica. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  3. 3. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 77 1 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT L’alumne passa d’un currículum amb una assignatura que engloba diverses àrees (Coneixement del Medi) a tenir-les separades en diferents assignatures. S’ha de comprendre que és un pas complicat per als alumnes i mitjançant aquesta unitat els ho hem de fer més fàcil. de les projeccions més senzilles i usades normalment, ja que si no podem veure que els nostres alumnes arriben a unes conclusions molt curioses i incorrectes sobre la mida d’uns països determinats o d’indrets situats als extrems del mapes, cosa molt freqüent en les projeccions cilíndriques. RECURSOS PER A L’AULA 1. El pas cap a Geografia i Història no és fàcil. 5. Em costa localitzar un punt en el mapa. 2. Jo no veig tres dimensions en el mapa. Tot i que el costum ens fa veure com una cosa senzilla apreciar la tridimensionalitat del mapa, pot ser complicat per a aquelles persones que no estan familiaritzades amb el tema. Cal treballar-ho amb paciència, dedicant classes al treball cartogràfic, fent que es familiaritzin amb els atles i els mapes topogràfics, i al final aconseguirem que els alumnes apreciïn les peculiaritats del relleu. Si donem per fet que es domina el mapa topogràfic i l’atles des de l’escola, només aconseguirem augmentar els dubtes que tenen i crear problemes que després arrossegaran. Tots els nostres alumnes ja han fet exercicis de representació i identificació de punts en eixos cartesians, per la qual cosa la localització d’un punt sobre una retícula no és un exercici nou per a ells. Potser és més difícil introduir la variació de les coordenades geogràfiques mesurades en graus-minuts-segons. Per això hem de seguir un procés lent en les localitzacions, primer cenyintnos al més bàsic (els graus) i després recalcant les conversions de minuts a graus i de segons a minuts. Dedicant un mica de temps a aquests exercicis veurem que la capacitat de localització i identificació dels nostres alumnes millora amb rapidesa. 3. Per a què serveix una projecció? La majoria 6. Problemes amb l’escala. Hem d’intentar afavorir de gent no es planteja que el pas d’una esfera al pla implica la distorsió de l’element que es vol representar. És interessant reproduir a través d’exercicis pràctics les distorsions que es puguin derivar de les diferents projeccions. la comprensió del que és l’escala, i aconseguir mecanitzar les conversions entre determinades escales. Fent exercicis matemàtics de regles de tres aconseguirem que finalment captin la mecànica de la conversió, cosa que ens ajudarà enormement en determinats mapes que mantenen les escales constants, com ara els mapes topogràfics. És molt interessant destacar a l’alumne que l’escala gràfica no és una mera informació, sinó una eina d’una gran utilitat immediata per treballar sobre un mapa. 4. Per què he d’estudiar tantes projeccions? Com que manegem diferents tipus de mapes, hem de comprendre les diferents alteracions que poden tenir per efecte de la distorsió. Almenys hauríem d’arribar a assolir un coneixement bàsic RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació (pàg. 32-33) Fitxes de reforç (pàg. 206-207) Fitxa 1: L’orientació i la localització de punts geogràfics Fitxa 2: Les coordenades geogràfiques Fitxes d’ampliació (pàg. 208-209) Fitxa 3: Els fusos horaris Fitxa 4: La representació i la interpretació del territori Adaptació curricular (pàg. 306-307) Fitxa 1: Els mapes Educació multicultural (pàg. 440-471) Temps de lectura (pàg. 474) Lectura 1: Què estudien els geògrafs? Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 77
  4. 4. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 78 RECURS 1. PARAL·LELS I MERIDIANS. ELS HEMISFERIS ................. ........... ................. ....................... ...... ................. ...................... ...... .............. ................... ....... ............................. ................. .................. ........... ................... ....................... ...... ...................... .......................... ........................... .......................... ..................... ........................... ............. ............................ ............ .................. 78 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  5. 5. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 79 1 RECURS 2. LATITUD I LONGITUD 20° 0° 10° 20° 10° 30° 50° 40° 60° 40° RECURSOS PER A L’AULA 30° 40° G 30° 30° D tròpic de Cà ncer tròpic de Càncer 20° 20° E 10° 10° C 0° equador equador 0° meridià de Greenwich B 10° F H 10° 20° 20° tròpic de Capri corn pricorn tròpic de Ca 30° 30° A 30° 20° 10° 0° 20° 10° A. 60° G. D. 50° F. C. 40° E. B. 30° H. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 79
  6. 6. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 80 RECURS 3. GRÀFICS (pàg. 19 del llibre) Població de 65 anys i més (2004) (en %) 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Àfrica Amèrica del Nord Població treballadora (en %) Amèrica del Sud Àsia Europa Oceania Població treballadora (en %) Agricultura 1,3 % Agricultura 49 % XINA 80 BÈLGICA ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  7. 7. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 81 1 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA ne conegui bé perquè hi estiueja o bé perquè és el lloc d’origen de la seva família. Es poden trobar en botigues de mapes o en algunes llibreries. Hi descobriran molts llocs i camins que no coneixen, i analitzaran com és el relleu i el nom de molts llocs i accidents geogràfics amb els quals estaven familiaritzats, però dels quals desconeixen la denominació real. 2. Planificar excursions sobre un mapa topogràfic. Demaneu als alumnes que s’imaginin quina excursió pot ser més interessant. L’alumne ha de calcular la longitud del recorregut que farà emprant l’escala i plantejar-se quins són els llocs més fàcils per travessar. Ha d’evitar grans pendents o llocs d’accés complicat –els descobriran perquè les corbes de nivell són molt properes– i mirar d’identificar els principals elements que apareixen assenyalats a la llegenda. 3. Buscar imatges de mapes antics. Analitzar quins territoris representen, com ho fan, si el mapa té coordenades geogràfiques o no, si té escala, com està orientat, la precisió en la representació, si s’hi incloïen motius imaginaris, etc. 4. La importància d’un mapa: fer un mapa dels voltants de la seva localitat de memòria. Demaneu als alumnes que facin un mapa dels voltants de la seva localitat. Han de pensar quins pobles o ciutats hi ha a la rodalia, les rutes que acostumen a seguir habitualment o les que coneguin perquè n’han sentit a parlar als seus pares o a la seva família. Han d’intentar reproduir amb la màxima exactitud aquests voltants i assenyalar-hi quins llocs acostumen a freqüentar, i han d’intentar reproduir de la manera més fidel possible el que pot ser el mapa de la rodalia. Un cop fet, que el comparin amb la realitat. • Quines diferències hi troben? • Per què? • Han coincidit diversos alumnes en un mateix error? 5. Imaginar-se un món sense mapes. Demaneu als alumnes que es plantegin com pot ser un món sense mapes i que facin una redacció on s’imaginin o expliquin alguna situació en què els mapes hagin resultat clau per a algú o per a ells mateixos. 6. Utilitzar un mapa de carreteres. És un dels mapes que la gent fa servir més en la seva vida quotidiana. Per això, pot ser interessant analitzar-lo a classe amb els alumnes i fer-hi exercicis. Es podria demanar als alumnes: • Que observin si té llegenda. • Que escriguin amb quin tipus de símbols s’han representat les diferents categories de carreteres: colors, línies, dibuixos. • Que enumerin els símbols dibuixats que es distingeixen i que n’expliquin el significat. • Que calculin les distàncies en línia recta entre diversos punts, segons l’escala. • Que calculin la distància real, sumant els nombres que indiquen les distàncies en quilòmetres. Més recursos RECURSOS PER A L’AULA 1. Buscar el mapa topogràfic de la localitat o de localitats que l’alum- ENLLAÇOS Enllaç del Ministeri d’Educació sobre el planeta Terra, adaptat a un nivell comprensible per a tots: http://almez.cnice.mecd. es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA/ TIERRA.htm Web del Ministeri de Foment que condueix a l’Instituto Geográfico Nacional, en el qual es poden veure els diferents materials cartogràfics que publica l’estat. http://www.fomento.es/ MFOM/LANG_CASTELLANO/ DIRECCIONES_GENERALES/ INSTITUTO_GEOGRAFICO/ Enllaç que inclou algunes fotos preses des de satèl·lits. http://www.astromia.com Història de la cartografia, molt interessant. http://www.mgar.net/var/cartogra. htm Web de la Universitat d’Oviedo en la qual es poden veure els recursos cartogràfics més importants. http://www.etsimo.uniovi.es/links/ carto.html PEL·LÍCULES 1492: Conquest of Pardise, dirigida per Ridely Scott (1992). La pel·lícula se centra en el moment del descobriment d’Amèrica, amb el rerefons en què els debats geogràfics (esfericitat de la Terra, validesa de les cartes nàutiques, etc.) permeten il·lustrar amb claredat els moments inicials de la cartografia. Dersu Uzala, dirigida per Akira Kurosawa (1975). Explica la història d’un caçador siberià que fa de guia per a un oficial de l’exèrcit rus, encarregat de cartografiar les zones més impenetrables de la Sibèria. NOVEL·LES P. REY, El maestro cartógrafo. Novel·la històrica situada a Mallorca en el segle XIV, quan Abraham Cresques traça un mapamundi per a la Corona d’Aragó gràcies al coneixement que té dels secrets dels navegants àrabs i grecs. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 81
  8. 8. 831202 _ 0075-0139.qxd 2 29/5/07 10:37 Página 82 El relleu terrestre PRESENTACIÓ La unitat 2 és una unitat breu en la qual ja comencem a introduir alguns conceptes nous en el currículum, relacionats amb l’origen i l’erosió del relleu. Per això hem d’intentar evitar aprofundir-hi excessivament, tot i que sempre és temptador fer-ho en aquest tipus de matèria; ja que això suposaria per als alumnes, tot just començar, una conquesta inassolible. Ha de ser un repte per al professor fer una matèria –generalment una mica «feixuga» si la tractem amb excés d’academicisme– atractiva per a l’alumne, i alhora accessible. La importància de la unitat, això no obstant, és crucial, ja que és la que donarà als alumnes les pautes essencials de coneixement de l’entorn en el qual viuen, i és un dels instruments bàsics per desenvolupar les altres unitats que veurem més endavant, com ara el clima, els paisatges dels continents, i, molt especialment, les unitats d’història. També és la primera unitat que ens ha de servir per calibrar el nivell de domini curricular previ real que té l’alumne, per això fer una prova de nivell en acabar la unitat pot servir per marcar-nos les pautes posteriors del desenvolupament del curs. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Com que som davant d’una unitat de transició, considerem que són imprescindibles els apartats 1, 2, 3, encara que es podria prescindir del relleu submarí en aquest últim. Hem d’aspirar a consolidar la idea de l’estructura interior de la Terra organitzada en capes –com una taronja–, i del relleu com a resultat de l’evolució i l’erosió d’aquesta superfície. Com a activitats imprescindibles suggerim les següents: 5 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 26), 9, 10 i 11 (pàg. 28). Les activitats que també pot fer sense cap mena de problema un alumne mitjà són les següents: 1, 2 i 3 (pàg. 21), 6 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 25). Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres aspectes: el coneixement bàsic de la teoria de la tectònica de plaques (secció «A fons» sobre la història dels continents), les activitats de reflexió sobre la informació (4 i 9), i la presa de contacte amb el mapa topogràfic al final de la unitat. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Comprendre que el relleu no és només muntanyes. En el relleu s’estudien els accidents que els alumnes poden comprendre més fàcilment, com ara les muntanyes, però també formen part del relleu els altiplans, les planes o les depressions. S’ha d’intentar que l’alumne integri aquests elements en el seu concepte de relleu. La superposició del mapa físic amb el polític, al qual ells estan acostumats, o la ubicació de la seva localitat en el mapa físic pot facilitar-ne la comprensió. 82 2. El fons marí també té relleu. Possiblement és l’aspecte que presenta més dificultats perquè els alumnes l’entenguin, ja que per percebre el relleu terrestre l’alumne simplement necessita mirar, mentre que per entendre el relleu marí necessita, a més a més, imaginar-se una cosa que no ha vist i que ell identifica gairebé exclusivament amb la costa. Per a l’alumne és complicat d’entendre, per exemple, el concepte de dorsal oceànica, i entendre una serralada submarina d’uns 3.000 m d’altitud i uns 65.000 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  9. 9. 831202 _ 0075-0139.qxd 29/5/07 10:37 Página 83 2 manifesta a través del vulcanisme, els terratrèmols o l’erosió. Hem d’intentar fer entendre a l’alumne que aquest procés no és un fet passat històric, sinó que forma part del seu present. RECURSOS PER A L’AULA km de longitud. Hi ajudarà molt un mapa del fons marí o treballar amb mapes amb la batimetria diferenciada per colors. 3. El pla només té dues dimensions. I, malgrat tot, hi representem tres dimensions, ja que els colors del mapa de relleu ens serveixen per apreciar l’altura del relleu. Hi ha alumnes que això ho comprenen gairebé sense esforç, mentre que per a d’altres la tridimensionalització del pla representa un esforç molt gran, que s’accentua si el que utilitzem és un mapa topogràfic amb corbes de nivell i sense altimetria per colors. Aquesta pot ser una de les claus perquè l’alumne s’interessi ràpidament per la matèria, però cal treballar aquest aspecte amb molta paciència, intentant fer classes pràctiques d’una manera amena, portant mapes variats i atractius. Sempre hi haurà alumnes que tinguin dificultats especials amb aquest aspecte. 4. També hi ha relleu invers. És una dificultat que s’afegeix al problema anterior: l’existència de relleus plans, com ara les planes, i inversos, com ara les depressions o els mapes batimètrics. Hem de plantejar el treball cartogràfic com un procés de conquesta-progrés. Per això serà més fàcil entendre el relleu muntanyós, més concret, i després l’invers, ja que si els unim tots dos podríem crear confusió a l’alumne. 6. La comprensió de les principals teories sobre la formació del relleu. Hem de graduar bé les possibilitats dels nostres alumnes de comprendre temes més complexos, com ara la teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques, ja que introdueixen tota una sèrie de qüestions que ells no coneixien, algunes de les quals les aprendran els anys següents en altres matèries, com ara física i química o biologia. Per això ens hem de centrar a impartir aquells aspectes que siguin més senzills o que siguin imprescindibles per aconseguir un coneixement general de la idea, sense buscar aprofundir-hi excessivament. 7. Ubicació del nostre entorn en el mapa de relleu. És bo integrar Catalunya, Espanya i Europa en el mapamundi. Ajuda l’alumne a adonar-se del caràcter muntanyós del relleu català i espanyol, i a veure els elements principals del relleu europeu, i ens permet comprovar la petitesa dels nostres accidents geogràfics, comparats amb els d’altres continents. També ajudarà a ubicar Catalunya en el conjunt del relleu mundial. 5. El relleu és el resultat d’un procés dinàmic i constant, que avui encara té lloc. L’alumne acabarà assumint que el relleu és una cosa que s’ha format en un moment del passat determinat, ja acabat. Però la formació del relleu és un procés que continua, la qual cosa es RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació d’aula (pàg. 34-35) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 210-211) Fitxa 5: L’estructura de la Terra Fitxa 6: Conceptes relacionats amb el relleu Temps de lectura (pàg. 451) Lectura 1: La serralada del Karakorum Fitxes d’ampliació (pàg. 212-213) Fitxa 7: De viatge cap a mons desconeguts: Jules Verne Fitxa 8: Alfred Wegener i la deriva continental Investigació (pàg. 538-539) 1. Els xerpes: viure a grans alçades Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Adaptació curricular (pàg. 308-311) Fitxa 2: Les formes del relleu Fitxa 3: L’interior de la Terra ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 83
  10. 10. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 84 RECURS 4. ESTRUCTURA DE LA TERRA 84 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  11. 11. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ ..................... OCEÀ Oceans Continents OCEÀ ................. ........................... ........................ OCEÀ RECURSOS PER A L’AULA 13:22 ........................... OCEÀ .......................... OCEÀ 17/5/07 .............................. OCEÀ OCEÀ ................... ................... 831202 _ 0075-0139.qxd Página 85 2 RECURS 5. OCEANS I CONTINENTS 85
  12. 12. 86 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Sistemes muntanyosos ....... Nom de placa Plaques ................... DE PLA CA PLACA DE COCOS ............................. PLACA ............................ PLACA ................................. P L AC A PLACA ARÀBIGA ................................................... PLA CA PLACA FILIPINA ........................ PLA CA 13:22 PLACA DEL CARIB PLACA IRÀNICA ......................................... 17/5/07 .......................... PLA CA .................................................. PLA CA P L AC A 831202 _ 0075-0139.qxd Página 86 RECURS 6. LES PLAQUES TECTÒNIQUES
  13. 13. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 87 2 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 7. FORMES DEL RELLEU ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 87
  14. 14. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 88 RECURS 8. FORMES DEL RELLEU 88 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  15. 15. Andes Plana amazònica 2 3 Resta d’unitats del relleu Groc Muntanyes Rocalloses Planes Verd ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 6 5 4 Alps Altiplà africà Atles 9 8 7 Caucas Gran plana europea Pirineus 12 11 10 Península d’Aràbia Gran Serralada Divisòria Urals 15 14 13 RECURSOS PER A L’AULA Himàlaia Arxipèlag del Japó Península de l’Hindustan 13:22 Altiplans 17/5/07 Taronja 1 Sistemes muntanyosos Marró 831202 _ 0075-0139.qxd Página 89 2 RECURS 9. EL MAPAMUNDI FÍSIC 89
  16. 16. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 90 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. Construir una muntanya. Fent servir diversos ma- 4. Investigar en botigues. Imagineu-vos que mun- terials (fusta, cartró, plastilina), es pot provar de construir una unitat de relleu real (amb l’ajut d’un mapa topogràfic, pot ser una muntanya característica de la zona) o imaginària. Aplicant-hi colors, la idea de l’altimetria s’hi hauria de plasmar clarament. tem una expedició per fer algun cim de gran altitud. Els alumnes aniran a una botiga especialitzada i s’informaran sobre quins materials necessitarien per ferla (des de llibres i mapes especialitzats fins a objectes necessaris per a l’escalada). Després, extraurem moltes conclusions sobre les condicions de vida a la muntanya i sobre el relleu. 2. Quin és el més alt del món? Es pot fer, mitjançant gràfics de barres (es poden escollir altres formes que resultin més atractives, com ara dibuixos de muntanyes), un gràfic en el qual es recullin, a escala, les muntanyes més altes de cada continent, ajudantse del mapa de relleu del món. És important que tots els alumnes els facin a la mateixa escala, per poder comparar-los. 5. Elaborar murals. Dividiu la classe en grups, i a cada un li encarregueu que elabori un mural sobre una de les grans serralades del món. En aquest mural, s’hi hauria de reflectir un text sobre la serralada, un mapa de la serralada, un mapa dels països que travessa i diverses fotografies dels cims més alts i dels accidents naturals més interessants. 3. I de Catalunya? Com a complement a l’exercici anterior, i amb l’ajut d’un atles, investigueu quines són les unitats de relleu de Catalunya i compareu-les amb els gràfics de l’exercici anterior. Més recursos ENLLAÇOS Enllaç vàlid per a tota la part de geografia. En els enllaços de geomorfologia s’aprofundeix en els aspectes de geografia física. http://club.telepolis.com/geografo/ geomorfologia/geomorfologia.htm Discovery Channel: Viaje al centro de la Tierra. És un documental sobre Jules Verne, un home avançat per al seu temps, i com veuen la seva obra avui dia científics de renom, que ens ajuden a recórrer en realitat el que aleshores es va imaginar l’escriptor de Nantes. National Geographic: Everest, 50 años en la montaña. CD-ROM Cartografia digital. Els principals comerços especialitzats en mapes ofereixen CD en els quals es cartografia bona part del relleu espanyol, amb especial atenció als parcs naturals. Aquests materials ofereixen unes possibilitats extraordinàries, i serà un ajut molt valuós conèixer-los. A més a més, són un element motivador molt important. PEL·LÍCULES Límit vertical, dirigida per Martin Campbell, 2000. Uns muntanyencs queden aïllats mentre fan l’ascensió al K-2 (entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix en la protagonista de la seva història. Himalaya. Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un premi Cesar, explica la història d’un vell i el seu nét en uns paisatges d’una bellesa que parla per ella mateixa. Al filo de lo imposible. Col·lecció de DVD que conté documentals de vida submarina i d’ascensions en condicions extremes. NOVEL·LES J. VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí. J. VERNE, Viatge al centre de la terra. Jules Verne va ser un escriptor francès avançat al seu temps, que narra d’una manera apassionada aventures i viatges imaginaris, alguns dels quals després es van fer realitat. OBRES DE DIVULGACIÓ Atles de Catalunya i el món. Grup Promotor / Santillana. DVD Discovery Channel: Máquinas extremas, descubriendo las profundidades. Imprescindible per conèixer les característiques del relleu marí i les tècniques d’investigació de les grans profunditats. 90 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  17. 17. 831202 _ 0075-0139.qxd 3 17/5/07 13:22 Página 91 Les aigües La unitat 3 tracta sobre les aigües i com es distribueixen pel planeta. Probablement es tracta d’un dels temes que als alumnes de 1r d’ESO els resulta més familiars, ja que hi ha diversos aspectes que ja han tractat prèviament a Coneixement del medi, i coneixen continguts com ara el cicle de l’aigua o el curs d’un riu, tot i que tractarem aquests punts més a fons que en anys anteriors. Per això, en els continguts d’aquesta unitat coexisteixen aspectes de repàs amb d’altres de nous, sobre els quals caldrà insistir més. Des del punt de vista de la geografia humana, hem de transmetre que les aigües són un dels focus de més interès i futur en l’explotació econòmica –pesca, obtenció d’energia–, i, alhora, bona part dels problemes mediambientals es produeixen –sovint per aquesta mateixa causa– en el medi aquàtic, ja sigui marí o fluvial. D’altra banda, la importància de la unitat rau en la transcendència que té l’aigua en nombrosos components del medi físic i humà. RECURSOS PER A L’AULA PRESENTACIÓ D’altra banda, en la introducció que a poc a poc anem fent als alumnes en les tècniques de treball més bàsiques per a l’assignatura de Geografia, és especialment rellevant el material de les activitats finals, ja que es tracta d’un tipus de treball que a mitjà termini ens resultarà molt important. L’aigua és un dels dos elements principals caracteritzadors dels climes, juntament amb les temperatures, i no podem oblidar que les aigües representen un percentatge molt gran de la Terra. Per tant, és una unitat en la qual trobarem molts nexes i referències que després ens seran útils a l’hora d’exposar diferents qüestions d’altres capítols. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Itinerari 3: continguts que van més enllà Com que es tracta d’una matèria coneguda per la major part dels alumnes, els apartats 1 a 4 i 6 els haurien de tractar tots, però s’hi haurien d’eliminar alguns conceptes una mica més complexos i que podrien desviar aquests alumnes de les idees bàsiques. Els apartats 5, 7 i 8 es podrien impartir fent una selecció més dràstica dels continguts. A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres aspectes: primer, desenvolupant a fons el cabal del riu, per a la qual cosa ens podem servir dels documents 5 i 6, adequats per a un alumnat de més nivell; segon, la interpretació del mapa de corrents marins, que ens resultarà molt útil quan tractem sobre aquest mateix punt en determinats aspectes del clima, com ara l’aparició de deserts costaners i altres fenòmens climàtics similars, i tercer, la interpretació de gràfiques del curs dels rius, que es tracta en l’activitat 29. Com a activitats idònies per a aquests alumnes pensem que les activitats 1, 2, 6, 10, 11, 14 i 15 es poden proposar dins d’aquests continguts imprescindibles. Alguns textos breus, com ara el document 3, també són adequats. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. Pel que fa a les activitats proposades, cal remarcar la realització de quadres per organitzar la informació, com els dels exercicis 3 i 8. També volem fer especial esment als exercicis d’interpretació de textos (7, 10, 16 i 17), i resulten molt importants els de les activitats finals (subratllar i interpretar el mapa de corrents marins). Són molt importants els exercicis d’organització d’informació, que de vegades no són gaire apreciats per l’alumnat més inquiet, però que ajuden a sintetitzar bé les idees. També és fonamental que entenguin i treballin a fons els exercicis de les activitats finals, que els ensenyen les primeres tècniques de treball amb textos. Hem de fer tot el possible per evitar que els exercicis de reflexió es converteixin en una resposta mecànica i sense contingut, per això hem d’exigir una resposta clara i precisa. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 91
  18. 18. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 92 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Cal vetllar per l’ús d’una terminologia específica correcta. Malgrat que no és una terminologia especialment complexa, ja que, en línies generals, és força descriptiva, convé que l’alumne entengui i manegi els termes tècnics de la manera més correcta possible. Per això és molt important aturar-se en cada concepte i aconseguir comprendre’n el significat. 2. Hem d’aprendre a localitzar els principals rius i mars del món. Hi ha pocs aspectes de la geografia que resultin tan integradors com els ris i els mars, que uneixen i banyen terres de vegades distants, i estableixen nexes invisibles entre pobles diferents. Aprendre a localitzar aquests nexes ensenyarà molt els alumnes en temes de geografia i història posteriors. Aquesta vegada, potser caldrà fer un esforç de memorització, cosa que moltes vegades pot comportar un rebuig de l’alumne, més acostumat a temes fàcils de comprendre, però revertirà, en un futur immediat, en aspectes molt positius. 3. L’aigua no es limita a memoritzar rius i mars. Tampoc no hem de caure en l’altre extrem, el de convertir la unitat exclusivament en un simple exercici mecànic de memorització d’accidents geogràfics. És molt important la confecció de mapes, que permetin als alumnes ubicar els diferents accidents geogràfics. El mitjà és el mapa, i no pas la llista de rius i mars. 4. Hem d’interrelacionar l’aigua amb l’activitat econòmica. La importància de l’aigua es vincula al consum que en fem, ja que és un element sense el qual no es pot viure, ni fer la majoria d’activitats econòmiques. Per tant, és molt important que els alumnes s’adonin d’aquesta importància de l’aigua. 5. L’aigua és escassa, i la unitat dedicada a l’aigua pot servir de vehicle de conscienciació. Ens podem limitar a exposar la unitat de l’aigua com una part més del currículum, però no podem oblidar que es tracta d’un recurs que a moltes zones d’Espanya escasseja molt freqüentment. Per això podem implicar els alumnes en mesures d’estalvi de l’aigua. És, per tant, un tema que es pot portar molt fàcilment a la vida quotidiana, i que fins i tot pot ser un assumpte que estigui en el debat social i periodístic, cosa que hem de saber aprofitar. 6. La unitat de les aigües no es pot centrar només en rius i mars. Cal entendre que hi ha un altre tipus de recursos relacionats amb l’aigua, com ara les aigües subterrànies o l’aigua en forma de glaç, ja sigui formant inlandsis, glaceres o icebergs. La importància present i futura d’aquests recursos ens ha d’obligar a treballar-los més a fons, i els hem de donar la importància que mereixen. 7. Hi ha diagrames complexos als quals els alumnes no estan acostumats, com ara els gràfics del curs d’un riu o els mapes de corrents marins. Hem de fer servir aquests recursos amb compte, per no entrar en qüestions massa complexes, però alhora hem de donar l’oportunitat d’aprofundir-hi a l’alumnat que demani més informació. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació d’aula (pàgs. 36-37) Educació multicultural (pàgs. 416-417) Fitxes de reforç (pàgs. 214-215) Fitxa 9: Les aigües Fitxa 10: Interpretació de perfils longitudinals de rius Temps de lectura (pàg. 452-457) Lectura 3: El Mediterrani Lectura 4: Les cascades de l’Orinoco Lectura 6: Les glaceres, tot un espectacle Fitxes d’ampliació (pàgs. 216-217) Fitxa 11: Determinar, representar i comentar el règim d’un riu Fitxa 12: Jerarquització d’una xarxa fluvial Adaptació curricular (pàgs. 312-313) Fitxa 4: L’aigua en la natura 92 Cinema i ciències socials (pàgs. 490-500) Investigació (pàgs. 512-513) Els inuit: viure entre el glaç Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  19. 19. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 93 3 RECURSOS PER A L’AULA OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC ÍNDIC PACÍFIC OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ OCEÀ GLACIAL ÀRTIC OCEÀ PACÍFIC OCEÀ RECURS 10. RIUS DEL MÓN ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 93
  20. 20. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 94 RECURS 11. EL CURS D’UN RIU 94 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  21. 21. Mar de Bering ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 4 Mar Bàltic Mar del Nord 6 5 Mar Negre Mar Mediterrani 8 7 Mar d’Aràbia Mar Roig 10 9 Mar del Corall Mar del Japó 12 11 RECURSOS PER A L’AULA Mar de la Xina Meridional Mar de Filipines 13:22 2 3 17/5/07 Mar Carib 1 831202 _ 0075-0139.qxd Página 95 3 RECURS 12. MARS DEL MÓN 95
  22. 22. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 96 96 Mar Caspi 10 Txad 8 Victòria 6 Maracaibo Onega 2 4 Grans Llacs 1 3 Mar d’Aral 5 Làdoga 7 Baikal 9 Titicaca RECURS 13. LLACS DEL MÓN ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  23. 23. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 97 3 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA calitat. Els alumnes podrien investigar on neix, per on passa i cap a on va. Si a prop hi teniu un embassament, també en podrien investigar l’origen, quan es va construir i l’ús que se li pot donar. Si viviu a la costa, els alumnes podrien analitzar l’estat del mar a la seva zona: l’estat de les platges, l’aprofitament que es fa dels recursos del mar, la importància econòmica que té per a la localitat (turisme, etc.). 2. Imatges i fotografies. Poden buscar en llibres i a la xarxa aquest tipus de recursos visuals sobre diferents aspectes relacionats amb l’aigua, com ara fotografies de cascades, de rius importants o de paisatges marins especialment bonics. Si fan aquesta activitat a classes poden acabar muntant una vertadera exposició d’imatges boniques o curioses relacionades amb l’aigua. 3. Formes tradicionals d’obtenció d’aigua. A moltes zones d’Espanya es fan servir mètodes tradicionals per obtenir aigua al camp o a la ciutat; en alguns casos, com ara els aqüeductes, poden tenir milers d’anys d’antiguitat. Demaneu als alumnes que investiguin alguns d’aquests mitjans d’obtenció d’aigua: sínies, sèquies, canals, etc. 4. Estudi del consum d’aigua de casa teva: i tu, què fas per estalviar-ne? L’obtenció de l’aigua sempre ha estat un problema als països que tenen estacions seques, com el nostre. Per aquest motiu són freqüents els anys en què l’escassetat d’aigua obliga a posar en marxa campanyes de conscienciació sobre la necessitat d’estalviar aigua. Amb l’ajut dels enllaços que hem destacat en el CD de recursos multimèdia, els alumnes hauran d’analitzar com és el consum d’aigua de casa seva, si tenen en compte l’estalvi d’aquest bé o no, i quina proposta d’estalvi farien als seus pares per disminuir la despesa d’aigua. 5. Organitzar un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Espanya és un país que té una zona humida, on el clima oceànic aporta prou aigua per al consum humà i econòmic, i zones clarament deficitàries, ja que són de climes més secs, amb unes aportacions d’aigua molt més restringides. Els últims anys s’ha generat un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Els alumnes han d’investigar l’origen del problema, documentar-se amb notícies de premsa o informacions de tota mena i organitzar un debat en el qual dos grups defensin posicions contràries sobre aquest tema. Més recursos RECURSOS PER A L’AULA 1. Buscar informació sobre els recursos d’aigua que hi ha a prop de casa. Segur que hi deu haver un riu o una deu d’aigua que travessa la lo- ENLLAÇOS Enllaç del Canal d’Isabel II de Madrid sobre el problema de l’aigua. A causa de la mida de la població de Madrid, el control de l’aigua es converteix en un aspecte essencial per a la ciutat. http://www.cyii.es/www/publico/ index_esp.html PEL·LÍCULES Capitanes intrépidos, dirigida per Victor Fleming el 1937. Basada en una novel·la de Rudyard Kipling, la pel·lícula, protagonitzada per Spencer Tracy, ens mostra amb tota la cruesa les condicions de vida al mar i les relacions tan difícils entre l’ésser humà i el medi marí. DVD El mundo submarino, de Jacques Cousteau. Tot i que està principalment centrada en la fauna submarina, permet treballar amb amplitud les característiques del relleu marí. El Congo: el río que absorbe todos los ríos (2001). És un documental de la BBC on es mostra el riu més cabalós de l’Àfrica i com actua com un element integrador de la natura i la societat. NOVEL·LES Ernest HEMINGWAY, El vell i la mar. Ens explica la història d’un vell pescador que no aconsegueix pescar res i és víctima de la riota dels seus companys del poble. Però un dia aconseguirà el que mai no havia aconseguit cap pescador... Arturo PÉREZ REVERTE, La carta esférica. És una novel·la que té com a protagonista el mar. És molt recomanable per les múltiples referències geogràfiques (cartografia, localització, etc.). PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES C. SÁENZ RIDRUEJO y M. ARENILLAS, Guía física de España. 3. Los ríos (Alianza). Estudia la morfologia i la hidrologia dels rius d’Espanya i com els aprofita l’ésser humà. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 97
  24. 24. 831202 _ 0075-0139.qxd 4 17/5/07 13:22 Página 98 El temps i el clima PRESENTACIÓ La unitat 4 ens presenta la part més teòrica de la climatologia adaptada per a Secundària, que continua amb la unitat 5, on veurem el desenvolupament dels diferents climes i paisatges. La importància de la unitat rau, per tant, en el fet que ens proveirà de les eines conceptuals bàsiques que ens permetran conèixer un dels aspectes més importants de les ciències socials, com és el medi físic climàtic i com ha influït en la història i la cultura dels pobles. Efectivament, sense voler caure en determinismes, hi ha certes circumstàncies històriques, com ara el procés de neolitització, el creixent fèrtil o el desenvolupament de la civilització egípcia, que no es podrien explicar sense tenir en compte aquest tipus d’aspectes. Una de les virtuts que tenen les unitats de clima és, en línies generals, que són molt tangibles. Mentre que en altres aspectes de la geografia física hem de recórrer a la imaginació o a la capacitat de l’alumne per poder «veure» la matèria explicada, el clima té una acció directa sobre els alumnes, almenys els climes que els influeixen directament. Aquesta proximitat acostuma a motivar força els alumnes, que sempre tenen tendència a buscar el pragmatisme de la matèria, i simplifica bastant el procés d’aprenentatge si el sabem aprofitar. Un dels aspectes més interessants d’aquesta unitat és que, en les activitats finals, ja introduïm una sèrie de nocions sobre el treball amb esquemes. Aquesta tècnica és essencial per aprendre a fer treballs amb materials d’una certa extensió, com els que normalment ens exigiran a Ciències Socials, per això és realment molt interessant dur-la a terme i practicar-la. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles En aquesta unitat els continguts imprescindibles haurien de ser aquells que se centren en el més essencial dels elements del clima, és a dir els corresponents als apartats 2, 3, 4 i 6. Les activitats més recomanables per a aquest nivell serien les activitats 1, 5, 6 i 10. Com a activitats finals especialment interessants per a aquest itinerari hi hauria «Observar el temps» i «Interpretar un mapa pictogràfic». Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, el conjunt d’activitats idoni per reforçar el que s’ha après serien les activitats 2, 11, 12, 15, 16 i 17 (intentant evitar la resposta òbvia o la simple còpia del text) i l’activitat 7 (d’organització 98 de conceptes). També seria interessant ocupar-se d’una manera gradual de la tècnica de treball «fer un esquema» de les activitats finals, i provar amb els alumnes els diferents tipus d’esquemes fins a aconseguir que la informació estigui ben organitzada i sintetitzada. Itinerari 3: continguts que van més enllà La matèria més complexa seria la secció «A fons» sobre la rotació i la translació, i ha de quedar clar que no és un simple afegit de la matèria, sinó que el que s’ha explicat té transcendència per comprendre alguns aspectes més complexos de la unitat. També és molt important l’apartat «A fons» sobre els tipus de precipitacions, i la interpretació d’un mapa de superfície de les activitats finals. A més a més de les activitats dels itineraris anteriors, també podríem realitzar els exercicis 3, 8, 9, 13, 14 i 25. És interessant insistir en les activitats 21 a 23. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  25. 25. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 99 4 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT però també una part pràctica bastant interessant i atractiva. Hem d’intentar jugar amb totes dues parts de manera que la unitat no es limiti a ser una enumeració avorrida de factors i elements del clima. Gairebé tot el que necessitem és a l’ambient i els alumnes ho coneixen d’una manera intuïtiva, cosa que hem d’aprofitar. 2. De vegades, els termes del clima es fan servir d’una manera inadequada. Molt sovint veiem com es fan servir termes de climatologia d’una manera incorrecta. Així doncs, de vegades es confon el temps atmosfèric amb el clima, i fins i tot de vegades se’n parla com de «climatologia adversa». Hem d’intentar que l’alumnat accepti una terminologia correcta sense caure en la pedanteria ni en la incorrecció. 3. Molts alumnes parteixen amb idees formades a priori. Molt sovint els alumnes tenen conceptes sobre el clima que són errors arrelats des de temps enrere. El cas més clar és l’ús del concepte d’anticicló amb una referència a la calor, i depressió, com a fred, quan són unes referències de pressió que, sense més dades, com a molt, ens poden dur a conclusions sobre humitat més que no pas sobre temperatura. 4. Però..., realment tots saben interpretar el «mapa del temps»? És força familiar i comú veure a les notícies mapes de pressió en superfície que, suposadament, la majoria dels espectadors interpreta correctament. Hem de treballar aquest tipus de mapa, intentar fer front a les idees preconcebudes dels alumnes, i intentar ensenyar les veritables conseqüències de les situacions atmosfèriques que analitzem. 5. En diverses fases de la unitat la matèria sembla més pròpia de ciències. Certament, RECURSOS PER A L’AULA 1. Aparentment, es tracta d’un tema molt teòric. És una unitat que té part de teoria, tota la geografia física té una certa tendència a assimilar-se a matèries científiques, ja sigui biologia o física. Això no obstant, aquest fet no ha de representar cap problema, sempre que sapiguem transmetre clarament el concepte que estem ensenyant. 6. De vegades podem perdre la perspectiva de ciències socials. Malgrat l’afirmació prèvia, hem d’evitar excedir-nos en la càrrega de matèria científica que impartim. Cal recordar que no ens interessa tant el fenomen científic per ell mateix, sinó la transcendència geogràfica i, per tant, social, que tingui. El que realment ens interessa són les conseqüències de determinats climes per a les societats i les economies, mentre que l’explicació científica d’alguns processos, tot i que han de ser valorats, té menys importància. 7. Alguns dels gràfics són realment complexos. Com la majoria dels coneixements que s’imparteixen a Secundària, molts dels continguts poden tenir diversos graus d’aprofundiment. Si els diferents gràfics amb què treballem el clima, des del climograma fins a altres qüestions, els treballem a primer curs amb pretensions de comentari propi de Batxillerat, no assolirem els objectius proposats, que han de ser aconseguir una interpretació correcta del treball amb gràfics. És molt possible que, amb el pas del temps, els alumnes aconsegueixin diferents graus d’aprofundiment que ens permetin treballar d’una manera personalitzada en cada cas. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàgs. 38-39) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 218) Temps de lectura (pàg. 479 i 482-483) Fitxa 13: Conceptes climàtics Lectura 5: El paper del fred en el setge a Leningrad Fitxes d’ampliació (pàg. 219) Lectura 7: Vents Fitxa 14: Previsió del temps a partir de l’observació dels núvols Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Adaptació curricular (pàg. 314-317) 3. Els irula: viure als boscos Fitxa 5: Diferenciar el temps i el clima Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Fitxa 6: L’atmosfera Investigació (pàg. 542-543) ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 99
  26. 26. ad or rtic antà olar le p c cer equ Més de 28 De 20 a 28 De 10 a 20 De 0 a 10 Menys de 0 Vermell (en graus centígrads) TEMPERATURES MITJANES Taronja Morat Groc Blau olar le p cerc equador tròpic de Càncer tròpic de Capricorn c àrti 13:22 ic m 100 17/5/07 tè r 831202 _ 0075-0139.qxd Página 100 RECURS 14. LES TEMPERATURES MITJANES ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ meridià de Greenwich
  27. 27. c olar le p erc rtic antà De 250 mm a 500 mm De 500 mm a 1.000 mm Més de 1.000 mm ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Groc RECURSOS PER A L’AULA Menys de 250 mm Verd Taronja Blau PRECIPITACIONS ANUALS (en mm) 13:22 tròpic de Capricorn 17/5/07 equador tròpic de Càncer 831202 _ 0075-0139.qxd Página 101 4 RECURS 15. LES PRECIPITACIONS 101 meridià de Greenwich
  28. 28. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 102 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. Fes la teva pròpia estació meteorològica. A totes les cases podem trobar un termòmetre, i en moltes també hi ha baròmetres o instruments similars. Amb aquests estris farem el seguiment del clima de la nostra localitat durant un mes. Anotarem les mesures, les hores en què les prenem i tindrem la informació necessària per fer-nos una idea de com és el nostre clima en aquest mes. 3. Buscar als diaris i a Internet notícies en què la predicció del temps hagi estat clau per prevenir (o no ) una catàstrofe natural, o hagi estat important en altres aspectes, com ara en la producció agrícola. 4. Investigar alguns fenòmens naturals, com ara la gota freda, el Niño o l’efecte Foëhn. Els alumnes descobriran que darrere d’aquestes paraules enigmàtiques hi ha de vegades fenòmens naturals d’una gran transcendència. 2. Buscar fotografies de fenòmens meteorològics. N’hi ha de molt curiosos i alguns són realment «fotogènics». Es poden fer a classe uns murals amb la imatge en qüestió i l’explicació del fenomen. Més recursos ENLLAÇOS DVD Web de l’Institut Nacional de Meteorologia. http://www.inm.es/ Documental - National Geographic: La tormenta del siglo (1999). Se centra en els esdeveniments que van tenir lloc a la costa oriental dels Estats Units durant el mes de març de 1993, quan una tempesta catastròfica va batre aquesta zona i hi va deixar un resultat devastador. A més a més, serveix de reflexió sobre el paper dels meteoròlegs i de com, massa freqüentment, la població i els poders públics menysvaloren els seus advertiments. Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de la Universitat d’Oviedo sobre astronomia i meteorologia. http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.html Web dedicada als alumnes de Secundària, amb moltíssimes explicacions sobre el temps i el clima. http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ed990151-01.html Pàgina web amb moltes dades i fotografies sobre la Terra, el temps i el clima. http://www.astromia.com/tierraluna/tiempoclima.html Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center). És en anglès, però és molt fàcil de fer servir i ofereix una gran quantitat de tipus d’imatges de diferents satèl·lits. http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/GOES/ L’Organització Meteorològica del Món, que depèn de l’ONU, és un recurs molt útil, amb moltíssimes aplicacions a aquest tema. Imprescindible. És en castellà. http://www.wmo.ch/index-sp.html PEL·LÍCULES La tormenta perfecta, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. És una pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Sebastian Junger, en la qual les vicissituds atmosfèriques es converteixen en la clau de la trama. La protagonitzen George Clooney i Mary Elisabeth Mastrantonio. 102 OBRES DE DIVULGACIÓ Jesús GONZÁLEZ GREEN, Con los vientos alisios. La derrota de Colón en globo (1997). Es tracta d’una expedició científica que es va dur a terme el 1992, amb la qual es pretenia commemorar els 500 anys de l’expedició de Colom fent servir els mateixos elements: el vent i el coneixement dels corrents d’aire. La importància de conèixer els vents alisis va ser fonamental per a l’èxit de totes dues expedicions. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES Manuel TOHARIA, Tiempo y clima. Malgrat el to didàctic i la dimensió tan reduïda, és una de les obres més assequibles i completes per aprofundir en el clima des del punt de vista del rigor científic. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  29. 29. 831202 _ 0075-0139.qxd 5 17/5/07 13:22 Página 103 Els paisatges de la Terra Aquesta unitat complementa l’anterior, perquè fa una aproximació geogràfica, més pràctica, del que ja s’ha après. Els alumnes hi troben l’explicació del perquè de l’aparició dels diferents paisatges. En els apartats desenvolupem els climes principals d’una manera conjunta, i fem anàlisis descriptives dels climes i dels resultats de com interaccionen amb el medi i les societats; per això en cada clima trobem un esquema intern en el qual incloem la descripció pròpiament dita del clima, el paisatge que en resulta, l’estructura hidrogràfica, la vegetació, el poblament, i donem una coherència general a aquests conceptes a través de la interacció de tots aquests elements. Juntament amb aquesta explicació, en la unitat aportem uns dibuixos esquemàtics, molt fàcils d’interpretar, sobre cada un dels paisatges. A més a més, incloem uns petits mapes, versió reduïda del mapa principal de climes i paisatges, perquè sigui més fàcil per a l’alumne ubicar immediatament el paisatge en qüestió. RECURSOS PER A L’AULA PRESENTACIÓ A la part final de la unitat desenvolupem les tècniques del croquis i de la construcció i interpretació de climogrames, que són molt interessants i actuals. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Creiem que som davant d’una de les unitats més senzilles i fàcils de comprendre per a qualsevol alumne. Això no obstant, amb els alumnes de menys nivell, pot ser que haguem de cenyir-nos només als apartats relacionats amb els paisatges propis del nostre entorn. Són, concretament, els apartats 5, 6, 7 i 9. Com a exercicis proposem les activitats 1, 4, 5, 7 i 8. Seria perfecte intentar sistematitzar els coneixements que han adquirit fent les columnes relacionades amb els continguts seleccionats en el quadre de l’exercici 18. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. Per això pensem que els apartats 1 a 8 es poden preparar sense cap mena de problema, adaptant, en tot cas, alguns termes del llenguatge descriptiu a nivells més assequibles, i eliminant els que puguin representar un problema. Hem d’emprar amb compte els tecnicismes que s’utilitzen en aquest itinerari, ja que la matèria és força assequible en aquest nivell i correm el risc de convertir-la en una cosa més complexa del que cal per qüestions de detall. Les activitats recomanables serien totes les de la unitat (1 a 12), amb les quals podrem reforçar la matèria impartida. També són molt apropiades les activitats finals de la unitat següents: 13, 15, 18, 19, 21, 22 i 23. En les tres últimes activitats cal tenir en compte que es tracta del treball sobre climogrames, per la qual cosa el nivell d’exigència ha de ser gradual, sense esperar obtenir resultats òptims al primer intent. Itinerari 3: continguts que van més enllà A mes a més del que s’ha assenyalat per als continguts mitjans, pensem que l’alumnat que vulgui anar més enllà pot trobar molts exercicis i materials que satisfacin les seves inquietuds. Hem d’insistir en exercicis que els permetin organitzar i sistematitzar la informació, com ara l’activitat 6 o l’activitat 18 (amb tota l’amplitud que els sigui possible), i en activitats de desenvolupament, com ara la 14, la 17 i la 20. És molt important que aquest tipus d’alumnat aprofundeixi en la matèria amb les activitats 21 a 24, d’una manera global, que li donaran una perspectiva dels climes més profunda. Sobre aquesta qüestió, tornem a insistir que els alumnes que necessitin aquest tipus de treball han d’evitar el comentari monosil·làbic o merament descriptiu, i intentar extreure conclusions forjades en la reflexió. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 103
  30. 30. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 104 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Comprenc bé el clima que m’envolta, però em costa entendre’n d’altres. Els alumnes, com a norma general, tenen molt assimilat l’esquema de quatre estacions. Quan s’expliquen altres climes amb dues estacions, o cap, molt sovint causa sorpresa. Cal insistir que els nostres climes no són una norma extrapolable a qualsevol zona. 2. M’és complicat analitzar els climes de l’hemisferi sud. Un cop que ens hem acostumat als climes de l’hemisferi nord, els alumnes se sorprenen de veure que han de modificar els esquemes per a l’hemisferi sud. Un cop han entès que el nostre hivern és el seu estiu, tot torna al seu lloc. 3. No entenc per què hi ha climes molt freds, com ara el siberià, que es classifiquen com a temperats. Aquesta afirmació és molt corrent entre els alumnes de Secundària. El motiu rau en l’existència o no d’almenys tres mesos de possible conreu, que és la diferència entre poder o no fer servir un territori per viure-hi. Molt sovint aquest tipus de qüestions són les que resulten més sorprenents per als alumnes. 4. No conec prou bé el mapa físic i el polític. Probablement el problema més gran amb què ens trobem és l’escàs coneixement del mapa físic i polític, cosa que fa complicat l’intent d’ubicar els climes mitjançant referències geogràfiques que, moltes vegades, ells no saben situar amb precisió. L’eina principal de suport ha de ser el mapa, que és on l’alumne se situarà correctament, i a partir d’aquí podrem treballar amb detall. 5. No entenc bé els climogrames. El climograma és una gràfica que pretén simplificar un clima mitjançant la representació de dues variables expressades en mesures mensuals. La gràfica per ella mateixa no hauria de causar cap problema, és senzilla, però per treballar-hi hem de seguir un ritme molt progressiu, sense buscar objectius finals inassolibles d’una manera immediata, sinó intentant introduir les novetats a poc a poc. Una de les eines que ajuden més a comprendre els climogrames és elaborar-ne un manualment, perquè mentre es fa els alumnes van buscant respostes a dubtes que en condicions normals no expressen. 6. És difícil entendre bé la relació entre clima, vegetació, hidrologia i poblament. Probablement aquest és un dels aspectes més interessants de la climatologia, l’aplicació més pràctica. Si es coneix el clima d’una zona es poden deduir molts aspectes de l’entorn, com ara el tipus d’hàbitat, el tipus de vegetació o les característiques dels rius. Si s’aconsegueix que els alumnes es plantegin que hi ha una relació bàsica entre aquests tres elements, ja tindrem molt de guanyat en l’estudi de la geografia. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació d’aula (pàg. 40-41) Fitxes de reforç (pàg. 220-222) Fitxa 15: Elaborar un climograma Fitxa 16: Comentar un climograma Fitxa 17: Diversitat de paisatges i patrimoni natural Fitxes d’ampliació (pàg. 223-224) Fitxa 18: La classificació de Köppen Fitxa 19: El paisatge i la pintura Adaptació curricular (pàg. 318-335) Fitxa 7: Els climes de la Terra Fitxa 8: La difícil vida a la selva Fitxa 9: El paisatge de la sabana Fitxa 10: Diferents tipus de deserts Fitxa 11: El paisatge de clima mediterrani Fitxa 12: El paisatge de clima continental 104 Fitxa 13: El paisatge de clima oceànic Fitxa 14: La vida a les regions polars Fitxa 15: La vida a alta muntanya Educació multicultural (pàg. 439-471) Temps de lectura (pàg. 484-487) Lectura 8: El desert del Sàhara Lectura 9: El bosc escandinau Lectura 10: El paisatge d’alta muntanya: paisatges esglaonats Lectura 11: El valor de l’ombra a la sabana africana Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Investigació (pàg. 544-545) 4. Els boiximans: viure al desert africà Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  31. 31. Desèrtic Groc Xinès Rosa Blau Polar D’alta muntanya Morat Violeta CLIMES FREDS Continental Mediterrani i similars Marró Oceànic Verd CLIMES TEMPERATS Tropical Taronja RECURSOS PER A L’AULA 13:22 Equatorial 17/5/07 Vermell CLIMES CÀLIDS 831202 _ 0075-0139.qxd Página 105 5 RECURS 16. ELS CLIMES DE LA TERRA ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 105
  32. 32. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 106 106 Bosc mediterrani Bosc de fulla caduca Vegetació de muntanya Taigà Tundra Rosa Blau Morat Marró Malva ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Sense vegetació Estepes i praderies Desert Groc Taronja Sabana Verd Vermell Selva RECURS 17. LA VEGETACIÓ DEL MÓN
  33. 33. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 107 5 RECURS 18. EL CLIMOGRAMA TEMPERATURES (en ºC) RECURSOS PER A L’AULA GEORGETOWN - GUYANA PRECIPITACIONS (en mm) 220 210 200 190 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 30 60 25 50 20 40 15 30 10 20 5 10 0 0 G A M F M J A J S O N D G F M A M J J A S O N D T. (ºC) 25 25,5 26 26 25,5 25 24,5 24,5 25 24,5 24,5 24,5 P. (mm) 71 89 142 178 152 145 175 165 185 205 183 104 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 107
  34. 34. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 108 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. De quines regions i països procedim? Els alumnes podrien recollir informació sobre el clima de la seva regió o país d’origen. Caldria buscar dades sobre el clima, sobre la vegetació, els rius, els conreus i el poblament. Amb totes aquestes dades, feu un treball o promoveu una exposició al centre que reuneixi totes aquestes dades i ens permeti conèixer millor moltes zones del món. 2. Podem fer climogrames de qualsevol zona del món. Zonaclima.com és una web en castellà que subministra dades per construir climogrames de qualsevol país del món. Es pot utilitzar el mapa principal o buscar el país alfabèticament, i hi ha dades suficients per construir un climograma o comentar un clima. No oblideu que seria interessant completar aquesta informació mitjançant un altre tipus d’estudis de vegetació, rius, etc. http://www.zonaclima.com/ 3. Intentar fer una clisèrie. Es pot proposar, amb l’ajut del departament de Ciències, una excursió a la muntanya que permeti observar dades per elaborar una clisèrie de les muntanyes que hi ha a prop de la localitat, És molt interessant i il·lustratiu. 4. T’agradaria ser climatòleg? Feu dues llistes a la pissarra de la classe, una dels aspectes que semblen més interessants de la labor d’un climatòleg i una altra amb els inconvenients més grans que hi veuen els alumnes. Pot ser un punt de partida interessant per debatre quins elements els alumnes consideren importants per al seu futur professional. 5. Debat: quin és el paisatge que té més avantatges per a la vida? Quin és el que en té menys? Feu un debat sobre el que s’ha après estudiant els diferents paisatges, i discutiu quin els sembla més interessant per viure-hi o per visitar i quin els sembla més hostil. 6. L’àlbum de fotografies dels paisatges. A Internet és molt fàcil que els alumnes hi trobin fotografies relacionades amb els diferents paisatges de la Terra. Es podria dividir la classe en vuit grups i que cada un s’encarregui de buscar fotografies d’un dels paisatges naturals del nostre planeta. Podrien buscar fotografies relacionades amb les temàtiques següents: • Vegetació. • Fauna. • Rius que representin bé les característiques típiques dels rius de la zona. • Hàbitat. Després, es podrien exposar a classe, la qual cosa enriquirà el coneixement visual que els alumnes tenen de cada un dels medis estudiats. 7. Debat: quin és el medi més transformat pels éssers humans? Després d’analitzar les característiques dels diferents medis naturals, els alumnes haurien de decidir quin està més transformat i aportar raons que en justifiquin la tria. Més recursos ENLLAÇOS Pàgina web de Meteored. És un portal d’aficionats a la meteorologia, amb molts enllaços i recursos a altres pàgines. http://www.meteored.com/ A tutiempo.com hi trobem descrits els diferents tipus de clima, amb detalls interessants. http://www.tutiempo.net/ silvia_larocca/Temas/Clima.htm PEL·LÍCULES Lawrence d’Aràbia, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. A banda de l’indubtable interès històric, la pel·lícula és famosa per la fotografia de paisatges del desert, i ha passat a la història del cinema també per aquest motiu. Els últims dies de l’Edèn, dirigida per John McTiernan el 1991 i protagonitzada per Sean Connery. Explica la història d’un científic que busca un remei per curar el càncer a l’Amazònia i entra en conflicte amb les empreses que volen explotar els recursos naturals de la zona. NOVEL·LES La aventura equinoccial de Lope de Aguirre, escrita per Ramón J. Sender. Narra la història d’aquest conqueridor i els seus conflictes interns, emmarcats per l’Amazones i la selva equatorial. OBRES DE DIVULGACIÓ F. PROTZMAN, Paisajes del mundo. Aquest llibre de National Geographic recull fotografies i imatges de tots els continents, tant de les zones rurals com de les urbanes. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES G. VIERS, Climatología. És el gran clàssic de la geografia climàtica, ideal per aprofundir a un nivell universitari en aquesta matèria. 8. A quin d’aquests pertany la nostra localitat? Els alumnes poden fer un petit escrit en què classifiquin el seu entorn en un dels paisatges estudiats i en què, a més a més, aportin raons que justifiquin la tria que han fet. 108 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  35. 35. 831202 _ 0075-0139.qxd 13:22 Página 109 Els continents: estudi físic PRESENTACIÓ Amb aquesta unitat encetem el bloc dedicat a la Geografia física dels continents, Espanya i Catalunya. Tot el que hem treballat en les cinc primeres unitats ho hem de posar en pràctica en aquesta. Es tracta d’una unitat, per tant, que té continuïtat amb les anteriors, la qual cosa ens dóna l’avantatge de tenir ja superats els problemes de terminolgia i de la major part de conceptes que pot ser que necessitem manejar, i ens serveix, a més a més, com a manera de consolidar el que ja s’ha treballat. Com a inconvenient principal, hi ha la possible reiteració que pot ser que apreciï l’alumne. En aquest aspecte, cal anar molt amb compte a delimitar els continguts de les unitats anteriors i els d’aquesta, perquè els alumnes no tinguin la sensació que s’estan repetint els mateixos temes. RECURSOS PER A L’AULA 6 17/5/07 Els continguts ofereixen una seqüència molt clara, amb un apartat per a cada continent. I un desenvolupament centrat en els aspectes més particulars de cada un. La part més important de la unitat rau en els graus de detall que podem aportar sobre els continents. És gairebé l’única ocasió en què, en el temari de Secundària, treballaran específicament altres continents, i és el moment de donar-los una visió més àmplia del que és el món on viuen. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 2 i 4, dels grans continents, per assegurar-nos que els alumnes en capten les línies mestres, juntament amb els aspectes principals del relleu, el clima, la vegetació i els rius, tot això d’una manera molt sintètica. En aquest itinerari hauríem d’evitar fer-los memoritzar gran quantitat de llocs i accidents naturals, i n’hem de fer una selecció apropiada. D’altra banda, és molt interessant fer servir l’atles per aconseguir que ubiquin correctament aquests accidents geogràfics. Les activitats principals serien la 1, la 5 i la 16. En aquest itinerari hem de treballar en les activitats finals corresponents a l’apartat de tècniques de treball «Memoritzar dades», i les activitats 24 i 25. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari anterior, seria recomanable fer les següents: 2, 3, 6, 7, 8, 10 a 14 i 16 a 22. Com a activitats finals considerem molt interessants l’apartat ja citat de tècniques de treball «Memoritzar dades», amb el qual hauríem de poder fer en aquest itinerari les activitats 24 a 28, i l’activitat «Completar mapes muts», amb els dos exercicis corresponents. Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, seria interessant que els alumnes aprenguessin els continguts de les fitxes de Patrimoni i Medi ambient que hi ha a les pàgines 70, 73, 75 i 76. Com a activitats s’inclourien totes les que es proposen, amb una atenció especial a les activitats 4, 9, 14, 15, 18 19, 22 i 23. Totes les activitats finals es poden incloure a l’itinerari 3, tot i que estan pensades específicament per a aquest les numerades de la 33 a la 35. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 109
  36. 36. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 110 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. 1. Això ja m’ho sé, ja ho hem fet abans. És una unitat en la qual la motivació de l’alumne pot ser que se’n ressenti, perquè es tornen a tocar conceptes que ells consideren que ja estan sabuts o superats. Per això, no hem d’oblidar que en els punts anteriors estàvem manejant fonamentalment conceptes, mentre que aquí el centre de treball són les descripcions físiques dels continents, una cosa completament diferent. 2. El paisatge és un concepte complex i heterogeni. El concepte de paisatge és força enganyós, ja que sembla que es refereix a una cosa senzilla. No és pas així, ja que per entendre un paisatge necessitem dominar alhora les dades de relleu, clima, vegetació i rius. La clau rau a transmetre la interrelació que hi ha entre aquests conceptes, ja que seria impossible que es desenvolupessin unes formes de vegetació en altres climes que no fossin els característics, o que es formessin rius de règims diferents en zones que no fossin les apropiades. És possible que costi més d’incloure-hi el relleu, però també és cert que aquest adquireix una gran importància en les precipitacions o en la distribució d’uns deserts determinats, elements que hem treballat en unitats anteriors. 3. Hi ha sis continents, i no pas cinc. Molt sovint els alumnes es plantegen l’existència de cinc continents, i s’obliden que hi ha una massa continental d’una gran importància a l’Antàrtida, que forma un sisè continent. És important que ho entenguin, i que vegin la diferència entre les dues zones polars, una formada per un mar i l’altra, per un continent. Tampoc no és senzill que comprenguin l’entitat continental d’Oceania, ja que està formada per illes en comptes de ser una massa continental compacta. 4. Els alumnes han de memoritzar moltes coses. És cert que els temes de paisatges acaben necessitant un esforç de memorització que no agrada als alumnes, i que provoca que de vegades tendeixin a rebutjar aquesta part tan atractiva de la matèria. Al final de la unitat proposem una sèrie de tècniques que poden millorar i simplificar bastant la capacitat dels alumnes de dur a terme aquesta feina. D’altra banda, fer servir l’atles i elaborar mapes són les altres dues eines que ens poden donar suport per aconseguir aquest objectiu. 5. Una temptació: les digressions. El caràcter d’aquesta unitat com a síntesi i resum pràctic del que s’ha après en teoria per a Geografia física i la referència a un entorn que serà clau com a factor de diversos aspectes de la Geografia humana i econòmica fan que la temptació de sortir del tema sigui molt forta. Però hem d’anar amb compte amb la selecció dels continguts, ja que les digressions excessives restaran unitat a l’exposició i en podran dificultar la comprensió. 6. El paisatge dels continents tindrà molta importància en unitats posteriors. Si es volen entendre àmpliament alguns processos històrics, com ara l’aparició de l’ésser humà, o el procés de neolitització, el paisatge dels continents serà un dels temes més que ens donin suport a l’hora de treballar la Història. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 42-43) Fitxes de reforç (pàg. 225-226) Fitxa 20: Rius i llacs del món Fitxa 21: Els climes i els paisatges del món Fitxes d’ampliació (pàg. 227-228) Fitxa 22: Estudi del medi natural de l’Antàrtida Fitxa 23: L’exploració del continent africà Adaptació curricular (pàg. 336-341) Fitxa 16: El paisatge de l’Àfrica Fitxa 17: El paisatge de l’Àsia Fitxa 18: El paisatge d’Amèrica Temps de lectura (pàg. 488-489) Lectura 12: El continent australià Cinema i ciències socials (pàg. 517-528) Investigació (pàg. 546-547) 5. Els pastors mongols: viure al desert asiàtic WebQuest (pàg. 578-579) Els continents Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Educació multicultural (pàg. 439-472) 110 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  37. 37. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 111 6 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 19. L’ÀFRICA 4.165 m 4.070 m 5.895 m ALTIMETRIA (en metres) Marró 1.000 metres Groc 500 metres Verd 0 metres MAR Cims ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 111
  38. 38. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 112 112 Cims MAR 500 metres 1.000 metres 2.000 metres 0 metres Verd Groc Marró Violeta ALTIMETRIA (en metres) 4.547 m 8.850 m 3.776 m RECURS 20. L’ÀSIA ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  39. 39. de mar or im T G.......... N.......... illa de T.............. A T illes Salomó 3.764 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ N.......... mar de T................ Tonga Z............... Fiji Samoa mar de F....... Tuvalu Kiribati Vanuatu Nauru ma r del C......... M P Verd Groc Marró RECURSOS PER A L’AULA Cims MAR 0 metres 500 metres 1.000 metres ALTIMETRIA (en metres) 13:22 P.......... 4.693 R illes Marshall 17/5/07 5.030 Palau M illa de Guam illes Hawaii 831202 _ 0075-0139.qxd Página 113 6 RECURS 21. OCEANIA 113
  40. 40. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 114 RECURS 22. AMÈRICA 6.194 m 4.418 m 5.700 m ALTIMETRIA (en metres) Marró 1.000 metres Groc 500 metres Verd 0 metres 6.960 m MAR Cims 114 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  41. 41. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 115 6 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA construir gràfics de rius i de muntanyes, que siguin semblants als que veiem en el llibre. Els podem proposar que barregin muntanyes de diferents continents (i fins i tot d’Europa i d’Espanya), o que es fixin en la mida i el cabal dels rius del món en comparació amb els del nostre país. És molt interessant veure l’escala dels nostres accidents naturals respecte a la mida dels fenòmens naturals que hi ha a la resta de continents. 2. De nord a sud i d’est a oest: recorrent els continents. Podem dividir la classe en diversos grups, un per continent que vulguem recórrer. Cada un dels grups ha de proposar un recorregut nord-sud i un altre estoest pel continent que els hagi tocat, i observar els accidents naturals que travessen i les seves característiques. 3. Trivial geogràfic. Mantenint els grups anteriors, els podem proposar que escriguin en targetes diferents aspectes de la geografia dels continents: muntanyes, sistemes muntanyosos, mars, tipus de vegetació, etc. Tot seguit, podem fer un trivial geogràfic, construint un tauler senzill amb caselles per a cada continent. Treballant tots junts en aquest feina es poden aconseguir molt fàcilment força preguntes, i és una activitat en grup molt divertida i motivadora. Aquest web us pot ajudar a organitzar l’activitat: http://www.usefultrivia.com/geography_ trivia/idex.html. 4. Buscar imatges d’accidents naturals. A la xarxa hi ha una bona quantitat d’imatges dels principals accidents naturals. Es pot demanar als alumnes que cada dia busquin a Internet imatges dels llocs que han estudiat. En poden fer coses força variades i divertides: convertir-les en salvapantalles de l’ordinador o fer-les servir de fons en els programes de conversa. 5. Imaginar-se que farem una expedició. Demaneu als alumnes que reflexionin sobre els diferents paisatges que han estudiat i que escullin el que els sigui més atractiu. Un cop fet..., prepareu-vos, que ens n’anem d’expedició! Que cadascú es plantegi a quin lloc anirà i els mitjans de transport que farà servir per arribar-hi. S’hauria d’informar sobre quins són els seus recursos naturals principals, quina vegetació és característica d’aquests paisatges i quines espècies s’hi troben. Hem de sobreviure-hi sense ajut extern. Què necessitarem? Que cadascú es plantegi quins objectes o eines pot ser que necessitem, ja siguin tècnics o mecànics, d’orientació, etc. Poden consultar manuals de supervivència, com els que ofereix aquest web: http://www.vivelanaturaleza.com/Supervivencia/index.php. Més recursos ENLLAÇOS Enllaç amb la Casa d’Amèrica, on hi ha molta informació i altres enllaços per saber més sobre Amèrica. http://www.casamerica.es/ Web del Museo de América, excel·lent per conèixer la història i el present d’Amèrica i els seus vincles amb Espanya. http://museodeamerica.mcu.es/ RECURSOS PER A L’AULA 1. Construir gràfics de rius i muntanyes. Ajudarà molt els alumnes L’Àsia també té els seus propis vincles. En aquesta pàgina web veiem com han progressat les relacions entre l’Àsia i Espanya. http://www.casaasia.org/ PEL·LÍCULES Memòries d’Àfrica, dirigida per Sidney Pollack el 1985. Explica la història d’una dona que comença una nova vida a l’Àfrica i hi descobreix l’amor per aquest continent. Anna i el rei, d’Andy Tennant. Narra la història real d’una dona que va a Tailàndia al final del segle XIX per ser la institutriu dels fills del rei de Siam. La tienda roja, dirigida per Mikheil Kalatozis Hvili el 1971. És una pel·lícula biogràfica que explica l’expedició de l’explorador Nobile a l’Àrtic el 1928, que va acabar en tragèdia. Aquí, el medi natural es converteix en protagonista d’aquesta pel·lícula. Protagonitzada per Sean Connery i Claudia Cardinale. NOVEL·LES E. ROSSET, La conquista del Amazonas. Ens explica l’expedició d’Orellana per recórrer l’Amazones. A més a més del gran interès històric, la superació d’un paisatge desconegut i hostil és el motor permanent d’aquesta història. OBRES DE DIVULGACIÓ S. ÁLVARO i J. ORTEGA, La conquista de los tres polos. Els expedicionaris de «Al filo de lo imposible» narren les expedicions que han fet al Pol sud, al Pol nord i al cim de l’Everest. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 115
  42. 42. 831202 _ 0075-0139.qxd 7 29/5/07 10:38 Página 116 El paisatge d’Europa i d’Espanya PRESENTACIÓ La unitat 7 és la continuació de la unitat anterior, i se centra en el continent i el país on viuen els alumnes. Per aquest motiu, no és tan sols bàsic conèixer-los, sinó que té una utilitat immediata. És per això que el nivell de detall en què anem entrant és més gran, ja que passem a descriure un espai sobre el qual els alumnes ja tenen una idea prèvia força més aproximada, amb moltes referències que es fan especialment patents quan treballem Espanya. Aquest plantejament serà especialment important més endavant, quan tractem altres temes de Ciències socials, com ara els de Geografia humana o econòmica, i molt especialment quan comencem a tractar els temes d’Història ja que la majoria es desenvolupen en un context geogràfic europeu i espanyol. Per aquest motiu és una unitat una mica més llarga que la resta, ja que considerem fonamental que coneguin a fons la Geografia física del nostre continent i d’Espanya. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 3, 4, 6, 7, 8 i 10 a l’hora de treballar els continguts imprescindibles. Tornem a suggerir que analitzeu amb compte, dins d’aquests apartats, el que es considera essencial i el que és accessori, per evitar una llarga llista d’accidents difícil de memoritzar que no ens permetria avançar tal com volem. Les activitats 1, 8, 9, 10, 15 i 16 són les més apropiades per a aquest itinerari. De les activitats finals de la unitat, convindria treballar l’elaboració de mapes conceptuals, i de les activitats de repàs de bloc, caldria estudiar el requadre «Repassa» i analitzar les activitats 1 a 5. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. També són molt interessants les lectures de Patrimoni i Medi ambient. Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, podem satisfer els alumnes que vulguin treballar més a fons amb les activitats 4, 7 i 18. En les activitats finals, és interessant treballar tot el mapa de conceptes complet, i és molt motivador treballar amb ells l’activitat de l’itinerari sobre un mapa topogràfic. També s’haurien de treballar íntegrament les activitats de repàs. Insistim en la necessitat de fer que les respostes a les preguntes de reflexió responguin a un plantejament personal, i de defugir les respostes de monosíl·lab o de la simple repetició de fragments del text. Les activitats més apropiades per a aquest itinerari són les següents: 1-3, 5 i 6-17. De les activitats finals, és molt interessant el treball amb mapes conceptuals i les activitats 22, 23 i 24. De les activitats de repàs, en destaquem les activitats 1 a 8. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. 116 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  43. 43. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 117 7 1. Europa és un més dels continents, i no el més important. Hem de transmetre amb claredat que el fet de tractar d’una manera específica Europa i Espanya en una sola unitat no es una qüestió de més o menys importància, sinó de la proximitat de l’entorn. Cal evitar l’eurocentrisme. 2. A mi només m’importa Espanya o el meu àmbit geogràfic immediat. Tampoc no convé crear en els alumnes una imatge que l’únic que els ha d’interessar és conèixer la geografia física d’Espanya. Els alumnes s’han d’adonar que, més enllà de les nostres fronteres, passen coses que després poden tenir influència en les nostres circumstàncies. Això és molt evident amb el clima, però és extrapolable a la resta d’aspectes de la unitat. 3. He d’integrar moltes coses alhora. Efectivament, com que és una unitat de paisatge, mai no tindrem la informació completa si no som capaços d’integrar el conjunt de la informació. En aquest aspecte, almenys, tenim l’avantatge que ja han fet el treball sobre el paisatge, ja que a la unitat anterior ho han posat en pràctica. 4. He de memoritzar moltes dades. Un altre cop tornem a xocar amb l’obstacle de la memorització. El dilema consisteix a fer front a una llista feixuga d’accidents que no se sap on són i que l’alumne no s’aprèn gens fàcilment. La solució rau a treballar molt el mapa físic, l’atles i aprendre a situar aquests accidents. Hi ha moltes tècniques que ens poden ajudar a recordar on són les diferents serralades o els rius, i no totes han de ser necessàriament difícils o avorrides. 5. Per a què em serveix aprendre això, si ja surt en un atles. Aquesta frase l’ha sentida pronunciar tot docent de Geografia infinitud de vegades. És cert que la informació d’aquesta matèria surt en un atles, i també que no s’ha d’aspirar a transformar els alumnes en enciclopèdies, però hem de tenir clars els mínims de coneixements geogràfics que s’han de considerar imprescindibles per a la formació dels alumnes. La resta pot ser que tingui importància, però ho hem d’encarar amb una certa flexibilitat. RECURSOS PER A L’AULA DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 6. Paisatge canviant, no estable. Si ens endinsem en els continguts específics de la unitat, hem de transmetre amb claredat que el paisatge no és un element estable i immutable, sinó que la capacitat d’incidència de l’ésser humà en el paisatge és extraordinària. Els alumnes han de ser conscients d’aquesta capacitat d’incidència, la qual cosa ens ha de servir com a introducció als temes de medi ambient. 7. Els climes tenen una denominació genèrica, no geogràfica. És una dificultat molt específica de la climatologia a Espanya, i que, a més a més, als alumnes els sorprèn molt. Hi ha determinades zones d’Espanya on hi ha un clima mediterrani a força distància del mar del mateix nom. En altres continents (Amèrica, Àfrica) també es dóna aquest tipus de clima, i són a molta més distància. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 44-45) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 229-231) Temps de lectura (pàg. 490-491) Fitxa 24: Localitzar topònims a Europa Lectura 13: Els fiords noruecs Fitxa 25: Localitzar topònims a Espanya Lectura 14: Les maresmes espanyoles Fitxa 26: La diversitat natural d’Espanya Cinema i ciències socials (pàg. 517-528) Fitxes d’ampliació (pàg 232) Investigació (pàg. 552-553) Fitxa 27: National Geographic Society 8. Els samis: viure a la tundra Adaptació curricular (pàg. 342-347) WebQuest (pàg. 578-579) Fitxa 19: El paisatge d’Europa Els continents Fitxa 20: Les unitats de relleu d’Espanya Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Fitxa 21: El paisatge canari ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 117
  44. 44. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 118 118 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 3.718 m illes Canàries Cims 0 metres 500 metres 1.000 metres MAR Verd Groc Taronja Marró ALTIMETRIA (en metres) 4.807 m 3.340 m 5.633 m RECURS 23. EUROPA: RELLEU I RIUS
  45. 45. Continental Oceànic Groc D’alta muntanya Blau ATLÀNTIC OCEÀ Subtropical (Canàries) ÀFRICA Nord mar del mar Mediterrani ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ RECURSOS PER A L’AULA ÀSIA mar Negre 13:22 Vermell Noruega mar de 17/5/07 CLIMA SUBTROPICAL Polar Morat CLIMES FREDS Mediterrani Taronja Verd CLIMES TEMPERATS 831202 _ 0075-0139.qxd Página 119 7 RECURS 24. EUROPA: CLIMES 119
  46. 46. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 120 Cims MAR 500 metres 1.000 metres 0 metres Verd Groc Marró 3.718 2.188 2.592 2.648 2.430 3.478 2.381 2.313 3.355 3.404 1.495 ALTIMETRIA (en metres) RECURS 25. ESPANYA: RELLEU 120 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  47. 47. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Blau VESSANT ___________ Rius RECURSOS PER A L’AULA Verd CANTÀBRIC Groc MEDITERRANI Taronja ATLÀNTIC 13:22 Límit de vessant VESSANT _______________ 17/5/07 VESSANT _______________ VESSANT _______________ VESSANT _______________ 831202 _ 0075-0139.qxd Página 121 7 RECURS 26. ESPANYA: RIUS 121
  48. 48. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 122 122 Continentalitzat Continentalitzat molt sec Sec Taronja Marró Rosa Típic Atlàntic Verd Groc De muntanya Morat Mediterrani Subtropical Vermell RECURS 27. ESPANYA: CLIMES ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  49. 49. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 123 7 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA lacionats amb la geografia física d’Espanya i d’Europa. En uns casos es tracta de puzles muts o no; en altres casos, de jocs de viatges en els quals s’ha de recórrer el continent i es van descobrint els diferents accidents naturals, moltes vegades combinats amb preguntes i respostes de tipus Trivial. És un sistema ideal per a l’itinerari 1, tot i que es pot aplicar a qualsevol itinerari, ja que, malgrat que pugui semblar un sistema «poc seriós», qualsevol recurs és bo si el que n’obtenim és l’aprenentatge dels continguts. També podem intentar fer-ho a classe, ja que el simple fet de buscar en un atles i anotar els accidents ajudarà els alumnes a treballar aquesta part, i els motivarà d’una manera especial. 2. Avui ensenyeu vosaltres. Un suggeriment excel·lent de treball a classe és proposar als alumnes que siguin professors per un dia. A part de descobrir una altra sèrie de «problemes» –atenció, comportament, respecte–, aprendran molt més fàcilment la matèria; com tots els professors saben, ensenyant se n’aprèn molt. 3. Gràfic amb els cims més alts d’Europa i d’Espanya. Podem buscar dades sobre les alçades més elevades del continent i d’Espanya, i posar-les totes juntes en el mateix gràfic. També hi podem afegir més d’un cim dels sistemes espanyols que tinguin diverses alçades importants. A més a més, podem buscar les alçades més elevades properes a la nostra localitat, cosa que ens permetrà fer una comparació molt exacta de les vertaderes alçades del nostre relleu. 4. Gràfic amb els rius més llargs d’Europa i d’Espanya. Podem fer el mateix amb la longitud i l’amplada dels rius europeus i peninsulars. Ens dóna una informació molt clara, per la possibilitat de comparació. 5. Recorrem els grans rius d’Europa. Proposem un viatge imaginari per algun dels grans rius europeus: el Rin, el Danubi, el Don, el Dvina, el Volga... Els alumnes han de treballar sobre aquests rius buscant-ne informació sobre el lloc on neixen, d’on els ve l’aigua, les ciutats per on passen (seria interessant fer una breu ressenya de les més importants), els països que travessen i on desemboquen. A més a més, poden buscar alguna particularitat sobre aquests rius (obres literàries o musicals que s’hi hagin inspirat, etc.). Més recursos ENLLAÇOS Pàgina web de la Societat Geogràfica Espanyola. http://www.sge.org/ Enllaç amb Sí España, que proporciona moltes informacions sobre la geografia i altres aspectes d’aquest país. http://www.sispain.org/spanish/ geopop.html RECURSOS PER A L’AULA 1. Jocs i puzles. En el mercat hi ha una gran quantitat de jocs i puzles re- Webs de geografia europea en general (excel·lents per aprofundir en aquest tema, en anglès i castellà). http://www.answers.com/topic/ geography-of-europe http://europa.eu/index_es.htm Portal sobre els sistemes muntanyosos a Espanya. http://www.spainmountains.com/ Pàgina d’un aficionat espanyol al muntanyisme, amb rutes d’alta muntanya, des de la qual et pots connectar a altres enllaços d’aficionats. En aquestes pàgines hi ha fotografies d’una gran bellesa. http://www.geocities.com/ Yosemite/9195/ PEL·LÍCULES Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz, 1997. En Javi, de nou anys, passa les vacances al seu poble dels Pirineus. NOVEL·LES C. J. CELA, Viaje a la Alcarria. Recorregut per l’Espanya dels anys cinquanta del segle XX. J. LLAMAZARES, Cuadernos del Duero. J. LLAMAZARES, El río del Olvido. Inspirat en el riu Curueño. 6. El paisatge de la teva localitat. Volem descobrir el paisatge de la localitat. Per aconseguir-ho ens cal recollir informació sobre el relleu i la història, fer-ne un seguiment del clima i inserir el moment del curs escolar en el climograma. Finalment, hem de reunir informació sobre la vegetació de la zona, per a la qual cosa podem demanar ajut als professors de Ciències. 7. Debat: estan ben repartides les aigües a Espanya? Pot ser molt interessant fer un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Demaneu als alumnes que busquin informació en diversos diaris sobre aquest tema, es documentin i proposin un debat sobre aquesta qüestió. OBRES DE DIVULGACIÓ V. PEÑAS, ¿Llueve a gusto de todos? (2006). Pretén donar una resposta a una gran quantitat de preguntes sobre la qüestió de l’aigua. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES R. BOSQUE CANDEL, Síntesis de Geografía de España. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 123

×