Crit solidari 10

3,740 views

Published on

Butlletí de l'Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,740
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,292
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Crit solidari 10

  1. 1. Crit Solidari Butlletí periòdic de l’Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant FeliuSumari: Papa Francesc, sí que és possible2 La greu problemàtica de l’habitatge. / o sí que pot ser...3 Un Any de la Fe en plena Portem un parell de mesos plens de no- crisi. M. Bargalló, E. Blan- vetats en la vida de l’església. La renún- co, J. Campoy, P. Carrillo, cia del papa Benet XVI, l’elecció del papa O. Domingo, P. García, S. Francesc, amb tot el que ha envoltat els Gelpí, R. Goberna, J. Lliga- dos esdeveniments, han estat temps de das, A. Panyella, J. Renau i sorpreses inesperades, i no pas desagrada- J. Tres. bles, sinó en la direcció de signes positius i d’esperança.6 Viure la Pasqua. J. Lliga- das. Pensava en això mentre l’equip de pastoral obrera preparàvem una taula rodona a Vi-7 La JOC a Montserrat. A. lafranca sobre el problema de l’habitatge Ribas. en relació a la crisi econòmica que vivim. (En pàgines interiors en donem notícia). I7 De la paraula al gest, del pensava en el lema que han popularitzat gest al conflicte. M. Solé. els del moviment Plataforma afectats per la hipoteca que també van participar en la9 Les comunitats de base taula rodona. Aquest lema com sabeu és: a Tocoa, Hondures. R. Sí que pot ser o sí que es pot fer o sí que és Pàmpols possible, en castellà és sí se puede. I com es pot comprendre a primera vista fa referèn-9 Nadal des d’Haití. C. Rodrí- cia a que no és impossible aturar l’onada guez de desnonaments i canviar les bases legals10 La huelga de hambre en per impedir aquest espoli. Una recent sentència d’abast europeu obre la Telefónica. F. Rodrigo. porta a l’esperança en aquesta lluita. En molts moments de la vida actual pot envair-nos una sensació de de-11 Reconquerim el dret a sesperança, de fort desànim davant l’aparent impossibilitat de canviar les l’habitatge! A. Ribas coses, d’impotència davant la grandària dels problemes a què cal fer front. Però contínuament veiem també que hi ha motius d’esperança, que les12 Els itineraris de renovació sorpreses de l’Esperit no deixen d’aparèixer aquí i allà perquè Ell treballa cristiana. contínuament.13 Vintàleg per fer front a la Ho hem vist i confio que ho seguirem veient, traduït a decisions concretes, crisi. Q. Cervera. en aquests fets de la vida de l’Església dels darrers mesos. Sí que és possible que un papa com Benet XVI, tingut per molts com el guardià de la insti-15 L’espai social Betània. tució, prengui una decisió tan transcendental com posar data final al seu16 No criminalitzem la solida- servei suprem i expressar-ho amb uns termes d’humilitat, de lucidesa, de ritat. veritable coratge evangèlic, per permetre així que un altre emprengui la reforma eclesial que ell veu tan necessària. Sí que és possible que un col·legi de cardenals –també vist amb sospita per part de molts opinadors, per l’edat, per la composició, per no sé quins de- Número signis obscurs– acabi prenent en pocs dies una elecció inèdita en la història de l’església, el primer papa vingut del nou món, de llatinoamèrica, i totes 10 les circumstàncies de novetat que han acompanyat els primers dies del seu nou ministeri. Més enllà del maremàgnum de pronòstics –tots fallits–, any 5 d’enquadraments ideològics, de sospites sobre fosques conspiracions, ha abril prevalgut un factor inesperat, que els creients intuïm, invoquem i mai no 2013 coneixem, ni controlem, que és diu Esperit Sant. (Continua a la plana 2)
  2. 2. 2 (ve de la plana 1) La greu problemàticaNo una força màgica, sinóallò de l’evangeli de Lluc4,18: L’Esperit del Senyor de l’habitatgereposa sobre meu, perquè ell Càritas dels bisbats de Barcelona i Sant Feliu va posar en marxa el setembrem’ha ungit. M’ha enviat a de 2011 un Servei de Mediació d’Habitatge. Ja fa molts anysportar la bona nova als po- que en els seus informes alerta de l’excessiu cost de l’ha-bres, a proclamar als captius bitatge en relació al conjunt d’ingressos familiars. Vala llibertat i als cecs el retorn ser pionera en els acords amb propietaris d’habitat-de la llum, a posar en lliber- ges buits per tal que els cedissin durant uns anys atat els oprimits, a proclamar preus socials, i va crear una fundació que els gestiona.l’any de gràcia del Senyor. Manté un servei d’ajuts econòmics –modest– que potDesprés plegà el volum, el donar un cop de mà per fer-se càrrec d’alguns deutes,retornà a l’ajudant de la sina- però que és clarament insuficient en la situació quegoga i es va asseure. Tots els vivim. Al nostre bisbat Càritas manté set habitatgesqui eren a la sinagoga tenienels ulls posats en ell. Alesho- compartits i un alberg per a persones sense sostre.res començà dient-los: Avui Al costat d’aquests recursos, més li- Moltes famílies amb infants són desnonades Perdre l’habitatge és iniciar el camí de la marginacióes compleix aquesta escriptu- mitats del que convindria, Càritas ens recorda que M. Cabora que acabeu d’escoltar. M. Cabo amb un 1,5 % dels fons obtinguts pel FROB (Fons de L’habitatge és un dret. Treballem perquè ningú De les famílies ateses pel Servei de Mediació d’Habitatge de Càritas en un any, el 70 % es troba en una situació d’atur, i el 37 % dels seus integrants són menors. Una situació Ja abans de la crisi, moltes persones vivien al carrer, sense feina, desarrelades, sovint malaltes i soles. Perdre l’habitatge pot ini- ciar un camí molt difícil de remuntar: el de Rescat d’Ordenació Bancària) se salvarien del des- que comporta sofriment, ansietat, desorien- la marginació. tació i depressió amb pèrdua de l’autoestima. no es quedi al carrer! Perquè tota persona ha de poder ser valo-Sí que és possible que el La greu problemàtica que des de fa qua- rada, estimada, reconeguda, sentir-se útil; tre anys estan vivint moltes famílies en re- ha de poder accedir a una feina iviure amb Campanya per un habitatge digne lació a l’habitatge no ha vingut provocada autonomia. per l’entrada en un procés inflacionista dels nonaments 30.000 famílies. I ens recorda també que El relloguer, preus dels pisos, sinó per la caiguda dràstica d’ingressos: l’atur, retallades salarials, reduc-Papa Francesc comenci a el barraquisme, cions de jornada laboral; i per la insuficièn- l’amuntegament, cia de parcs públics o socials que ofereixin els habitatges en habitatges a preus assequibles i els ajustin de males condicions forma automàtica a les noves realitats socials. n’hi hauria prou amb regular per llei els imports de tornen a ser Les ajudes en matèria d’habitatge de Càritasfer gestos i signes –i des- de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu s’han tri- l’únic camí plicat entre els anys 2007 i 2011, passant de per a moltes persones. 500.000 euros a 1,5 milions d’euros, per fer front fonamentalment a pagaments de llo- guers, de quotes hipotecàries, de relloguers, lloguers i hipoteques per disminuir el sobreendeu- de pensions, i, en definitiva, per evitar la pè-prés actes i decisions– que rdua de l’habitatge o d’un sostre de famílies en situació econòmica greu. Equip de Pastoral Obreraencaminin l’església vers tament de les famílies. Càritas també fa propostesun retorn a la senzillesa per a la creació i gestió d’un parc públic i socialevangèlica i als pobres d’habitatges de lloguer, aprofitant la creació de ladel món. Sí que és possible Societat de Gestió d’Actius Procedents de Reestruc-que un drapaire argentí turació Bancària (SAREB) i demana una moratòriaamic del Papa estigui a immediata dels desnonaments. Campanya per un habitatge digne L’habitatge és un dret.primer lloc, en la missa Treballem perquè ningú En la indignant situació social que estem vivintd’inici de pontificat, com no es quedi al carrer! sobre aquest tema, i que provoca afortunadamentsempre haurien d’estar en incisives reaccions i actuacions com les de la Pla-l’església. Sí que és possible El relloguer, taforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de què el barraquisme, Elsque aquest amic drapaire l’amuntegament, cristians els habitatges en ens hi parlàvem en el número passat, val la pena agrair i males condicions sentim implicatsdeclari: “sóc representant són l’únic camí La joia i per a molts Moltes tristesa l’esperança, Perdre i l’angoixa la difondre aquestes propostes que van més enllà de famílies l’home contempora de l’habitatgedel moviment de treba- sobretot amb infants els dels pob ni, és iniciar el camí són desnonades i de tots xen, són els qui sofr res de la marginació tam ei- l’esperança, bé la joia i l’ajut assistencial i que aporten la credibilitat de qui moltes persones l’angoixa la tristesa Ja abans de la crisi, De les 900 famílies ateses pel Ser- illadors exclosos de Bue- feina, desarre- dels deix ebles vivien al carrer, sense soles. Perdre vei de Mediació d’Habitatge de Cà- de Crist, i no hi ha res s, lades, sovint malalte ritas en un any, el 70 % es troba en de veritableme el camí cap a nt l’habitatge pot iniciar una situació d’atur, i el 37 % dels que no trobi ress humà treballa fa molt de temps en l’assistència, la promo- seu cor. Gaud ò en el la marginació. seus integrants són menors.nos Aires. Fa cinc anys el ium et Spes, 1pare Bergoglio ens va do- ció, la prevenció i la denúncia. Al servei de la gent. Equip de Pastoral Obreranar suport en la lluita pels Per aquest motiu, l’equip de pastoral obrera, junta-nostres drets laborals, ell ment amb Càritas, vam posar en marxa una petitava estar al nostre costat”. campanya per sensibilitzar les nostres parròquies iSí que és possible que, no els nostres entorns sobre totes aquestes qüestions:per obra d’un home sol, tríptics, cartells, la difusió d’un video sobre el cen-sinó com un moviment de tre d’Acollida Abraham que Càritas gestiona a Vila-l’Esperit, una nova prima- franca del Penedès. També la proposta de posar envera torni a florir i rejove- tots els nostres pessebres una caseta (un retallable)neixi un cop més l’església pensant en tota la gent que ha perdut o és a punt dede Jesucrist i dels pobres. perdre l’habitatge. I també hi hem dedicat, de formaSi no ho gosem esperar, monogràfica, la taula rodona que es va fer a Vilafranca el passat 6 de març.demanar i treballar-hi, Perquè més enllà de la sensibilització ens cal trobar propostes operatives que pu-¿podríem dir que cele-brem la Pasqua? guin aplicar-se des de la política, per més que els partits al poder, i malgrat la ILP que va aconseguir entrar al Parlament, s’hi mostrin reticents. Més enllà del funci- JMD onament parlamentari del moment, cal crear cultura política amb mesures clares i factibles al voltant del tema.
  3. 3. 3 Un Any de la Fe en plena crisiPer iniciativa de Benet XVI la nostra Església celebrem l’Any de la Fe, un any per fer-nos més conscients de la fe que pro-fessem i per aprofundir-hi. Però viure la fe significa viure a fons la nostra vida humana, en el nostre entorn, enguany tocatper una crisi feridora per la qual molta gent està patint, una crisi que a més posa en qüestió tot el nostre sistema democràtici institucional. ¿Com afecta aquesta situació a la nostra experiència cristiana, a la nostra manera de pensar i viure la fe? Hohem preguntat a uns quants homes i dones cristians del nostre entorn. l’invidualis- meva fe m’impulsa a sortir de miMaria Bargalló, mestra me, l’hedo- mateixa, de les meves comoditats,Compartir el patiment de tantes nisme i la per pensar més en els altres; en to-persones que estimo em porta a en- democràcia tes aquelles persones que, afectadestendre més profundament el mis- descafeï- per la situació d’empobriment, es-satge evangèlic i a viure’l de forma nada en la tan mancades fins i tot d’allò mésmés radical. qual vivim. imprescindible. No n’hi ha prouConstatar Un cop la només de patir per ells, hem de tre-cada dia crisi s’ha ballar per a ells i de col·laborar en lacom la vora- declarat, jo transformació de la nostra societatcitat d’uns he vist con- en una societat més justa a tots elsquants dei- firmades les meves sospites: tots no nivells, però sobretot socialment.xa sense érem tan rics i uns quants s’estaven Només així podrem viure veritable-el més ele- enriquint desmesuradament, deso- ment l’experiència de Jesús que vamental als int el clam d’una majoria de la hu- viure amb els pobres i per als po-més febles manitat. A nivell de fe no diré que bres.em revolta. he canviat molt, però sí que ara es-Sento dins tic trobant situacions molt compli-meu la indignació de Jesús foragi- cades tant en la meva tasca com atant els mercaders del temple. voluntari de Càritas com en la meva Paula Carrillo, professora professió. Em trobo amb un model de religióLa resposta solidària de tants que de societat que fa difícil la vida deaporten de bona fe allò que està al la majoria de la gent però especi- La fe m’aguanta per no llençar laseu abast per mitigar la necessitat alment dels més dèbils. Tot això fa tovallola i caure en el desànim i eldels altres em permet assistir en que em refermi en la meva vocació pessimisme del “no hi ha res a fer”.directe, una vegada darrera l’altra, de servei al proïsme, de denúncia Poder com-al miracle de la multiplicació dels de l’injustícia, de portar un estil de partir els“pans i els peixos”. vida auster i valorar més la humili- neguits amb tat, la compassió i l’esperança tot i el meu grupDavant de tants profetes de calami- la desesperança regnant. d’ACO, itats sento la necessitat de proclamar l ’a c o m p a -les benaurances. Sé que només hem nyamentde ser capaços de deixar-nos “fe- que faig acundar” per l’Esperit perquè aquest un grup deno sigui un patiment estèril, sinó els joves de ladolors de part per infantar homes idones nous. Joana Campoy, mestra JOC, m’es- peronen i fan créixer el meu com- En aquests moments difícils la fe promís. Les converses amb els vo- ens ha d’ajudar a tirar endavant. luntaris de Càritas de la parròquia L’esperança que Déu és ara més m’han fet molt propera la realitat que mai al d’empobriment i pèrdua constant nostre cos-Ezequiel Blanco, metge tat ens ha de qualitat de vida de molts veïnsLa crisi en què vivim afecta tota la del meu poble. La fe personal és d’esperonarnostra vida, tot i que no pateixo de important, però el cristià té sentit per treba-prop l’atur i les seves greus conse- sobretot en comunitat, i aquests llar juntsqüències. La meva manera de pen- temps difícils ens ho estan demos- per supe-sar és més crítica que fa uns anys, trant. Més encara, els cristians es- rar aqueststot i que ja ho era abans respecte tem aprenent que tenim un lloc al momentsal neoliberalisme, el consumisme, costat d’altres persones, no creients de crisi. La
  4. 4. 4o creients d’altres religions, com- als altres, estem obligats a fer-la). - que les nostres paraules i fets si-promeses igualment en la transfor- El que és més privilegiat materi- guin de denúncia profètica per unamació d’una societat i un món que alment, perquè té feina... ha de situació que ha estat provocada,anteposa el benefici econòmic al compartir amb aquells que estan i que és contrària a la voluntat debenestar de les persones. tocats materialment; el que no té Déu per a la humanitat aquest privilegi, sí que pot ser ge- I què té a veure això amb la fe? nerós amb el temps, encomanant la Doncs TOT! La fe i les obres no po- seva joia als altres, ja que la nostra den anar deslligades, i s’han d’ali- alegria ningú no ens la prendrà. mentar mútuament. Que l’aprofun- Segurament, hem sentit moltes ve- diment en la fe ens porti, doncs, aOriol Domingo, periodista gades aquesta frase: “convertir les una lluita més gran per la justícia. dificultats en oportunitats”, jo pen-Un cristià ha de millorar sempre la I que el compromís viscut des de so que ens l’hem de creure. ¿Commanera de pensar i viure la fe. Espe- la fe, lluny de tota agror, ens por- podem fer realitat aquesta frase?,cialment en situacions de crisi social ti a un treball tossut i esperançat al els cristians ho sabem molt bé, fenti econòmica mateix temps, perquè sabem de qui les coses amb amor. Aquest ha decom l’actu- ens hem fiat. ser el nostre testimoni en aquestal. Tota crisi moments.interpel·lala nostraconsciènciahumana i Regina Goberna, monjacristiana. Pel fet de ser monja de Sant Benet, laAquesta Sergi d’Assís Gelpí, monjo crisi m’afecta més en el cor, que eninterpel· la vida diària. És la solidaritat amb Se m’han demanat unes breus rat-lació ha de els que pateixen, el que em fa sofrir. lles de reflexió sobre la crisi, emmar-servir per purificar la fe i per anar I a vegades fins ho sents en la prò- cades en l’Any de la Fe. Per a mi, unal que es substancial. El que és prio- pia família, repte molt difícil pel qual m’ha cos-ritari i determinant és estimar Déu i i, sobretot tat trobar elels altres, especialment actuant amb en gent molt moment. Ensolidaritat amb els que mes patei- més desem- primer lloc,xen. Ambdós aspectes s’impliquen parada. El perquè elmútuament. ¿Com estimar Déu a que abans primer quequi no veiem? Un cristià estima Déu veies lluny, penso quanen la mesura que sent, pensa i actua en llocs de sento la pa-segons l’esperit de Jesús de Natza- missió, ara raula «cri-ret. Jesús passa pel món fent el be i t ’a d o n e s si» és en lades de la seva intimitat es dirigeix a que s’ha gent que laDéu com a Pare. apropat, i si no tingués Fe en Déu, pateix més. I el sofri- segurament que fins i tot m’inqui- ment de les persones és sempre (o etaria. Si de fa molts anys procuro ho hauria de ser, almenys pels cris- fer-me meves les situacions deses- tians) terra sagrada on entrem amb perades dels qui menys tenen, ara,Pilar García, delegada delicadesa i sense banalitzar. a causa també dels mitjans de co- municació, que no paren de parlardiocesana de Catequesi Com a societat, crec que la crisi ens del mateix, sents que aquesta situ-En aquests moments de crisi, els està obligant a replantejar moltes ació t’envolta i fa trontollar, verita-cristians coses. Algunes, positivament (enca- blement a molta gent.hem de do- ra que sigui perquè no hi ha més re- mei). I està estimulant a fer ressor- Pel que fa a mi, personalment, in-nar tot el gir valors que potser havien quedat tento viure amb el mínim, encaraque estigui amagats en els anys de bonança. que sé que les necessitats bàsiquesal nostre les tinc cobertes.abast, per Com a cristians, crec que hi hauriaajudar a dos compromisos a adquirir durant Com mai, experimento que Déu ésaquells que aquests temps difícils: el meu puntal ferm, introntollable,passen per i visc abandonada a les seves manssituacions - que les nostres paraules i fets no de Pare estimat.de tribu- siguin un insult per la gent que més pateix Alhora desitjo profundament quelació, (els cristians quan tenim la aquests petits gestos de solidaritatpossibilitat de fer alguna cosa per que, aquí i allà, brollen de la base,
  5. 5. 5 bles sortides. En el barri on visc és Agustí Panyella, prevere patent la crisi i té rostres humans ¿Com afecta la En primer lloc cal dir que com a pre- concrets. A cops fins em crisi a la nostra vere, l’Any de la Fe és commou. fe? tot un goig És tema de pregària, de inesperat, serenitat, per que amb de perseve- la comuni-ajudin a un canvi profund de la rança i de tat cristiananostra societat, malauradament cap manera de Sant Joanmassa consumista. esdevenir Baptista de desanimatGràcies d’haver-hi pogut reflexio- Vilanova o en ansie-nar una mica. estem, sota tats que dificultin la lluita. L’any de aquest mo- la fe sobre tot ha de ser l’any dels tiu, moguts a una renovació espi- testimonis reals, de la coherència i ritual concretada en un temps as- de les respostes obertes, senzilles,Josep Lligadas, teòleg i sembleari sota aquesta temàtica, i entenedores i respectuoses. Crec això em motiva especialment. Alho-escriptor ra, però, el marc de la crisi i totes que vivim temps molt importants i que l’Esperit Sant ens mou a serLa fe cristiana és l’adhesió a Jesu- les seves contínues concrecions en creatius, humils i pacients sensecrist. És a dir, és creure en ell i es- persones i situacions, amb noms i admetre cap mena de desànim o ac-timar-lo com a camí únic de vida, i cognoms coneguts, em fan viure titud deprimida. Com deia Julianaés mirar de viure com ell ha viscut. una contradicció interior molt forta, de Norwick, mística del segle XIIICreure en ell perquè per una part intento viure i “sabem que tot acabarà bé”. i estimar-lo predico un contingut de fe molt aés posar-se prop de Jesucrist, però constato alplenament mateix temps les meves comodi-en les se- tats i seguretats que m’allunyen deves mans, la realitat molt dura de la gent quei tenir-lo m’envolta. És per això que vull il·tan al cor luminar aquesta intranquil·litat que Jordi Tres, preverecom sigui visc amb el do de la fe. L’any de la Moltes vegades penso que he asso-possible. fe, ha de ser l’any de la confiança en lit el cim, que he arribat a un cert ni-I mirar de Déu, i no tant en les nostres segure- vell de vidaviure com ell ha viscut és posar la tats i comoditats. Aquesta suma de cristiana. Hipròpia vida al servei de la felicitat situacions (Any de la Fe i crisi) per a ha maneresde tothom, tant els de més a prop la meva vida, en aquest moment, és de pensarcom els de més lluny, i fer-ho amb providencial per a no justificar-me, que fan queuna total confiança en el Déu que és sinó donar una resposta concreta i els cristi-Pare. I encara falta afegir una cosa a encarnada a molta gent que conec. ans deixemla brevíssima definició amb què he Al mateix temps, també, em sen- de tocar decomençat: que tot això no es viu in- to cridat a ser més profètic amb la peus a ter-dividualment sinó en col·lectiu, en meva comunitat, encara que algu- ra. La con-Església. nes prèdiques puguin incomodar, vocatòria com ja m’ha passat. Tota una opor-I bé. Tota aquesta explicació tan que fa el sant Pare de l’Any de la Fe tunitat per ser més de Crist.estructurada sona, certament, molt és un bon motiu per a repensar laallunyada del drama de l’actual cri- pròpia història. Molt sovint ens calsi econòmica. Però no. No hi queda aturar-nos i mirar el camí fet ambgens lluny. Posar la pròpia vida al serenor i pau.servei de la felicitat de tothom in- Jesús Renau, jesuïta En aquests temps que vivim, la feclou, claríssimament, lluitar a favor m’ajuda a demanar perdó pel temps Sí, realment m’afecta. És com undels qui pateixen la tragèdia de la que he viscut d’esquena al dolor del horitzó que tinc present de formescrisi i contra els qui ens han portat món. Si un germà es trenca, és Crist diverses i en situacions variables.a aquesta situació i no semblen dis- qui està trencat en ell. Al moment No vull restar al marge del que estàposats a deixar-nos-en sortir. L’Any de combregar en l’Eucaristia em passant. Llegeixo la premsa, veigde la Fe també és això. Si no, m’atre- repeteixo “no permetis Senyor que la televisió, intento estar al correntviria a dir que seria l’any d’una altra sigui feliç tot sol”; és qui em dona i fer-me una idea del què passa, defe, no de la fe cristiana. força per a seguir lluitant. les causes, els efectes i les possi-
  6. 6. 6 Viure la Pasqua La Pasqua no és només un esdeveni- • Pasqua és quan dediquem temps ment que li va passar a Jesús i que nos- i esforç personal a les coses col· altres recordem i celebrem. La Pasqua lectives, a les entitats, a les associ- és, ara, la nostra vida. acions, a tot allò que ajuda a una vida millor. • Pasqua és quan, cada dia, alcem els ulls i el cap i mirem endavant, • Pasqua és quan donem diners per més enllà dels dolors i les foscors als pobres, o per a les organitzaci- que puguem portar dins nostre, i ons que treballen per bones causes, més enllà dels dolors i les foscors o per a la nostra parròquia o comu- que omplen el nostre món. nitat eclesial. • Pasqua és quan ens sentim acom- • Pasqua és quan ens esforcem per panyats de Déu, i podem reposar combatre les nostres males inclina- en ell quan ens sentim cansats, i cions, allò que és contrari al camí demanar-li refugi quan estem aba- de Jesús, i ens reconeixem peca- tuts. dors, i en demanem perdó. • Pasqua és quan estem contents per • Pasqua és quan, enmig de tot el alguna cosa bona que ens ha pas- que vivim, dediquem estones a la sat a nosaltres, o que li ha passat pregària, a la conversa amb Déu el a algú altre, o que ha passat en el nostre Pare, a l’amistat amb Jesús. nostre món. • Pasqua és quan cada diumenge ens • Pasqua és quan donem la mà a reunim amb la comunitat cristiana algú que, a costat nostre, pateix per per celebrar l’Eucaristia. anar endavant a la vida. • Pasqua és quan busquem estones • Pasqua és quan sabem perdonar el per llegir personalment l’Evangeli i qui ens ha ofès, i fem tot el possible per deixar que amari la nostra vida. per refer relacions trencades. • Pasqua és quan dediquem temps • Pasqua és quan lluitem perquè, al a formar-nos, per tenir una fe més nostre voltant i arreu del món, hi profunda i sòlida i per poder-ne do- hagi més dignitat i més justícia, i no nar un bon testimoni. estem disposats a acceptar que les • Pasqua és quan participem d’un coses són com són i no cal preocu- grup de revisió de vida, o de reflexió par-se’n, perquè no hi ha res a fer. cristiana, o de formació. • Pasqua és quan estem atents al que • Pasqua és quan col·laborem en les passa, i ens informem, i tenim es- activitats de la parròquia o del mo- perit crític, i no ens empassem les viment. coses sense pensar-les. • Pasqua és quan transmetem el goig • Pasqua és quan a casa manifestem de ser cristians, i quan procurem el nostre amor a la nostra parella, i que la gent que tenim al voltant i als nostres fills, i als nostres pares, i no comparteix la nostra fe, pugui volem fer de la vida de família una arribar a conèixer-la. vida valuosa i plena de riqueses, malgrat totes les dificultats i entre- • Pasqua és quan tenim present, ben bancs. endins de nosaltres mateixos, amb pau i esperança, que la nostra vida • Pasqua és quan a la feina, i al lloc no s’acaba en aquest món, sinó d’estudi, i al veïnat, i amb tothom que tots estem destinats a viure per qui tenim a prop, mirem de crear sempre, més enllà de la mort, en la bona relació, i estimació mútua, i vida eterna de Déu. goig, i confiança. (Text de Josep Lligadas, a “El llibre de la Pasqua”, sèrie Festa 14, CPL editorial)
  7. 7. 7 La JOC a MontserratEls passats dies 5 i 6 de desembre, des i com a continuació als grups de del dia ens feia reflexionar on posà-la JOC (Joventut Obrera Cristiana) confirmació que acaben, presentar vem els fonaments de la nostra casa,vam tornar a organitzar, com ja des la nostra campanya (molt al dia del la nostra vida, com ho fèiem i ende fa molts anys portem fent, la pu- moment actual que vivim la joven- qui. L’evangeli havia vingut encap-jada jove de Montserrat. tut: ni el treball ni l’educació estan çalat d’un testimoni d’una militant en liquidació, ocupa els teus drets!) de la JOC que explicava com la sevaLa convocatòria era sobretot arxi- vida havia canviat totalment gràci-prestal, oberta també a tota la nostra El dia 5 dormíem tots al casal d’Es- es a la JOC i que ella havia deciditdiòcesi de Sant Feliu. Començàvem parraguera i el 6 a primera hora del fonamentar la seva vida en Déu ael dia 5 a les 19h a Esparraguera, on matí vam anar tots i totes a Collbató través del moviment (Mt 7, 21-27).les i els joves i llurs acompanyants on vam fer la pregària d’inici que(de monitoratge/iniciació/catequesi) ens animava a seguir fent camí (me- Finalment dinàvem i baixàvem al-arribàvem i se’ns acollia. Fins l’hora tàfora amb la pujada a Montserrat) tre cop a Collbató on acabàvem lade sopar vam fer jocs de presentació dignificant la nostra pròpia vida i la trobada de joves amb la gran il·lusiói de coneixement. Van participar-hi de la joventut de la qual ens envol- de continuar-nos veient i compar-joves de Santa Margarida de Mont- tem, que estem patint la crisi a tots tint en les diferents trobades tantbui, de Castellví de Rosanes, d’Es- nivells: retallades en els sous, aco- del bisbat com del propi moviment.parraguera, de Gelida, de Martorell, miadaments, difícil accés a la uni- Com deia el nostre fundador, elde Sant Andreu de la Barca, d’Olesa versitat, retallades de calefaccions i Cardenal Joseph Cardijn: Un i unade Montserrat, de Sant Sadurní, de professorat a les classes d’alumnes jove treballadora valen més que totCastellbisbal, de Molins de Rei... d’ESO, cicles formatius i batxille- l’or del món! rats...L’objectiu d’aquesta pujada és conti- Seguim fent camí...nuar coneixent-nos més els joves de Després de dues hores fent camí,l’arxiprestat, presentar la JOC com a vam celebrar l’Eucaristia preparada Alba Ribasresposta als i les joves no organitza- per militants de la JOC. L’evangeli JOC Baix - Montserrat De la paraula al gest, del gest al conflicteEl nostre equip va prendre part de les Jornades rament si fèiem costat als desnonats, als que han perdutorganitzades per la Delegació de la Pastoral Obrera la feina, als que no tenen papers, acabaríem o bé en eld’Espanya, que van tenir lloc a Àvila els passats 17 i 18 conflicte o bé en la il·legalitat, perquè les lleis no estande novembre. Ens hi van convidar especialment perquè fetes per donar suport per als més vulnerables sinó queexpliquéssim la nostra experiència al bisbat. s’utilitzen per reforçar el poder econòmic.Hi van prendre part una setantena de persones, la ma- Una apreciació interessant que la realitat va confirmant.jor part delegats de pastoral obrera i militants de la D’una banda, amb l’elecció del papa Francesc trobemJOC, l’ACO i l’HOAC. exemples clars de què és un gest. I de l’altra, ja es veu com la PAH i la seva portaveu és titllada de nazi i de-El sociòleg Rafael Díaz Salazar va ser l’encarregat de nunciada per grups ultradretans.centrar el tema de la jornada: evangelitzar en temps decrisi i de precarietat laboral. A nivell eclesial, Díaz va remarcar la necessitat d’inci- dir en la formació dels seminaristes per tal que hi hagiA més de l’imprescindible actitud de ser al costat de qui més capellans amb voluntat de treballar al costat delsho necessita, Díaz va suggerir de parlar menys i de fer pobres perquè deixin de ser-ne. L’argument em vaaltres gestos més significatius. I va subratllar que segu- agradar, però jo crec que el canvi que demana això va molt més enllà d’una hipotètica incidència de la Pasto- ral Obrera en els seminaris. Va resultar una ocasió estimulant, d’intercanvi de bo- nes experiències, amb el repte de constatar, com en altres espais d’Església (i de bona part de l’associacio- nisme), una mitjana d’edat més alta de la que ens agra- daria, i un to general d’un cert encasellament que ens cal vèncer a tots plegats. Mercè Solé
  8. 8. 8 Les comunitats de base a Tocoa, HonduresLa nostra parròquia de Tocoa, dedicada a ”San Isidro 4. Els Sectors són els espais més amplis que integren lesLabrador”, està en el Departament de Colón, al nord zones, o bé vàries petites poblacions i comunitats. A lad´Hondures, i té per capital Trujillo, a la vora del Mar nostra parròquia hi ha vuit Sectors. Jo acompanyo el Sec-Carib. La diòcesi té una nombrosa població d´ètnia garí- tor “Rigores”, que està a força kilòmetres del nucli urbà.funa (esclaus portats de l´Àfrica, però Cada stmana es reuneix cada Con-que en enfonsar-se el vaixell, es van sell Eclesial de cada comunitat i cadasalvar fugint a una petita illa. Després, mes es reuneix cada Consell de Zonapoc a poc, s´introduïren al continent i cada Consell de Sector.a través d´Hondures, i altres indrets).Mai no van ser esclaus. Com veieu, és una estructura una mica complexa que de vegades téPerò són, encara avui, els ciutadans l´inconvenient de no poder donarmés pobres del Departament al costat l´abast perquè una persona puguidel mískitos, una altra ètnia que va anar a vàries reunions. Per això solenpatir l´esclavatge, i que viu sobretot a dir, mig somrient, que porten massala Costa Atlàntica de Nicaragua. Totes “sombreros” (responsabilitats).dues ètnies conserven manifestacionsmolt arrelades, balls i pregàries, en Cada company jesuïta es fa càr-relació amb la divinitat. Encara que ja rec d´una zona o dues, i d´un Sec-hi ha monges i sacerdots garífunes, el tor. El més curiós és que convivimseu estil de viure la fe traspua aquella a casa quatre cultures diferents:ancestral referència a Déu. l´hondurenca, la nord-americana, la catalana i la garífuna.La parròquia de Trujillo es va fundarl´any 1932. Dos capellans catalans en En conjunt, la parròquia constavan ser els primers responsables: el P. d´unes 130 comunitats, cada una dePons i el P. Martorell. I el primer bisbe les quals disposa d´una petita esglé-va ser Jaume Brufau Macià, CM. Tots sia construïda pels mateixos veïnsells eren de la Congregació de sant Vicenç Ferrer. del barri. L’estil de cada església és molt variat, des de les més humils, parets de blocs de ciment i uns bancs deCal dir que gairebé la meitat de la població s´ha anat fusta sense polir, o bé una petita capella una mica “xo-adherint a petites i molt nombroses confessions evan- cant”, degut al disseny inventat pel company sacerdotgèliques. De fet, totes dues realitats cristianes, catòlics nord-americà que, com que fa el préstec dels diners, de-i protestants, viuen malauradament, ignorant-se una i cideix també l´ estil de la capella…altra. El nombre d´habitants de la nostra demarcació ésaproximadament d´uns 120.000. El nombre de membres de cada comunitat varia molt: entre dues o tres famílies i un centenar de persones. ElEl més interessant és com està organitzada la parròquia: que és difícil de comptar són els infants, que potser sónal més pur estil de les Comunitats Eclesials de Base, les més nombrosos que els adults!CEB de Medellín i Puebla. L´organigrama és el següent: Això suposa celebrar una o dues misses diàries, una a1. Les CEB són el nucli que aglutina la comunitat de cada cada petita comunitat. Rarament hi ha un dia que no ha-barri: inclou les persones d´un barri determinat i, si el gis de celebrar-ne cap … Ens reunim al capvespre, quanbarri és petit, estan constituïdes per dos barris. tothom ha deixat la feina i acabem després d´una hora i2. Cada CEB té un Consell Eclesial on estan represen- mitja de celebració. Els agrada molt cantar i no tenen captades totes les activitats pastorals de la comunitat: els pressa per a entonar, a ritme de ranxera, totes les partsanomenats Agents de Pastoral: Delegats de la Paraula, de la Missa.Catequistes, Moviments Apostòlics (Moviment Joan Un bon nombre de comunitats són a la muntanya i noXXXIII, Cursets de Cristiandat, Pastoral Familiar, Pasto- s’hi pot accedir sense cotxe. Cal caminar una o dues ho-ral Juvenil, Carismàtics, Grup de Pregària, Ministres de res quan el jeep no pot anar més enllà. Altres són a mésla Eucaristia,…). 15 km. del nucli urbà. Us podeu imaginar les peripècies3. Les Zones parroquials agrupen diferents CEBs d´un per arribar a llocs ben enlairats i amb fang per tot arreu.espai geogràfic determinat . Nosaltres tenim quatre zo- Quan he anat a algun d´aquests indrets, no m´he sentitnes a la nostra parròquia. Jo sóc responsable de dues tranquil fins a la tornada!zones. Cada zona té també un Consell de Zona amb el Una novetat de les celebracions eucarístiques és que elseu coordinador i un representant de cada moviment i començament de la Missa és presidit per un laic o lai-activitat pastoral de les comunitats de la zona. ca: Salutació, acte penitencial, col·lecta i primera lectura.
  9. 9. 9Igualment les intencions i l´acció de l´experiència espiritual de la gent, és certar”... Quan apareixia un cotxegràcies final. d´una notable profunditat. en direcció contrària parava el meu, per evitar que topéssim. Sort que enTotes les reunions de CEB, Zona Dir-vos per acabar, que he d’anar arribant a Tocoa es van encendreo Sector están preparades per ells. als llocs més allunyats de “Rigores” miraculosament els fars. La ciutatS´inicien amb l´ordre del dia, la revi- amb una vella i atrotinada camione- estava també a les fosques per unsió dels acords de la reunió anterior, ta Toyota color cafè, un jeep d´una tall de l´energia elèctrica. Penso queel quòrum d´assistents, el debat dels gran potència de motor, una suspen- “la llum de la lluna” va salvar-me detemes, els nous acords i la pregària sió de ballestes d´acer molt dura i l´ensurt! I per què no dir-ho: un gestfinal. Això sí, sempre acompanya la tracció a les quatre rodes, obrint-me amable de l´àngel de la guarda!reunió un modest piscolabis. pas per camins de terra infernals, plens de sots per tot arreu, especial- Com veieu, es tracta d´una feinaPersonalment poso tota la “carn” en ment en l´estació de pluges intenses. parroquial “un xic” diferent de lal´homilia que sempre és compartida. que feia molt gustosament a Sant Al-Aquí és on apareix la gran finesa i A tall d´anècdota: fa uns dies en sor- bert i a Sant Ramon, al meu barri dequalitat espiritual de les persones… tir d´una comunitat, en plena fosca, L´Hospitalet de Llobregat! va quedar-se el jeep sense llum i emTambé cal dir que l´estil de les ce- va tocar conduir 15 km a la fosca. El El pitjor de tot que ens aclapara no-lebracions i les expressions litúrgi- pitjor és que era obligat travessar més pensar-ho, és que tenim un as-ques és força tradicional, amb una tres ponts sobre el riu Aguán, du- sassinat cada 80 minuts en el nostregran dosi de religiositat popular. rant l´itinerari. Tenia por de no “en- país.Però, com us he dit, pel que fa a Ramiro Pàmpols (Als sis mesos de ser a Hondures) Nadal des d’Haití Quan vam enviar el nostre retallable de Nadal, sobre l’habitatge, vam rebre aquesta carta des d’Haití, que ens ha semblat que havíem de publicar, potser per recordar-nos mútuament que hi ha llocs on la crisi és molt més crua, i permanent..., amb les mateixes causes d’avarícia i insolidaritat.Soy Clemencia Rodríguez, Mercedaria la Cruz Roja y el gobierno se les ha facilita-Misionera, y os respondo desde Puerto do el alquiler por un año de habitacionesPríncipe, Haití, lugar en el que me encuen- sin luz, sin ventilación, sin condicionestro desde hace más de dos años formando mínimas de habitabilidad pero que estánparte de una Comunidad Intercongrega- sujetas a los vaivenes de la especulacióncional Misionera.  en barrios ya existentes “antes” del terre- moto. Y todavía tenemos casos de mujeresGracias por enviarme este símbolo-re- solas con hijos que no han entrado en laflexión para este tiempo de Adviento-Na- política del censo en los campamentos porvidad en el que nos encontramos. Coinci- estar siempre en la condición de sirvien-de con todo lo que por aquí vivimos como tas y que ahora no tienen acceso a ningúngran problema que reclama a nuestra tipo de ayuda. Se encuentran en la calle,conciencia, pero creo que elevado por la desesperadas y expuestas a todo tipo demiseria circundante que no es sólo conse- peligros y extorsiones por buscar su so-cuencia del gran terremoto del 2010 sino brevivencia. Ya veis, por aquí también elque ya es algo endémico en Haití. drama de la vivienda es terrible, un gran “problema deEstamos viviendo el drama del desalojo de los campa- nuestro tiempo” como muy bien lo expresáis en vues-mentos, lugares inhumanos en el que un ser humano es tro mensaje.imposible que viva y en los que hasta ahora hemos tra- Me uno a esta campaña de sensibilización en este tiem-bajado acompañando a las personas más vulnerables: po de Navidad. Pero deseo de corazón que tengamosmujeres, ancianos/as, niños/as que han resistido vivir claro que Jesús no nace sólo “sin tener lugar” sino quepor casi tres años! ¿Y vosotros creéis que las condicio- Él viene a liberarnos de todo aquello que atenta a lanes de vida han mejorado por salir de vivir bajo una dignidad de la persona. El nos rescata de la miseria contienda? Es lamentable, pero nuestra respuesta categóri- su compromiso liberador. Jesús nacerá realmente cuan-ca es NO!! Si visitas los lugares donde ahora se han “re- do se acaben todas estas injusticias y desigualdades enfugiado”, un clamor de indignación te brota del fondo nuestra sociedad.del corazón. Un abrazo desde Haití y saludos a todo el Equipo deLos campamentos se trasladan solo de lugar, del centro Pastoral Obrera de Sant Feliu de Llobregat,de Puerto Príncipe a las afueras. Y en otros casos desde Clemencia Rodríguez
  10. 10. 10 La huelga de hambre en TelefónicaSeis trabajadores de Telefónica han optado por iniciaruna huelga de hambre contra el despido de dos trabaja-dores, uno de Madrid y otro de Barcelona, al haber es-tado de baja por enfermedad reconocida por el SistemaPúblico de Salud. La contundente acción se desarrolladesde el 5 de noviembre en el centro de trabajo que aco-ge la sede del Comité de Empresa de la multinacionalde Barcelona.La GOAC-HOAC de Barcelona-Sant Feliu ha expresa-do su apoyo a la movilización y son varios los miem-bros que participan activamente en ella, en especial, elex trabajador de Telefónica, Fermín Rodrigo, quien ex-plica que “tratamos de hacernos presentes en las dife-rentes situaciones y luchas relacionadas con el mundodel trabajo y las familias y sectores obreros y popularesmás desfavorecidos”. durante los cuales se crearon colectivos de apoyo a losA juicio de Rodrigo este conflicto muestra que “la crisis trabajadores de Telefónica (Plataforma Marcos Readmi-en realidad es una gran estafa” que está sirviendo para sión, Plataforma Sí, Soy Rentable), Marcos y cinco deacabar con muchas conquistas sociales y mostrar “el sus compañeros decidieron declararse en huelga decarácter internacional de la explotación y proceso de hambre.acumulación de capital por parte de las transnaciona-les”. En concreto, las medidas tomadas por Telefónica “Hacer huelga en Telefónica es casi imposible. Ademáshan provocado “la radicalidad de las formas de lucha, de las empresas en las que está dividida el grupo, hayfrente a la brutalidad e inhumanidad de las agresiones que contar con las numerosas contratas, con los falsosque se están perpetrando. Es una lucha por los dere- autónomos, con la legión de precarios”, explica Fermínchos básicos y radicales de todo ser humano”. Como Rodrígo , quien de este modo justifica “una acción tanhoacista, quiere remarcar “la centralidad de la persona brusca”. La convocatoria de huelga europea del 14-Ny su dignidad”. les dio el ánimo necesario para intensificar la campaña de protesta que ha estado acompañada con concentra-Los huelguistas exigen la readmisión de Marcos Andrés ciones, manifestaciones y actos de calles, además deArmenteros, quien lleva trabajando más de 20 años en charlas y jornadas de debate, respaldados por CGT, ella empresa y que fue despedido tras haber estado cua- sindicato Enconstruccio, Co.bas y las diversas platafor-tro meses de baja médica debido a una hernia discal mas de apoyo.debidamente diagnosticada en el año 2010. Tambiénexigen la elección por parte del trabajadores y traba- El militante de GOAC-HOAC, Fermín Rodrígo expli-jadoras a ser readmitidas o indemnizadas en caso de ca que “en nuestras últimas Asambleas Diocesanasdespido improcedente. venimos hablando de la necesidad de que el apoyo y presencia en los distintos conflictos se debería pres-En la carta de justificación, la Dirección argumentaba tar, especialmente, en aquellas empresas, situacionesque debido a la inactividad por sus problemas de salud, o sectores en donde las personas hoacistas participanno era “rentable” para la compañía. Armenteros, dele- de alguna manera”. Así recalca que “en el caso de lasgado sindical de Co.bas, recurrió antes los tribunales, telecomunicaciones hay personas que tenemos nues-que por dos ocasiones le dieron la razón. En la prime- tro compromiso en empresas como Telefónica, Movis-ra, su despido fue declarado nulo, por “discriminación tar, ONO y Call Center”. No es que su papel sea, en elsindical”, pero tras el recurso de Telefónica el Tribunal fondo, nada especialmente heroico, sino que se trata,Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) cambió la califi- según sus palabras de “hacerse voz de las resistenciascación del despido a “improcedente”, al considerar que concretas que en la empresa y en el sector de las tele-no se había producido dicha discriminación. La refor- comunicaciones, como en otros sectores, se plantean ama laboral del Gobierno del PSOE, sin embargo, abría través de la difusión, la recogida de apoyos y una pre-la puerta a la empresa a decidir si lo readmitía. sencia concreta, sobre todo, a partir de la relación per-Más allá de las decisiones judiciales, los sindicatos con- sonal y la amistad”.sideran estos dos despidos, sobre todo el del delegado Por supuesto, no es algo que se pueda conseguir en unsindical, como un acto ejemplarizante, al coincidir con día ni que acabe mientras duren los conflictos sino quela negociación de otro Expediente de Regulación de hace falta “un trabajo largo y constante”, de modo queEmpleo para 6.500 trabajadores, que debía estar listo el testimonio, la amistad y la relación, los encuentrospara mediados del 2011. Tras varios meses de protesta,
  11. 11. 11personales en actos y actividades, se vean como natural por las y los empobrecidos. Se trata de ir encontrando ely normal y se concreten en una relación fácil y fluida”, equilibrio y profundidad necesarios en la organizacióncontinua Fermín Rodrigo, que participa en el sindicato de nuestras vidas personales, familiares y sociales paraEnConstrucció. Desde su experiencia, comenta que “a que esta ofrenda sea vivida con alegría. No es necesariopesar de los credos e ideas de cada uno, de nuestras solo el testimonio de que somos una comunidad, sinohistorias y trayectorias personales, nos queremos, nos una comunidad atractiva y alegre”.ayudamos, peleamos unidos y nos contagiamos mu- Lo que sí ha conseguido la huelga de hambre de estostuamente”. Al final, lo que cuenta es “la honradez y trabajadores es recabar “muestras constantes de apo-sinceridad en el compromiso que realizamos. yo y solidaridad”, al tiempo que está despertando “la“Responder a las agresiones actuales por parte del ca- empatía entre personas trabajadoras de diferentes pro-pital, el sistema financiero y los gobiernos (europeos, cedencias–hay muchísimas personas inmigrantes tra-centrales y autonómicos) es algo natural y lógico. Es la bajando en el sector de telecomunicaciones–, y de dife-manera en que los y las hoacistas entendemos la vida, rentes credos –ateas, agnósticas, cristianas, evangélicas,frente a la muerte. Es tratar de hacer visibles los cami- musulmanas–; así como evidenciando las ventajas delnos de esperanza, de liberación, de justicia, de igualdad uso de las nuevas tecnologías para ampliar la coordina-y de fraternidad que desde siempre han sido recorridos ción y la difusión de este tipo de luchas”. Fermín Rodrigo president de la GOAC de Barcelona - Sant Feliu Reconquerim el dret a l’habitatge!Més de 180 persones s’aplegaren el passat 6 de març a Vilafranca delPenedès amb motiu de la taula rodona organitzada per l’Equip dePastoral Obrera i les parròquies de la ciutat, la vuitena dins del cicle“Atents al món en temps de crisi”. L’acte va tenir lloc a Cal Figarot, laseu social dels Castellers de Vilafranca.El tema tractat va ser el de l’habitatge i hi van prendre part el bisbeAgustí Cortés, Carme Trilla (cap d’Acció Social de Càritas de Barce-lona), Joan Batlle (Director de Programes Socials de l’Habitatge de laGeneralitat), Gemma Campos (representant de la Plataforma d’Afec-tats per la Hipoteca de l’Alt Penedès) i Joan Torrents (de Càritas deVilafranca). Va moderar el debat, Raquel Avilés, treballadora social.Va donar la benvinguda Mn. Jaume Berdoy, que agraïa a tothom es-tar allà participant de la trobada.En tota la ponència i en tot el debat es posà l’accent en el fet quel’habitatge mai no ha estat un dret reconegut a la pràctica, tot i queaquest dret és un principi bàsic que també apareix en la Constitu-ció que mai no s’ha fet realitat; s’expressà l’angoixa de les famíliessense recursos econòmics i desnonades per no pagar la hipoteca o ellloguer, i, enmig d’un apassionat debat, s’analitzaren i reivindicarenmesures polítiques, econòmiques i socials amb efectes retroactius pera les famílies afectades.El fet que la crisis ha agreujat tota aquesta problemàtica, i que comsempre, afecta als més febles, va ser un fet destacat en totes les apor-tacions. També ens animaven a l’acció conjunta, a unir-nos tots i totes:sanitat, educació, afectats per la hipoteca... La Gemma afirmava res-pecte aquest tema: si no ens ajuntem tots i totes, ens ho prendran tot!El bisbe Agustí insistí en el compromís dels cristians per la justícia ien la Doctrina Social de l’Església. Ho afirmava dient: l’Església de-núncia i anuncia.Josep Maria Domingo va concloure la taula rodona recordant quecal estimar tal i com Jesús ens ha estimat. Fem que siguin segurs elsponts del diàleg. Alba Ribas, Equip de Pastoral Obrera
  12. 12. 12 Els itineraris de renovació cristianaEn la línia de l’anomenada “nova evangelització”, al nostre bisbat s’ha posat en marxa una experiència de formació de laicsper a l’acollida i acompanyament de persones del nostre entorn que tenen ganes d’apropar-se a la fe, potser perquè mai no hantingut l’ocasió de conèixer-la o perquè la van abandonar ja fa molts anys.La novetat potser no és tant la necessitat d’evangelitzar, que per als moviments com la JOC, l’ACO i la GOAC ja es priori-tària des dels seus orígens, sinó al fet que s’hagin posat en marxa instruments diocesans de formació i que la responsabilitatdel projecte es deixi en mans de laics, que actuaran des de les respectives parròquies. És una bona ocasió de replantejar-nosl’acollida, la formació i l’oferta que es fa a les persones que busquen Déu, així com els signes, els gestos, les paraules, que podenfer més propera l’experiència de la fe. No només es parteix de la raó, sinó que tambées tenen molt presents les emocions. Us deixem amb el testimoni de dues personesque s’han apropat a aquests grups. Experiencia de perdónQuisiera compartir la experiencia vivida a través de un encuentro en dondeun grupo de personas que hemos tenido la necesidad de acercarnos en unrato de oración personal, porque estábamos un poco alejados y queríamossentir aquello tan grande que es la presencia de Dios cerca de nosotros.Me invitaron a asistir sin ningún compromiso ni ataduras, a una sala de laparroquia en donde la imagen de Jesús, el evangelio expuesto, la luz en dosvelas y la música, eran los signos visuales y clima muy acogedor.El encuentro fue guiado por dos personas, donde después de presentarsese pasó a un momento de relajación, para después comenzar con un párra-fo del evangelio para que individualmente se pudiera reflexionar, todo ellocon música suave.Para mí, toda la sesión que dura unos 50 minutos aproximadamente, fueaquel espacio en el tiempo que uno necesita y busca, y a veces por falta detiempo, de trabajo, de preocupaciones, etc.. no encuentra, y esta ha sidouna oportunidad muy grande para poder abrir mi corazón a Jesús, mo-mentos muy íntimos en donde abocas todas tus limitaciones, tus errores, No tienes nadatus pecados, y donde extiende la mano de ayuda, de perdón.Sientes que no solo mantienes una conversación interna con el Dios padre, que perder:sino que él está en cada uno de los presentes o quizás en medio de todosy escuchando a todos, amando a todos, esto de sentirse amado es lo más ¿por qué no logrande, y es por ello que Jesús murió por todos nosotros, y nos dejó el lega-do a amar a los demás sin excepción. pruebas?En otro momento del encuentro la emoción me embarga, con los ojos ce-rrados siento que la persona que tengo a mi lado, no es un conocido o Yo lo he probado. Esta es mi cuartaalguien extraño, sino mi hermano, con el que que compartimos los mismos vez, he sentido muchas cosas es estassentimientos. reuniones, pero para mí es muy difí- cil explicarlas con palabras, lo puedoLlegué con mis miserias pidiendo al Señor Perdón, por las veces que me he resumir en dos: “muy enriquecedo-alejado de él en las diferentes formas y maneras, pidiéndole ayuda, para ras”.con los más desamparados en todos los ámbitos, dándole gracias por todocuanto soy, fuerza, para no tener miedo de nada, y fe, para nunca apartar- Como ha dicho una señora “Cadame de su camino y desgastar mi vida día a día un poco por el bien de los sesión que hacemos me gusta más”.demás. Hoy realmente me hubiera quedado horas y horas escuchando a estos co-Salí con serenidad, confortado, llevándome en mi interior la Paz y el con- laboradores, las lágrimas no han ce-suelo y con el convencimiento que Jesús es la luz que ilumina el camino de sado del sentimiento que he notado,todos hacia el Padre. me gustaría explicarlo pero solamen-Aconsejo a todo aquel que pueda asistir que no dude, unos minutos a solas te puedo sentirlo. Por eso os animo acon tu interior, ayuda a salir más reforzado y con más ánimo para seguir que vengáis y poder sentir lo mismoviviendo y haciendo el bien, y sin ninguna duda dándole gracias al Señor. que yo. Ten fe.... Gracias a todos.

×