SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Download to read offline
L’              A             G

                                    U              L               L

                                    A
                                  Juny 2011 - Any XVI - Número 75




                                       Polítics i banquers
Han passat moltes coses, en aquests darrers mesos. La vida econòmica, social i
política ha patit tota mena de sacsejades, i darrerament, al voltant de les eleccions
municipals, sembla que s’hagin concentrat totes les contradiccions. Com a símbol
només cal veure, per una banda, les acampades dels indignats; i per l’altra, la marea
imparable de la dreta que ho ha escombrat tot.
Les acampades dels indignats, independentment de cap on derivin i quin futur
tinguin, resulten profundament simptomàtiques. Perquè, aquí al darrere, no hi ha
en general cap programa maximalista, cap voluntat de capgirar la societat. Hi ha
coses tan assenyades com la que explicava els primers dies un dels acampats a la
televisió: “Només que s’aconseguís implantar la taxa Tobin –l’impost que aquest
economista nord-americà proposava per als moviments de capitals–, quin gran avanç
seria!”. I és que el que els indignats demanen és, simplement, una democràcia que
sigui democràcia. És a dir, que el govern del món no estigui en mans d’això que ara
s’anomena els mercats, sinó que siguin els representants del poble els qui dirigeixin
la vida col·lectiva, al servei del conjunt de la col·lectivitat i en connexió directa amb
aquesta col·lectivitat.
“Ni polítics ni banquers”, han dit els indignats. Perquè els banquers –i tots els qui
es poden englobar darrere aquest nom– són els qui fan el que volen amb nosaltres,
i els polítics, mentrestant, no es veu que facin res per frenar aquesta dictadura i per
afavorir l’interès de la majoria.
Necessitem que els polítics d’esquerres tornin a actuar políticament. Que ofereixin
plantejaments conjunts i amb visió de globalitat perquè el que primi sigui el bé de tots
i no els interessos dels rics, i que ho facin de manera que el conjunt de la ciutadania
se senti realment representada en la seva actuació. I ho necessitem de pressa, abans
que desapareguin les il·lusions i les esperances i les nostres societats es deixin abduir
definitivament per les crides del populisme i de la insolidaritat.




Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
L’Agulla                          Sumari
                                                                Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari


     Butlletí de reflexió i diàleg
                                                                                                          Veure, mirar
           Any XVI. Número 75          03    La força de la indignació. E. Mir
                     juny 2011
                                       04    La tisorada és interessada. M. Andreu
                   Periodicitat:
                5 números l’any.
                                       05    Eleccions municipals? J. Lligadas
     Subscripció anual: 10 €           06    Fandema-Solidança. J. M. Fisa
              Grup promotor:           07    Salt: compromís per la interculturalitat. F. Mussoll
                  Jaume Botey
            Joaquim M. Cervera                                                                   LA PALMERA I LA FONT
                   Salva Clarós
                   Kitty Guirao        09 Des del Brasil. A.Belloso
        Maria-Josep Hernàndez          08 Retrobament amb la JOBAC. S. Clarós
                     Tere Jorge
                Josep Lligadas
                 Josep Pascual
                                                                                                   El debat de l’Agulla
                    Mercè Solé         11 Refundació de l’esquerra. Q. Cervera
                   Coordinació:                                                                                       a peu
                   Josep Lligadas
                Compaginació:
                                       12 La Sauva Negra. J. Pascual
                   Mercè Solé
                     Dibuixos:                                                           amb entitat (i experiència)
                Montserrat Cabo
                                       13 Viladecans Punt de Trobada. M. Solé
                     Capçalera:
                    Mercè Gallifa      14                                                                      Puntades
                    Imprimeix:
                  Multitext, S.L.      15                                                       Per airejar el cervell
            D.L.: B - 41803 - 97
                       Adreça:
           Gran Via de les Corts
            Catalanes, 942, 5-1          Les idees
               08018 Barcelona
            Correu electrònic:
       agulla.revista@gmail.com
                                           no ens
        Telèfon: 93.308.37.37
               (Josep Pascual)           les podeu
                        Bloc:
     www.catalunyareligio.cat/
            blogs/la-puntada
                                        desallotjar!
    Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
    no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
    nic.

                                                                      Butlleta de subscripció
    Amics,                                  Nom i cognoms: ____________________________________________
    Us faig saber que desitjo fer
    el pagament de la subscripció           NIF: ____________________________________________________
    anual de l’AGULLA a través del          Adreça: _________________________________________________
    compte que us indico.
    Atentament,                             Població: ______________________________________ CP: _____
                            Firma
                                            Telèfon: _________________________________________________
                                            Correu electrònic: __________________________________________


2                                            Entitat
                                                       -    Oficina
                                                                        - Control
                                                                                    -          Compte o llibreta
Veure, mirar...
                                        Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...




           La força de la indignació
                                                                                                                       Ezequiel Mir
Hi ha qui té la indignació fàcil i en fa quasi un ofici.
Només cal recordar els programes escombraries
de certs mitjans de comunicació o certs periodistes
penells que s’indignen un dia per una cosa i,
l’endemà, pel seu contrari. Tot sigui per vendre
el seu paper o la seva imatge. Cap d’aquests
m’interessen. No és pas aquest tipus d’indignació
que vull tractar aquí. La indignació que m’importa
és aquella que sentim en ser testimonis d’una
injustícia, que sacseja i indigna tot el nostre ésser,
obligant-nos a actuar i a comprometre’ns. Una                   recerca, des de la responsabilitat que ens confereix
força subterrània que ens situa al marge. És a dir,             el fet de viure. És així que la indignació pot ser
en l’estret lloc de la incomoditat, del conflicte i de          vista com una força que sorgeix de les entranyes de
la lluita; en els espais de la societat on l’humiliat           la terra. Una força tel·lúrica que sacseja i esquerda
sofreix, crida o lluita, col·locant-nos al seu costat,          la rutina quotidiana i ens col·loca al cor del combat
solidaris de la seva humiliació, dels seus sofriments,          de la vida esdevinguda conscient i solidària. La
del seu crit, del seu combat.                                   protesta, la revolta, la insurrecció, en són possibles
                                                                figures col·lectives. Hom n’observa el poder en
Si la indignació és una emoció forta, aclaparadora,
                                                                el món àrab. Les grans epifanies de la llibertat
també és un do. Hom no la tria. No ens pertany. Es
                                                                sorgeixen d’ella.
refereix sempre a un altre. Proper o llunyà. Conegut
o desconegut. Mai a un mateix. Ens recorda així, en             Tanmateix, com podem explicar la poca indignació
la nostra pròpia carn, la nostra comuna humanitat,              en les nostres societats de consum i de l’espectacle?
aquest vincle vital que ens uneix als altres. És com            Serà que les persones s’han resignat i han oblidat
si aquest, sobtadament, amenacés de trencar-se                  la indignació? Viure sense indignació i viure en la
sota l’efecte d’alguna cosa intolerable: acceptar               resignació van sens dubte plegades. És igualment
pertànyer a un món dividit entre amos i esclaus,                cert que la publicitat i l’entreteniment omnipresents,
entre botxins i víctimes, entre justos i injustos,              la influència del virtual i de la freda lògica del
entre dominadors i oprimits, i avalar-lo feliçment              mercat, així com el discurs dominant de la societat
tot repetint l’excusa de Caín, “que potser sóc el               que vehicula sense relax el somni dels rics i dels
guardià del meu germà?”. La indignació agullona                 poderosos, i la seva manera de veure el món des
la consciència. La resignació, al contrari, l’ofega, la         de l’òptica dels seus interessos i dels seus beneficis
protegeix dels altres, aixeca un mur d’indiferència             –i els pobres com uns perdedors–, contribueix
i de fatalitat.                                                 a immunitzar contra l’escàndol i la indignació.
                                                                Com si el desarrelament del món, tan denunciat
Com un do, la indignació arriba també
                                                                per Simone Weil i tan ben comprès per Hannah
inesperadament. Surt al nostre encontre. Aleshores
                                                                Arendt, que caracteritza la nostra època obnubilada
la humiliació, la injustícia, la violència sofertes pels
                                                                pel progrés tècnic, debilités efectivament les arrels
altres –els seus crits, els seus sofriments– esdevenen
                                                                de la nostra condició humana.
nostres. I l’única manera de desprendre-se’n, és
prestant la nostra veu, les nostres mans, el nostre             Però la vida no és més forta que els grillons de
cor. Vet aquí el que la indignació ens exigeix, fins            ferro o numèrics? La indignació persisteix, vibra i
i tot si ens costa... Ofegar-la, esquivar-la és sempre          es propaga encara en les lluites socials i polítiques.
possible. Però aleshores, al preu de quina traïció?             En les paraules i els gestos de tantes persones
Renegar de si mateix, doblegar-se davant d’un                   que mantenen viva la flama de la dignitat i de la
senyor amenaçador i sotmetre’s a l’esclafit del fuet.           solidaritat amb els humiliats de la terra.
Consentir a la inhumanitat.                                               Ezequiel Mir és coordinador TALC (Tallers d’Acollida
                                                                           Lingüística i Cultural) de Càritas Diocesana de Girona
La indignació ens eleva, ens fa créixer. Aquest do
és una gràcia, ja que gratifica la vida, una vida en
i per a la llibertat. La vida que s’obre des d’una                                                                                        3
La tisorada és interessada
                                                                                                        Marc Andreu

    Segons Artur Mas, la majoria
    silenciosa que el 22 de maig va fer
    que CiU guanyés les eleccions
    municipals ha ratificat a les urnes
    la política de retallades socials
    promoguda pel Govern de la
    Generalitat. I segons José Luis
    Rodríguez Zapatero, és aquesta
    política de retallades en drets
    socials i laborals imposada fa
    un any pel Govern espanyol en         ciutats i barris per fer sentir la     que a Catalunya i Espanya, per
    resposta a una crisi econòmica        seva veu en contra del sistema         raons històriques, no arriba
    que va ser negada, primer, i          polític i econòmic. És aviat per       encara als mínims dels països
    menystinguda, després, la que         aventurar en què cristal·litzarà       europeus més desenvolupats no
    ha causat l’estrepitosa derrota       el magma assembleari del               és sinònim de dispendi públic.
    electoral dels socialistes.           moviment dels indignats, nascut        I ha de ser compatible amb
    Paradoxalment, Zapatero ja ha         el 15 de maig, i per veure com         plantejar polítiques serioses de
    deixat clar –en sintonia amb un       s’articularà (o no) amb l’esquerra     decreixement. Ara bé, tot això
    liberal nacionalista com Mas          social, sindical i política que,       apunta cap a un canvi radical de
    i amb el suport públic d’un           a Barcelona, també va sortir           sistema polític, social, econòmic
    socialdemòcrata històric com          massivament al carrer contra les       i fiscal, i això és precisament el
    Felipe González– que la política      retallades, el 14 de maig.             que no volen els mercats ni els
    de retallades ha de continuar per     Però el que sí que deixa clar          seus agents. Al capitalisme el que
    evitar el risc de fallida financera   aquesta immensa minoria sorollosa      li va bé són les retallades socials
    o bancarrota pública que té           –i així ho han posat de manifest en    imposades indiscriminadament
    enganxats països com Grècia,          xerrades a la plaça de Catalunya       per governs socialdemòcrates
    Portugal o Irlanda. Així ho imposa    veus autoritzades com les de           i liberals, tant se val. Perquè
    el diktat dels poders econòmics i     l’economista Arcadi Oliveres i         trenquen les xarxes de solidaritat
    dels lobbies polítics europeus i      el sociòleg Quim Sempere– és           i defensa col·lectiva i pública que
    internacionals (Angela Merkel,        que la retallada de l’Estat del        la classe obrera va anar guanyant
    Banc Central Europeu, Fons            Benestar no és ineludible. Que se      progressivament durant gairebé
    Monetari Internacional...) que        li pot plantar cara sense que això     dos segles de lluita. I perquè
    actuen al servei dels mercats. Un     signifiqui anar més enllà (tot i que   desregulen       i    desmantellen
    eufemisme, el dels mercats, molt      convindria) d’una revolució que        serveis públics susceptibles
    en boga per referir-se al capital     es limiti a refundar el capitalisme,   de ser privatitzats i esdevenir
    especulatiu i financer i, en          tal i com va prometre Nicolas          un negoci especulatiu més. En
    definitiva, al sistema capitalista,   Sarkozy fa un parell d’anys. I, en     definitiva, que les retallades
    versió neoliberal.                    tot cas, la immensa minoria també      no són cap plaga divina, sinó
                                          comença a tenir clar que el que cal    mesures        interessades     per
    Així doncs, no hi ha res a fer?
                                          plantejar-se seriosament no són        afavorir uns quants (pocs) en
    La tisorada en drets socials i
                                          retallades socials, sinó polítiques    detriment d’una majoria. El
    laborals va a missa, peti qui
                                          de decreixement en benefici de         que cal, doncs, és que aquesta
    peti? No ho creu així la immensa
                                          la sostenibilitat, la solidaritat i    majoria deixi de ser silenciosa (o
    minoria sorollosa de persones
                                          l’equitat social i mediambiental.      silenciada) i prengui consciència
    indignades que, enfront de la
                                                                                 de la indignació que ja expressa
    majoria silenciosa –un concepte       Defensar i ampliar un Estat del        una immensa minoria.
    franquista, per cert–, ha sortit      Benestar (i una democràcia)
    al carrer a ocupar les places de                                             Marc Andreu és periodista i historiador




4
Eleccions municipals?
                                                                                                 Josep Lligadas

Se suposa que, a l’hora de valorar unes                                         tot Espanya, continuant la
eleccions municipals, el que tocaria fóra                                       línia que es va iniciar en les
valorar els problemes i necessitats que tenen                                   eleccions al Parlament. Val
els nostres ajuntaments i veure cap a quin tipus                                a dir que la campanya de la
de solucions s’han inclinat els ciutadans. I.                                   dreta política i mediàtica ha
juntament amb això, veure quines deficiències                                   sabut tocar tots els ressorts
estructurals tenen també –la principal, la                                      necessaris, però això sol no
manca de finaçament– i quines perspectives                                      hauria estat suficient si el
de solució s’albiren.                                                           socialisme mateix no hagués
Però resulta que la cosa no va per aquí. No                                     mostrat tanta inconsistència.
sembla que les eleccions tinguessin aquests temes                               I no sembla que estigui en
com a centre d’interès.                                  camí de recuperar-se. El socialisme hauria d’obrir
                                                         moltes portes i finestres i fer entrar l’aire, perquè,
Sí que és cert que, si un ciutadà interessat s’hi        realment, no ens podem permetre que aquest partit
esforçava, podia trobar els programes dels               continuï en hores tan baixes.
respectius partits, i veure com dins d’aquests
programes hi havia un bon nombre de propostes            La solidesa convergent. Convergència i Unió,
que diferenciaven clarament uns partits dels altres.     malgrat les retallades, continua creixent i
I l’examen d’aquestes diferències feia adonar que,       reforçant-se. Sap vestir el seu conservadorisme
realment, valia la pena pensar-s’ho bé a l’hora de       amb vestidures d’interès del país i amb un bon
triar. Per exemple, puc dir que a Viladecans les         estil de “bona gent”, sense estridències, i alhora
propostes d’ICV-EUiA i les d’ERC estaven molt            amb l’horitzó d’una Catalunya lliure però que ja ho
bé.                                                      serà quan ho pugui ser, sense que aquest horitzó
                                                         li hagi de complicar la vida a ningú. Deu ser que
Però això només passava si el ciutadà hi estava          Catalunya, majoritàriament, és així.
realment interessat. Si no, si només es fixava,
per exemple, en els cartells electorals, es podia        L’amenaça del PP. Ens ve a sobre. A la resta
trobar amb un conjunt d’eslògans perfectament            d’Espanya en forma d’allau imparable, i a
intercanviables entre uns i altres, que, de fet, només   Catalunya creixent també cada cop més. I només
es distingien en el to més o menys continuista           s’hi pot fer front si l’esquerra presenta propostes
en els partits que tenien l’alcaldia i més o menys       creïbles, si aquestes propostes es vehiculen amb
rupturista en els qui no la tenien. Servidor, que        actuacions també creïbles, i si ens animem a lluitar
la setmana abans de les eleccions vaig haver de          seriosament la batalla dels valors.
passar en cotxe pels municips de Viladecans, Sant        El cul-de-sac independentista. L’independentisme
Boi, Cornellà i Sant Joan Despí, vaig estat temptat      català, plantejat com a prioritat política, diria jo
de copiar tots els eslògans que els diversos partits     que té poc futur. A Catalunya hi ha un percentatge
havien inventat a cada localitat, i després mirar a      més o menys destacable de gent a qui li agradaria
veure si algú era capaç d’identificar a qui partit       que Catalunya fos independent, però en l’estil de
corresponia cada eslògan. Gosaria dir que era            Convergència: sense fer-ne un objectiu prioritari
impossible d’encertar.                                   ni complicar-se gaire la vida per aconseguir-ho.
Poc municipals han estat, doncs, aquestes eleccions.     I això, malgrat flamarades com la del 10 de juliol
Perquè els partits no semblen haver trobat –no sé        de l’any passat. En canvi, els partits o moviments
si buscat– la manera de crear debat de propostes i       que posen la independència de Catalunya com a
projectes, i més encara per un altre fet més greu:       principal prioritat, estan subjectes a tal quantitat de
perquè, com que tot ho tenim globalitzat, la gent        contradiccions que és molt dificil que aconsegueixin
tendeix a votar més amb criteris de política general     l’estabilitat necessària per crear un projecte sòlid i
que no pas pensant en què convé al seu municipi.         permanent.
El cas és que, de tot plegat, en poden sortir, per       El bons rèdits de la xenofòbia. L’ascens de PxC és
exemple, aquestes constatacions:                         molt preocupant. Però no sé si no ho és més encara
L’ensorrament socialista. És, sens dubte, el fet més     la utilització –més o menys descarada– de l’arma
                                                         de la xenofòbia per part de partits suposadament
rellevant d’aquestes eleccions. Una enfonsada amb
dimensions de cataclisme, tant a Catalunya com a         més respectables. És una realitat que hi ha un bon        5
nombre de gent que se sent incòmoda davant el fet         tants esforços com sigui possible a les tasques
    de la immigració. Davant d’això, una resposta és          d’explicació, de pedagogia, de lluita pels valors.
    donar-los peixet i afavorir la reticència envers els      Que no és fàcil, però que és, crec, l’única resposta
    immigrants. I una altra resposta és, en canvi, mirar      coherent tant per part de l’esquerra com per part,
    de solucionar les causes d’aquesta incomoditat en         també, dels cristians.
    allò que es pugui, treballar per una millor qualitat      I, finalment, la constatació més complicada:
    de vida per a autòctons i nouvinguts sobretot en          l’abstenció. El problema és molt seriós. Però això
    els llocs on hi pugui haver més conflicte, promoure       seria ja tot un altre article.
    oportunitats de trobada mútua, i dedicar
                                                                                            Josep Lligadas és escriptor




                                                  Fandema-Solidança
                                                                                                        Josep M. Fisa

    Havíem dit en el número                                                      propis productes fets amb roba
    anterior de L’Agulla (“Àfrica                                                africana. A més, com altres
    encara existeix”) que un ferry                                               cooperatives sostingudes per
    ens traslladava des de la part                                               projectes missioners que fa anys
    del Senegal a Gàmbia, just a                                                 que funcionen, s’estan elaborant
    la capital, Banjul. Gàmbia era                                               artesanies en roba que més tard
    colònia anglesa i passem del                                                 seran venudes en les nostres
    francés a l’anglès d’una vora                                                botigues del Nord. És el que fa
    a l’altra del riu. Una mateixa                                               Akh Ben al Senegal.
    regió, dos estats, dues identitats                                           En la visita que hi hem fet hem
    polítiques fruit de les transaccions                                         aprofitat per posar en marxa
    europees. Uns mateixos pobles i                                              un petit projecte de reg gota a
    una mateixa cultura. Africa.                                                 gota. Encara que els pous donen
    Des de fa dos anys, Solidança ha                                             aigua abundant és important
    emprès un projecte d’intercanvi                                              transmetre la cultura de l’estalvi.
    i cooperació amb un equip de                                                 Molt més si tenim en compte
    dones de Tujerenk que volen                                                  que l’energia elèctrica està
    sortir de la seva situació de                                                produïda totalment amb plaques
    dependència.        Aprendre      a                                          fotovoltaiques que fan anar tant
    cosir, a llegir i a escriure és un                                           el motor d’extracció de l’aigua
    pas molt important de cara             immediatament el comentari            com els ordinadors o la màquina
    a poder guanyar uns diners             negatiu que això malmet la seva       de cosir. Començar un projecte
    complementaris per a l’economia        pròpia indústria i els teixits        amb energies renovables i netes
    i per a l’autosuficiència familiar.    tradicionals... Cal dir, aleshores,   és millor que crear dependències
    En la parcel·la cedida a Solidança,    que des de fa molts anys la           respecte a les energies fòssils
    de 5.000 metres quadrats, a la         roba del Nord hi arriba de            cada vegada més cares i més
    ciutat de Tujerenk, no gaire lluny     totes passades i la competència,      escasses. Un motor de gasoil que
    de la capital, s’ha pogut construir    actualment, només és dels             molia blat ha quedat inutilitzat
    una petita nau amb sostre de           intermediaris i ara també de tots     molt de temps justament per
    palla i encavallats de fusta, per      els productes xinesos. De molt        aquest fet: no era sostenible.
    tal d’emmagatzemar la roba que         mala qualitat, per cert.              D’altra banda el projecte és de
    periòdicament s’envia des d’aquí                                             llarg abast. L’equip de set dones
    a Barcelona, en contenidor de 40       Fandema, la contrapart, fa un
                                           doble servei. D’una banda tanca       inicials s’ha ampliat a gairebé
    peus. Allà es descarrega al port                                             quaranta perquè ha funcionat
    i es ven a la menuda, en petits        el cercle de la roba recollida
                                           aquí perquè arriba allà, sense        la    propaganda       boca-orella.
    mercats, d’acord amb els seus                                                Fandema vol dir, més o menys,
    propis codis comercials.               intermediaris. El benefici es
                                           reinverteix en el projecte.           ajuda’t a tu mateix. I no solament
    Quan informem a casa nostra                                                  hi aprens i t’hi relaciones sinó
6   de l’enviament a l’Africa de
    roba de segona mà, sorgeix
                                           De l’altra, ensenya a produir
                                           –o ajuda a produir– els seus          que pots ajudar a d’altres i et pots
                                                                                 preparar per muntar el teu petit
comerç. Pots revendre roba en els mercats.
Pots aprendre a cultivar hortalisses. Uns joves
han après a construir la nau de què hem parlat,                    Salt:
i a fer-hi la instal·lació elèctrica... Així han
començat un projecte empresarial. A partir
d’ara es volen fer alguns cursos d’instal·lació
                                                        Compromís per la
                                                       interculturalitat
fotovoltaica i de reg.
La Sílvia i el Malang, que són els líders del
projecte, estan creant una xarxa de relacions
impressionant. A través de l’Agència de Terres                                                     Fèlix Mussoll
Llunyanes, faciliten el coneixement turístic
de la regió i proposen un estil d’apropament
a l’Àfrica des de la seva gent i donant suport
als seus projectes. És el que podem anomenar
turisme solidari. Ara, alguns dels visitants
s’han ofert a col·laborar en el projecte Fandema,
des del coneixement directe del que s’hi fa i
del que s’hi pot fer. Tot a través de la relació
personal i de les necessitats que manifesten
ells mateixos i que esperen resposta.
El projecte Fandema-Solidança és un projecte
petit i modest, però té la gràcia d’estar basat
                                                       Salt és un poble amb més de 30.000 habitants. Un
en la relació, en el compartir petits somnis,
                                                       poble tradicionalment tèxtil, ara amb les fàbriques
petites millores de la vida quotidiana. Establir
                                                       tancades, molt d’atur i sense perspectives de feina.
una relació absolutament de tu a tu, sense
                                                       L’associacionisme i el voluntariat és molt gran: més
pretensions, i partint del que hi ha, d’acord
                                                       d’un centenar d’entitats socials, culturals i esportives.
amb el que ells diuen i comparteixen.
                                                       Dues parròquies. Hi ha un 43% d’immigració, que
Si la Sílvia i el Malang, ells mateixos,               prové de països molt diversos. Fins a les eleccions
ja expressen aquest “maridatge” entre                  l’ajuntament era socialista, ara és de CiU.
Catalunya i Gàmbia, Fandema-Solidança
                                                       Des de les parròquies, que fan un treball conjuntat,
–amb la Irena, com a primera cooperant del
                                                       des de Càritas Salt, amb un centenar de voluntaris,
projecte– és la síntesi d’un projecte social que
                                                       des de la Taula de Diàleg Interreligiós, amb tots
aquí dóna feina als qui podrien estar exclosos
                                                       els responsables i líders religiosos, des dels Serveis
d’oportunitats laborals i allà obre una nova
                                                       Socials municipals, des de les escoles i instituts i des
porta a dones que no podien somniar un
                                                       de pràcticament totes les associacions i entitats, hi
canvi positiu en el seu rol domèstic i en la seva
                                                       ha una voluntat molt clara i manifesta: apostem pel
economia familiar. De projectes així, jo en dic
                                                       progrés en la bona convivència amb els nouvinguts,
“cooperació homeopàtica”, és a dir, aquella
                                                       pensin com pensin. L’acolliment, el respecte i la
cooperació petita que pot canviar alguna cosa
                                                       defensa de la interculturalitat són valors cabdals. Els
del funcionament global. En això estem.
                                                       nouvinguts formen part del nostre poble, amb els
I això no és tot. Vam poder fer una bona incursió      mateixos drets i deures que els saltencs de sempre. Ja
a la regió de Kassamance, a dins del Senegal,          no hi ha marxa enrere, s’imposa la convivència en la
una regió massa lluny de la capital, Dakar, i          diversitat. Cal anar mentalitzant progressivament els
massa cobejada per la seva riquesa de recursos         ciutadans que encara no ho tenen clar.
naturals i, sembla, de recursos d’or negre, mai
                                                       Evidentment, no tothom ho té clar i assumit. La
millor dit. Encara s’hi respecten els grans
                                                       convivència amb algunes persones immigrades, amb
arbres, molts dels quals són sagrats i perviuen
                                                       la diversitat de cultures, amb la manca de feina i amb
tradicions animistes amb perfecte convivència
                                                       la pobresa que va en augment, porta problemes. Un
amb el cristianisme i l’islam. Poder acabar
                                                       exemple recurrent, però real, és el dels veïns d’escala
una visita fent una pregària benedicció com la
                                                       que han de pagar pels immigrants que no ho poden
cosa més natural i ecumènica és un goig que
                                                       fer perquè amb prou feines poden sobreviure.
agraeixes. Africa et pot tornar amb escreix
el que tu li dónes. La llàstima és que durant          Fent una mica d’història, el conflicte de finals de febrer
segles només s’hi ha anat per explotar-la.             del 2010, difós i agreujat per la pressió mediàtica, neix
                            Josep M. Fisa és capellà
                                                       d’una sèrie de robatoris i la sensació d’inseguretat
                                                       per part d’alguns comerços i particulars, que, en un         7
ple municipal, es queixen i creen aldarulls per                els coneixia, els va perseguir. Un dels nois es va
    fer sentir les seves reivindicacions de més                    escapar, l’altre va pujar fins al cinquè pis i, quan
    seguretat. Algú acusa d’alguns robatoris                      volia baixar pel pati interior per escapar-se dels
    a immigrants. Els marroquins                                  municipals, va caure. El van traslladar a la UVI de
    se senten ofesos i manifesten                                   l’hospital. Pocs dies després va córrer el rumor
    públicament el seu desacord. Els                                 que ja era mort. Una bona colla de companys es
    mitjans de comunicació extremen                                   van manifestar davant de la policia municipal
    les posicions.                                                                        cridant: “assassins” i van
    Les dues parròquies, Sant Cugat                                                         cremar         contenidors.
    i Sant Jaume, es reuneixen i es                                                         L’endemà, la nit del
    parla de la situació, juntament amb                                                     dissabte, dia 15, la situació
    Càritas Salt fan costat als immigrants                                               es va agreujar: cinc cotxes
    més desafavorits i a l’Ajuntament, que                                              i set motos cremats, parets
    manifesta el compromís de trobar-                                                   emmascarades i una gran
    hi solució proposant més atenció                                                     sensació d’indefensió, tot i
    als immigrants i més seguretat                                                         la gran quantitat de mossos
    ciutadana, però que no disposa                                                         d’esquadra repartits pel
    de recursos suficients. Les                                                           poble.
    dues parròquies fan públic                                                       Les associacions de veïns i
    el comunicat “Treballem pel                                                       les entitats convoquen una
    respecte, el diàleg i la convivència”,                                            manifestació silenciosa pel
    que sintetitza el valor fonamental                                                dissabte 22 de gener. Tot i no
    de la convivència i la defensa dels més desprotegits,         veure-ho clar, ja que pot complicar el clima de
    i al qual se li dóna la més àmplia difusió, per               crispació i poden venir grups radicals contra els
    contrarestar el clima de crispació i d’incertesa: “A          immigrants. Aquella setmana va ser de molta
    partir dels fets conflictius d’aquests darrers dies en el     tensió. El noi va morir. Hi va haver moltes reunions.
    nostre poble, dels quals s’han fet ressò els mitjans de       Finalment es consensua el manifest que es llegeix al
    comunicació, les dues parròquies de Salt reiterem la          final i el lema de la manifestació silenciosa: “Volem
    nostra voluntat de treballar pel respecte, el diàleg i la     viure a Salt en pau i bé”. A la manifestació hi van
    bona convivència entre els veïns, com ho fem des de la        participar més de 3.000 persones, moltes d’elles
    Taula pel Diàleg Interreligiós de Salt. La seguretat és       immigrants, colze amb colze amb els saltencs de
    un dret, com és un dret tenir un treball digne i ho és        sempre. Va ser una lliçó de civisme i de voluntat de
    poder posar cada dia un plat a taula. Més que prendre         convivència, de respecte i de voler avançar junts.
    partit, es tracta de fer costat a les persones més febles     En les darreres eleccions hi ha hagut uns resultats
    i desprotegides. La solució dels conflictes no es troba       preocupants: tres regidors de PxC. Això vol dir
    en els enfrontaments, sinó en el respecte i el diàleg,        que al darrere hi ha un nombre considerable de
    que asseguren una bona convivència. Recordem, en tot          persones que els fan confiança. Cal desemmascarar
    moment, l’anomenada Regla d’Or evangèlica, vàlida per         la demagògia de fer creure que hi ha ciutadans
    a tothom: “Feu als altres tot allò que voldríeu que ells us   de primera i de segona: uns amb més drets que
    fessin a vosaltres”.                                          altres.
    L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb                 La comunitat cristiana i les persones i grups més
    el compromís, com s’ha dit, de més atenció als                compromesos de Salt ens reiterem en el compromís
    immigrants i més seguretat ciutadana. A les                   per la interculturalitat. Els nostres veïns immigrants
    nostres parròquies, la relació amb els immigrants             són treballadors, molts d’ells sense feina. Viuen en
    és un dels punts prioritaris dels objectius i                 extrema pobresa. Són els que més necessiten el
    del treball pastoral. Des del març, el clima de               nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi de
    convivència és cada vegada millor            i                cultures. En              definitiva, apostem per la
    la situació cívica s’estabilitza                                                             convivència a Salt, costi
    completament.                                                                                 el que costi.
    Un altre fet més recent va                                                                             Fèlix Mussoll i
    portar a la tensa situació                                                                             Segura és rector
    viscuda el passat mes                                                                                 de la parròquia de
    de gener a Salt, que va                                                                             Sant Cugat de Salt i
    començar amb el robatori                                                                             Delegat de Pastoral
                                                                                                          Obrera de Girona.
    d’una moto per part de
8   dos nois marroquins. La
    policia municipal, que ja
La palmera i la font
                                                             La palmera i la font   La palmera i la font   La palmera i la font




                                                                          Des del Brasil
                                                                                                             Àngel Belloso

Amics de L’Agulla, fa temps que el
meu germà Marcel·lí em guarda
tots els números de la revista i els
llegeixo amb interès. Ell m’ha dit
que ja és hora que digués alguna
cosa als amics lectors que, com
jo, gaudeixen d’uns escrits que
m’agraden i segueixo des de tan
lluny, Brasil.
Bé doncs, em dic Àngel Belloso, soc
capellà i fa quaranta anys que estic
a Brasil, pertanyo i estic incardinat
a la diòcesi de Barcelona. També,
continuo pertanyent a l’IEME
(Institut Espanyol de Missions
Estrangeres).
Fa anys, quan vaig començar             L’àpat de Nadal de l’any passat. Els sacerdots van d’invitats (extrem inferior
als barris de Sabadell, vaig            dret) entre les famílies de la parròquia.
adquirir una bona experiència
d’apostolat i molts bons records
de treball en equip amb altres          ser torturats i perseguits. En              certa por en aquest moment
capellans. Però la major part           una ocasió van haver d’estar                eclesial, sentim una Església més
de la meva activitat ha estat en        amagats a diferents vivendes                propera a Jesús de Natzaret.
terres brasileres, especialment         d’uns professors que també                  Es per això que les coses que
en les faveles de les perifèries        feien oposició al règim. Arns,              expresseu a L’Agulla són un
de Sâo Paulo i Santo Andrés on          Casaldàliga, Luciano... vaig                bon refresc i espero que em
em trobo actualment. Si, bé, va         participar amb ells en la denúncia          vagi arribant. També puc seguir
haver-hi un parèntesi de dos            pública a les CEBS. Totes                   els moments       que es viuen
anys que vaig ser a Cuba.               aquestes coses en van confirmar             a Catalunya. He de dir-vos
                                        em la meva posició d’acord amb              que també m’envien diverses
La meva vocació missionera              l’Església dels pobres, vaig tornar
va néixer de diversos factors,                                                      publicacions d’allà, encara que
                                        a rellegir la Bíblia amb ulls dels          no recullen el pensament general
la família, els grups de JOC de         pobres (Carlos Mestres).
Sabadell, l’HOAC i del meu                                                          de les bases.
germà gran i predecessor, que           En la primera parròquia, vam                Ja fa quaranta anys que estic en
s’havia fet missioner seglar i va       fer un treball intens per crear             aquestes terres de Brasil, com
estar entre els indis natius del        guarderies, perquè així les mares           us he dit al principi. Estic vivint
Chami a la jungla colombiana. Ell,      poguessin anar a la feina a les             les noves línies polítiques (Lula
amb les seves cartes, m’animava,        fàbriques, un altre treball va ser          i Dilma Rousseff), hi ha hagut
i jo em feia constantment la            amb grups d’adolescents que                 una significativa millora enfront
pregunta: “Si ell ho està fent,         ateníem a mitja jornada.                    de les grans desigualtats i grans
per què jo no?”.                        Actualment estic treballant                 injustícies socials que encara
Les meves experiències inicials         juntament amb un company                    estan presents. Ara tinc 67 anys
va ser com sacerdot obrer a             en un barri on hi ha de tot,                i em queda molta feina per fer.
Sâo Paulo (ja ho havia estat a          cases de classe mitjana i també             Una abraçada i endavant amb
Sabadell). Van ser moments              faveles, una difícil combinació.            L’Agulla.
difícils, imperava, per aquells         Ens anima les línies marcades                  Angel Belloso és capellà missioner a
anys, una forta dictadura
militar, alguns companys van
                                        pel document “Aparecida”, al
                                        mateig temps sentim un fre i
                                                                                                                     Brasil
                                                                                                                                  9
Retrobament amb la Jobac
                                                                                                                                  Salvador Clarós

     A començament dels anys 70, i en                                                              El Moviment va calar les xarxes en el
     ple temporal de canvis de tot ordre,                                                            llavors anomenat cinturó industrial de
     aparegué la Jobac. Al principi era                                                                 Barcelona, convidant alguns milers de
     una coordinació de grups de joves                                                                   joves a ser protagonistes mitjançat
     de barris de la perifèria de Barcelona                                                                l’acció organitzada en els seus
     que compartien la revisió de vida                                                                        pobles i barris. Una experiència
     com a mètode per a créixer en la                                                                          que sens dubte ha deixat petjada.
     fe i en el compromís amb altres                                                                            Això és el que vol explicar
     joves i amb la classe treballadora.                                                                         ara La Jobac (1974-1992),
     Un bagatge lleuger i obert en                                                                               desencís i utopia de la joventut
     consonància amb l’indecís moment                                                                         a Catalunya. El llibre, escrit per
     que es vivia a Catalunya i al món. Els                                                            la historiadora Montserrat Sintes i
     grups van fer-se Moviment i confluirien                                                    Bou, que es presenta al públic el 16 de juny,
     amb la JOC uns vint anys després, en un procés                                         explica la història de la Jobac en el context de
     que pretenia reconstruir la pastoral de moviments                                   l’època a partir d’entrevistes amb antics militants i
     de joves sense renunciar a l’esperit fundacional de                                 consiliaris, i de la documentació arxivada a l’Arxiu
     Joseph Cardijn.                                                                     Nacional de Catalunya.
     A Barcelona i a Catalunya es va viure una crisi                                     La presentació de la història de la Jobac és una
     d’àmbit global que va fer tancar fàbriques. Apareixia                               oportunitat per a un retrobament històric entre
     amb força un atur que colpejava principalment els                                   els que hi militaren. Què se n’ha fet de tots
     joves. Altrament, les creixents possibilitats per a                                 aquells militants?, recordant aquelles estrofes
     accedir a la formació universitària i una emergent                                  de l’entranyable Pete Seeger: “Què se n’ha fet
     cultura del lleure anirien configurant canvis                                       d’aquelles flors?”. Doncs la resposta el 16 d’octubre
     profunds en els mecanismes de socialització del                                     als Salesians de Rocafort a Barcelona en una gran
     joves. La Jobac es deixava modelar pels avatars                                     trobada que servirà per presentar el llibre i perquè
     de l’època, amb l’única obsessió de trobar els                                      aquells nois i noies dels anys 70 i 80 comparteixin
     instruments idonis per a educar els joves en la fe                                  ara amb perspectiva històrica les seves flors, les
     compromesa i rellançar la JOC, el referent històric                                 que han nascut i les que s’han marcit. I les que
     en el que s’havien fixat els joves consiliaris que                                  naixeran...
     impulsaren la Jobac.                                                                                          Salvador Clarós és sindicalista




                                                       Per a unes comunitats socialment atentes
                                                       El 4 d’abril el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, va presentar la “Guia per a unes
                                                       parròquies i comunitats socialment atentes”, que ha preparat l’Equip de Pastoral
               P 
                                                       Obrera del Bisbat. Ho va fer en el marc de les Jornades Quaresmals de l’arxiprestat
                                             de Piera i Capellades. Conté orientaciones pràctiques perquè parròquies, comunitats i
                
                                                moviments puguin revisar la seva praxi pastoral; i proposa un seguit de suggeriments
                                                       amb vista a donar respostes als problemes que la crisi actual està plantejant, sobretot
                           Equip de Pastoral Obrera
               del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat




                                                       entre la classe treballadora, les capes mitges empobrides, el món rural, els immigrants
                                                       i les dones. Lluitar contra la pobresa, l’exclusió social, defensar els més desafavorits,
                                                       promoure la justícia i la vida digna és un deure essencial de la comunitat cristiana.
                                                       L’Equip de la Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu es mostra particularment actiu.
                                                       Així, a més de publicar regularment el butlletí titulat “Crit Solidari”, anuncia per al 26
                                                       de maig una altra taula rodona a Sant Vicenç dels Horts sobre els efectes de la crisi
                                                       i les iniciatives per combatre-la o, si més no, amainar-ne els efectes. J.T.

10                                                                         Publicat a la revista El Pregó, núm. 412 de 15 de maig del 2011
El debat de l’agulla
                                                      El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla




                                    Refundació de l’esquerra
                                                                                                                      Quim Cervera


                             Manuel Valls, alcalde
                             d’Evry, pot ser un dels             ecologista, feminista, pacifista, pel quart món,
                             elegits per liderar el Partit       pel tercer món, de joves, de dones... i tots aquells
                            Socialista francès. M’ha             moviments que podríem anomenar d´una “política
                           caigut simpàtic en primer             i cultura de la pau i de la solidaritat”, i així seguir
                           lloc perquè és un barceloní           configurant un moviment internacional per una
                           i en segon lloc perquè                nova globalització, basat en els valors de la justícia,
                         es veu atrevit a renovar                la llibertat, la pau i el pa, treball i cultura per a
                    l’esquerra a Europa i obrir-li futur.        tothom.
Per a la nostra esquerra catalana plural seria molt           4. Una revisió de l’esquema assumit acríticament
convenient, en vistes a la refundació de l’esquerra,             per molta part de l’esquerra, de la divisió de la
fer servir les seves propostes per plantejar-se:                 realitat social entre el que és públic i el que és
1. Una reconsideració de la utopia socialista (“a                privat. Penso que és un esquema caduc, que no
   cadascú segons el seu treball”) per tal que                   respon a la realitat molt més complexa. Més aviat
   impregni les seves polítiques i no es quedin                  produeix conflictes falsos i infecunds entre escola
   senzillament en una bona gestió del capitalisme,              privada, escola pública, sanitat privada i sanitat
   reformant-lo, o evitant els seus efectes destructius          pública... En la nostra societat a més del mercat
   en la dignitat de la majoria de la població, amb              (sector privat...), Estat (sector públic), existeix la
   unes polítiques socials, que sovint esdevenen                 societat civil (entitats del tercer sector, empreses
   purament assistencialistes. Cal posar en qüestió              d’economia social, entitats i ONG). O ens trobem
   de nou el mateix sistema capitalista. Per això cal            amb un sector de l’esquerra, que segueix defensant
   una reflexió sobre les noves dimensions que el                de paraula el sector públic però a la pràctica
   sistema ha adquirit (globalització, depredació,               malpacta (fins i tot menysprea) amb el tercer sector
   augment de la pobresa, segregació d’un discurs                perquè li solucioni aquells buits que l’Estat no pot
   ideològic justificador transmès a través de les grans         omplir, i així li resol de forma més barata. O ens
   empreses de comunicació i en la xarxa...). Ens cal            trobem amb una esquerra que segueix confiant
   doncs avançar vers el veritable “comunisme” (“ a              de manera ingènua en l’Estat, que el percep quasi
   cadascú segons les seves necessitats”) en el segle            com omnipotent. Caldria que l’esquerra propiciés
   XXI. Ens cal molta imaginació i elaborar discurs              un nou pacte entre societat civil, estat i mercat.
   utòpic i estratègic que expressi els desigs del poble      5. L’esquerra, a vegades, sembla que tingui por del
   i l’aglutini.                                                 desenvolupament de la democràcia. No acaba
2. Una revisió autocrítica sobre el nacionalisme.                de valorar la importància que tindria que els
   Certs grups de l’esquerra política encara el veuen            estrangers votessin, que s’elegissin els alcaldes
   massa unilateralment, com un moviment burgès i                directament, que els partits presentessin llistes
   els costa descobrir la pluralitat del nacionalisme,           obertes, o que d’una vegada aprovin una bona
   i per tant la seva vessant popular i obrera. Altres           proposta de distribució del territori (llei de
   sectors de l’esquerra els costa relacionar la lluita          vegueries suprimint les diputacions) i una llei
   nacional amb la lluita de classes i no prioritzar             electoral... Alguns sectors encara són reticents en
   una o altra. Seria necessari retornar a les anàlisis          fer consultes populars (sobre la independència,
   de Maurin i de Nin per recuperar la relació que               o sobre temes de la vida quotidiana, ciutadana,
   hi ha entre la reconstrucció nacional i la superació          laboral...). Convindria avançar en la democràcia
   del capitalisme per encaminar-nos vers un                     directa, aprofitant les possibilitats de les noves
   sistema més fraternal. Per això caldrà tenir en               tecnologies.
   compte avui, els canvis socials, la globalització i la     6. Seria finalment molt positiu que l’esquerra canviés
   importància de els noves tecnologies i dels mitjans           d’esquema mental en la seva tradicional anàlisi
   de comunicació.                                               sobre el fet religiós. Però això pot ser motiu d’un
3. Un treball d’aproximació entre el moviment obrer i
   sindical, els moviments ciutadans i els moviments
                                                                 altre article.
                                                                                                Quim Cervera és capellà i sociòleg
                                                                                                                                            11
A PEU
                      A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu




                                                                        La Sauva Negra
                                                                                                                             Josep Pascual


     Passejarem per la Sauva Negra, petit espai                                                    En record de l’Oleguer Bellavista,
     protegit declarat d’interès natural, que conté                                              que em va fer conèixer aquest indret
     les restes d’una antiga fageda (el topònim està
     documentat ja el 1121). «És un espai representatiu
     del paisatge subhumit de l’altiplà del Moianès
     que acull una mostra significativa de la irradiació
     extrema d’unitats de vegetació extramediterrànies,
     destacant la presència relictual, i extremadament
     singular en aquest territori, de la fageda i altres
     elements de caràcter eurosiberià.» (De la Declaració
     d’espai d’interès natural)
     Partim de Castellcir. La pista de terra surt arran
     del Local Social i l’escola bressol. És la que mena
     al Castell i a l’església de Sant Andreu. Baixem per
                                                                         Negra. Comencem a veure algun faig entre roures,
     uns revolts pronunciats. Deixem a l’esquerra un
                                                                         pi roig, blades, aurons i moixeres. Tirem endavant.
     parell de camins. La vista s’eixampla cap a la dreta
                                                                         De cop el bon camí sembla que es talli i un corriol
     i veiem Sant Andreu de Castellcir. Deixem un altre
                                                                         s’enfili per la dreta i un altre davalli per l’esquerra.
     camí a l’esquerra.
                                                                         Aquest que baixa ens porta a la font (sulfurosa?).
     Arribem a una cruïlla ampla. I ara sí, prenem el                    Raja poc i presideix una placeta amb un roure i un
     camí de l’esquerra, per damunt una gran llosa de                    grèvol al mig.
     pedra. De seguida veiem unes naus de granja i Ca
                                                                         Deixem la font a la nostra esquena i baixem per
     l’Antoja. Les voregem. Davant, enlairat, albirem
                                                                         l’obaga per un caminet cap al torrent. Primer baixa
     el castell de Popa. A l’esquena ens queda Sant
                                                                         poc, però aviat fem un revolt fort a la dreta i baixem
     Andreu. Avancem. Deixem un camí que trenca cap
                                                                         de valent per la fageda fins a trobar un camí ample.
     a la dreta, i al cap de molt poc, un altre. Aviat ens
                                                                         Fita. Si tiràvem cap a la dreta aniríem a Santa
     quedaran a la dreta, entre l’arbreda més enllà d’un
                                                                         Maria Savall. Nosaltres tirem cap a l’esquerra. El
     camp, les restes difícils de distingir d’una torre
                                                                         camí travessa la fageda i segueix el torrent. A poc
     de defensa (s. xi-xii), la Torrassa o la Torrota dels
                                                                         a poc la deixarem enrere. Passem una porta i se’ns
     Moros.
                                                                         uneix un camí per la dreta, a la confluència sembla
     No trigarem a deixar un camí a mà esquerra                          endevinar-se la resta d’un pou de glaç. El camí es
     (tornarem per aquest). Passem una tanca i                           fa menys ombrívol. Un parell de cops travessem
     travessem el torrent de la Sauva Negra. Pugem.                      el torrent, deixem enrere un mas enrunat. Passem
     S’obre la vista. El castell, davant, i a l’esquerra, els            una tanca i aviat se’ns ajunta per l’esquerra el camí
     camps del Pla Fesoler. Continuem pujant. Passem                     que hem fet de pujada: de seguida som al pla de la
     una cadena i una porta. Som a l’altura del castell.                 Torrota. A partir d’aquí desfem el camí tirant cap a
     El mirem de tu a tu. Deixem un camí que trenca a                    Ca l’Antoja i Castellcir.
     la dreta. Arribem a un coll. Tirem recte endavant,
     passem una cadena i ja s’endevina la Casanova del                   Recomanem seguir el recorregut, i contextualitzar-
     Castell.                                                            lo dins el seu entorn, amb el mapa Cingles de Bertí
                                                                         d’Editorial Alpina. L’excursió, d’unes tres hores
     Just abans de la casa, deixem la pista i passem a                   i mitja a pas tranquil, és per a qualsevol època
     tocar d’una pilastra. Tirem pel camí (no gaire                      de l’any, però especialment recomanable a la
     evident al principi) que planejant voreja el turó                   primavera i a la tardor. La passejada que hem fet
     de sobre la casa. A l’esquerra, un camp. Al fons,                   potser us animarà, en altres ocasions, a arribar-vos
     a ponent, destaca la silueta del Montcau i de                       a l’església de Sant Andreu (s. xi), al castell de la
     Montserrat, i més a prop, la gran masia de la
12   Talladella i la urbanització de La Penyora. Acabat
     el camp, ens anem endinsant a l’obaga de la Sauva
                                                                         Popa o de Castellcir (s. x-xi) o a les ruïnes de Santa
                                                                         Maria Savall (s. xi-xiii).
Amb entitat (i experiència)
                                                                            Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)




                       Viladecans Punt de Trobada
                                                                                                                  Mercè Solé

Viladecans Punt de Trobada és una                                            I un espai respectuós. En els
petita revista que vam començar                                              darrers anys, sentim pedregar
fa quatre anys a Viladecans. La                                              i pedregar fort, en alguns
iniciativa va sorgir d’un grup de                                            mitjans de comunicació, tant de
persones de diverses entitats i de                                           la premsa escrita com de ràdio i
diferents sensibilitats polítiques,                                          televisió. En el millor dels casos,
amb l’objectiu de facilitar un espai                                         les coses es diuen pel broc gros,
de comunicació i de reflexió sobre                                           sovint de forma superficial
la ciutat de Viladecans. Un espai                                            i sense contrastar. Un petit i
independent del poder municipal,                                             modest antídot és treure’ns de
fora dels circuïts comercials i                                              sobre les consignes, intentar
accessible a la col·laboració de                                             veure la complexitat de les
tanta gent com fos possible. I amb                                           coses, obrir els ulls i aprendre
la voluntat d’esdevenir un servei                                            a analitzar-les, a veure’n causes
per a la difusió de l’activitat d’altres                                     i conseqüències, a argumentar
entitats. Una cosa semblant a                                                propostes i a escoltar els
L’Agulla, que coneixeu bé, però en                                           arguments del veí, aprendre a
clau ciutadana.                                                              crear consens i a promoure la
El Punt de Trobada té una periodicitat mensual, es       llibertat d’expressió, això sí, sense insultar ningú i
distribueix per correu electrònic i arriba a unes        signant allò que s’escriu. Fent allò que de vegades
1.300 adreces. Compta amb un blog i amb la xarxa         els polítics no saben fer: pedagogia. La llibertat
del Facebook. Funcionem de manera totalment              d’expressió comporta corresponsabilitat.
voluntària. Les poques despeses que tenim es             Valorem l’aportació de la gent senzilla. No és una
financen amb la quota dels membres del Consell de        revista de savis ni de grans col·laboradors, ni de
Redacció i hem acordat renunciar a subvencions.          persones que pretenen tenir tota, l’absoluta raó o
El Punt de Trobada sorgeix en una ciutat on no hi ha     la veritat, sinó una revista on qualsevol persona
pràcticament mitjans de comunicació locals, llevat       pot col·laborar-hi. Cal treure tot el potencial
d’un parell de publicacions de distribució gratuïta      comunicatiu que portem dins.
de caràcter mensual i del butlletí municipal, orientat   I un espai on pugui fer-se visible allò que de
a justificar l’actuació municipal i no pas a descriure   vegades no es veu perquè no se’n parla, però que
la vida i inquietuds dels ciutadans. Per això mateix     existeix: les aportacions i experiències positives
és convenient expressar altres punts de vista.           de persones i entitats, de Viladecans i de fora, el
Sobretot si ens creiem que això de la democràcia         patiment d’alguna gent que viu a la marginalitat
parteix del joc participatiu de cadascú de nosaltres.    o que sol ser objecte de tots els tòpics negatius del
Viure la ciutat a fons és saber què volem i com ho       món; els efectes “col·laterals” d’algunes mesures
volem, i estar disposats a treballar per assolir-ho.     socials i econòmiques a la nostra ciutat… La vida
Això, sens dubte, contribueix a construir això que       dels homes i dones treballadors, al món de la
en diuen “cohesió social” i de què a Viladecans no       pagesia, de la indústria o dels serveis en el nostre
anem sobrats.                                            cas, que no serem mai ni famosos ni triunfitos, però
És un espai crític, per una altra banda, perquè de       que som a la base d’allò que és la nostra ciutat i que
vegades el nostre sentit crític més aviat sembla         tenim una massa desconeguda història col·lectiva.
una perpètua reclamació d’atenció als meus,              En resum, un espai per fer cultura, en el sentit més
únics, immensos, individuals problemes. Sense            autèntic de la paraula.
contrapartides ni obligacions. El sentit crític
comporta també drets i deures, esperit col·lectiu,         http://puntviladecans.blogspot.com
prioritats clares, recerca d’alternatives i de
propostes, i compromís per dur-les a terme.                puntviladecans@gmail.com                                                   13
Puntades
                                 Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades




     L
             ’AUSTERITAT COM A VALOR. Ara                          de l’Església a Espanya encarregat pel cardenal
             es torna a fer servir normalment la                   Vidal i Barraquer i que el mateix cardenal va fer
             paraula austeritat. Semblava proscrita,               arribar a la Santa Seu, s’hi deia: “L’oficialitat
             probablement per un mal entès estat del               del Catolicisme durant la monarquia ha
     benestar que no tenia en compte que perquè un                 impedit veure l’autèntica realitat: Espanya no
     sistema social sigui just ha de ser comptablement             és realment el país catòlic que sembla”. ¿Com
     sostenible. O sia, que no ha de ser malbaratador.             és possible, aleshores, que encara avui hi hagi
     Potser no està bé dir-ho, però a mi em reconforta             una part tan important de la jeraquia catòlica
     veure que teníem raó els que sempre hem cregut                que continuï reclamant que l’Estat actuï amb
     que l’orgia del benestar era un pecat social que              criteris de protector dels desigs i plantejaments
     caldria redimir algun dia o altre.                            eclesiàstics? ¿Però que no veuen que això és la
     La mala premsa del mot tenia algun origen en la               mort de l’Església catòlica? Josep Lligadas
     llunyana economia de postguerra viscuda pels




                                                                   D
     pares i els avis. Un temps que no havia de tornar,
                                                                             E S A P R O F I TAT S . És la sensació que
     i per tant un mot que no caldria recuperar. Si
                                                                             em produeix un fenomen que en Quim
     per cas es parlava eufemísticament d’ajustar el
                                                                             Cervera descriu molt bé en el seu llibre
     cinturó quan venien temps de vaques magres i
                                                                             Església mare-creu (Edicions Saragossa,
     calia una certa contenció temporal. Deixant clara
                                                                   Barcelona 2010). Cada cop veig els meus
     però la diferencia amb d’altres connotacions més
                                                                   voluntariosos amics capellans més escanyats
     afranciscanades o directament ermitanes, gens
                                                                   de temps i d’activitat: se’ls menja sobretot la
     de moda, que s’associaven al conservadorisme
                                                                   parròquia amb tot el que comporta: catequesi,
     catòlic.
                                                                   misses, casaments, bateigs, confirmacions,
     L’esquerra socialdemòcrata ha menystingut                     joves, grups parroquials, consells, esplais, i
     l’austeritat com a valor. Ha enfocat ingènuament la           moviments, i tasques diocesanes... Han de
     disputa de plusvàlues i la redistribució de la riquesa        fer tots els papers de l’auca. I el fet de ser
     sense denunciar el malbaratament. En poques                   consiliaris de moviments, per exemple, no
     paraules, hem cregut que la justícia consistia a              els allibera de cap tasca parroquial. I els laics
     elevar el nivell de vida dels treballadors perquè tots        i laiques de les parròquies es van fent grans,
     fóssim rics. Les desigualtats, que si bé s’atenuaren          molts d’ells acumulen una bona experiència i
     amb el creixement de les classes mitjanes, es                 una bona formació... que no sol rendir gaire
     perpetuaren i s’incrementaren en relació a les                per a la comunitat, perquè no se’ls encomanen
     classes marginals i sobretot a les poblacions de              feines de responsabilitat. De vegades aquestes
     països poc desenvolupats, augmentat la injustícia             tasques no es volen assumir prou, de vegades
     global.                                                       no se sap delegar. No sé ben bé què passa,
     La pobresa no té res a veure amb l’austeritat. Ser            però és una llàstima. Em fa la sensació que
     auster vol dir voler viure amb menys, només amb               estem desaprofitant una bona oportunitat, que
     allò que cal, i prou. Aquest valor tan evangèlic pot          d’aquí uns anys ja no serà possible. La solució
     estar ara obrint els ulls a les esquerres gràcies a la        diocesana sol passar per ordenar diaques
     lliçó de realisme de l’actual “crisi del deute” com           permanents i la sensació és que així més aviat
     l’anomena l’economista Josep Oliver. Tenim un                 es vol descarregar els capellans d’algunes
     deute per retornar que comporta renúncies i obliga            feines, i no tant potenciar el ministeri diaconal.
     a decréixer en l’estil de vida. Serà que l’Evangeli           Perquè en els laics i laiques no s’hi confia gaire,
     sempre té alguna cosa a dir i una esperança per               per no dir gens. I la gent jove més aviat tendeix
     oferir quan s’ensorren les ideologies. Salva Clarós           a desenvolupar una teologia justificadora del
                                                                   paper “sagrat” del clergat, a gran distància de la
                                                                   gent, que sempre es veu com a contaminadora.
                                                                   És una realitat que em fa mal als ulls, sobretot quan




     E
                                                                   es parla tant de “noves evangelitzacions”. Qui
              SPANYA CATÒLICA. El cardenal Vives                   esperen que faci la feina? Mercè Solé
              i Tutó afirmava l’any 1906: “A Espanya la
              religió mor a poc a poc sota l’ombra de
14            la protecció de l’Estat”. I el 1931, a l’inici
     de la república, en un informe sobre la situació
Per airejar el cervell
                                                                 Per airejar el cervell   Per airejar el cervell   Per airejar el cervell




                                      Poble Valencià i dos del PSOE.                feministes d’aquí i de fora que
                                      Ara, de Compromís n’hi ha sis, i              aporten vivències i pensament
                                      del PSOE un. És dels poquíssims               sobre temes d’actualitat que ens
                                      llocs del País Valencià on el PP              qüestionen moltes coses que
                                      no ha presentat candidatura. Per              s’accepten simplement perquè
                                      tot plegat, val la pena anar-hi.              les diu l’Església. Tot el llibre
                                      Josep Lligadas                                és fruit del compromís per la
                                                                                    formació de les dones i per la
                                                                                    denúncia profètica feta amb
                                                                                    respecte, però amb la llibertat
                                                                                    que dóna saber que anem per
                                                                                    bon camí, seguidores de Jesús,
                                                                                    evangelitzadores dels apòstols.
                                                                                    La il·lustració de la coberta, un
                                                                                    dibuix de Josep Perpiñà per
                                                                                    al CDE, representa Maria de
                                                                                    Magdala que corre a anunciar la
Otos, Ca les Senyoretes, els                                                        bona nova de Jesús, figura que el
rellotges de sol i un ajuntament                                                    CDE ha reconegut com a patrona.
atípic.                                                                             Us convido a tenir aquest llibre
Otos és un poble de 500 habitants                                                   entre els vostres més estimats; és
de la Vall d’Albaida, al País                                                       un referent del que fan les dones
Valencià. Una part treballa al                                                      perquè l’Església de tots sigui
camp, però la majoria vivia                                                         cada dia més que una promesa
de les fàbriques tèxtils de les       Una       història    necessària.             llunyana, una realitat propera.
poblacions properes, i ara hi ha      Col·lectiu de Dones en l’Església             Ernestina Ródenas
molt d’atur. Ca les Senyoretes        25 anys (1986-2011). Sefa Amell,
és una casa que era propietat         Joana Ripollès i Magda Tomàs
de dues germanes, que eren les        (ed.). Barcelona, Viena Edicions,
riques del poble. Quan van morir,     2011.
la van comprar uns familiars que
                                      Sefa Amell, Joana Ripollès
l’han convertida en allotjament
                                      i Magda Tomàs, sòcies del
rural, molt agradable i ben atès.
                                      Col·lectiu de Dones en l’Església
El propietari, d’altra banda, és
                                      (CDE), són les editores d’aquest
professor d’institut a Gandia,
                                      llibre que recull l’experiència i el
escriptor de tota mena de
                                      pensament d’un grup de dones
gèneres i, sobretot, un activíssim
                                      que es van atrevir a preguntar-
constructor de rellotges de
                                      se per què, si en la societat les
sol. Els rellotges de sol són un                                                    Cartes d’un cristià tranquil.
                                      dones anaven donant passos
atractiu bàsic del poble. N’hi                                                      Jacint Torrents.
                                      cap a la igualtat de drets amb
ha de totes menes i a tot arreu.
                                      els homes, en l’Església era, i és            Aquest és el títol d’un llibre que
Uns de construïts pel propietari
                                      encara avui, un tema tabú i les               fou presentat el dilluns 11 d’abril
de Ca les Senyoretes, i altres per
                                      dones continuem discriminades                 d’enguany, a Castellar del Vallès.
altra gent també interessada.
                                      pel que fa a la nostra participació           L’autor, Jacint Torrents, és fill de
I l’afició s’ha estès per tota la
                                      i a l’accés als espais sagrats i de           Santa Coloma de Gramenet i
comarca, de manera que s’hi
                                      responsabilitat dins l’Església               resideix actualment a Castellar,
pot fer la “ruta dels rellotges de
                                      catòlica a la qual pertanyem,                 on s’edita el setmanari Forja. En
sol”. I finalment, l’ajuntament és
                                      espais i responsabilitats reservats           la seva joventut va fer filologia
d’allò més atípic al País Valencià.
                                      als homes en exclusiva. El llibre és          catalana i crítica literària. En
Abans de les darreres eleccions,
                                      fàcil de llegir per la varietat de les        aquest setmanari, a partir del
de set regidors, cinc eren de
Compromís – Iniciativa del
                                      aportacions: sòcies i socis del CDE
                                      que hi diuen la seva, teòlogues
                                                                                    2004, Jacint Torrents hi començà
                                                                                    a publicar periòdicament sota                           15
l’epígraf de “Cartes d’un                                                   Perquè, diuen, sortir junts en
            cristià tranquil” uns escrits                                               familia i amics, és crèixer junts.
            prou interessants com perquè                                                Hi trobareu idees de tota
            els amics i lectors habituals                                               mena: espectacles infantils,
            l’encoratgéssim a aplegar-los                                               parcs, festes populars, tallers
            en un llibre (hi ha poc més                                                 als museus i excursions fàcils
            d’una cinquantena de cartes).                                               amb bici o caminant arreu de
            Ell mateix, en la presentació,                                              Catalunya. L’equip de Demà
            explicà el perquè d’aquestes                                                sortim.
            tres paraules: “cartes” (el
            gènere epistolar és prou
            present en la literatura), d’un         Pregàries per adults que sóm
            “cristià” (ell pensa que no ens         com nens. Francesc Cònsola.
            n’hem d’amagar per res, oimés           Abadia      de    Montserrat,
            quan s’ha viscut amb goig               Barcelona, 2010
            el fet de ser-ne) i “tranquil”
            (perquè tot i que moltes coses          La persona que prega ha après
            ens neguitegin, ho volem viure          a estimar-se. La seguretat
            amb pau). Aquestes cartes,              li ve donada per la certesa
            diu l’autor, estan escrites des         d’una experiència que ell ha
            de l’esperança per a infondre           realitzat. Aquesta experiència
            esperança. També és una virtut          fonamentarà la seva vida donant
            que ens cal! L’autor parteix de         un sentit als esdeveniments i a
            l’observació de la vida real,           la complexa realitat quotidiana.
                                                    Pregar és sempre quelcom            Super-vivències quotidianes.
            de fets i sobretot de persones                                              Maria Escalas. Col·lecció Emaús
            que ha conegut, de situacions           personal que no es basa en la
                                                    por sinó en l’autoestima que        93. Centre de Pastoral Litúrgica.
            dures o tendres que ens porten                                              Barcelona 2011.
            a pensar. Parla de tu a tu a            neix d’una experiència amb
            aquestes persones, comparteix           Déu. Quim Cervera                   La Maria Escalas, mataronina i
            els seus neguits i esperances,                                              mallorquina, músic, professora,
            exerceix el que avui s’anomena                                              cristiana, mare d’en Miquel
            l’ètica de la compassió (del                                                i d’en Mateu, casada amb en
            posar-se a la pell de l’altre), sense                                       Jordi... i moooltes més coses, té
            imposar, escoltant, comprenent,                                             un blog (www.mariaescalas.cat)
            dialogant... són cartes que fan                                             esplèndid, d’aquells que es fan
            de bon llegir, perquè són breus                                             llegir i que enganxen, on exposa
            i molt ben escrites, i perquè en                                            les seves supervivències diàries
            totes es respira l’aire fresc de                                            i les seves SUPERvivències,
            l’evangeli de Jesús. Estic content                                          veritables      càrregues     de
                                                    www.demasortim.com                  profunditat.
            d’haver-ne escrit la presentació.       demasortim@gmail.com
            Potser no el trobareu a la vostra                                           El CPL n’ha publicat alguns
            llibreria; per comandes, us             Un grupet de mares i pares que      fragments. És una bona mostra
            podeu adreçar al telèfon 93 714         han dedicat el seu temps lliure     de com reflexionar sobre el
            30 71 o bé a: jacint2009@hotmail.       a muntar una web de sortides        dia a dia, de com compartir la
            es El llibre es ven a 15,00 €,          i activitats en família per tal     fe sense pretensions, de com
            més les despeses d’enviament.           de donar a conèixer un munt         afrontar les alegries i les penes
            Miquel Raventós                         d’activitats, rutes i tallers per   de la vida. Molt recomanable!
                                                    poder compartir amb els fills.      Mercè Solé




                                                        Avui cap força crea valors d’il·lusió.
El retall




                                                     L’única excepció és el culte a la cobdícia.
                                                                                   Rafael Argullol. El País, 16 d’abril de 2011

More Related Content

What's hot

Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79agulla
 
NúMero 60
NúMero 60NúMero 60
NúMero 60agulla
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74agulla
 
NúMero 61
NúMero 61NúMero 61
NúMero 61agulla
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82agulla
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68agulla
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78agulla
 
Agulla 64
Agulla 64Agulla 64
Agulla 64agulla
 
Agulla 65
Agulla 65Agulla 65
Agulla 65agulla
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76agulla
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73agulla
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67agulla
 
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008VideoPressMedia
 
Número 56
Número 56Número 56
Número 56agulla
 
Viladecans, Punt de Trobada 28
Viladecans, Punt de Trobada 28Viladecans, Punt de Trobada 28
Viladecans, Punt de Trobada 28puntviladecans
 
Presentacio Catalunya -Papers
Presentacio Catalunya -PapersPresentacio Catalunya -Papers
Presentacio Catalunya -PapersRevista Catalunya
 

What's hot (19)

Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79
 
NúMero 60
NúMero 60NúMero 60
NúMero 60
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74
 
NúMero 61
NúMero 61NúMero 61
NúMero 61
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78
 
Agulla 64
Agulla 64Agulla 64
Agulla 64
 
Agulla 65
Agulla 65Agulla 65
Agulla 65
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67
 
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
 
PdT 56
PdT 56PdT 56
PdT 56
 
Número 56
Número 56Número 56
Número 56
 
Viladecans, Punt de Trobada 28
Viladecans, Punt de Trobada 28Viladecans, Punt de Trobada 28
Viladecans, Punt de Trobada 28
 
PdT 57
PdT 57PdT 57
PdT 57
 
PdT53
PdT53PdT53
PdT53
 
Presentacio Catalunya -Papers
Presentacio Catalunya -PapersPresentacio Catalunya -Papers
Presentacio Catalunya -Papers
 

Viewers also liked

Pd T 27
Pd T 27Pd T 27
Pd T 27agulla
 
Nurs203 onlinelibraryinformation summeredition
Nurs203 onlinelibraryinformation summereditionNurs203 onlinelibraryinformation summeredition
Nurs203 onlinelibraryinformation summereditionBeth Transue
 
Collaborating librarian acrl 2011 handout
Collaborating librarian acrl 2011 handoutCollaborating librarian acrl 2011 handout
Collaborating librarian acrl 2011 handoutBeth Transue
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 
El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda agulla
 
Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87agulla
 
Finding and Evaluating Quality Health Information on the Internet
Finding and Evaluating Quality Health Information on the InternetFinding and Evaluating Quality Health Information on the Internet
Finding and Evaluating Quality Health Information on the InternetBeth Transue
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesagulla
 
Digital reputation
Digital reputationDigital reputation
Digital reputationBeth Transue
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10agulla
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haitíagulla
 

Viewers also liked (17)

Pd T 27
Pd T 27Pd T 27
Pd T 27
 
Nurs203 onlinelibraryinformation summeredition
Nurs203 onlinelibraryinformation summereditionNurs203 onlinelibraryinformation summeredition
Nurs203 onlinelibraryinformation summeredition
 
Collaborating librarian acrl 2011 handout
Collaborating librarian acrl 2011 handoutCollaborating librarian acrl 2011 handout
Collaborating librarian acrl 2011 handout
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
BI NUTR222
BI NUTR222BI NUTR222
BI NUTR222
 
El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda
 
Appy Hour
Appy HourAppy Hour
Appy Hour
 
Bi Nutr425 6
Bi Nutr425 6Bi Nutr425 6
Bi Nutr425 6
 
Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87
 
Finding and Evaluating Quality Health Information on the Internet
Finding and Evaluating Quality Health Information on the InternetFinding and Evaluating Quality Health Information on the Internet
Finding and Evaluating Quality Health Information on the Internet
 
Bi Nsg401
Bi Nsg401Bi Nsg401
Bi Nsg401
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentes
 
Digital reputation
Digital reputationDigital reputation
Digital reputation
 
Puxan
PuxanPuxan
Puxan
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10
 
Bi Nsg203
Bi Nsg203Bi Nsg203
Bi Nsg203
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haití
 

Similar to Agulla 75 (17)

Pdt 63
Pdt 63Pdt 63
Pdt 63
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010
 
Pdt 61
Pdt 61Pdt 61
Pdt 61
 
Punt de Trobada número 46, juliol 2011
Punt de Trobada número 46, juliol 2011Punt de Trobada número 46, juliol 2011
Punt de Trobada número 46, juliol 2011
 
Punt de Trobada 47
Punt de Trobada 47Punt de Trobada 47
Punt de Trobada 47
 
Número 06
Número 06Número 06
Número 06
 
PdT 39 desembre 2010
PdT 39 desembre 2010PdT 39 desembre 2010
PdT 39 desembre 2010
 
Agulla 86
Agulla 86Agulla 86
Agulla 86
 
Campaña de cáritas musica-catala
Campaña de cáritas   musica-catalaCampaña de cáritas   musica-catala
Campaña de cáritas musica-catala
 
PdT 1
PdT 1PdT 1
PdT 1
 
PdT 1
PdT 1PdT 1
PdT 1
 

More from agulla

Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberagulla
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83agulla
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomagulla
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80agulla
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9agulla
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7agulla
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsagulla
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6agulla
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71agulla
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 
Crit Solidari 3
Crit Solidari 3Crit Solidari 3
Crit Solidari 3agulla
 

More from agulla (11)

Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liber
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothom
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensions
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
Crit Solidari 3
Crit Solidari 3Crit Solidari 3
Crit Solidari 3
 

Agulla 75

  • 1. L’ A G U L L A Juny 2011 - Any XVI - Número 75 Polítics i banquers Han passat moltes coses, en aquests darrers mesos. La vida econòmica, social i política ha patit tota mena de sacsejades, i darrerament, al voltant de les eleccions municipals, sembla que s’hagin concentrat totes les contradiccions. Com a símbol només cal veure, per una banda, les acampades dels indignats; i per l’altra, la marea imparable de la dreta que ho ha escombrat tot. Les acampades dels indignats, independentment de cap on derivin i quin futur tinguin, resulten profundament simptomàtiques. Perquè, aquí al darrere, no hi ha en general cap programa maximalista, cap voluntat de capgirar la societat. Hi ha coses tan assenyades com la que explicava els primers dies un dels acampats a la televisió: “Només que s’aconseguís implantar la taxa Tobin –l’impost que aquest economista nord-americà proposava per als moviments de capitals–, quin gran avanç seria!”. I és que el que els indignats demanen és, simplement, una democràcia que sigui democràcia. És a dir, que el govern del món no estigui en mans d’això que ara s’anomena els mercats, sinó que siguin els representants del poble els qui dirigeixin la vida col·lectiva, al servei del conjunt de la col·lectivitat i en connexió directa amb aquesta col·lectivitat. “Ni polítics ni banquers”, han dit els indignats. Perquè els banquers –i tots els qui es poden englobar darrere aquest nom– són els qui fan el que volen amb nosaltres, i els polítics, mentrestant, no es veu que facin res per frenar aquesta dictadura i per afavorir l’interès de la majoria. Necessitem que els polítics d’esquerres tornin a actuar políticament. Que ofereixin plantejaments conjunts i amb visió de globalitat perquè el que primi sigui el bé de tots i no els interessos dels rics, i que ho facin de manera que el conjunt de la ciutadania se senti realment representada en la seva actuació. I ho necessitem de pressa, abans que desapareguin les il·lusions i les esperances i les nostres societats es deixin abduir definitivament per les crides del populisme i de la insolidaritat. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar Any XVI. Número 75 03 La força de la indignació. E. Mir juny 2011 04 La tisorada és interessada. M. Andreu Periodicitat: 5 números l’any. 05 Eleccions municipals? J. Lligadas Subscripció anual: 10 € 06 Fandema-Solidança. J. M. Fisa Grup promotor: 07 Salt: compromís per la interculturalitat. F. Mussoll Jaume Botey Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT Salva Clarós Kitty Guirao 09 Des del Brasil. A.Belloso Maria-Josep Hernàndez 08 Retrobament amb la JOBAC. S. Clarós Tere Jorge Josep Lligadas Josep Pascual El debat de l’Agulla Mercè Solé 11 Refundació de l’esquerra. Q. Cervera Coordinació: a peu Josep Lligadas Compaginació: 12 La Sauva Negra. J. Pascual Mercè Solé Dibuixos: amb entitat (i experiència) Montserrat Cabo 13 Viladecans Punt de Trobada. M. Solé Capçalera: Mercè Gallifa 14 Puntades Imprimeix: Multitext, S.L. 15 Per airejar el cervell D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 Les idees 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com no ens Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) les podeu Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada desallotjar! Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... La força de la indignació Ezequiel Mir Hi ha qui té la indignació fàcil i en fa quasi un ofici. Només cal recordar els programes escombraries de certs mitjans de comunicació o certs periodistes penells que s’indignen un dia per una cosa i, l’endemà, pel seu contrari. Tot sigui per vendre el seu paper o la seva imatge. Cap d’aquests m’interessen. No és pas aquest tipus d’indignació que vull tractar aquí. La indignació que m’importa és aquella que sentim en ser testimonis d’una injustícia, que sacseja i indigna tot el nostre ésser, obligant-nos a actuar i a comprometre’ns. Una recerca, des de la responsabilitat que ens confereix força subterrània que ens situa al marge. És a dir, el fet de viure. És així que la indignació pot ser en l’estret lloc de la incomoditat, del conflicte i de vista com una força que sorgeix de les entranyes de la lluita; en els espais de la societat on l’humiliat la terra. Una força tel·lúrica que sacseja i esquerda sofreix, crida o lluita, col·locant-nos al seu costat, la rutina quotidiana i ens col·loca al cor del combat solidaris de la seva humiliació, dels seus sofriments, de la vida esdevinguda conscient i solidària. La del seu crit, del seu combat. protesta, la revolta, la insurrecció, en són possibles figures col·lectives. Hom n’observa el poder en Si la indignació és una emoció forta, aclaparadora, el món àrab. Les grans epifanies de la llibertat també és un do. Hom no la tria. No ens pertany. Es sorgeixen d’ella. refereix sempre a un altre. Proper o llunyà. Conegut o desconegut. Mai a un mateix. Ens recorda així, en Tanmateix, com podem explicar la poca indignació la nostra pròpia carn, la nostra comuna humanitat, en les nostres societats de consum i de l’espectacle? aquest vincle vital que ens uneix als altres. És com Serà que les persones s’han resignat i han oblidat si aquest, sobtadament, amenacés de trencar-se la indignació? Viure sense indignació i viure en la sota l’efecte d’alguna cosa intolerable: acceptar resignació van sens dubte plegades. És igualment pertànyer a un món dividit entre amos i esclaus, cert que la publicitat i l’entreteniment omnipresents, entre botxins i víctimes, entre justos i injustos, la influència del virtual i de la freda lògica del entre dominadors i oprimits, i avalar-lo feliçment mercat, així com el discurs dominant de la societat tot repetint l’excusa de Caín, “que potser sóc el que vehicula sense relax el somni dels rics i dels guardià del meu germà?”. La indignació agullona poderosos, i la seva manera de veure el món des la consciència. La resignació, al contrari, l’ofega, la de l’òptica dels seus interessos i dels seus beneficis protegeix dels altres, aixeca un mur d’indiferència –i els pobres com uns perdedors–, contribueix i de fatalitat. a immunitzar contra l’escàndol i la indignació. Com si el desarrelament del món, tan denunciat Com un do, la indignació arriba també per Simone Weil i tan ben comprès per Hannah inesperadament. Surt al nostre encontre. Aleshores Arendt, que caracteritza la nostra època obnubilada la humiliació, la injustícia, la violència sofertes pels pel progrés tècnic, debilités efectivament les arrels altres –els seus crits, els seus sofriments– esdevenen de la nostra condició humana. nostres. I l’única manera de desprendre-se’n, és prestant la nostra veu, les nostres mans, el nostre Però la vida no és més forta que els grillons de cor. Vet aquí el que la indignació ens exigeix, fins ferro o numèrics? La indignació persisteix, vibra i i tot si ens costa... Ofegar-la, esquivar-la és sempre es propaga encara en les lluites socials i polítiques. possible. Però aleshores, al preu de quina traïció? En les paraules i els gestos de tantes persones Renegar de si mateix, doblegar-se davant d’un que mantenen viva la flama de la dignitat i de la senyor amenaçador i sotmetre’s a l’esclafit del fuet. solidaritat amb els humiliats de la terra. Consentir a la inhumanitat. Ezequiel Mir és coordinador TALC (Tallers d’Acollida Lingüística i Cultural) de Càritas Diocesana de Girona La indignació ens eleva, ens fa créixer. Aquest do és una gràcia, ja que gratifica la vida, una vida en i per a la llibertat. La vida que s’obre des d’una 3
  • 4. La tisorada és interessada Marc Andreu Segons Artur Mas, la majoria silenciosa que el 22 de maig va fer que CiU guanyés les eleccions municipals ha ratificat a les urnes la política de retallades socials promoguda pel Govern de la Generalitat. I segons José Luis Rodríguez Zapatero, és aquesta política de retallades en drets socials i laborals imposada fa un any pel Govern espanyol en ciutats i barris per fer sentir la que a Catalunya i Espanya, per resposta a una crisi econòmica seva veu en contra del sistema raons històriques, no arriba que va ser negada, primer, i polític i econòmic. És aviat per encara als mínims dels països menystinguda, després, la que aventurar en què cristal·litzarà europeus més desenvolupats no ha causat l’estrepitosa derrota el magma assembleari del és sinònim de dispendi públic. electoral dels socialistes. moviment dels indignats, nascut I ha de ser compatible amb Paradoxalment, Zapatero ja ha el 15 de maig, i per veure com plantejar polítiques serioses de deixat clar –en sintonia amb un s’articularà (o no) amb l’esquerra decreixement. Ara bé, tot això liberal nacionalista com Mas social, sindical i política que, apunta cap a un canvi radical de i amb el suport públic d’un a Barcelona, també va sortir sistema polític, social, econòmic socialdemòcrata històric com massivament al carrer contra les i fiscal, i això és precisament el Felipe González– que la política retallades, el 14 de maig. que no volen els mercats ni els de retallades ha de continuar per Però el que sí que deixa clar seus agents. Al capitalisme el que evitar el risc de fallida financera aquesta immensa minoria sorollosa li va bé són les retallades socials o bancarrota pública que té –i així ho han posat de manifest en imposades indiscriminadament enganxats països com Grècia, xerrades a la plaça de Catalunya per governs socialdemòcrates Portugal o Irlanda. Així ho imposa veus autoritzades com les de i liberals, tant se val. Perquè el diktat dels poders econòmics i l’economista Arcadi Oliveres i trenquen les xarxes de solidaritat dels lobbies polítics europeus i el sociòleg Quim Sempere– és i defensa col·lectiva i pública que internacionals (Angela Merkel, que la retallada de l’Estat del la classe obrera va anar guanyant Banc Central Europeu, Fons Benestar no és ineludible. Que se progressivament durant gairebé Monetari Internacional...) que li pot plantar cara sense que això dos segles de lluita. I perquè actuen al servei dels mercats. Un signifiqui anar més enllà (tot i que desregulen i desmantellen eufemisme, el dels mercats, molt convindria) d’una revolució que serveis públics susceptibles en boga per referir-se al capital es limiti a refundar el capitalisme, de ser privatitzats i esdevenir especulatiu i financer i, en tal i com va prometre Nicolas un negoci especulatiu més. En definitiva, al sistema capitalista, Sarkozy fa un parell d’anys. I, en definitiva, que les retallades versió neoliberal. tot cas, la immensa minoria també no són cap plaga divina, sinó comença a tenir clar que el que cal mesures interessades per Així doncs, no hi ha res a fer? plantejar-se seriosament no són afavorir uns quants (pocs) en La tisorada en drets socials i retallades socials, sinó polítiques detriment d’una majoria. El laborals va a missa, peti qui de decreixement en benefici de que cal, doncs, és que aquesta peti? No ho creu així la immensa la sostenibilitat, la solidaritat i majoria deixi de ser silenciosa (o minoria sorollosa de persones l’equitat social i mediambiental. silenciada) i prengui consciència indignades que, enfront de la de la indignació que ja expressa majoria silenciosa –un concepte Defensar i ampliar un Estat del una immensa minoria. franquista, per cert–, ha sortit Benestar (i una democràcia) al carrer a ocupar les places de Marc Andreu és periodista i historiador 4
  • 5. Eleccions municipals? Josep Lligadas Se suposa que, a l’hora de valorar unes tot Espanya, continuant la eleccions municipals, el que tocaria fóra línia que es va iniciar en les valorar els problemes i necessitats que tenen eleccions al Parlament. Val els nostres ajuntaments i veure cap a quin tipus a dir que la campanya de la de solucions s’han inclinat els ciutadans. I. dreta política i mediàtica ha juntament amb això, veure quines deficiències sabut tocar tots els ressorts estructurals tenen també –la principal, la necessaris, però això sol no manca de finaçament– i quines perspectives hauria estat suficient si el de solució s’albiren. socialisme mateix no hagués Però resulta que la cosa no va per aquí. No mostrat tanta inconsistència. sembla que les eleccions tinguessin aquests temes I no sembla que estigui en com a centre d’interès. camí de recuperar-se. El socialisme hauria d’obrir moltes portes i finestres i fer entrar l’aire, perquè, Sí que és cert que, si un ciutadà interessat s’hi realment, no ens podem permetre que aquest partit esforçava, podia trobar els programes dels continuï en hores tan baixes. respectius partits, i veure com dins d’aquests programes hi havia un bon nombre de propostes La solidesa convergent. Convergència i Unió, que diferenciaven clarament uns partits dels altres. malgrat les retallades, continua creixent i I l’examen d’aquestes diferències feia adonar que, reforçant-se. Sap vestir el seu conservadorisme realment, valia la pena pensar-s’ho bé a l’hora de amb vestidures d’interès del país i amb un bon triar. Per exemple, puc dir que a Viladecans les estil de “bona gent”, sense estridències, i alhora propostes d’ICV-EUiA i les d’ERC estaven molt amb l’horitzó d’una Catalunya lliure però que ja ho bé. serà quan ho pugui ser, sense que aquest horitzó li hagi de complicar la vida a ningú. Deu ser que Però això només passava si el ciutadà hi estava Catalunya, majoritàriament, és així. realment interessat. Si no, si només es fixava, per exemple, en els cartells electorals, es podia L’amenaça del PP. Ens ve a sobre. A la resta trobar amb un conjunt d’eslògans perfectament d’Espanya en forma d’allau imparable, i a intercanviables entre uns i altres, que, de fet, només Catalunya creixent també cada cop més. I només es distingien en el to més o menys continuista s’hi pot fer front si l’esquerra presenta propostes en els partits que tenien l’alcaldia i més o menys creïbles, si aquestes propostes es vehiculen amb rupturista en els qui no la tenien. Servidor, que actuacions també creïbles, i si ens animem a lluitar la setmana abans de les eleccions vaig haver de seriosament la batalla dels valors. passar en cotxe pels municips de Viladecans, Sant El cul-de-sac independentista. L’independentisme Boi, Cornellà i Sant Joan Despí, vaig estat temptat català, plantejat com a prioritat política, diria jo de copiar tots els eslògans que els diversos partits que té poc futur. A Catalunya hi ha un percentatge havien inventat a cada localitat, i després mirar a més o menys destacable de gent a qui li agradaria veure si algú era capaç d’identificar a qui partit que Catalunya fos independent, però en l’estil de corresponia cada eslògan. Gosaria dir que era Convergència: sense fer-ne un objectiu prioritari impossible d’encertar. ni complicar-se gaire la vida per aconseguir-ho. Poc municipals han estat, doncs, aquestes eleccions. I això, malgrat flamarades com la del 10 de juliol Perquè els partits no semblen haver trobat –no sé de l’any passat. En canvi, els partits o moviments si buscat– la manera de crear debat de propostes i que posen la independència de Catalunya com a projectes, i més encara per un altre fet més greu: principal prioritat, estan subjectes a tal quantitat de perquè, com que tot ho tenim globalitzat, la gent contradiccions que és molt dificil que aconsegueixin tendeix a votar més amb criteris de política general l’estabilitat necessària per crear un projecte sòlid i que no pas pensant en què convé al seu municipi. permanent. El cas és que, de tot plegat, en poden sortir, per El bons rèdits de la xenofòbia. L’ascens de PxC és exemple, aquestes constatacions: molt preocupant. Però no sé si no ho és més encara L’ensorrament socialista. És, sens dubte, el fet més la utilització –més o menys descarada– de l’arma de la xenofòbia per part de partits suposadament rellevant d’aquestes eleccions. Una enfonsada amb dimensions de cataclisme, tant a Catalunya com a més respectables. És una realitat que hi ha un bon 5
  • 6. nombre de gent que se sent incòmoda davant el fet tants esforços com sigui possible a les tasques de la immigració. Davant d’això, una resposta és d’explicació, de pedagogia, de lluita pels valors. donar-los peixet i afavorir la reticència envers els Que no és fàcil, però que és, crec, l’única resposta immigrants. I una altra resposta és, en canvi, mirar coherent tant per part de l’esquerra com per part, de solucionar les causes d’aquesta incomoditat en també, dels cristians. allò que es pugui, treballar per una millor qualitat I, finalment, la constatació més complicada: de vida per a autòctons i nouvinguts sobretot en l’abstenció. El problema és molt seriós. Però això els llocs on hi pugui haver més conflicte, promoure seria ja tot un altre article. oportunitats de trobada mútua, i dedicar Josep Lligadas és escriptor Fandema-Solidança Josep M. Fisa Havíem dit en el número propis productes fets amb roba anterior de L’Agulla (“Àfrica africana. A més, com altres encara existeix”) que un ferry cooperatives sostingudes per ens traslladava des de la part projectes missioners que fa anys del Senegal a Gàmbia, just a que funcionen, s’estan elaborant la capital, Banjul. Gàmbia era artesanies en roba que més tard colònia anglesa i passem del seran venudes en les nostres francés a l’anglès d’una vora botigues del Nord. És el que fa a l’altra del riu. Una mateixa Akh Ben al Senegal. regió, dos estats, dues identitats En la visita que hi hem fet hem polítiques fruit de les transaccions aprofitat per posar en marxa europees. Uns mateixos pobles i un petit projecte de reg gota a una mateixa cultura. Africa. gota. Encara que els pous donen Des de fa dos anys, Solidança ha aigua abundant és important emprès un projecte d’intercanvi transmetre la cultura de l’estalvi. i cooperació amb un equip de Molt més si tenim en compte dones de Tujerenk que volen que l’energia elèctrica està sortir de la seva situació de produïda totalment amb plaques dependència. Aprendre a fotovoltaiques que fan anar tant cosir, a llegir i a escriure és un el motor d’extracció de l’aigua pas molt important de cara immediatament el comentari com els ordinadors o la màquina a poder guanyar uns diners negatiu que això malmet la seva de cosir. Començar un projecte complementaris per a l’economia pròpia indústria i els teixits amb energies renovables i netes i per a l’autosuficiència familiar. tradicionals... Cal dir, aleshores, és millor que crear dependències En la parcel·la cedida a Solidança, que des de fa molts anys la respecte a les energies fòssils de 5.000 metres quadrats, a la roba del Nord hi arriba de cada vegada més cares i més ciutat de Tujerenk, no gaire lluny totes passades i la competència, escasses. Un motor de gasoil que de la capital, s’ha pogut construir actualment, només és dels molia blat ha quedat inutilitzat una petita nau amb sostre de intermediaris i ara també de tots molt de temps justament per palla i encavallats de fusta, per els productes xinesos. De molt aquest fet: no era sostenible. tal d’emmagatzemar la roba que mala qualitat, per cert. D’altra banda el projecte és de periòdicament s’envia des d’aquí llarg abast. L’equip de set dones a Barcelona, en contenidor de 40 Fandema, la contrapart, fa un doble servei. D’una banda tanca inicials s’ha ampliat a gairebé peus. Allà es descarrega al port quaranta perquè ha funcionat i es ven a la menuda, en petits el cercle de la roba recollida aquí perquè arriba allà, sense la propaganda boca-orella. mercats, d’acord amb els seus Fandema vol dir, més o menys, propis codis comercials. intermediaris. El benefici es reinverteix en el projecte. ajuda’t a tu mateix. I no solament Quan informem a casa nostra hi aprens i t’hi relaciones sinó 6 de l’enviament a l’Africa de roba de segona mà, sorgeix De l’altra, ensenya a produir –o ajuda a produir– els seus que pots ajudar a d’altres i et pots preparar per muntar el teu petit
  • 7. comerç. Pots revendre roba en els mercats. Pots aprendre a cultivar hortalisses. Uns joves han après a construir la nau de què hem parlat, Salt: i a fer-hi la instal·lació elèctrica... Així han començat un projecte empresarial. A partir d’ara es volen fer alguns cursos d’instal·lació Compromís per la interculturalitat fotovoltaica i de reg. La Sílvia i el Malang, que són els líders del projecte, estan creant una xarxa de relacions impressionant. A través de l’Agència de Terres Fèlix Mussoll Llunyanes, faciliten el coneixement turístic de la regió i proposen un estil d’apropament a l’Àfrica des de la seva gent i donant suport als seus projectes. És el que podem anomenar turisme solidari. Ara, alguns dels visitants s’han ofert a col·laborar en el projecte Fandema, des del coneixement directe del que s’hi fa i del que s’hi pot fer. Tot a través de la relació personal i de les necessitats que manifesten ells mateixos i que esperen resposta. El projecte Fandema-Solidança és un projecte petit i modest, però té la gràcia d’estar basat Salt és un poble amb més de 30.000 habitants. Un en la relació, en el compartir petits somnis, poble tradicionalment tèxtil, ara amb les fàbriques petites millores de la vida quotidiana. Establir tancades, molt d’atur i sense perspectives de feina. una relació absolutament de tu a tu, sense L’associacionisme i el voluntariat és molt gran: més pretensions, i partint del que hi ha, d’acord d’un centenar d’entitats socials, culturals i esportives. amb el que ells diuen i comparteixen. Dues parròquies. Hi ha un 43% d’immigració, que Si la Sílvia i el Malang, ells mateixos, prové de països molt diversos. Fins a les eleccions ja expressen aquest “maridatge” entre l’ajuntament era socialista, ara és de CiU. Catalunya i Gàmbia, Fandema-Solidança Des de les parròquies, que fan un treball conjuntat, –amb la Irena, com a primera cooperant del des de Càritas Salt, amb un centenar de voluntaris, projecte– és la síntesi d’un projecte social que des de la Taula de Diàleg Interreligiós, amb tots aquí dóna feina als qui podrien estar exclosos els responsables i líders religiosos, des dels Serveis d’oportunitats laborals i allà obre una nova Socials municipals, des de les escoles i instituts i des porta a dones que no podien somniar un de pràcticament totes les associacions i entitats, hi canvi positiu en el seu rol domèstic i en la seva ha una voluntat molt clara i manifesta: apostem pel economia familiar. De projectes així, jo en dic progrés en la bona convivència amb els nouvinguts, “cooperació homeopàtica”, és a dir, aquella pensin com pensin. L’acolliment, el respecte i la cooperació petita que pot canviar alguna cosa defensa de la interculturalitat són valors cabdals. Els del funcionament global. En això estem. nouvinguts formen part del nostre poble, amb els I això no és tot. Vam poder fer una bona incursió mateixos drets i deures que els saltencs de sempre. Ja a la regió de Kassamance, a dins del Senegal, no hi ha marxa enrere, s’imposa la convivència en la una regió massa lluny de la capital, Dakar, i diversitat. Cal anar mentalitzant progressivament els massa cobejada per la seva riquesa de recursos ciutadans que encara no ho tenen clar. naturals i, sembla, de recursos d’or negre, mai Evidentment, no tothom ho té clar i assumit. La millor dit. Encara s’hi respecten els grans convivència amb algunes persones immigrades, amb arbres, molts dels quals són sagrats i perviuen la diversitat de cultures, amb la manca de feina i amb tradicions animistes amb perfecte convivència la pobresa que va en augment, porta problemes. Un amb el cristianisme i l’islam. Poder acabar exemple recurrent, però real, és el dels veïns d’escala una visita fent una pregària benedicció com la que han de pagar pels immigrants que no ho poden cosa més natural i ecumènica és un goig que fer perquè amb prou feines poden sobreviure. agraeixes. Africa et pot tornar amb escreix el que tu li dónes. La llàstima és que durant Fent una mica d’història, el conflicte de finals de febrer segles només s’hi ha anat per explotar-la. del 2010, difós i agreujat per la pressió mediàtica, neix Josep M. Fisa és capellà d’una sèrie de robatoris i la sensació d’inseguretat per part d’alguns comerços i particulars, que, en un 7
  • 8. ple municipal, es queixen i creen aldarulls per els coneixia, els va perseguir. Un dels nois es va fer sentir les seves reivindicacions de més escapar, l’altre va pujar fins al cinquè pis i, quan seguretat. Algú acusa d’alguns robatoris volia baixar pel pati interior per escapar-se dels a immigrants. Els marroquins municipals, va caure. El van traslladar a la UVI de se senten ofesos i manifesten l’hospital. Pocs dies després va córrer el rumor públicament el seu desacord. Els que ja era mort. Una bona colla de companys es mitjans de comunicació extremen van manifestar davant de la policia municipal les posicions. cridant: “assassins” i van Les dues parròquies, Sant Cugat cremar contenidors. i Sant Jaume, es reuneixen i es L’endemà, la nit del parla de la situació, juntament amb dissabte, dia 15, la situació Càritas Salt fan costat als immigrants es va agreujar: cinc cotxes més desafavorits i a l’Ajuntament, que i set motos cremats, parets manifesta el compromís de trobar- emmascarades i una gran hi solució proposant més atenció sensació d’indefensió, tot i als immigrants i més seguretat la gran quantitat de mossos ciutadana, però que no disposa d’esquadra repartits pel de recursos suficients. Les poble. dues parròquies fan públic Les associacions de veïns i el comunicat “Treballem pel les entitats convoquen una respecte, el diàleg i la convivència”, manifestació silenciosa pel que sintetitza el valor fonamental dissabte 22 de gener. Tot i no de la convivència i la defensa dels més desprotegits, veure-ho clar, ja que pot complicar el clima de i al qual se li dóna la més àmplia difusió, per crispació i poden venir grups radicals contra els contrarestar el clima de crispació i d’incertesa: “A immigrants. Aquella setmana va ser de molta partir dels fets conflictius d’aquests darrers dies en el tensió. El noi va morir. Hi va haver moltes reunions. nostre poble, dels quals s’han fet ressò els mitjans de Finalment es consensua el manifest que es llegeix al comunicació, les dues parròquies de Salt reiterem la final i el lema de la manifestació silenciosa: “Volem nostra voluntat de treballar pel respecte, el diàleg i la viure a Salt en pau i bé”. A la manifestació hi van bona convivència entre els veïns, com ho fem des de la participar més de 3.000 persones, moltes d’elles Taula pel Diàleg Interreligiós de Salt. La seguretat és immigrants, colze amb colze amb els saltencs de un dret, com és un dret tenir un treball digne i ho és sempre. Va ser una lliçó de civisme i de voluntat de poder posar cada dia un plat a taula. Més que prendre convivència, de respecte i de voler avançar junts. partit, es tracta de fer costat a les persones més febles En les darreres eleccions hi ha hagut uns resultats i desprotegides. La solució dels conflictes no es troba preocupants: tres regidors de PxC. Això vol dir en els enfrontaments, sinó en el respecte i el diàleg, que al darrere hi ha un nombre considerable de que asseguren una bona convivència. Recordem, en tot persones que els fan confiança. Cal desemmascarar moment, l’anomenada Regla d’Or evangèlica, vàlida per la demagògia de fer creure que hi ha ciutadans a tothom: “Feu als altres tot allò que voldríeu que ells us de primera i de segona: uns amb més drets que fessin a vosaltres”. altres. L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb La comunitat cristiana i les persones i grups més el compromís, com s’ha dit, de més atenció als compromesos de Salt ens reiterem en el compromís immigrants i més seguretat ciutadana. A les per la interculturalitat. Els nostres veïns immigrants nostres parròquies, la relació amb els immigrants són treballadors, molts d’ells sense feina. Viuen en és un dels punts prioritaris dels objectius i extrema pobresa. Són els que més necessiten el del treball pastoral. Des del març, el clima de nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi de convivència és cada vegada millor i cultures. En definitiva, apostem per la la situació cívica s’estabilitza convivència a Salt, costi completament. el que costi. Un altre fet més recent va Fèlix Mussoll i portar a la tensa situació Segura és rector viscuda el passat mes de la parròquia de de gener a Salt, que va Sant Cugat de Salt i començar amb el robatori Delegat de Pastoral Obrera de Girona. d’una moto per part de 8 dos nois marroquins. La policia municipal, que ja
  • 9. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Des del Brasil Àngel Belloso Amics de L’Agulla, fa temps que el meu germà Marcel·lí em guarda tots els números de la revista i els llegeixo amb interès. Ell m’ha dit que ja és hora que digués alguna cosa als amics lectors que, com jo, gaudeixen d’uns escrits que m’agraden i segueixo des de tan lluny, Brasil. Bé doncs, em dic Àngel Belloso, soc capellà i fa quaranta anys que estic a Brasil, pertanyo i estic incardinat a la diòcesi de Barcelona. També, continuo pertanyent a l’IEME (Institut Espanyol de Missions Estrangeres). Fa anys, quan vaig començar L’àpat de Nadal de l’any passat. Els sacerdots van d’invitats (extrem inferior als barris de Sabadell, vaig dret) entre les famílies de la parròquia. adquirir una bona experiència d’apostolat i molts bons records de treball en equip amb altres ser torturats i perseguits. En certa por en aquest moment capellans. Però la major part una ocasió van haver d’estar eclesial, sentim una Església més de la meva activitat ha estat en amagats a diferents vivendes propera a Jesús de Natzaret. terres brasileres, especialment d’uns professors que també Es per això que les coses que en les faveles de les perifèries feien oposició al règim. Arns, expresseu a L’Agulla són un de Sâo Paulo i Santo Andrés on Casaldàliga, Luciano... vaig bon refresc i espero que em em trobo actualment. Si, bé, va participar amb ells en la denúncia vagi arribant. També puc seguir haver-hi un parèntesi de dos pública a les CEBS. Totes els moments que es viuen anys que vaig ser a Cuba. aquestes coses en van confirmar a Catalunya. He de dir-vos em la meva posició d’acord amb que també m’envien diverses La meva vocació missionera l’Església dels pobres, vaig tornar va néixer de diversos factors, publicacions d’allà, encara que a rellegir la Bíblia amb ulls dels no recullen el pensament general la família, els grups de JOC de pobres (Carlos Mestres). Sabadell, l’HOAC i del meu de les bases. germà gran i predecessor, que En la primera parròquia, vam Ja fa quaranta anys que estic en s’havia fet missioner seglar i va fer un treball intens per crear aquestes terres de Brasil, com estar entre els indis natius del guarderies, perquè així les mares us he dit al principi. Estic vivint Chami a la jungla colombiana. Ell, poguessin anar a la feina a les les noves línies polítiques (Lula amb les seves cartes, m’animava, fàbriques, un altre treball va ser i Dilma Rousseff), hi ha hagut i jo em feia constantment la amb grups d’adolescents que una significativa millora enfront pregunta: “Si ell ho està fent, ateníem a mitja jornada. de les grans desigualtats i grans per què jo no?”. Actualment estic treballant injustícies socials que encara Les meves experiències inicials juntament amb un company estan presents. Ara tinc 67 anys va ser com sacerdot obrer a en un barri on hi ha de tot, i em queda molta feina per fer. Sâo Paulo (ja ho havia estat a cases de classe mitjana i també Una abraçada i endavant amb Sabadell). Van ser moments faveles, una difícil combinació. L’Agulla. difícils, imperava, per aquells Ens anima les línies marcades Angel Belloso és capellà missioner a anys, una forta dictadura militar, alguns companys van pel document “Aparecida”, al mateig temps sentim un fre i Brasil 9
  • 10. Retrobament amb la Jobac Salvador Clarós A començament dels anys 70, i en El Moviment va calar les xarxes en el ple temporal de canvis de tot ordre, llavors anomenat cinturó industrial de aparegué la Jobac. Al principi era Barcelona, convidant alguns milers de una coordinació de grups de joves joves a ser protagonistes mitjançat de barris de la perifèria de Barcelona l’acció organitzada en els seus que compartien la revisió de vida pobles i barris. Una experiència com a mètode per a créixer en la que sens dubte ha deixat petjada. fe i en el compromís amb altres Això és el que vol explicar joves i amb la classe treballadora. ara La Jobac (1974-1992), Un bagatge lleuger i obert en desencís i utopia de la joventut consonància amb l’indecís moment a Catalunya. El llibre, escrit per que es vivia a Catalunya i al món. Els la historiadora Montserrat Sintes i grups van fer-se Moviment i confluirien Bou, que es presenta al públic el 16 de juny, amb la JOC uns vint anys després, en un procés explica la història de la Jobac en el context de que pretenia reconstruir la pastoral de moviments l’època a partir d’entrevistes amb antics militants i de joves sense renunciar a l’esperit fundacional de consiliaris, i de la documentació arxivada a l’Arxiu Joseph Cardijn. Nacional de Catalunya. A Barcelona i a Catalunya es va viure una crisi La presentació de la història de la Jobac és una d’àmbit global que va fer tancar fàbriques. Apareixia oportunitat per a un retrobament històric entre amb força un atur que colpejava principalment els els que hi militaren. Què se n’ha fet de tots joves. Altrament, les creixents possibilitats per a aquells militants?, recordant aquelles estrofes accedir a la formació universitària i una emergent de l’entranyable Pete Seeger: “Què se n’ha fet cultura del lleure anirien configurant canvis d’aquelles flors?”. Doncs la resposta el 16 d’octubre profunds en els mecanismes de socialització del als Salesians de Rocafort a Barcelona en una gran joves. La Jobac es deixava modelar pels avatars trobada que servirà per presentar el llibre i perquè de l’època, amb l’única obsessió de trobar els aquells nois i noies dels anys 70 i 80 comparteixin instruments idonis per a educar els joves en la fe ara amb perspectiva històrica les seves flors, les compromesa i rellançar la JOC, el referent històric que han nascut i les que s’han marcit. I les que en el que s’havien fixat els joves consiliaris que naixeran... impulsaren la Jobac. Salvador Clarós és sindicalista Per a unes comunitats socialment atentes El 4 d’abril el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, va presentar la “Guia per a unes parròquies i comunitats socialment atentes”, que ha preparat l’Equip de Pastoral P  Obrera del Bisbat. Ho va fer en el marc de les Jornades Quaresmals de l’arxiprestat  de Piera i Capellades. Conté orientaciones pràctiques perquè parròquies, comunitats i   moviments puguin revisar la seva praxi pastoral; i proposa un seguit de suggeriments amb vista a donar respostes als problemes que la crisi actual està plantejant, sobretot Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat entre la classe treballadora, les capes mitges empobrides, el món rural, els immigrants i les dones. Lluitar contra la pobresa, l’exclusió social, defensar els més desafavorits, promoure la justícia i la vida digna és un deure essencial de la comunitat cristiana. L’Equip de la Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu es mostra particularment actiu. Així, a més de publicar regularment el butlletí titulat “Crit Solidari”, anuncia per al 26 de maig una altra taula rodona a Sant Vicenç dels Horts sobre els efectes de la crisi i les iniciatives per combatre-la o, si més no, amainar-ne els efectes. J.T. 10 Publicat a la revista El Pregó, núm. 412 de 15 de maig del 2011
  • 11. El debat de l’agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla Refundació de l’esquerra Quim Cervera Manuel Valls, alcalde d’Evry, pot ser un dels ecologista, feminista, pacifista, pel quart món, elegits per liderar el Partit pel tercer món, de joves, de dones... i tots aquells Socialista francès. M’ha moviments que podríem anomenar d´una “política caigut simpàtic en primer i cultura de la pau i de la solidaritat”, i així seguir lloc perquè és un barceloní configurant un moviment internacional per una i en segon lloc perquè nova globalització, basat en els valors de la justícia, es veu atrevit a renovar la llibertat, la pau i el pa, treball i cultura per a l’esquerra a Europa i obrir-li futur. tothom. Per a la nostra esquerra catalana plural seria molt 4. Una revisió de l’esquema assumit acríticament convenient, en vistes a la refundació de l’esquerra, per molta part de l’esquerra, de la divisió de la fer servir les seves propostes per plantejar-se: realitat social entre el que és públic i el que és 1. Una reconsideració de la utopia socialista (“a privat. Penso que és un esquema caduc, que no cadascú segons el seu treball”) per tal que respon a la realitat molt més complexa. Més aviat impregni les seves polítiques i no es quedin produeix conflictes falsos i infecunds entre escola senzillament en una bona gestió del capitalisme, privada, escola pública, sanitat privada i sanitat reformant-lo, o evitant els seus efectes destructius pública... En la nostra societat a més del mercat en la dignitat de la majoria de la població, amb (sector privat...), Estat (sector públic), existeix la unes polítiques socials, que sovint esdevenen societat civil (entitats del tercer sector, empreses purament assistencialistes. Cal posar en qüestió d’economia social, entitats i ONG). O ens trobem de nou el mateix sistema capitalista. Per això cal amb un sector de l’esquerra, que segueix defensant una reflexió sobre les noves dimensions que el de paraula el sector públic però a la pràctica sistema ha adquirit (globalització, depredació, malpacta (fins i tot menysprea) amb el tercer sector augment de la pobresa, segregació d’un discurs perquè li solucioni aquells buits que l’Estat no pot ideològic justificador transmès a través de les grans omplir, i així li resol de forma més barata. O ens empreses de comunicació i en la xarxa...). Ens cal trobem amb una esquerra que segueix confiant doncs avançar vers el veritable “comunisme” (“ a de manera ingènua en l’Estat, que el percep quasi cadascú segons les seves necessitats”) en el segle com omnipotent. Caldria que l’esquerra propiciés XXI. Ens cal molta imaginació i elaborar discurs un nou pacte entre societat civil, estat i mercat. utòpic i estratègic que expressi els desigs del poble 5. L’esquerra, a vegades, sembla que tingui por del i l’aglutini. desenvolupament de la democràcia. No acaba 2. Una revisió autocrítica sobre el nacionalisme. de valorar la importància que tindria que els Certs grups de l’esquerra política encara el veuen estrangers votessin, que s’elegissin els alcaldes massa unilateralment, com un moviment burgès i directament, que els partits presentessin llistes els costa descobrir la pluralitat del nacionalisme, obertes, o que d’una vegada aprovin una bona i per tant la seva vessant popular i obrera. Altres proposta de distribució del territori (llei de sectors de l’esquerra els costa relacionar la lluita vegueries suprimint les diputacions) i una llei nacional amb la lluita de classes i no prioritzar electoral... Alguns sectors encara són reticents en una o altra. Seria necessari retornar a les anàlisis fer consultes populars (sobre la independència, de Maurin i de Nin per recuperar la relació que o sobre temes de la vida quotidiana, ciutadana, hi ha entre la reconstrucció nacional i la superació laboral...). Convindria avançar en la democràcia del capitalisme per encaminar-nos vers un directa, aprofitant les possibilitats de les noves sistema més fraternal. Per això caldrà tenir en tecnologies. compte avui, els canvis socials, la globalització i la 6. Seria finalment molt positiu que l’esquerra canviés importància de els noves tecnologies i dels mitjans d’esquema mental en la seva tradicional anàlisi de comunicació. sobre el fet religiós. Però això pot ser motiu d’un 3. Un treball d’aproximació entre el moviment obrer i sindical, els moviments ciutadans i els moviments altre article. Quim Cervera és capellà i sociòleg 11
  • 12. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu La Sauva Negra Josep Pascual Passejarem per la Sauva Negra, petit espai En record de l’Oleguer Bellavista, protegit declarat d’interès natural, que conté que em va fer conèixer aquest indret les restes d’una antiga fageda (el topònim està documentat ja el 1121). «És un espai representatiu del paisatge subhumit de l’altiplà del Moianès que acull una mostra significativa de la irradiació extrema d’unitats de vegetació extramediterrànies, destacant la presència relictual, i extremadament singular en aquest territori, de la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià.» (De la Declaració d’espai d’interès natural) Partim de Castellcir. La pista de terra surt arran del Local Social i l’escola bressol. És la que mena al Castell i a l’església de Sant Andreu. Baixem per Negra. Comencem a veure algun faig entre roures, uns revolts pronunciats. Deixem a l’esquerra un pi roig, blades, aurons i moixeres. Tirem endavant. parell de camins. La vista s’eixampla cap a la dreta De cop el bon camí sembla que es talli i un corriol i veiem Sant Andreu de Castellcir. Deixem un altre s’enfili per la dreta i un altre davalli per l’esquerra. camí a l’esquerra. Aquest que baixa ens porta a la font (sulfurosa?). Arribem a una cruïlla ampla. I ara sí, prenem el Raja poc i presideix una placeta amb un roure i un camí de l’esquerra, per damunt una gran llosa de grèvol al mig. pedra. De seguida veiem unes naus de granja i Ca Deixem la font a la nostra esquena i baixem per l’Antoja. Les voregem. Davant, enlairat, albirem l’obaga per un caminet cap al torrent. Primer baixa el castell de Popa. A l’esquena ens queda Sant poc, però aviat fem un revolt fort a la dreta i baixem Andreu. Avancem. Deixem un camí que trenca cap de valent per la fageda fins a trobar un camí ample. a la dreta, i al cap de molt poc, un altre. Aviat ens Fita. Si tiràvem cap a la dreta aniríem a Santa quedaran a la dreta, entre l’arbreda més enllà d’un Maria Savall. Nosaltres tirem cap a l’esquerra. El camp, les restes difícils de distingir d’una torre camí travessa la fageda i segueix el torrent. A poc de defensa (s. xi-xii), la Torrassa o la Torrota dels a poc la deixarem enrere. Passem una porta i se’ns Moros. uneix un camí per la dreta, a la confluència sembla No trigarem a deixar un camí a mà esquerra endevinar-se la resta d’un pou de glaç. El camí es (tornarem per aquest). Passem una tanca i fa menys ombrívol. Un parell de cops travessem travessem el torrent de la Sauva Negra. Pugem. el torrent, deixem enrere un mas enrunat. Passem S’obre la vista. El castell, davant, i a l’esquerra, els una tanca i aviat se’ns ajunta per l’esquerra el camí camps del Pla Fesoler. Continuem pujant. Passem que hem fet de pujada: de seguida som al pla de la una cadena i una porta. Som a l’altura del castell. Torrota. A partir d’aquí desfem el camí tirant cap a El mirem de tu a tu. Deixem un camí que trenca a Ca l’Antoja i Castellcir. la dreta. Arribem a un coll. Tirem recte endavant, passem una cadena i ja s’endevina la Casanova del Recomanem seguir el recorregut, i contextualitzar- Castell. lo dins el seu entorn, amb el mapa Cingles de Bertí d’Editorial Alpina. L’excursió, d’unes tres hores Just abans de la casa, deixem la pista i passem a i mitja a pas tranquil, és per a qualsevol època tocar d’una pilastra. Tirem pel camí (no gaire de l’any, però especialment recomanable a la evident al principi) que planejant voreja el turó primavera i a la tardor. La passejada que hem fet de sobre la casa. A l’esquerra, un camp. Al fons, potser us animarà, en altres ocasions, a arribar-vos a ponent, destaca la silueta del Montcau i de a l’església de Sant Andreu (s. xi), al castell de la Montserrat, i més a prop, la gran masia de la 12 Talladella i la urbanització de La Penyora. Acabat el camp, ens anem endinsant a l’obaga de la Sauva Popa o de Castellcir (s. x-xi) o a les ruïnes de Santa Maria Savall (s. xi-xiii).
  • 13. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Viladecans Punt de Trobada Mercè Solé Viladecans Punt de Trobada és una I un espai respectuós. En els petita revista que vam començar darrers anys, sentim pedregar fa quatre anys a Viladecans. La i pedregar fort, en alguns iniciativa va sorgir d’un grup de mitjans de comunicació, tant de persones de diverses entitats i de la premsa escrita com de ràdio i diferents sensibilitats polítiques, televisió. En el millor dels casos, amb l’objectiu de facilitar un espai les coses es diuen pel broc gros, de comunicació i de reflexió sobre sovint de forma superficial la ciutat de Viladecans. Un espai i sense contrastar. Un petit i independent del poder municipal, modest antídot és treure’ns de fora dels circuïts comercials i sobre les consignes, intentar accessible a la col·laboració de veure la complexitat de les tanta gent com fos possible. I amb coses, obrir els ulls i aprendre la voluntat d’esdevenir un servei a analitzar-les, a veure’n causes per a la difusió de l’activitat d’altres i conseqüències, a argumentar entitats. Una cosa semblant a propostes i a escoltar els L’Agulla, que coneixeu bé, però en arguments del veí, aprendre a clau ciutadana. crear consens i a promoure la El Punt de Trobada té una periodicitat mensual, es llibertat d’expressió, això sí, sense insultar ningú i distribueix per correu electrònic i arriba a unes signant allò que s’escriu. Fent allò que de vegades 1.300 adreces. Compta amb un blog i amb la xarxa els polítics no saben fer: pedagogia. La llibertat del Facebook. Funcionem de manera totalment d’expressió comporta corresponsabilitat. voluntària. Les poques despeses que tenim es Valorem l’aportació de la gent senzilla. No és una financen amb la quota dels membres del Consell de revista de savis ni de grans col·laboradors, ni de Redacció i hem acordat renunciar a subvencions. persones que pretenen tenir tota, l’absoluta raó o El Punt de Trobada sorgeix en una ciutat on no hi ha la veritat, sinó una revista on qualsevol persona pràcticament mitjans de comunicació locals, llevat pot col·laborar-hi. Cal treure tot el potencial d’un parell de publicacions de distribució gratuïta comunicatiu que portem dins. de caràcter mensual i del butlletí municipal, orientat I un espai on pugui fer-se visible allò que de a justificar l’actuació municipal i no pas a descriure vegades no es veu perquè no se’n parla, però que la vida i inquietuds dels ciutadans. Per això mateix existeix: les aportacions i experiències positives és convenient expressar altres punts de vista. de persones i entitats, de Viladecans i de fora, el Sobretot si ens creiem que això de la democràcia patiment d’alguna gent que viu a la marginalitat parteix del joc participatiu de cadascú de nosaltres. o que sol ser objecte de tots els tòpics negatius del Viure la ciutat a fons és saber què volem i com ho món; els efectes “col·laterals” d’algunes mesures volem, i estar disposats a treballar per assolir-ho. socials i econòmiques a la nostra ciutat… La vida Això, sens dubte, contribueix a construir això que dels homes i dones treballadors, al món de la en diuen “cohesió social” i de què a Viladecans no pagesia, de la indústria o dels serveis en el nostre anem sobrats. cas, que no serem mai ni famosos ni triunfitos, però És un espai crític, per una altra banda, perquè de que som a la base d’allò que és la nostra ciutat i que vegades el nostre sentit crític més aviat sembla tenim una massa desconeguda història col·lectiva. una perpètua reclamació d’atenció als meus, En resum, un espai per fer cultura, en el sentit més únics, immensos, individuals problemes. Sense autèntic de la paraula. contrapartides ni obligacions. El sentit crític comporta també drets i deures, esperit col·lectiu, http://puntviladecans.blogspot.com prioritats clares, recerca d’alternatives i de propostes, i compromís per dur-les a terme. puntviladecans@gmail.com 13
  • 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades L ’AUSTERITAT COM A VALOR. Ara de l’Església a Espanya encarregat pel cardenal es torna a fer servir normalment la Vidal i Barraquer i que el mateix cardenal va fer paraula austeritat. Semblava proscrita, arribar a la Santa Seu, s’hi deia: “L’oficialitat probablement per un mal entès estat del del Catolicisme durant la monarquia ha benestar que no tenia en compte que perquè un impedit veure l’autèntica realitat: Espanya no sistema social sigui just ha de ser comptablement és realment el país catòlic que sembla”. ¿Com sostenible. O sia, que no ha de ser malbaratador. és possible, aleshores, que encara avui hi hagi Potser no està bé dir-ho, però a mi em reconforta una part tan important de la jeraquia catòlica veure que teníem raó els que sempre hem cregut que continuï reclamant que l’Estat actuï amb que l’orgia del benestar era un pecat social que criteris de protector dels desigs i plantejaments caldria redimir algun dia o altre. eclesiàstics? ¿Però que no veuen que això és la La mala premsa del mot tenia algun origen en la mort de l’Església catòlica? Josep Lligadas llunyana economia de postguerra viscuda pels D pares i els avis. Un temps que no havia de tornar, E S A P R O F I TAT S . És la sensació que i per tant un mot que no caldria recuperar. Si em produeix un fenomen que en Quim per cas es parlava eufemísticament d’ajustar el Cervera descriu molt bé en el seu llibre cinturó quan venien temps de vaques magres i Església mare-creu (Edicions Saragossa, calia una certa contenció temporal. Deixant clara Barcelona 2010). Cada cop veig els meus però la diferencia amb d’altres connotacions més voluntariosos amics capellans més escanyats afranciscanades o directament ermitanes, gens de temps i d’activitat: se’ls menja sobretot la de moda, que s’associaven al conservadorisme parròquia amb tot el que comporta: catequesi, catòlic. misses, casaments, bateigs, confirmacions, L’esquerra socialdemòcrata ha menystingut joves, grups parroquials, consells, esplais, i l’austeritat com a valor. Ha enfocat ingènuament la moviments, i tasques diocesanes... Han de disputa de plusvàlues i la redistribució de la riquesa fer tots els papers de l’auca. I el fet de ser sense denunciar el malbaratament. En poques consiliaris de moviments, per exemple, no paraules, hem cregut que la justícia consistia a els allibera de cap tasca parroquial. I els laics elevar el nivell de vida dels treballadors perquè tots i laiques de les parròquies es van fent grans, fóssim rics. Les desigualtats, que si bé s’atenuaren molts d’ells acumulen una bona experiència i amb el creixement de les classes mitjanes, es una bona formació... que no sol rendir gaire perpetuaren i s’incrementaren en relació a les per a la comunitat, perquè no se’ls encomanen classes marginals i sobretot a les poblacions de feines de responsabilitat. De vegades aquestes països poc desenvolupats, augmentat la injustícia tasques no es volen assumir prou, de vegades global. no se sap delegar. No sé ben bé què passa, La pobresa no té res a veure amb l’austeritat. Ser però és una llàstima. Em fa la sensació que auster vol dir voler viure amb menys, només amb estem desaprofitant una bona oportunitat, que allò que cal, i prou. Aquest valor tan evangèlic pot d’aquí uns anys ja no serà possible. La solució estar ara obrint els ulls a les esquerres gràcies a la diocesana sol passar per ordenar diaques lliçó de realisme de l’actual “crisi del deute” com permanents i la sensació és que així més aviat l’anomena l’economista Josep Oliver. Tenim un es vol descarregar els capellans d’algunes deute per retornar que comporta renúncies i obliga feines, i no tant potenciar el ministeri diaconal. a decréixer en l’estil de vida. Serà que l’Evangeli Perquè en els laics i laiques no s’hi confia gaire, sempre té alguna cosa a dir i una esperança per per no dir gens. I la gent jove més aviat tendeix oferir quan s’ensorren les ideologies. Salva Clarós a desenvolupar una teologia justificadora del paper “sagrat” del clergat, a gran distància de la gent, que sempre es veu com a contaminadora. És una realitat que em fa mal als ulls, sobretot quan E es parla tant de “noves evangelitzacions”. Qui SPANYA CATÒLICA. El cardenal Vives esperen que faci la feina? Mercè Solé i Tutó afirmava l’any 1906: “A Espanya la religió mor a poc a poc sota l’ombra de 14 la protecció de l’Estat”. I el 1931, a l’inici de la república, en un informe sobre la situació
  • 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Poble Valencià i dos del PSOE. feministes d’aquí i de fora que Ara, de Compromís n’hi ha sis, i aporten vivències i pensament del PSOE un. És dels poquíssims sobre temes d’actualitat que ens llocs del País Valencià on el PP qüestionen moltes coses que no ha presentat candidatura. Per s’accepten simplement perquè tot plegat, val la pena anar-hi. les diu l’Església. Tot el llibre Josep Lligadas és fruit del compromís per la formació de les dones i per la denúncia profètica feta amb respecte, però amb la llibertat que dóna saber que anem per bon camí, seguidores de Jesús, evangelitzadores dels apòstols. La il·lustració de la coberta, un dibuix de Josep Perpiñà per al CDE, representa Maria de Magdala que corre a anunciar la Otos, Ca les Senyoretes, els bona nova de Jesús, figura que el rellotges de sol i un ajuntament CDE ha reconegut com a patrona. atípic. Us convido a tenir aquest llibre Otos és un poble de 500 habitants entre els vostres més estimats; és de la Vall d’Albaida, al País un referent del que fan les dones Valencià. Una part treballa al perquè l’Església de tots sigui camp, però la majoria vivia cada dia més que una promesa de les fàbriques tèxtils de les Una història necessària. llunyana, una realitat propera. poblacions properes, i ara hi ha Col·lectiu de Dones en l’Església Ernestina Ródenas molt d’atur. Ca les Senyoretes 25 anys (1986-2011). Sefa Amell, és una casa que era propietat Joana Ripollès i Magda Tomàs de dues germanes, que eren les (ed.). Barcelona, Viena Edicions, riques del poble. Quan van morir, 2011. la van comprar uns familiars que Sefa Amell, Joana Ripollès l’han convertida en allotjament i Magda Tomàs, sòcies del rural, molt agradable i ben atès. Col·lectiu de Dones en l’Església El propietari, d’altra banda, és (CDE), són les editores d’aquest professor d’institut a Gandia, llibre que recull l’experiència i el escriptor de tota mena de pensament d’un grup de dones gèneres i, sobretot, un activíssim que es van atrevir a preguntar- constructor de rellotges de se per què, si en la societat les sol. Els rellotges de sol són un Cartes d’un cristià tranquil. dones anaven donant passos atractiu bàsic del poble. N’hi Jacint Torrents. cap a la igualtat de drets amb ha de totes menes i a tot arreu. els homes, en l’Església era, i és Aquest és el títol d’un llibre que Uns de construïts pel propietari encara avui, un tema tabú i les fou presentat el dilluns 11 d’abril de Ca les Senyoretes, i altres per dones continuem discriminades d’enguany, a Castellar del Vallès. altra gent també interessada. pel que fa a la nostra participació L’autor, Jacint Torrents, és fill de I l’afició s’ha estès per tota la i a l’accés als espais sagrats i de Santa Coloma de Gramenet i comarca, de manera que s’hi responsabilitat dins l’Església resideix actualment a Castellar, pot fer la “ruta dels rellotges de catòlica a la qual pertanyem, on s’edita el setmanari Forja. En sol”. I finalment, l’ajuntament és espais i responsabilitats reservats la seva joventut va fer filologia d’allò més atípic al País Valencià. als homes en exclusiva. El llibre és catalana i crítica literària. En Abans de les darreres eleccions, fàcil de llegir per la varietat de les aquest setmanari, a partir del de set regidors, cinc eren de Compromís – Iniciativa del aportacions: sòcies i socis del CDE que hi diuen la seva, teòlogues 2004, Jacint Torrents hi començà a publicar periòdicament sota 15
  • 16. l’epígraf de “Cartes d’un Perquè, diuen, sortir junts en cristià tranquil” uns escrits familia i amics, és crèixer junts. prou interessants com perquè Hi trobareu idees de tota els amics i lectors habituals mena: espectacles infantils, l’encoratgéssim a aplegar-los parcs, festes populars, tallers en un llibre (hi ha poc més als museus i excursions fàcils d’una cinquantena de cartes). amb bici o caminant arreu de Ell mateix, en la presentació, Catalunya. L’equip de Demà explicà el perquè d’aquestes sortim. tres paraules: “cartes” (el gènere epistolar és prou present en la literatura), d’un Pregàries per adults que sóm “cristià” (ell pensa que no ens com nens. Francesc Cònsola. n’hem d’amagar per res, oimés Abadia de Montserrat, quan s’ha viscut amb goig Barcelona, 2010 el fet de ser-ne) i “tranquil” (perquè tot i que moltes coses La persona que prega ha après ens neguitegin, ho volem viure a estimar-se. La seguretat amb pau). Aquestes cartes, li ve donada per la certesa diu l’autor, estan escrites des d’una experiència que ell ha de l’esperança per a infondre realitzat. Aquesta experiència esperança. També és una virtut fonamentarà la seva vida donant que ens cal! L’autor parteix de un sentit als esdeveniments i a l’observació de la vida real, la complexa realitat quotidiana. Pregar és sempre quelcom Super-vivències quotidianes. de fets i sobretot de persones Maria Escalas. Col·lecció Emaús que ha conegut, de situacions personal que no es basa en la por sinó en l’autoestima que 93. Centre de Pastoral Litúrgica. dures o tendres que ens porten Barcelona 2011. a pensar. Parla de tu a tu a neix d’una experiència amb aquestes persones, comparteix Déu. Quim Cervera La Maria Escalas, mataronina i els seus neguits i esperances, mallorquina, músic, professora, exerceix el que avui s’anomena cristiana, mare d’en Miquel l’ètica de la compassió (del i d’en Mateu, casada amb en posar-se a la pell de l’altre), sense Jordi... i moooltes més coses, té imposar, escoltant, comprenent, un blog (www.mariaescalas.cat) dialogant... són cartes que fan esplèndid, d’aquells que es fan de bon llegir, perquè són breus llegir i que enganxen, on exposa i molt ben escrites, i perquè en les seves supervivències diàries totes es respira l’aire fresc de i les seves SUPERvivències, l’evangeli de Jesús. Estic content veritables càrregues de www.demasortim.com profunditat. d’haver-ne escrit la presentació. demasortim@gmail.com Potser no el trobareu a la vostra El CPL n’ha publicat alguns llibreria; per comandes, us Un grupet de mares i pares que fragments. És una bona mostra podeu adreçar al telèfon 93 714 han dedicat el seu temps lliure de com reflexionar sobre el 30 71 o bé a: jacint2009@hotmail. a muntar una web de sortides dia a dia, de com compartir la es El llibre es ven a 15,00 €, i activitats en família per tal fe sense pretensions, de com més les despeses d’enviament. de donar a conèixer un munt afrontar les alegries i les penes Miquel Raventós d’activitats, rutes i tallers per de la vida. Molt recomanable! poder compartir amb els fills. Mercè Solé Avui cap força crea valors d’il·lusió. El retall L’única excepció és el culte a la cobdícia. Rafael Argullol. El País, 16 d’abril de 2011