• Like
Agulla 73
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
517
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ A G U L L A Febrer 2011- Any XVI - Número 73 Diguem-hi la nostra: el debat de L’AgullaJa ho hem dit molt: estem en temps d’hivern, tot plegat pinta malament, no sabemgaire cap on aniran les coses. La crisi econòmica és com el vaixell insígnia d’aquestasituació, però també hi ha el desconcert polític i social, la manca de projectes ipropostes, la foscor dels valors, la qüestió nacional cada cop més oberta…No, no tenim ganes, des d’aquesta revista, de dir que no hi ha res a fer i que cal,simplement, esperar uns hipotètics temps millors. Sinó tot al contrari. Volemproposar-vos que hi reflexionem, que hi diguem la nostra, que mirem d’imaginarcamins possibles.Per això, dins aquest número, a la pàgina 3, trobareu una invitació concreta areflexionar i a dir què en penseu de la situació i què creieu que caldria fer. I us animema no tenir mandra, a pensar una mica i a fer-nos arribar el que penseu. Us proposemtres temes bàsics, amb unes preguntes a cada un d’ells, però molt oberts a tot el quevulgueu dir.Ja ho sabem que amb això no arreglarem el món. Però sí que estem segurs que ensanirà bé de fer-ho. Ens anirà bé a cadascú de nosaltres, per formular més els nostresplantejaments, i anirà bé al col·lectiu, perquè remoure idees i fer-les públiquesjuntament amb altres, és sempre un ferment de renovació, de sacseig davant tots elsimmobilismes.O sigui que ja ho sabeu. Atureu-vos a la pàgina 3, llegiu-vos la nostra invitació,busqueu una estona per respondre-hi, i envieu-nos la resposta per correu electrònico per correu postal. Moltes gràcies.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg 03 El debat de l’Agulla Any XVI. Número 73 febrer 2011 Veure, mirar Periodicitat: 04 Les conseqüències que provoca la crisi. J.M. Jubany cinc números l’any. 05 Controlar els pobres. M. Solé Subscripció anual: 10 € 07 És just l’augment de les tarifes elèctriques? S. Clarós Grup promotor: Jaume Botey Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT Salva Clarós 08 Jesús no demana la confessió del pecat. J. Escós Kitty Guirao Maria-Josep Hernàndez 09 El monument i els talibans. J. Valls Tere Jorge 10 El Nadal laic de les escoles. J. Huguet Josep Lligadas 11 El voluntariat, un camí. A. Tuduri Josep Pascual Mercè Solé a peu Coordinació: 12 Passejant pel Puig d’Olena i el Mas Blanc. J. Pascual Josep Lligadas Compaginació: amb entitat (i experiència) Mercè Solé Dibuixos: 13 Associació Estel Tàpia: un treball d’inclusió de les persones. Montserrat Cabo R. Elvira Capçalera: RECEPTES PER ANAR CANVIANT Mercè Gallifa Imprimeix: 14 Lluç amb calçots. T. Jorge Multitext, S.L. 14 Som més pobres. S. Clarós D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: 15 Puntades Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 16 Per airejar el cervell 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. El debat de l’agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla 2.Tal com explicàvem a la primera pàgina, us Veure els avantatges iconvidem a participar en el debat que volem inconvenients dels modelsobrir des de l’Agulla. Els qui vulgueu polítics possibles per aparticipar-hi ho podeu fer així: Catalunya, des de la tradició• Escolliu les preguntes que vulgueu del catalanisme popular i obrer. de qualsevol dels temes i responeu- En aquest tema les preguntes les amb un article de 500 podrien ser: paraules. • Quins avantatges i• Poden escriure articles sobre altres inconvenients veus en els diversos qüestions o sobre altres preguntes models polítics possibles per que cadascú es faci. a Catalunya (autonomia, estat federal o confederal, independència)?• Podeu escriure articles sobre la relació entre els tres temes. • Com caldria avançar cap al model que tu creus més convenient?• En cada article, si ho creieu oportú, estaria bé que féssiu referència al sentit evangèlic, per tal • Com avançar en la Unió Europea i en un paper d’impregnar les respostes de la recerca i construcció important de Catalunya en ella? del regnat de la justícia, de la pau, de la llibertat, i • Com avançar en una organització política de la fraternitat, tal com és el desig del Senyor. i econòmica a nivell mundial? Quin tipus d’organització hauria de ser, que pugui afavorir1. Com afrontar la crisi econòmico-social des de la tradició de l’esquerra. Les preguntes arespondre podrien ser per exemple aquestes: una més justa distribució dels béns i serveis per a tothom? • Conscients que el capital financer i de les grans empreses mana en el món globalitzat, quines 3. Girar la desafecció política vers una major consciència i participació popular. Aquí les preguntes podrien ser: alternatives hauria d’inaugurar l’esquerra per • Com encaminar-nos vers una autèntica fer front a aquest domini, i quines accions participació popular, vers una democràcia caldria plantejar per avançar cap a un altre social i fins i tot econòmica? escenari al servei de tota la humanitat? • Com augmentar el grau de formació i • Com afrontar la crisi actual anant cap a un nou d’informació política? model de societat i de creixement? • Com introduir els valors democràtics, i el valor • Com no quedar paralitzats per la idea, tan de la política a les escoles, a les associacions, en repetida, que “primer cal crear riquesa per els barris i pobles, a les confessions religioses, després repartir-la i no distribuir misèria”? als municipis, a tota la societat civil? • Com crear realment ocupació, en treballs • Quines característiques creus que haurien de socialment necessaris i creatius, aprofitant definir avui a l’esquerra política? els oportunitats de la crisi, i no “caure” en propostes “assistencialistes” que l’únic que fan • Quin procés educatiu, quina relació amb el és potenciar la “mandra”? poble, quin perfil haurien de tenir els líders polítics? • Com combinar l’educació amb el treball, i incorporar elements laborals en el procés • Com procurar una majoria conscient a favor educatiu dels infants i joves? d’un programa d’esquerres? • Com i des d’on cal controlar els bancs per tal Les respostes les podeu enviar per correu electrònic que paguin “quotes socials”? Cal que “fem a l’adreça agulla.revista@gmail.com o bé a l’adreça boicot” als bancs caixes i deixem de posar-hi postal Gran Via de les Corts Catalanes 942,5, 1 – els nostres diners o hi ha altres alternatives? 08018 Barcelona. • Com caldria articular el moviment polític de Amb el que es vagi escrivint en aquest debat, que l’esquerra amb la població que viu directament duraria tot l’any 2011, en podríem fer un senzill la precarietat? fulletó per difondre´l a les diferents entitats socials, eclesials i polítiques. 3
  • 4. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Les conseqüències que provoca la crisi Josep M. Jubany Sobre l’actual crisi econòmica, cobra un sentit molt gran se n’ha escrit molt i sospito que la paraula solidaritat. se n’escriurà molt més. No sóc Quin són els principals expert en economia, i em veig afectats? Per respondre incapaç de fer cap previsió sobre aquesta pregunta m’he el temps que la patirem. El cert, fixat principalment és que un profà com jo, es perd en les persones que enmig de tants diagnòstics i atenem a Càritas de pronòstics que es poden llegir la meva parròquia, i o escoltar. El que sí que em el que em diuen els veig capacitat de descriure, són responsables i voluntaris algunes de les conseqüències de les institucions que que provoca especialment en els pertanyen el Secretariat sectors més desafavorits de la de Marginació del bisbat nostra societat. de Barcelona. En primer lloc, cal precisar que Un dels factors més malgrat l’abast de la crisi, aquesta decisius que porta a no afecta tothom per igual. Hi ha viure en precarietat i en risc un ampli segment de la societat, d’exclusió social, és no tenir sovint retreuen als pares que no que la crisi no la pateixen. Són, feina. Especialment greu és per poden participar en activitats, o millor dit, som, ja que jo a les persones que desprès de excursions, colònies, com fan honestament m’haig d’incloure treballar molts anys en feines altres companys. Tot plegat en aquest sector, les persones no especialitzades, han estat enrareix l’ambient. Augmenta que continuem mantenint la acomiadades. Difícilment, quan l’agressivitat, les baralles, nostra feina, cobrant el mateix ja s’ha arribat el decenni dels l’alcoholisme, els retrets, etc. sou, i gaudint de les mateixes cinquanta anys, és té empenta La baixada d’ingressos econò- possibilitats de despesa que per reciclar-se. Si no es va molt mics, per la pèrdua de feina teníem abans del daltabaix dels amb compte, aquí el procés d’un o de més membres d’una mercats. I aquí hi ha una de les de degradació pot ser gran i família, impossibilita que es grans perversions del moment irreversible. Ja que les persones pugui fer front a les despeses de actual. Mentre molts pateixen la afectades, no s’adonen en la hipoteca. En aquests darrers mala gestió que entitats bancàries, principi de tot el que els espera. mesos han augmentat de forma empreses immobiliàries, En un primer moment, es percep espectacular els desnonaments. especuladors financers, van fer com un gran alleujament la Així, si abans era freqüent, durant molts anys, per a altres, indemnització que es rep per en un barri de Barcelona, que l’actual situació econòmica és un l’acomiadament, i es confia que cada mes hi hagués un o dos motiu de discussió, de debats durant el temps que dura el desnonaments, ara són tres o més o menys teòrics, però que no cobrament de la prestació d’atur, quatre a la setmana. Això ha ens afecta la butxaca. Per aquest es trobarà una nova feina. Però comportat que alguns, els més motiu, és molt important que els mesos passen, els terminis afortunats, haguessin de tornar a tots, sigui quina sigui la nostra de les hipoteques van vencent, viure a casa dels pares o sogres, situació, siguem conscients que i no es troba treball. Tot això amb tots els problemes tant la crisi econòmica és un motiu comporta un gran malestar. personals com logístics que això de fort patiment i fins i tot de L’interessat ho viu com un comporta. D’altres han hagut degradació personal per a aquells gran fracàs personal. Hi ha mal d’anar viure en habitacions, o que han perdut la feina, que no humor en les famílies. Els fills compartir habitatge amb altres poden pagar la hipoteca, que ja4 han esgotat el temps per cobrar les prestacions, etc. Mai com ara no poden accedir a tot allò a què estaven acostumats. Aquests famílies. Molt més greu és quan no hi ha
  • 5. una estructura familiar que doni pateixen la crisi econòmica són que tenen estudis o formaciósuport. Fins fa poc la veritable els immigrants. No tenir feina professional, que es veuencobertura social de la crisi fa que els sigui impossible obligats a acceptar feines moltprovenia dels jubilats. Aquests, renovar el permís d’estada. per sota de les seves capacitats. Iamb una pensió fixa, ajudaven Es veuen obligats a frenar tot plegat fa que cada vegada elsels fills i néts amb problemes. processos de reagrupament adolescents i joves tinguin menysPerò això cada vegada és més familiar que ja s’havien iniciat. incentius per dedicar temps a ladificultós. En primer lloc, perquè Tornen a treballar en l’economia formació personal. Augmentales pensions han anat perdent submergida, especialment les perillosament el fracàs escolar.poder adquisitiu, i desprès, dones, en treballs domèstics, o La crisi és un gran repte per aperquè aquests avis no sempre d’acompanyament de gent gran, tots. Les institucions, parròquies,existeixen. Segons estadístiques cobrant per hores, sense cap ONG, fan una gran feina perdel mateix govern, en aquest regulació legal. Ha augmentat la rebaixar en el que poden elmoment, en més d’un 40 % de prostitució, etc. patiment dels afectats. Però,famílies amb problemes, tots els L’absència de feina, fa que com s’ha dit, la veritable solucióseus membres estan en atur. augmenti la xenofòbia envers no es troba només en canalitzarLa manca de feina, d’habitatge, els estrangers. Xenofòbia que és recursos, sinó que demanai d’una família, són una com- alimentada, com tots ja sabem, canvis molt profunds, en labinació de factors que poden per alguns grups polítics, que nostra forma de concebre la vidaportar a la marginalitat. sense cap mena d’escrúpols i l’estructuració de la societat.Anoto només algunes de les miren d’esgarrapar algun grapat La sortida depèn de tots,conseqüències: han augmentat de vots, incentivant recels. independentment dels nostressensiblement els “sense sostre”, I finalment, la crisi fa que cada ingressos.la petita delinqüència, les vegada més hi hagi persones amb Josep M. Jubany és rector de lamalalties mentals. una gran frustració personal,. parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet de Llobregat, i DelegatUn dels col·lectius que més Entre nosaltres hi ha immigrants Episcopal de Pastoral Social de Barcelona Controlar els pobres Mercè SoléDarrerament he tingut ocasió d’escoltar algunscomentaris poc favorables als treballadors socials:que haurien d’aixecar el cul de la cadira i anar avisitar els domicilis de les persones que atenen perpoder comprovar si els ajuts dels Serveis Socialssón merescuts o no ho són; que abans de fer elstràmits per pagar subministraments haurien decomprovar si malgasten l’aigua o el llum, perquèalgunes factures són elevades; que sovint esdonen ajuts a persones que tenen molts recursoseconòmics.Tots tres comentaris ja són un clàssic i penso queresponen a una voluntat d’aprofitar els recursosdes del sentit comú. Però francament crec quecaldria anar una mica més a fons.En primer lloc, els treballadors socials en generalno tenen pas gaire temps “d’aixecar el cul de la molts aspectes fonamentals de la vida preténcadira”, pobres. Llargues cues i llistes d’espera, resoldre’s de vegades amb uns Serveis Socials ja demolta angoixa a entomar i molt pocs recursos perdonar-hi resposta. Una situació de crisi que abasta per si col·lapsats i que, evidentment, només poden aportar solucions parcials i esmorteir els cops. 5
  • 6. En segon lloc, jo entenc que el paper dels Una cosa semblant es podria dir en relació al treballadors socials és ajudar a pensar, a organitzar- coneixement exhaustiu dels recursos econòmics se, a prendre decisions, a canviar hàbits, a adonar- de la gent que s’adreça als Serveis Socials. En un se dels propis recursos personals... amb el suport país on l’economia submergida floreix i està molt dels recursos socials, econòmics o educatius de què arrelada, qui ha de controlar aquesta situació: els es disposi. Perquè no són pas simples dispensadors treballadors socials o Hisenda? Qui fa més mal a de recursos o tramitadors d’ajuts. És una tasca on l’erari públic? els pobres? Quan no es permet que la comunicació és bàsica i on una bona relació de moltes persones en edat i situació de treballar confiança mútua és imprescindible, on cal anar al tinguin els permisos que els exigeixen per fer-ho, pas de les persones, respectant la seva llibertat, què esperen que facin? Quin sisè sentit hem de on cal tenir present que cada persona és única i desenvolupar els treballadors socials per poder té necessitats diferents, sovint dins d’un mateix valorar l’import de les “estafes”? entorn familiar. És molt evident que els recursos s’han d’administrar Cal escoltar molt, cal aprendre a detectar els riscos, correctament i és possible que alguns treballadors els problemes, i, com en tantes altres professions, socials hi recorrin a la lleugera. A mi em preocupa convé més acompanyar que dirigir. I tot això més quan els treballadors socials no exerceixen requereix temps i empatia. una altra funció professional que per a mi és I aquest lent treball de fons cal combinar-lo bàsica: detectar les necessitats de la gent, fer-les sovint amb actuacions d’urgència per fer front públiques, visualitzar les situacions de pobresa, fer als daltabaixos a què la gent més vulnerable propostes de millora i de nous recursos. Això, que està sotmesa. I encara de vegades convé prendre és molt important, sovint és molt difícil de fer quan decisions dures: separar infants d’un entorn es treballa en una administració pública, perquè maltractador; incapacitar persones que ja no poden sovint significa explicar-se molt, motivar... i potser fer-se càrrec d’elles mateixes... I un llarg etcètera. enfrontar-se al responsable polític de torn. Des d’aquest punt de vista, doncs, exercir una D’altra banda, aquesta professió, com les que s’hi funció de “controlador” social no ajuda gaire a assemblen, solen participar de la precarietat de les anar endavant. D’una banda perquè no estic segura persones que atenen. Es fan projectes i contractes que els recursos que costaria pagar un “visitador” molt a curt termini, no es valora prou l’experiència no costessin més que els escassos ajuts que es (he pogut veure com gent acabade de sortir de la donen a la gent, i de l’altra, perquè això ofegaria facultat era col·locada en llocs que requereixen qualsevol possibilitat d’avançar en altres camps. A experiència i qualificació, amb la qual cosa no es fa part que molts “pobres” saben perfectament quin prou bé la feina i es crema un professional). Sovint és el nostre llenguatge, què ens agrada o què no, se’ls posa enfront de situacions molt dures, com i són perfectament capaços, si és que ens volen és ara la crisi, mentre alguns “experts i assessors” enganyar, de continuar fent-ho. Perquè són pobres, elaboren diagnòstics... i només diagnòstics, és clar. però no tontos. Penso que fer costat a qui pateix la crisi ha de Crec en les visites a domicili quan cal: quan algú significar ser conscient també de la limitació dels està malalt, quan hi ha una situació de molt de nostres ajuts. Quan dediquem tants esforços als risc per a algú de la família, quan convé conèixer bancs d’aliments, hem de pensar que resolen l’entorn per iniciar un servei en el propi domicili, o –si és que ho resolen– només una part de les per raons pràctiques quan cal accedir a algun recurs necessitats de la gent. Correm el risc de retornar a per a la millora de l’habitatge o de l’equipament. l’assistencialisme i d’oblidar que cal fer canvis en Però sempre de bon rotllo, amb hora donada profunditat. A mi m’escandalitza que una entitat prèviament. Una bona observació ja et permet com la Caixa prioritzi dins de la seva obra social veure moltes coses de la vida de la gent, dins i fora el suport al Banc d’Aliments. En lloc de fer això, del domicili, malgrat els intents de “maquillatge” i amb els recursos amb què compta, superiors de l’habitatge de moltes famílies. als de moltes administracions públiques, no hauria d’aplicar una política més humana i social De fet és cert que una família desorganitzada tendeix a amb les hipoteques? No hagués hagut d’evitar fer mal ús dels subministraments, tant si és rica com si especulacions econòmiques arriscades? No manté és pobra i que cal corregir-ho, però en tots dos casos... ben pagada en els seus Consells i Fundacions gent O només en els pobres? S’ha de fer des de Serveis “decorativa” com, fa quatre dies, la Infanta? Socials? Perquè quan s’atén una família que presenta molts problemes –econòmics, laborals, de relació...– I és que el control social i econòmic només s’aplica cal prioritzar i no sempre el consum desaforat és una als pobres.6 prioritat al costat d’altres problemes. Mercè Solé és treballadora social
  • 7. És just l’augment de les tarifes elèctriques? Salvador ClarósHi ha qui busca els culpables de l’exagerataugment de la tarifa elèctrica de quasi el 10%. Sidesentranyéssim l’embolicadíssim misteri delmercat elèctric i dels seus mecanismes tarifarispotser faríem una mica de llum sobre aquestaqüestió. Em pregunto però si resoldríem algunacosa, més enllà de fer-nos mala sang.Per raons d’espai, em limitaré a comentar els fetsessencials tot i assumint el risc que alguns considerinque justifico l’augment. En primer lloc cal que enspreguntem si és just que l’energia sigui tan barata.Cal que anem assumint que donada la progressiódel consum actual d’energia, del tot insostenible,estem abocats a una escalada de preus que no tecnologies perquè el sistema sigui globalmentimaginem. L’expansió econòmica, demogràfica governable, vol dir assumir determinats costosi infraestructural que ha viscut el planeta en els transitoris. En conseqüència podem esperar ados últims segles ha vingut impulsada pel preu curt termini encariments successius de l’energiarelativament baix dels combustibles fòssils, la elèctrica, perquè, a més dels costos associatsprincipal font energètica encara avui. Però s’acaba. derivats de decisions relacionades amb políticaSi volem evitar un col·lapse cal que fem alguna energètica, els combustibles que encara avuicosa. representen la major part del mix de generacióEns trobem ara mateix situats en una transició cap s’encariran seguint la previsible escalada de preusa un altre model on la planificació és cabdal, i està dels productes petrolífers.condicionada per directives supraestatals com la No tot l’augment de preu de la llum és degut alreducció d’emissions de carboni, l’harmonització sobrecost que representa l’aposta de canvi de modeldels mercats... El marge de maniobra és més cap a un sistema basat en energies renovables. Hi haaviat petit, però hi és. El canvi és cap a un altre hagut un maquillatge dels costos reals de l’energiamodel sense energies fòssils, probablement 100% elèctrica sota diversos conceptes remuneratsrenovable cap a mitjans d’aquest segle. Això pot a les empreses elèctriques i també derivats desembla agosarat però és un horitzó desitjable, una l’externalització dels costos de la generació. Amb elaltra cosa és si serà possible. De fet el que més temps s’ha acumulat un deute que s’anomena dèficitens importa no és el final del trajecte del canvi de tarifari, que les empreses elèctriques estan disposadesmodel que és a llarg termini sinó el com s’hi arriba, a cobrar. Es tracta d’una barreja de conceptes i deés a dir, com es fa la transició i a quin preu. primes que no només s’abona a les renovables sinóS’ha acusat de l’augment de la tarifa elèctrica també a les tecnologies convencionals com el carbó,al sobrecost que representen les primes a les el gas o la nuclear. Les empreses elèctriques, però,renovables. Aquest sobrecost forma part de en els darrers anys han acumulat enormes beneficisl’estratègia de canvi de model que ens ha de gràcies a aquestes bonificacions que paguem apermetre superar un sistema, l’actual, basat través de la factura de la llum.en el petroli, la nuclear i el gas natural, que Fer front avui a l’encariment de l’electricitat passaés enormement dependent, ambientalment per una estratègia d’estalvi i d’eficiència. Si sominsostenible i estructuralment car, encara que s’ha capaços de gastar menys absorbirem els incrementsmaquillat el cost real com veurem més endavant. de la tarifa elèctrica. Es tracta de no malbaratarLa incorporació d’un sistema d’incentiu a les l’energia, res de nou, una cosa que ja sentia a dir alrenovables i d’una política d’estalvi i eficiència meu pare quan jo era un infant. En estalvi i eficiènciaés la garantia de canvi a llarg termini. Per això hi ha molt camp a recórrer i molta inversió a fer,aquest és un sobrecost assumible, tot i que a curt cosa que al mateix temps crearà llocs de treball.termini representi un encariment. Mantenir en latransició de model un equilibri entre velles i noves Salvador Clarós és sindicalista 7
  • 8. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Jesús no demana la confessió del pecat Josep Escós dona adúltera a la qual envia dient-li: “Vés i no pequis més” (Jn 8,1-11). No és que Jesús pensi que no hi ha pecat perquè bé els enumera quan “vindrà el Fill de l’home amb gran poder i majestat” (Mt 25,31-46) sinó que no demana altra cosa al pobre i al pecador que el reconeixement de la pròpia indigència. Què fa doncs? Deslliga l’endimoniat atrapat pel maligne en el seu interior etzibant a l’esperit Jesús no demana la confessió del pecat sinó que maligne: “Calla i surt d’aquest home” (Mc 1,25). perdona directament davant del més mínim reconeixement de la pròpia indigència. Trobem tres llocs on els pecadors reconeixen genèricament els pecats (sense enumerar-los): el El que hi ha en joc (i això és el principal) és la publicà de la paràbola que prega donant-se cops mirada de Déu i no la descoberta de les taques que al pit reconeixent-se pecador en el temple, del puguin embrutar la nostra ànima. Es tracta de qual Jesús diu que “se n’anà justificat a casa seva” posar el centre de la nostra mirada en Déu i no (Lc 18,13-14); el fill pròdig que va al pare dient- en nosaltres mateixos (el que en podríem dir una li “He pecat contra el cel i contra vós,” mentre mirada teològica). el pare l’abraça abans que el fill hagi obert boca El lloc de l’Evangeli on la gent “confessava els reconeixent el pecat (Lc 15,20-21); i el bon lladre que pecats” és a la vora del riu Jordà on Joan batejava probablement és el cas més clar de reconeixement (Mt 3,6) però, quan hi anà Jesús amb la mateixa dels pecats al qual Jesús li obre de bat a bat les intenció, la veu del cel li va canviar la mirada. Va portes del paradís (Lc 23.39-43). adonar-se que es tractava, sobretot, de reconèixer Penso que les paraules més colpidores són les que ell era “fill de Déu”. Tot seguit, quan surt de del crucificat que clama al Pare (això és el més l’escena del baptisme va al desert amb la intenció important) “Pare, perdona’ls, que no saben el que d’esbrinar què vol dir això de ser “fill de Déu”. fan” (Lc 23,34). Perdona a canvi de res. El temptador que està atent a la recerca de Jesús, per tres vegades, li suggereix allò de “si ets fill de Aquest serà el missatge del ressuscitat quan els Déu...”(Mt 4,1-11) Jesús rebutja tot allò que no dóna l’Esperit: “A aquells a qui els perdonareu sigui contemplar l’esguard de Déu. els pecats els quedaran perdonats” (Jn 20,19-23) mentre a ells, que l’havien negat i abandonat, Vençudes les temptacions surt convençut que ha no els recrimina ni els demana altra cosa que ser de perdonar sense demanar comptes. perdonadors dels altres. Així ho fa amb el paralític que li presenten entre Aquest Nadal hem contemplat Jesús indefens i quatre dient-li: “Els teus pecats et són perdonats” humil que ve a nosaltres perquè no li tinguem por. (Mc 2,5) i amb la dona pecadora que li besava Ve a perdonar de part del Pare del cel i a donar-nos els peus li diu sense demanar-li comptes del que el poder de fer el mateix als altres.8 ha fet: “perquè ha estimat molt se li ha perdonat molt” (Lc 7,44-50) i tampoc no pregunta res a la Josep Escós és rector de Navarcles
  • 9. El monument i els talibans Jordi Valls“En memòria dels gais,les lesbianes i les personestranssexuals que han patitpersecució i repressió al llargde la història. Barcelona 2011”.Aquesta és la inscripció quehavia de portar un triangle depedra de 4x3x3, ribetejat d’acerrosa, col·locat en els jardins dela Sagrada Família, a més de 100 de l’orde, aquesta d’interpretar s’assembli al capteniment demetres de la façana de la Passió les intencions dels altres!) Va dir Jesús cap a les persones quedel temple recentment consagrat també que el monument feria pateixen. D’on surten doncs lapel bisbe de Roma. Aquesta obra “les idees i les opinions d’una polèmica i la provocació en unesexecutava una de les 228 accions gran majoria catòlica d’aquest persones que haurien de ferincloses en el Pla Municipal per país”. L’altre bisbe es va limitar seva la vida i l’ensenyament deal col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual a trucar a l’alcaldia. No sé què Jesús? Què entenen ells com ai Transsexual amb què la ciutat deuria dir, però va aconseguir el acolliment respectuós, compassiude Barcelona s’ha dotat per fer seu propòsit. i delicat? Perquè el monumentfront a l’homotransfòbia encara Comencem amb una pregunta no es referia a cap altra cosa queben present en la nostra societat. bàsica: quina actitud hauria tingut al patiment llarg i continuat alA hores d’ara (mitjans de llarg de la història d’un grup de Jesús davant d’una proposta comgener) no se sap on anirà a persones. Ni famílies diverses, ni aquesta? No recordo cap ocasióparar aquest memorial, ja que a orgulls ni res de semblant: era un en què Jesús intentés apartarfinals de desembre un mitjà de record d’un sofriment. I davant d’ell cap persona que patia, capcomunicació va fer públic aquest d’aquest sofriment, els suposats pobre, cap petit, sovint amb granprojecte i això va desencadenar representants d’aquell que escàndol dels poders fàctics deuna tempesta política, mediàtica “s’abaixà i es féu obedient fins a l’època, tant civils com religiosos.i ideològica que l’ha fet quedar la mort, i una mort de creu”, no Perquè el monument no faen entredit, almenys de moment. només van girar la vista, sinó que referència a persones que no tenenDe tot aquest vendaval polític i van maldar per apartar-lo del seu cap problema, sinó a aquelles quemediàtic potser en parlaré un voltant. Perquè tant Moltmann han patit persecució i repressióaltre dia. com Jüngel parlen d’un “Déu al llarg de la història. PersonesAvui voldria centrar la meva amb una marca de marginació i crucificat”, difícil de descobrirreflexió en l’aspecte religiós de de patiment, íntim, dur, que en i d’acceptar per l’home, marcattot aquest afer, des de la meva massa casos els ha portat fins i tot per l’experiència d’Auschwitz iperspectiva d’home gai cristià i a la mort. Encara avui l’índex de dels gulags. Un Déu que, segonsd’esquerres. Perquè també van suïcidis dels joves i les joves gais, la Teologia de l’Alliberament,intervenir en tot l’enrenou un lesbianes o transsexuals és molt s’ha manifestat històricamentparell de representants de la més elevat que el de la resta de i encara es va manifestant ajerarquia catòlica catalana. Un joves. través de l’alliberament delsd’ells (el jove bisbe de Solsona) pobles esclavitzats i explotats. És També podem mirar què diu el precisament allà, en les personesva declarar que la col·locació del Catecisme de l’Església Catòlica. que pateixen, que són oprimides,monument era “innecessària, En el seu núm. 2358 diu que les que són esclavitzades, on es trobapolèmica i provocadora” i que persones homosexuals “han veritablement Jesús. Perquè se’l“els que el volen col·locar aquí de ser acollides amb respecte, troba justament allà, en la petitesa,tenen la intenció d’incomodar compassió i delicadesa. S’evitarà, en la pobresa, en la marginació.els catòlics, plantant davant la respecte a ells, cap signe deseva cara que hi ha altre models En el títol d’aquest article discriminació injusta”. No acabode família diferents als que parlava dels talibans, perquè de veure el respecte, l’acolliment ipropugna l’Església”. (Suposo l’actitud d’aquests dos bisbes la compassió en l’actitud d’aquestsque deu ser una de les gràcies detenir la plenitud del sagrament bisbes, ni tampoc cap cosa que i de tants d’altres em recorda la d’aquells fonamentalistes 9
  • 10. que volen que tothom pensi l’homofòbia i la transfòbia els el contrari del que hauria de el mateix i que tothom faci el incomodava i els provocava, i van fer. I de ben segur que hi ha mateix. I molt sovint, els seus foragitar-lo de les proximitats moltes persones que amb la seva manaments, les seves fatwas, les dels seus temples. vida i les seves obres duen a seves condemnes, responen més És per això que moltes persones terme la missió que Jesús ens aviat a les seves ments perverses pensem que l’estructura de va encomanar. Però crec que que no pas a les religions que l’església vaticana ha deixat de ha arribat un moment en què pretenen defensar. De la mateixa fer la seva funció: proclamar l’estructura mateixa malmet el manera que al Pakistan i a la Bona Nova als desvalguts, que es pugui fer “des de baix”. l’Índia els talibans van decidir anunciar l’any de gràcia, celebrar És per això que busquem altres que Al·là volia que dinamitessin el Crist que va morir i ressuscitar espais on viure la nostra fe, lluny les imatges de Buda (i ho van per nosaltres. No és que la faci de fonamentalismes, oberts i fer), els nostres van decidir que malament, és que fa exactament obertes a totes les persones, el monument a les víctimes de sobretot a les que pateixen. Jordi Valls és membre del Grup de Cristianes i Cristians d’ICV El Nadal laic de les escoles Jesús Huguet música excepcional. El que no admet discussió és que hem de saber d’on venim, si volem saber on som i cap on anem. A més, ¿com podrà un col·legi educar en la diversitat si comencem per silenciar les manifestacions de Ho escrivia un professor de secundària a la pàgina la nostra cultura? És greu l’advertència que ens 11 del diari “Ara” del 25 de desemnbre d’aquest any: feia un mestre magribí. Avui, deia, es parla molt (i “En cap dels instituts públics en què he treballat l’escola en seria un espai privilegiat) del diàleg entre he vist que per Nadal hi posessin pessebre”. Dels cultures i civilitzacions. Però, ¿amb qui dialogarem, concerts escolars d’aquests dies han desaparegut si vosaltres sou els primers que ens amagueu la pràcticament les nadales tradicionals. A les poesies vostra pròpia cultura? Tanmateix, comprenc molt premiades es fa difícil trobar-hi cap al·lusió al bé la incomoditat que experimenten els increients naixement de Jesús. Com diu el mateix professor, més radicals, que no saben què fer d’una tradició “en principi l’escola pública és laica i manté un tan directament inspirada en la religió cristiana. equilibri funambulesc entre el respecte a les religions Com a cristià que sóc, tindria una queixa més greu a i els escarafalls a tot el que no sembli progre”. fer. Aquest comportament dels col·legis, encara que Em sembla que no exagero, si dic que, a més del ho pugui semblar, no és neutral ni innocu. Aquesta zel per mantenir en tota la seva puresa el principi omissió deliberada de tot allò que fa referència al de laïcitat de l’escola, en aquesta tendència s’hi fet cristià, sobretot tractant-se de nois i noies que no endevina un moviment de fons que es proposa n’ignoren del tot l’existència, implica, vulguem o no, esborrar tot vestigi religiós de la nostra societat. un desdeny de les creences cristianes que els alumnes capten molt bé i que els retreu potser definitivament Tot fa pensar que no s’han adonat que amb l’aigua d’una possible adhesió. En efecte, si es dóna per de la banyera llençaven també la criatura. Que, suposat que les tradicions i celebracions cristianes carregant-se la religió, es carregaven tota una d’aquests dies són falòrnies que no mereixen cap tradició, tota una cultura. crèdit ni cap interès, ¿qui s’hi apuntarà? Com deia Salvador Cardús, ja fa temps, en un La responsabilitat de l’Església en aquesta situació dels seus articles, qui vulgui veure-hi la dimensió són figues d’un altre paner que avui deixem cristiana ho pot fer, però també es pot fer una reposar. apropiació secular del pessebre i de les altres Jesús Huguet és capellà de Solsona. Aquest article ha estat tradicions nadalenques, tal com es pot escoltar una10 publicat a la revista “El Pregó” núm. 403, d’1 de gener de 2011. passió de Bach sense cap altre recolliment espiritual que el que deriva de l’experiència estètica d’una
  • 11. El voluntariat, un camí Anna TuduríAixí encapçala la seva aportació Paola Contreras,de la Fundació Arrels, quan es dirigeix en unaxerrada als voluntaris d’un menjador social benjovenet, amb dos anys de funcionament. Uncamí, sí, que sorgeix d’una intuïció, un desig, unanecessitat palesa, i que no saps com naixerà nicom creixerà. Això és el que realment va passar enels inicis del menjador de Càritas a Poblenou dePineda de Mar. Qui ho havia de dir... un somni,una conversa, una opinió positiva, uns recursosal servei de la idea bona. Però no podia faltar uningredient imprescindible: el voluntariat.La crisi ja era galopant, els casos de personesenfonsades anava en augment. Pensar en l’escalfor informal, que entra per osmosi, per contacted’un plat a taula i el suport humà era una amb la realitat. Aquesta formació informalpreocupació que bullia en el cap i en el cor d’en aconsegueix un aprenentatge cap a saber “ser”Ramon Masachs, ànima d’aquesta història. Quan, un bon voluntari.un dia qualsevol, després de l’eucaristia senzilla, • El camí del voluntariat porta no només a unasilenciosa, ben viscuda en cadascun dels presents, tasca, porta també i molt a una nova xarxa deemergeix la pregunta: què us semblaria...? Sí! I com relacions. Relacions amb la resta de voluntaris,ho podríem fer? Després d’aquesta llavor, la resta amb els usuaris, amb els col·laboradors, etc.és un camí de molts canvis que ens demanen estar Això avança de sorpresa en sorpresa, de maneraoberts, deixar-nos portar per allò que veiem com que el voluntari o voluntària fa un camí deel més encertat a cada revolt. El que vivim junts transformació. Si en un primer moment anavava fent d’un grup, un equip i una realitat nova. I cap a un servei, avança en un intercanvi entrenosaltres mateixos ho contemplem admirats. Com tots: Qui serveix a qui?pot ser que, passant tants voluntaris diferents al • Voluntaris i usuaris són persones i grups quellarg de la setmana, tot vagi funcionant? Ep! Això no s’acompanyen, això és el resultat d’un procésvol dir que no hi hagi dificultats i malentesos. Però d’intercanvis en la xarxa de relacions. En unapostem per una bona comunicació, que vol dir principi, el voluntari o voluntària només pensaexposar i escoltar, per obrir el propi cercle de visió, en acompanyar una realitat de mancances i unprendre nous acords i fer avançar el projecte. usuari només pensa en trobar allò que sent queAmb aquest temps d’experiència, era el moment li manca. Amb el pas del temps, el voluntari onecessari i bo per poder comptar amb la Paola voluntària troba rostres, persones, paraules queContreras, responsable de tot el voluntariat de la el fan obrir a noves realitats, el desvetllen de laFundació Arrels dedicada a acollir les persones pròpia situació personal... L’usuari o usuàriasense sostre de Barcelona. Ella, amb la seva troba la possibilitat d’oferir un somriure, unexperiència ja des de Xile, el seu país d’origen, i acudit, una història que ningú no coneix, unaamb els anys que porta aquí, ens engresca als col·laboració a un altre usuari o voluntari.voluntaris, amb la seva encara jove maduresa, en Així, fent aquest camí, aprenem que entrar a launa xerrada de la qual destacaria aquests tres eixos diversitat i treballar en la igualtat és una altraprincipals: manera d’expressar els suggeriments per fer més • El voluntari o voluntària social és tan necessari satisfactòria l’experiència del voluntariat, i més com un bon professional. El seu paper és eficaç l’acció social. La diversitat de situacions complementari, no té la càrrega d’un horari personals, porta a la diversitat de necessitats i laboral, i la seva actuació amb l’usuari pot expectatives. A la vegada, cada persona porta una ser més personalitzada. I la formació del gran potencialitat de respostes creatives que es voluntariat és tan important com la preparació despleguen quan mútuament ens convidem a ser el de qualsevol bon professional. Una formació que podem ser. formal, planificada, que dóna eines per saber “fer” el que cal en el servei, i una formació Anna Tudurí és voluntària del menjador de Càritas de Poblenou de Pineda de Mar 11
  • 12. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Passejant pel Puig d’Olena i el Mas Blanc Josep Pascual Acabem de tancar l’any del centenari del naixement del poeta Màrius Torres (Lleida 1910 – sanatori de Puig d’Olena 1942) i una bona manera de recordar el poeta és fer una passejada pels voltants del sanatori on va viure des de 1935 fins a la mort i on va escriure gairebé tota la seva poesia. Per preparar el passeig podem llegir prèviament Poesies de Màrius Torres (a cura de Margarida Prats Ripoll, Lleida, Pagès editors 2010), la darrera edició que ens posa a l’abast la seva poesia amb una bona presentació, acompanyada d’una breu però il·lustrativa selecció de cartes, proses i articles de Màrius Torres. No ens descuidem de posar el llibre a la motxilla i, asseguts en un dels bancs de dalt del Puig o a l’era del Mas Blanc, rellegir-ne alguna. i passarem arran d’un camp que ens permetrà Deixem el vehicle en un replà que hi ha al trencall contemplar Castellterçol i Castellcir a ponent i on comença el camí asfaltat que puja cap a l’antic al nord. Arribats a una pista ampla (al collet del sanatori (que va acollir també Antoni Tàpies i Josep Marsó) en molt bon estat, de terra premsada, M. Castellet), pel km 8 de la carretera C-1413, que deixarem el sender MM i, doncs, els senyals verds va de Sant Feliu de Codines a Centelles. Enfilem la i vermells. Trenquem per aquesta pista cap a la pista asfaltada, que travessa el bosc primer i que, dreta que ens baixarà ràpidament cap al km 9 de la en enlairar-se, ens mostra el paisatge. Arribem carretera C-1413. Un cop a la carretera trencarem a l’edifici. L’entorn vegetal mostra la ferida de cap a l’esquerra en direcció a Centelles fins al km diversos focs. Darrere de la façana nord entre dos 10, que trobarem indicat el trencall del Mas Blanc. llorers, un de gros i un de xic, surt el caminet que Al Mas Blanc, on anava a passar de tant en tant ens durà al Puig. Hi ha un indicador de ferro, però alguns dies el poeta (i que durant molts anys ha costa de veure. El camí voreja el turó per la part estat centre d’acollida i espiritualitat), hi ha un bell obaga. Trobem un parell de bancs. Quan arribem rellotge de sol amb un poema seu. La tornada fins al a una pista de terra trenquem a la dreta i ens durà cotxe (km 8) la farem per la carretera, normalment fins al Puig d’Olena (812 m). Hi ha uns bancs i poc transitada i amb un recorregut sinuós molt una capelleta amb una senzilla marededéu de agradable. Us aconsello que us situeu i seguiu tota fusta. Bon lloc per llegir i contemplar el paisatge la passejada, explicada molt succintament, amb que abraça del Montseny al Farell. Baixem per la el mapa Cingles de Bertí d’Editorial Alpina, edició pista de terra, que ens duu fins a la pista asfaltada, 2004-2005. al collet de Can Sants, sense passar pel sanatori. Aquesta passejada la podem fer tranquil·lament en Una cinquantena de metres més avall, de la pista unes tres hores, sense comptar les parades. asfaltada surt un bon camí al peu d’uns rètols que ens fan saber que som en terra de tòfones i que no I acabem amb una altra recomanació literària. hi podem fer foc. Aquest camí ample ens portarà Ambientada en aquest paisatge i sanatori, en els fins al camí MM (Matagalls-Montserrat), amb anys de la guerra i la immediata postguerra, i senyals verds i vermells, que agafarem trencant inspirada en Màrius Torres i en l’entorn del poeta, cap a la dreta, cap a llevant, i aviat s’enfilarà fins al sense pretensions de fer-ne una biografia atès coll de Ca l’Escopeter. Estiguem atents als senyals que barreja realitat i ficció, fa poc s’ha publicat la verds i vermells i no els deixem. Som dalt la serra novel·la breu de Jordi Estrada Rius paral·lels (Berga, de la Collada. Continuarem avançant cap a llevant Edicions de L’Albí 2010). Una lectura per després12 seguint el sender MM fins al collet del Marsó. Anirem trobant alguns trencalls que deixarem de l’excursió.
  • 13. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Associació Estel Tàpia: un treball d’inclusió de les persones Rocío Elvira Q.L’entitat Estel Tàpia fa 28 anys que treballa amb menys la classificació del sistema mètric decimal.persones en situació d’exclusió social. Està situada Aquest és un concepte d’abstracció de la realitat.a Barcelona, al Raval. Un barri complex que, a més La majoria són persones que no han tingut accés ade tenir un llarg historial com a territori d’acollida, Bill Gates i el windows i a l’utilització de símbolstambé compta amb una gran xarxa d’entitats socials, de qualsevol ordinador. La majoria utilitzen telèfond’institucions públiques, culturals i artístiques mòbil però no saben com funciona, ni com ni per quèreferents de la ciutat. entren i surten missatges. Per tant, s’ha fet un granLa reinserció de persones adultes en situació d’exclusió procés perquè s’entengui el concepte i posteriormentsocial, des del vessant del treball, sempre ha sigut el s’introdueix l’objecte concret: carta, caixa, etc. I aquí,seu objectiu. Al principi es feien senzilles feines de en aquest nivell de concreció, desenvolupem culturamanipulats: petits treballs fets amb les mans per a del treball: seguir pautes, recórrer a ajuts visuals sila indústria. Fa uns anys que l’entitat desenvolupa tinc dubte (per poder reconèixer un logo), preguntarun nou model metodològic d’inclusió: el treball amb a l’educador, aturar-se si s’han bloquejat (a vegadesquart món des de la gestió del caos, a través d’un marc no recorden el que havien fet fa dues setmanes).socialitzador: l’ordre, l’organització, la innovació i el Aquest procés d’aprenentatge és continu perquè o béreciclatge, la corresponsabilitat, l’empatia. la seva edat, o bé el seu itinerari d’exclusió, o bé la seva situació de precarietat actual, no els permetenEl procés de l’usuari es visualitza des de un marc una assimilació definitiva del concepte.formatiu, on l’itinerari pugui ser el més individualitzatpossible. Grups de treball de 6-8 persones amb diferents Una de les màximes a Estel Tàpia és: “Tornem acontinguts: lúdic, metodològic, tècnic, productiu però començar”. Perquè els processos de precarietatdavant de tot: socialitzador. L’eina que s’utilitza són continuada trenquen el marc de la socialització delfeines, algunes molt senzilles i altres no, que abans de subjecte, i les entitats com Estel Tàpia, regenerenser executades estan pensades des d’un marc possible, el teixit perquè ells puguin, si es donen lesque ho puguin fer. L’estratègia per reinserir és el treball, circumstàncies, estar inclosos en la societat a la queel marc és un procés socialitzador en cadascuna de les pertanyen. Difícil, no? Complicat... Per suposat, peròfeines que realitzen, sigui la que sigui. Per tant, la feina també per això parlem de corresponsabilitat: cap afa de contenció del subjecte. dins i cap a fora.- Quins són els usuaris habituals? Són persones Cap a dins: els usuaris han de ser partícips del seusocioeconòmicament excloses amb diferents perfils: itinerari i de les condicions que això comporta, perdes de malalties cròniques sense seguiment, malalties exemple: el coneixement del límit en algun momentaddictives, persones que mai no han treballat al mercat del seu itinerari. Si accepten entrar en un procés denormalitzat, o que ja fa molts anys que no ho fan, que reinserció aniran treballant la incorporació d’algunareben alguna ajuda però que és insuficient per viure norma que els inclogui: complir els horaris establerts,dignament. Es troben angoixades per la seva situació per exemple.econòmica actual i sense capacitat d’inclusió social. Ara Cap a fora: la societat s’ha de treballar la incorporaciómateix assisteix un col·lectiu que s’anomena d’anada de la diferència. Les persones excloses necessiten seri tornada: fa anys que havien demanat ajut i ara han reconegudes, a Estel Tàpia es proposa un objecte quetornat per la precarietat en què es troben. ells/elles hagin fet.Aquí teniu un exemple del procés que es fa a l’entitat El canvi que es proposa és d’una magnitud important:per adonar-se de quines dimensions estem parlant i col·loquem un objecte (treball) per intercanviar ambdel procés al qual arriben. Un client demana una feina la societat: l’ecotó (eco tovalló), la manualitat dede classificació de correspondència. Tothom podria reciclatge, els sobres, i això és el que s’intercanvia,dir: fàcil. Primer es fan oposats: remitent / destinatari, mai la seva situació de pobresa.i a partir d’aquí es fan les subclassificacions perdistrictes postals. Fins aquí el plantejament és clar, peròno totes les persones que estan a Estel Tàpia tenen alcap l’abstracció: entrar / sortir, enviar / rebre. I encara Per connectar amb nosaltres: Om, 7-9 08001 Barcelona. Tel.: 93 442 84 98. Fax: 93 441 79 35. esteltapia@telefonica.net 13
  • 14. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Lluç amb calçots Som més pobres Tere Jorge Salvador Clarós Com podeu comprovar, darrerament m’he llençat Ho miris com ho miris, tot sembla indicar que ara som als plats amb un cert maridatge no gaire habitual, més pobres: ens pagaran molt menys per acomiadar- a vegades de cultures, i avui de dos productes nos de la feina. I serà molt difícil trobar una nova feina que mai no es trobarien a la vida real per la seva amb el mateix sou. De fet, en els darrers anys ja ens han procedència: un del mar i l’altre ben arrelat a la congelat si no abaixat el sou. Haurem de cotitzar més terra. És una amistat impossible però que la recepta anys a la Seguretat Social per tenir dret a la mateixa d’avui ens ajudarà a apropar, a fer que tinguin un pensió de jubilat que podíem tenir abans treballant primer contacte i ja veurem què passa! menys. Potser haurem de pagar més pels medicaments. Tal vegada no, qui ho sap? Però tot apunta a que sí. Com veieu, res no és impossible si ens arrisquem Moltes famílies han perdut el pis i els estalvis. Ara i intentem construir ponts i crear espai de la llum és més cara i no pararà de pujar. Igual que trobament. els aliments, que es veuen afectats pel progressiu i Ingredients: 4 talls de lluç; 8 calçots; ametlla imparable increment dels carburants que no paren mòlta; sal; oli d’oliva; un fumet suau de peix; de sagnar un país, aquest, que n’és extremadament mantega; porros. dependent. Comptat i debatut, assumim-ho: som més Elaboració: pobres que abans. Pelem i tallem els calçots a trossos. Els ofeguem Em ve a la memòria un temps llunyà on hi havia pobres i en una cassola amb oli. Quan estan tous, hi rics. Els rics en feien ostentació, i els humils semblàvem posem una mica de mantega i ametlla mòlta. conformats i adaptats a una precarietat crònica. Però De mica en mica, hi anem incorporant també mira per on, vam anar millorant les nostres expectatives. el fumet de peix, remenant com si féssim una Amb aquella austeritat que ens venia de família, potser beixamel. La triturem fins que quedi ben fina del temps de postguerra, i amb el treball, que no i, si cal, la tamisem. La reservem. faltava, no va ser complicat estalviar. Quan ens en vam adonar, no sabíem què fer amb els estalvis i vam seguir Enfarinem i fregim el lluç, que quedi daurat. el consell dels entesos, comprar el pis i fins i tot una El posem en paper de cuina. segona residència. Tallem el porro ben fi (en juliana) i el fregim Això sí, amb l’ajut en oli d’oliva molt calent. El reservem ben d’unes generoses escorregut. hipoteques que ens feren creure que Per muntar el plat: posem el tall de lluç al amassàvem una plat, el cobrim (generosament) amb la salsa petita fortuna. de calçots i al capdamunt hi posem els xips de porro. Tornar a la realitat era una qüestió de temps. Vam desoir aquella dita també apresa de la tradició antiga que aconsella no estirar més el braç que la màniga. I la realitat tossuda sempre acaba emergint del mar dels somnis. Assumim-ho: som més pobres. Els mercats en tenen la culpa. Són ells els que forcen el govern a fer retallades. I els canons de la Moncloa apunten al poble. Covard i assetjat, aquest signa un armistici, “el pacte social”, que consolida un retrocés, però encara hi ha14 vida. I si hi ha vida, hi ha esperança.
  • 15. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades PuntadesP ublICITAT/AIGuA QuE InToXICA. fer-ho conjuntament a nivell europeu, o això Una mestra pregunta als infants de cada cop anirà pitjor. Josep Lligadas la classe: «A casa què feu per ser ecològics?» La resposta potser no és Lliteral del tot però és aquesta: «Comprem aigua A C u lT u r A dE lESTal (marca molt coneguda) en envasos de cinc SubVEnCIonS. Participo delitres de plàstic reciclat» Evidentment, com diverses entitats cíviques de la ciutat onque és publicitat, la mestra no respon: «Doncs visc: Càritas, un parell o tres d’entitatsimagineu-vos si ho seríeu si us acostumàveu culturals, i una associació de familiars dea beure aigua de l’aixeta: ni plàstics, ni discapacitats. La meva implicació i dedicaciósobreexplotació d’aqüífers, ni contaminació és desigual. Totes demanem subvenció, quemalbaratant gasoil portant-la amunt i avall.» rebem en percentatges molt diferents. CàritasJosep Pascual ho fa per conveni, i amb el que està caient em sembla perfecte que sigui així i que se liC incrementi el que convingui en benefici de la ATAlunYA I El SudAn. Davant la gent que ho passa pitjor. Però de les altres, prohibició per part de l’arquebisbat de no estic tan convençuda de la utilitat social Barcelona de cedir locals parroquials de la subvenció en moments de crisi. De fet per a les consultes sobiranistes del 10 en una d’elles ja hem decidit renunciar-hi. Jod’abril (una decisió que no em veig amb cor de crec que una política sanejada de les entitatsconsiderar si és encertada o no), el portaveu seria plantejar-se funcionar sense ajuts,de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, ho ha amb les quotes pertinents dels socis. I, silamentat i ha contraposat aquesta actitud cal, i per a una finalitat molt clara, demanara la de l’Església del Sudan del Sud, que es subvenció. Però ara la meva sensació és queva implicar activament en el referèndum de els ajuntaments destinen un munt de diners asecessió. Torno a dir que no sé valorar si l’actitud petites subvencions (200/300 euros per entitat),de l’arquebisbat de Barcelona és encertada que de fet no resolen gran cosa de les entitatso no. Però el que segur que em sembla molt i generen molta paperassa. En canvi, hi hadesencertat és comparar Catalunya amb el equipaments infradotats o recursos inexistents,Sudan, i no pel fet que el referèndum sudanès que potser amb els diners que es destinen aera oficial i el d’aquí és una iniciativa privada, satisfer aquesta mena de clientelisme, potsersinó perquè la situació del Sudan era una es podrien posar en marxa. No és una decisiósituació d’opressió gravíssima, i la d’aquí no ho fàcil de prendre per part dels ajuntaments,és en absolut. Comparar els drets de Catalunya però crec que tant ajuntaments com entitatsa la independència amb els del Sudan del Sud, farien bé d’anar-hi pensant, per tal que el dinerde Palestina o del Sàhara Occidental com de públic fos socialment més rendible. Mercè Solétant en tant es fa, em sembla, simplement, uninsult per als sudanesos, palestins i saharians.Josep Lligadas I d E o l o G I A I P r o X I M I TAT A M bU nA VAGA ConTrA AnGElA l A P o b r E S A . “Les ideologies obreres MErKEl. Em sembla que fa dies va i cristianes portades per militants que sortir en un acudit, no n’estic segur. creaven lligams amb els pobres són Però després de la vinguda d’Angela mortes“. És una afirmació inquietant d’ÉtienneMerkel a beneir el “pacte social” espanyol, i Liebig, en el seu llibre Les pauvres préfèrent ladesprés de l’evident control que exerceix sobre banlieue (Michalon, Paris 2010), en el qualles economies dels països de la Unió Europea, jo analitza la progressiva desigualtat social. Jocrec que comença a ser hora de posar en el punt diria que mortes, no, però que ens cal donar-de mira de les protestes socials a tot Europa el hi impuls. La gent que treballa en el món depersonatge que millor representa públicament la pobresa potser té poca perspectiva política iaixò que ara s’anomena “els mercats”. O la gent que és als partits d’esquerra, fa massadit d’una altra manera, menys simplista: o teoria i coneix poc de prop la realitat social.l’esquerra es pren seriosament la necessitat deplantejar alternatives a l’actual situació, i de Encara té remei. Moviments com la JOC, l’ACO i la GOAC ens hi poden ajudar. Mercè Solé 15
  • 16. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell són quinzenals, i acabaran el 3 per fer-ho sense clixés i amb d’abril. Maria-Josep Hernàndez una certa consistència. Seria un bon material per treballar en grup. Us el recomano. Mercè Solé Ara va de bo i La Bicicleta al Tradicionàrius www.labicicleta.cat, www.tradicionarius.cat Ara va de bo, l’emblemàtic El temps no espera. Zygmunt grup pioner de l’animació des/Apareguts. Exposició del Bauman. Arcàdia, Barcelona infantil als Països Catalans, ha fotògraf Gervasio Sánchez al 2010. impulsat les Matinals Infantils CCCB. Del 2 de febrer a l’1 de Folk al CAT, al Centre Artesà Zygmunt Bauman, premi maig de 2011. Tradicionàrius de Barcelona Príncep d’Astúries en la Copio simplement de la (Travessia de Sant Antoni, 6. passada edició, és un sociòleg presentació de l’exposició: Metro Fontana). Ara va de bo, polonès d’origen jueu. Aquest “Extens projecte de fotografia que aquest 2011 celebra els 40 llibre està articulat com una documental centrat en el fet anys de trajectòria, és l’ànima conversa entre Citlali Rovirosa- de la desaparició forçosa a deu del projecte, i té al seu costat Madrazo, periodista i sociòloga països. Contundent document el grup d’animació La Bicicleta (i força més espessa que el contra l’oblit que té per objectiu com a convidat a totes sessions, seu entrevistat, per cert) i rescatar la memòria sepultada en què també hi col·laboren tota Bauman. Fa una repassada a la de persones desaparegudes en una troupe de músics ben crisi, al paper dels estats, a la conflictes bèl·lics i processos diversos. En cadascuna de les sis globalització, a la política, als de repressió. La desaparició matinals infantils hi ha un tema pobres i a l’Estat del Benestar, forçosa és el crim que consisteix de fil conductor: personatges als nacionalismes, a les en la detenció il·legal, la fantàstics, viatges meravellosos, religions, als fonamentalismes, tortura i, sovint, l’assassinat de països imaginaris, flors i a la ciència...Temes fàcils tots persones per part de l’Estat o violes de primavera... Una ells, com veieu. Té una mirada agents que actuen en nom seu proposta creativa, en el bon penetrant i s’explica amb força amb l’objectiu de terroritzar gust, per gaudir en família i senzillesa i amb un punt d’ironia. un determinat col·lectiu social per descobrir la màgia de la Em sembla que ens convé molt i transmetre un missatge música i els contes, basada en la aprofundir en anàlisis com la d’impunitat a la població civil”. cultura popular de Catalunya i seva per encaminar aquesta Josep Pascual d’arreu del món. Les sessions recerca lluitadora d’un món van començar el 23 de gener, més just i igualitari. Sobretot Els bancs han aconseguit transformar una immensaEl retall majoria de persones en una raça de deutors (Zygmunt Bauman: El temps no espera)