Punt de Trobada 47

1,315 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,315
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
346
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt de Trobada 47

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 47 Any 5 15 de setembre de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Tots, totes, som Viladecans En els primers anys de la democràcia va fer fortuna una expressió de Jordi Pujol: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya”. Una expressió que va obrar com a factor de cohesió tallant d’arrel qualsevol pretensió de deslegitimació de la immigració que havia arribat a Catalunya provinent d’altres punts de la península. Al costat d’aquesta formulació convivia bé la consciència de classe obrera, que reivindicava, a través dels partits d’esquerra i dels sindicats, unes condicions dignes de treball per a tothom. Sensació d’unitat, de potència i d’esperança en un moment d’un cert optimisme social malgrat les fortes crisis econòmiques que deixaven tanta gent a l’atur i malgrat la progressiva fragmentació del món laboral. Avui vivim un moment de desencís, de crisi econòmica, d’escepticisme i, per què no dir-ho, d’un gran individualisme, un cert egoisme social. I moltes coses han canviat: el món del treball, el consum, les noves tecnologies... L’accés dels joves a una feina digna és gairebé una utopia. I avui els immigrants a Catalunya arriben de força més lluny, amb la qual cosa s’aguditza la sensació de distància cultural i els nouvinguts no tenen els mateixos drets de ciutadania que els catalans. La duresa de la crisi, la por a la diferència i a veure rebaixat el nivell de vida, i l’oblit de què significa una democràcia porta alguns a utilitzar els immigrants com a caps de turc, significant-los com la causa de tots els mals. De vegades directament, de forma barroera, clarament xenòfoba, de vegades amb sobtilesa, com quan s’escampen rumors sobre la immigració que resulten difícils d’eradicar justament perquè són això, rumors, que no van acompanyats de fets reals contrastables. Doncs bé. Són viladecanenques totes aquelles persones que viuen i treballen a casa nostra. Només si aquest és el nostre horitzó aconseguirem una societat madura, solidària, confiada, on hi hagi futur i esperança per a tots. Aquest és l’únic camí per tallar el racisme i per prevenir la violència. Sumari Equip de redacció 2 L’informe del Síndic de Greuges de Viladecans.Vicenç Mazón Anna Besora M. Carmen Castellano 3 Festa, festa, festa... Miguel de la Rubia Maria Comas 4 Dos llibres per mirar la nostra història. Mireia Comas i Manuel Josep Ginjaume Simó Josep Lligadas Miguel de la Rubia 5 L’aplec de Sant Ramon. José Luis Atienza Mercè Solé 6 Han desaparegut dos balustres de porcellana del segle XIX (els quals, tot sigui dit, no compartim de la Torre Modolell. Josep Lligadas necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). 7 Turismo de calidad barato, es posible. José Antonio Monteagudo La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 8 El desarrelament de les botigues amb imatge corporativa. geu rebre’l només cal que ens ho Mercè Solé comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 9 El racó de la lectura: El club dels optimistes incorregibles & nos arribar la seva adreça. Gràcies. Olor de colònia. Bàrbara Lligadas Si voleu enviar articles per publicar, 10 Una duda razonada. David Rebollo tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 11 Quan un vall no és una vall. Josep Lligadas o les 600 paraules. Els hauríem de 12 La mirada aguda: Blauet. Eio Ramon tenir abans del dia 8 de cada mes. 13 Les nostres entitats: AMIC-UGT de Catalunya El nostre correu electrònic: 14 Històries viladecanenques: Consell de guerra sumaríssim. puntviladecans@telefonica.net Andreu Comellas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 16 Conèixer Viladecans: Qui era Joan Balletbò? Josep Lligadas Segueix-nos al Facebook
  2. 2. L’informe del Síndic de Greuges de ViladecansÉ s la segona vegada que 75%, dels quals he presentat 11 es publica en aquesta recomanacions i me n’han acceptat revista un article de la el 82%. Destacar que si afegim a Sindicatura. La primera les recomanacions acceptades,va ser al març del 2008, amb els expedients tancats peruna entrevista quan feia un any mediació en haver-se solucionatque vaig prendre possessió del en el seu tràmit, considero quecàrrec com a Síndic municipal de el 89% de les queixes s’han resoltgreuges de Viladecans. En aquest favorablement.temps vull remarcar la satisfacció Les recomanacions realitzadesque dóna la tasca i el servei que principalment són motivadespuc oferir a la ciutadania de per haver trobat anomalies enViladecans. el procediment administratiu, Reflexions en relació alAquesta vegada faig un resum d’altres per manca de resposta mil·lenaridel quart informe corresponent d’instàncies i unes altres pera les actuacions de l’any 2010 i inactivitat municipal davant En relació a la celebració delque vaig presentar el passat mes denúncies del ciutadans per Mil·lenari de Viladecans vaigd’abril al Ple Municipal, en el problemes de soroll. pensar en veu alta com seriaqual vaig tractar per una banda aquella Catalunya de l’any 1011. Una Catalunya feudal,les dades estadístiques i per una Peticions i on van aparèixer les primeresaltra unes reflexions. consideracions al Ple organitzacions que pretenien donar refugi a les personesDades estadístiques Vaig demanar als membres indefenses, que es van estendre del Ple municipal que treballinEl 2010 hi ha hagut 241 per transmetre als ciutadans la des de la Catalunya Nordactuacions (consultes i queixes). importància d’exercir el dret de cap al sud, salvant totes lesDe les 186 consultes, el 40% vot, atenent que durant molts distàncies en el temps, aquelleshan estat relacionades amb anys vam ser súbdits i ara en organitzacions van representarl’àmbit municipal, la resta democràcia hem de valorar el fet els primers embrions de leseren de competència d’altres de ser ciutadans. actuals institucions per a laadministracions o d’àmbit civil i defensa de les persones davant En aquest mateix sentit vaigprivat. De les 55 queixes, 51 han de les administracions. expressar que democràcia ésestat admeses a tràmit, 30 eren Des de l’any 1011 fins ara hi ha participació i participació éscompetència municipal i la resta hagut un llar camí, amb avenços garantia de drets. La sindicaturahan estat derivades a d’altres i retrocessos en drets, però la municipal de greuges és una einaSíndics. realitat ha estat ben tossuda i de la democràcia, que vetlla perLes queixes les he dividit en quatre garantir els drets de la ciutadania perseverant, sempre la ciutadaniaàmbits: administració general, en relació a l’actuació u omissió de s’ha sortit amb allò que creia, pervia pública, serveis a les persones l’Ajuntament de Viladecans. això ara en temps difícils de crisii ordenació del territori. Significar no hem de devaluar tot allò que També vaig indicar-los, queque en l’àmbit d’administració ha costat tant d’aconseguir. S’ha per a la propera legislaturageneral han estat el 40% de les de posar imaginació i liderar es fixin nous reptes per anarqueixes, especialment el tema de avanços per aconseguir nous avançant en la governança, ambsancions. A continuació amb un reptes socials. nous indicadors de gestió per28% en l’àmbit d’ordenació del Vicenç Mazón millorar la transparència i lesterritori, amb els temes d’obres/ www.sindicatura.viladecans.cat bones pràctiques, així com eldisciplina urbanística i soroll/ desenvolupament d’ordenancesmedi ambient. que recullin les noves exigènciesDels expedients tramitats davant sorgides pels avanços tecnològics.l’Ajuntament n’he resolt elViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 2
  3. 3. Festa, festa, festa...L es festes majors no sempre han estat iguals en el temps, a cada moment tenen un significat diferent. Però no només han estat diferents respecte al momentcronològic, també ho han estat en relació a l’àmbit,ja sigui rural, ja sigui urbà.Viladecans, una ciutat que durant els darrers 50 anysha crescut multiplicant la seva població, ha passatde ser una població principalment agrícola a ser unaciutat industrial i de serveis. La constant arribada depersones primer de la resta d’Espanya i darreramentde tot el món ha creat un mosaic demogràfic quesempre ha calgut cohesionar. I es per això que enshauria de servir la Festa Major en aquest moment.La Festa Major ja no és aquella que celebrava lacollita agrícola, ni aquella dels focs, l’envelat i el ballde Festa Major dels anys 60 quan la gran arribadad’emigració. Avui, la nostra ciutat és una realitatmolt complexa que exigeix un lloc de trobada i capmoment millor que aquests dies. Aquests dies no tansols han de ser un moment de gaudir si no que hade ser un moment i lloc d’expressió col·lectiva. Unmoment on la ciutat es vesteix de llarg i s’engalanaperquè es la Festa de tots i totes, un moment del quals’ha de participar activament.A la nostra festa hi ha molts esdevenimentslúdics, musicals i esportius prou interessants i La Mamullada 2011multitudinaris com per continuar donant-hi laimportància que tenen, però també s’inicien novespropostes que poden fer una mica més participativa iàmplia l’oferta lúdica. Els focs, els balls, els correfocs,les actuacions musicals, els actes esportius i altresactivitats culturals i tradicionals són esdevenimentsarrelats ja a Viladecans però ara podem veure altreselements festius com la Mamullada o els actes delMamut que permeten avançar en aquest propòsit Presentació del videode cohesionar, una mica més, la nostra ciutat. de l’ascensió al Sisha Pagma, per part de J.C.Sembla que en temps de crisi l’austeritat hagi de Vizcaíno al Pau Picasso.retallar aquestes despeses perquè són despesesevitables, però res més lluny de la realitat, les festessón una necessitat col·lectiva i encara que es retalliaquesta inversió econòmica hauríem d’apostar per Inauguració de l’exposició sobre Raíces de Andalucíareforçar la inversió humana per reomplir aquestbuit que deixarà la manca de diners. És entre totsque farem que la Festa Major de Viladecans siguicada dia més important, com a mínim a les nostresvides, i que no hi hagi gent que vol fugir de la nostraciutat aquests dies o que ni tan sols sàpiguen què esuna Festa Major. Miguel de la RubiaViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 3
  4. 4. Dos llibres per mirar la nostra història Darrerament han aparegut dos llibres que parlen de la nostra història. Són llibres molt diferents, amb pretensions i objectius molt diferents, i adreçats a lectors molt diferents. Però en tot cas, val la pena de ressenyar-los aquí. I per això hem demanat als seus autors que ens ens parlin. 1. El llibre la Baronia 2. Presència mil·lenària d’Eramprunyà. de l’Església a Viladecans. Cantarell, Elena; Comas, Mireia; Muntaner, Manuel Simó. Parròquies de Viladecans, 2011. Carme (eds.). Lleida: Pagès, 2011. 447 pàgs. 140 pàgs. El llibre de la baronia El llibre ha estat escrit en d’Eramprunyà és el marc de la celebració un manuscrit que del mil·lenari de l’aparició hem de vincular a documentada del nom de la l’heretament per nostra vila. part de Jaume Marc,  L’Església, que compta membre d’una de  amb gairebé dos mil anys les famílies més influents de la  d’existència, sempre ha baixa edat mitjana  estat present des dels inicis de la història mateixa dels catalana, del castell  pobles, i aquest és també el d’Eramprunyà i cas de Viladecans, com ho el seu terme, que mostra l’existència del lloc i de l’ermita de Sales. s’estenia des del Llobregat fins al Garraf, incloent els llocs de Viladecans, Sant Climent El llibre no és una història exhaustiva de de Llobregat, Gavà, Castelldefels i Begues. l’Església a la nostra ciutat, ni està escrit amb cap És a partir d’aquest moment, l’any 1351, que intenció apologètica o reivindicativa, sinó que és, s’inicià el llibre amb la intenció de reunir-hi senzillament, obrir una finestra sobre el tema per tots els documents demostratius dels drets contemplar l’horitzó i destacar-ne algunes fites. que tenia sobre la baronia. El manuscrit va D’altra part, és obvi que la història de Viladecans, ser continuat pels seus descendents, que des de la perspectiva de l’actual ciutat, comença hi anotaren tot allò referent a la gestió del veritablement quan l’any 1746 s’independitza patrimoni, a més dels capbreus de les rendes eclesiàsticament de Sant Climent, alhora que que percebien del territori del castell. El llibre durant el segle XIX, i especialment el XX, viu un també conté relats autobiogràfics que fan espectacular creixement demogràfic. L’Església d’aquest manuscrit un dels pocs exemples intenta aleshores, amb persones i institucions, viure de memòries de senyors feudals que es un procés paral·lel. conserven a Europa. Va ser un document viu He escollit cinc blocs de temes, conscient que són fins a principis del segle xx, però a partir dels encara molts altres els punts que es poden investigar anys setanta es va donar per perdut. L’edició i escriure. Xuclant de tota la feina ja feta fins ara per que presentem consisteix en la transcripció nombrosos autors, he intentat afegir alguns temes del manuscrit, és a dir, es tracta d’una versió inèdits, deixant la porta oberta a altres aportacions. entenedora però totalment fidel a l’original Agrairé totes les observacions i puntualitzacions dels textos en llatí i en català dels segles que em puguin fer arribar els lectors i lectores xiv i xv. El llibre és, doncs, un referent de d’aquestes pàgines. gran importància per a aquelles persones Com afirmo a la conclusió, continuo pensant que interessades en conèixer la història del castell la recuperació de la memòria històrica és una eina d’Eramprunyà i el seu territori, així com imprescindible per a conservar la identitat dels també els homes i les dones que hi van viure pobles i de les institucions. durant l’Edat Mitjana. Manuel Simó Mireia Comas ViaViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 4
  5. 5. L’aplec de Sant RamonA plec vol dir aplegar gent, però aquest 4 de setembre falten deu minuts per les nou, hora de sortida dels caminants cap a l’ermita de Sant Ramon, i sobren ditsde les mans per comptar els aplegats a la font delsvoluntaris olímpics. Les coses milloren conformepassen els minuts i arriben homes i dones, nens inenes, amb bastons i sense, amb motxilles o sense.Seixanta persones, un grup gens espectacular peròsuficient per començar.Fas quatre passes i la ciutat ha desaparegut. És allà,les torres d’alta tensió ens ho recorden, però al teuvoltant és un altre univers, d’herbes, d’arbustos,d’arbres. La mà de l’home és present en algunalletja tanca feta amb filferro i trossos de plàstic,però està en minoria. La imatge de l’ermita estàsempre present, desapareix, però reapareix desprésd’un revolt. Quan de lluny veiem l’ermita de SantRamon sabem, sense perill d’equivocar-nos, quesom a prop de casa. Quan camines amb les cames iel cos desentrenat i mires cap amunt, trobes que elmodest cim està molt lluny i massa alt. Caminar engrup, compartir l’esforç de donar un pas rere l’altre,cansar-se en companyia, genera una transparentcomplicitat. Pujar la muntanya de Sant Ramonsempre és una suma de sensacions dels sentits, lacalor, l’ofec de les pujades, les olors dels arbres, els així pateixen mortaldat adolescent. Ens ensenya elsorolls del bosc, els ocres del camí, tots els colors del sistema experimental per regenerar la zona cremadaverd. Mirem molt. A la muntanya no mirem com a la fa dos anys, uns contenidors que recullen per a lesciutat, perquè mirem de lluny. Prenem perspectiva. plantes l’aigua de pluja i de la rosada en una inèditaEns saludem quan ens creuem pel camí. aliança entre plàstic i natura. Planten junts arbusts i arbres. Els arbusts creixen més ràpid, donen ombraEl matí està d’un nuvolós dubtós, de quan les i protecció als arbres, més lents, encara que acabinbruixes es pentinen i plou i fa sol. Cau una pluja pujant molt més alt.suau i breu, gairebé de mentida, que s’agraeix molt imulla poc. Cau una pluja fina, però en el cel de Sant Quan arribem a dalt, l’església i el bar estan de gomCliment ha sortit l’arc de Sant Martí. Tot i així fa a gom i l’esplanada plena de gent. El mirador éscalor. De tant en tant, després d’un revolt apareix una finestra oberta a la plana. Amb el mar blau alsuna brisa fresca que alleuja. L’ermita sembla peus, Viladecans sembla petit, i Barcelona senceraacostar-se i allunyar-se. El grup s’estira, i gairebé es desplega com una maqueta. Trobem gent de leses trenca com una Europa a dues velocitats. Hi ha tres vessants de la muntanya que ens uneix, Santels caminants experimentats, jo aquest matí ja he Climent, Sant Boi i Viladecans. Hi ha ambient festiu,pujat i baixat una vegada, i els desertors del sofà amb jocs, sardanes i els gegants de Sant Boi. Allà ési del comandament a distància, falta molt per fer una tradició dels primers diumenges de setembre,la parada? La parada d’avituallament serveix per enguany és el 75 aplec. Aquí és el primer, malgratbeure aigua, ajuntar-nos i veure’ns les cares més o que sempre hi ha hagut gent de Viladecans que hamenys congestionades per la falta de costum. fet aquests deures per lliure. Això mereix repetir-se, ens diem els uns als altres. Seria bonic que aquestEl camí s’empina, però l’ermita sembla més a prop. primer diumenge de setembre del 2011 fos elEl Joan Ramon, tècnic mediambiental, explica con començament d’una tradició incomprensiblementn’és de difícil replantar. Tenim un clima dur, amb ajornada.poca aigua. Si plantes arbres crescudets, has deregar-los periòdicament perquè sobrevisquin. I tot i José Luis AtienzaViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 5
  6. 6. Han desaparegut dos balustres de porcellana del segle XIX de la Torre ModolellS i passàveu fa unes ocupaven s’ha convertit en una a avaluar les intervencions que setmanes pel Jardí de vulgar barana de ciment. s’hi facin, de manera que tot es l’Ajuntament i miràveu El Grup Tres Torres, quan aquest pot anar destruint a poc a poc. les escales que pugen estiu ens vam adonar de la I tampoc no es duu a terme capcap a la terrassa de les antigues desaparició de les columnes, ens actuació de preservació, cosaescoles, la imatge que vèieu era vam posar de seguida en contacte que fa que tot plegat es vagila de la fotografia més gran de amb el Departament de Patrimoni degradant també a poc a poc. Deles dues que reproduïm al peu per saber què havia passat i què manera que una de les millorsd’aquesta pàgina. A la barana se n’havia fet de les columnes. riqueses patrimonials que tenimde dalt, a l’esquerra, s’hi veuen Al Departament ens van dir que a Viladecans, ens l’estem deixantles dues columnetes o balustres no tenien notícia que s’hagués perdre insensatament.de porcellana que quedaven del dut a terme cap intervenció allà, Per això, reclamem queque havia estat l’escala que va fer i que ho esbrinarien. En aquest l’Ajuntament, de maneraconstruir Magdalena Modolell moment, estem a l’espera de més immediata, es posi a la feina. Quel’any 1887, segons assenyala informació. posi en marxa un pla de proteccióla data que hi ha gravada a la de la Torre Modolell i tot el seu El Grup Tres Torres, i estemporta que dóna pas a la terrassa. entorn. Que s’iniciïn les tasques segurs que qualsevol ciutadà deAquella escala, aleshores, era de manteniment necessàries per Viladecans interessat pel nostretota balustrada, és a dir, feta de evitar que tot plegat es degradi patrimoni, estem molt preocupatscolumnes de porcellana com més. I que es comenci a actuar per per això que ha passat. Perquèaquelles dues. En total hi havia alguna banda. Per exemple, per mostra, per si no estava ja prouunes 140 columnes. la rehabilitació del Jardí. I per la clar, que el nostre monumentEn canvi, si passeu ara pel Jardí, més emblemàtic i representatiu, reobertura del pas des del carrerus trobareu amb la segona imatge la Torre Modolell i tot el seu de Jaume Abril cap al Jardí. No esque aquí reproduïm. Ja no hi entorn, corre greu perill. No hi ha pot esperar més. Cal actuar ja.ha les columnes, i l’espai que cap pla de protecció que obligui Josep Lligadas Vendrell La fotografia de l’esquerra és del juny de 2010. La de la dreta, del passat mes d’agost.Viladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 6
  7. 7. Turismo de calidad barato, es posible M i familia fue de aquellas que en los 70 vino a Catalunya en busca de una vida familiar más próspera, y de vacaciones, al pueblo. Teníamos a mi abuelo como jefe de mantenimiento del hotel y mi abuela como recepcionista complaciente y servicial con los clientes porque como buena gerente siempre quería que volviéramos a hospedarnos en su casa. La ocupación era del 140% entre primos, tíos, padres... familia diversa. No eran vacaciones de monumentos ni ciudades pero eran culturales por sus fiestas y las cuadrillas de chicos y chicas en bicicleta ofrecían el mejor turismo de ocio para un niño adolescente. Igual a mis padres les hubiera gustado pagarme unas vacaciones de intercambio para aprender inglés pero no existía la posibilidad y tampoco eran unas vacaciones de “derecho universal” aunque a mí ya me fue bien porque mi pueblo me permitió descubrir mundo y crecer. Pienso que igual no es del todo normal que un currito se vaya de turismo de calidad a Cancún después de haberse hipotecado a 35 años, comprado los muebles y cambiado el coche. Muy normal no es que tengamos que ver la Torre Veneciana de París York para sentirnos parte de este planeta porque se acaba valorando más a una persona por la gran cantidad de kilómetros que le ha hecho a su coche nuevo y es por eso que creo, que igual se ha desvirtuado la manera de hacer turismo y de conocer mundo. Igual hemos de parar y reflexionar sobre qué entendemos por turismo de calidad para no acabar marchándonos de vacaciones huyendo de nuestro mundo con la intención de conocer otro mejor. Yo entiendo por turismo de calidad aquel que la persona programa conjuntamente con sus compañeros de viaje y les permite poder compartir lo mucho o poco que tienen en visitar lo que no conocen y con la gente que quieren. Creo que si las personas no compartimos nuestras ilusiones y programamos nuestros viajes, o nuestra vida, no pensando en lo que queremos o en lo que nos gusta, es muy fácil optar por el turismo de borrachera y aislarse de lo bello que es el mundo y pasar de conocer la gente que vive en él. Por ello me uno a la campaña “Turismo de calidad barato, es posible” porque mi abuela siempre decía: “El dinero tendría que ser como los ajos. Que al año ya no sirvieran. Si el dinero fuera como los ajos la gran mayoría de los problemas que tenemos no existirían”. Mi abuela no hizo turismo, no conocía mundo pero era una persona de mundo. José Antonio MonteagudoViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 7
  8. 8. El desarrelament de les botigues amb imatge corporativaA quest any he tingut novament el privilegi de col·laborar amb la gent del Mamuta l’hora de preparar la FestaMajor.Una de les tasques que ensvam proposar va ser omplirels comerços de Viladecans democadors del Mamut perquèels posessin a l’aparador, percrear ambient de Festa Major.En vam repartir prop de 600. Ésuna forma senzilla d’engalanarla ciutat, ja que els carrers no esguarneixen. El mocador és petit El Forn del Mig ens va muntar aquest aparadori flexible, no es menja l’aparador se-la seva. I estic segura que no m’ha agradat gens. En el seui en canvi pot connectar-lo tant clients com comerciants hi moment els vam demanar suportfàcilment amb la Festa. A cada sortirien guanyant. En general econòmic per al Mamut i no elbotiga, els en regalàvem un, es mostren interessats, jo no vam obtenir. Pot ser comprensiblea excepció dels “Mamutaires he percebut cap rebuig, ben al per la crisi. Però la crisi tambéd’honor”, els comerços i entitats contrari. afecta molts petits comerços queque ens havien ajudat amb el L’únic rebuig amb què m’he sí que s’han prestat a col·laborar,finançament de la festa. A ells els trobat ha estat a les botigues de potser perquè se senten seva latocaven 25 mocadors per repartir Vilamarina. ciutat.entre els seus clients. Al centre comercial, hi ha Ara només demanàvem queVam dividir la ciutat en tretze botigues de tota mena, però són s’afegissin a la festa posant quatrezones i ens les vam distribuir. majoria les botigues “de disseny” dies un mocador a l’aparador oA mi em va tocar, entre d’altres de grans cadenes. Amb les en algun lloc visible. Ja sé quebotigues del barri de Sant Jordi botigues petites no vaig tenir cap no és un mocador de seda oi de Sales, el centre comercial problema. Però amb les grans em d’un dissenyador de moda, peròVilamarina. M’hi vaig passar vaig trobar que no volen acollir encara és prou digne.una tarda, que va resultar benentretinguda, perquè a la gent li fa cap publicitat (no era pas el Els grans comerços ens vangràcia que li portis el mocador. Les nostre cas, no veníem pas res!) ni enviant missatges sense pararparades del mercat, per exemple, trencar la imatge corporativa, per i ens volen configurar com aet reben amb entusiasme. I també tant la majoria de grans marques clients, però en canvi no volenés interessant adonar-se de com em van donar carabasses. Amb saber res de nosaltres quealguns comerços no saben ben educació, això sí. Alguns em van no tingui a veure amb el seubé ni què és una Festa Major ni suggerir la possibilitat d’anar negoci.què s’hi celebra. I no només els a parlar amb la gerència del Conec bé la importància d’unacomerços amb personal d’origen centre. Potser l’any vinent ens ho imatge corporativa i m’imaginoestranger, també botigues d’aquí. plantegem. que al darrere de cada granMolts botiguers desconeixen força Però a mi em fa pensar el fet que aparador deuen haver-hi moltsla ciutat on treballen. Certament totes aquestes botigues vulguin tècnics. Però la vida és una altraseria una bona iniciativa de mantenir-se tan impermeables a cosa. Em sembla.l’Ajuntament ajudar-los a fer- l’entorn on treballen. Francament, Mercè SoléViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 8
  9. 9. El racó de la lectura: El club dels optimistes incorregibles & Olor de colònia A quest estiu m’he saltat una norma fonamental de la desconnexió, endinsar- me en novel·les de lectura fàcil i refrescant –un bon exemple d’això són determinat tipus de novel·les d’intriga. Com que fa uns mesos vaig passar una fase de necessitat de lectura lleugera, sembla ser que en arribar l’estiu m’he vist amb cor d’una lectura més sòlida, però molt gratificant. És per això que us vull recomanar els títols “El club dels optimistes incorregibles”, de J.M. Guenassia, i “Olor de Colònia”, de Sílvia Alcàntara. Casualment les dues obres estan ubicades a cavall dels anys 1950 i 1960, però en dos contextos molt diferents. El primer està ambientat al París dels exiliats de l’antiga Unió Soviètica, mentre que el segon relata la història d’una colònia tèxtil de l’entorn del Llobregat, de manera que els paral·lelismes amb l’entorn de la meravellosa Colònia Güell per a mi foren inevitables. Tots dos autors descriuen uns personatges molt humans, amb fal·libilitats, misèries i pors. Ara bé, molts d’aquests personatges em resulten alhora molt forts, ja que aconsegueixen tirar endavant, a pesar de tot allò que els ha tocat viure. El poder de la pressió social i els secrets, són peces clau d’unes històries que t’absorbeixen i t’endinsen en temps passats, però on allò que expliquen resulta prou coetani. Una pressió social i uns secrets que també són fruit dels temps que els ha tocat viure, ja que estan mancants d’eines emocionals que els permetin fer front als esdeveniments de cap altra manera. Així doncs, si no sabeu què llegir durant aquesta tardor que estem a punt d’encetar, ja teniu dos títols a valorar dins les vostres opcions. Si finalment us decidiu per la seva lectura, ja em fareu saber si n’heu gaudit tant com jo. Bàrbara LligadasViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 9
  10. 10. Una duda razonada E staba leyendo sobre las vicisitudes de un sindicalista cuando su lucha estaba en contra de las leyes vigentes. Inmediatamente me vinieron recuerdos de tantas situaciones similares... Aunque nací en el 61 apenas viví una pequeña fracción de lo que cuentan mis mayores. A mi propio abuelo le trataron de dar el “paseillo” ambos bandos por hacer teatro catalán en San Ramón Nonato, en L’Hospitalet de Llobregat. Me parece irónico que en estos momentos de supuesta libertad, nadie parece luchar por injusticias mayores que los despidos de una fábrica, aunque no es poco. Ahora, los que dicen representarnos se vuelven intocables cada vez más y más, promulgando leyes que les benefician y protegen ahora que alguien podría decir “basta ya”. Los que deberían salvaguardar el bien común se aferran a los puestos de poder de la manera más indecorosa, con sueldos que cortan el hipo incluso con aumentos en tiempo de recesión. Muchos de los políticos tienen otros ingresos que no pueden ser compatibles con un 100% de dedicación a la labor pública. No está bien que hagan otras cosas dejando de hacer su deber. Se acabaron los héroes que salvaban la patria. El pueblo parece ajeno y no se aprecia un voto que indique lo que después se oye por las calles. ¿Qué dirían los que dieron sus vidas por una libertad corrompida como la que vivimos y de una sociedad que parece haber olvidado lo que costó? Me pregunto si nos merecemos algo mejor, y me lo pregunto, porque tenemos lo que votamos y a estos los ha votado el pueblo. ¿Esto es lo que queremos o no sabemos votar? David Rebollo Vols portar el mamut al cotxe, o a la moto, o a la bici, o a la carpeta? Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs, toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per tres euros pots: a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!) b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa. c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o carpeta. Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.Viladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 10
  11. 11. Quan un vall no és una vall (o unes quantes paraules en perill d’extinció, 4)P enúltima entrega d’aquest recull de paraules que abans fèiem servir molt a Viladecans i ara cada copfem servir menys. La primera d’avuiés vall, en masculí, que vol dir unacosa diferent que en femení.Vall. Una vall, tothom ho sap, ésuna extensió de terreny pla entremuntanyes, com la Vall d’Aran, ola Vall del Gos de Sant Climent, elCanis Vallis del qual ara celebrem elmil·lenari. Però un vall no és una vall:és tota una altra cosa. És una rasa, uncanal estret, per on fer passar l’aiguaentre els camps per poder regar. Elsnostres camps, de Viladecans i de totel delta, estan recorreguts per aquests Un vall a Can Seguí La corredora dels Llanassosvalls. El curiós és que, si un mira Fotografies: Jaume LLigadas Vendrellels diccionaris, la definició de vall enmasculí és d’un fossat que serveix com a fortificació, Pedrís. El sentit més comú d’aquesta paraula és el deo d’una rasa feta per plantar o per posar-hi fems. No seient de pedra. Però l’ús més comú a Viladecans, faconsta l’ús que aquí fem d’aquesta paraula. (O potser anys, era el de la pedra que formava la part inferiorse l’han saltat a l’hora d’imprimir: al Diccionari Català d’un portal, i en el qual, sobretot els nens i nenes,Valencià Balear, veureu que a la paraula “vall” en ens hi assèiem. Ara, d’aquesta mena de pedrissos demasculí posa una definició número 1 i després una pedra en queden pocs. Però de totxo o altres materials,definició número 3, i no hi ha la 2, que potser era la sí. En tot cas, la paraula és molt maca i no s’hauria denostra…). perdre.Corredora. És l’altre element indispensable del nostra Guarnir (pronunciat “gornir”). A part del seu sentitsistema de rec. És una sèquia, un canal ample que més comú de posar guarniments, aquesta paraula téporta l’aigua que després es distribuirà a través dels un sentit, que també està recollit als diccionaris, devalls. La xarxa de corredores i valls dels nostres camps caire irònic, que significa fer un disbarat, desgavellarés, certament, una gran obra que mereix admiració. una cosa. Exemples: “No sé pas que van gornir aquellaCossi. És un recipient gran, de forma troncocònica colla!”. “Però què has gornit aquí?”.invertida, que abans es feia sobretot de fusta i després Tanmateix. L’ús d’aquesta paraula en els seus diversosva ser de metall, que servia per rentar-hi la roba, o per sentits és ben peculiar. Ho intentaré explicar. Fa anys,guardar-la abans de rentar, o per recollir-la després, a Viladecans, aquesta paraula (pronunciada sense “n”,un cop neta. Ara, per rentar, afortunadament ja hi ha és a dir: “tà-mateix”) era d’ús força habitual, i teniales màquines corresponents. Però per posar la roba, el significat de “de totes maneres”. Exemples: “Noencara s’utiliza el cossi, encara que sigui de plàstic. t’hi amoïnis. Tà-mateix, no hi ha res a fer!”. “No faBassa. La paraula “bassa”, a Viladecans, fa uns anys, gaire bon dia. Però tà-mateix hi anirem”. També podiavolia dir el que, segons una de les definicions del tenir un sentit semblant a “realment”: “Tà-mateix etDiccionari Català Valencià Balear, es descriu així: cases amb el Toni?”. Però a poc a poc la paraula va“Matèries fecals semilíquides que s’empren per adobar anar perdent ús. Però en canvi, s’ha recuperat, en ella terra”. A les cases pageses, el “carro de la bassa” llenguatge culte, la paraula “tanmateix”, pronunciadaservia per recollir aquestes matèries dels pous morts amb totes les lletres, per significar “no obstant”. Peri d’altres llocs i portar-les als camps com a adob. Ara, exemple: “Ell va dir que sí. Però tanmateix, totsaquest sentit de la paraula està en total desús, però sabíem que era mentida”. Estaria bé no perdre elencara perviu en alguna expressió com ara “llençar a nostre “tanmateix”, pronunciat “tà-mateix”, i amb ella bassa”, que equival a “llençar a les escombraries”. sentit que tenia abans. De fet, tots dos sentits, l’antic i el culte, i les seves dues pronúncies, estan recollits als diccionaris. Josep Lligadas Vendrell 11Viladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011
  12. 12. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Alcedo atthis-Blauet. Viladecans, Remolar-Filipines 04/agost/2011És el més acolorit d’entre els ocells aquàtics, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l’aiguai és força sensible a l’estat dels corrents fluvials i masses d’aigua. S’alimenta fonamentalment de peixosi alevins.El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonidesi cua molt curta.La seua morfologia aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l’aigua desd’una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre els peixos.Vola a baixa altura sobre les aigües, ràpid i rectilini, amb rapidíssims batecs d’ales. Font: Viquipèdia.Viladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 12
  13. 13. les nostres entitats AMIC-UGT de CatalunyaL ’Associació d’Ajuda Aquesta tasca desenvolupada Mútua d’Immigrants ha sigut possible gràcies a a Catalunya (AMIC- l’aposta pel treball en xarxa UGT) és una entitat amb administracions, sindicats,sense afany de lucre que treballa entitats de diferent naturalesaper la integració sociolaboral i, molt especialment, amb elde les persones immigrades a col·lectiu immigrant, que centraCatalunya. Nascuda el 1993, l’activitat de l’associació.al si del sindicat Unió General Els projectes i serveis l’autorització per l’arrelament,de Treballadors de Catalunya l’adquisició de la nacionalitat(UGT de Catalunya), des del AMIC-UGT té 50 oficines arreu espanyola, les autoritzacionscomençament l’associació es va de Catalunya que són els punts inicials, consultes de caire civilmarcar com a principal objectiu on desenvolupa la seva activitat relacionades amb la condició detreballar en totes les línies que d’atenció i contacte amb la persona estrangera.fos necessari per aconseguir una població immigrada. El serveiplena integració de la població bàsic, comú i central a les oficines A més de la informació iimmigrant, i adoptar aquestes és l’atenció i l’assessorament l’assessorament, es dóna suportactuacions a les necessitats jurídic en temes d’estrangeria. a la tramitació de tots aquellsvariants de la societat. Tenir residència legal a l’Estat expedients administratius que, espanyol constitueix un atenent a les circumstànciesTotes les seves actuacions es duen element clau per a la integració concretes de cada cas i semprea terme amb la perspectiva de social i laboral de les persones que la normativa específica hoseguir contribuint a la construcció immigrades. La complexitat i permeti, siguin per a la consecuciód’una societat cada vegada més varietat jurídica de l’estatus legal o el manteniment de la situacióplural, en la qual es respectin dels estrangers i estrangeres fa legal de l’interessat o interessadales diferències individuals i necessari desenvolupar aquest i, si escau, de la seva família. Enculturals, en el marc dels valors servei de qualitat que dóna general, la tramitació, la recollidademocràtics i amb una sensibilitat assessorament i suport per de documentació necessària,especial pel respecte als drets dels iniciar i/o mantenir la condició repassar-la, fer el seguiment detreballadors. de resident legal als usuaris i l’expedient, interposar recursosDivuit anys de feina han contra actes de tràmit i, si escau,convertit AMIC en un dels actors usuàries d’AMIC. contra l’acte de resolució deprincipals a Catalunya en matèria A Viladecans, concretament el l’expedient fins a esgotar la viad’immigració. No es tracta, servei d’AMIC dóna suport i administrativa.doncs, d’una associació que es assessorament individualitzat de qualitat en tot allò relacionat A la pàgina web d’aquestalimita a donar una sèrie de serveis amb l’estatus legal d’estranger o associació podràs trobar més(assessorament jurídic en estran- estrangera, en temes com ara: les informació sobre les sevesgeria, orientació sociolaboral- renovacions o modificacions de activitats així com materialsformatiu, homologació d’estudis, targetes de residència i residència de suport i orientació per a lesentre d’altres) sinó que s’ha i treball, el reagrupament familiar, persones immigrades: www.consolidat com a actor principal associacioamic.caten el disseny de la política global,transversal i integral, adreçadaa gestionar el fenomen de laimmigració, ja sigui mitjançantel treball directe amb la poblacióimmigrant com a través de laparticipació en el debat social ipolític.Viladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 13
  14. 14. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Consell de guerra sumaríssim núm. 43-IV-1961 (1ª part)L a política internacional fred, la política per la dictadura i els a la fi de l’any 1960 era sous pel Pla d’Estabilització. Un any especialment efervescent. i mig abans, els ministres tecnòcrates L’anomenada “Guerra de l’Opus Dei havien aconseguit queFreda”, ajudava els moviments Franco fes seu aquell pla, malgratd’alliberament a aconseguir de que Falange i l’almirall Carreromanera més o menys cruenta la Blanco eren partidaris d’intensificarindependència. Amb una certa l’autarquia. Es tractava, bàsicament,destribalització, però amb fronteres de fer front a la inflació desfermada,força matusseres, aquell any 1960 fer front a l’allunyament d’una Europahavien nascut disset nous estats a que iniciava el seu procés d’integraciól’Àfrica: Nigèria, Senegal, Congo, mentre finiquitava la colonització,Camerun, Madagascar, Mauritània, i fer front al greu desequilibri deTxad… A Algèria, el FLN de Ben la balança de pagaments exteriorsBella lliurava la batalla final contra en el marc del nostre capitalisme anticomunista, antimaçó i antijueuFrança per acabar independitzant- monopolista d’estat. Els recursos com el primer dia. Per altra banda,se el 1962. A Kènia, el Mau-Mau d’aquest pla, sumats a la congelació el tàndem PCE-PSUC a través decontinuava esbatussant anglessos salarial absoluta, eren tres: inversió “Radio Pirenaica” i el periòdicfins aconseguir el mateix el 1963. industrialitzadora estrangera, divises clandestí “Mundo Obrero” encaraCuba, per altra part, consolidava la dels emigrants i divises per turisme. analitzava eufòricament, a la fi deseva revolució i a Vietnam els nord- La víctima principal del canvi seria l”any 1960, el resultat de la gran Vagaamericans s’empantanegaven en la gent del món rural, inclòs el català, General Pacífica (VGP) del 18 de junytant que el Viet-Cong es feia amb el però sobretot la del camp andalús i del 59, que gairebé ningú havia fetcontrol de les àrees rurals. extremeny que, en massa, es veuria però que havia dut a presó centenarsKennedy, el gener de 1961, esdevenia obligada, per fam en uns casos i d’activistes. La VGP tenia per objectiuel primer president catòlic dels manca d’expectatives de futur en contribuir a fer caure el RègimE.U.A. A Cuba, Fidel Castro, cada uns altres, a anar-se’n a treballar a i, juntament amb les campanyescop més decantat vers la URSS, zones de creixement industrial i a d’agitació per la Llibertat i l’Amnistia,endegava aquell mateix hivern la una Europa que, sense cap pena, ens constituïa un dels eixos de la políticagegantina “Campaña Nacional de deixava com a fauna exòtica. de “Reconciliació Nacional” encetadaAlfabetización” que, en un sol any, A començaments de 1961, Roca anys abans. Fruit d’aquestes accionsensenyava a llegir i escriure el milió de Radiadors s’engrandia. Havia obert és que havia de tornar la República.cubans analfabets. Rússia disposada a la fàbrica Bru i, es disposava a fer- Dit d’una altra manera, les minsescompetir de totes totes amb el model ho la Metron. Totes elles insertaven bases militants del PCE i PSUC,americà, s’avançava en la carrera de anuncis a “La Vanguardia” oferint servides amb una anàlisi ben irreall’espai i el 12 d’abril posava en òrbita feina. Al Prat de Llobregat s’ampliava del que passava a Espanya, lluitavenIuri Gagarin, el primer astronauta. La Seda. Tot el Baix Llobregat era i vivien en un voluntarisme heroic oEl 17 d’abril, a Bahía Cochinos, creixement industrial. Els càmpings martirial encomiable, alimentat pel1.500 anticastristes recolzats per brotaven aquells anys i amb ells que succeïa al món i engreixat pelKennedy, desembarcaven per arrencava el negoci turístic a la vila. mirall deformador de la revoluciótombar la revolució cubana en La fi de l’autarquia era un fet alhora cubana. La Direcció a l’exili del PCE,operació prèviament preparada per que Viladecans deixava de ser un temps després, justificava aquestal’expresident Eisenhower; la cosa poble eminentment agrícola. Amb el anàlisi dient que el transmetia peracabà en daltabaix estrepitós. Berlín, cinturó ben apretat, però amb bones no deixar decaure la moral delsa l’altra banda, començava la dècada expectatives de feina, es passava dels militants..dels seixanta aixecant el “mur de la 4.500 habitants de l’any 1950 als 7.500 Una altra ullada a un entorn políticvergonya”... de 1960. més proper, ens mostra un condemnatA ca nostra, en aquell hivern de Passats vint-i-dos anys de la fi de a la presó de Torrero de Zaragoza pelscomençaments de 1961, massa coses la guerra, el discurs polític oficial “fets del Palau de la Música” d’unseren congelades. La metereologia pel continuava essent tan triomfalista, mesos abans. Es tractava del primerViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 14
  15. 15. no-republicà, però nacionalista “de començaven a eixordar, minvant el so –Buenos días, ¿su marido es Antoniocasa bona”, de Catalunya. Si s’anava de les campanes. Clemente…? ¿Está en casa?a Montserrat, per exemple, o a la Vetaquí, doncs, que un matí del ja –Lo es, sí, pero no está. Está trabajando.Colònia Güell, pintat amb quitrà a les començat any 1961, a la porta de la En la Dubler… la fàbrica de Sant Boi.parets del manicomi de Sant Boi, es fàbrica Roca i al pont de la carretera Al 64 de l’avenida del Generalísimo,podia llegir: “Llibertat Jordi Pujol”. sobre la riera de Sant Llorenç que avui Generalitat, el mateix:Pel que fa a Viladecans, dos trets fa de partió entre els municipis de –¿Es usted el señor Juan Masgrau?ens bastaran per fer-nos una idea de Viladecans i Gavà, apareguerenl’ambient d’aquell hivern. El primer escampades un tou d’octavetes del –Sí. Ho sóc. Què voldrien...? Quèés que els dies 9, 10 i 11 de desembre PSUC denunciant la congelació passa…?de 1960, mossèn Ramon Saborit ens salarial i exigint Amnistia. Dies abans –Venimos con orden de registro.va fer venir la imatge de la Mare havia succeït el mateix als portals Prepárese, porque deberá acompañarnosde Déu de Fàtima, que en aquell de La Seda del Prat. Dies després a Jefatura.temps anava de poble en poble. Per n’apareixien també a la cantonada Una hora i mitja després a la fábricaa l’avinentesa, s’encatifaren carrers, del carrer Sant Josep amb la Carretera del Fonollar un encarregat diu al seuemblanquinaren voreres, plantaren Vella de Gavà i, ai mare!, fins i tot, subordinat:altars a les cantonades i es penjaren havien acabat voleiant pel jardinet –Antonio, sube a oficinas, alguien tedomassos als balcons per fer lluir de la rectoria i les escales de l’església reclama urgentemente.desfilades bo i cantant l’Ave Maria i, parroquial de Sant Joan, abans de lamagnificar rosaris resats en pro de la matinera missa de set. –Ustedes dirán ¿qué ha pasado…? ¿qué“conversió de Rússia”. La reproducció ocurre? RESULTANDO PRIMERO. –Quede la imatge de la Mare de Déu, anà observándose desde principios de año –Somos de la policía. Si usted esprocessionalment de barri en barri i en curso que en la vecina localidad de Antonio Clemente debe acompañarnos ade col·legi en col·legi amb obligació Viladecans y en lugares próximos a Barcelona.de ser-hi per a tots els alumnes. En la centros de trabajo de sus alrededores, Introduït a dins d’un cotxe, hi trobacerimònia final, a les autoritats locals habían aparecido octavillas y escritos els seus germans.els semblà ocurrent declarar la Verge subversivos que denotaban la reaparición –Pero... Pepe!, Manolo!! ¿qué pasade Fàtima alcaldessa honorària de la de un brote o grupo de individuos aquí ?!, ¿a dónde nos llevan ?!!Vila palesant la simbiosi nacional- relacionados con el Partido Socialistacatòlica del Règim. –A callar !!!, o empiezo a repartir ahora Unificado de Cataluña, se verificaron por mismo…!!El segon tret viladecanec, ens duu la Policía Gubernativa las pertinentesa les tertúlies del bar de Cal Sastre investigaciones para identificar y Així doncs, de mica en mica, desfileni ens mostra els “desafectos” del descubrir a los autores de aquellas per la Jefatura Superior de Policía deRègim i de l’Església, elucubrant actividades políticas clandestinas. Via Laietana les següents persones deamb entusiasme sobre el que deien Viladecans: Consequència: el tres de maig, de bonels telediaris de les tres de tarda que matí, diversos vehicles negres vénen • Silvestre Báez Rondón, 27 anys,passava a fora Espanya. Amb una a Viladecans. Es feien notar perquè treballador de La Seda.tasseta de cafè a la mà, xiuxiuejaven en tot el poble no hi havia més d’una • Andrés Barroso Olid, 34 anys, denotòriament sobre la bondat de dotzena de cotxes al carrer. Cada un Roca.Fidel Castro, Kennedy, Joan XXIII, d’ells s’atura a un portal diferent. • Antonio Clemente Martínez, 29Khruixov, Ben Bella, Gagarin, el Del seu interior en baixen dos homes anys, de Dubler.Mau-Mau i De Gaulle, creient haver amb gabardina i mans a la butxaca. • Manolo Clemente Martínez, 33recuperat una tradició pròpia del lloc Un d’ells fa anar el picaporta. anys, minusvàlid sense feina.i guanyat un petit espai de llibertat. • Pepe Clemente Martínez, 37 anys, La porta del carrer Major 55, l’obre de Roca.Contemplant la retransmissió en una nena d’onze anys. • Antonio Garrido Moreno, 28 anys,directe, en un dels primers televisors,de la boda de Fabiola de Mora i – Hola guapa. ¿Está tu padre? de La Seda.d’Aragó amb el rei dels belgues, o els –Está durmiendo. Hace poco que acaba de • Manuel Linares Rísquez (Zinoviev),resultats de les eleccions presidencials llegar de la Roca. 39 anys, jornaler del camp.americanes, somniaven un canvi que –¿Le puedes decir a tu mamá que • Joan Masgrau Marcet, 48 anys,generacionalment ja tocava. salga?... comerciant.Realment però, el que més canviava, –Buenos días señora, somos de la policía. I, de fora :i força ràpidament, era el paisatge. A Que su marido se levante. • Felipe Cruz Martínez, 39 anys, deles acaballes de 1960 havien començat Minuts després de la identificació l’Hospitalet, lampista.a enlairar-se els primers blocs del de tots els presents, comença un • Josep Ramos Llas, 35 anys, delPoblat Roca i havien desaparegut minuciós escorcoll de tots els racons, Prat de Llobregat, de La Seda.tots els plàtans gegants de la carretera mobiliari, atuells i vestimenta cercant • Adrián Real del Moral, 32 anys,de Santa Creu de Calafell i molts qualsevol cosa. de Barcelona, obrer tèxtil.dels garrofers del carrer Doctor • Jose Vela Teruel, 35 anys, de Gavà,Reig. Els udols de les sirenes fabrils Al carrer Doctor Creixell, de semblant manera: treballador de La Seda.Viladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 15
  16. 16. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Qui era Joan Balletbò?J oan Balletbò és, òbviament, un senyor que té dedicat, a Viladecans, un carrer que va del carrer del Sol a laplaça de les Palmeres i que abans d’Eulàlia Bruach, amb Margarida Arús Comas, vídua d’Agustí Balletbò. O sigui que Joan Balletbò era orfe de pare i Teresa Sangès òrfena de mare. I, el dia home vidu i una filla casadora. L’home devia tenir algunes terres per anar fent. I decideixen casar-se pare i mare i fill i filla. Es queien bé? Era potser noméses deia, simplement, carrerde Balletbò. Però resulta queJoan Balletbò, a més d’això, eraavantpassat meu: concretament,era avi del meu besavi. El carrerli van dedicar, en el seu moment,perquè era el propietari del campque hi havia allà abans de fer-hiles cases.A mi m’agradava més amb el nomque el carrer tenia abans, “carrerde Balletbò”, que és el que fan, perexemple, a Barcelona, que quanun carrer porta el nom del quen’era propietari, hi posen nomésel cognom. Però vaja, ja que hiés, em van agafar ganes de sabermés coses del meu avantpassat.Me’n vaig anar a l’arxiuparroquial i allà, al segon llibre que ells dos es van casar, també la preocupació d’assegurar-sede Matrimonis, a la pàgina 107, es van casar la mare i el pare mútuament el futur? O potserhi consta que el 28 de setembre respectius. Per cert, que aquest preguntar-se això és anacrònicde 1811 Joan Balletbò Arús, mes fa exactament dos-cents i aquelles quatre persones van“fadrí pagès”, natural del Prat i anys, d’aquests dos casaments. veure una gran oportunitatveí de Viladecans, fill d’Agustí Ves per on. d’estabilitat que no podien deixari Margarida, va contreure Quina història, quines motiva- escapar i la van agafar al vol?matrimoni amb Teresa SangésBruach, “donzella”, natural i cions, quines necessitats, quines En tot cas, temps després,veïna de Viladecans, filla de Joan il·lusions hi devia haver en Viladecans va començar a créixeri Eulàlia. aquest doble casament? A mi cap a ponent, i ells van vendre m’encantaria conèixer com devia la terra que allà tenien per fer-Llavors no hi havia gaires anar tot allò… Com vivien els hi cases, o van fer ells mateixoscasaments, a Viladecans. A la viladecanencs i viladecanenques les cases i les van vendre un coppàgina anterior n’hi ha un altre de fa dos-cents anys? fetes. En tot cas, els devien anara l’agost, i a la pàgina següent Un noi del Prat, orfe de pare, que la mar de bé, els diners que hiun altre el gener de 1812. Però… se’n va a Viladecans amb la seva van guanyar!a la mateixa pàgina 107 hi ha unaltre casament… el mateix 28 de mare, a buscar-se tots dos la vida. Josep Lligadas Vendrellsetembre! I qui més es va casar, Potser tenien algun camp peraquell dia? Doncs, concretament, aquests voltants, o potser no. IJoan Sangès Font, pagès i vidu aquí es troben, mare i fill, amb unViladecans, punt de trobada - Núm. 47 - Setembre 2011 16

×