http://puntviladecans.blogspot.com                                                                                        ...
Un nou cicle per a ViladecansS         ’ha iniciat una nova legislatura municipal.         ha de ser l’objectiu principal ...
Al Mamut      cada cop som més!A la Coordinadora del Mamut cada cop som mésentitats adherides. Actualment n’hi ha 23, de m...
ÒMNIUM CULTURAL:                                                                            PASSIÓ PEL PAÍS               ...
La catifa de Corpus: tot té un perquèL          a catifa, que en diem de “Corpus”, i que          actualment fem en el car...
El “Ministerio” imposa el                             Passeig Marítim de ViladecansF         ruit    d’una     jugada     ...
Resposta a dos articles                                         B                                                  ona tar...
Carta abierta a la alcaldía                     Señor Alcalde:                     Discúlpeme que crea que puedo hacerle p...
L’independentisme                                                            i la llengua catalana                        ...
Llegada de los niños saharauis         H                      an llegado a Viladecans los                      días 3 y 4 ...
Quan macar-se no vol dir fer-se maco                         (o unes quantes paraules en perill d’extinció, 3)C          o...
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011   12
Consciència de classe i diversitatD             eu ser antiquat. Avui                                                     ...
Vull seguir estant orgullosa                                             del meu sistema sanitariT          enim un sistem...
la mirada aguda                                                                        secció a càrrec d’Eio Ramon        ...
les nostres entitats                            La Federació d’Associacions de                            Pares d’Alumnes ...
Històries viladecanenques                                                                      secció a càrrec d’Andreu Co...
comissari que també es deia Nava-                per primordial. Acció i organització       tot de tots, si mirant de reso...
conèixer càrrec del Grup Tres Torres                                                                    secció a          ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Punt de Trobada número 46, juliol 2011

817 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
817
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt de Trobada número 46, juliol 2011

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 46 Any 5 15 de juliol de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Bon estiu! Des del Punt de Trobada us desitgem un bon estiu. A l’agost, com és costum, no surt la revista, i quan hi tornem, a mig setembre, l’estiu estarà a punt d’acabar-se. O sigui que, com tots fem aquests dies quan ens acomiadem dels companys de feina, o dels veïns si marxem uns dies, deixeu-nos desitjar-vos, a la molta gent que ens feu l’honor de rebre i llegir aquestes pàgines que són de tots, un bon estiu. Seria, segur, molt il·lustratiu, poder saber a què dediquem els viladecanencs i viladecanenques aquests dies de calor. Quanta gent marxa i quanta gent es queda aquí, quanta gent fa petites escapades i quanta gent se’n va a llocs exòtics, quanta gent reposa i quanta es passa els dies buscant alguna feineta ni que sigui petita i mal pagada, quina mena d’activitats d’entreteniment i d’airejament personal busca cadascú, per quins motius cadascú fa una cosa o una altra… Vila- decans és sens dubte una ciutat molt complexa i aprendríem molt de nosaltres mateixos sabent com omplim aquests dies estivals. Però en tot cas, encara que no ho puguem saber, sí que ens pot ser útil pensar en aquesta gran diversitat. I, sabent-ho, sentir-nos formant aquesta col·lectivitat que ha de treballar molt per ser més cohesionada, més de tots –atenció: tots vol dir tots, sense excloure ningú–, més igualitària, més rica d’aquells valors que valen la pena… I aquest desig de bon estiu no pot acabar, naturalment, sense recordar que, quan aparegui el proper número de la revista, ja haurà tingut lloc un esdeveniment central en la nostra vida ciutadana, i que hem d’aconseguir que cada cop ho sigui més. És la Festa Major, naturalment. Entorn del 8 de setembre, ens trobarem a molt diverses activitats. I trobant-nos, refermarem la nostra voluntat de ser ciutat, i de fer que la ciutat sigui de tots. El Mamut, que ja ha esdevingut un punt de referència bàsic de la nostra identitat, ens el trobarem per segon any en l’acte de després del pregó i, només faltaria, a la Mamullada. I el disfrutarem plegats, com disfrutarem de totes les altres invitacions festives que compartirem amb totes les ganes. Bon estiu! Sumari Equip de redacció 2 Un nou cicle per a Viladecans. Carles Ruiz Anna Besora 4 Neix Òmnium Viladecans. Agustí Martí M. Carmen Castellano Maria Comas 5 La catifa de Corpus: tot té un perquè. Joan Bonich Josep Ginjaume 6 El “Ministerio” imposa el Passeig Marítim de Viladecans. Ri- Josep Lligadas card Caba Miguel de la Rubia Mercè Solé 7 Resposta a dos articles. Mª Àngels Murlà (els quals, tot sigui dit, no compartim 8 Carta abierta a la alcaldía. David Rebollo necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). 9 L’independentisme i la llengua catalana.Josep Lligadas La distribució d’aquest butlletí es fa 10 Llegada de los niños saharauis. Rosa Mercader per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 11 Quan macar-se no vol dir fer-se maco. Josep Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi- 13 Consciència de classe i diversitat. Mercè Solé em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 14 Vull seguir estant orgullosa del meu sistema sanitari. Bàrba- Si voleu enviar articles per publicar, ra Lligadas tingueu en compte que han d’anar 15 La mirada aguda: Xatrac menut. Eio Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 16 Les nostres entitats:La Federació d’Associacions de Pares tenir abans del dia 8 de cada mes. d’Alumnes de Viladecans. Mª Àngels Murlà El nostre correu electrònic: 17 Històries viladecanenques: Carles Navales – el Noi del Vi- puntviladecans@telefonica.net dre. Andreu Comellas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 19 Conèixer Viladecans: L’emissió de paper moneda local Segueix-nos al Facebook durant la guerra civil. Jaume Lligadas
  2. 2. Un nou cicle per a ViladecansS ’ha iniciat una nova legislatura municipal. ha de ser l’objectiu principal de l’acció política, al En primer lloc, crec que cal donar les gràcies servei de la qual està el model econòmic, fiscal, i de a tots els ciutadans i ciutadanes que ens han govern. donat recolzament i felicitar totes les forces Viladecans ha de caminar en la direcció de garantirpolítiques que han obtingut representació perquè als seus ciutadans i ciutadanes un marc de progrésexpressen el parer d’una part important de la gent social, de qualitat de vida, d’oportunitats de futurde Viladecans. Malauradament hi ha nombroses en l’ocupació o la iniciativa emprenedora. Per aixòpersones que no han expressat el seu vot, o que crec que aquests quatre anys seran claus en el futurles opcions de la seva preferència no han obtingut de la ciutat, perquè han d’orientar la sortida de laprou vots per estar presents al ple municipal, i tot crisi i el desenvolupament de la ciutat en aquestaaixò ens ha de fer pensar. En tot cas ni ha una dada direcció de futur, amb respostes polítiques pròpiescuriosa: en els llocs on la participació ha estat més del segle XXI i dels nous problemes que se’nsalta, la dreta ha obtingut una representació més presenten, alguns d’ells, més que nous, continuïtatforta (Madrid, València...). Sens dubte, més enllà de les velles contradiccions de la societat en quede les propostes i circumstàncies locals, la situació vivim.econòmica i les dificultats derivades de la crisi, han Viladecans està avui més preparada que en èpo-estat també molt presents en les decisions de vot ques anteriors per sortir i encarar la sortida de lapreses pels electors. crisi. Hem de ser capaços d’utilizar aquesta forçaS’equivocaria qualsevol governant que oblidés que per continuar garantint tant l’equilibri i la cohesióen aquests moments de dificultats per a moltes fa- entre els seus barris, com les polítiques socials quemílies, l’economia i les actuacions per millorar les afavoreixin la igualtat d’oportunitats i l’ascens so-condicions per sortir de la crisis, han de ser la prio- cial, i en especial l’educació, per a mi la més estra-ritat absoluta. Avui no només ens enfrontem a una tègica d’elles i malauradament, malgrat l’esforç fet,crisis profunda de la qual hem de sortir amb allò la que menys depèn dels ajuntaments. Ho farem, ique els economistes han anomenat un patró diferent ho farem amb un govern fort i compartit amb elsde creixement, sinó que ens enfrontem a un canvi companys d’ICV-EUiA, amb els quals coincidim enprofund dels estils de vida, la forma de produir, i la convicció que Viladecans ha de mirar cap enda-fins i tot la de relacionar-se. La política i els polítics vant, cap al futur, per tal d’abordar els reptes que te-no podem pensar que les formes d’organització, de nim. No són quatre anys més. Tinc el convencimentgestió pública, o de relació amb la comunitat, poden que s’inicia un nou cicle polític del qual Viladecansser les mateixes que en el segle pasat. I també penso serà capdavantera en nous models polítics, progrésque més que mai l’acció transformadora per tal de econòmic, i polítiques socials per tal de garantir lesgarantir l’ascens social i la igualtat d’oportunitats oportunitats per a tots. Carles Ruiz NovellaViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 2
  3. 3. Al Mamut cada cop som més!A la Coordinadora del Mamut cada cop som mésentitats adherides. Actualment n’hi ha 23, de moltes I, a més, fer-se Mamutairemenes i procedències: culturals, del món del lleure,educatives, esportives, socials… Però en volem ser d’Honor… és tot un honormoltes més. O sigui que des d’aquí fem una cridaa totes les entitats viladecanenques perquè s’apun- Una altra forma important de col·laborar amb eltin a la Coordinadora. L’únic que s’exigeix és això: Mamut és fer-se Mamutaire d’Honor. Comerços,apuntar-s’hi. I, després, en funció de les possibili- entitats, partits polítics, persones individuals…tats i ganes, col·laborar-hi en el que es vulgui i pu- amb una aportació de 50 € rebreu un diploma acre-gui. Si voleu apuntar-vos a la Coordinadora, escri- ditatiu i també 25 mocadors del Mamut perquè elsviu-nos a l’adreça electrònica mamutviladecans@ repartiu. Si voleu ser Mamutaires d’Honor, escri-gmail.com i ens posarem en contacte amb vosaltres. viu-nos també a mamutviladecans@gmail.com i ensLes entitats que actualment formen la Coordinado- posarem en contacte amb vosaltres. Els Mamutairesra són aquestes: d’Honor actualment són aquests:• Associació Viladecans Punt de Trobada • Forn del Mig• Grup Tres Torres • Calçats Daniel• Diables de Viladecans • Llibreria Els Nou Rals• Agrupament Coral La Lira • Modes Constanci• Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer • Hobbit Viatges• Amics de la Sardana de Viladecans • Carns Nati• Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàl- gia i SFC • Cal Sei• Agrupament Escolta i Guia Garbí • Fusteria Ebenisteria Alcaraz• Agrupament Escolta L’Espiga • Rost-Serv, S.L.• Agrupament Escolta Sant Joan • Viladecans Punt de Trobada• Centro Cultural Raíces de Andalucía • Grup Tres Torres• Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga • Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i SFC• Cor Som i Serem • Centro Cultural Raíces de Andalucía• Club de Pensionistas y Jubilados Alba-rosa • Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Norte• Centro Cultural Recreativo Andaluz Sierra Norte • Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga• Associaciació per a la integració de persones amb discapacitat (ASDIVI) • Parròquia de Santa Maria Magdalena• Càritas Interparroquial de Viladecans • Esquerra Republicana de Catalunya• Club Bàsquet Femení Viladecans Sports • Convergència i Unió• AMIC-UGT • Iniciativa per Catalunya Verds• Associació de Falconeria Baix Llobregat • Partit dels Socialistes de Catalunya• Peña Bética Gavá y Viladecans • Esquerra Unida i Alternativa• AMPA del Col·legi Públic Montserratina • Partit dels Comunistes de Catalunya• AMPA del Col·legi Públic Marta MataViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 3
  4. 4. ÒMNIUM CULTURAL: PASSIÓ PEL PAÍS Fa 50 anys, Lluís Carulla, Pau Riera, Fèlix Millet, Joan Vallvé i Joan Baptista Cendrós signaven l’acta de constitució d’Òmnium Cultural. L’entitat naixia en un moment polític, social i cultural tenyit de blanc i negre; un moment en què qualsevol mostra de catalanisme era un atemptat i una provocació. Davant de les dificultats, van demostrar una gran dosi de generositat, valentia, sentit de país i visió de futur. És per aquest motiu que avui creiem imprescindible aprofitar el nostre aniversari per recordar-los i fer-los un merescut homenatge. Els cinc fundadors representen aquell cor que fa mig segleLa rebuda i lectura del manifest de la Flama del Canigó el tornava a bategar. Van ser l’energia propulsora perquèpassat 23 de juny va ser el primer acte organitzat per Òmnium el projecte comencés a caminar. Després dels primersViladecans (foto: Eio Ramon). batecs, es va desenvolupar una altra part fonamental: el Neix Òmnium Viladecans cos. Allò que havia de permetre assolir els objectius que l’entitat anhelava. I és en aquest punt on cal subratllar la contribució i el paper absolutament fonamental queE l passat mes de desembre de 2010 Viladecans va aco- han tingut les seus territorials d’Òmnium. llir la celebració de la Nit de Santa Llúcia amb el lliu- El camí arrencava a Terrassa el 1968 amb la primera rament dels premis de les Lletres Catalanes 2010 or- seu territorial de l’entitat. Més tard vindrien les seus ganitzat per Òmnium Cultural. Un grup de persones de Mataró, Osona, Granollers i Sabadell. Els anysi entitats de la ciutat van rebre l’encàrrec d’Òmnium d’orga- han consolidat una estructura territorial a Sant Cugatnitzar una jornada prèvia amb tota mena d’activitats culturals: del Vallès, la Selva, el Baix Llobregat, el Solsonès, l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, l’Alt Urgell, l’Anoia, Badalona,jocs, xerrades, conta contes, concerts d’en Bitxe i d’en Manu el Bages, el Baix Camp, el Berguedà, la Garrotxa, elGuix, poesia, cercavila amb gegants, gegantons i el Mamut; fi- Gironès, Lleida i Terres de Ponent, Rubí, el Tarragonès,nalitzant amb un concert coral i un vermut, amb l’objectiu que Terrassa, Terres de l’Ebre i l’Hospitalet de Llobregat. DeViladecans anés fent caliu per a celebrar la Festa de les Lletres la mateixa manera, estem treballant per articular novesCatalanes patrocinada per Òmnium Cultural. seus al Garraf o al Ripollès per tal de poder completarFruit d’aquest treball i engrescats per la seu del Baix Llobregat la nostra presència arreu de les comarques.d’Òmnium Cultural, es va animar a la trentena de socis de Vi- Més enllà de Catalunya, seguim col·laborant amb elsladecans a crear una Secció Local de l’entitat. companys i companyes d’Òmnium l’Alguer i ÒmniumÒmnium Cultural a Viladecans neix per treballar per a la promo- Catalunya Nord, alhora que impulsem projectes ambció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la iden- l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valenciàtitat nacional de Catalunya a la ciutat. En l’actualitat una tren- en el marc de la Federació Llull.tena de socis arrelem el projecte a Viladecans, juntament amb Les passes que hem fet per arribar fins on hem arribatun bon equip de persones i entitats de la ciutat amb la voluntat només s’entenen si pensem en totes les persones qued’esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casa des de diferents punts del Principat han fet un treballcomuna generadora d’idees i projectes que permetin afrontar anònim a favor de la llengua i de la cultura catalanes.els nous reptes que planteja una societat canviant i en constant Com un cos harmoniós i ben sincronitzat, les seusevolució dins de Viladecans i la Catalunya del segle XXI. És territorials són avui el pols d’una entitat que és viva iper això que Òmnium ha obert una nova etapa amb la qual vol que vol esdevenir una referència civil de present i deprendre la iniciativa de portar més enllà, en aquest cas a la dele- futur en la defensa dels interessos de Catalunya.gació territorial del Baix Llobregat, la llengua, la cultura i el país. Avui tenim reptes de país molt importants que ensTots aquells que us engresqueu a voler ajudar a dinamitzar inclouen a tots i que fa només un any vam posar sobreaquest projecte, podeu fer-vos soci a: http://www.omnium. la taula en la manifestació pel dret a decidir que vacat/www/omnium/ca/socis.html omplir els carrers de la capital catalana. Cinquanta anys després del nostre naixement, avui afrontem unaÒmnium Viladecans es reuneix cada primer dijous de mes a nova transició que ens obliga a tots a mirar endavant,les 8 del vespre a l’Ateneu d’entitats Pablo Picasso. a defensar amb fermesa la nostra llengua davant deEnguany Òmnium Cultural celebra el seu 50è. Aniversari i les contínues agressions que estem patint, a reclamarvolem compartir amb vosaltres l’article commemoratiu de més quotes de sobirania cultural, política i econòmica.la nostra presidenta la Sra. Muriel Casals, que us oferim a Aquí és on Òmnium vol invertir tota la seva energia,continuació. com sempre ha fet, perquè queda molt camí per fer i el volem fer junts; avui i els propers cinquanta anys. Agustí Martí Muriel CasalsViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 4
  5. 5. La catifa de Corpus: tot té un perquèL a catifa, que en diem de “Corpus”, i que actualment fem en el carrer Àngel Gui- merà, no té cap connotació religiosa en aquests moments sinó que és una festapopular i lúdica.El carrer Àngel Guimerà, com d’altres a Viladecans,té la tradició de fer catifes des de ja fa molts anys.El motiu de reprendre aquesta tradició no fou capaltre que el reivindicatiu.El veïns del carrer situats al costat del Jardí Munici-pal, tenien sobre les seves cases un pla general queles enderrocava i que l’equip de govern municipald’ aquell moment volia fer efectiu.Veïns i ciutadans de Viladecans vàrem creure queera una temeritat fer el projecte que en aquell mo-ment es presentava i per tal de fer reflexionar elsnostres governants es va crear una plataforma quel’anomenàrem “Plataforma del Casc Antic”.Una de tantes activitats que en aquell moment và-rem fer fou la catifa, i la primera catifa feta per la“Plataforma del Casc Antic”, en aquell moment síque en la festivitat de Corpus, no fou altre que elperfil de les cases del carrer Àngel Guimerà, preci-sament, el perfil d’aquelles cases que es pretenienenderrocar; un dibuix que es va convertir en el lo-gotip del grup i que ja per sempre ens ha acompa-nyat.Avui fer la catifa s’ ha convertit en una activitat lú-dica, veïnal, i per nosaltres és tot un plaer poder fer-la, malgrat ser una mica cansat, tot val a dir-ho, peròval la pena l’esforç, perquè d’ aquesta manera mantenim viva una tradició del nostre poble, iniciada pelsnostres avis i pares, i que ens agradaria que fos compartida per més veïns de la ciutat. L’ any vinent, hiesteu tots convidats! Joan BonichViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 5
  6. 6. El “Ministerio” imposa el Passeig Marítim de ViladecansF ruit d’una jugada Han anat directament al “Minis- d’euros al passeig marítim de Vi- mestra, l’ajuntament terio de Medio Ambiente y Me- ladecans, sense encara haver gas- de Viladecans ha dio Rural y Marino, la Dirección tat ni un euro. Justament 3 mili- aconseguit que es tramiti General de Sostenibilidad de la ons d’euros és el cost de les obresel projecte urbanístic anomenat Costa y del Mar”. Ens que, amb que ara es proposen.“Projecte Executiu del front bons contactes dels responsables El projecte descriu un passeigmarítim de Viladecans. Fase 2. de projectes al litoral de Vilade- marítim fet de formigó, d’uns 580Passeig Marítim, Tram I T.M. de cans, que han treballat per aquest metres, que anirà des de l’apar-Viladecans”. ens amb anterioritat, han aconse- cament de la Murtra fins a laAquest mateix projecte havia es- guit forçar la Generalitat a trami- sortida a mar del camí de les Fili-tat presentat dos cops per l’ajun- tar el passeig marítim. pines, i es farà sobre les piscinestament de Viladecans a l’organis- Fer veure que és l’estat espa- de l’antic càmping de la Ballename competent de la Generalitat, nyol qui fa el passeig marítim, a Alegre. Sembla que els cotxes noperò, cap de les vegades, no ha menys d’un any de les eleccions hi tindran accés, i s’acondiciona-estat aprovat per la Generalitat, generals, saltant-se les necessitats rà l’edifici del càmping per a unperquè considerava que, abans reals del territori, és un greu er- ús encara per definir. Finalment,d’aprovar-lo, s’havia d’aprovar ror que acabarem patint els ciuta- unes passarel·les de fusta con-el pla especial del Delta del Llo- dans i sobretot el nostre territori. nectaran el passeig marítim ambbregat, puntualitzant que no és A més, el 29 de gener de 2009 el la platja integrades en l’entorncoherent aprovar projectes par- ple del ajuntament de Viladecans dunar.cials sense tenir en compte l’im- va aprovar: “promoure un debat Segurament trigarem encara anyspacte de la totalitat de projectes públic sobre el projecte construc- en veure fet el passeig marítim,a la zona. tiu del front marítim de Vilade- però el projecte que semblaProjectes com el Barça Parc, cans”, cosa que no s’ha fet; per estar ja aprovat, com sempre, elles 200 Ha. de sobre l’autovia, contra, el que sí que s’ha fet és podrien haver fet millor, amb lao el mateix passeig marítim, que el passat 19 de juny van es- participació que el ple va pactars’haurien de planificar alhora cenificar la festa de celebració del i tenint en compte les necessitatsper pal·liar problemes d’impacte primer pas del passeig marítim, del territori. Com veieu, les cosesmediambientals i de mobilitat, amb un projecte encara sobre la continuen fent-se malament...que poden afectar a el ja tan taula i incomplint el seu compro- Ricard Caba i Calbetdegradat i agredit delta del mís perquè no hi ha hagut capLlobregat. debat públic.Què han fet doncs, davant aques- Fa anys que els pressupostos ge-ta negativa de la Generalitat? nerals de l’estat destina 3 milionsViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 6
  7. 7. Resposta a dos articles B ona tarda, em dirigeixo a ser lúdico-esportives i no han de tenir vosaltres per respondre un contingut de caràcter lectiu. a dos articles publicats a la vostra revista n. 45 També formem part del Consell de Viladecans Punt de Trobada. Escolar, que es l’òrgan de govern Els articles en questió són “Los de l’escola, on tenim també planteamientos de las AMPAS”, oportunitat d’intervenció en el bon de Carlos Antonio de la Rubia, i funcionament i qualitat educativa “Les nostres entitats: El AMPA del del centre. Colegio Público Montserratina”, de En referència a la nostra adhesió a Begoña Manrique. un manifest (polititzat totalment), Primer em presentaré, sóc M. Àn- hem de dir que FAPA Viladecans sí gels Murlà González, ac- que es va adherir a un manifest con- tual presidenta de FAPA tra la xenofòbia i el racisme emès per Viladecans (la Federació FAPAC (Federació d’Associacions d’Associacions de Pares de Pares d’Alumnes de Catalunya), d’Alumnes de Viladecans) i que també hem estat presents als i durant molts anys he es- moviments contra les retallades. tat formant part de l’AM- PA de l’Escola Pau Casals, Per acabar, dir que les AMPA i FAPA concretament nou cursos. Viladecans, treballem contínuament Quan llegeixo aquest ti- la vessant educativa en totes les se- pus d’opinions, em dol ves activitats, respectant i fomen- molt que persones que no tant el respecte al medi ambient, la han estat mai vinculades a igualtat i la solidaritat com a eixos les AMPA, tinguin la bar- transversals de les activitats que ra de donar opinió sobre s’organitzen, dirigides a mares, pa- el que fan i deixen de fer res i alumnes de tots els centres pú- i a sobre, no estiguin gens blics del nostre municipi. informats. M’agradaria afegir, encara, que FAPA i les AMPA fan una tasca molt A les AMPA es fan mol- important també als cursos de for- tes més coses que festes, mació de pares i mares que ens sub- distribució de llibres i de venciona l’Ajuntament de Vilade- roba. Les activitats sí que cans, escollint els temes i tallers que les han de gestionar les AMPA, per- ens demanen pares i mares, organit- què som la representació de les fa- zant els horaris, dies, lloc on es de- mílies i responsables dels infants en semvolupen i a final de curs fent una horari extraescolar. A més a més les memòria sobre l’interès i la partici- AMPA són les que han de demanar pació del cursos.També afegir que, les subvencions que s’atorguen per gràcies a la lluita i reividicacions de activitats i projectes que es fan fora les AMPA, en el seu moment, ara d’horari lectiu, perquè l’escola no ho tenim tres escoles més al municipi pot fer (a cada escola ja els hi arriben i estem treballant perque el cinquè unes partides per despeses de mate- institut també sigui una realitat. rial, telèfon, llum, etc.). Les activi- tats que s’ofereixen, “per si aquestes Mª Àngels Murlà dues persones no ho saben”, han deViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 7
  8. 8. Carta abierta a la alcaldía Señor Alcalde: Discúlpeme que crea que puedo hacerle perder su tiempo por el mero hecho de comprar un piso aquí y residir con mi familia pagando el triste diezmo que casi ni llega a un sueldo. No sé cómo puede afrontar los muchos gastos que arrostra nuestra ciudad derrochadora, si no fuese por esa sanísima agua que no puede clorarse más, ni en esos impuestos de movilidad añadidos, en los cuales, seguramente por mi indolencia distraída, no le recuerdo haber visto usar nunca… ni perder. Al parecer no tengo una memoria eidética. Discúlpeme también por no agradecerle lo suficiente el maravilloso ajardinamiento del parque Can Ginestar, justo delante de mi ventana, ahora el viejo y sombrío bosque se ha llenado del griterío de niños jugando, el rodar de los scates, las multitímbricas voces cambiantes de los adolescentes en sus fortíssimos a cualquier hora, los botellones a me- dianoche, las reyertas, el incomparable marco de fin de fiesta de las salas de ocio cercanas, las despedidas a las tantas, de calle a calle para ahorrarse el sms. Usted, en su infalible sabiduría, conocedor de los hechos acontecidos durante la ejecución de la obra, en el que este molesto vecino quejica no dejaba de llamar a la policía municipal por los ruidos producidos por el vigilante noctur- no, contratado al parecer para hacer barbacoas junto al bosque, poner música ambiental con el coche a los vecinos para relajarles de los tra- bajos realizados con maquinarias pesadas du- rante el día y vigilar su caravana desde dentro, en compañía de su novia o mujer y créame que cumplía bien su contrato. Al pobre no le dejaba trabajar a gusto puesto que el grupo electróge- no era más grande que la caravana y egoísta de mí me creía con más derecho a dormir que el pobre vigilante. Con esta sabiduría ha decidido no poner vigi- lancia que pueda molestar a cualquier vecino o a mí, enriqueciendo la interacción ciuda- dana, la música y sus escalas acromáticas y la libertad… en su sentido más amplio. Así mismo debo pedir disculpas por no saber ver como usted, que es cierto que la mayoría de las personas son buenas y educadas, al contrario de lo que yo temía, tan solo es que en mi ceguera, su neo percepción de la reescritura de los códigos morales y de circulación he quedado totalmente descolgado de su conceptual percepción, por lo que le ruego, que tenga a bien enviarme un nuevo manual, donde me aclare cuando circular en sentido contrario ”pero solo un cacho” es válido. Y cuando aparcar en línea amarilla ”pero solo es un momento” también lo es entre los muchos casos. Finalmente pido humildemente disculpas por haber realizado preguntas antes de las elecciones sobre estas y otras cuestiones tan difíciles de responder con honestidad y tan fáciles mintiendo a las que se refirió con un responderé. No solo ya llega tarde sino que posiblemente tiene todos los números para empeorarlo. David RebolloViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 8
  9. 9. L’independentisme i la llengua catalana E l diumenge 10 de juliol vaig ser a la festa de final de curs de l’escola on el meu germà Jordi aprèn a tocar la guitarra. Un espectacle de tres hores en el qual les úniques paraules en català que es van sentir van ser les de la cançó “Puff era un drac màgic”, que el meu germà va acompanyar a la guitarra i va cantar juntament amb un grup de nois i noies. Ni una sola paraula més en català. Tres minuts durant tres hores. Déu n’hi do. Després, al migdia, a les notícies de TV3, vaig veure la llarga propaganda que van fer de l’aniversari de la manifestació contra la sentència del Constitucional que retallava l’Estatut. Una manifestació que, segons TV3, va ser una “manifestació sobiranista”. Jo no hi vaig poder anar, perquè no em trobava bé, però juraria que la majoria de gent que hi va anar no era “sobiranista”, és a dir, no reclamava la independència de Catalunya. Els que més es feien notar sí que la reclamaven, però no la majoria. I ens van posar sengles declaracions dels aleshores presidents de la Generalitat i del Parlament, Montilla i Benach, donant el principal relleu a les de Benach, que ja es pot imaginar què va dir. Estem en un país cada cop més esquinçat. Ami em sembla un desastre, això dels tres minuts sobre tres hores. Però al mateix temps, em sembla igualment tràgic que es vagi creant el clima que els “bons catalans” han de ser independentistes. I que, en el cas de la llengua catalana, la seva defensa s’associï cada cop més a l’independentisme. Jo no sóc independentista, i crec que he treballat força per la llengua, i em fa mal aquest clima segons el qual si no ets independentista no defenses bé la llengua. Però encara em fa més mal una altra cosa. I és que jo estic convençut que cal lluitar tant com sigui pos- sible perquè coses com les d’aquesta festa de final de curs cada cop passin menys, i fer molta pedagogia perquè els sectors on costa que el català hi penetri es vagin conscienciant que la llengua catalana és un bé col·lectiu al qual tothom hauria de donar suport. Però penso que, com més es vegi associada la llengua catalana a la independència de Catalunya respecte a Espanya, més difícil serà que aquests sectors s’obrin a voler incorporar la llengua catalana a la seva activitat. Això és el que em fa més mal, perquè si anem per aquest camí poc bé li farem a la llengua catalana. Jo crec que els independentistes, en el tema de la llengua, haurien de saber posar l’interès del país per davant de les seves particularsopcions polítiques. Josep Lligadas VendrellViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 9
  10. 10. Llegada de los niños saharauis H an llegado a Viladecans los días 3 y 4 de julio los seis niños saharauis a pasar un verano con familias de acogida en un proyecto coordinado con ACAPS. Los niños forman parte de un proyecto “Vacaciones en Paz” que organiza el Frente Polisario con el soporte de las asociaciones solidarias, entidades, organismos y ayuntamientos. Los niños son los más afectados por las dificultades de vida de los campamentos de refugiados, no tienen cubiertas las ne- cesidades básicas para su desarrollo per- sonal. El estar con las familias de Vilade- cans es una manera de ser más afectiva nuestra solidaridad con el pueblo sahara- ui. El proyecto quiere fomentar e impul- sar el acercamiento entre el pueblo saha- raui y nuestro país, así como dar apoyo Los niños acogidos en la comarca pasarán diversas político al proceso de autodeterminación revisiones médicas y participarán en casals de vera- del pueblo saharaui. El 17 de julio se hará no y varias actividades en Viladecans. El Ayunta- a Barcelona una manifestación solidaria miento de Viladecans da su apoyo a este proyecto. con el pueblo saharaui para pedir la solu- Rosa Mercader ción justa del conflicto. Vols portar el mamut al cotxe, o a la moto, o a la bici, o a la carpeta? Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs, toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per tres euros pots: a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!) b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa. c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o carpeta. Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 10
  11. 11. Quan macar-se no vol dir fer-se maco (o unes quantes paraules en perill d’extinció, 3)C ontinuem amb el repàs de paraules que abans formaven part del vocabulariviladecanenc i que ara estan enclara reculada o directamentdesaparegudes. Aquesta és latercera entrega, i encara ensqueden paraules per un númeromés, o potser dos. Si teniu paraulesper afegir a la llista, ja ho sabeu,escriviu-nos a puntviladecans@gmail.com. Som-hi.Macar, macar-se. Com dèiemal títol, macar-se no vol dir fer- Dues eixides de cases pageses del carrer de la Muntanya, ara reconvertidesse maco. Fixem-nos en aquestes del seu antic ús.dues frases: “La fruita és maca n’acostuma a dir pati. I de fet, les temps del compte en una cosa,quan està acabada de collir” ; “la eixides de les cases pageses de entretenir-se i fer tard, etc.: “No etfruita es maca si li dónes un cop”. Viladecans, un cop perduda la torbis, que t’estem esperant!”.En el primer cas, vol dir que seva funció original, s’anomenen Déu la guard. Una forma dela fruita és bonica; en el segon, així, pati. Però eixida sona molt salutació molt habitual abansque la fruita queda danyada per millor. era el “Déu vos guard”. Peròefecte, posem per cas, d’haver Barri. Qualsevol eixida té un barri aquesta salutació tenia tambécaigut a terra o perquè ha estat que la tanca. Ja en vam parlar en una altra forma, menys comuna,traslladada poc cuidadosament. el número 32 del Punt de Trobada. I i certament curiosa: “Déu laMacar vol dir causar dany a és que, tot i el sentit ara més comú guard”. “Déu vos guard” s’adreçaalgun cos viu (animal o vegetal) de la paraula barri, que significa a algú, home o dona, a quidonant-hi cops o rebregant-lo. un nucli agrupat de cases, barri tractem de vós, mentre que “DéuS’utilitza amb les persones o els també vol dir la porta o reixat la guard” s’adreça a una dona,animals (“de la patacada que que tanca l’eixida de qualsevol a qui tractem de vostè. És a dir,em vaig donar, vaig quedar tot casa pagesa, per on entraven “Déu vos guard” vol dir “Déu usmacat”), però sobretot per a les i sortien els carros per anar al guardi a vós”, i “Déu la guard”plantes, i més concretament, com camp. El carrer del Pare Artigas vol dir “Déu la guardi a vostè”.hem vist, per a la fruita. va ser conegut com “el carrer dels Però tant una forma com l’altraEixida. Jo crec que és una de barris”, perquè les cases pageses van acabar perdent el seu sentitles paraules més interessants del carrer de la Muntanya i el original i estricte, i s’utilitzaveni boniques que a Viladecans carrer del Sol tenien totes la seva com a salutació en qualsevol cas.s’utilitzaven molt, i que caldria sortida per darrere que donava arecuperar. Eixida és una paraula À Maria! I per acabar, una altra Pare Artigas, i tot el carrer era, perque prové del verb eixir, que forma de salutació, encara més tant, un seguit de barris.vol dir sortir, i per tant el seu curiosa. S’utilitzava sobretot Torbar-se. Torbar i torbar-se té als quan s’entrava a les cases, quesentit originari és sortida. Però diccionaris un sentit primer que tenien la porta oberta, per avisarel sentit que aquí tenia és el d’un és el d’alterar la serenitat, preocu- els que eren a dins. L’exclamacióespai situat a la part posterior de par-se, sentir-se incòmode. Però prové de l’expressió religiosales cases, que servia per orejar aquest sentit primer em sembla “Ave Maria”, i la “À” inicial esla casa, tenir-hi el bestiar i els que no l’havia sentit mai a uti- pronuncia tònica, és a dir, forta,estris del camp, plantar-hi flors litzar a Viladecans. El sentit que com la “a” de “art” o de “all”.o alguna parra o figuera, jugar- aquí es feia servir, i que ara estàhi les criatures… Ara, d’això, se Josep Lligadas Vendrell força perdut, era el d’invertir mésViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 11
  12. 12. Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 12
  13. 13. Consciència de classe i diversitatD eu ser antiquat. Avui que em fa mal. Perquè penso que ja no es parla de llui- es pot fer una bona -i imprescindi- ta de classes. Marx ble- defensa de la diversitat cultu- ha quedat arxivat a la ral, de la cultura catalana, i de lacalaixera, i el pas de la indústria gestió arrelada al territori dins delals serveis, la fragmentació labo- marc europeu sense necessitat deral, l’accés als béns de consum i trencar la cohesió social. O potserl’arribada de la immigració han perquè no em fa cap gràcia unacanviat el context de tal manera independència amb alguns per-que el perfil de les classes soci- sonatges catalaníssims sense capals ha quedat desdibuixat. Sem- sensibilitat social ni democràticabla de mal gust recordar la seva a jutjar pel seu comportament. I laexistència, i encara més després independència no garanteix per síde la caiguda del mur i del co- sola la resolució de qüestions glo-neixement de com funcionava el bals importantíssimes relaciona-socialisme anomenat “real”, però mantenir, i que els deures demo- des amb la cultura i l’economia. Himentrestant, mentre abandonà- cràtics són per complir-los. ha, doncs, per a mi, un triple objec-vem la consciència, el terme i el Les solucions no són fàcils i, com tiu: millorar l’autogovern, garantirconcepte, les desigualtats socials ens han recordat els indignats, la cohesió social i redistribuir la ri-en el món han anat creixent. I les passen per una renovació de la quesa a favor dels més pobres.condicions laborals han anat em- democràcia, per una democràcia Sóc d’una generació que aspiravapitjorant molt i molt: temporalitat real des del compromís, la solida- romànticament a fer caure les fron-dels contractes, marginació dels ritat i l’honestedat. I això exigeix teres i que encara disfruta quanjoves, subcontractacions a man- pensar, crear, lluitar des del bé passa d’un país de la comunitatta, increment de l’economia sub- comú. europea a l’altre sense consciènciamergida, creixement expo-nencial A mi m’agradaria recuperar el de duana. I això encara és dins deldels accidents laborals… Rematat concepte “consciència de classe”, meu subconscient. Per això creartot plegat per una crisi global, la en aquest sentit que sempre ha nous compartiments em semblafactura de la qual en els països tingut dins del moviment obrer: deplorable. Penso que els reptesrics paguen treballadors, aturats i d’anar a la una perquè tots i totes de debò són recuperar la sobira-jubilats. En els països pobres, cal- (no només “els meus”) duguem nia dels governs elegits democrà-drà canviar la categoria social que una vida digna. I encara més, a ticament per damunt dels podersfem servir. Perquè ja no es tracta mi m’agrada allò de “l’internacio- econòmics, fer disminuir les de-de treballar, sinó de subsistir. nalisme proletari”. És a dir, l’anar sigualtats i acabar amb la fam enJo crec que els treballadors més enllà de les fronteres, el cons- el món, promoure les cultures lo-ens hem autoenganyat col- truir amb els homes i dones tre- cals, i preservar el medi ambient.lectivament. Hem perdut iden- balladors (o aturats, o lumpen, Gens fàcil. Però no es pot fer si notitat, ens hem deixat portar per posats a fer) de tot el món. Cosa es compta amb la voluntat d’unala mandra a l’hora de mantenir que té molt de sentit en temps de majoria d’afectats. De tot el món.determinats drets laborals (que globalització econòmica. En totes les llengües.lluitin els sindicats en lloc nostre, Però això també està passat de Els conceptes “lluita de classes” icom si ells tinguessin una vareta moda. Perquè ara a Catalunya hi “consciència de classe” necessitenmàgica!), ens hem distret, vaja. ha la percepció que és més im- un aggiornamento, posar-se al dia,Per desencís, però també per cau- portant la identitat nacional que desempallegar-se dels mals usosses molt més complexes, vincu- la identitat de classe, cosa que no que de vegades també se n’ha fet.lades a una forma d’entendre la comparteixo, i alguns nacionalis- Però crec que hem de recuperar elvida –pròpiament una “ideolo- mes espanyols i catalans tendeixen motor de la identitat, la solidaritatgia”, la dominant– que propugna a presentar el veí com a adversari o i la creativitat de la tradició obreral’individualisme i ens fa passar de fins i tot com a enemic, amb la vis- internacionalista.ciutadans responsables a clients ceralitat i l’esquinçament que totcompulsius, poc conscients que Mercè Solé plegat comporta. He de reconèixerels drets costen d’adquirir i deViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 13
  14. 14. Vull seguir estant orgullosa del meu sistema sanitariT enim un sistema sanita- ri de referència, un sis- tema universal i públic que garanteix un dretfonamental a tota la ciutadania.Hem d’estar orgullosos i orgullo-ses d’haver-lo aconseguit, perquèningú ens l’ha regalat. Però pre-cisament per això no ens podemdeixar prendre aquest dret.A Viladecans estan aturant l’hos-pital, un hospital sobre-carregati extremadament eficient en baseals pocs recursos de que disposa.Un hospital on es presta un ser-vei excel·lent, a pesar de ser l’únichospital amb quatre llits per habi-tació. d’urgència, però les informacions En funció a la resposta que rebemPer això el dia 16 de febrer són desconcertants i arriben amb –que serà d’aquí a un parellvàrem presentar al Parlament comptagotes a la ciutadania. Per de mesos, ja que la celeritat iuna proposta de resolució que això des d’Esquerra Republicana la facilitat de la tasca als altresdeia “El Parlament de Catalunya de Catalunya a Viladecans hem grups parlamentaris no estàinsta al Govern de la Generalitat presentat una pregunta per escrit caracteritzant la feina de l’actuala (1) mantenir en la programació al Govern, per tal que ens aclareixi Govern– presentarem novesde nous equipaments sanitaris quina planificació de serveis iniciatives, per tal de lluitar ambpúblics l’ampliació de l’hospital d’urgència implantaran a la zona les eines que la democràcia ensde Viladecans i a (2) obrir un de l’hospital de Viladecans, no proporciona en favor dels drets deprocés de diàleg amb els municipis només per a l’estiu, sinó també a la ciutadania. Per tal de mantenir,afectats, en el marc del Consorci partir de l’inici del nou curs: preservar, un dret tant preuat comGovern Territorial de Salut (GTS) • Quins centres d’atenció és el de la salut pública.Baix Llobregat Litoral.” Aquesta continuada d’atenció primària Tot i així, no podem oblidar queiniciativa parlamentària fou tindran modificacions d’horaris, si fóssim independents, aquestaprovada a la Comissió de Salut, temporals o definitius, a partir problema no el tindríem, perquèen seu parlamentària, el passat 26 del mes de juliol als municipis disposaríem de tots els nostresde maig. de Begues, Castelldefels, Gavà, recursos i el govern no podriaAra bé, sembla ser que el Govern Sant Climent de Llobregat i posar l’excusa de la manca dede la Generalitat fa oïdes sordes a Viladecans? recursos per retallar drets. Nomésles decisions del Parlament quan • Quines modificacions seran no- cal veure les declaracions queno els són favorables, un altre més durant l’estiu i quines defi- va fer recentment el prestigiósexemple en seria la sisena hora, nitives? acadèmic i referent internacionalperò aquest és un altre debat. Per Guillem López Casanovas: “Amb • Per quines raons?això cal que no deixem passar el pacte fiscal, Catalunya tindria un • Amb quines alternatives? superàvit de 2.000 milions d’euros enaquest fet, que fem complir allò • Quin ha estat el procés sanitat”. Imagineu-vos si, a més aque el poder legislatiu del país va participatiu amb els consistoris, més, tinguéssim un estat propi!aprovar. els governs territorials de salutPerò sembla ser que amb i els representants del personal, Bàrbara Lligadasl’hospital no en tenen prou, dels usuaris i dels veïnsara estan eliminant els serveis afectats?Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 14
  15. 15. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Xatrac menut (Sternula albifrons) Remolar-Filipines 28/05/11 Fa 24 cm de llargària i 41-47 d’envergadura alar. Amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern. Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental. Mostra una gran facilitat per al vol i la tècnica de cacera consisteix a llançar-se en picat, cap- bussar-se i enxampar els peixos sota l’aigua. Font: Viquipèdia.Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 15
  16. 16. les nostres entitats La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Viladecans (FAPA Viladecans) L a FAPA Viladecans es va crear com a coordinadora l’any 1979. Un grup de membres de diferents col·legis públics van tenir la necessitat de fer-ho, perquè l’educació tenia unes mancances molt òbvies en aquells temps. Més endavant es constituiria com a Federació, atès que cada cop eren més els associats. Actualment, som totes les escoles públiques i dos IES de Viladecans els que formem la Federació i fins i tot s’ha aconseguit portar la FAPA fora del municipi, ja que hi ha un delegat de la Junta de la FAPA que pertany a la Junta Directiva de la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya) i forma part de la subdelegació del Baix Llobregat. Tenim representació al Consell Escolar Municipal, a la Comisió de garanties d’escolarització i matriculació escolar i al programa Entrellaça (que promou la multiculturalitat). Tenim una reunió mensual tots el membres de l’associació i també els membres de la junta permanent. Una vegada l’any, coincidint amb la finalització del curs, organitzem una Trobada d’AMPA per fer una valoració del curs i aprofitem per passar una bona estona plegats per acomiadar-nos fins el curs vinent. El nombre de socis actuals és de 16. Les nostres finalitats són: • Promoure la participació de les AMPA per aconseguir una escola pública participativa, plural, laica, integradora i de qualitat. Fer cursos d’assessorament i formació als membres de les AMPA. • Promoure les candidatures als consells escolars. Promoure l’esport en el temps lliure (ajudant a adscriure’s al “Pla Català de l’Esport” en el programa “Esport a l’Escola”) i l’intercanvi cultural de tots els alumnes de les escoles públiques de Viladecans. La seu de FAPA Viladecans és a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, Passatge Sant Ramón 2, Viladecans. Mª Àngels MurlàViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 16
  17. 17. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Carles Navales – el Noi del VidreN omés tenia nou anys cofundador de la Cooperativa quan protagonitzà la Vidriera de Cornellà, fàbrica seva primera acció sin- creada l’any 1932 per la gent dical. Fou pel setembre de Joan Peiró, aquell vidrierde l’any 1962, durant la vaga de anarcosindicalista amic i companyla Siemens, la que esdevingué una d’un dels protagonistes de la vagade les primeres fites del moviment de La Canadenca de l’any 1919, enobrer de postguerra. Mn. Josep Salvador Seguí, el Noi del Sucre. EnBach i Moles, rector molt conser- Navales era nét d’aragonesos. Elsvador de la parròquia de Sant Mi- avis materns s’havien instal·lat a Santquel al barri del Pedró de Cornellà, Andreu de Barcelona i els paternshavia acabat detingut al “cuarteli- a Viladecans a començament delllo” per un guàrdia civil que havia 1900, abans d’arrelar definitivamentaconseguit atrapar pel braç, en el a Cornellà de Llobregat. El “noi delmoment d’entrar en sagrera, un va- vidre” ha estat enterrat a la sevaguista que fugia d’una càrrega. El estimada ciutat després d’haver de cinefòrums a tots els barrisrector des de dins l’estirava de l’al- mort d’un fulminant atac de cor a de Cornellà, on feia de ponent.tre braç, tot dient al benemèrit: “Si l’estació de Flaçà, devora Girona. En tenia 19 quan va ser escollitse lo ha de llevar a él, deberá llevar-me Esperava el tren que l’havia de dur representant sindical i secretari dela mi también”. El mossèn, que acabà a la trobada quinzenal amb els seus Jurat, a la fàbrica ELSA, resultanttrincat, deixà oberta la porta par- amics Gómez Acosta i López Bulla. de l’antiga Cooperativa Vidriera,roquial als vaguistes. Dies després, Separat de la seva parella, tenia un que llavors tenia 900 treballadors.estava en Carles xafardejant en- fill de nom Gabriel i vivia des dels Hi anava per lliure, al margecuriosit una reunió d’una vintena anys noranta de lloguer a l’antiga encara de les Comissions Obreres.d’ells, dins l’església, quan entrà un rectoria de Colomers, un petit po- Un fet cabdal d’aquell any 1971treballador corrent i cridant que ve- ble de l’Empordà on podia conju- li féu pujar més graons el grau denien els guàrdies. No podent, ni sa- gar vida solitària i vida social en consciència i compromís social, vabent sortir-ne, el nen els manà que xarxa. Com el “noi del sucre” creia ser per la riuada del Llobregat que,el seguissin. Ell sabia que hi havia que l’emancipació dels treballadors a la fi de l’estiu, inundà tots elsuna finestra al cor. Estava oberta i vindria, de manera important, de la baixos de Cornellà. A ell, l’onadaper ella podrien sortir, donava a les mà de la cultura. Per tant, llegia de l’arreplegà a Almeda i allà es quedàEscoles Parroquials. Baixaren doncs tot i de tot en sabia. Devorava jazz, vivint fins que tot fou arreglat.les escales i a continuació entraren flamenc i clàssica a tort i a dret. La De la mobilització, coordinació ial despatx del director on hi havia seva vocació frustrada, la cinema- solidaritat entre veïns i treballadorsuna altra finestra que anava a parar tografia, la compensà visionant i en la que es va submergir en sortirena un altre carrer. Per allà s’escapo- col·leccionant pel·lícules a dojo. Era fundades les Comissions de Barris iliren tots. Ell tornà al portal parro- molt culte i tot el que s’empassava Fàbriques que arrencaren la lluitaquial per veure el pam de nas dels ho convertia en reflexió que acaba- per la canalització del riu i novesdesconcertats civils que no troba- va plasmant en articles a diversos mobilitzacions veïnals.ven ningú. diaris catalans i per damunt d’ells Tanta frenesia només podia acabarAmb la retenció de Mn. Bach i a “La Factoria”, la revista digital de en un lloc: la presó. A la matinadal’acomiadament final de quaranta- pensament social, creada l’any 1997 d’un diumenge de febrer del 1972dos treballadors, alguns d’ells pares i editada per ell mateix. la policia el va anar a buscar a casa.d’amics seus, aquest nen juganer Als 17 anys, després de passar per A ell i a set sindicalistes més. L’en-de la plaça del Trinquis, prengué l’Orfeó Catalònia, aportant-hi nous demà dilluns estava prevista unaconsciència de l’existència de la aires, s’integrà al Centre Social jornada de lluita de treballadors iinjusticia. del barri d’Almeda. Des d’allà va estudiants, en solidaritat amb lesEn Carles Navales Turmos morí participar en l’organització de la fàbriques en conflicte i contra lael passat 17 de juny. Nascut a la fi Setmana de la Joventut de l’any nova llei d’educació. A Via Laietanade l’any 1952, era fill d’un obrer 68 i va impulsar l’organització fou torturat. Curiosament, per unViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 17
  18. 18. comissari que també es deia Nava- per primordial. Acció i organització tot de tots, si mirant de resoldreles. Complerts tres mesos de pre- sindical feren un salt qualitatiu en problemes li calia desdramatitzar,só preventiva a la Model, el TOP aquella vaga i a la fi, el sindicat ver- cosa que li va reportar més d’una(Tribunal de Orden Público) l’acabà tical havia quedat mig esventrat. Es incomprensió.absolent en judici a Madrid, gràci- guanyà el reivindicat per al conjunt La tercera va ser quan l’any 96 o 97es, sobretot, a una mentida pietosa dels treballadors però en Carles vingué a Viladecans a presentar eldel testimoni Mn. Jaume Rafanell, quedà al carrer. Tres anys després seu “Ciudadano Mohamed”. Llibrerector de la parròquia de Santa Ma- seria amnistiat. escrit sobre l’experiència viscuda aria de Cornellà. Rebentada, amb pressions externes, Girona com a assessor del gover-Com que no tenia cap ganes de tor- la possibilitat de fer un Congrés nador civil en matèria d’immigra-nar a la Model, cada cop que corria Sindical a Espanya per traspassar ció i com a coautor de l’anomenatel risc de ser detingut s’esfumava. l’OSE als treballadors i un cop le- “Informe Girona”. Aquest informeEn els dies de les mobilitzacions galtzats els minisindicats, ep! els acabà a la taula de tota mena de di-pel “Proceso 1001” de desembre uns més tard que els altres, és clar rectors generals, bisbes, consellers,de l’any 1973, contra Marcelino Ca- (off course, aus der bahn, por supues- caps de policia i parlamentaris.macho i la resta de companys, la po- to), en Carles Navales esdevingué Amb les cinquanta propostes quelicia el volgué tornar a detenir. No el fins l’any 1982, el que mai hauria s’hi feien, es va poder conformar eltrobà a ca seva i acabà passant vuit volgut ser, Secretari Comarcal de punt de partida per al consens entredies amagat a ca meva. Malgrat dir, CC.OO. Càrrec del qual fou subs- tots els agents implicats en el temaa la seva autobiografia: “ me refu- tituït per l’Emilio García (León de migratori. Recordo com xerrant so-gié en la masia de Antonia Doñate, Fergat), un altre que tampoc no ho bre el tema, tot sopant, evocàremtoda una delicia de mujer, que…” , volia ser. Això sí, ambdós sempre l’Abbé Pierre, fundador dels “Dra-podia haver dit, per ser més exac- arremangats. paires d’Emaús”, i Roger Garaudy,te i precís: “en casa del payés Joan De les diverses vegades que me les demostrant-me el molt que en sabiaComellas de Viladecans, donde su vaig fer i topar amb ell, en ressaltaré no solament d’ells sinò de tot el re-esposa Antonia, toda una delicia tres (amb tres n’hi ha prou) per aju- latiu a exclusió i marginació, la grande mujer, que... “ Però és igual. La dar a ressenyar-lo una mica més. sensibilitat que tenia envers els mo-qüestió és que pogué aprofitar el viments socials i el seu compromís La primera, l’any 1978. Acompanyatmeu llit buit, el meu lloc a taula, els com a mediador en conflictes. No d’en José Botella com a guionista,llibres del pare (Verdaguer, Mara- és perquè si, que ho dic. Fent-se amb una màquina Super-8 vàremgall, Ruyra…) i els discos dels ger- acompanyar per ma mare l’Antò- passar una tarda d’estiu filmant elsmans. Jo m’estava a Lleida fent el nia Doñate, visità, aquells mateixos racons del riu Llobregat, des delsoldat. El pare i mare ja sabien prou dies, molts dels establiments immo- Pont del Diable de Martorell fins elsbé el que era passar per “Via Laie- biliaris de lloguer de pisos a Vilade- meandres de Sant Boi i Cornellà. Jotana”, gràcies a les detencions de cans i a quants propietaris amb dis- només hi anava de xofer perquè enma germana Maria i del meu cosí ponibilitat pogueren, preguntant Navales mai tingué cotxe ni carnet.Ignasi Doñate i sabien també quina per la predisposició a llogar pis als Fou home de serveis públics. Allàera de la “feina” d’en Carles a la co- inmigrats marroquins. Constatant vaig constatar el seu saber cinema-marca del Baix. vergonyoses negatives, els recla- togràfic i l’estima per la seva i nos-L’any 1974, el Baix Llobregat bullia mava respectuosament, però sense tra comarca.sindicalment. El desbordament de embuts, un canvi d’actitud, sota La segona, l’any 1980, quan vaig di- pena de que el barri de Sales acabésla CNS per un moviment obrer que mitir de regidor de l’Ajuntament de essent un gueto.aprofitava tota escletxa legal era Viladecans. En la carta a l’alcaldeun fet i, de mica en mica, s’anava Després vingué la seva revista “La Masgrau, a les raons personals, hiobrint pas l’anomenada “Intersin- Factoria”. “La revista catalana de mal barrejava les poques ganes dedical” com a estructura represen- pensamiento social más leída en el continuar essent company de par-tativa i unitària dels obrers en llui- mundo” com diu el subtitol. Alegre tit dels qui recolzaven la invasió deta, pel damunt de qualsevol mena i trista veritat la del seu to irònic. l’Afganistan per l’URSS, i hi afegiad’organització legal o il·legal. És Dic jo que la comissió del nomen- també la meva incapacitat de trobarmitjançant aquest instrument com clàtor dels carrers de Viladecans (si solucions als problemes municipalss’arriba a la Vaga General de pri- existís, que no ho sé) podria posar que només era mig capaç de defi-mers de juliol. En solidaritat amb la en cartera el Carrer Noi del Vidre nir. Quan l’amic Atienza li donà avaga d’ELSA, amb la de la SOLVAY per fer, tard o d’hora, companyia llegir la carta al Carles, que haviade Martorell que ja durava 50 dies i al Carrer Noi del Sucre. N’és més vingut a veure què passava, en aca-en lluita pel Conveni Comarcal del mereixedor, em sembla a mi, que el bar, esclatà amb un irònic: “Vaya,Metall. Més de 400 empreses hi va- Marquès d’Estella que encara penja otro intelectual que se nos va”, se-ren participar. El “Noi del Vidre”, a una cantonada. guit d’una sarcàstica rialla. I és queque tenia 22 anys, hi tingué un pa- sempre reia. Se’n reia de tot, fins iViladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 18
  19. 19. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans L’emissió de paper moneda local durant la guerra civilD avant de l’escassetat de moneda fraccio- nària en el període de la guerra civil de 1936 a 1939, la majoria d’ajuntaments catalans van emetre el seu propi papermoneda amb l’objectiu de suplir aquesta mancan-ça. Els governs locals s’emparaven en la modifica-ció de la llei municipal catalana del dia 9 d’octubrede 1936, la qual els donava capacitat organitzativaautònoma en diversos àmbits de la vida local, entreells l’econòmic i administratiu. No és que tingues-sin capacitat per emetre moneda legal, sinó que elque feien era garantir un dipòsit en bitllets oficialsque posteriorment era convertit en paper monedalocal fraccionari.Tot això ve explicat en el llibre d’Antoni Turró iMartínez titulat Les emissions monetàries oficials de laguerra civil (1936-1939). Antoni Turró també explicaque a Viladecans es va acordar en la sessió del Con-sell Municipal del dia 14 de maig de 1937 emetreun total de trenta-set mil cinc-centes pessetes en bit-llets d’una pesseta, cinquanta cèntims i vint-i-cinccèntims.Aquests bitllets vindrien a mesurar d’alçada comels actuals de vint, deu i cinc euros però una micamés curts de llargada. A la part esquerra de l’anvershi trobem una imatge de la Torre Modolell amb latorreta del rellotge aleshores recentment construïdaa partir de la maquinària i les campanes provinentsdel campanar de l’església que havia estat incendia-da a finals de juliol de 1936. Al mateix anvers tambés’hi veu una imatge de la Torre del Baró així com les La posada en circulació d’aquest paper moneda nosignatures de l’alcalde Llorenç Puig, del conseller es va fer efectiva fins el mes de novembre de 1937,(regidor) de finances Mariano Sanjuán i del secre- sis mesos després de ser aprovat pel consell muni-tari Jaume Pugès. Al revers hi veiem una represen- cipal, i va durar fins que un decret de principi detació de l’activitat econòmica principal del Vilade- l’any 1938 del govern central presidit per Manuelcans d’aquells temps que era l’agricultura, amb la Azaña va posar fi a la circulació d’aquests bitlletsimatge d’un pagès llaurant la terra amb un parell locals. És a dir, que entre una cosa i l’altra, van serde cavalls. En els extrems superiors hi trobem el se- pocs els mesos que es van mantenir en circulació.gell del consell municipal, en una banda imprès i a Jaume Lligadas Vendrelll’altra en relleu.Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 19

×