1. L’ A G
U L L
A
Abril 2013 - Any XVIII - Número 84
Tanmateix, alguna cosa es mou…
L’esclat de la crisi va comportar un cert qüestionament sobre la nostra manera de viure: ens
preguntàvem si no havíem estirat més el braç que la màniga, tant personalment com col·
lectivament. Semblava que la crisi podia ser una bona oportunitat per posar les coses a lloc:
restablir prioritats, viure l’austeritat, distribuir millor la riquesa. Però no.
A mesura que han anat passant els mesos, hem anat constatant molt dolorosament que al
darrere la crisi hi ha hagut conductes irresponsables, frau, abusos, corrupció, que no sembla
que trobin resposta judicial adequada; que la majoria de partits polítics no semblen reconèi·
xer ni la seva responsabilitat ni la necessitat de revisar no només càrrecs, sinó també finan·
çament i formes de funcionament; que els recursos públics s’han destinat a rescatar bancs
i no persones i que aquest desviament de diners, que ens endeuta pel futur, està portant
com a conseqüència el desmantellament de l’Estat de Benestar i, amb ell, la desatenció de
la població més vulnerable i el creixement de la desigualtat social; que enmig del temporal
el govern del PP aprofita per atacar la cultura i la llibertat de Catalunya. Els projectes polí·
tics i econòmics continuen amb el mateix nord que ens va portar a la crisi (l’Eurovegas que
s’intal·la a Madrid o el projecte de Barcelona World o la reforma del Port Vell en són una
mostra), Europa desapareix rere el mercat i la política tendeix a centralitzar-se cada dia una
mica més en lloc d’aproximar-se a la gent. A la desesperança general, la figura d’un papa
plegant sense haver pogut incidir com hagués volgut en els mals de l’Església no aportava
precisament optimisme.
Però malgrat tot, malgrat l’apatia i el desconcert que acompanyen moltes d’aquestes situaci·
ons, l’esperança reneix: reneix en l’Església amb la renúncia valenta, lúcida i humana de Benet
XVI, l’elecció del bisbe de Roma Francesc; reneix amb la PAH i la seva acció contra els desno·
naments; reneix amb la recent iniciativa del manifest per a la convocatòria d’un procés cons·
tituent a Catalunya; reneix amb les diverses iniciatives de solidaritat; reneix amb la creativitat
que es manifesta en l’art; reneix amb el suport mutu familiar de vegades a través d’avis i àvies
amb pensions minses, i reneix amb la bona actuació de molts ciutadans crítics i compromesos
en el món associatiu veïnal, sindical, polític, encara que la seva acció passi desapercebuda o
sigui poc valorada. Caldrà molt d’esforç per al consens i molta imaginació per a la utopia. El
món nou no es fa a base de seguretats, sinó de confiança mútua. Però l’Esperit es manifesta en
la confiança en les persones, la creativitat, la capacitat de treballar per al bé comú i de compar·
tir allò que s’és i allò que es té. Som-hi, doncs.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
lA PALMERA I LA FONT
Any XVIII. Número 84
abril 2013 03 El papa Francesc, sorpresa i incògnita. J.Gomis
Periodicitat: 04 Ens retornarà la dignitat aquest Papa? S. Amell
5 números l’any.
Subscripció anual: 10 € VEURE, MIRAR
Grup promotor:
M. Antònia Bogònez
05 Quan es retalla en tot menys en defensa. X. Moya
Joaquim M. Cervera 06 Apropem-nos: Immigració i suport veïnal en xarxa al Poble-
Salva Clarós nou. M. Milà
Quitèria Guirao 07 Encara ens cal el Dia de la Dona. M.A.Bogónez
Albert Farriol
Maria-Josep Hernàndez 09 Enterramorts i Jutgessa de Pau. T. Ahicart
Tere Jorge 10 Iraq: 10 anys després. J. Botey i P. Massana
Josep Lligadas
Marta Moya
Josep Pascual
RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Mercè Solé 11 Ous benedictine (o Francesco). T. Jorge
Coordinació: 11 Escrache. S. Clarós
Maria-Josep Hernàndez Amb entitat i experiència
Compaginació:
Mercè Solé 12 La Fundació MARPI de l’Alt Maresme
Dibuixos: a peu
Montserrat Cabo
13 Ermita de la Trinitat, estampa grega al Garraf. J. Roig
Capçalera:
Mercè Gallifa 14 Puntades
Imprimeix: 15 PER AIREJAR EL CERVELL
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97 La fe de cada dia
Adreça:
Gran Via de les Corts 16 El papa. J. Lligadas
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
El papa Francesc: sorpresa i incògnita
Joaquim Gomis
Quan escric aquest comentari, el 6 veladores. “Cal que l’església surti de
d’abril, encara domina la sorpresa. si mateixa i miri cap a les perifèries,
Però intueixo que comença a sorgir, no només geogràfiques sinó també
preocupant, la incògnita. Parlem existencials. Quan l’església no surt
primer de la sorpresa, perquè passi de si mateixa per evangelitzar, es tor·
el que passi, la sorpresa ha valgut la na autoreferencial (com una mena de
pena. Que en aquesta Església nostra, narcisisme teològic) i llavors emma·
sovint tan avorrida, previsible, surti lalteix”. ”L’Església autoreferencial
al balcó vaticà un senyor que ningú pretén tenir Jesús dins d’ella matei·
s’esperava, somrient, senzill, gairebé xa i no el deixa sortir. És l’Església
tímid, però que ha tingut la gosadia mundana que viu en si mateixa, de si
de triar el nom de Francesc, que no mateixa i per a si mateixa”. Per això
esmenta que sigui el papa sinó que a mi m’agrada que després dels qui,
repeteix que és el bisbe de Roma i cadascú a la seva manera, es poden
aconsegueix que la gent calli perquè considerar “grans” papes, Pau VI,
demana que preguin per ell..., és una Joan Pau II, Benet XVI, vingui ara un
sorpresa ben agradable. Després la sorpresa sembla de més senzill, que parla de “la veritat, la bondat, la
confirmar-se i ens van descobrint que aquest bisbe bellesa” sense fer-ne teories sinó afablement, plane·
argentí i jesuïta preferia allà agafar el transport pú· rament. I així pot acabar la salutació dominical de
blic i no el cotxe oficial, que sovint feia ell el dinar, l’àngelus tot desitjant un bon pranzo (un bon dinar).
que de ben jove va començar a treballar. Amb tot,
És clar que no a tothom li agrada Jorge Mario Ber·
més important que tot això, són les paraules que se
goglio. Hi ha gent que, per exemple, no capten el
li escapen com a expansió personal quan deixa de
que significa que entre tots els sants, triés Francesc
llegir els papers preparats. Sobretot aquestes que
d’Assís. Hi ha savis eclesiàstics que s’escandalitzen
ressonen a íntima convicció i ferma opció: ”Ah!
perquè rentés els peus a dues noies quan la normati·
Com voldria una Església pobre i per als pobres”.
va litúrgica mana que siguin “homes dignes”. O que
O quan, a les seves habitualment senzilles i breus
troben excessiu que es passegi per la plaça de Sant
homilies, repeteix coses com “no tingueu por de la
Pere tot petonejant criatures. Ja ho sé, aquestes críti·
bondat, àdhuc de la tendresa”, “la misericòrdia, és
ques o reticències en realitat amaguen que Francesc
el missatge més important”, “no us deixeu robar
els fa por o, si més no, n’esperen poc (són els qui ja
l’esperança”. Confesso que feia temps que no sentia
demanen que abans d’acabar l’any sigui canonitzat
homilies tan planerament evangèliques. I aquesta és
Joan Pau II).
la sorpresa.
Però prescindint d’aquests a qui el nou papa, –ar·
Deien els periodistes –una vegada més massa des·
gentí i jesuïta!–, no els plau, i tot respectant que tot·
pistats, perduts sense voler-ho reconèixer– que a
hom és lliure de valorar més o menys el cardenal
l’homilia de la missa d’inici del que en diuen minis·
elegit, la qüestió ara més important és una altra. És
teri petrí el presentaria el seu programa de govern.
la que en començar aquest comentari en deia la in·
Sí, ho feu: el seu programa de govern és comentar
cògnita. La sorpresa, per a molts, ha estat positiva.
les lectures de la missa. Perquè “el centre és Crist,
Però no assegura el futur. De fet, Francesc, bisbe de
no el successor de Pere”. Tot això no significa que
Roma i papa, és una incògnita. També per a aquells
Jorge Mario Bergoglio no tingui un projecte clar.
a qui ens ha agradat el seu inicial comportament,
Algú l’ha comparat amb el papa Roncalli “que tam·
les seves primeres paraules. La situació de l’Església
bé semblava un bon home però sense projecte...” i
actual, i no només de la Cúria romana com sovint
del seu projecte encara en viu el millor de l’Església.
s’ha dit aquests dies, és suficientment greu, preocu·
Penso que la comparació és exagerada (Bergoglio és
pant, com per necessitar una força renovadora que
un jesuïta i amb anys de govern!). I sense fer-ne ex·
és una incògnita que aquest bon cristià anomenat
cessiu rebombori, no ha deixat de dir el que pensa
Francesc vulgui i pugui assumir.
que cal fer. Les filtracions del que va dir a les con·
gregacions dels cardenals abans de l’elecció són re· Joaquim Gomis és escriptor 3

4. Ens retornarà la dignitat aquest papa?
Sefa Amell
Que el Papa Francesc té un taran· volença, el respecte, ens seran lles de Déu i de manera paritària
nà diferent i es fa simpàtic, salta restablerts? Encara és vigent allò amb els homes. És clar que sí!
a la vista. Contrasta fortament que va dir Pau VI: “ Només un
Malauradament el catolicisme,
amb el comportament habitual home, per indigne que sigui, pot
–com altres religions–, té les do·
dels papes, hieràtics, incommo· representar el Crist”. S’arribarà
nes en un segon terme, desclas·
vibles, seriosos, de posat majes· algun dia a poder dir això d’una
sificades, exercint papers canvi·
tuós. Aquest fins i tot fa petons! dona? No és que aquesta fra·
Em sembla una bona cosa i ens se signifiqui cap ideal però, per
alegrem d’aquest seu posat, nou què en un baró es pot admetre
en un Papa. la indignitat i no es pot
acceptar cap dona en·
No sé si quan es publiquin
cara que sigui digne?
aquestes ratlles sabrem una mica
Molt em temo que
més de la vida d’aquest home
aquest pa·
que solament coneixen a l’Ar·
pat no resol·
gentina, i allà les opinions són
drà aquesta
ambivalents. Pel que ens ha ar·
qüestió. Hi ha tantes
ribat, abans de ser bisbe era un
coses més importants
home molt estricte i fins i tot an·
abans! Les dones hem de tenir
tipàtic, després es va suavitzar i
paciència i esperar que tot arri·
ara sembla molt proper i senzill.
barà. Aquest raonament l’hem
De moments tot són suposici·
escoltat manta vegades i val a dir
ons. La maquinària aduladora
que ens revolta.
s’ha desfermat com ho hauria fet ants, secundaris i irrellevants,
en qualsevol altre cas, amb un Les dones hem esperat ja molt. sense cap poder decisori ni cap
Papa qualsevol, fins i tot si un Se’ns ha tractat com a menors capacitat reconeguda de mane·
ninot disfressat de papa hagués d’edat, però estem a l’alçada dels ra, diguem-ne, oficial. Éssers de
aparegut en aquell balcó i això millors homes, dels més instruïts segona a qui no s’escolta, perquè
fa molta angúnia. La papolatria i entenimentats, dels més clarivi· no cal. Se’ls demana submissió i
és nefasta. Sempre ha d’actuar dents i més sants. Què més ens obediència a les directrius ema·
l’esperit crític, que no és l’esperit cal, germans? Algunes dones nades del clergat masculí siguin
negatiu. La ponderació és bona han dit, amb raó, ha arribat l’ho- aquestes oportunes, intel·ligents,
i no s’han d’inventar personali· ra. L’hora de ser reconegudes del justes, o no. No és possible el di·
tats desmesurades, excel·lents o tot, íntegrament com a persones àleg perquè les posicions es tro·
sobrenaturals. amb totes les capacitats, apreci· ben molt allunyades.
ades i, per què no, admirades.
Les opinions de Francesc sobre Aquesta és una demanda que va
Dignes amb la dignitat de fi·
els temes tabú en l’Església, pel sorgint, cada vegada amb més
que sabem, estan d’acord amb força, des de molts àmbits de
els estàndards oficials i sembla l’Església. Joan Pau II va parlar
que les manté. Res de celibat en l’encíclica Mulieris Dignitatem,
opcional, res d’avortaments en de la dignitat de la dona. En re·
qualsevol cas, res d’homosexu· alitat ell parlava d’una dignitat
als i menys casats entre si, res de depenent del masculí, perquè la
divorciats tornats a casar, res de veritable dignitat corresponia al
dones al presbiteri! El llistó, en baró.
aquestes qüestions és, ara per
Ara que ens il·lusionem amb les
ara, on era.
coses que podria decidir el nou
Ens sabrà retornar la dignitat Papa, ens preguntem si restituirà
aquest Papa? És la pregunta que la veritable dignitat a les dones.
ens fem moltes dones davant les
4
Sefa Amell és sòcia fundadora del
incògnites que se’ns plantegen. Col·lectiu de Dones en l’Església
La confiança, la justícia, la ben·

5. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Objecció Fiscal: quan es retalla en
tot menys en Defensa
Xema Moya
En els últims mesos hem assis· sense escrúpols, moviment a la resta
tit amb impotència al desman· que no respecten els de la societat, com va
tellament de l’estat del benestar drets humans. passar amb el Movi·
guanyat en els últims anys de ment d’Objecció de
Amb aquests an·
la nostra democràcia. Els aspec· Consciència. A dife·
tecedents, hem de
tes socials més importants de la rencia d’altres paï·
ser nosaltres els
societat: la sanitat, l’educació, el sos, perquè sigui de·
que comencem, de
dret al treball, el dret a un habi· licte fiscal, l’import
manera col·lectiva,
tatge, etc., s’han vist retallats en defraudat ha de ser
a manifestant-nos
les seves partides pressupostà· d’uns 100.000€ i sem·
per reclamar al Go·
ries per tal d’equilibrar el dèficit pre que sigui amb in·
vern l’aplicació de
fiscal de l’Estat. Si l’any passat el tenció de defraudar,
retallades més im·
govern d’Espanya va pressupos· cosa que no succeeix
portants en l’àmbit
tar retallades amb una mitjana amb l’objecció fiscal,
militar per desti·
del 17% respecte l’any anterior ja que es fa de mane·
nar-les a despesa
(Educació i Cultura 21,20%, Sa· ra clara i oberta.
social; i de manera individual,
nitat 13,7%, Ajuda al Desenvolu·
a desobeir civilment en la con· Però davant la realitat de sis
pament 71,20%..) per al Ministeri
tribució al manteniment de l’es· milions de parats, una pobresa
de Defensa era de l’11,04%; però
tructura militar en el moment de del 24% de la població infantil,
posteriorment la realitat ha estat
fer la declaració de renda amb atur juvenil al 55%, salaris més
del 6,33%. Aquest any els nous
els nostres impostos, practicant baixos, desnonaments, sanitat i
pressupostos continuaran en la
objecció fiscal a la despesa mili· educació sense recursos, ¿com
mateixa línia d’inversió mínima
tar. L’objecció fiscal no és deixar podem permetre que l’estat es·
en temes socials, però no en De·
de pagar impostos; consisteix panyol es gasti 45 milions diaris
fensa. D’alguna manera, a tots
a desviar l’import de l’objecció a mantenir una estructura que
ens han afectat aquestes retalla·
fiscal a projectes socials, a enti· implica mort i destrucció sen·
des aplicades sense cap consul·
tats que treballen per la pau, per se fer res? Com podem restar
ta, i la població ho ha manifestat
al desenvolupament i els drets impassibles davant la compra
públicament al carrer amb gran
humans. I es fa de manera clara d’armament sofisticat que en els
indignació. Però aquesta indig·
davant Hisenda, marcant-ho a la propers deu anys incrementarà
nació seria més gran si tothom
declaració de renda, amb una car· el deute en uns 30.000 milions
sabés que ens gastem 45 mili·
ta adreçada al ministre i el com· d’euros? Actualment, els milers
ons d’euros cada dia en Defensa
provant d’ingrés fet a l’entitat. d’objectors i objectores fiscals
(gairebé 1 € per espanyol al dia);
a la despesa militar tenim clar
o que només retallant aquesta Com tota desobediència, aquesta
que només amb una desobedi·
despesa durant 7 dies no caldria desobediència només pot impli·
ència global de tota la societat
haver fet congelacions i rebaixes car que Hisenda no accepti l’ob·
negant-se a continuar mantenint
salarials dels treballadors públics jecció fiscal i ens pot reclamar
la despesa militar desorbitada,
de la Generalitat de Catalunya? aquesta quantitat desviada, més
exercirà una pressió al govern de
Desgraciadament, els partits po· els interessos de demora: mai
manera real i el forçarà a dismi·
lítics que governen o han gover· una sanció. La realitat és que no·
nuir aquesta amb el conseqüent
nat callen i s’estimen més retallar més un 5% de les declaracions
augment en temes socials.
socialment i tenir feliços els mili· amb OF són reclamades i creiem
5
tars i empreses que negocien amb que l’estat espanyol intenta ama· Xema Moya és membre de Justícia i Pau
la venda d’armes també a països gar el fet, i que no s’estengui el Totes les indicacions a
http://www.objecciofiscal.org

6. “Apropem-nos”: Immigració i suport
veïnal en xarxa al Poblenou
Montse Milà
El Poblenou de Barcelona té una llarga tradició de en van sorgir bones amistats, tant amb veïns que
solidaritat amb els immigrants. Per a un país d’emi· abans no coneixia com amb els nois que van viure al
grants, la immigració pis. Per ells vaig conèixer la seva
no havia estat mai un terra, quines il·lusions i esperan·
tema de preocupació, ces els havien impulsat a migrar,
però l’any 2001 va escla· quina importància tenia per a ells
tar amb força a Barce· la religió... A dia d’avui, la majo·
lona. La tancada d’im· ria han fet el seu camí, han rea·
migrants a l’església del grupat els fills o n’han tingut de
Pi, demanant “Papers nous.
per a tothom”, ens va fer
Paral·lelament, Apropem-nos, una
evident la gravetat del
xarxa formada per diferents enti·
problema i al Poblenou
tats del barri, els Serveis Socials i
ho vam viure de prime·
altres serveis de l’administració,
ra mà. A l’església del
anava creixent amb l’objectiu de
Sagrat Cor s’hi van tan·
treballar per la convivència en·
car una trentena d’ho·
tre tots els veïns del Poblenou.
mes, la majoria asiàtics
Es van oferir classes de llengua,
procedents del Pakistan.
es van celebrar les festes tradici·
Aquest va ser el meu
onals segons els costums “d’aquí
primer contacte amb la
i d’allà”, es va promoure l’inter·
duresa de la immigració
canvi de menjars de les diferents
i amb les xarxes de soli·
procedències, per assaborir con·
daritat que es van teixir
juntament a les Festes de Maig... i, a la revista de
al barri. El veïnat s’hi va abocar portant-los menjar
l’Associació de Veïns, vam obrir una secció on, amb
i establint torns per fer-los companyia; l’Associació
el format d’entrevista, persones de diferents països
de Veïns va difondre el problema a la resta de veïnat
ens explicaven el seu fet migratori. El desconeixe·
mitjançant una paradeta de la Rambla del Poble·
ment genera pors i pensàvem com n’era d’impor·
nou. I es van recollir flassades per minorar el fred
tant saber qui era “l’altre”.
del hivern. Quan van iniciar la vaga de fam, aquest
suport es va fer més necessari i va anar acompanyat Va ser en l’àmbit d’Apropem-nos que vaig entrar en
de la supervisió mèdica d’una metgessa, veïna del contacte amb els assentaments. Gran quantitat de
barri. Eren altres temps, la seva lluita i la pressió naus buides al barri s’han convertit en l’habitatge
ciutadana, van possibilitar la regularització de mol· d’aquells que no tenen on anar i en lloc de treball
tes persones però calia ajudar-los a obrir-se camí i a per als qui han perdut la feina o mai no l’han ar·
fer-se un espai al barri. L’aportació del veïnat amb el ribat a tenir. Estem parlant majoritàriament de la
suport dels capellans de la parròquia del Sagrat Cor ferralla, però també d’artistes, músics... El maig de
va anar des d’ajudar-los a confeccionar el currícu· 2011 i amb motiu d’un incendi es desallotja la nau
lum, acompanyar-los en la tramitació dels papers i del carrer Puigcerdà; el novembre del mateix any
al metge per suplir les seves mancances en el conei· se’ls fa fora del carrer Badajoz, i el juliol de 2012
xement del idioma; fins i tot alguns veïns van allot· hi ha el primer intent de desallotjament de la nau
jar algunes persones, durant un temps, a casa seva. del carrerPuigcerdà/Josep Pla. A aquests desallot·
Va ser per donar suport a aquells nouvinguts que jaments n’han seguit d’altres: vuit famílies galaico-
es va crear la primera Xarxa Solidària al Poblenou: portugueses que tenien els fills escolaritzats al barri
Uns veïns van gestionar el lloguer d’un pis al barri, i què han hagut de plegar; carrer Dr. Trueta, carrer
i la solidaritat econòmica de la resta es va fer càrrec Muntanya, dos assentaments del carrer Zamora, un
d’equipar-lo i de pagar el lloguer i les despeses fins del Passatge Ratés... La manca de llum i aigua, la
que ells mateixos van poder afrontar-ho. Durant un insalubritat, les rates i el fred terrible del hivern fan
6 any la solidaritat veïnal va possibilitar la vida al bar·
ri de vuit joves pakistanesos. D’aquella experiència
que les condicions de vida als assentaments es pu·
guin qualificar d’inhumanes, però, res és més inhu·

7. mà que l’assetjament a què estan sotmesos fent-los de gas. Sabíem que no era una solució però volíem
fora sense oferir-los un nou espai on viure. cobrir les primeres urgències. Posteriorment es va
connectar amb l’equip mèdic del CAP que va oferir
Vaig veure com estava la nau de Puigcerdà quan
la seva col·laboració, tant en l’aspecte d’atenció com
s’hi van instal·lar i el treball tan gran que van fer per
en el de formació sanitària en l’àmbit de salut, va·
desenrunar-la i treure porqueria; després, de mica
cunes....; actualment i, en funció de la disponibilitat
a mica, van anar convertint aquell espai tan inhòs·
pressupostària, s’ha establert un sistema de micro-
pit en quelcom semblant a una casa. Són experts en
crèdits per cobrir necessitats com la tramitació de
reciclatge perquè adoben aquella cuina que nosal·
papers, la compra d’ulleres...
tres hem llençat, una taula, un sofà.... (aquest pro·
cés es repeteix en totes les naus que ocupen). Quan La proximitat amb la gent de les naus esborra molt
els fan fora ho perden tot, han de marxar amb les prejudicis. Descobreixes la vàlua d’aquells que amb
quatre coses que els caben a les mans i novament una bona cultura, cerquen possibilitats que el seu
han de buscar on viure i començar de nou. I tam· país no els ofereix; la importància que donen a la
bé la convivència és difícil. Son moltes persones, de família, a qui envien part dels pocs diners que acon·
procedències diverses (africans, llatins, d’Europa de segueixen amb la venda de ferralla; com la solitud i
l’Est...), alguns d’ells malalts, lluny del seu país, amb les dificultats poden afectar a la salut mental... Però
il·lusions frustrades i sotmesos a una gran pressió. la greu situació de crisi genera malauradament acti·
tuds xenòfobes que cal contrarestar amb fortes do·
Quan des d’Apropem-nos es tenia coneixement de
sis de pedagogia i defensa dels drets humans. No
la possibilitat d’un desnonament es procurava fer-
és possible que la “loteria de néixer” faci desiguals
los costat. Un dia ens va arribar el crit d’alerta de
les persones. El nostre barri també trobem aquestes
CEPAIM, una entitat que treballa amb immigrants
actituds però jo he après de la implicació de perso·
africans: “a les naus hi ha gana” i, novament al Po·
nes diferents, d’esglésies diferents i d’entitats molt
blenou es va constituir una xarxa solidària. Un grup
diverses. A l’Ateneu La Flor de Maig, recentment
de veïns vam agafar el compromís de fer una apor·
ocupat pels veïns del barri, s’ha creat l’Assemblea
tació econòmica per comprar menjar i repartir-lo. Es
solidària contra els desallotjaments en la que es discu·
va crear la Xarxa de Suport als Assentaments en la que
teix quinzenalment les mesures a impulsar i a la que
participen veïns a títol individual i representants
participen representants dels afectats, de diferents
d’entitats diverses. No es té cap subvenció oficial. Es
entitats i de veïns a títol individual.
van constituir equips de repartiment de menjar i es
van subministrar bombones de butà i petites cuines Montse Milà és membre de la xarxa de suport als assentaments
del Poblenou de Barcelona
Encara ens cal el Dia de la Dona
Maria Antònia Bogónez Aguado
Ja han passat unes quantes set· les víctimes de la violència de trar en temes de remuneracions
manes des del dia 8 de març, el gènere (reguitzell sangonós que diferenciades, la precarietat de
dia de la dona. Sí, estaria bé no malauradament continua aug· moltes de les feines bàsicament
haver-lo de marcar en el calen· mentant)... No, no viuen aques· desenvolupades per dones... Ai! I
dari. O que es convertís en una tes “agressions” només una part les creients catòliques, veient com
festa joiosa, no de reivindicació, de les dones... Les mesures aus· uns quants homes decideixen el
sinó de celebració perquè ja no tericides tenen un major impac· futur de la nostra –sí, la nostra,
té raó de ser! Però com n’estem te sobre les dones. La pobresa també nostra– Església... Sort que
de lluny! Cal continuar recor· té rostre femení. A prop nostre, la Ruah ha bufat i ens obre por·
dant les noies violades a la Índia, entre nosaltres, potser nosaltres tes a l’esperança... Que tant de bo
aquelles que no poden anar a mateixes... I en el món laboral, la seva alenada faci una Església
escola a l’Afganistan, les dones dues amigues m’explicaven l’al· més igualitària i que es posicioni
saudís rastrejades electrònica· tre dia com el seu sostre no és radicalment pels pobres, sovint
ment, les mares coratge colombi· de vidre: és blindat! Cap possi· dones! Sí, l’any vinent ens torna·
anes, les que pateixen malalties bilitat d’ascendir en l’empresa, rem a trobar al carrer!
acusadament femenines (i per retrets per no haver contestat la
tant, sovint incompreses: fibro·
miàlgia, SQM, fatiga crònica...),
Blackberry quinze dies després
d’haver parit, i això sense en·
Maria Antònia Bogónez és secretària
7

8. Enterramorts i jutgessa de pau
Teresa Ahicart
Hem demanat a M. Teresa Ahircart, veïna de 80 anys del Papiol i ciutadana compromesa amb el seu poble,
que ens faci cinc cèntims de com viu les dues feines que fa, dues feines delicades que li permeten ser molt al
costat de la seva gent, en moments molt diversos.
Sóc ajudant del cementi· diu una frase que vaig lle·
ri parroquial del Papiol. gir no sé on: La mort és d’una
Aquesta és la versió suau. rudesa incalculable. És el fet
De fet, se’n diu: “enterra· més brutal que els humans ens
morts”. La meva feina con· veiem obligats a acceptar. Per
trasta amb la meva forma sort tenim la mort de Jesús.
de ser, perquè sóc optimista Aquí hi és tot ben represen·
i alegre, i m’agrada mirar tat: la mort, la pietat ,el per·
les coses pel costat positiu. dó, el gran sofriment i per fi
Sempre he tingut comerç i la resurrecció.
m’he relacionat molt amb la
I aquí ve l’altra part de la
gent, i com que visc en un
meva feina i és que sóc Jut·
poble petit on tots ens co·
gessa de Pau del meu poble.
neixem, sempre havia anat a
al qui hem d’enterrar. Els fami· A mi, que sóc molt de la
tots els enterraments.
liars no solen ser-hi en aquest broma, m’ha ajudat a relativitzar
Fa catorze anys l’administrador moment, però sempre em dema· les coses fer dos serveis tan dife·
del cementiri es va posar malalt, nen que ho faci amb compte: les rents. Ser jutgessa potser té més
just en el moment en què hi ha· restes són per a ells aquell pare “rang”, però jo he après molt en
via canvi de rector. El mossèn no o aquella àvia estimada, o algun totes dues tasques. Aquí he ha·
sabia gaire què havia de fer. Pri· fillet, que sempre és el més do· gut de fer cursets per casar la
mer va demanar al meu marit, lorós. Sento una responsabilitat gent. Jo de fet, encara que siguin
que acabava de jubilar-se, que molt gran en veure la confiança cerimònies civils, de vegades els
s’ocupés d’aquesta feina, però que dipositen en mi. llegeixo poemes de la Mare Tere·
el meu marit després de rumi· sa de Calcuta, i ens emocionem
ar-s’ho tota una nit va dir que També hi ha nínxols que no re· i tot.
no. I com que jo sempre intento ben gaire visites i els netejo els
vidres o trec les flors que ja han No m’agrada gens fer judicis i
donar un cop de mà a l’hora de
quedat caduques. El cementiri fa no sempre les coses són tan cla·
resoldre els problemes, m’ho va
goig, i molta gent hi va a passe· res com per jutjar ningú. El que
proposar a mi. Doncs allà va, jo
jar. Hi ha sis tombes, i alguna de sí que m’agrada i no se’m dóna
no m’hi vaig pensar gaire.
preparada per si algun rector la malament és fer conciliacions.
No va ser fàcil. No pas per la vol fer servir. Les altres tombes Fa deu anys que sóc en el càrrec,
feina en si mateixa, que no em són particulars. Les reguem i te· que es renova cada quatre anys.
va agafar de nou després de tre· nim cura de les plantes. És el ple municipal que tria entre
ballar tota la vida, sinó perquè la gent que es presenta i la presa
quan coneixes les persones, s’hi A mi tot això m’ha ajudat a va· de possessió es jura a Sant Feliu
barregen els sentiments. També lorar la vida, a sentir-me útil. de Llobregat.
m’ocupo d’anar a les cases en També he patit pèrdues familiars
doloroses i la meva feina m’ha A més a més, a la parròquia aju·
el moment en què em truquen i
ajudat a acceptar-les millor. El do tant com puc i sempre pre·
sovint he estat allà amb la famí·
temps és or i cal aprofitar tots els parem sortides o peregrinatges.
lia fent companyia i esperant el
moments,fent tot el que puguem Estic a diverses societats com La
moment final. Jo procuro estar
treballant per a tots. Per això Setmana Cultural, al grup de pa·
disponible: em truquen encara
disfruto molt de la vida agraint trimoni i al Museu, i canto Gos·
que sigui a la matinada i dormo
cada minut que respiro,esperant pel.Quan tinc una estona vaig
ben a prop del telèfon. No tinc
tranquil·lament quan arribi la a caminar amb el grup que fem
mandra.
meva hora . gimnàstica.
8 Una de les meves feines és aju·
dar a reduir les restes per fer lloc No és gens fàcil desprendre’s
dels qui estimem, perquè com
M. Teresa Ahircart és jutgessa de Pau i
enterramorts

9. IRAQ, 10 anys després: 10 raons del
fracàs de la invasió i 10 criteris d’actuació
Jaume Botey i Pilar Massana
Parlar del fracàs de la invasió no és dir res de nou.
Per això us fem un guió d’alguns dels seus aspec·
tes. Així podreu tenir més sistematitzat el que ja
heu llegit a d’altres bandes. No parlo de les raons
de la invasió, que ja coneixem, sinó de les del fra·
càs. En una segona part, també com a guió, expo·
sem què és el que creiem que s’hauria de fer.
Les raons del fracàs
1. Els morts, els ferits i els desplaçats. Davant
d’una guerra il·lícita i immoral, provocada només
per l’ambició del petroli, un sol mort hauria estat
un fracàs. 1.000.000 de morts iraquians, la majoría
població civil innocent, 70.000 soldats morts de la
coalició, 2.500.000 milions de desplaçats o exiliats, guit exactament el contrari: desvetllar el sentiment
el país destrossat… Són milions de fracassos. nacional enfront de la invasió.
2. No van poder amagar que el pretext que van 6. De moment no hi ha els negocis. Es produeix
utilitzar per a la invasió era una mentida. Aques· menys petroli que abans de la invasió. Van destruir
ta mentida va quedar clara davant el món: que hi de manera quasi irreversible la majoria dels pous
havia armes de destrucció massiva, l’acusació de la de petroli que abans de la invasió estaven en fun·
vinculació de Saddam amb al Qaida, que buscaven cionament. No hi ha inversions per fer-ne de nous.
la democratització del país… Utilitzant fins i tot I a sobre, fins i tot el govern-titella, el president Ta·
l’ONU per difondre-les. labani i el primer ministre Al-Maliki entreguen les
noves concessions a la Xina.
3. No comptaven amb la tenacitat de la resistèn-
cia. L’Irak és un poble digne, savi, culte i altiu. Van 7. Falta d’inversions internacionals i de les Confe-
ser els iraquians que fa milers d’anys van inventar rències de Donants. La inseguretat física, econòmi·
l’escriptura, el dret, la saviesa dels astres, el mono· ca i política ha fet que fins i tot les empreses d’EUA
teisme. Un poble així no pot acceptar ser humiliat ja no vegin l’Irak com la xauxa que havien previst.
d’aquesta manera. L’odi que s’ha creat contra occi· El govern ocupant va fer totes les lleis per facilitar el
dent el pagarem car i per generacions. D’entrada, robatori. Però ni així! A més, les condicions imposa·
van fer perdre militarment la guerra a l’exèrcit més des pels EUA, que qualsevol inversió ha de tenir el
poderós del món quan després dels bombardeigs vist-i-plau de Cheney i de Haliburton ha fet desistir
van haver d’entrar en el cos a cos. possibles col·laboracions internacionals, sobretot de
França, Gran Bretanya i Alemanya.
4. Tampoc no havien comptat bé els costos. La
guerra del Golf del 91 va costar 60.000 M$, que van 8. Caos. Desaparició de l’Estat. La situació d’ara és·
pagar Aràbia, Kuwait i Japó. La de l’Iraq ha costat pitjor que la d’abans. Sota la sospita de ser col.labo·
1,7 bilions de dòlars per als Estats Units, als quals radors del Baas, els invasors van suprimir tot vestigi
se sumen 490.000 milions més addicionals en be· de l’Estat anterior i van acomiadar tothom. Ara ells
neficis pels veterans de guerra. Quasi 10 vegades mateixos reconeixen aquest fet com un greu error:
més que el que Bush i Cheney havien pressupostat. ni electricitat, ni telèfons, ni aigua potable, ni esco·
les. Els serveis que funcionen ho fan per autogestió.
5. Fracàs en la voluntat de dividir Irak en tres
No hi ha estat, només caos i repressió. Es tan desas·
trossos. Un dels objectius de la invasió era dividir
trosa la situació que es lícit preguntar si realment el
el territori segons confessions religioses o ètniques:
que pretenien era exactament això: el caos.
sunites, xiítes, kurds etc. L’estratègia era cantona·
litzar la zona. Es tractava d’implantar el nou mapa 9. El desprestigi dels EUA. A nivell internacional
polític que Brzezinski havia dissenyat per l’orient el desprestigi dels EUA com a potència ha arribat
Mitjà a “El gran tauler d’escacs”. Però han aconse· a cotes mai previstes. Fins i tot en la seva explícita
9

10. voluntat de desacreditar l’ONU haurà treva mentre quedi un sol
en van sortir malparats. La coa· soldat. L’afirmació que cal que·
lició, formada per pressions dels dar-se per a poder garantir la
EUA va fracassar. Tot eren pres· seguretat i la transició és una di·
ses per marxar-ne. Paradoxal· lació per intentar quedar-se.
ment els organismes de decisió
5. Mentre quedi un sol soldat
multilaterals han sortit enfortits.
cal donar suport a la resistèn-
L’empantanagament actual és
cia. La resistència a la invasió no
semblant al que van patir a Viet·
solament és legítima sinó que en
nam. El cruel setge de Faluja,
les actuals circumstàncies repre·
veritable genocidi, és comparat
senta una clara defensa del món
ja a la ofensiva del Teth al Viet·
lliure enfront de la voluntat de
nam, que va marcar l’inici de la
domini mundial de l’Imperi.
derrota.
7. El nou govern. Es un nou go·
10. Final de la impunitat. La
vern sense tutelatge ni controls exteriors qui ha
proposta de “Guerra preventiva” de Bush, Che·
d’assumir l’enorme tasca de tancar ferides, donar
ney, Rumsfeld, Wolfowitz, Rice, Perle, Kagan etc.
suport a tots els que han patit, reconstruir les es·
que havia d’inaugurar “El gran segle americà” ha
tructures de l’Estat i els serveis públics. Sembla
fracassat.
obvi que el nou govern hauria de suprimir totes
les institucions polítiques, econòmiques, militars
Què fer? creades per l’invasor.
1. Portar Bush, Tony Blair, Aznar i Durão Barroso 8. Constitució laica i govern laic. Considerem mà·
al Tribunal Penal Internacional. Ells, els prota· ximament important que es mantingui l’esperit
gonistes de la reunió de les Açores, i els seus col· laic i progressista que ha estat present fins el pre·
laboradors, han de judicats com a genocides i cri· sent a la vida de la població de l’Irak: la defensa
minals, estigmatitzats i condemnats. dels drets de la dona, el respecte a la llibertat reli·
2. Les destruccions han de ser pagades i recons- giosa i de consciència, la possibilitat de formar una
truïdes pels agressors. La invasió ha pretès des· comunitat nacional suma de diferents comunitats
truir l’estructura física i les conquestes socials. La ètniques.
reconstrucció del país ha d’anar a càrrec dels inva· 9. Control sobre el petroli. El nou govern ha de po·
sors que actuaren il·legalment i com a terroristes. der disposar de la pròpia riquesa petrolera i definir
3. Deute extern i la necessària condonació. FMI amb autonomia i dins de les organitzacions inter·
i BM pretenen condicionar el futur de l’Irak, sigui nacionals de les que lliurement decideixi pertànyer
quin sigui el nou govern. Així el tindran sempre la producció i venda de la seva riquesa bàsica.
amb la corda al coll. La invasió encara no s’havia 10. Dignitat del món àrab. Irak i la causa pales·
acabat i el 10 i l’11 d’abril es va acordar a Washing· tina van juntes. La causa de l’Irak, la invasió i el
ton fixar el deute exterior de l’Irak en 380.000 M$. sofriment de la seva població no pot desvincularse
Segons això Irak seria el país més endeutat del Ter· del destí del món àrab en general i en especial del
cer Món. Si no es condona el deute seguim con· poble Palestí.
demnant a la població de l’irak a la misèria.
Honor i gratitud a la població màrtir de l’Irak. Es·
4. Totes les tropes han d’abandonar Irak imme- tem obligats a un enorme deure de gratitud amb
diatament. La resistència ha anunciat que no hi aquests pobles màrtirs.
Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una al-
moina recíproca de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la
guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen
en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engru-
na d’autèntica llum.
10 Salvador Espriu, del monòleg final de Primera història d’Esther

11. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Ous benedictine
(o Francesco) “Escrache”
Tere Jorge Salva Clarós
Estrenem un nou pontificat i confesso que, en un pri- La casa reial ha mostrat sorpresa per la imputa·
mer moment, volia oferir-vos una recepta argentina en ció de la infanta Cristina per presumptes delictes
honor al nou bisbe de Roma. Però no he trobat cap que relacionats amb els negocis que compartia amb el
m’acabés de fer el pes. No obstant, i fent ús de l’opor- seu marit. Fèlix Millet també va quedar atònit en
tunisme mediàtic, he rebatejat una recepta (ja de per si ser detingut per pagar unes obres a casa seva i la
amb un nom bastant piadós) donant-li el sobrenom del festa de casament de la seva filla, entre altres, amb
nou cap de la nostra església. A mi em sembla una recep- diners del Palau de la Música Catalana. Luis Bárce·
ta diferent i divertida que, com sempre, dóna joc a la vos- nas, indignat per les acusacions de comissionista i
tra iniciativa a l’hora de combinar i afegir ingredients, d’evadir capitals, ha demandat a la seva empresa,
econòmica i amable per un sopar informal. D’entrada el PP, per acomiadament improcedent. L’ex-cap
són les sensacions que també m’ofereix “Francesco” i dels empresaris espanyols, Gerardo Díaz Ferran
que espero pugui mantenir. no entén com per no pagar unes nòmines als seus
Ingredients: vuit ous, vuit talls de llom prims, empleats, i amagar els diners a Suïssa després de
quatre panets rodons, dos pebrots vermells, 25 g. la fallida de les seves empreses, ha anat a la presó.
mantega, una cullerada d’oli d’oliva, 50 g. de fari· A Yolanda Barcina, presidenta del govern de Na·
na, ½ litre de llet, formatge per gratinar, all tallat varra, li va causar també estranyesa la recriminació
petit (opcional). per haver cobrat dietes dobles i triples en un sol dia
com a consellera de Caja Navarra. Oriol Pujol i Ma·
Elaboració: nel Bustos van reclamar la presumpció d’innocèn·
Escaliveu els pebrots i un cop nets talleu-los a tires cia només conèixer també que estaven imputats per
petites. Reserveu-los. Torreu lleugerament els pa· assumptes de tràfic d’influències. El denominador
nets oberts per la meitat i poseu-los en una plata comú de tots ells és la manca de consciència ètica de
de forn. Passeu el llom per la paella (volta i volta) les seves malifetes, cosa que explica la poca cura que
i els anem posant sobre els panets. Fem el mateix van tenir per amagar proves incriminatòries com e-
amb els ous. Per fregir els ous podeu donar-li un mails, converses telefòniques o converses captades
toc especial si hi incorporeu all tallat petit. amb micròfons amagats, comptes corrents, transfe·
rències bancàries, ostentosos rellotges d’or, bosses
Ara és el moment de fer la beixamel. Posarem un cares o factures de cal sastre, i tantes altres.
cassó a foc suau i hi desfarem la mantega amb l’oli.
Quan sigui ben desfeta hi afegirem la farina i la La ignorància fingida per inspectors d’hisenda,
torrarem una mica fins que vulgui començar a can· per jutges, notaris, registradors, banquers, polítics
viar de color i llavors és el moment de afegir-hi la i empresaris... ha convertit en normal el robatori,
llet barrejant amb energia fins que es desfaci tota l’abús i l’estafa, fins el punt que alguns s’havien
la farina. Hi afegim sal i pebre al gust i les tires de cregut impunes. El consentiment i el relaxament a
pebrot escalivat que teníem reservades. l’hora d’aplicar les lleis ha fet semblar normal que
ningú sigui senyalat pel fet d’estafar, no pagar im·
A partir d’aquí la deixarem a foc baix, durant cinc postos, cobrar en negre, evadir capitals... o fer una
minuts (perquè no tingui gust de farina) remenant bretolada. Sense la consciència ètica, s’evita la res·
contínuament. Cobrim els panets que tenim ja pre· ponsabilitat personal dels actes. Però no s’evita és·
parats a la safata i afegirem el formatge que més ser senyalat pel carrer, i menys encara si qui és asse·
ens agradi per sobre. Posem la plata al forn per nyalat i escridassat és un representant electe, perquè
gratinar-ho. la condició d’”electe” no és eximent sinó agreujant
de l’acció u omissió èticament reprovable.
11

12. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
La Fundació MARPI de l’Alt Maresme
La Fundació Privada MARPI és una entitat sense Moments difícils
afany de lucre que atén persones amb discapaci·
Són temps de crisi, i com sempre, els col·lectius
tat intel·lectual a la zona de l’Alt Maresme, i el seu
més febles són els grans perjudicats. Els diferents
objectiu principal és la integració laboral i
governs de la Generalitat i de
social. La Fundació té la finalitat que tots
l’Estat han fet grans retallades en
els aspectes de la vida estiguin garantits,
l’àrea social i per tant, al col·lectiu
treball, habitatge i lleure. Per arribar a
de discapacitats també. Tenim
aquestes finalitats la fundació disposa de
menys ajudes, no podem ampli·
diferents serveis i recursos:
ar les places als diferents serveis
El Taller Horitzó té l’objectiu d’inserir la· perquè no ens les subvencionen,
boralment les persones discapacitades. Ac· i per tant, moltes famílies que te·
tualment tenim contractades en el nostre nen fills a casa no poden gaudir
Centre Especial de Treball 55 persones, que d’aquests serveis.
cobren el salari mínim interprofessional, i
Però on patim considerablement
alguns per la seva elevada productivitat te·
és al Centre Especial de Treball,
nen complements salarials. La nostra acti·
ja que ens ha retallat el 25% d’aju·
vitat principal és el muntatge d’aparellatge
des. No podem contractar ningú
elèctric, també tenim una secció de neteja
més i per tant no podem crear
viària i d’espais públics i una altre de construcció,
ocupació i estan en perill llocs de treball. Ja hi ha
obres i serveis. Hi ha un grup de 45 persones que
Fundacions similars a la nostra que han acomiadat
per les seves característiques no poden treballar i
treballadors discapacitats, altres han fet ERO’S i al·
per tant tenen un contracte d’assistència: aquests
tres han tancat. Això fa que l’element més important
realitzen en el seu servei de Centre Ocupacional ac·
d’integració i vertebració, que és el treball, se l’estan
tivitats d’ajust personal i social, educatives i rehabi·
carregant, i les famílies tindran una sobrecàrrega, ja
litadores, com tallers diversos, hort, piscina, música,
que hauran d’atendre el discapacitat i menys recur·
equinoteràpia, etc.
sos econòmics, per tant, augmentaran els problemes
Un altre servei de què disposa la Fundació MARPI de salut mental i pobresa.
són les Llars Residències, que tenen l’ objectiu de
També cal pensar, cosa que nosaltres sempre ho
dotar d’una llar a tots aquells usuaris que no en dis·
hem expressat, que a l’Administració li surt més
posin, o perquè els seus pares són grans o falten. La
a compte tenir un discapacitat amb feina que no a
fundació disposa de tres llars: una Llar Residència a
l’atur. És cert que haurà de pagar una subvenció a
Canet de Mar amb capacitat per a 18 persones que
la Fundació, però li sortirà més a compte pagar en
necessitin un gran suport, i dues Llars a Pineda de
aquest concepte, i tenir-lo integrat, amb bones con·
Mar de cinc persones a cada pis amb usuaris amb
dicions i amb recursos econòmics propis, que no pas
més autonomia personal. Aquests realitzen activi·
al carrer, ja que en molts casos els haurà de pagar un
tats de la vida diària, higiene, alimentació, suport
pensió no contributiva, o pagar una plaça al centre
emocional, oci... L’objectiu és que els nostres usua·
de dia. Tampoc no es valora el cost social i sanitari
ris adquireixin un alt grau d’autonomia. Tenim un
que aquesta persona pot provocar si no té feina. Per
personal molt divers i hi ha diferents graus de su·
tant, aquesta manera de fer no l’entenem, i pensem
port, tot i que la finalitat és que siguin capaços de
que és injust que els que menys tenen siguin els que
fer les activitats domèstiques per ells sols, també cal
més sacrificis han de fer. Per tant, el nostre col·lectiu
dir que sempre tenen ajuda, suport i supervisió per
integrat a la Plataforma DINCAT, discapacitat intel·
part dels monitors.
lectual de Catalunya, estem en lluita, ja que no ens
La Fundació té també l’Esplai Mediterrània, servei poden retallar aquests drets i a més a les persones
que té com a finalitat organitzar activitats espor· mes més vulnerables, per tant nosaltres i des de
tives, culturals i de lleure, l’Esplai té un equip de DINCAT diem #AIXÒSIQUENO
Futbol Sala i de Bàsquet, tallers de teatre i música, i
12 també organitzem sortides, casals, viatges i colònies.
Fundació Marpi: www.fundaciomarpi.org

13. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Ermita de la Trinitat,
estampa grega al Garraf
Jaume Roig
Quan passeu per les costes de Garraf, per la C31,
entre la cimentera de Vallcarca i Sitges, trobareu a
la dreta, a 200 m del km 167, una pista que s’enfila
en direcció al turó de l’ermita de la Trinitat. Hi po·
dreu accedir amb vehicle si és quart diumenge de
mes o la festa de la Trinitat (el diumenge abans de
Corpus); altrament una tanca barra el pas.
L’ermita, a tocar del mar, és coquetona, un lloc tran·
quil per passejar, llegir, vagarejar, menjar, dormir
i omplir-se els ulls de mar i cel blau. Si ens hi du·
guessin amb els ulls
tapats, en obrir-los,
creuríem que som en
una illa grega. Però
no, ens trobem a
pocs quilòmetres de
Barcelona.
L’origen cal bus·
car-lo en algun ermi·
tà que hauria escollit Seguiu el sender (el GR92) vers la dreta, i entre bos·
aquest lloc desert cúries i vistes meravelloses –el Garraf no és només
i feréstec per dedi· pedregam i eixutesa–, fareu cap a un camí ample;
car-se a la pregària i seguiu-lo també cap a la dreta. Ara l’excursió esdevé
la penitència. Consta un veritable passeig. El punt culminant és la Penya
que durant els segles del Llamp i amb un suau descens arribareu davant
XVII i XVIII l’ermita unes antenes. No us espanteu, darrere mateix us es·
prestà bon servei als pera l’ermita i les antenes s’hauran fet fonedisses.
habitants de Sitges, alertant del perill de les naus L’ermita té una façana molt original en forma de
pirates que aterrien les costes. porxada, realitzada amb pedra “corcada” del país.
També hi ha un bonic itinerari, de menys de 10 Dins la porxada hi ha la font del Remei amb una
quilòmetres entre anada i tornada, per accedir-hi imatge d’aquesta marededéu. El campanaret d’es·
a peu. Arribeu-vos a Sitges. A la segona rotonda padanya té dos finestrals amb dues campanes.
que hi ha a l’entrada de la població venint de Bar· Un cop dins, a mà esquerra, es venera la imatge
celona, preneu la sortida que indica Urbanització de l’Ecce Homo, coneguda popularment pel Sant
Llevantina i Quint Mar i, sempre seguint els tren· Crist del Mal de Cap, pel fet que hom l’invoca con·
calls que s’enfilen, trobareu el carrer Malvasia. Se· tra aquesta malaltia i els devots s’emporten una
guiu-lo fins al final que és l’espectacular Mirador agulla de cap de les que hi ha en un coixinet i n’hi
de la Llevantina, amb unes vistes precioses de Sit· deixen una altra.
ges i els voltants. Aquí deixarem el cotxe. No deixeu de visitar el mirador amb la glorieta i les
Al cantó muntanya veureu un indicador del GR92, magnífiques vistes. Per tornar us aconsello seguir
que entre altres llocs assenyala el Puig de Sant An· el camí d’anada.
toni i la Penya del Llamp, llocs per on passarem. Ara Que tingueu una bona sortida. Ep, i no us descui·
cal enfilar cap al dipòsit d’aigua que hi ha a sobre. deu de dur aigua, un bon calçat, l’agulla de cap
No us espanteu: un cop hi arribeu tot es fa més fàcil amb les vostres angúnies i pors, i... bon humor i
i veureu que l’esforç ha valgut la pena. valentia, per si aquella ens falla. 13

14. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
R
ETALLADES… COMPENSADES. Els als o futures que ens puguem trobar (alló del “pro·
funcionaris de la Generalitat estan patint pòsit d’esmena” de la confessió). I, en aquesta línia,
retallades notables des de fa gairebé un el “dolor d’atrició” (per la por al càstig) servia quan
parell d’anys: sou, pagues extres, etc. I el de “contrició” (convicció de que alló estaba ma·
això, aparentment, també afecta els càrrecs polítics. lament) no funcionava… Penso que seria molt útil
Com “compensar” la pèrdua? Molt senzill: als di· cara a pocavergonyes que han estat i estan estafant
rectors generals dels Departaments se’ls dóna una a tort i dret. La “mala consciència” per por al càstig
plaça als consells d’administració de diverses em· podria ser útil quan no hi ha cap referent ètic per·
preses públiques (del mateix departament o d’un sonal. Jesús Lanao
altre) i cobren, en concepte de dieta per assistir a
aquells consells, el que els han retallat del sou. No·
més cal repassar el nombre de persones que teni·
G
en algunes empreses públiques en l’anterior etapa
ENT GRAN. AL JAPÓ? A CASA NOS-
(Govern tripartit) i els que tenen des de fa dos anys;
TRA? Una notícia a la premsa m’ha fet
un en concret, ha passat de 4 a 10. Si es cobren 300
viatjar en el temps. Era el 1984. El CAP·
€ de cada un d’ells al mes i s’està en cinc, el total
SA, un dels anomenats cinema d’art i as·
(1.500 €) compensa la retallada… A, i tot en la més
saig. I a la pantalla “La balada de Narayama”, una
absoluta legalitat! Jesús Lanao
pel·lícula japonesa de Shohei Imamura, on es re·
tratava el costum que feia que els avis i àvies, quan
arribaven als 70 anys pugessin a una muntanya
N
per esperar que els arribés la seva mort, sense fer
otícies “casuals”? Resulta força nosa. En la cinta, l’Orin, la protagonista anciana,
curiós aquest allau de notícies sobre cor· ho accepta i ho viu amb dignitat. Ho tenia assumit:
rupció de molts càrrecs polítics que, cada calia deixar els aliments, l’espai, als més joves. Dur,
dia, estan sortint als mitjans de comuni· colpidor. 2013. Un altre japonès, el ministre de Fi·
cació, fins i tot de fets de fa 10, 15 o 20 anys… Per nances, és capaç de demanar a la gent gran del seu
què surten ara? Qui o què hi ha al darrera? A qui país que “que s’afanyin i es morin” per així alleu·
interessa? Està clar que el nostre sistema no és de· jar la càrrega fiscal i les despeses mèdiques del go·
mocràtic… si no hi ha democràcia econòmica no vern. Després va demanar disculpes, però ja estava
pot haver democràcia política (en el sentit autèntic dit... Quantes vegades les mesures que es prenen
del terme). Ara bé, l’alternativa que pot aparèixer “castiguen” la gent gran, malalta? On queda el sen·
–i que alguns grups poden estar forçant– és la del tit de vetllar per la seva vida? I agrair la saviesa i
“líder carismàtic” que ho arregli tot… I això encara l’existència acumulada? Ser la memòria del nostre
és molt pitjor. Jesús Lanao passat? Què ens passa que només valorem el quan·
tificable, el rendible, el que és bonic de veure? Avui
llegia que a Catalunya s’han tancat 107 residències
M
en els darrers 5 anys, just quan tenim una esperan·
ALA CONSCIÈNCIA. Resulta curiós ça de vida altíssima (79,25 anys els barons; 85,15 les
com aquesta expressió “mala consci· dones). No serà que estem retallant en allò que dig·
ència”, ha tingut un procés de “negati· nifica un poble: cuidar dels febles, educar els in·
vitat” creixent. Si fa 50 anys tenia una fants i joves, agrair i rendir homenatge als nostres
valoració bastant positiva (per la connotació moral grans? Potser els fets s’adiuen amb la recomanació
del terme), en el transcurs del temps ha esdevingut del ministre nipó... Maria Antònia Bogónez Aguado
un terme mal vist perquè sembla referir-se a una
ètica (o moral) “dolenta”, superada… Com si te·
nir mala consciència impedís una visió ” objectiva”
P
del comportament personal que hom ha tingut en·
vers una situació o un fet concret de la vida. I això ASSAR EL MORT ALS JOVES. Són dos
(figura) ens bloqueja i ens fa mal… I penso ¿no serà quarts d’onze quan arribo a sopar i els
una trampa? Si bé és cert que convé alliberar-nos de casa, és clar, ja són a les postres. -D’on
de fixacions envers actuacions passades negatives vens amb aquesta cara?, em diu la meva
o poc encertades que ens paralitzen, no és menys filla. -D’una reunió del partit... N’estic fins als nas·
14 cert que hem d’esmenar-nos cara a situacions actu· sos de reunions interminables i de discussions eter·
nes sobre si s’ha d’anar contra el “capitalisme” o si

15. els dolents són els “neoliberals”, de si l’objectiu és nyia... i al món hi ha tants problemes concrets, que
“el dret a decidir” o “l’estat propi”, si la culpa és de si només podem lluitar contra ells, un després de
la Merkel o del Mas !.... i el pitjor és que ara són els l’altre, no acabarem mai!. També cal reconèixer que
joves els que gaudeixen discutint d’això, tot refre· guixar un eslògan original i amb gràcia en un tros
gant-te per la cara la seva llicenciatura en Ciències de cartró també costa ben poc... però, d’altra ban·
Polítiques. A més, són de pensament únic i uns car· da, com us podeu fiar de joves que s’integren en
ques! No són capaços de posar en qüestió res del estructures tan carques com els partits polítics?...
que vingui “de dalt”. Per sort no he dit que “abans només poden ser això, conservadors i carques, per
no passava”, perquè no és cert. Però ho he dit amb més d’esquerres que sigui el partit! I alguns, no tots
mala llet. S’ha fet un silenci. Al cap d’una estona, però n’hi ha i en conec, ho fan com qui busca ratlles
l’Anna diu: és normal que t’hi enfadis i la culpa és per posar al curriculum... “militant del partit X des
de tots. Calla. Me la miro per si, sense demanar-li, de...”. M’he quedat amb la cullera a la mà i la boca
m’explica què vol dir. Em mira amb els ulls oberts, oberta. Ella acaba: no us fieu dels joves que s’inte·
com dient-me ximplet o alguna cosa semblant: És gren a aquestes estructures tant grosses, lentes i ve·
normal perquè els grans (m’ha dolgut la paraula), lles, partits polítics, l’Església. Fixa’t amb els joves
esteu dient que ho tenim fotut, que hem de llui· cristians de “l’equis-uve-palito”! Te’n recordes? I
tar i arreglar-ho tot els joves... però no ens doneu tant si me’n recordo! I prometo no tornar a parlar
les eines!!!. Fixa’t amb el 15-M, entusiasme i bona per sistema de la força i la bondat dels joves per
voluntat que només ha generat més frustració... canviar el món. No, si no som capaços de donar
sense eines només tenim possibilitats de solucio· eines. No els hi podem passar el mort. Albert Farriol
nar problemes concrets com l’Ada Colau i compa·
Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
maduresa del nen o l’adolescent,
però sense amagar-ho, “perquè
sinó la imaginació pot fer que
pensi que està passant una cosa
encara pitjor”. Cal dir-ho, sí,
però només si hi ha un diagnòs·
tic segur, ubicant el lloc del cos La fe cristiana. Una saviesa ober-
on està el mal i sense necessitat ta al món d’avui. Gerd Theissen.
de fer servir, el primer dia, la CPL Libri 12. Barcelona: CPL
paraula “càncer”, encara social· 2013.
ment massa estigmatitzada. El Acaba de sortir, i és un llibre
llibre “El silenci dels nens” està esplèndid del teòleg protestant
El Silenci dels Nens. Sònia escrit per acompanyar en un Gerd Theissen. La barreja de te·
Fuentes Sanmartín. Barcelona: moment emocionalment molt ologia, filosofia i poesia, no es
Claret 2013. complex, té un llenguatge ente· resol en l’espessor dels textos
nedor; no és pas un tractat mèdic erudits, sinó en la senzillesa de
La psicooncòloga l’ICO, l’Ins· sinó una explicació propera per la divulgació del pensament cris·
titut Català d’Oncologia, Sònia a unes persones que han de lle· tià a partir de l’experiència de fe
Fuentes treballa a l’hospital de gir-lo quan ho necessiten. També viscuda. És un llibre per meditar
Can Ruti de Badalona atenent pot servir a mestres, metges de i per contemplar i requereix lle·
les famílies amb casos de càn· família, psicòlegs i altres profes· gir a poc a poc, no pas perquè el
cer. El seu somni era publicar un sionals. Sònia Fuentes explica llenguatge no sigui entenedor,
llibre que recollís la seva experi· que algun cop, més que ajudar, sinó perquè la poesia demana un
ència professional per ajudar les ha anat “a apagar un foc”, com altre ritme.
famílies que han de comunicar en el cas d’una nena de 12 anys
a un infant o adolescent que un a l’hospital a qui ningú havia dit La seva visió de Déu, de Jesús, de
familiar, pare o mare, avi, germà que la seva mare tenia càncer, i l’Esperit, de les Esglésies, del món
o tiet, pateix un càncer. Perquè, en aquell moment era a punt de segur que captivarà molts lectors
insisteix, cal dir-ho, però la gran morir. Per això, cal remarcar que de l’Agulla, i posa en relleu la ne·
por dels adults és com fer-ho. cessitat del camí ecumènic com a
15
és un llibre ple de tendresa i hu·
Ella explica que amb tacte, amb manitat, i també molt necessari. mutu estímul en la nostra forma
tendresa, tenint en compte la Maria-Josep Hernàndez de viure la fe. Mercè Solé

16. La fe de cada dia
La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
El papa
Josep Lligadas
Pot ser interessant, en el moment actual, atu· de l’imperi, va fer que s’anés considerant el bisbe
rar-nos un moment a veure l’evolució històrica de de Roma com a hereu del paper de Pere dins el
la funció del bisbe de Roma, és a dir, del papa. conjunt de les Esglésies. Però, certament, això no
comportava tampoc cap poder de decisió.
És clar que, en el grup dels dotze apòstols, Pere
hi té un paper destacat. En les llistes dels dotze Quan l’any 313 s’acabin les persecucions i Cons·
que apareixen als evangelis sempre és el primer, i tantí doni la llibertat a l’Església, i més encara
quan Jesús els pregunta què en pensen d’ell, Pere quan el cristianisme esdevingui religió oficial de
és qui fa de portaveu (Mateu 16,13-20; Marc 8,27- l’imperi, el bisbe de Roma anirà tenint cada cop
30; Lluc 9,18-21; Joan 6,66-69). I també veiem que, més poder, fins a esdevenir, després de la caigu·
en determinats moments, Jesús encomana a Pere da de l’imperi, sobirà d’un estat. Això tampoc no
una funció de punt de referència quan Jesús no hi voldrà dir tampoc que tingui poder de decisió
sigui (Mateu 16,13-20; Lluc 22,31; Joan 21,15-19). sobre les altres Esglésies, però sí que la seva veu
tindrà cada cop més pes.
Certament que, com passa en tots els relats
evangèlics, es pot discutir si determinada escena Durant l’Edat Mitjana, a poc a poc, els bisbes de
va esdevenir realment així com els evangelis ens Roma aniran concentrant poder, tant en les qües·
la narren o no, però en tot cas aquesta funció tions de govern com en les qüestions de contingut
rellevant de Pere queda clara. I més clara queda de la fe. I no serà només per ganes de manar. Serà
la seva funció després de la mort de Jesús, com a també perquè, en aquella època de senyors feu·
primer testimoni de la resurrecció (testimoni amb dals, cada cop més els bisbes eren triats en funció
valor formal: recordem que les dones no podien dels interessos del senyor de cada lloc, i, com que
tenir aquest valor). La frase “El Senyor ha ressus· les diòcesis posseïen grans propietats, el càrrec
citat i s’ha aparegut a Simó!” (Lluc 24,34) queda de bisbe era objecte de pura i descarada compra·
com a record històric d’aquest fet, així com també venda. La centralització romana, encara que soni
la síntesi de fe que trobem a 1 Corintis 15,5, on estrany, va fer una Església més lliure, almenys
Pere és esmentat amb el nom arameu de Cefes. en alguns aspectes.
Pere, per aquest motiu, lidera la comunitat en els Però certament que aquesta centralització no va
seus primers passos i n’és portaveu públic (Fets ser cap cosa globalment positiva. I, a més, cada
1,15; 2,14; 2,37…), fins que se’n va de Jerusalem cop creixia més. El moment culminant és quan,
(Fets 12,17). Pere serà, doncs, el punt de referèn· durant el setge de Roma per les tropes de Ga·
cia de la primera comunitat cristiana, però això ribaldi, l’any 1870, el Concili Vaticà I declara el
no vol dir que tingués cap poder de decisió sobre dogma de la infal·libilitat pontifícia quan el papa
el que la comunitat havia de pensar o fer. De fet, parla ex cathedra.
les discussions i divergències seran notòries entre
La pèrdua dels Estats Pontificis aquest mateix
tots plegats, i intentaran solucionar-les parlant-ne.
any 1870 serà, però, un pas important perquè el
Pere, segons la tradició, va morir màrtir a Roma. papa perdi moltes adherències de sobirà d’aquest
Una tradició molt antiga i fonamentada però no món i es dediqui més a la tasca eclesial. I el Con·
demostrable amb certesa total. En tot cas, des de cili Vaticà II obrirà el camí cap a una re-situació
ben al començament, l’Església de Roma va tenir de la funció papal que prevegi una participació
una certa precedència davant les altres Esglésies, més gran del conjunt dels bisbes i de tot el poble
i els seus bisbes van ser vistos com a successors cristià en la gestió de l’Església.
de Pere. I això, unit al fet de ser Roma la capital
El sincer diu les veritats inoportunes perquè són veritats;
El retall
el cínic només perquè són inoportunes
Joan Fuster