L’ A G
U L L
A
Juny 2012 - Any XVII - Número 80
Cinquanta anys
El proper 11 d’octubre farà cinquanta anys de la inauguració, a Roma, del Concili
Vaticà II. Els lectors de L’Agulla que tinguin una certa edat sens dubte que recorden,
amb més o menys precisió, el trasbals d’entusiasme i d’esperança que aquell
esdeveniment va significar. I els que l’edat no els permeti recordar aquells dies, segur
també que n’han sentit a parlar com d’un gran pas en la vida de l’Església i una gran
crida de futur.
Ara estem en una època en què poc podem parlar d’entusiasme, i en què cal fer
esforços per tenir present l’esperança. Però precisament per això resulta especialment
important mirar cap a aquella altra època en què l’Església va ser capaç de posar
sobre la taula, amb tota la decisió, les ganes de repensar el que significava ser fidel
a l’Evangeli en un món que tant havia canviat. I que, guiada per una immensa bona
voluntat i una gran confiança en les crides de l’Esperit, va saber trencar amb tantes
i tantes maneres de fer profundament arrelades i obrir camins que pocs anys abans
haurien semblat impossibles. Per això, doncs, des de L’Agulla hem volgut prestar una
especial atenció al que el Concili va significar. Ho vam fer en el número passat amb
un article de Francesc Clua, i ho fem en aquest amb un article de Josep Hortet, més
llarg del que són els articles habituals de la nostra publicació, per ajudar a conèixer
més aquell esdeveniment.
En aquest temps nostre, ens caldria, sens dubte, un nou Concili com aquell, que tornés
a repensar les coses i tornés a donar una empenta de futur, en aquest món que canvia
tan de pressa. Tanmateix, no sembla gens que els vents vagin en aquesta direcció,
sinó més aviat tot al contrari. Però recordar el Concili Vaticà II i les seves propostes
i intuïcions serà una bona manera de dir que aquesta és la línia i el camí que volem,
perquè estem convençuts que és per aquí per on bufa l’Esperit.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
LA PALMERA I LA FONT
Any XVII. Número 80 03 Som l’Església del Concili Vaticà II.J. Hortet
juny 2012 06 Déu no ens necessita desgraciats. J. Lligadas
Periodicitat:
5 números l’any.
Subscripció anual: 10 €
Veure, mirar
Grup promotor:
Joaquim M. Cervera
07 Tres instantànies en un any. I. Flores
Salva Clarós 08 Qui paga les infraestructures? S. Clarós
Kitty Guirao 09 I vam perdre el Pirmi. M.Ll. Geronès
Albert Farriol
Maria-Josep Hernàndez
10 Identitari = nazi. L. Serrs
Tere Jorge
Josep Lligadas RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Marta Moya 12 Púding de pastanagues i gambes. T. Jorge
Josep Pascual
Mercè Solé 12 Benaurats. S. Clarós
Coordinació:
Josep Lligadas 13 Punt de referència. M. Bàrbara Amb entitat i experiència
Compaginació: 14 Puntades
Mercè Solé
Dibuixos: 16 Per airejar el cervell
Montserrat Cabo
Capçalera:
Mercè Gallifa
Imprimeix:
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com
Bon estiu!
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Som l’Església del Concili Vaticà II
Josep Hortet
Crec que es pot dir que som l’Església de Vaticà II. cia obligava a mirar la fe cristiana d’una manera
En la vida de l’Església catòlica va tenir una impor- més ecumènica i més anant a les fonts. Ells també
tància extraordinària la convocatòria del Concili tenien relació amb la premsa per oferir les seves
Vaticà II, inaugurat l’11 d’octubre de 1962 i acabat impressions.
el 8 de desembre de 1965.
La presència d’experts i teòlegs va ser molt impor-
No s’havia celebrat cap Concili des del Vaticà I, tant com a consellers i ajudants dels bisbes partici-
feia gairebé un segle (1869-70), i havent quedat pants i com a conferenciants i amb connexions amb
enfortida l’autoritat papal en aquest concili, hi ha- els periodistes. Algunes persones van arribar a dir
via una opinió bastant comuna que ja no calien en
endavant els concilis.
Per això va ser un gest extraordinari i sorprenent
que Joan XXIII convoqués un nou Concili ecumè-
nic de l’Església on el col·legi episcopal exerceix
el govern de l’Església universal. I la seva impor-
tància també era extraordinària per la finalitat que
Joan XXIII li volia donar: fer un repàs general de la
vida i activitat de l’Església amb un esperit de re-
torn a les fons de l’Evangeli i d’actualització de les
relacions amb el món actual descobrint els “sig-
nes” del nostre temps.
I va tenir molt de pes el temps del Concili com a
experiència cristiana, personal i eclesial comunità-
ria, dels bisbes reunits a Roma, però també de tot
el poble cristià des de les esglésies diocesanes, des
de les parròquies, congregacions religioses, movi-
ments i comunitats. que era un concili d’experts i entre ells n’hi havia
Per a un país com el nostre, sense democràcia, amb alguns que havien sofert sospites i sancions del
un confessionalisme catòlic tronat i amb aires de Sant Ofici, i que ara es revelaren com a grans aju-
canvi vers un cristianisme evangelitzador i com- dants del Concili. De 201 a la primera sessió van
promès en la conquesta de les llibertats cíviques a passar a 312 a la segona...
Espanya i dels drets de Catalunya l’expectació i la Grans periodistes van cobrir el desenvolupament
vibració davant de les incidències i preses de posi- del Concili i la premsa escrita i la ràdio es van fer
ció del Concili va ser molt gran. ben presents com un nou poder, el poder de la co-
municació a través dels seus informadors religi-
Participants del Concili osos. L’oficina de premsa del Concili va haver de
treballar molt. La representació del laïcat, anome-
Van participar-hi uns 2.768 bisbes i 10 superiors nats auditors i auditores, va començar molt baixa,
generals d’ordes religiosos, arribats de tot el món. a la primera sessió només el filòsof francès Jean
Les quatre sessions van durar més de dos mesos Guitton, i al final del Concili van ser 29 homes i 23
cada una. La mitjana d’assistència a les sessions dones.
conciliars va ser d’uns 2.300.
Un element molt valuós i una novetat va ser la El treball generós i responsable dels dos
presència d’observadors delegats per les altres Es- papes
glésies no catòliques i invitats pel Secretariat per
a la Unitat dels Cristians. De 49 a la primera ses-
sió van passar a 101 a la segona. La seva presèn-
Joan XIII, en paraules del seu successor, va ser l’au-
tor del Concili, el va inaugurar i en va viure la pri- 3

mera sessió. Va morir abans de la segona sessió, el profetes de calamitats que sempre estan anunciant
3 de juny de 1963. esdeveniments infaustos, com si fos imminent la fi
dels temps... Una cosa és el dipòsit mateix de la fe,
Pau VI va continuar respectant la mateixa inten-
és a dir, les veritats contingudes en la nostra venera-
cionalitat de Joan XXIII. Tots dos van tenir gestos
ble doctrina i una altra cosa és la forma com aques-
i iniciatives de renovació en el seu protocol papal
tes veritats són enunciades. Caldrà donar molta
vers la senzillesa i la fraternitat, i van escriure valu-
importància a aquesta forma de treballar pacient-
osos documents en el mateix sentit conciliar, com
ment, si cal, en la seva elaboració i per això hem de
la Pacem in Terris sobre la pau al món, de Joan XXI-
recórrer a una forma d’exposició que correspongui
II, i l’Ecclesiam Suam sobre el diàleg, de Pau VI. Van
millor a un ensenyament de caràcter principalment
vetllar per la llibertat d’expressió i el respecte a les
pastoral... Ara l’Església prefereix usar la medicina
diverses posicions i per unir les voluntats en un
de la misericòrdia que la de la severitat. Ella està
sentit renovador.
decidida de sortir a l’encontre de les necessitats
d’avui manifestant la validesa de la seva doctrina
Per què Joan XXIII va convocar el Concili? més que renovant condemnes... Per mitjà d’aquest
Elegit papa l’any 1958, als 77 anys, Joan XXIII so- Concili l’Església catòlica vol mostrar-se com mare
miava una Església més ella mateixa, arrelada a amable de tothom, benigna, plena de misericòrdia i
les fonts evangèliques i amb una renovada visió de bondat, també amb els fills separats”.
del seu paper enmig de la Humanitat. Això ho
resumia en la paraula italiana aggiornamento. El Concili acull adquisicions intel·lectuals
Aquesta convicció la vivia com a fruit madur de la i pastorals emergents en l’Església
seva experiència cristiana i eclesial. Escrivia al seu
diari: “Avui més que mai estem cridats a servir a Molts canvis a la teologia, als estudis bíblics, a l’es-
l’ésser humà com a tal, no sols als catòlics. A de- piritualitat, a les maneres de pensar i de proposar
fensar sobretot i a tot arreu els drets de la persona camins pastorals no són pròpiament del Concili,
humana. L’evangeli no ha canviat, som nosaltres es remunten molt més enllà, han estat preparats
els qui comencem a entendre’l millor. Qui ha tin- per tot un llarg procés d’anys i algunes qüestions
gut la sort d’una vida llarga s’ha trobat amb noves i divergències ja existien però es dissimulaven. En
tasques socials i qui com jo ha passat vint anys a molts casos el Concili dóna carta de naturalesa i
Orient (Bulgària 1925-34; Turquia i Grècia 1934-44) avala unes actituds i opinions de teòlegs, de pas-
i vuit a França (1944-53) i s’ha trobat a la cruïlla de tors, de biblistes que eren acollides per alguns i
diverses cultures i tradicions, sap que ha arribat el combatudes per altres.
moment de discernir els signes dels temps i d’apro-
fitar l’oportunitat de mirar endavant”. (Hi ha un Els treballs del Concili
DVD amb una pel·lícula sobre la vida de Joan XXI- La renovació conciliar va quedar plasmada en 16
II, que ajuda a comprendre la seva trajectòria vital). documents estudiats, discutits, esmenats i votats en
Quan va anunciar la seva intenció de convocar un les quatre sessions conciliars. La reforma litúrgica
Concili, va dir que obeïa a una veu interior del cor, va ser el primer fruit ben encarrilat perquè hi havia
com una inspiració sobrenatural, “he pensat que tota una prèvia tasca d’estudi i aprofundiment de
els temps són madurs per donar a l’Església i a la la Litúrgia i una petició insistentment expressada
tota la família humana un nou concili ecumènic”. en la base de l’Església. La participació més activa i
Va fer un sensacional discurs inaugural del Concili conscient, l’altar de cara al poble, més riquesa bíbli-
on diu que “en l’exercici quotidià del nostre minis- ca i actualització de les celebracions sacramentals i
teri pastoral arriben de vegades a les nostres oïdes de les seves pregàries, introducció de les llengües
i les fereixen, certes insinuacions d’ànimes que, en- actuals a la Litúrgia i un llarg etcètera... La dife-
cara que amb zel ardent, estan mancades del sentit rència de la litúrgia actual respecte a la d’abans de
de la discreció i de la mesura. Tals són els qui en els Concili és molt notable.
temps moderns no hi veuen res més que prevari- Va seguir la recerca en el Concili de com respondre
cació i ruïna. Diuen i repeteixen que la nostra hora a la pregunta: Església, què dius de tu mateixa? Un
en comparació de les passades, és pitjor, i així es gran esforç va arribar a un gran resultat, el docu-
comporten com qui no té res a aprendre de la his- ment anomenat Constitució sobre l’Església, que
tòria, que continua essent mestra de la vida, i com amb bona fonamentació bíblica presenta l’Església
si en els temps dels precedents concilis ecumènics com a poble de Déu format per totes les persones
tot s’hagués produït de manera pròspera i recta batejades, l’autoritat del Papa i els bisbes i els altres
pel que fa a la doctrina i a la moral cristiana, així ministeris com un servei a l’Evangeli defugint tot
4 com en relació a la justa llibertat de l’Església. Però
ens sembla necessari dir que dissentim d’aquests
autoritarisme, exposa la doctrina de la col·legialitat
episcopal, restaura el diaconat permanent, remarca

la responsabilitat del laïcat. L’anomenada “Cons- nals i religioses. S’afirma que l’Església no queda
titució dogmàtica sobre la Revelació divina” és un realment fundada, no viu plenament i no és signe
dels documents més preciosos del Concili i que de Crist en la societat si no hi un laïcat autèntic que
aporta una renovació de la te- treballi amb la jerarquia.
ologia i de la vida cristiana en
El document més llarg és el
situar la primacia de la Parau-
que s’anomena Constitució
la de Déu en l’Església. Amb
pastoral sobre l’Església en el
la “Declaració sobre la lliber-
món d’avui en el qual es pro-
tat religiosa” es reconeix que
cura interpretar els diferents
han existit comportaments no
aspectes de la realitat humana
massa conformes a l’esperit
amb els reptes que rep l’Esglé-
evangèlic o fins i tot contraris
sia per a contribuir a la pau de
al llarg de la història i que cal
la família humana, a la dig-
eliminar. Es proclama la lli-
nitat de cada persona, a un
bertat religiosa com un dret
bon discerniment dels canvis
de les persones i els grups hu-
amb les seves oportunitats i
mans. En el document sobre
les seves amenaces. Així es
l’ecumenisme es diu que la
tracta sobre la dignitat de la
restauració de la unitat entre
persona humana, l’ateisme, la
tots els cristians és un dels fins principals que s’ha
comunitat humana: bé comú, solidaritat, participa-
proposat el Concili. Parla de les esglésies i comu-
ció. Hi ha un capítol sobre el paper de l’Església
nitats desunides per emprendre conjuntament una
en el món d’avui on també es parla de l’ajut que
tasca de conversió de cor, d’oració per la unitat, de
rep l’Església del món contemporani. En l’ultima
coneixement mutu, de formació ecumènica, de co-
part es comenten aspectes més concrets, com la
operació en el camp social i que en tot es tingui en
família, la cultura, l’economia, el treball i les seves
compte que hi ha un ordre, una jerarquia de les ve-
condicions, la comunitat política, la guerra i la pau.
ritats de la doctrina catòlica, que és diversa la seva
connexió amb el fonament de la fe cristiana. Amb L’espai d’aquest article no permet més explicaci-
el mateix esperit obert del Concili en un altre docu- ons, el meu desig seria haver ajudat a valorar el
ment s’exposa l’actitud de l’Església envers les re- Concili com un esdeveniment excepcional, molt
ligions no cristianes, amb una especial referència, positiu i prometedor i que les generacions joves i
parlant del judaisme, a evitar l’antisemitisme. El no tant joves, que no van viure el Concili, puguin
document sobre l’activitat missionera ofereix valu- sentir-se d’una manera esperançadora i gratificant
oses reflexions sobre els processos d’evangelització situades en l’Església del Concili Vaticà II.
i com cal descobrir amb joia i respecte les llavors Josep Hortet és rector de les parròquies de Mare de Déu de
del Verb que hi amagades en les tradicions nacio- Port i Sant Bartomeu de Barcelona
Què ens aporten les persones immigrades? *
Ens qüestionen la nostra indiferència o la nostra superficialitat a nivell religiós. Tant els de tradició cristiana, que solen
viure més la dimensió religiosa que molts de la nostra societat, com els musulmans. Un exem-
ple que explica el que vull dir: cada any fem les nostres interpretacions sobre la quaresma,
si hem de fer dejuni o no n’hem de fer. Vaig passar un any a la comunitat que teníem a
Tantur, tocant a Jerusalem, on el cap de cuina era musulmà i durant el ramadà no tastava
absolutament res en tot el dia. Nosaltres hauríem picat amb qualsevol pretext. Ell s’ho feia
tastar per una altra persona no musulmana, però ell no ho provava.
Aporten també una ajuda material. Han vingut aquí quan se’ls necessitava, per fer feines
que nosaltres no volem fer. Tot un servei de cura i atenció a persones grans, per exemple,
és a les seves mans. I cal valorar-lo i l’actitud amb què ho fan. Aporten, doncs, també una
ajuda a nivell social molt important.
Els que són cristians i són són presents en parròquies aporten una vitalitat que potser sense
ells aquestes comunitats parroquials no tindrien. A nosaltres ens ajuden a desvetllar-nos d’un
cert cofoisme i d’un cert mirar només el nostre interès. Ens fan obrir el cap, el pensament i el cor i desvetllen el nostre com-
promís, quan ens fan veure que més enllà de casa nostra no s’acaba el món, sinó que hi ha altres necessitats i persones.
Josep Maria Soler, abat de Montserrat
*
Publicat al Crit Solidari núm. 9, juny 2012, de l’Equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu de Llobregat 5

Déu no ens necessita desgraciats
Josep Lligadas
Darrerament m’he dedicat a segon també, perquè si no fóssim
llegir un parell de llibres sobre febles no necessitaríem per res la
l’evangeli de Joan, i m’he adonat llum i la vida de Déu.
d’una cosa que fins ara m’havia
Però, precisament perquè totes
passat totalment desapercebu-
dues teologies són igualment lí-
da, i que em fa veure com sovint
cites i vàlides, resulta lamentable
passem per davant dels textos
que ens hàgim arribat a creure
entenent-los a partir d’unes idees
que l’única manera correcta i và-
prèvies que no ens permeten des-
lida de parlar de Déu és la prime-
cobrir el que realment diuen.
ra, la que parteix, a vegades gai-
En la teologia cristiana, és a dir, rebé obsessivament, de la nostra
en la manera d’entendre la nostra situació pecadora i desgraciada.
Déu, la Paraula de Déu com Joan
fe, em sembla que tots donem per De fet, amb una elemental anàlisi
l’anomena, resulta que no ve al
suposat que quan parlem de la del perquè d’aquesta unilaterali-
món per alliberar-nos del pecat,
salvació de Jesús estem dient que tat, resulta bastant clar que, si a
sinó per fer-nos arribar la llum i
nosaltres estem marcats pel pecat la gent se li crea una consciència
la vida de Déu. Déu envia aquell
i que la vinguda de Jesús, amb la de que està en una situació des-
que és la seva Paraula per tal que
seva fidelitat fins a la mort, ens graciada, sempre resulta més
es faci carn, es faci home, i així
n’allibera. Segurament que no fàcil de fer-li fer allò que deci-
ens pugui omplir de la gràcia i la
ens queda gaire clar com funci- deixin aquells que es presenten
plenitud que només Déu té.
ona això, però sí que tenim clar com a mitjancers de la salvació
que la fe que ens han transmès Evidentment que, en aquests de Déu… I és clar, d’aquí al poder
és aquesta. I per tant, d’aquí es mateixos versets inicials, ja es omnímode de l’Església sobre les
dedueix que un punt de partida diu que n’hi ha hagut molts que vides de les persones només hi ha
bàsic per rebre aquesta salvació no han acceptat aquesta oferta un pas.
és reconèixer que som pecadors i de vida, però això és posterior a
El problema és que ara, sovint,
que necessitem que Jesús ens alli- l’oferta. La nostra condició huma-
amb les accions que s’estan fent
beri del pecat. na no assoleix la plenitud sense la
amb tot això de la nova evange-
Paraula de Déu que dóna llum i
Aquesta concepció de la fe té, cer- lització, sembla que s’està refer-
vida. Però el punt de partida no
tament, exageracions que rebut- mant novament aquesta manera
és la situació desgraciada de la
gem. Sobretot, aquella tan típica de veure la fe com si fos l’única. I
condició humana, sinó la volun-
de que Déu reclamava la sang del es posa l’accent en la nostra situa-
tat de Déu que vol fer que aques-
seu Fill, vessada per nosaltres, ció desgraciada, en els problemes
ta condició humana comparteixi
per satisfer les ofenses dels nos- que patim, en les ferides que ens
la vida que ell té.
tres pecats. Però en tot cas, sí que tenen aixafats… com una manera
semblaria indiscutible que el nos- Déu n’hi do quina diferència. de portar l’oient a descobrir que
tre pecat i l’alliberament que Je- Tant l’explicació que parteix de la només en la fe pot trobar sortida
sús ens dóna són peces claus del situació de pecat com l’explicació a tanta desgràcia. I a mi això em
ser cristià, encara que sovint ens que parteix de la voluntat de Déu fa por. No em sembla que tot ple-
costi de viure realment aquest de donar-nos la seva plenitud són gat sigui gaire sa. Provocar que
plantejament. dues maneres d’intentar explicar la gent se senti malament com a
qui és i què significa Déu per a punt de partida perquè desco-
Però ja dic, resulta que llegint
nosaltres, i totes dues són perfec- breixi la fe, em sembla una mica
l’evangeli de Joan, i d’una mane-
tament lícites i vàlides, en la línia manipulador. A mi m’agrada més
ra especial el seu primer capítol,
de la diversitat de teologies que el plantejament de l’evangeli de
l’anomenat “pròleg”, que es troba
ens ofereixen els llibres del Nou Joan. I és que estic convençut que
ala versets 1-18 d’aquest capítol
Testament. I totes dues constaten, Déu no ens necessita desgraciats.
inicial, ens adonem que aquesta
també, la feblesa de la condició Conscients de les nostres febleses
concepció no hi és per enlloc. És
6 a dir, que l’evangeli de Joan té un
altre punt de partida. El Fill de
humana: en el primer cas de ma-
nera òbvia i directa, però en el
sí. Però desgraciats, no.
Josep Lligadas és escriptor

Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Tres instantànies en un any:
algunes experiències al voltant del 15M
Ignasi Flores
17 de maig de 2011. Emoci- tat Vella i Bon Pastor. Parem
onat pel que havia llegit a davant de la Meridiana. A
Internet, passo per la plaça l’altra banda, veiem les com-
de Catalunya un dels pri- panyes de Nou Barris. Al
mers dies de l’acampada. senyal, sortim corrent
És de matí, fa molt de d’una banda i l’altra i
sol, i la plaça és plena aturem el trànsit d’una
de gom a gom. Més de les entrades més im-
enllà de les frases en- portants de la ciutat.
ginyoses o de les ac- És un moment d’eufò-
tivitats que s’hi duen ria. Aquesta foto s’ha
a terme, m’impacta la reptit diverses vegades
cua de la indignació. En aquest any. Hem après a
una cantonada, moltes organitzar-nos per anar
dones i homes fan cua per a les manifestacions. El que
parlar per un altaveu. No és un debat ni una m’agrada de la foto és que visibilitza la força
taula rodona. Només és un espai per expressar la del col·lectiu. Només amb el cos i la unió, hem es-
ràbia que molta gent porta per dintre. Més enllà tat capaços d’allò que ens semblava impossible.
de les propostes de canvi, hi ha una sensació que
A Sant Andreu, on visc, s’han organitzat assem-
ens uneix: tots ens sentim enganyats pels mitjans
blees cada dimarts i comissions de treball. També
de comunicació, estafats pels polítics i robats per
s’hi va acampar uns dies. Als vespres es feia cassol-
les entitats financeres. És la “democràcia limitada”
da i es van crear espais a la xarxa per comunicar-se
de la qual més endavant vaig sentir parlar a Ig-
i penjar informació. Tot això genera entusiasme.
nacio Ramonet, d’una nova forma de despotisme
Al principi hi vaig participar més activament i
il·lustrat que cal desbancar. La plaça ha esdevingut
amb el temps, ho reconec, m’he anat desinflant.
un espai per cridar-ho i per compartir-ho. Estem
En aquests espais he trobat molta informació i for-
recuperant la veu.
mació, testimonis de gent que m’ha impressionat
Sóc a casa, escoltant la ràdio, l’endemà dels fets del amb la seva entrega incansable en aturar desnona-
Parlament. En una tèrtulia han convidat dos joves ments, ocupar ambulatoris i redactar manifestos
de l’acampada. Entre els contertulis hi ha l’Ernest i pamflets. Es genera veïnatge, ens coneixem més
Benach, que creu poder sintonitzar amb ells per- entre nosaltres, et reconeixes i saludes quan passe-
què és d’un partit d’esquerres. Però el diàleg es fa ges pel carrer. Això genera una forta consciència
impossible. Per més que insisteixen d’una banda o de col·lectiu i de tot el que aquest pot fer.
de l’altra, no hi ha manera de posar-se d’acord. No
No tot és fantàstic, hi ha aspectes negatius. Costa
és una qüestió ideològica, sinó de llenguatge. Les
establir relacions autènticament democràtiques.
veus de la democràcia oficial no poden entendre
Més enllà de seure en rotllana, cal saber escoltar,
que algú se surti del seu patró. L’esquerra institu-
saber respectar la veu de l’altre... Això porta temps.
cionalitzada en partits o sindicats només comprèn
la realitat des de la seva retòrica tradicional. Més No em sento capaç de fer un judici sobre la situació
enllà de que tingui raó o no (i jo crec que la tenen actual del 15M perquè no hi estic prou implicat i
en gran mesura), es fa evident la distància amb la perquè és massa plural i divers com per jutjar-lo
gent del carrer. I veure l’esquerra distanciada del des d’una sola òptica. Tampoc pretenc defensar-lo.
poble fa patir. És el que ha explicat González Faus M’hi sento proper, però no sé què passarà ni cap
en el seu quadernet: El naufragi de l’esquerra. a on anirà. Per mi, el més important d’aquest any
ha estat trencar la estereotipada imatge d’una po-
Venim caminant des de la plaça Orfila. Ens hem
unit a la columna que ve de Santa Coloma, Trini-
blació adormida o de que no es podia fer res. Més 7

que el 15M, m’interessa aquesta nova sintonia. La tats per la Hipoteca, en rebre el premi a la millor
situació és cada cop més fràgil, la crisi no s’atura, iniciativa solidària. Però ella, en el discurs, sí que
però s’ha visibilitzat que som molts els que no vo- va evidenciar la situació de moltes famílies en risc
lem aquest model de democràcia. S’ha visibilitzat com també els responsables d’aquestes situacions.
també la força que tenim quan ens unim i tot el Si el 15M serveix perquè aquestes veus no es pu-
que podem fer. I, sobretot, s’han visibilitzat aque- guin amagar, ja tenim el començament d’un món
lles persones que pateixen més les conseqüències millor. Que tot està per fer i tot és possible.
d’una mala gestió. L’últim exemple és el de l’entre- Ignasi Flores és professor de Secundària i militant del MIJAC
ga dels premis al català de l’any. TV3 no va emetre i de l’ACO
el discurs d’Ada Colau, de la Plataforma d’Afec-
Qui paga les infraestructures?
Salva Clarós
Sumant al sentiment d’indigna-
ció creixent ha tornat la contro-
vèrsia dels peatges a les autopis-
tes catalanes en forma de crida a
la desobediència: #novullpagar.
La protesta dels que es neguen
a pagar els peatges ha posat a
l’agenda política un debat que
no hi figurava, probablement
perquè la crisi econòmica l’havia
relegat a posicions postremes.
Però també perquè la controvèr-
sia, més enllà de tocar la sensi-
blera fibra sobiranista en boga,
reobre el debat de la propietat
de les infraestructures i dels ser-
veis bàsics. La insurrecció, que
ha captat lògicament quota de nia d’alta velocitat a França que lòmetres d’autovies, autopistes
pantalla durant unes setmanes, pateix retards inexplicables. Els i tren d’alta velocitat per habi-
forçant una presa de posició de catalans, però, no ens deslliu- tant. No ens pertoca encapçalar
partits polítics, agents socials rem tampoc de la disbauxa del aquestes llistes. Mentre es desti-
i govern inclòs, no és tan segur malbaratament. El festival de naven milions a aeroports regio-
que provoqui la reflexió i el de- poliesportius i pavellons firals nals innecessaris no s’abordaven
bat social que mereixeria. desproporcionats, junt amb un inversions de gran calat per la
A la discriminació que es percep creixement urbanístic devorador seva transcendència econòmica
a Catalunya en relació a altres del territori dóna fe de l’irracio- com el corredor mediterrani de
territoris de l’Estat farcits d’au- nal i absurd procedir de certes mercaderies, ara tan reivindicat.
tovies gratuïtes, cal afegir un al- administracions... La conclusió és que s’ha actu-
tre greuge: la constatació que el at com a mínim amb manca de
Els euros invertits per cada qui-
diner públic s’ha malversat amb planificació i mal criteri a l’hora
lòmetre d’alta velocitat, d’au-
infraestructures innecessàries d’invertir.
topista i autovia han restat lò-
com aeroports regionals i líni- gicament d’altres inversions D’altra banda, alguns a Catalu-
es de ferrocarril d’alta velocitat necessàries que ara es troben a nya han criticat fortament inver-
que per la seva baixa utilització faltar com els transports públics, sions fetes per l’anterior govern
i elevat cost no es justifiquen des especialment el ferrocarril de tripartit en el programa de pla-
8
de la raonabilitat econòmica, i rodalies. Catalunya i Espanya nificació de l’abastament hidràu-
encara menys al costat d’obres baten rècords mundials en qui- lic que comportà, entre altres
de màxima prioritat com la lí-

infraestructures, la construcció conseqüència només es justifica de model de mobilitat que tant
de la desalinitzadora del Prat. si és per aconseguir altres fins necessitem ara.
Certament que aquelles infra- com l’alta ocupació dels vehicles,
El més realista és que el govern
estructures van fer recaure una l’eficiència energètica, la dismi-
d’Espanya traslladi almenys una
gran inversió sobre les espatlles nució d’emissions contaminants
part del cost de la construcció i
de l’Agència Catalana de l’Aigüa o per causes de mobilitat obliga-
el manteniment de les infraes-
(ACA), és a dir, la Generalitat, da. Quan no paguem el peatge
tructures viàries preferents als
encara que també van rebre fons de l’autopista ho fa la hisenda
seus usuaris mitjançant peatges
europeus. Ara el govern es pro- pública subsidiàriament. Al fi-
modulables per tal de pagar-les
posa privatitzar serveis de gestió nal, paguem tots, i qui surt més
i canviar hàbits de mobilitat. En
de l’aigua en alta com ATLL amb perjudicat no és el que passa per
la mateixa línia d’actuació, la Ge-
l’excusa que cal eixugar el dèfi- la barrera, és aquell que no hi
neralitat ha de gestionar pública-
cit. Doncs bé, aquesta estratègia passa però també la sosté tribu-
ment la distribució de l’aigua en
de concessionar la gestió de l’ai- tàriament. Que injust!
alta, adaptant les tarifes a la re-
gua des dels nostres pantans pot
Per més que pugui ser llaminer alitat d’aquest recurs bàsic, que
acabar d’aquí a un temps amb
apuntar-se a no pagar els peat- és sobrer i que té un cost creixent
una altra protesta semblant al
ges, aquesta és al meu parer una de gestió. Tenint en compte que,
“novullpagar”, en aquest cas no
actitud equivocada. El model a diferencia de les autopistes,
l’autopista sinó el rebut de l’ai-
de pagar per la utilització de les l’aigua és un bé bàsic i estratègic,
gua. Si avui ens queixem d’unes
autopistes no és necessariament que per tant ha de tenir el màxim
concessions que s’allarguen més
dolent: d’aquesta manera no es control i protecció pública.
enllà dels raonables terminis
trasllada el cost de la construc-
d’amortització de les autopistes Siguem conscients que les priva-
ció i el manteniment de les au-
en benefici d’empreses privades, titzacions solen arribar quan no
topistes als ciutadans que no
empreses que reparteixen divi- s’ha actuat amb realisme. Quan
les utilitzen sinó que recau ex-
dends, què no farem quan l’en- s’ha practicat una política tarifà-
clusivament en els seus usuaris,
cariment sigui d’un bé bàsic i en ria irreal per raons fonamental-
fins i tot aquells usuaris que són
benefici de “l’abertis” de torn? ment de covardia política i de no
estrangers i que per tant no pa-
explicar les coses als ciutadans.
Això ens ha de fer reflexionar guen impostos aquí, contribuint
Al final el despropòsit se sol aca-
sobre si és raonable demanar també a finançar-les. De fet, és la
bar amb el “rescat” per part del
la gratuïtat dels peatges. El res- política de la gratuïtat el que ha
capital privat. Evitem-ho si hi
cat dels peatges que es demana, fomentat tal exuberància de vies
som a temps!
peatges a l’ombra o bé peatges preferents a la Península, blo-
tous, acaba repercutint sobre tots quejant indirectament el canvi Salva Clarós és sindicalista
i no només sobre els usuaris. En
I vam perdre el Pirmi...
M. Lluïsa Geronès
Aquest és el testimoni d’una dona marroquina, que es vol mantenir en l’anonimat, i que té la vàlua resumir la
situació de tanta gent. La Lluïsa Geronès, que atén des d’Àkan aquestes realitats tan dures, ens fa l’escrit des de la
perspectiva i la veu de la protagonista.
Tota la nit que hem plorat tots dos. No tenim res. I fàcil prendre decisions, i que, quan hi ha fills, enca-
des que vam perdre el Pirmi, si no arriba a ser per ra ho és menys.
vosaltres, l’únic camí possible era tornar ràpida-
Vam perdre el Pirmi d’una manera que em costa
ment al Marroc, perquè no tenim res, absolutament
d’entendre. Fa temps que ens vam canviar de pis,
res, com menjar, com pagar el pis, com sobreviure
vam haver de llogar un pis més barat, totes les car-
aquí, en aquest país, si no tens res? Però, tornar,
tes m’arribaven al pis nou, i, de sobte, Déu sabrà
renunciar, quan tota la teva vida s’ha arrelat en un
perquè, una carta va arribar a l’adreça vella, i nin-
altre lloc, quan no tens res en el país on vas néixer,
gú no me la va donar. Deia la carta que tenia deu
quan tens fills, nascuts aquí, i els estimes per sobre
de tot, com fer-ho? Ja saps, de sempre, que no m’és
dies per presentar uns documents, i els deu dies
van passar. Em va trucar l’assistenta social, hi vaig 9

anar i em va dir que per què no havia presentat No tinc possibilitats de seguir vivint aquí, fora que
els documents, va ser llavors quan em vaig enterar algú hi posi remei.
que m’havien enviat una carta. El Pirmi ja no es va
Haurem de marxar, els meus fills perdran
cobrar. Era el mes de gener. Ho vam presentar tot
l’educació, potser l’única solució serà
i es va reactivar, però cobrar no, em diuen que
anar a viure lluny de les ciutats, en al-
no tenen diners. Ho vaig a demanar constant-
gun lloc amb molt pocs serveis, m’es-
ment, però sempre em diuen que encara no.
pera un viure reclòs en quatre parets,
I ja veus, vam demanar ajuda a la família, jo que, com a dona, aquí, havia après
la família, tan pobra com nosaltres, tam- tot un món, per als meus fills la mínima edu-
bé té problemes per viure. Vaig demanar cació en una escola deficitària en tot, potser ni
ajudes on vaig poder, però tothom deu l’accés a la sanitat, la possibilitat de menjar una
demanar i no és fàcil aconseguir cap aju- mica cada dia al preu de no tenir cap futur.
da, només vosaltres heu respost a la meva
Jo voldria poder treballar, fa temps que busco
crida. I mengem i paguem el lloguer i els
treball i no en trobo. Un dia, fins i tot, vaig arri-
serveis gràcies a vosaltres, si no arriba a
bar a somiar que treballava, i que érem feliços,
ser pel vostre ajut acabem vivint al carrer.
feliços vol dir poder pagar el lloguer, el gas, l’ai-
Però, fins quan podreu aguantar?
gua, la llum, el menjar, que els nens puguin anar
Tenim por, por de tot, por que ens digueu a escola, que si estan malalts, els puguin curar,
que ja no ens podeu donar res, por de no de tant en tant poder tenir una festa fami-
poder menjar, por que ens tirin al carrer, liar, no gaire res per segons qui s’ho miri,
por d’haver de buscar els diners per tor- però tan gran per a nosaltres! No hi podria
nar, por de tornar al nostre país i no te- haver algú que ens ajudés? Tu saps quan
nir-hi res, res, perquè no hi tenim ni casa podran reactivar els Pirmis, saps si realment no
ni possibilitats de treball, ja saps que el el tornarem a cobrar mai més, amb qui podríem
marit té dificultats de salut. I vivim amb parlar? Què podríem fer? O tot ja està perdut?
una angoixa que converteix el viure de Què ha passat? Jo pensava que aquest país era
cada dia en un malson. diferent. Explica’m per què passa tot això. Qui
pren les decisions? Saben el que és la pobresa? No
El pare va treballar vint anys aquí, i nosaltres vam
vull inspirar llàstima, sé com molesten les càrre-
pujar en aquesta terra, i era la meva terra, no vo-
gues, sentir que no et volen, la vida no és gens fà-
lia viure en cap lloc més, eren els meus carrers, la
cil. Voldria la discreció, la humilitat, no m’agrada
meva gent, quan tornava per vacances al Marroc
el soroll, només la senzillesa del viure. M’agradaria
sempre tenia ganes de tornar aviat cap aquí. Era
guanyar-me la vida normalment, dignament. Em
el meu país, sí, però tot el que era fonamental de
sento malament, amb mareig, com si anés a caure,
la vida ho havia viscut en un altre lloc, aquí hi tinc
de vegades penso que acabaré malament psíquica-
amistats, gent en qui confio, que m’ha ajudat a
ment, tinc por pels meus fills... Penso en la mort,
entendre la vida i a afrontar-la. I encara que sem-
viure és molt, molt difícil. Tot se’m fa estrany... Di-
pre hem sigut pobres, era casa meva. I, de sobte,
gue’m que encara hi ha alguna oportunitat.
he perdut la casa, aquest país que em va acollir,
aquest país on havia fet de voluntària, fins i tot, M. Lluïsa Geronès és presidenta de l’Associació Àkan
de la seva llengua perquè d’altres l’aprenguessin. de Girona
Identitari = nazi
Nazis ni al Clot ni enlloc
Laia Serra
Us en recordeu de les recitadís- Doncs traiem-les de l’armari. i 80 que no arribaria enlloc, fins
simes paraules atribuïdes a Ber- Traiem-les perquè primer el Le que el 2002 ja ens va començar
10 tolt Brecht: “Primer es van endur
els... però no em va importar”?
Pen i el seu Front Nacional fran-
cès, semblava a la dècada dels 70
a posar la por al cos. Traiem-les
perquè a Holanda, el 2010, el

partit xenòfob (“Partit per la part del seu discurs i els engran-
Llibertat”) ajudava a formar go- deixes. I quan creixin més què
vern. Traiem-les perquè a Grè- farem? agafar una mica més el
cia, Alba Daurada han tret 21 re- seu discurs? fins quant? fins a
presentants, amb un logotip que legitimar el seu discurs? fins a
recorda descaradament la creu portar-los al poder?
gammada i amb un programa
I a partir d’aquí, quarta opció.
electoral on, entre diferents pro-
postes ben imaginatives, hi ha la Quart. Superem el discurs de
de posar explosius a les fronte- que tothom és igual, tots els par-
res. I traiem-les, perquè, seguint tits són iguals, això s’enfonsa, no
les paraules de Brecht, compte hi ha res a fer... Jo no sóc igual, ni
que no sigui massa tard: ja els te- penso que tothom ni tots els par-
nim obertament al Clot. tits siguin iguals, ni que tothom
es mogui per interessos econò-
Menteixo. Obertament no, ara
mics. I no és només que no ho
es fan dir identitaris, no nazis.
penso, és que la humanitat ho ha
El casal que han obert al Clot es
demostrat al llarg de la seva his-
va anomenar inicialment “Cen-
tòria. Mirem els moviments po-
tro social Militia” i van convi-
pulars, els moviments ciutadans,
dar-hi destacats feixistes per Segon, deslegitimar el seu dis- la defensa dels drets humans. I a
inaugurar-lo al mes de gener. curs. Ni “peròs”, ni “mitges tin- qui no trobi moviments inspira-
Davant el rebuig que hi va ha- tes”. Són nazis, són racistes, són dors, situacions d’ànims, forces
ver, li han canviat el nom, ara homòfobs, són autoritaris, són per tirar endavant, li recomano
es diuen Casal Tramuntana i es- violents, i aquí no hi ha “peròs” tancar les orelles i els ulls a les
tan alcarrer Independència 333 ni “mitges tintes” que valguin. notícies, posar-se música animo-
(tota una ironia). I heu llegit bé,
Tercer, dedicat a aquelles per- sa, i pensar en allò que vol ser.
és vesteix de centre social. Sí,
sones de dretes i no tant dretes, Jo vull intentar retreure’m el
senyor, com les bones èpoques
que pensen que si absorbeixen mínim de coses, per tant, no ho
de creixement nazista, amb les
part del discurs, si el maquillen deixaré passar. La meva pregun-
Forces d’Assalt que permetien
una mica, doncs es quedaran el ta, mirant-te als ulls és: i tu? I la
apropar-se a la gent i anar este-
seu vot i així els d’exterma dre- veritat, si no et poses en marxa,
nent una ideologia que no cal que
ta no creixeran. Això és fals. Si en allò més petit que tu creguis
expliquem què va desencadenar.
comences a dir: “ jo no sóc ra- que pots fer, encara que pensis
I com que sabem qui són i què
cista però...”, “és veritat que no que és insignificant, doncs no
és, potser cal que ho diguem en
tot s’hi val, i...” estàs justificant et queixis, que em distreus; i re-
veu alta: identitari=nazi. La lli-
cords al Bertolt Brecht.
bertat d’expressió no ho justifica
tot. Jo no vull gent patrullant pel
meu barri atemorint i amenaçant Primer es van endur als negres,
a tothom que no pensi com ells, però com que jo no era negre, no em va importar.
no vull enganxines amb esvàsti- Després es van endur els jueus,
ques al meu barri, no vull gent però com que jo no era jueu, tampoc no em va importar.
que fa programes de solidaritat
Després es van endur els comunistes,
amb grups que van fomentar la
però com que jo no era comunista, tampoc no em va importar.
neteja ètnica a Kosovo (busqueu
la paraula “txètnik”), no vull gent Després es van endur els obrers,
que té contactes internacionals però com que jo no era obrer, tampoc no em va importar.
amb grups com Casa Pound. Fets Més tard es van endur els intel·lectuals,
que, des que el “casal social” s’ha però jo no era intel·lectual i tampoc no em va importar.
instal·lat al barri, ja estan passant. Després van seguir amb els capellans,
Davant d’això què podem fer? però com que jo no era capellà, tampoc no em va importar.
Ara se m’emporten a mi, però ja és massa tard.
Primer, no quedar-nos callats. La
indiferència ens portarà a la por i
la por és la nostra pitjor enemiga,
11
perquè demostra que ja ens han
Més informació a http://unitatcontraelfeixisme.org/
vençut.
Laia Serra és doctora en Ciències Polítiques

RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Púding de pastanagues i Benaurats
gambes Salvador Clarós
Tere Jorge Benaurats els que no envegen riqueses ni pa-
trimonis immobiliaris. Els que es priven de
No sé si heu sentit parlar alguna vegada de la teoria dels luxes insolents, de creuers al voltant del món,
humors. És una doctrina mèdica atribuïda a Hipòcrates per d’hotels de somni i de restaurants amb estels
explicar la diferent personalitat dels individus i l’origen de Michelin. Benaurats els que, per no hipotecar
les malalties. Es basa en la relació entre els fluids del cos i les generacions futures, no han viscut per so-
els elements essencials que formen totes les coses que exis- bre de les seves possibilitats i molt per sobre
teixen. Els humors es classifiquen segons siguin calents o de les possibilitats de tots plegats. Benaurats
freds i humits o secs, a banda d’associar-se a una estació de els que no han defraudat a hisenda. Els que
l’any i una manera de ser. L’estiu s’associa a la bilis, hu- no han enganyat. Els que no s’han lliurat a la
mor calent i sec, que pel que fa a la personalitat, i sempre voràgine de la cotització borsària alimentant
seguint aquesta teoria, es tractaria de persones dominants i el monstre de l’especulació. Benaurades les
passionals. Però com diu Aristòtil la clau està en la “justa famílies que sobreviuen amb mileuristes sous
mesura” i només si som capaços de mantenir els humors de gent treballadora. Benaurats els que van
en equilibri gaudirem d’una bona salut física i mental (que confiar en els experts, assessors, economistes...
difícil en el temps que vivim). Vaja! Avui m’ha sortit una que mai no els van advertir del risc real que
introducció bastant filosòfica, però parlant de la justa mesu- corrien els seus estalvis, que els aconsellaren
ra, aquí teniu una proposta que espero mantingui el vostre comprar pisos mitjançant hipoteques, que els
“bon humor”. van jurar que mai no baixarien de preu... Be-
naurats i bonassos perquè cregueren que el
Ingredients (4 persones): 100 gr. de pastanagues; 100
govern i les autoritats del Banc d’Espanya vi-
gr. de gambes; 250 ml. de nata líquida; 3 ous; sal i pe-
gilaven per l’interès comú. Ells han descobert
bre; enciams variats; maionesa.
de sobte que són posseïdors de participacions
Preparació: preferents. Que la Caixa se’ls quedarà el pis i
Bullim les pastanagues durant 10 minuts amb una a més els continuarà reclamant un deute que
mica de sal i les reservem. Untem un motlle rectan- mai no podran pagar. Que el govern no dema-
gular amb mantega i en el fons hi posem una mica de narà responsabilitats als responsables del seu
farina de galeta. Triturem amb la batedora els ous, la sofriment. Benaurats els que mai van creure
nata, la sal i el pebre fins que ens quedi una crema. Hi que l’abundància fora ni raonable ni desitja-
afegim les gambes pelades i crues, sense triturar-les, ble en un món ple d’injustícia i desigualtat.
i les pastanagues tallades a bastons primets. Ho bar- Benaurades aquelles persones que amb el seu
regem bé i ho aboquem al motlle. Podem posar una treball assalariat han contribuït al benestar col·
mica de farina de galeta i/o formatge ratllat per sobre. lectiu i que s’han quedat sense feina, i els jo-
ves que mai l’han trobada encara, i les que els
Introduïm el púding durant 45 minuts al forn 180º al ha estat denegada la renda mínima d’inserció
bany maria. El deixem refredar a la nevera durant una arrossegant-les a la pobresa i a la desespera-
hora i ja el podem treure del motlle. El servim acom- ció. Benaurats els immigrants que malviuen
panyat d’una barreja d’enciams i salsa maionesa. en assentaments urbans i en infravivendes
perquè ells han estat la força de treball que ha
construït un parc immobiliari innecessari per
a l’enriquiment d’especuladors, de banquers i
alts executius d’empresa que s’han retirat amb
pensions milionàries, indecents. Benaurats i
benaurades totes les persones de bona fe que
pateixen les conseqüències d’una crisi que no
han provocat. Benaurats perquè només ells co-
12 neixen la força revolucionària que pot capgi-
rar el món i canviar el cor dels despietats.

Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Punt de referència
Emancipar-se als 18 anys després
d’estar tutelat pel sistema de pro-
tecció d’infància és l’inici d’una
cursa d’obstacles. Hi ha nois i no-
T’imagines marxar de casa amb 18 anys?
ies que han estat atesos pel siste- Marta Bàrbara
ma de protecció de menors per
preservar-los d’una situació d’alt voluntària que actua com a referent
risc social, víctimes d’un context i els dóna suport en les seves acti-
de pobresa, de maltractament o de vitats quotidianes. La relació entre
negligències severes. Amb 18 anys jove i mentor comença de forma
han de deixar inevitablement els artificial però esdevé de confiança
centres per convertir-se en adults amb el pas del temps. Una relació
autònoms sense comptar amb la que comença però no acaba.
maduresa, els recursos econòmics
ni el suport familiar necessari per Tu també pots ser un bon referent!
fer-ho amb garanties. No poden Busquem persones voluntàries dis-
decidir quan, com, ni amb qui posades a oferir una part del seu
s’emancipen. Per això pateixen una temps. Obre les portes de casa! per
desigualtat enorme respecte els al- ser acollidor/a d’un jove extutelat,
tres joves de la seva edat sense pro- Per a molts d’ells suposa tenir una durant 8 mesos estaràs donant una
blemàtiques de risc social. oportunitat de reconstruir les seves gran oportunitat.
debilitats i enfortir el potencial que
Aquests són els joves extutelats. La mentoria aporta grans beneficis.
tenen inhibit, optimitzar els seus
Equivocadament, s’associa el col· Participar d’aquesta experiència és
propis recursos i facilitar la creació
lectiu de joves extutelats amb joves un aprenentatge vital. La relació
d’una xarxa de suport informal.
conflictius, rebels o amb problemes referent-jove facilita l’accés a un
relacionats amb la justícia, però A Punt de Referència treballem pels coneixement que, de forma espon-
l’únic denominador comú entre joves extutelats, convençuts que tània, no arribaria. L’estabilitat que
ells és el fet d’haver patit una situa- amb un bon acompanyament po- ofereix aquesta relació als joves,
ció de desemparament. dran superar la seva condició i la incondicionalitat, l’exclusivitat
equiparar-se a la resta de joves com i l’equilibri entre l’autonomia i el
El context actual de crisi agreuja, ells. control, són alguns dels aspectes
encara més, la seva condició. Un que faciliten la millora de les seves
atur elevat, una xarxa de suport Des de fa més de 10 anys, tre-
ballem per l’acompanyament a competències, i que amb el temps
informal molt dèbil i una acció es consoliden. Relacionar-se amb
social que no dóna a l’abast, són l’emancipació dels joves extutelats
mitjançant programes de mento- realitats diferents ens obliga a tots
els acompanyants d’aquests joves. a utilitzar eines i estratègies de
Però l’emancipació els arriba en- ria i d’habitatge, que vinculen a
aquests joves amb altres ciutadans comunicació diferents, desplegar
cara ara, puntualment als 18 anys. altres habilitats i fer un exercici
Buscar un pis o una habitació on que es troben més ben posicionats
i poden oferir-los un suport infor- d’empatia constant.
viure, formar-se, accedir a un lloc
de treball i mantenir-lo, gestionar mal. Tot plegat un exercici de ciuta-
documents i la pròpia economia, La mentoria una eina eficaç per re- dania, una aposta per la cohesió
vetllar per una bona xarxa d’amics duir l’exclusió social. social. La mentoria és una aposta
i d’adults, comprendre la pròpia per la construcció d’una ciutadania
família, conviure amb el passat i La mentoria és una eina d’interven- compromesa, que apropa realitats
saber construir present, són només ció social que promou la relació en- diferents i allunya pors, prejudicis
algunes de les qüestions que han tre persones en la qual una d’elles, i desigualtats. T’hi apuntes?
de resoldre aquests joves. voluntàriament, s’ofereix per pro-
porcionar un suport individual
Donar suport als joves en el seu a una altra persona que es troba
procés d’emancipació és clau per a ASSOCIACIÓ
en una situació de risc d’exclusió. PUNT DE REFERÈNCIA
pal·liar els riscos d’aquesta autono- Aquesta relació és motivada i tuto-
mia precipitada. Reforçar a aquests ritzada per un professional. tel: 93 329 74 28
joves en aquesta etapa d’emanci- info@puntdereferencia.org
pació implica molt més que do- A Punt de Referència comptem amb www.puntdereferencia.org
tar-los de les eines necessàries per
a superar una etapa de transició.
els programes Referents i Acull,
que ofereixen als joves una persona
http:/cordafluixa.wordpress.com
http:/elmeureferent.wordpress.com 13

Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
J
ESÚS I EL PIRMI. Sempre m’havia de- bra plena). La participació dels familliars i amics,
sassossegat una mica, perquè no l’acabava preparada i espontània, va fer d’aquell comiat una
d’entendre, la paràbola de “l’amo de la vi- acció de gràcies col·lectiva i joiosa per la vida de
nya” que a diferents hores del dia va a con- l’Àngel, i a Déu, Font de la Vida. Després, a casa de
tractar colles de treballadors i al final els paga a l’Àngel i família, vam continuar la celebració, amb
tots el mateix jornal. Els que han treballat tot el dia records, cants, cava… i el wihsky que l’Àngel ens
no semblen estar gaire conformes en cobrar un de- havia deixat per a l’ocasió! Dono gràcies a Déu per
nari; el mateix sou que els que s’hi han posat a mit- aquesta gran familia, creients de soca-rel, que van
ja tarda. Jo tampoc entenia massa que fos un tracte voler celebrar un comiat tan evangèlic i encoratja-
just. “L’amo” els diu: “Company, jo no et faig cap dor. Jesús Lanao
injustícia...¿que no puc pas fer el que vulgui amb el
que és meu?,¿o és que tens enveja perquè jo soc ge-
P
nerós?”. José Antonio Pagola, en el seu llibre Jesús, UNSET I EDUCACIÓ. La Fundació Edu-
aproximació històrica (Ed. Claret, pàgs. 167 a 171), ard Punset farà a finals de juny a Pineda
ens planteja: Quina mena d’amo és, que contracta de Mar un curs de tres dies dedicat a la
jornalers per treballar escassament una hora... tan- intel·ligència emocional, i com es pot apli-
ta pressa li corre la verema? També ens dóna una car en matèria d’educació, salut i empresa. Pregun-
informació: un denari era l’equivalent a la despesa tem a Punset sobre quin missatge voldria deixar
diària per la subsistència d’una família al temps clar als que participin al curs, allò que s’haurien
de Jesús. A vegades un petit matís, una informació d’emportar quan marxin. Ens diu que haurien de
que no es té, pot ser la clau per entendre o no un saber quines són les principals competències que
fet, unes paraules, una situació... Pagola m’ha fet necessiten els infants i joves en la seva educació:
entendre que “l’amo de la vinya” procura que tots l’autoestima, el domini de la comunicació digital i
tinguin almenys un denari al final del dia, per co- les xarxes socials i saber treballar en equip. Penso
brir les depeses mínimes de la família i garantir-ne que probablement té molta raó, però mentre la so-
la dignitat i la subsistència. I aquesta és la justícia cietat canvia a gran velocitat, els plans educatius
que ens demana que practiquem! Jesús implantava només estan en constant canvi en funció del par-
el PIRMI fa dos mil anys. Albert Farriol tit polític que mani. Estem en una societat nova,
oferint una educació vella. Malgrat tot, la millor
educació que transmeten molts bons mestres és la
C
ELEBRAR LA VIDA DE L‘ÀNGEL. El que contagia l’interés pel coneixement. Maria-Josep
7 de gener d’enguany vaig participar Hernàndez
d’una celebració de comiat de l’Àngel,
L
un amic que ens va deixar, després de 89
anys d’una vida veritablement plena. Gens amic A SAGRADA FAMÍLIA I CÀRITAS. Ho
d’homenatges, concentracions ni funerals, havia he vist a pocs mitjans de comunicació: la
dit que quan morís ho celebréssim amb alegría, Junta Constructora del Temple de la Sagra-
brindant per la vida; i perquè no ens n’oblidéssim da Família ha fet una donació d’un milió
havia deixat una ampolla de whisky amb aquesta d’euros a Càritas Diocesana de Barcelona. En la si-
inscripció: “Perquè quan em mori ho celebreu, a la tuació de crisi que estem vivint, la Junta ha tingut
meva salut”. La preparació de la cerimònia havia una iniciativa amb una quantitat que mai s’havia
estat feta el dia 4, abans que ell es morís, tot preve- donat abans. Càritas ha anunciat que destinarà els
ient que ho faria el dia 5 de gener, atès que l’Àngel diners a accions per ajudar els qui més pateixen les
era un aimant de tots els nens, als quals regalava conseqüències de la crisi econòmica i al projecte
joguines que havia trobat pel carrer i havia repa- “Joves a l’atur”. Em sembla bé, perquè crec que la
rat… La seva filla ho va dir molt segura: el pare ens grandesa del temple hauria de venir més de gestos
deixarà el dia 5 (!). La celebració va començar amb com aquests que de la majestuositat de l’arquitec-
una eucaristía, preparada per les filles i els néts, a tura, que reconec que em fascina. Però tot plegat
l’església del poble. No hi havien les despulles car també fa pensar en quants diners es mouen a l’en-
l’Àngel havia deixat el cos a la ciència. En substitu- torn d’això. Per més riquesa i patrimoni cultural
ció, com a símbol, una màquina de tren de joguina, que suposi, per més dinamització del turisme, per
on hi havien pujat tots els seus nebots, néts i amics, més visualització que es pugui pressuposar d’una
14 d’una extensa familia. (L’Àngel era un gran afici-
onat als trens, fins a tenir-ne tota una gran cam-
religió de temples i catedrals... què diria Jesús,
avui? Maria-Josep Hernàndez

I
NCOHERÈNCIA PERSONAL. Tots solem te- Déu vol la comunió i no l’excomunió, volem agafar
nir incoherències en el nostre comportament. Déu pels nostres interessos... i encara no hem entès
Podem defensar teories més o menys radicals que Déu no és nostre, sinó que nosaltres som d’Ell.
però, a la pràctica, el nostre comportament pot «Això us mano: que us estimeu els uns als altres».
ser més fluix o, fins i tot, estar a les antípodes d’aque- Jesús no vol que ningú no se senti estimat, que nin-
lles idees. En aquest sentit podriem aplicar-nos la gú quedi exclòs, que els malalts es trobin sols, que
famosa frase evangélica: “Qui estigui net de culpa ningú quedi sense menjar, que algú es pensi que
que tiri la primera pedra”… Si tots hem d’intentar Déu l’ha oblidat. Aquest és el seu testament: que
una certa coherència penso que hi ha persones “pú- ens estimem. Quina serà la nostra resposta? Ramon
bliques” que hi tenen una obligació especial. I no Masachs
em refereixo solament a “jerarquies civils o religio-
ses” sinó a d’altres molt admirades per la seva lluita
B
a favor dels pobres. I poso dos casos que conec: a) ANKIA, 15 M, BORSA. L’aniversari del
un escriptor sud-americà molt famós per la denún- 15-M va ser pocs dies després de l’anun-
cia dels sistemes econòmics i polítics d’opressió i ci que el govern espanyol injectarà fins a
que recentment ha estat a Barcelona per a presentar 10.000 milions d’euros a Bankia, el nucli de
un nou llibre. Suposo que haurà viatjat amb “first la qual és Caja Madrid, per salvar-la de la fallida. De
class”, com ho va exigir una altra vegada que va es- nou, fons públics per salvar entitats financeres, i les
tar convidat per una Fundació molt coneguda per xifres augmenten. L’escàndol és majúscul, descon-
parlar de la pobresa… i no solament el seu bitllet certant, i sobretot, insultant per a tots els ciutadans.
sinò el de l’esposa, tot fent un circuit de vol concret, Rato i De Guindos són la imatge de la gran banca: tot
que li convenia més. b) un periodista català, fun- són beneficis per uns pocs, però si hi ha pèrdues, les
dador i director general d’una oenagé que treballa paguem entre tots. I mentrestant, els ciutadans anem
amb nens a l’Índia, on viu en una mansió conside- vivint més retallades, més desesperació, més desno-
rable, amb guardespatlles i que, quan ve a Barcelo- naments... i cada cop més casos de gana, que arriba
na, es trasllada amb limusina des de l’aeroport del cada cop a més persones. Continuem indignats? Em
Prat fins a l’hotel Arts (on s’allotja en una suite “de sembla que cada cop més. Maria-Josep Hernàndez
nivell”), tot i tenir la seva família a Granollers. L’un
#
i l’altre poden fer una tasca molt interessant… però,
per a mi, queda bastant desautoritzada per aquest 29Mvagageneral #1M #15M.
“nivell de vida”, molt lluny del d’aquells a qui “de- Aquest ha estat un semestre intens que
fensen”. I penso que poden fer molt de mal, sobretot reflecteix la situació anímica de la classe
quan la gent s’assabenta d’aquests “costums perso- treballadora. A tots i totes nosaltres ens
nals”… que sempre acaben sortint. Jesús Lanao arriba el pesar de familiars, amistats i coneguts,
quan no de nosaltres mateixos, per la impotència
de viure traspassats per l’atur i la por. El present
T
EMPS DIFÍCILS. Vivim temps difícils. no ens deixa veure el futur, i això no formava part
Quins són els temps que no ho han estat? de la nostra manera de ser. Passar de la por a la
Sempre hi ha hagut problemes, guerres, indignació i a la implicació-lluita està tenint aliats
divisions, enveges... i patim. “Sembla que que fins fa uns mesos per a molts de nosaltres no
haguem vingut a patir!”, diuen alguns. El que sí que existien: les xarxes socials. Sentir-se acompanyats
és clar, és que estem en temps nous, un temps ver- per gent propera és importantíssim; ara bé, sen-
tiginós. La tecnologia evoluciona i ens fa evolucio- tir-se “en comunió” amb molta altra gent que no-
nar molt ràpidament. No donem l’abast. El temps més coneixes per les xarxes socials, també ajuda a
ens guanya. El món global ens ha canviat molt com caminar. El carrer, que continua sent nostre, visu-
a persones. Som cristians, però com hem arribat alitza la dimensió col·lectiva de les nostres lluites i
aquí? Per què ho hem decidit? No diria pas que no, la suma de l’espai carrer amb l’espai virtual té una
o que algú hi hagi arribat per una decisió molt per- potencia pròpia que esclata en l’espai comunicatiu
sonal, però nosaltres potser ens hi hem trobat, pot- de masses. Mitjans audiovisuals i multimèdia es
ser ens hi hem sentit dins, sense saber massa com. fan ressò cada vegada més del que es cou a les xar-
Podem córrer, viure atrafegats. Deia aquell tuareg: xes socials, ho diguin personatges coneguts o per-
«Vosaltres podeu tenir rellotges, jo tinc temps». Els sones que són capaces de mobilitzar amb les seves
pares volen el millor pels seus fills; les parelles es propostes. La presència de missatges a les xarxes
trenquen i no sabem massa per què; a l’església, feta socials que continguin valors transcendents, inclu-
d’homes, a vegades ens volen submisos i amb far- sius, llibertaris... són necessaris per construir un
dells insuportables, tot el contrari de viure com a imaginari col·lectiu que ens ajudi a fer la travessia
persones lliures. Déu ens ha donat la llibertat, Déu
ens ha fet homes, Déu ens vol lliures i no sotmesos,
millor equipats i equipades i amb esperança. www.
facebook.com/quiteriaguiraoabellan. @quiteriaga
15

Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
per la ignorància d’uns i altres. del Mar, l’impacte de la poesia
El llibre va acompanyat d’una de Salvat-Papasseit que obre
bibliografia extensa i útil, d’un portes i finestres a un lector, les
glossari amb el significat exacte peripècies i camins insospitats
de paraules àrabs que s’utilitzen de la vida, les hipocresies i con-
sense coneizement, i d’un seguit tradiccions del franquisme, la
de notes a peu de pàgina citant supervivència enmig del dolor...
llibres o autors, traduint els ter- Però sobretot m’ha semblat una
mes àrabs (molt sovint, font de extraordinària història d’amor
malentesos). Un llibre molt re- d’éssers humans d’ànima lliure,
comanable per a tothom (musul- que lluny de tot el que està esta-
manes incloses). Pau Hernández blert deixen anar els sentiments
Prats més profunds i autèntics, aquells
que neixen sense pretendre-ho.
Maria-Josep Hernàndez
Ser dona i musulmana. Per Do-
lors Bramon. Ed. Cruïlla - Fun-
dació Joan Maragall
La doctora Bramon és profes-
sora d’estudis àrabs i islàmics a
la Universitat de Barcelona i és
especialista en temes de cultura
musulmana. Ningú millor que
ella per desfer un seguit d’equí-
Guia d’orquestra. Catalunya
vocs sobre l’Islam, les dones i
Música. Raimon Colomer i Víc-
tot el que ens expliquen sobre la
tor Solé. S’emet els dijous de les
matèria uns i altres. No oblidem
11 a les 12 de la nit, i els diumen-
que les nostres àvies anaven a
Memòria d’uns ulls pintats. Per ges de 9 a 10 de la nit. Es pot es-
missa amb mantellina, cosa que
Lluís Llach. Ed. Empúries coltar per internet.
l’Església no havia ordenat. A
l’Islam passa el mateix: es confo- Aquest any el meu millor llibre Bona pedagogia musical. El pro-
nen costums antics amb religió. de Sant Jordi ha estat un regal, grama va seguint la programació
potser jo no me l’hagués com- de l’Orquestra Simfònica de Bar-
Veiem alguns dels capítols: L’Al-
prat. Lluís Llach ha escrit una celona i Nacional de Catalunya
corà parla de pegar les dones? La
novel·la fascinant, amb el rere- (el nom és impossible, enyoro
condemna a mort per lapidació.
fons històric dels ideals huma- quan es deia Orquestra Ciutat
La violació. El dret a escollir ma-
nistes estroncats per la Guerra de Barcelona!!) i en va analitzant
rit. La poligàmia. Els crims ano-
Civil i la cruenta postguerra. algunes obres. És fantàstic per
menats d’honor. Les diverses
L’escenari és la primera meitat aprendre a escoltar la música,
variants davant de la indumen-
del segle XX, a la Barceloneta per familiaritzar-se amb deter-
tària. Les dones Imam. Canvis
de la gent humil, amb la mo- minades obres, per preparar-se
d’actitud davant el vel. I molts
dernitat pedagògica de l’Escola una audició en directe. Mercè
altres temes que s’han deformat
Solé
El retall
Morim per créixer
Oriol Garreta, en una reunió de revisió de vida de l’ACO