SlideShare a Scribd company logo

Crit solidari 6

A
agulla

Butlletí de l'Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

1 of 8
Download to read offline
Crit                              Solidari
                                                                                     Butlletí periòdic de
                                                                            l’Equip de Pastoral Obrera
                                                                                del Bisbat de Sant Feliu




                            La catedral dels pobres
                            Aquest és el títol – sembla que suggerit per Torras i Bages– d’una coneguda pin-
                            tura de Joaquim Mir (nascut a Barcelona el 1873 i molt vinculat a Vilanova i la
                            Geltrú on morí el 1940) que presenta una composició ben interessant: en primer
                            terme les figures d’uns captaires, una família empobrida potser, una humanitat
Sumari:                     ferida que sobta la mirada, i en segon terme el temple de la Sagrada Família en
                            les primeres fases de la seva
2   Lluís Barrera. J Gon-   construcció –la pintura està
    zález                   datada el 1898.
2   La situación de         M’ha vingut a la ment
    Lactalis - Nestlé.      aquesta pintura en aquests
    Comitè d’empresa        dies que els nostres ulls han
                            pogut contemplar la bellesa
3   I després de la         sorprenent d’aquest temple
    vaga del 29 de          que el Papa Benet XVI ha
    setembre, què?          vingut a dedicar. Els dos
    A. Collado              termes: bellesa i pobresa no
                            són contradictoris, el ma-
4   Carles Muñiz, acollir   teix Papa ho va dir aquell
    els joves. M. Solé      diumenge: la caritat és el
                            signe distintiu del cristia-
6   Asemblea dioce-
                            nisme. La bellesa artística
    sana de la Goac
                            impressiona, però el sofri-
    de Barcelona i Sant
                            ment de la humanitat encara és més colpidor. I tot el treball de justícia social i
    Feliu. R. Vega
                            de caritat creativa i activa és una acció tan noble i tan admirable com l’enginy i
6 Immigració i elec-        la ciència dels arquitectes i artistes que han creat una obra tan extraordinària. El
    cions. E. Palau         mateix Gaudí ho va tenir ben present des del començament: alhora que bastia les
                            primeres parets i torres del temple, va construir unes escoles – que encara perdu-
7   Anunciar Jesús          ren – perquè els fills dels obrers poguessin tenir instrucció i promoció.
    als joves del món
                            És curiós i instructiu que diversos artistes, pintors, poetes, hagin estat els pri-
    obrer. J. Domingo
                            mers a copsar el significat profund d’aquesta obra. Joan Maragall en l’Oda Nova
                            a Barcelona ja parlava d’aquest temple “meravellat d’haver nascut aquí (...) enmig
                            de la misèria i la ràbia i la fumera (...) esperant uns fidels que han de venir”. En
                            els nostres dies ha estat David Jou, poeta i científic eminent, qui ha expressat de
                            manera excel·lent l’anhel de la Sagrada Família, la catedral dels pobres: “que la
                            trencadisssa del món tingui un sentit”. Aquest és també l’anhel del treball que
                            procurem fer des de la pastoral obrera. Permeteu que transcrivim uns fragments
                            d’aquest text poètic:
                            Benvingut a aquest temple desmesurat i únic, a aquesta vella nació d’Europa, inquieta,
                            incòmoda, perplexa, a aquestes torres que ascendeixen al·lucinadament per poder dir des
                            de ben enlaire i a tothom: «Glòria a Déu a les altures.» Aquest temple va néixer de la fúria:
                            singularitat i desafiament, Naixement i Passió, tiges cap al cel i llamp a punt de caure,
    Número
                            vertigen en estat pur, natura que s’alegra de saber-se creada. Està bé que sigueu aquí, amb
                            nosaltres, consagrant tant d’art, tanta fe, tanta voluntat, no un simple monument sinó un

       6                    espai exasperadament vital, despert, obert: bosc, sostre, far, ventada de debat i turbulència
                            de l’ànima que cerca. El nostre arquitecte va saber convertir en bellesa una trencadissa
                            d’objectes humils i fràgils; i és això el que demanem avui, entre tantes altres coses, en
      any 2
                            la nostra i la vostra pregària: que la trencadissa del món tingui un sentit, que la nostra
    novembre
                            petitesa sàpiga acollir la glòria immensa de l’Amor, que la fragilitat de la vida culmini en
      2010
                            una Vida perdurable.
2



                                                                La situación de
                                                                Lactalis-Nestlé
                                                     Vivimos en una época de crisis donde Gobierno y demás
                                                     estamentos políticos deciden sobre el futuro de los trabaja-
                                                     dores dictando leyes y reformas con las que supuestamente
                                                     fomentarán el trabajo y las nuevas contrataciones.
                 Lluís barrera                       Las grandes empresas y multinacionales, como es en este
Aquest estiu passat, una trucada em donava           caso Lactalis y Nestlé, se aprovechan de la situación actual
una molt mala noticia, en Lluís Barrera, ha-         para trasladar su producción de Viladecans a Guadalajara
via tingut un accident de trànsit i era mort.        y con ella a todos sus trabajadores y aunque ofrecen las
Encara avui recordo quines paraules va uti-          mismas condiciones laborales no tienen en cuenta hijos, hi-
litzar qui em va trucar: “ara mateix deu estar       potecas y en resumen nuestra vida familiar.
contemplant el rostre del nostre Pare del cel”.      La sola idea de un traslado es impensable para muchos tra-
Aquesta notícia va fer aturar-nos, en sec, tot       bajadores y las empresas son conscientes de ello, con lo que
l’estiu.                                             la indemnización que les ofrecen a cambio de quedarse es
Molta gent coneixia el Lluís. Era una persona        ridícula.
molt activa, inquieta, alegre, implicada, com-       En definitiva, las empresas son las que ganan más a costa
promesa, coherent, ... tenia moltes ganes de         del que menos tiene y disfrazan un cierre en un traslado
fer coses i sempre les duia a terme. Era extre-      con lo cual hoy en día en nuestro país realizar estas gestio-
madament fàcil ser amic seu. Des de molt jove        nes es más barato.
va començar a participar en moltes tasques
de la parròquia i també en d’altres projectes        Lactalis y Nestlé, dos multinacionales que predican su
de Vilafranca. Compartir amb ell moltes esto-        apoyo a “la vida familiar y la conciliación laboral” han de-
nes en l’equip de catequesi de confirmació, a        mostrado con el cierre de la fábrica de Viladecans, que lo
la Jarc, a Joves Cristians de Vilafranca, al Bis-    más importante son los beneficios aunque sea a costa de
bat de Sant Feliu i veient com feia de monitor       180 familias.
en l’esplai de Vilafranca i en d’altres activitats                    Comitè d’Empresa. Lactalis-Nestlé Viladecans
vinculades a infants i joves, trobaves un jove               Publicat a la revista Viladecans Punt de Trobada, nú.37
que es creia el que feia i que sempre partici-
pava amb un somriure als llavis.
La seva mort ens va fer aturar, reflexionar, in-
tentar buscar respostes per saber el motiu pel
qual havia succeït. Però nosaltres mateixos
vèiem que aquestes respostes no arribarien.
Aquella tarda, davant la Basílica i l’Esplai, els
que ens vam reunir, pel sol fet d’estar acompa-
nyats en aquells moments, recordàvem mol-
tes etapes viscudes amb el Lluís. Tot i estar
molt tristos, recordàvem l’alegria que sempre
emanava d’ell i les seves ganes de treballar.
Aquest estiu ha estat llarg, moltes coses et fe-
ien recordar-lo. Començar el curs és difícil, ja
que és continuar fent allò que, també ell hau-
ria fet. Ens ha deixat el seu testimoni, i això
ens fa tirar endavant perquè volem seguir
fent aquell projecte que estava fent el Lluís.
Perquè el nostre món, sigui una mica millor,
reflex del “rostre del nostre Pare del cel”.
Gràcies Lluis.

                                Joanjo González
3


Voldria fer d’inici tres afirmacions:
                                                      I després de la vaga
• El Govern socialista de l’Estat ha
  iniciat des de maig d’aquest any              del 29 de setembre, què ?
  un procés de reformes de gran
  intensitat que el conservadors no               La reforma del mercat de treball a
  haguessin fet. Els socialistes junt             Espanya és necessària i cal assumir
  amb els ecosocialistes i els sindi-             que això comporta canvis i potser
  cats haurien fet una vaga general               sacrificis.
  de veritat, ja fa setmanes, no pas
  com la de l’altre dia i haguessin               La solidaritat no pot estar en cri-
  impedit aquesta intensitat.                     si: cal compartir el treball i el sou
                                                  disponible entre els qui treballen
• Un valor de la democràcia és la                 en una mateixa empresa; cal desti-
  seva capacitat de canviar els go-               nar recursos dels impostos de tots,
  vernants a través del vot.                                                                        facin l’opció de dedicar-se a la po-
                                                  a ajudar els més desfavorits, a la                lítica. Perquè les seves decisions si-
• La solidaritat no pot estar en crisi.           formació i al reciclatge; destinar el             guin fruit del treball intens i honest.
                                                  nostre temps a la formació, a la su-              Perquè no enganyen, ni en les pro-
L’atur tant elevat crec que és el gran
                                                  peració professional; compartir les               meses ni en les justificacions.
drama de la nostra societat. Un atur
                                                  feines familiars per possibilitar la
que, en ser tan diferenciat –compa-                                                                 Alhora que proposem l’acció, fem la
                                                  superació professional i l’autoesti-
rat amb els països del nostre entorn                                                                reflexió:
                                                  ma de l’esposa o del marit (feines
és el doble– em porta a la convicció
                                                  de la llar, de l’educació dels fills, de          Corintis 11, 17-34. Pau critica la for-
que en el nostre país, ni govern, ni
                                                  la cura dels pares ancians...).                   ma en què els cristians de Corint ce-
empresaris ni sindicats no ho estem
fent bé. Amb diferent grau de res-                La solidaritat no pot estar en crisi.             lebren l’Eucaristia. El motiu és l’ac-
ponsabilitat cadascú, evidentment,                I convé augmentar l’afiliació sin-                titud insolidària que tenen els més
tampoc el problema ve d’ara. Redu-                dical, perquè les nostres quotes                  rics envers el mes pobres. No es pot
ir l’atur és la meva resposta a la pre-           permetin que els millors siguin els               tenir comunió amb Jesús a l’Euca-
gunta “ I després de la vaga què?”.               sindicalistes que alliberem. Perquè               ristia, si no s’és en comunió amb els
                                                  siguin lliures en la defensa dels                 pobres, és a dir si no és té un interès
El treball el generen les empreses,                                                                 efectiu i real pel seu bé.
                                                  treballadors, perquè siguin valents
cal millorar la seva competitivitat
                                                  en les propostes als empresaris i al              Lluc 9, 10-17 . Hi ha una multitud
perquè l’economia es reactivi ràpi-
                                                  companys, perquè siguin exigents i                que té gana, ...doneu-los de menjar
dament. I quan es reactivi ha de ser
                                                  rigurosos en el seguiment dels con-               vosaltres.
una prioritat, per a tothom, la cre-
                                                  trols i dels compromisos.
ació de llocs de treball, d’uns llocs                                                               Mateu 20, 1-16. Aquests darrers han
de treball que han de ser de qualitat             La solidaritat no pot estar en crisi.             treballat només una hora i els pa-
(reducció del treball temporal, con-              Per això és bo que els més ben pre-               gues igual que a nosaltres.
tractació de les dones, dels joves,               parats en capacitat i valors humans
dels adults propers a la jubilació...).           (que per ser-ho, son valors cristians)                                         Alfons Collado



                                                Un llibre que pot ajudar
 Aquest llibre és fruit del treball d’un grup de capellans de Bar-         El llibre recull les pregàries amb què s’inicia la reunió del PAI. Par-
 celona que habitualment es reuneixen per reflexionar sobre la                                    teixen d’un fet de vida en relació a la feina
 tasca que fan amb les persones immigrants que s’adrecen a les                                    que fan amb els immigrants, continuen amb un
 seves parròquies. És el PAI (Pastoral Amb Immigrants).                                           fragment de la Bíblia, i hi afegeixen una pre-
                                                                                                  gària més personal. Una aportació interessant
 Al llarg del temps que porten treballant, el PAI ha publicat di-
                                                                                                  és la incorporació de fragments d’uns quants
 versos materials de suggeriments, dels quals ens hem fet ressò
                                                                                                  documents “oficials” de l’Església, que solen
 en aquest butlletí. I aquests materials porten l’empremta de la
                                                                                                  passar desapercebuts.
 vida dels immigrants en molts vessants: l’arribada i els primers
 contactes, la por de viure en situació irregular, els temes labo-                             És un llibre de pregària, útil per a qui es vulgui
 rals, la crisi i l’atur, la relació amb els veïns, l’habitatge, l’arri-                       plantejar, en grup o sol, des de la seva fe, una
 bada dels fills, la separació forçosa de la família, el desarrela-        aproximació a la immigració. Crec que pot ajudar a interioritzar
 ment, el dol, la relació amb la parròquia (catequesi, celebracions,       moltes coses i a animar una major i millor atenció a les persones
 grups diversos), la religiositat popular, l’ecumenisme, les relacions     immigrades. L’ha editat el CPL (Emaus Maior 18) en català i en
 entre les diverses confessions religioses, les polítiques socials.        castellà.
                                                                                                                                     Mercè Solé
4
Guia per a unes parròquies i comunitats atentes al món



                                   Carles Muñiz, acollir els joves
En Carles Muñiz té 34 anys, és vicari de la parrò-                                                - Això no és anar molt
quia de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat,                                               contracorrent respecte de
i actualment Delegat de Joventut del nostre bisbat.                                               la societat en què vivim?
Tot prenent cafè, li ensenyem la guia d’acollida i
                                                                                               Sí i no. Tu obres una
parlem dels joves i de la seva feina com a delegat
                                                                                               ampolla de coca-cola i
- La sensació és que culturalment la gent jove i la                                            al tap posa “te abres a
gent de les nostres comunitats es troben a una gran                                            la felicidad”. És a dir,
distància. És aixi de debò?                                                                    molts connecten amb
                                                                                               aquell desig de felicitat
Sí, i tant. Avui hi ha una gran distància entre
                                                                                               que avui és molt impor-
generacions. A mi mateix de vegades em costa
                                                                                               tant. Però si agaféssim
d’aproximar-me als adolescents i joves, perquè
                                                                                               els joves que fa un mo-
hem viscut experiències molt diferents, tot i
                                                               ment eren a la placeta i els preguntéssim què t’ofereix
que jo sóc relativament jove. Però aquesta distància en-
                                                               avui l’Església dirien probablement coses negatives.
cara s’accentua més a les parròquies, on el salt d’edat és
                                                               L’Església ens ofereix “no a tal cosa”, “no a tal altra “
important. I d’altra banda, en els llocs on hi ha joves, els
                                                               Hem de fer una evangelització més afirmativa, més
costa molt d’identificar-se amb aquella parròquia. Físi-
                                                               propositiva i no tant de la negació. Hem de despullar-
cament hi són, se senten cristians, però no es fan seva
                                                               nos d’aquest no.
aquella comunitat, aquella història, aquella tradició No
s’hi senten vinculats. Per això de vegades hi ha parrò-        - Quins penses que són els principals obstacles per connectar
quies amb dues vides paral·leles (celebracions, eucaris-       amb els joves?
ties, reunions, consells). Jo sóc del parer que hem de fer
                                                               El principal crec que és que han desaparegut els itine-
unes parròquies on hi càpiga tothom.
                                                               raris i els processos que abans els joves seguíem i que
- No hi caben, els joves?                                      eren clars. Tots els camins que teníem per als joves se’ns
                                                               han desfet a les mans. I a l’hora de reconstruir ens és
Quan parlem d’acollir els joves, hauríem de parlar d’aco-
                                                               difícil, perquè no mirem realment els joves, sinó que
llir-los tal com són. Amb piercing i ensenyant la veta
                                                               ens mirem nosaltres mateixos com a adults.
dels calçotets. Som nosaltres que hauriem de canviar, i
no pas esperar que canviïn ells. Hem de fer un esforç en       Quan fem una ruta amb els joves, celebrem l’Eucaristia
les formes i en els llenguatges. Després, els joves, amb       amb facilitat, fins i tot amb xavals no batejats. Llargues
el temps ja faran el seu procés i segurament s’adonaran        Eucaristies, on tothom hi és convidat. I la gent accepta,
que un piercing és una agressió innecessària.                  perquè se sent acollida i respectada. I jo els ho intento
                                                               explicar així: la taula de Jesús és per a tothom. I hi ha un
- Però als joves tot això de la fe no els queda molt lluny?
                                                               moment en què tu decideixes si t’hi apropes o no, però
Jo diria que el jove és creient, ho tinc claríssim. Creu       la taula és parada per a tots. En l’ambient de la ruta és
que les coses no són merament el que veiem, que hi ha          fàcil. Quan tornem no ho es tant. Què hem de fer? una
una trascendència. Es pregunta pel sentit de les coses.        missa cada mes en aquell format? els convidem a una
I com que encara està en aquesta cultura cristianocatò-        missa familiar i intentem que se la vagin fent seva? Ens
lica molts li posem el nom de Déu. A la parròquia hem          quedem tranquils?
d’ajudar a posar nom a les coses. Potser avui hauríem
                                                               De fet a mi mateix em qüestiona l’ambient de moltes
de parlar d’intel·ligència espiritual. El somni seria que
                                                               misses, que nosaltres considerem normal: la gent disper-
veiessin en la parròquia el lloc on canalitzar les seves
                                                               sa, ambient fosc, cadascú a la seva, rutines i un cert avor-
inquietuds religioses o trascendentals, o fonamentals.
                                                               riment. Ja sé que Jesús hi és present, sigui com sigui.
Per què n’hi ha que són capaços de tirar-se les cartes
                                                               Però pastoralment cal reconèixer que no funciona. Potser
però no de participar en un grup per pensar? Després
                                                               faríem bé de revisar el funcionament de les misses.
ho veuen i agraeixen la tasca d’un grup que els va bé
per reflexionar, per compartir allò que van vivint però        - Recentment he pogut fer l’experiència de treballar conjunta-
començar costa molt.                                           ment en la Festa Major junt amb entitats molt diverses, amb
                                                               joves, i ens ha anat bé. Uns aporten frescor, els altres potser
- Què és el prioritari, amb el treball amb joves?
                                                               solidesa, però hem tingut la sort de fer una cosa comuna que
Primer, la trobada amb Jesús. L’acollida, sigui en una         ens ha unit a tots. A l’Església sembla difícil trobar un espai
pregària, en un esplai, ha de portar a la trobada d’aquell     i un sentit comuns.
jove amb Jesús i que aquell Jesús li obri un horitzó de
                                                               De vegades sembla que els dos col·lectius es repel-
vida.
                                                               leixin. No només perquè a nosaltres ens costi acollir-
5




los, sinó potser també perquè ells no ens perceben com          presents, per poder fer una proposta d’anunci, de troba-
a necessaris. Avui diem tant i des de tants llocs que           da amb Jesús. No té gaire sentit que s’adaptin massa als
l’aportació dels joves és tan important, que ells no se         itineraris parroquials dels joves o que s’alimentin dels
senten en procés. Si jo ja sóc tan perfecte i tan bo, per què   grups de confirmació. És bo que connectin amb la rea-
he d’actuar diferent? Però arribarà un dia que aquests          litat parroquial, en el sentit que transmeten una inquie-
mateixos joves necessitaran un referent adult, algú que         tud evangelitzadora estimulant per a tots, però sobretot
ordeni les idees, que aporti un horitzó a la seva vida. I       han de sortir al món. Potser caldrà partir també d’espais
aquest és el paper de la parròquia. Saber estar aquí, estar     diferents als llocs de treball, com centres relacionat amb
atents. Jo estaria en contra d’unes parròquies que es li-       el lleure… Segur que quan es produeix aquest contacte
miten a cedir espais als joves. Si deixem espais és perquè      el llenguatge canvia, i les estructures se simplifiquen.
han de ser espais de trobada. Cal pactar, cal veure com
                                                                Som persones del consum. Em va fer pensar el tema
han de ser aquestes trobades, amb els mitjans que siguin,
                                                                de la vaga del 29-S. M’escandalitza que molts joves no
a través d’un videofòrum, d’una trobada, d’un contacte
                                                                vegin la necessitat d’aquesta vaga. Hi ha un sistema que
esporàdic amb un adult.
                                                                                     no funciona i que et fa mal i que va
- Jo he viscut com en alguna entitat la                                              contra teu. Que això no mobilitzi,
crida als joves es feia oferint-los tots els                                         no passi res, això m’escandalitza.
mitjans i sense cap exigència educati-                                               Què ens està passant? Intentem
va                                                                                   visibilitzar l’opinió que això no va,
                                                                                     però això no hi és entre els joves.
De fet tenir joves a les pròpies files
llueix. Però no sempre ens plan-                                                       - Bé, jo als dotze anys ja vaig tenir con-
tegem si estem fent alguna feina                                                       tacte amb el món del treball Avui això
amb aquells joves, si són creients,                                                    es produeix molt més tard
si segueixen algun itinerari. El que
                                                                                      Vaig anar a una trobada de joves, en
importa és que es vegin. El dia de
                                                                                      què n’hi havia una trentena entre 20
l’aplec, pressiones els monitors per-
                                                                                      i 22 anys: només dos van dir que tre-
què vinguin. És per estar jo tran-
                                                                                      ballaven. En sortir, vaig comentar-li
quil? És per dir que formen part de
                                                                                      a un: però tu no vas fer de monitor
la parròquia? És per enllunernar la gent, amb aquell
                                                                cobrant? Ah, però això no és treballar. La percepció és
vicari nou que tenim? Se’ns barregen molts elements.
                                                                molt diferent. I és molt important el nom que posem a
Hem de ser curosos a l’hora de fer el discerniment. Què
                                                                les coses. Si ens equivoquem en el nom, també ens equi-
s’està movent quan parlem dels joves? És només per la
                                                                voquem en els atributs, en els drets, en les obligacions Si
nostra perdurabilitat? No ens preocupem tant de què
                                                                aquesta persona no és conscient que ell és un treballador
necessiten sinó de quedar bé. De fet, enlloc de l’evangeli
                                                                poden fer d’ell el que vulguin.
no diu que s’hagi de ser jove. Diu que hem d’estimar.
                                                                A mi m’agrada molt un concepte que vam treballar amb
Molts dels dèficits que nosaltres creiem observar en els
                                                                en Xavier Morlans, en l’objectiu del curs passat: l’atri.
joves, són comuns entre els adults. Els joves no van a
                                                                És a dir, aquell espai que és davant de l’església, que és
missa, però, ¿hi van totes les catequistes?; molts joves
                                                                espai de trobada amb els de dins i els de fora i que cal
no participen gaire en la vida participativa, però, ¿no-
                                                                travessar per arribar allà on se celebra l’Eucaristia. Hem
saltres hi som?; molts joves no estan compromesos ¿i
                                                                de construir espais-atris, que ho siguin d’acollida.
nosaltres?
- En aquest context, què et semblen els moviments especia-      - Finalitzem l’entrevista llegint el fragment en relació als jo-
litzats?                                                        ves que l’equip de pastoral obrera hem posat a la guia…
El context social ha canviat molt. Però continua vigent         Sobre els joves, jo hi afegiria que les joves han de ser
l’esperit de Cardijn, la seva preocupació, en comprovar         protagonistes. Hem d’acompanyar-los, d’ajudar-los a
que l’Església s’havia allunyat del món obrer. Avui la          posar normes no arbitràries per a la convivència. Ne-
consciència de món obrer costa d’explicar a uns joves           tejar un espai després d’utilitzar-lo no els resulta obvi,
que entren molt tard en el món del treball, però la llu-        perquè no estan acostumats a fer res a casa, i no s’esfor-
nyania respecte a l’Església continua existint. Aquests         cen gaire. Els demanem una cosa que no se’ls sol dema-
moviments, la JOC, la JARC, han de ser punta de llança          nar. Ningú no s’esforça a llegir un llibre. Ens n’hem de
per conectar amb els joves en els llocs on els joves són        fer càrrec, però ho hem de treballar.

                                                                                                                   Mercè Solé
6


                  Assemblea diocesana de la Goac
                          de Barcelona i Sant feliu
A l’Alberg de Cabrera de Mar, la             ca, especialment de la Pastoral
Goac hem celebrat el passat 5 i 6 de         Obrera.
juny l’Assemblea Diocesana de fi-
                                         El tema central va ser la revisió a ni-
nalització de curs.
                                         vell diocesà de l’estructura del mo-
Entre els temes que hem tractat des-     viment de cara a una possible mo-
taquem el fet de compartir:              dificació. Es tracta d’anar cap a una
                                         estructura que, d’acord als temps
•   Els moments especials viscuts
                                         que ens toca viure, respongui a la
    aquest curs, personals, famili-
                                         missió evangelitzadora del Món
    ars i d’equip.
                                         Obrer i als criteris d’austeritat, co-
•   Les experiències viscudes a          munió i servei d’acord amb la fe que
    l’equip com a concreció de la        ens mou. L’organització ha de tenir        del govern de l’Estat espanyol per
    triple comunió.                      sempre presents les diverses identi-       –segons diu– sortir de la crisi eco-
                                         tats nacionals, la dificultat dels alli-   nòmica que estem patint.
•   La valoració dels moments
    d’oració i celebració, tant perso-   berats per deixar la seva feina i el       Per acabar, dir que durant tota l’as-
    nals, com a l’equip i la diòcesi.    territori on viuen i ha d’afavorir la      semblea hem tingut un viu record
                                         disponibilitat dels i les militants al     de la Pilar Espuña que recentment
•   La vivència de l’animació dels       servei del moviment quan calgui.           ens havia dit adéu per anar a la casa
    nostres compromisos familiars
                                         A l’assemblea es va fer el relleu de       del Pare; des del dolor de la sepa-
    i sociopolítics.
                                         les persones que durant quatre anys        ració tenim l’experiència que en
•   La concreció i actualització del     han fet un servei en la Comissió Di-       aquests temps que ens prediquen la
    nostre projecte evangelitzador.      ocesana: Grego Contreras (presi-           caiguda de les utopies i del profetis-
•   El compromís comunitari.             denta), Llum Mascaray (Formació)           me, hem de dir que en aquesta dona
                                         i RamiroVega (Animador de la Fe).          s’ha complert la utopia de ser dona,
•   La valoració de la formació rea-     Han estat escollits respectivament:        mare, feminista, militant obrera
    litzada al llarg del curs.           Fermín Rodrigo, Miguel Miranda             cristiana... durant tota la seva vida.
•   Les experiències d’acompanya-        i Pili Calle. Tot això es va fer en el     D’això som tots i totes testimonis i
    ment als i els ex-militants .        marc de l’Eucaristia, on també vam         això ens enforteix i ens dóna la con-
                                         subscriure el manifest elaborat per        vicció que quan ens posem del cos-
•   Les trobades i moments com-          la Delegació Episcopal de Pastoral         tat dels més vulnerables estem en
    partits amb d’altres moviments       del treball i la comissió Diocesana        l’únic bon camí.
    especialitzats d’Acció Catòli-       de Justícia i Pau, davant les mesures
                                                                                                          Ramiro Vega
                                                                                           (Goac Barcelona i Sant Feliu)




Immigració i eleccions
El passat 21 d’octubre la Plataforma d’entitats cristianes amb la
immigració va organitzar una taula rodona al Centre d’Estudis
Pastorals de Barcelona, amb representants dels diversos partits po-
lítics. Tres qüestions que havia plantejat la plataforma centraren les
intervencions: les prioritats polítiques que cal desenvolupar a Ca-
talunya en relació a la immigració en un context de crisi i amb les
noves competències de la Generalitat; el posicionament davant la
nova Llei d’Acollida (pendent de possibles impugnacions davant
del Constitucional), i l’ús de la immigració com a argument elec-
toral. Hi assistiren Consol Prados del PSC, Oriol Amorós d’ERC,
Rafael López del PP i Dolors Camats d’ICV. A tall de resum, desta-
quem algunes de les qüestions que es plantejaren:

Recommended

Punt de Trobada número 08
Punt de Trobada número 08Punt de Trobada número 08
Punt de Trobada número 08puntviladecans
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74agulla
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10agulla
 
L Agulla 054
L Agulla 054L Agulla 054
L Agulla 054agulla
 
L Agulla 055
L Agulla 055L Agulla 055
L Agulla 055agulla
 
Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01puntviladecans
 

More Related Content

What's hot (15)

Pdt 59, octubre 2012
Pdt 59, octubre 2012Pdt 59, octubre 2012
Pdt 59, octubre 2012
 
Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9
 
PdT53
PdT53PdT53
PdT53
 
Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30
 
Pd T 25
Pd T 25Pd T 25
Pd T 25
 
Punt De Trobada 02, juliol 2007
Punt De Trobada 02, juliol 2007Punt De Trobada 02, juliol 2007
Punt De Trobada 02, juliol 2007
 
Punt de Trobada número 50, desembre 2011
Punt de Trobada número 50, desembre 2011Punt de Trobada número 50, desembre 2011
Punt de Trobada número 50, desembre 2011
 
PdT 43 abril 2011
PdT 43 abril 2011PdT 43 abril 2011
PdT 43 abril 2011
 
NúMero 61
NúMero 61NúMero 61
NúMero 61
 
Punt de Trobada 14
Punt de Trobada 14Punt de Trobada 14
Punt de Trobada 14
 
PdT 57
PdT 57PdT 57
PdT 57
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
PdT 56
PdT 56PdT 56
PdT 56
 
Pdt 63
Pdt 63Pdt 63
Pdt 63
 

Viewers also liked (8)

Càritas i la crisi
Càritas i la crisiCàritas i la crisi
Càritas i la crisi
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83
 
Gaps
GapsGaps
Gaps
 
Càritas i la crisi
Càritas i la crisiCàritas i la crisi
Càritas i la crisi
 
Advanced照明ポール制振装置プレゼン資料(メイン)
Advanced照明ポール制振装置プレゼン資料(メイン)Advanced照明ポール制振装置プレゼン資料(メイン)
Advanced照明ポール制振装置プレゼン資料(メイン)
 
Agulla 63
Agulla 63Agulla 63
Agulla 63
 
קוגל מצגת 2 הכנה לעורף איתן 1
קוגל מצגת 2 הכנה לעורף איתן 1קוגל מצגת 2 הכנה לעורף איתן 1
קוגל מצגת 2 הכנה לעורף איתן 1
 
Lifehack Vol3 Koshiba
Lifehack Vol3 KoshibaLifehack Vol3 Koshiba
Lifehack Vol3 Koshiba
 

Similar to Crit solidari 6 (20)

Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
Pd t 30
Pd t 30Pd t 30
Pd t 30
 
PdT 52 febrer 2012
PdT 52 febrer 2012PdT 52 febrer 2012
PdT 52 febrer 2012
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84
 
Número 08
Número 08Número 08
Número 08
 
Agulla 64
Agulla 64Agulla 64
Agulla 64
 
Número 06
Número 06Número 06
Número 06
 
Número 16
Número 16Número 16
Número 16
 
Memòria social 2020. Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
Memòria social 2020. Càritas Diocesana de Sant Feliu de LlobregatMemòria social 2020. Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
Memòria social 2020. Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
 
Número 15
Número 15Número 15
Número 15
 
Pd t 25
Pd t 25Pd t 25
Pd t 25
 
Número 15
Número 15Número 15
Número 15
 
PdT 49 novembre 2011
PdT 49 novembre 2011PdT 49 novembre 2011
PdT 49 novembre 2011
 
Butlletí març abril 12
Butlletí març abril 12Butlletí març abril 12
Butlletí març abril 12
 
PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80
 
Exsúltet desembre 2011
Exsúltet  desembre 2011Exsúltet  desembre 2011
Exsúltet desembre 2011
 
Pd t 58
Pd t 58Pd t 58
Pd t 58
 
Agulla 72
Agulla 72Agulla 72
Agulla 72
 

More from agulla

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87agulla
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberagulla
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82agulla
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomagulla
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81agulla
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79agulla
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78agulla
 
Agulla 77
Agulla 77Agulla 77
Agulla 77agulla
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76agulla
 
Agulla 75
Agulla 75Agulla 75
Agulla 75agulla
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesagulla
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7agulla
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73agulla
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsagulla
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71agulla
 
Agulla 70
Agulla 70Agulla 70
Agulla 70agulla
 
Agulla 69
Agulla 69Agulla 69
Agulla 69agulla
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haitíagulla
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68agulla
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67agulla
 

More from agulla (20)

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liber
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothom
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78
 
Agulla 77
Agulla 77Agulla 77
Agulla 77
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76
 
Agulla 75
Agulla 75Agulla 75
Agulla 75
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentes
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensions
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71
 
Agulla 70
Agulla 70Agulla 70
Agulla 70
 
Agulla 69
Agulla 69Agulla 69
Agulla 69
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haití
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67
 

Recently uploaded

DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERAsmartinselles
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -Luis Miguel García
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfcasiexpo10
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfRaulGomez822561
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfacordobasastre
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSSilviatecno
 
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxM Àngels LP
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdfEscolaRoserCapdevila18
 

Recently uploaded (10)

DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
 
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
 

Crit solidari 6

  • 1. Crit Solidari Butlletí periòdic de l’Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu La catedral dels pobres Aquest és el títol – sembla que suggerit per Torras i Bages– d’una coneguda pin- tura de Joaquim Mir (nascut a Barcelona el 1873 i molt vinculat a Vilanova i la Geltrú on morí el 1940) que presenta una composició ben interessant: en primer terme les figures d’uns captaires, una família empobrida potser, una humanitat Sumari: ferida que sobta la mirada, i en segon terme el temple de la Sagrada Família en les primeres fases de la seva 2 Lluís Barrera. J Gon- construcció –la pintura està zález datada el 1898. 2 La situación de M’ha vingut a la ment Lactalis - Nestlé. aquesta pintura en aquests Comitè d’empresa dies que els nostres ulls han pogut contemplar la bellesa 3 I després de la sorprenent d’aquest temple vaga del 29 de que el Papa Benet XVI ha setembre, què? vingut a dedicar. Els dos A. Collado termes: bellesa i pobresa no són contradictoris, el ma- 4 Carles Muñiz, acollir teix Papa ho va dir aquell els joves. M. Solé diumenge: la caritat és el signe distintiu del cristia- 6 Asemblea dioce- nisme. La bellesa artística sana de la Goac impressiona, però el sofri- de Barcelona i Sant ment de la humanitat encara és més colpidor. I tot el treball de justícia social i Feliu. R. Vega de caritat creativa i activa és una acció tan noble i tan admirable com l’enginy i 6 Immigració i elec- la ciència dels arquitectes i artistes que han creat una obra tan extraordinària. El cions. E. Palau mateix Gaudí ho va tenir ben present des del començament: alhora que bastia les primeres parets i torres del temple, va construir unes escoles – que encara perdu- 7 Anunciar Jesús ren – perquè els fills dels obrers poguessin tenir instrucció i promoció. als joves del món És curiós i instructiu que diversos artistes, pintors, poetes, hagin estat els pri- obrer. J. Domingo mers a copsar el significat profund d’aquesta obra. Joan Maragall en l’Oda Nova a Barcelona ja parlava d’aquest temple “meravellat d’haver nascut aquí (...) enmig de la misèria i la ràbia i la fumera (...) esperant uns fidels que han de venir”. En els nostres dies ha estat David Jou, poeta i científic eminent, qui ha expressat de manera excel·lent l’anhel de la Sagrada Família, la catedral dels pobres: “que la trencadisssa del món tingui un sentit”. Aquest és també l’anhel del treball que procurem fer des de la pastoral obrera. Permeteu que transcrivim uns fragments d’aquest text poètic: Benvingut a aquest temple desmesurat i únic, a aquesta vella nació d’Europa, inquieta, incòmoda, perplexa, a aquestes torres que ascendeixen al·lucinadament per poder dir des de ben enlaire i a tothom: «Glòria a Déu a les altures.» Aquest temple va néixer de la fúria: singularitat i desafiament, Naixement i Passió, tiges cap al cel i llamp a punt de caure, Número vertigen en estat pur, natura que s’alegra de saber-se creada. Està bé que sigueu aquí, amb nosaltres, consagrant tant d’art, tanta fe, tanta voluntat, no un simple monument sinó un 6 espai exasperadament vital, despert, obert: bosc, sostre, far, ventada de debat i turbulència de l’ànima que cerca. El nostre arquitecte va saber convertir en bellesa una trencadissa d’objectes humils i fràgils; i és això el que demanem avui, entre tantes altres coses, en any 2 la nostra i la vostra pregària: que la trencadissa del món tingui un sentit, que la nostra novembre petitesa sàpiga acollir la glòria immensa de l’Amor, que la fragilitat de la vida culmini en 2010 una Vida perdurable.
  • 2. 2 La situación de Lactalis-Nestlé Vivimos en una época de crisis donde Gobierno y demás estamentos políticos deciden sobre el futuro de los trabaja- dores dictando leyes y reformas con las que supuestamente fomentarán el trabajo y las nuevas contrataciones. Lluís barrera Las grandes empresas y multinacionales, como es en este Aquest estiu passat, una trucada em donava caso Lactalis y Nestlé, se aprovechan de la situación actual una molt mala noticia, en Lluís Barrera, ha- para trasladar su producción de Viladecans a Guadalajara via tingut un accident de trànsit i era mort. y con ella a todos sus trabajadores y aunque ofrecen las Encara avui recordo quines paraules va uti- mismas condiciones laborales no tienen en cuenta hijos, hi- litzar qui em va trucar: “ara mateix deu estar potecas y en resumen nuestra vida familiar. contemplant el rostre del nostre Pare del cel”. La sola idea de un traslado es impensable para muchos tra- Aquesta notícia va fer aturar-nos, en sec, tot bajadores y las empresas son conscientes de ello, con lo que l’estiu. la indemnización que les ofrecen a cambio de quedarse es Molta gent coneixia el Lluís. Era una persona ridícula. molt activa, inquieta, alegre, implicada, com- En definitiva, las empresas son las que ganan más a costa promesa, coherent, ... tenia moltes ganes de del que menos tiene y disfrazan un cierre en un traslado fer coses i sempre les duia a terme. Era extre- con lo cual hoy en día en nuestro país realizar estas gestio- madament fàcil ser amic seu. Des de molt jove nes es más barato. va començar a participar en moltes tasques de la parròquia i també en d’altres projectes Lactalis y Nestlé, dos multinacionales que predican su de Vilafranca. Compartir amb ell moltes esto- apoyo a “la vida familiar y la conciliación laboral” han de- nes en l’equip de catequesi de confirmació, a mostrado con el cierre de la fábrica de Viladecans, que lo la Jarc, a Joves Cristians de Vilafranca, al Bis- más importante son los beneficios aunque sea a costa de bat de Sant Feliu i veient com feia de monitor 180 familias. en l’esplai de Vilafranca i en d’altres activitats Comitè d’Empresa. Lactalis-Nestlé Viladecans vinculades a infants i joves, trobaves un jove Publicat a la revista Viladecans Punt de Trobada, nú.37 que es creia el que feia i que sempre partici- pava amb un somriure als llavis. La seva mort ens va fer aturar, reflexionar, in- tentar buscar respostes per saber el motiu pel qual havia succeït. Però nosaltres mateixos vèiem que aquestes respostes no arribarien. Aquella tarda, davant la Basílica i l’Esplai, els que ens vam reunir, pel sol fet d’estar acompa- nyats en aquells moments, recordàvem mol- tes etapes viscudes amb el Lluís. Tot i estar molt tristos, recordàvem l’alegria que sempre emanava d’ell i les seves ganes de treballar. Aquest estiu ha estat llarg, moltes coses et fe- ien recordar-lo. Començar el curs és difícil, ja que és continuar fent allò que, també ell hau- ria fet. Ens ha deixat el seu testimoni, i això ens fa tirar endavant perquè volem seguir fent aquell projecte que estava fent el Lluís. Perquè el nostre món, sigui una mica millor, reflex del “rostre del nostre Pare del cel”. Gràcies Lluis. Joanjo González
  • 3. 3 Voldria fer d’inici tres afirmacions: I després de la vaga • El Govern socialista de l’Estat ha iniciat des de maig d’aquest any del 29 de setembre, què ? un procés de reformes de gran intensitat que el conservadors no La reforma del mercat de treball a haguessin fet. Els socialistes junt Espanya és necessària i cal assumir amb els ecosocialistes i els sindi- que això comporta canvis i potser cats haurien fet una vaga general sacrificis. de veritat, ja fa setmanes, no pas com la de l’altre dia i haguessin La solidaritat no pot estar en cri- impedit aquesta intensitat. si: cal compartir el treball i el sou disponible entre els qui treballen • Un valor de la democràcia és la en una mateixa empresa; cal desti- seva capacitat de canviar els go- nar recursos dels impostos de tots, vernants a través del vot. facin l’opció de dedicar-se a la po- a ajudar els més desfavorits, a la lítica. Perquè les seves decisions si- • La solidaritat no pot estar en crisi. formació i al reciclatge; destinar el guin fruit del treball intens i honest. nostre temps a la formació, a la su- Perquè no enganyen, ni en les pro- L’atur tant elevat crec que és el gran peració professional; compartir les meses ni en les justificacions. drama de la nostra societat. Un atur feines familiars per possibilitar la que, en ser tan diferenciat –compa- Alhora que proposem l’acció, fem la superació professional i l’autoesti- rat amb els països del nostre entorn reflexió: ma de l’esposa o del marit (feines és el doble– em porta a la convicció de la llar, de l’educació dels fills, de Corintis 11, 17-34. Pau critica la for- que en el nostre país, ni govern, ni la cura dels pares ancians...). ma en què els cristians de Corint ce- empresaris ni sindicats no ho estem fent bé. Amb diferent grau de res- La solidaritat no pot estar en crisi. lebren l’Eucaristia. El motiu és l’ac- ponsabilitat cadascú, evidentment, I convé augmentar l’afiliació sin- titud insolidària que tenen els més tampoc el problema ve d’ara. Redu- dical, perquè les nostres quotes rics envers el mes pobres. No es pot ir l’atur és la meva resposta a la pre- permetin que els millors siguin els tenir comunió amb Jesús a l’Euca- gunta “ I després de la vaga què?”. sindicalistes que alliberem. Perquè ristia, si no s’és en comunió amb els siguin lliures en la defensa dels pobres, és a dir si no és té un interès El treball el generen les empreses, efectiu i real pel seu bé. treballadors, perquè siguin valents cal millorar la seva competitivitat en les propostes als empresaris i al Lluc 9, 10-17 . Hi ha una multitud perquè l’economia es reactivi ràpi- companys, perquè siguin exigents i que té gana, ...doneu-los de menjar dament. I quan es reactivi ha de ser rigurosos en el seguiment dels con- vosaltres. una prioritat, per a tothom, la cre- trols i dels compromisos. ació de llocs de treball, d’uns llocs Mateu 20, 1-16. Aquests darrers han de treball que han de ser de qualitat La solidaritat no pot estar en crisi. treballat només una hora i els pa- (reducció del treball temporal, con- Per això és bo que els més ben pre- gues igual que a nosaltres. tractació de les dones, dels joves, parats en capacitat i valors humans dels adults propers a la jubilació...). (que per ser-ho, son valors cristians) Alfons Collado Un llibre que pot ajudar Aquest llibre és fruit del treball d’un grup de capellans de Bar- El llibre recull les pregàries amb què s’inicia la reunió del PAI. Par- celona que habitualment es reuneixen per reflexionar sobre la teixen d’un fet de vida en relació a la feina tasca que fan amb les persones immigrants que s’adrecen a les que fan amb els immigrants, continuen amb un seves parròquies. És el PAI (Pastoral Amb Immigrants). fragment de la Bíblia, i hi afegeixen una pre- gària més personal. Una aportació interessant Al llarg del temps que porten treballant, el PAI ha publicat di- és la incorporació de fragments d’uns quants versos materials de suggeriments, dels quals ens hem fet ressò documents “oficials” de l’Església, que solen en aquest butlletí. I aquests materials porten l’empremta de la passar desapercebuts. vida dels immigrants en molts vessants: l’arribada i els primers contactes, la por de viure en situació irregular, els temes labo- És un llibre de pregària, útil per a qui es vulgui rals, la crisi i l’atur, la relació amb els veïns, l’habitatge, l’arri- plantejar, en grup o sol, des de la seva fe, una bada dels fills, la separació forçosa de la família, el desarrela- aproximació a la immigració. Crec que pot ajudar a interioritzar ment, el dol, la relació amb la parròquia (catequesi, celebracions, moltes coses i a animar una major i millor atenció a les persones grups diversos), la religiositat popular, l’ecumenisme, les relacions immigrades. L’ha editat el CPL (Emaus Maior 18) en català i en entre les diverses confessions religioses, les polítiques socials. castellà. Mercè Solé
  • 4. 4 Guia per a unes parròquies i comunitats atentes al món Carles Muñiz, acollir els joves En Carles Muñiz té 34 anys, és vicari de la parrò- - Això no és anar molt quia de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat, contracorrent respecte de i actualment Delegat de Joventut del nostre bisbat. la societat en què vivim? Tot prenent cafè, li ensenyem la guia d’acollida i Sí i no. Tu obres una parlem dels joves i de la seva feina com a delegat ampolla de coca-cola i - La sensació és que culturalment la gent jove i la al tap posa “te abres a gent de les nostres comunitats es troben a una gran la felicidad”. És a dir, distància. És aixi de debò? molts connecten amb aquell desig de felicitat Sí, i tant. Avui hi ha una gran distància entre que avui és molt impor- generacions. A mi mateix de vegades em costa tant. Però si agaféssim d’aproximar-me als adolescents i joves, perquè els joves que fa un mo- hem viscut experiències molt diferents, tot i ment eren a la placeta i els preguntéssim què t’ofereix que jo sóc relativament jove. Però aquesta distància en- avui l’Església dirien probablement coses negatives. cara s’accentua més a les parròquies, on el salt d’edat és L’Església ens ofereix “no a tal cosa”, “no a tal altra “ important. I d’altra banda, en els llocs on hi ha joves, els Hem de fer una evangelització més afirmativa, més costa molt d’identificar-se amb aquella parròquia. Físi- propositiva i no tant de la negació. Hem de despullar- cament hi són, se senten cristians, però no es fan seva nos d’aquest no. aquella comunitat, aquella història, aquella tradició No s’hi senten vinculats. Per això de vegades hi ha parrò- - Quins penses que són els principals obstacles per connectar quies amb dues vides paral·leles (celebracions, eucaris- amb els joves? ties, reunions, consells). Jo sóc del parer que hem de fer El principal crec que és que han desaparegut els itine- unes parròquies on hi càpiga tothom. raris i els processos que abans els joves seguíem i que - No hi caben, els joves? eren clars. Tots els camins que teníem per als joves se’ns han desfet a les mans. I a l’hora de reconstruir ens és Quan parlem d’acollir els joves, hauríem de parlar d’aco- difícil, perquè no mirem realment els joves, sinó que llir-los tal com són. Amb piercing i ensenyant la veta ens mirem nosaltres mateixos com a adults. dels calçotets. Som nosaltres que hauriem de canviar, i no pas esperar que canviïn ells. Hem de fer un esforç en Quan fem una ruta amb els joves, celebrem l’Eucaristia les formes i en els llenguatges. Després, els joves, amb amb facilitat, fins i tot amb xavals no batejats. Llargues el temps ja faran el seu procés i segurament s’adonaran Eucaristies, on tothom hi és convidat. I la gent accepta, que un piercing és una agressió innecessària. perquè se sent acollida i respectada. I jo els ho intento explicar així: la taula de Jesús és per a tothom. I hi ha un - Però als joves tot això de la fe no els queda molt lluny? moment en què tu decideixes si t’hi apropes o no, però Jo diria que el jove és creient, ho tinc claríssim. Creu la taula és parada per a tots. En l’ambient de la ruta és que les coses no són merament el que veiem, que hi ha fàcil. Quan tornem no ho es tant. Què hem de fer? una una trascendència. Es pregunta pel sentit de les coses. missa cada mes en aquell format? els convidem a una I com que encara està en aquesta cultura cristianocatò- missa familiar i intentem que se la vagin fent seva? Ens lica molts li posem el nom de Déu. A la parròquia hem quedem tranquils? d’ajudar a posar nom a les coses. Potser avui hauríem De fet a mi mateix em qüestiona l’ambient de moltes de parlar d’intel·ligència espiritual. El somni seria que misses, que nosaltres considerem normal: la gent disper- veiessin en la parròquia el lloc on canalitzar les seves sa, ambient fosc, cadascú a la seva, rutines i un cert avor- inquietuds religioses o trascendentals, o fonamentals. riment. Ja sé que Jesús hi és present, sigui com sigui. Per què n’hi ha que són capaços de tirar-se les cartes Però pastoralment cal reconèixer que no funciona. Potser però no de participar en un grup per pensar? Després faríem bé de revisar el funcionament de les misses. ho veuen i agraeixen la tasca d’un grup que els va bé per reflexionar, per compartir allò que van vivint però - Recentment he pogut fer l’experiència de treballar conjunta- començar costa molt. ment en la Festa Major junt amb entitats molt diverses, amb joves, i ens ha anat bé. Uns aporten frescor, els altres potser - Què és el prioritari, amb el treball amb joves? solidesa, però hem tingut la sort de fer una cosa comuna que Primer, la trobada amb Jesús. L’acollida, sigui en una ens ha unit a tots. A l’Església sembla difícil trobar un espai pregària, en un esplai, ha de portar a la trobada d’aquell i un sentit comuns. jove amb Jesús i que aquell Jesús li obri un horitzó de De vegades sembla que els dos col·lectius es repel- vida. leixin. No només perquè a nosaltres ens costi acollir-
  • 5. 5 los, sinó potser també perquè ells no ens perceben com presents, per poder fer una proposta d’anunci, de troba- a necessaris. Avui diem tant i des de tants llocs que da amb Jesús. No té gaire sentit que s’adaptin massa als l’aportació dels joves és tan important, que ells no se itineraris parroquials dels joves o que s’alimentin dels senten en procés. Si jo ja sóc tan perfecte i tan bo, per què grups de confirmació. És bo que connectin amb la rea- he d’actuar diferent? Però arribarà un dia que aquests litat parroquial, en el sentit que transmeten una inquie- mateixos joves necessitaran un referent adult, algú que tud evangelitzadora estimulant per a tots, però sobretot ordeni les idees, que aporti un horitzó a la seva vida. I han de sortir al món. Potser caldrà partir també d’espais aquest és el paper de la parròquia. Saber estar aquí, estar diferents als llocs de treball, com centres relacionat amb atents. Jo estaria en contra d’unes parròquies que es li- el lleure… Segur que quan es produeix aquest contacte miten a cedir espais als joves. Si deixem espais és perquè el llenguatge canvia, i les estructures se simplifiquen. han de ser espais de trobada. Cal pactar, cal veure com Som persones del consum. Em va fer pensar el tema han de ser aquestes trobades, amb els mitjans que siguin, de la vaga del 29-S. M’escandalitza que molts joves no a través d’un videofòrum, d’una trobada, d’un contacte vegin la necessitat d’aquesta vaga. Hi ha un sistema que esporàdic amb un adult. no funciona i que et fa mal i que va - Jo he viscut com en alguna entitat la contra teu. Que això no mobilitzi, crida als joves es feia oferint-los tots els no passi res, això m’escandalitza. mitjans i sense cap exigència educati- Què ens està passant? Intentem va visibilitzar l’opinió que això no va, però això no hi és entre els joves. De fet tenir joves a les pròpies files llueix. Però no sempre ens plan- - Bé, jo als dotze anys ja vaig tenir con- tegem si estem fent alguna feina tacte amb el món del treball Avui això amb aquells joves, si són creients, es produeix molt més tard si segueixen algun itinerari. El que Vaig anar a una trobada de joves, en importa és que es vegin. El dia de què n’hi havia una trentena entre 20 l’aplec, pressiones els monitors per- i 22 anys: només dos van dir que tre- què vinguin. És per estar jo tran- ballaven. En sortir, vaig comentar-li quil? És per dir que formen part de a un: però tu no vas fer de monitor la parròquia? És per enllunernar la gent, amb aquell cobrant? Ah, però això no és treballar. La percepció és vicari nou que tenim? Se’ns barregen molts elements. molt diferent. I és molt important el nom que posem a Hem de ser curosos a l’hora de fer el discerniment. Què les coses. Si ens equivoquem en el nom, també ens equi- s’està movent quan parlem dels joves? És només per la voquem en els atributs, en els drets, en les obligacions Si nostra perdurabilitat? No ens preocupem tant de què aquesta persona no és conscient que ell és un treballador necessiten sinó de quedar bé. De fet, enlloc de l’evangeli poden fer d’ell el que vulguin. no diu que s’hagi de ser jove. Diu que hem d’estimar. A mi m’agrada molt un concepte que vam treballar amb Molts dels dèficits que nosaltres creiem observar en els en Xavier Morlans, en l’objectiu del curs passat: l’atri. joves, són comuns entre els adults. Els joves no van a És a dir, aquell espai que és davant de l’església, que és missa, però, ¿hi van totes les catequistes?; molts joves espai de trobada amb els de dins i els de fora i que cal no participen gaire en la vida participativa, però, ¿no- travessar per arribar allà on se celebra l’Eucaristia. Hem saltres hi som?; molts joves no estan compromesos ¿i de construir espais-atris, que ho siguin d’acollida. nosaltres? - En aquest context, què et semblen els moviments especia- - Finalitzem l’entrevista llegint el fragment en relació als jo- litzats? ves que l’equip de pastoral obrera hem posat a la guia… El context social ha canviat molt. Però continua vigent Sobre els joves, jo hi afegiria que les joves han de ser l’esperit de Cardijn, la seva preocupació, en comprovar protagonistes. Hem d’acompanyar-los, d’ajudar-los a que l’Església s’havia allunyat del món obrer. Avui la posar normes no arbitràries per a la convivència. Ne- consciència de món obrer costa d’explicar a uns joves tejar un espai després d’utilitzar-lo no els resulta obvi, que entren molt tard en el món del treball, però la llu- perquè no estan acostumats a fer res a casa, i no s’esfor- nyania respecte a l’Església continua existint. Aquests cen gaire. Els demanem una cosa que no se’ls sol dema- moviments, la JOC, la JARC, han de ser punta de llança nar. Ningú no s’esforça a llegir un llibre. Ens n’hem de per conectar amb els joves en els llocs on els joves són fer càrrec, però ho hem de treballar. Mercè Solé
  • 6. 6 Assemblea diocesana de la Goac de Barcelona i Sant feliu A l’Alberg de Cabrera de Mar, la ca, especialment de la Pastoral Goac hem celebrat el passat 5 i 6 de Obrera. juny l’Assemblea Diocesana de fi- El tema central va ser la revisió a ni- nalització de curs. vell diocesà de l’estructura del mo- Entre els temes que hem tractat des- viment de cara a una possible mo- taquem el fet de compartir: dificació. Es tracta d’anar cap a una estructura que, d’acord als temps • Els moments especials viscuts que ens toca viure, respongui a la aquest curs, personals, famili- missió evangelitzadora del Món ars i d’equip. Obrer i als criteris d’austeritat, co- • Les experiències viscudes a munió i servei d’acord amb la fe que l’equip com a concreció de la ens mou. L’organització ha de tenir del govern de l’Estat espanyol per triple comunió. sempre presents les diverses identi- –segons diu– sortir de la crisi eco- tats nacionals, la dificultat dels alli- nòmica que estem patint. • La valoració dels moments d’oració i celebració, tant perso- berats per deixar la seva feina i el Per acabar, dir que durant tota l’as- nals, com a l’equip i la diòcesi. territori on viuen i ha d’afavorir la semblea hem tingut un viu record disponibilitat dels i les militants al de la Pilar Espuña que recentment • La vivència de l’animació dels servei del moviment quan calgui. ens havia dit adéu per anar a la casa nostres compromisos familiars A l’assemblea es va fer el relleu de del Pare; des del dolor de la sepa- i sociopolítics. les persones que durant quatre anys ració tenim l’experiència que en • La concreció i actualització del han fet un servei en la Comissió Di- aquests temps que ens prediquen la nostre projecte evangelitzador. ocesana: Grego Contreras (presi- caiguda de les utopies i del profetis- • El compromís comunitari. denta), Llum Mascaray (Formació) me, hem de dir que en aquesta dona i RamiroVega (Animador de la Fe). s’ha complert la utopia de ser dona, • La valoració de la formació rea- Han estat escollits respectivament: mare, feminista, militant obrera litzada al llarg del curs. Fermín Rodrigo, Miguel Miranda cristiana... durant tota la seva vida. • Les experiències d’acompanya- i Pili Calle. Tot això es va fer en el D’això som tots i totes testimonis i ment als i els ex-militants . marc de l’Eucaristia, on també vam això ens enforteix i ens dóna la con- subscriure el manifest elaborat per vicció que quan ens posem del cos- • Les trobades i moments com- la Delegació Episcopal de Pastoral tat dels més vulnerables estem en partits amb d’altres moviments del treball i la comissió Diocesana l’únic bon camí. especialitzats d’Acció Catòli- de Justícia i Pau, davant les mesures Ramiro Vega (Goac Barcelona i Sant Feliu) Immigració i eleccions El passat 21 d’octubre la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració va organitzar una taula rodona al Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona, amb representants dels diversos partits po- lítics. Tres qüestions que havia plantejat la plataforma centraren les intervencions: les prioritats polítiques que cal desenvolupar a Ca- talunya en relació a la immigració en un context de crisi i amb les noves competències de la Generalitat; el posicionament davant la nova Llei d’Acollida (pendent de possibles impugnacions davant del Constitucional), i l’ús de la immigració com a argument elec- toral. Hi assistiren Consol Prados del PSC, Oriol Amorós d’ERC, Rafael López del PP i Dolors Camats d’ICV. A tall de resum, desta- quem algunes de les qüestions que es plantejaren:
  • 7. 7 El PSC va insistir que cal treballar per a una única societat i posar els mitjans perquè les persones nouvingudes puguin trobar-se en igualtat d’oportunitats. En aquest sentit la Llei d’Acollida, el Pacte Nacional per a la Immigració (signat per Anunciar Jesús tots els partits llevat del PP i de Ciutadans), la Llei de Llengua i els programes de formació ocupacional són instruments per a fer-ho realitat. Un altre eix fonamental és consolidar l’Estat als joves del Benestar per evitar la percepció de competència entre veïns immigrants i veïns autòctons. La Llei de Barris, les aules d’aco- llida, els plans d’entorn,i la priorització de la integració de les del món obrer dones van per aquest camí. És important mantenir l’empadronament com a instrument ad- ministratiu que serveix per comptar els recursos que necessita la població. Si es deixa de banda, creixerà la marginalitat i serà difícil que l’accés a la salut i a l’educació mantingui la qualitat. Un ús electoral de la Immigració pot atemptar contra la con- vivència i incrementar els conflictes. Cal evitar que els immi- grants es converteixin en el cap de turc. ERC assenyalava la diversitat del perfil de la població immi- grada i la necessitat de fomentar les iniciatives emprenedores dels propis immigrants i promoure la formació, tant laboral Més que anunciar Jesús, com si d’un anunci com el coneixement de la llengua, combatre l’analfabetisme i publicitari es tractés, jo diria que hem d’ofe- potenciar una societat d’acollida amb drets i deures. La pro- rir-lo; el problema és: a qui? on? en quin mo- moció del voluntariat lingüístic, la distribució equitativa dels ment? És clar que si estem envoltats de joves tot és molt més fàcil; ara bé, la forma en què alumnes immigrats a les escoles s’encaminen en aquesta di- ho fem ho deixo a criteri de cadascú. El que recció. El padró ha de reflectir en nombre i característiques la vull deixar ben clar és que l’opció pels joves població real d’un indret. que fem els militants és l’opció pels joves Els partits tenen el deure de plantejar solucions estables i no de exclosos, els complicats, els que ens porten canviar el discurs segons l’entorn i el moment. Cal tenir present problemes, els que mai ningú no ha escoltat. que amb la crisi arriben menys immigrants i que a Catalunya Alguna cosa així m’ha semblat sentir a l’evan- s’ha passat d’un 33 % d’irregulars al 7 % actual. geli, sobre les accions de Jesús. Ve a ser quel- com semblant al que anomenem “El Quinto El PP és partidari d’admetre només la migració legal que pot Evangelio”, aquell que fas tu. aborbir la nostra societat. Es proposa, doncs, controlar-ne el flux i lluitar contra la immigració irregular. Pensa que els im- Bé, no us vull parlar de mi, encara que és un migrants han d’aprendre les llengües del país on viuen –sense testimoni, sinó dels joves que Déu m’ha po- que ningú li digui quina-i es queixa que no hi ha fons per a sat en el camí: en Marcos, el Keko, en Toni, en l’ensenyament del castellà. El PP és contrari als ghettos i als Joni, el Salva. Potser els coneixeu pel sobre- pisos pastera. Creuen que és molt important respectar les nor- nom dels Sentaitos. Amb ells no vam aconse- mes de convivència. guir mai fer un grup de revisió de vida, tot i que el seu sobrenom fes honors a seure. Eren ICV va posar l’accent en la crisi i va insistir que cal aten- rumberos i no podien parar de tocar palmes, dre les persones més vulnerables, prescidint del seu ori- cantar i ballar, però dono gràcies perquè tots gen. Valora la necessitat de canviar el model de l’economia cinc van poder fer reflexió sobre el moment especulativa,d’incrementar les mesures fiscals i de controlar en què es trobaven i cadascun d’ells van anar el frau fiscal i la irregularitat laboral. El Pacte Nacional per la acabant els estudis i trobant feines tant di- Immigració i la Llei d’Acollida són el marc idoni perquè els verses com camioner, taxista, infermer, a la ajuntaments treballin l’acollida i surtin al pas de problemes de fàbrica, paleta... convivència. Les mediacions són un bon instrument. Opinen També hi han passat gent con en Dani, la Lau- que tota persona ha d’estar empadronada i té drets i deures. ra (aquesta sí que es va fer militant) la Noelia, Invisibilitzar les persones és condemnar-les a la vulnerabilitat. en Javi, en Fran, en Barda, l’Isra , la Míriam. Pensen que el millor instrument d’integració és l’escola públi- També tot un seguit de nois i noies que durant ca i qüestionen els espais de benvinguda. En qualsevol cas, tres anys han agafat el compromís de la Co- l’esforç per a la integració ha de ser per part dels immigrants ordinadora Nacional d’Iniciació, un exemple i per part dels autòctons. Cal evitar de totes totes els discursos per a tots nosaltres, i altres nois que durant racistes. I per això ICV opta per denunciar-los, en el criteri que quatre anys hem compartit, cursos de forma- Catalunya és un sol poble. ció ocupacional, PGS’s, PQPI’s, i CFGM. Després d’aquestes intervencions s’obrí un torn obert de pa- Quan tot un seguit de nois i noies et verbalit- raules entre els assistents. Eva Palau
  • 8. 8 zen fil per randa, la seva vida, les seves pors, les se- Benvinguda a Benet XVI ves alegries, les penes, les precarietats, la família, etc... i quan et diuen que tu ets diferent, en realitat, Jo que només volia la pau d’una capella i una biblioteca, aquí és on hi ha Jesús, tu no cal que anunciïs res, i afinar la meva raó fins a la Raó de Déu, només cal que els estimis. Primer de tot estimar, i voltat de paraules de teòlegs i de místics, després Déu dirà. i ser només pensament i pregària, També us podria parlar de la meva pròpia família, em trobo ara, aquí, voltat de la bellesa salvatge i grandiosa malalties, incomprensions, etc... dels companys d’aquest temple desmesurat i únic, de feina: “tu eres raro, eres un cristiano atípico...”, i recordo els boscos de la meva infantesa, bé, això és el que cal, donar testimoni, remoure com si les branques dels arbres s’haguessin fet consciències. Penso que Jesús mateix no era típic, tan fortes i desafiadores que sostinguessin el cel era diferent, raro. com aquestes columnes ramificades sostenen, aquí, la volta. Tot això fa que la nostra vida es compliqui perquè, M’oblido del pes dels aplaudiments, afalacs i reverències, per fer tota la feina que us he volgut descriure, cal que ens organitzem. Aquí hi ha el “quid” de de l’esterilitat de debats que només busquen el poder la cosa. Calen hores de reunió, comissions, revi- i no la veritat, sions de vida, coordinadores, comitès, comissions i deixo gronxar l’ànima en la música extraordinàries,etc. Tot això cansa, és clar que sí, i en el vertigen de les torres altíssimes, però no pas més que carregar una creu enorme en aclaparadores com el lloc on la història m’ha posat. la qual saps que quan acabis de donar tota la volta I espero el moment del sermó, pel barri, mentre els altres t’insulten i et tiren pe- sense saber què n’escoltaran ni de què servirà. dres, hi acabaràs clavat dalt del turó, esperant la resurrecció. Depèn de com ho miris pot semblar Si creus que ja ho saps tot còmic, però la vida dels joves dels quals t’envoltes o que no pots saber res més, no ho és. ¿de què serveix que et parlin de Déu? Cansa, però dona fruit, com diu Benedetti: “Lento, Paraules, paraules. pero llega”. És una feina en equip, en comunitat, Però no sóc pas jo qui sap on van les paraules: no vull oblidar mai que som comunitat i que el jo sembro, escampo, ofereixo i prego. Regne de Déu no el construeixo jo, el construïm tots. Envejo els artistes, la fe d’aquest arquitecte Sovint no faig més que renegar que si jo estic arrauxat i savi que va saber convertir aquí..., que si jo he estat allà..., que si sempre som una trencadissa d’objectes en una bellesa nova i perdurable. els mateixos..., i aquesta no és la línia. Tornant al I mentre la música se m’enduu, i la multitud m’escruta, testimoni, només us puc dir que si oferim allò que i els teleobjectius busquen en el meu rostre estimem, Jesús es farà present. un indici de ganyota, de cansament o de badall, Per acabar vull agrair a la Luna, la meva compa- prego per saber fer com ell: nya de vida, més que la meva dona, la paciència, reunir, en un sentit nou, tantes ànimes trencades, la comprensió, les hores d’espera de reunions eter- invitar-les a una altura impetuosa, nes, i el meu mal geni quan torno a casa enfadat a una bellesa que canti i explori la glòria de Déu, per la impuntualitat dels nanos. Y gracias a todos a ser un recer obert a tothom. vosotros por darme el gustazo de construir juntos el Reino de Dios. Per això sóc aquí, avui, fatigat, feliç, atònit, Joan Domingo en la consagració d’aquest temple. Consell de la JOC, juny 2010 David Jou i Mirabent Membres de la redacció: Maria Bargalló, Paula Carrillo, Josep M. Domingo, Miquel Àngel Jiménez, Pere Pujol, Ramiro Vega i Mercè Solé. Adreça web: http://www.bisbatsantfeliu.org Correu electrònic: p.obrera@bisbatsantfeliu.cat Número 6. Novembre 2010 Imprimeix: Multitext, S.L. Dipòsit legal: B-7823-2009 Edita: Bisbat de Sant Feliu. Equip de Pastoral Obrera Si vols fer-nos arribar la teva opinió o algun article, o bé fer-nos algun sugge- Armenteres, 35 riment, la teva aportació serà benvinguda! Igualment, si ho desitges, podem 08980 Sant Feliu de Llobregat enviar-te periòdicament aquest butlletí per correu electrònic.