Butlletí de l'equip de pastoral obrera del bisbat de Sant Feliu

1. Crit Solidari
Butlletí periòdic de
l’Equip de Pastoral Obrera
del Bisbat de Sant Feliu
Jesucrist
EsperanÇa, acolliment, estimació,
L’anunci conf ianÇa, IGUALTAT, curació, lluita,
MÚSICA, disponibilitat, PARAULA DE
que neix DÉU, PERDÓ, generositat, escolta, pau,
SINDICALISME, ART, COMUNIÓ de bÉns,
Sumari: COMPROMÍS, senzillesa, comunitat,
2 Experiència solidà- del goig ACOMPANYAMENT, austeritat, formaciÓ,
sagraments, treball, compartir,
ria: “Era a la presó, i
vinguéreu a veure’m”.
P. Carrillo
compartit HONESTEDAT, TESTIMONI, ciutadania,
consol, ecologia, feminisme, SOLIDARITAT...
3 Para evangelizar el
mundo obrero y del
trabajo, humanizamos
la cultura. S. Morán
4 Toni Mora, vèncer la
crisi al Baix Llobregat.
M. Solé Com una immensa
6 El nostre consum, i atrevida pintada en el món
arma de destrucció
massiva. ACO
• Més enllà dels murs de les nostres comunitats i moviments…
• Adreçada a tothom amb qui compartim la vida…
6 La situació de Roca. • Amb la nostra acció, la nostra manera de viure, de relacionar-nos,
d’estimar...
7 Pastoral amb immi-
grants: Formar comu-
• Amb la nostra diversitat de tarannàs, situacions, compromisos, edats,
nitats cristianes en una circumstàncies...
societat pluricultural i • Amb la nostra Paraula…
plurirreligiosa.
8 L’Església a Espanya i Amb les esperances i
els immigrants (i 3). CEE patiments de totes les persones
• Amb una força que no prové de nosaltres.
• Amb unes ganes que superen les nostres mancanceS.
• Amb l’esperança i la certesa que la llavor que uns posen, d’altres la
fan créixer .
Sabent que l’Amor
Número
venç la mort i la creu
3 • Sabent que allò que ens fa patir és transformat per l’Amor.
• Sabent que tothom és ben rebut en el Regne, sigui qui sigui, vingui
d’on vingui.
any 1
Novembre • Sabent que comptem amb el suport del Pare sempre i a tot arreu.
2009 • Sabent-nos dipositaris de la seva confiança, febles com som, per fer
realitat el seu Regne.

2. 2
Experiència solidària
“… era a la presó, i vinguéreu a veure’m.”
Mt 25, 36
Us presentem avui una altra inicia- Però a la sortida, què? Ha haurà fa- de mà i dedicar part del seu temps
tiva solidària que acaba de néixer a mília? Amics? Casa? Feina? Ànim? a acollir a tots els que passen per les
la nostra diòcesi. Algú serà al seu costat? nostres presons i surten “tocats i en-
fonsats”.
L’Associació Social i Cristiana de Vo- Responent a les peticions que
luntaris de Presons, són un grup algunes de les persones ate- Mossèn Josep M. Fabró és el coor-
ses dins la presó els feien, dinador i responsable del grup de
va sorgir la possibilitat voluntaris de Martorell, i també
d’obrir una casa d’aco- d’aquesta iniciativa. De l’entrevista
llida, per donar una que vam mantenir amb ell on ens
primera llar, una pri- presentava aquest projecte, vam
mera cobertura, que comprendre que l’atenció als presos
no sigui la soledat i és la parenta pobra del voluntariat
fredor de la pensió. cristià. Es parla molt poc, gairebé
mai no es fa al·lusió a les homili-
Aquest casa es va poder obrir final-
es, difícilment ens en recordem a
ment ara fa pocs mesos a Martorell.
les pregàries i sovint desconeixem
Té capacitat per 6 o 7 persones, i
si a la nostra parròquia, o al nostre
de moment ja se n’ha beneficiat un
arxiprestat, hi ha algú que s’ocupi
grup de 5 homes d’edats i orígens
d’aquests germans nostres.
diversos. La idea original era que
poguessin ser-hi un màxim de 3 La realitat de les presons ens resulta
de persones de Martorell que des de
mesos, però la realitat s’està impo- molt incòmoda, i preferim ignorar-
fa anys es fan presents entre els pre-
sant: dificultats per trobar feina, per la. Certament que el tracte que els
sos de Can Brians, donant suport,
arreglar papers,... i l’estada s’està mitjans de comunicació fan de ca-
ajut, col·laborant per fer possible la
allargant en tots els casos. I ja hi ha sos concrets i desgraciats no ajuda,
rehabilitació d’aquestes persones.
llista d’espera. però això no ens hauria de servir
La feina que es fa intenta fer-los re- d’excusa. Almenys a nosaltres, no.
La posada en marxa d’aquest pro-
cuperar la seva autoestima, mirar
jecte ha estat possible gràcies a la Si voleu col·laborar o saber-ne al-
endins i descobrir o redescobrir allò
col·laboració dels mercedaris, del P. guna cosa més, podeu posar-vos en
que havia quedat oblidat, malmès,
Manel Pousa, de l’Obra de Sta. Llu- contacte mitjançant la seva adreça
trasbalsat. Que no es deixin engo-
ïsa de Marillach i de Càrites. de correu pau-pastor@telefonica.
lir per la pesantor, la monotonia,
net.
la llarga espera del dia a dia fins la Però necessiten més ajuda és clar.
sortida. Que la presó faci el menor Econòmica sobretot, però també de Paula Carrillo
mal, si és que això és possible. persones que vulguin donar un cop
Actius contra la crisi:
El col·lectiu Utopia ens convida a la trobada que es farà el
divendres 11 de desembre a les 7 de la tarda a la Fundació
Marianao (Girona, 30, Sant Boi). Hi haurà una taula d’expe-
riències sobre accions concretes que s’estan duent a terme:
la Banca Ètica, la Fundació Solidària contra l’Atur, propos-
tes per lluitar contra la crisi dels dels ajuntaments i des dels
nostres barris.

3. 3
Para evangelizar el mundo obrero
y del trabajo, humanizamos la cultura
Bajo este lema, nos hemos reunido en Madrid, los días 2. Profundizar nuestra vida comunitaria, para hacer
13 a 16 de agosto, más de 800 militantes de la HOAC camino juntos en ese construir nuestros proyectos
de toda España, para orar, reflexionar, dialogar y tomar personales de humanización, y para convertirnos
decisiones sobre nuestra tarea y misión de los próxi- en testimonio de vida alternativa.
mos seis años, teniendo en cuenta la situación actual 3. Desarrollar nuestro quehacer apostólico y comu-
del mundo obrero y del trabajo, de nuestra sociedad y nitario centrándolo en el sufrimiento de los más
de nuestra Iglesia. Precariedad laboral, siniestralidad, empobrecidos y débiles del mundo obrero y del
desempleo, discriminación por sexo, por nacionalidad, trabajo.
pobreza, hambre, miseria, exclusión,… es la realidad
que padecen muchos hombres y mujeres hermanos También nos llena de esperanza, y queremos agradecer,
nuestros, y que reclama justicia. el trabajo solidario y humanizador que muchas perso-
nas y organizaciones, creyentes y no creyentes, siguen
Nos han acompañado algunos de nuestros obispos y realizando en los más diversos campos.
responsables de pastoral obrera, así como también re-
presentantes de otros movimientos cristianos laicales y Al mismo tiempo, nos comprometemos a colaborar en
de acción católica de España, Europa, Latinoamérica y el trabajo de las organizaciones políticas, sindicales y
del mundo. ciudadanas, y de todas las personas de buena voluntad,
por la construcción de formas de vida y de acción cen-
Desde la HOAC creemos que Jesús sigue siendo el ca- tradas en el amor y la justicia para los empobrecidos de
mino para una vida verdaderamente humana. Por eso, todo el mundo.
ante el empobrecimiento de tantos hermanos que gene-
ra el actual sistema de producción y consumo, quere- Nuestra Asamblea terminó en pleno verano. Ahora ini-
mos trabajar por una humanización de la cultura, por ciamos el nuevo curso. La tarea es ardua. Sin embargo,
una cultura que descubra y haga suya la dimensión de nuestras fuerzas están renovadas: tenemos nuestra con-
la justicia. Para ello, hemos acordado tres grandes for- fianza puesta en Dios (Padre y Madre) y en Jesús, su hijo
mas de vida y acción: y hermano nuestro; también nos anima el testimonio de
nuestros hermanos. Hemos tomado decisiones, sí, pero
1. Seguir reflexionando y orando desde nuestros ma- tan importante como eso ha sido celebrar todos juntos
teriales de formación, para que Jesús pueda seguir nuestra vocación, nuestra fe y nuestra esperanza.
configurando nuestras formas de sentir, pensar y
actuar. Sergio Morán
Militante de la HOAC

4. 4
L’anunci que neix del goig compartit... des del sindicalisme
Toni Mora, vèncer la crisi al Baix Llobregat
Toni Mora va ser elegit, fa un any ment hi ha 60.000 persones en atur
aproximadament, com a nou Se- a la comarca.
cretari General de CCOO del Baix
Confiàvem que l’entrada en fun-
Llobregat, amb el vot del 99 % de
cionament de la nova terminal de
delegats. Va néixer a Cornellà i
l’aeroport crearia llocs de treball,
actualment és veí de Pallejà. La
perquè en un principi s’havia par-
seva primera experiència sindical
lat fins i tot de 10.000 llocs, tot i que
va ser el 1995, en què va esde-
han estat menys de 2000. Estem
venir delegat sindical d’una petita
pendents del nou hospital comarcal
empresa de rentatge de vehicles.
de Sant Joan Despí i de l’ampliació
Ha treballat també en el sector del
del de Viladecans. També han creat
metall i com a autònom. I a l’abril
ocupació el trasllat del camp de l’Es-
del 2005 va acceptar la respon-
panyol i les noves instal·lacions del
sabilitat de secretari de Política
Barça a Sant Joan Despí. I al llarg de
Social i Immigració del Baix Llobre-
la C32 s’han anat fent diversos cen-
gat. A part d’aquesta tasca sindical,
tres comercials. Amb tot, l’ocupació
en Toni forma part del col·lectiu
creada no és sempre de la qualitat
Utopia, de Cristians pel Socialis-
que caldria.
me, de Cristianisme Segle XXI i del De fet al sindicat hem passat de par-
grup de cristianes i cristians d’ICV, De fet el Baix Llobregat cada cop té lar de “base” treballadora a parlar
a més de col·laborar en l’acolliment més ocupació en el camp dels ser- de “persones” treballadores, que
de parelles de la seva parròquia. veis, un espai on hi ha menys pre- tenen vida també fora del centre
Alguns militants de l’ACO deuen sència sindical i on hi ha més petites de treball, una vida que ha de tenir
recordar encara el seu testimoni empreses. qualitat. I de cara al futur aquesta
com a sindicalista cristià en una Davant d’aquest ampli front d’actuació, qualitat té molt a veure amb una
de les celebracions del Primer de quines són les prioritats del sindicat? millora substancial de l’educació.
Maig organitzades per la Pastoral Cal educar la capacitat crítica, cal
Obrera de Catalunya. En aquests moments cal treballar en educar per desenvolupar les ca-
dues línies. D’una banda és priori- pacitats ciutadanes al màxim, per
Em rep al seu despatx, en plena tari protegir les persones que estan
setmana de mobilitzacions de la millorar el sistema democràtic, per
en atur o en risc de quedar-s’hi. No ser imaginatius. Ens cal recuperar
Roca al Baix Llobregat, una comar- hem de permetre que es faci una
ca fortament industrialitzada i amb la consciència de classe i els seus
bretxa social que costaria moltíssim valors. De fet, treballadors som el
uns quants expedients de regulació de pal·liar. De l’altra mirem cap al
d’ocupació a l’aire i que aquests 90 % de la població, si ho entenem
futur. com a persones que depenen d’una
darrers anys ha anat patint algu-
nes deslocalitzacions. Comencem, Un fet esperançador és la creació feina. I això inclou també els petits
doncs, parlant de la crisi. No fa pas de l’Agència per a la Innovació In- comerciants. Hem d’eixamplar la
cap falta que li faci cap pregunta dustrial i del Coneixement del Baix nostra mirada.
inicial… Llobregat. Ve a ser un acord estratè- Aquesta crisi, que a més de ser fi-
gic per mirar quin tipus d’empresa i nancera és global, ajuda a redefinir
de teixit industrial fa falta, per tenir actituds davant la vida. Ens vam
Vivim en una comarca molt indus-
present la sostenibilitat dels nous emmirallar pensant que érem més
trialitzada, en què l’automoció té
projectes, per vincular l’ocupació rics que no érem en realitat. La crisi
un pes important, i que en aquests
amb la formació. Volem anar més té un component moral i de valor
moments estava molt afectada per
enllà d’un pacte puntual, de què important, perquè l’economia ha
la construcció. Això significa que la
formaran part tots els agents socials d’estar al servei de les persones i
crisi s’està notant de ple. De fet el
de la comarca. no al revés. És important omplir les
famòs pla “Pla 2000E” ha contingut
força la davallada en el sector de Què enteneu per “protecció social”? paraules de contingut: què vol dir
l’automòbil, però la inquietud entre la riquesa? La major riquesa d’una
Quan parlem de protecció social
la gent continua viva perquè la in- societat són les seves persones.
ens referim a persones concretes, en
dústria està molt tocada i depenem parlem no pas de forma abstracta, A mi, que no entenc d’economia, les
molt –massa– de la Seat. Actual- com si fóssim un col·lectiu anònim. subvencions per a la compra de cotxes

5. 5
més aviat m’han semblat en contradic- pitjors condicions laborals. Perquè Encara ens pesa el fet que al nostre
ció amb un món més sostenible des del sempre són les dones qui acaba cui- país afiliar-se és voluntari, en con-
punt de vista ecològic i menys consu- dant les famílies... El servei domès- trast amb d’altres països d’Europa. I
mista des del punt de vista ètic… tic com a tal s’hauria d’abolir, per és que a la transició va pesar molt el
passar al règim general. mal son de l’obligació de pertànyer
Sóc conscient que hi ha actuacions
al sindicat únic.
poc coherents amb una societat de Hem de tenir present que quan de-
consum responsable. Però no po- tectem una situació d’explotació Què té a veure el teu ser cristià amb el
dem oblidar que en aquests mo- laboral, a part de les dificultats de teu compromís sindical?
ments hi ha milers de llocs de tre- la persona que es troba sola en el
El fet de ser cristià et porta a pensar
ball en joc i que cal fer una transició seu lloc de treball, en un domicili
què vols per als altres, a preocupar-
fins una societat més sostenible i difícilment pot entrar-hi un inspec-
te per la gent. I aquesta és una visió
més coherent. Caldrà modificar el tor de treball, perquè es tracta d’un
comuna amb la del sindicalista. Jo
model productiu, fer canvis estruc- domicili particular, no pas d’una
em sento més sindicalista en gene-
turals… El consum responsable no empresa.
ral que de CCOO en particular. In-
ens farà més infeliços!
Aprofito l’avinentesa per preguntar tentar defensar el més feble forma
Però si ara mateix se’ns enfonsa una si l’Estatut millorarà realment aquest part de la catequesi de la vida. Ser
determinada indústria no podrem tema dels inspectors de treball sindicalista vol dir també la unió de
protegir tothom. Només a la Seat la gent per canviar les coses i l’espe-
Confiem que sí, perquè una altra de
podrien perillar 13.000 llocs de tre- rança d’un món millor. El missatge
les limitacions amb què ens trobem
ball, més el de les petites indústries de l’evangeli va molt lligat al que
prové de la manca d’inspectors de
que en depenen. pots fer des del sindicat.
treball. Però això dependrà també de
Una altra qüestió que està creixent és la implicació de tots plegats. I la cri- Jo em sento molt còmode amb la
l’economia submergida, sobretot en re- si també repercuteix en una afiliació meva doble condició de sindicalis-
lació a les treballadores immigrants… que s’ha estancat. Al Baix Llobregat ta i de cristià, que no és cap secret.
actualment devem ser uns 28.000. De fet al sindicat som una colla, els
De vegades se’ns acusa als sindicats
cristians. I desvetllem pocs recels.
de donar suport només a una part Semblaria que en un moment d’incerte-
De tant en tant, segons què diuen
dels treballadors, però cal tenir una sa davant el futur laboral la gent s’afi-
els diaris et sents dir: “Mira què diu
visió global i recordar que des de liaria més…
el teu jefe”. Però si l’Església és plu-
l’economia submergida o des de les
En un moment de crisi hi ha més ral, el sindicat també ho és.
por. De fet,
Els cristians hauríem de recordar
que la gent
sovint aquell passatge de l’evangeli
estigui poc
en què Jesucrist fa fora els merca-
sindicada és
ders del temple.
responsabi-
litat nostra. Jo formo part de lel col·lectiu Uto-
Des del sin- pia, de Cristians pel Socialisme, de
dicat hem de Cristianisme Segle XXI, del grup de
trencar cer- cristians d’ICV i dels equips d’acolli-
tes imatges. ment de matrimonis a la meva par-
No comptem ròquia. També he fet de catequista.
amb gaire ali- Penso que des d’una parròquia, per
ats. Els mit- exemple, es poden fer moltes coses.
jans de comu-
Podem treure’n alguna cosa bona, de la
nicació ens
crisi?
mirem amb
poca simpa- Hem d’aprofitar la crisi perquè tor-
tia i de fet el ni el sentit col·lectiu, deixar l’indivi-
sindicalisme és un desconegut en dualisme de banda, promoure l’as-
petites empreses és particularment sociacionisme. Ajudar a mirar-nos
molts sectors. Hem estat molt a la
difícil mantenir una lluita sindical. mútuament, la gent amb qui com-
fàbrica i al taller, hem anat canviant
Nosaltres veiem que moltes dones força internament, però la imatge partim la vida. Són moltes les coses
immigrades ara mateix es troben en es manté. De fet ara comptem amb que podem compartir: la feina, el
situacions laborals que recorden les molts treballadors de serveis (l’actu- barri, la fer… Podem ser feliços sen-
de l’esclavatge. Ja sé que és política- al secretari general de Catalunya és te tenir tants béns i compartint en
ment incorrecte, però de vegades fa mestre!), dones, joves i immigrants. canvi sensacions amb els qui tenim
la impressió que les dones que as- La secció sindical més gran de Ca- al costat. Serem més feliços que mi-
soleixen un lloc de treball fora són talunya no és a la indústria, sinó a rant-nos només nosaltres mateixos.
substituïdes per altres dones, en la Caixa. Mercè Solé

6. 6
El nostre consum, arma La situació de Roca
de destrucció massiva Abans de les vacances d’aquest any l’empresa
Roca presentava un ERE amb el qual pretén
acomiadar 713 treballadors de l’empresa i uns
341 a la factoria de Gavà- Viladecans. A Vila-
decans, aquest ERE ni és el primer ni el de la
primera empresa que aquesta maleïda crisi s’ha
cobrat, però, aquest cas, el de l’empresa Roca,
té una importància cabdal a l’hora d’analitzar
el futur del nostre teixit industrial i el cost soci-
Amb aquesta contundència s’expressava Josep M. Fisa, al que pot suposar per a la nostra vila i la veïna
consiliari de Justícia i Pau i promotor de la coneguda Gavà l’acomiadament d’aquesta quantitat de
entitat Solidança, a la Jornada General de l’ACO que va treballadors en aquesta factoria. A ningú no se
tenir lloc el 12 d’octubre passat. El tema de la Jornada, li escapa que aquesta empresa és la que dóna
que aplegà uns 400 militants del moviment va ser Res- feina a més ciutadans i el dany gravíssim que
ponsables i solidaris en un món consumista, la prioritat que pot suposar per al global de les dues poblaci-
s’anirà treballant durant tot el curs, amb la voluntat de ons el deixar moltes famílies sense ingressos i
ser conscients de les conseqüències que tenen els nostres de retruc afectar negativament al comerç local i
hàbits alimentaris i de consum en la vida de les persones tot el sector serveis.
del planeta i en l’ecologia. Uns aspectes molt lligats a la Sobre la responsabilitat social d’aquesta empre-
nostra vida quotidiana i que sovint ens costa molt trans- sa, què dir? Doncs parlem d’una les multinaci-
formar. Us transcrivim a continuació un petit fragment onals catalanes més importants que té factories
de la seva ponència: a molts països i que ara, oblidant la seva histo-
ria a Gavà i Viladecans, prefereix un guany rà-
Cal deixar ben clar que la crisi financera gestada i programada
pid i sense escrúpols que mantenir en l’empresa
des del Nord, té i tindrà unes repercussions gravíssimes al Sud.
aquells que amb seu esforç l’han feta gran.
El 40% dels països en vies de desenvolupament retrocedeixen
en tots els camps, especialment a l’Àfrica i al Sud-est asiàtic. La representació dels treballadors no sol·licita
Dels 30 milions de nous aturats previstos 23 són d’aquests paï- sinó que exigeix l’anul·lació dels acomiada-
sos. Si aquí hi ha famílies que deixen de percebre un sou normal ments i també demana un pla industrial per do-
i no poden pagar la hipoteca o arribar a final de mes, què no està nar viabilitat a aquesta empresa, perquè no es
passant als països sudamericans que tenien emigrants que els converteixi en un futur en un gran magatzem.
remetien diners cada mes i que ara estan atrapats allà i aquí? Si Els treballadors i els sindicats de Roca, amb
els pressupostos dels països rics tenen feina a mantenir compro- els Ajuntaments i la ciutadania de les nostres
misos de prestació social com es mantindran els compromisos poblacions, no poden perdre aquesta batalla i
de cooperació i els fons d’inversió més o menys solidària. El co- s’ha de fer enrere aquest ERE que pot suposar
merç, amb els aranzels que es posen des d’aquí, i el turisme com el principi del final d’aquesta factoria de Roca.
a font de divises, també queden seriosament tocats. Per tant, la Publicat a la revista digital Viladecans, Punt de Tro-
crisi sobretot la paguen i la cobren ells, els del Sud. bada núm. 26
Taula rodona sobre la crisi
a l’arxiprestat de Montserrat
Un centenar de persones que treballen activament a les
parròquies i moviments d’aquest arxiprestat es trobaren el
passat 15 de novembre per tractar sobre la crisi, en una ter-
cera edició dels actes que l’any passat el grup de Pastoral
obrera vam organitzar a Viladecans i a Vilanova i la Geltrú.
Els participants enguany van ser Josep M. Fisa (Solidança),
Loli Polanco (Càritas), Toni Mora (CCOO Baix Llobregat),
Jordi Jorba (ACO) i el nostre bisbe Agustí Cortés. Modera-
va, Miquel Àngel Jiménez.
Recordeu que amb molt de gust col·laborarem amb par-
ròquies o arxiprestats que vulguin organitzar actes en
aquesta línia de reflexió sobre la crisi, el món del treball
o l’acció social!

7. 7
Formar comunitats
cristianes en una
societat pluricultural i Aquesta Revisió de Vida (RdV) programada, preparada
pel col·lectiu de Pastoral AMB els Immigrants, vol ser
plurirreligiosa una eina que ajudi les diverses comunitats cristianes
(consells pastorals, equips de litúrgia, grups de cate-
quesi d’adults, equips de preparació als sagraments...)
El veure a fer una reflexió de cara a revisar:
a) Descripció de diverses experiències d’activitats for- • De quina manera la formació que oferim a les nos-
matives que hi ha a la nostra comunitat amb presència tres comunitats té en compte la realitat cada vega-
d’immigrants (catequesi de 1a comunió, catequesi in- da més diversa dels membres que en formen part.
fantil i juvenil, formació d’adults, preparació als sagra-
• Com adaptem els continguts de les nostres cate-
ments, xerrades, debats...)
quesis perquè ajudin als immigrants i a tota la co-
b) Detectem algun canvi en aquestes activitats d’ençà munitat a fer una lectura creient de l’experiència
que s’hi ha incorporat persones immigrants? (Descrivim humana de la immigració, tant pels que ho viuen
aquests canvis, així com també algunes situacions ines- com a protagonistes com pels que en són comunitat
perades o anècdotes que hi hagi pogut haver.) d’acollida.
c) Quines actituds descobrim en les relacions humanes
• Com revisem els aspectes metodològics (ritmes,
que s’estableixen en aquestes activitats? (Entre forma-
horaris, pedagogia...) dels nostres programes for-
dors i receptors de la formació, però també entre els di-
matius.
ferents membres dels grups.)
d) A quines causes creiem que responen els canvis i les Si us interessen els documents originals podeu dema-
actituds descrites als punts (b) i (c)? nar-los a ambimmigrants@jazzfree.com.I també fer-
los arribar les conclusions del vostre treball.
e) Fem una llista d’aspectes positius i una altra de nega-
tius de tot el que ens està aportant la presència dels immi-
grants a les activitats formatives en les que participem.
El jutjar
Proposem un text dels Fets dels Apòstols: Ac 8,4-6.26-40.
a) Situació del text:
El llibre dels Fets dels Apòstols ens presenta el naixe-
ment de l’Església i com va avançant l’evangelització.
Felip és un dels set diaques instituïts per col·laborar en
la tasca dels apòstols (Ac 6,1-7).
El martiri d’Esteve, també un dels primers diaques, pro- • Marxar de Jerusalem per una situació adversa va
voca una gran persecució contra l’Església de Jerusalem. ser decisiu per l’evangelització. Quina crida de
Aleshores s’inicia una dispersió dels creients per Judea i Déu descobrim en el fet migratori?
Samaria que serà providencial per l’expansió de l’Evan- • Com vivim la trobada amb persones d’altres cul-
geli (Ac 8,1). L’etíop segurament era un prosèlit, nom tures i realitats?
amb que es designaven els no-jueus que acceptaven la • En què ens ha enriquit el fet de compartir la Fe?
Fe d’Israel. • Hem pogut fer en alguna ocasió l’anunci explícit
b) Què ens diu la Paraula de Déu? de Jesucrist?
• Quina actitud manifesta l’etíop i amb quina dificul-
tat es troba?
• Com s’hi apropa i què fa Felip per ajudar-lo? L’actuar
• Quina és la reacció de l’etíop? a) Quines crides sentim a nivell personal i com a Co-
• Com expressa el text el resultat de la trobada munitat després d’haver fet el ‘Veure’ i el ‘Jutjar’?
d’aquests homes?
b) A què ens compromet aquesta reflexió?
c) Com vivim nosaltres la Paraula de Déu?
• Hem experimentat dificultats per entendre el contin- • De cara a la pròpia formació.
gut més profund de la Paraula de Déu? • De cara a la formació dels altres en els diferents
• Qui ens hi ha ajudat? Hem ajudat nosaltres algú? àmbits de la Comunitat.

8. 8
Pel seu interès, us anem presentant extractes del document
L’Església a Espanya i els immigrants, aprovat per la Confe-
rència Episcopal Espanyola el novembre del 2007. Podeu tro-
bar el document sencer, en català i en castellà a la web de
L’Església a Espanya i
la Conferència Episcopal Tarraconense (www.tarraconense.
cat), dins l’apartat Documentació/Documents de la CEE). Hi els immigrants (i 3)
ha un material per treballar en grups tota aquesta qüestió.
3. La pastoral de les migracions i la Sagrada Escriptura
A l’hora de donar una resposta a aquest fenomen per experiència de l’emigració en clau de dolor i sofriment,
part de l’Església, aquesta troba el seu precedent i la i per aquesta raó adquireix sentit la tríada «vídua-orfe-
seva font d’inspiració doctrinal i pràctica en la Sagrada emigrant», objecte d’un tracte especial.
Escriptura. «També vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte»
En l’Antic Testament, l’originalitat del poble d’Israel (Ex 22,20), podria ser el resum i crida per part de Déu
rau en el fet d’haver configu- al seu poble a l’atenció als emi-
rat la seva experiència religi- grants i estrangers.
osa en el marc de la migració Pel que fa a les referències en
—transhumància econòmica el Nou Testament, Jesús neix
o forçada—, que és a la base fora de casa seva. Perseguit
d’altres experiències annexes molt aviat, ha d’emigrar amb
com l’esclavatge, la injustícia i els seus pares. En el seu treball
el sofriment. pel regne de Déu, no té on re-
Aquestes (...) experiències me- clinar el cap, acull estranys i
ditades configuren una postu- estrangers i s’identifica amb
ra acollidora cap a l’emigrant, l’emigrant i amb el pelegrí.
i la codificació legal mostra “Era foraster, i em vau acollir”
en la seva evolució al llarg de (Mt 25,35) pot considerar-se
la literatura veterotestamen- com l’expressió més adequada
tària un progrés en una triple de l’actitud de Jesús i del pro-
tendència: a) l’equiparació a nivell social i cultural de grama per als seus deixebles.
l’acollit i de l’autòcton, al costat de b) una normativa Podem dir que la pastoral de les migracions ha estat un
específica que persegueix pal·liar les seves carències i aspecte important de la pastoral missionera i (...)de la
protegir els seus drets, i de c) la preocupació es fa més que després s’ha anomenat i desenvolupat com a doc-
profunda encara respecte a aquells que viuen aquesta trina social de l’Església.
Alguns fragments de la
recent encíclica de Be- Treballar pel bé comú és cuidar, per una
net XVI Caritas in veritate: part, i utilitzar, per l’altra, aquest con-
bjunt d’institucions que estructuren la
No puc donar a l’altre del meu sense haver-li donat en primer vida social jurídicament, civilment, polí-
lloc el que en justícia li correspon. La justícia és la primera via ticament i culturalment, que es configu-
de la caritat, la seva mesura mínima. La caritat exigeix la justícia, ra així com a polis, com a ciutat.
el reconeixement i el respecte dels drets legítims de les persones
i els pobles. La caritat supera la justícia i la completa seguint la
lògica de l’entrega i el perdó.
Membres de la redacció: Maria Bargalló, Paula Carrillo, Josep M. Domingo,
Miquel Àngel Jiménez, Pere Pujol i Mercè Solé.
Adreça web: http://www.bisbatsantfeliu.org
Correu electrònic: p.obrera@bisbatsantfeliu.org
Número 3. Novembre 2009 Imprimeix: Multitext, S.L. Dipòsit legal: B-7823-2009
Edita: Bisbat de Sant Feliu.
Equip de Pastoral Obrera Si vols fer-nos arribar la teva opinió o algun article, o bé fer-nos algun sugge-
Pl. de la Vila, 11, 1r 1a riment, la teva aportació serà benvinguda! Igualment, si ho desitges, podem
08980 Sant Feliu de Llobregat enviar-te periòdicament aquest butlletí per correu electrònic.