SlideShare a Scribd company logo

Contra la retallada de les pensions

A
agulla
1 of 8
Download to read offline
JA N’HI HA PROU!
    Edició especial de les publicacions Catalunya, l’Accent i la Directa                                        GENER 2011 - 40.000 EXEMPLARS - DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA




              Les pensions,
amenaçades pel govern
                                                                                                                      Després de la reforma laboral,
                                                                                                                      ara volen passar les tisores
                                                                                                                      per les pensions i amenacen
                                                                                                                      amb una privatització
                                                                                                                      de la sanitat.

                                                                                                                      Els bancs i els seus fons
                                                                                                                      privats de pensions,
                                                                                                                      principals beneficiaris
                                                                                                                      del clima d’incertesa.


                                                                                                                   E
                                                                                                                           l Govern espanyol ha previst per al proper 28 de
                                                                                                                           gener aprovar una retallada en l’edat de jubila-
                                                                                                                           ció i situar-la als 67 anys. Mig any després de la
                                                                                                                           vaga general, i un cop aprovada la reforma
                                                                                                                   laboral, l’objectiu del govern és retallar les pensions.
                                                                                                                   Mentre això passa, cada vegada se sent més el discurs
                                                                                                                   de pluja fina sobre un “inevitable” pagament dels ser-
                                                                                                                   veis sanitaris per part dels malalts. L’actual Govern
                                                                                                                   espanyol, tal com abans feren alguns països com ara
                                                                                                                   Xile durant l’època de Pinochet, ha esdevingut un apli-
                                                                                                                   cat alumne de les directrius neoliberals.




Gener de mobilitzacions                                         Economistes denuncien                                       30 anys de
contra la retallada pàg. 3
                                                                les mentides de l’estat 4-5
                                                                                     pàg.
                                                                                                                            retallades socials                              pàg. 6



D                                                               E                                                           L
       esenes de plataformes d’arreu del territori s’han              n l’ofensiva per a retallar les pensions,                   a política pac-
       coordinat per establir un calendari de mobilitzacions          la propaganda governamental ha uti-                         tista dels sindi-
       per aquest proper mes de gener. L’objectiu d’aques-            litzat diverses fal·làcies com per                          cats oficials, la
tes mobilitzacions és ajudar a generar un clima social sufi-    exemple basar exclusivament un suposat                      dretanització política i
cientment contestatari per tal que el govern decideixi sus-     problema d’equilibri financer de la Segure-                 el procés d’integració
pendre l’aprovació del decret sobre pensions. L’objectiu de     tat Social en l’envelliment de la població, o               europea han suposat
fons d’aquestes mobilitzacions també és el de subvertir         insinuar que les pensions actuals són in- Vicenç Navarro    importants retallades
l’actual dinàmica derrotista en el camp social i començar a     sostenibles quan és un dels sistemes amb retribucions més   en drets laborals. Ras
engruixir el múscul de la classe treballadora per plantar ca-   baixes de l’occident europeu. Diversos economistes ho de-   i curt, la classe obrera Assemblea de Roca (1976)
ra a les polítiques antisocials.                                nuncien en publicacions silenciades pels grans mitjans.     tenia més drets laborals el 1976 que avui en dia.
2                                                                                                                                                             JA N’HI HA PROU!

                                                                         Aturem la retallada de les pensions
                                                                         JA N’HI HA PROU, LES NOSTRES VIDES NO SÓN UN NEGOCI!
      Qui hi ha al darrera
                                                                         D
                                                                                   esprés de la vaga ge-    ments s’amaga una voluntat         litat, relaxar les lleis d’immi-   públic representa un model
                                                                                   neral del 29 de se-      especulativa i neoliberal: eli-    gració, reduir la precarietat i    de solidaritat i redistribució
     d’aquesta publicació?                                                         tembre del 2010, el
                                                                                   Govern espanyol con-
                                                                                                            minar el sistema públic de
                                                                                                            pensions i substituir-lo per
                                                                                                                                               fer el sistema més progressiu
                                                                                                                                               per tal que els més rics paguin
                                                                                                                                                                                  que, lluny de ser el millor pos-
                                                                                                                                                                                  sible, aconsegueix disminuir
                                                                         tinua amb la seva política de      plans privats de pensions en       més, ja que així es podria         la desigualtat que imposa el


D
       es de ja fa molts mesos, un seguit de col·lectius i orga-         retallades socials i, lluny de     mans del capital financer          incrementar el nivell de cotit-    capitalisme.
       nitzacions socials hem iniciat dinàmiques de treball de           derogar la Reforma laboral o       (bancs, caixes i assegurado-       zació i es milloraria el nivell
       denúncia i autoorganització davant la crisi. Denun-               els Plans d’ajust del sector       res), els mateixos que ens han     de pensions existent.                  L’aprovació de la reforma
ciem no només que la crisi l’estem pagant els treballadors i             públic, ha engegat noves reta-                                                                           està prevista pel 28 de gener i
treballadores mentre que els qui l’han provocada són qui                 llades socials (com l’acaba-                                                                             davant aquest nou atac cre-
amb més lleugeresa se n’estan sortint, sinó també que                    ment de les ajudes als aturats        Fem una crida a fer sentir la nostra                               iem que són la lluita i la mobi-
aquestes crisis són inherents al sistema capitalista, i que              i les privatitzacions d’aero-                                                                            lització unitàries les que ens
aprofitant l’actual crisi s’està intentant imposar les polítiques        ports). La darrera, i possible-       veu d’una forma clara i contundent                                 permetran encarar amb força
neoliberals i antisocials que el capitalisme fa temps que                ment la més greu d’aquestes                                                                              un moment històric, on amb
somia.                                                                   retallades socials serà la Re-        a les mobilitzacions que es faran                                  la nostra acció i determinació

   A banda d’això, també treballem per l’autoorganització
                                                                         forma del sistema públic de
                                                                         pensions, incrementant l’edat
                                                                                                               arreu del territori del 17 al 23                                   haurem de demostrar en qui-
                                                                                                                                                                                  na societat volem viure. La de
dels treballadors i treballadores, conscients que les conques-
tes socials no han vingut mai atorgades per poders polítics
                                                                         de jubilació i el període neces-
                                                                         sari de cotització. Això impli-
                                                                                                               de gener i en les mobilitzacions                                   l’explotació i la soledat més
                                                                                                                                                                                  salvatges o aquella on mitjan-
aliens sinó arrancades a l’estat per la força de les organitza-          carà que aquells que ara som          generals del 27 de gener                                           çant el repartiment de la ri-
cions obreres. Per això hem impulsat un seguit de mobilitza-             treballadors, i molt especial-                                                                           quesa, el treball i la solidaritat
cions i d’espais de participació on poder proposar les accions           ment els joves i les dones, tin-   portat a la crisi i que prete-         Si amb un sistema públic el    ens permeti desenvolupar en
per intentar subvertir la dinàmica derrotista a què ens volen            drem pensions de jubilació         nen, dia a dia, fer de les nos-    73,5% de les pensions està al      llibertat la nostra vida.
sotmetre les forces del capitalisme.                                     cada vegada més baixes.            tres vides un negoci per enri-     llindar de la pobresa i més del
                                                                                                            quir-se encara més. Ens            10% d’avis i àvies no reben           Fem una crida a fer sentir
   És en aquesta doble línia que ens hem coordinat per pro-                 Per dur a terme aquesta         menteixen quan diuen que el        cap ingrés, què podria arribar     la nostra veu d’una forma cla-
testar contra la retallada de les pensions i per dir que ja n’hi         nova retallada, la classe polí-    sistema de pensions farà fal-      a passar amb un sistema pri-       ra i contundent a les mobilit-
ha prou de retrocedir i que ara és l’hora de plantar cara i fer          tica, molts dels “experts” eco-    lida, perquè no és el nombre       vat? Les pensions públiques        zacions que es faran arreu del
un cop de força per aturar l’onada antisocial que ens cau al             nomistes que ens van vendre        de treballadors el que deter-      representen un pilar fona-         territori durant la setmana del
damunt.                                                                  les receptes que ens han por-      mina la sostenibilitat de les      mental del nostre sistema de       17 al 23 de gener i en la jor-
                                                                         tat a aquesta crisi i la major     pensions, sinó la seva capaci-     drets socials i s’ha aconseguit    nada de mobilitzacions gene-
   Som plataformes i col·lectius d’arreu del territori. L’As-            part dels mitjans de comuni-       tat de produir riquesa, capaci-    gràcies a la lluita obrera sos-    rals convocada pel 27 de ge-
semblea de Barcelona i la Plataforma pels Drets Socials de               cació, ens intenten convèncer      tat que cada vegada és major.      tinguda durant molts anys          ner.
València. La Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona i la Pla-          del fet que l’actual sistema       I si el que falta són treballa-    d’esforç i en condicions políti-
taforma de Lluita contra les Retallades d’Alacant. Les Coordi-           públic de pensions és inviable,    dors cotitzants, sembla que        ques molt difícils per la mil-         ATUREM LA RETALLADA
nadores Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la               a causa de l’envelliment de la     amb un 20% d’atur el que cal       lora de les nostres condicions           DE LES PENSIONS
Plana i del Camp de Tarragona. Col·lectius de Lleida i                   població, pronosticant la seva     no és allargar l’edat de jubila-   de vida. En temps on s’imposa              Ja n’hi ha prou,
Mallorca. Assemblees comarcals pels drets socials de l’A-                suposada insostenibilitat. Pe-     ció dels 65 als 67 anys, sinó      l’individualisme i el benefici            les nostres vides
noia, del Garraf, del Penedès i del Maresme. Els moviments               rò darrere d’aquests argu-         polítiques d’ocupació de qua-      privat, el sistema de pensions           no són un negoci!
populars de Sabadell i Terrassa, l’Assemblea de Barri de
Sants. I desenes de col·lectius que arreu s’estan sumant dia a
dia a participar en les mobilitzacions d’aquest gener i a
repartir els 40.000 exemplars d’aquesta publicació.

   I la publicació que teniu a les mans l’hem elaborat els
equips de redacció de tres publicacions vinculades als movi-
ments populars: el Catalunya -portaveu de la Confederació
General del Treball de Catalunya i les Illes Balears-, L’ACCENT
-periòdic quinzenal de l’esquerra independentista- i el set-
manari La Directa -publicació dels moviments socials-.




www.revistacatalunya.cat - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat
977 340 883 (dimecres tarda).
Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus




     www.laccent.cat - ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 981 697
    Distribució: 615 544 715 Publicitat: 616 073 328. c. Maldonado, 46
      baixos, 46001 València. c. Tordera, 34 baixos, 08012 Barcelona

                                  SETMANARI DE COMUNICACIÓ


                                  DIRECTA
                                  www.setmanaridirecta.info
                                  directa@setmanaridirecta.info
                                  935 270 982 - 661 493 117
                                  c. Radas 27, 08004 Barcelona
JA N’HI HA PROU!                                                                                                                                                                                                    3




    Comença la batalla per les pensions
✑ JA N’HI HA PROU!                                                                                                                                                                  ment drets socials. Però n’hi
                                                                                                                                                                                    ha més. Una d’elles gira al vol-



E
         l 28 de gener el Govern                                                                                                                                                    tant del fet que aquetes me-
         espanyol pretén tancar                                                                                                                                                     sures semblen cercar promo-
         una proposta de refor-                                                                                                                                                     ure els anomenats “plans de
         ma del sistema públic                                                                                                                                                      pensió privats”. Aquests, en
de pensions que traslladarà al                                                                                                                                                      definitiva, són simplement
Congrés de diputats per a la                                                                                                                                                        plans d’estalvi gestionats per
seva aprovació. Si es concreten                                                                                                                                                     entitats financeres. Actual-
les propostes que han trans-                                                                                                                                                        ment, en el conjunt del pla-
cendit en les diverses reunions                                                                                                                                                     neta, algunes de les principals
del pacte de Toledo, les pen-                                                                                                                                                       reserves de capital estan en
sions perdran entre un 20 i un                                                                                                                                                      aquests plans privats que, a
30% de poder adquisitiu i una                                                                                                                                                       l’Estat espanyol, els gestionen
part de la població veurà res-                                                                                                                                                      les mateixes entitats que fa
tringit el seu dret a accedir-hi.                                                                                                                                                   anys aventuren el col·lapse
La contestació social a aques-                                                                                                                                                      del sistema públic de pensi-
tes mesures seran claus per al                                                                                                                                                      ons. Paradoxalment, a dife-
desenllaç final de la batalla que                                                                                                                                                   rència de la Seguretat Social
s’obre entorn un dret social tan                                                                                                                                                    que mai ha tingut dèficit, els
bàsic com són les pensions.                                                                                                                                                         plans de pensions privats so-
                                                                                                                                                                                    vint han perdut part del seu
   La Reforma de la Seguretat                                                                                                                                                       valor, com l’any 2008 que van
Social que està preparant el                                                                                                                                                        caure un 9% i el 2010 al vol-
Govern espanyol serà la reta-                                                                                                                                                       tant d’un 2,6%. De fet, única-
llada més important dels dar-         deixarà de cobrar entre un 30 i     da en el marc del Pacte de To-          El Govern espanyol prepa-         En definitiva, la reforma de    ment els plans de més de 15
rers 30 anys. Una devaluació          un 40% de la pensió, mentre         ledo és l’ampliació del període     ra a més la restricció de la       la seguretat social portarà a      anys d’antiguitat, que són la
de drets que es dóna en el greu       que la penalització actual os-      que es demana per tenir una         viduïtat només per a aquells       una minva considerable del         minoria, han donat rendibili-
context social en el que el 55%       cil·la entre el 12 i el 18%.        pensió del 100%, que passarà        cònjuges que depenguin eco-        poder adquisitiu de les pen-       tats superiors a la inflació.
                                                                          dels actuals 35 anys a 40           nòmicament de forma abso-          sions i en limitarà l’accés a
                                                                          anys. Aquest canvi afectarà         luta del treballador mort, i es    una part de la població treba-         Només un suport ampli de
    Serà la retallada més important                                       previsiblement a tots els tre-      preparen noves restriccions        lladora. Les implicacions polí-    la campanya de mobilitzacions
                                                                          balladors, atenent al fet que       de les invalideses, mitjançant     tiques d’aquestes mesures          ciutadanes i de la possible vaga
    dels darrers 30 anys                                                  probablement es reduirà la          la modificació de la forma de      són moltes i profundes. Per        general previstes per aquest
                                                                          pensió un 2% per cada any           càlcul i a través de les direc-    una banda, s’empitjoren unes       gener podran aturar o condi-
dels pensionistes actuals no             Una segona mesura plante-        que no s’arribi als 40 de cotit-    trius als tribunals mèdics per     percepcions per jubilació que      cionar la proposta de reforma
arriben al Salari Mínim Inter-        jada és l’ampliació del període     zació, reduint una mitja del        tal que donin menys baixes i       ja són les més baixes de l’Eu-     plantejada des del govern i el
professional. La prestació de         de cotitzacions que s’agafa per     10% més les prestacions.            declarin menys incapacitats.       ropa dels 15, retallant nova-      parlament espanyols.
jubilació novament serà la més        a calcular la prestació (base
afectada, i no només amb l’a-         reguladora), que passarà dels                      PRINCIPALS PUNTS DE LA REFORMA DE LA SEGURETAT SOCIAL PROPOSADA
ugment de l’edat ordinària als        actuals 15 anys a 20 anys.             PRESTACIÓ                             FINS ARA                      PROPOSTA DE REFORMA                     PROPOSTA CEOE
67 anys, sinó sobretot amb im-        Segons les estadístiques que
                                                                             Jubilació
portants modificacions del càl-       elabora la mateixa Seguretat
                                                                             - Edat ordinària de jubilació         65 anys                       67 anys                                 70 anys
cul que reduiran fins a un 30%        Social, aquesta mesura reduirà
les prestacions finals.               un 8,3% les prestacions finals         - Mínim cotització per jubilació      15 anys                       20 anys                                 25/30 anys
                                      del conjunt dels pensionistes.         - Cotització per tenir 100% jubilació 35 anys                       40 anys                                 50 anys
   La modificació de l’edat or-       També es pretén ampliar de 15          - Cotitzacions per calcular jubilació 15 anys                       20/25 anys                              Tota la vida
dinària de jubilació a 67 anys        a 20 anys el període mínim per         Jubilació parcial                                                   Augment requisits, restriccions
causarà una penalització de           a tenir dret a la jubilació. A-        Viduïtat
dos anys més a totes les perso-       quest augment pot deixar sen-          - Dret a la prestació casats          No cal dependència            Han de dependre econòmicament           Important reducció
nes que es jubilin anticipada-        se dret a aquesta prestació a          Invalidesa
ment (reducció d’entre un 6% i        totes aquelles persones, sobre-        - Dret a la prestació                                               Es farà dependre la pensió de les cotitzacions
un 8% per any). Aquest fet            tot dones i precaris, amb vides        Subsidi d’atur majors 52 anys
reduirà entre un 12% i un 16%         laborals més baixes.
                                                                             - Dret a la prestació                                               Augment requisits, restriccions
les actuals prestacions. Així,
                                                                             Recàrrec manca de mesures en Accidents de Treball
una persona que vulgui jubilar-         Una altra mesura anunci-
se anticipadament als 62 anys         ada i aparentment ja acorda-           - Dret al recàrrec                                                  Possible progressiva eliminació




✑ JA N’HI HA PROU!
                                                L’atac a la jubilació, una retallada                                                                                                   També és important recor-
                                                                                                                                                                                    dar com el 1985 la quantia a


L
      a Seguretat Social és un                                                                                                                                                      percebre es calculava fent la
      terreny especialment sen-
      sible, ja que afecta les
                                                    més de la Seguretat Social                                                                                                      mitja dels dos millors anys dels
                                                                                                                                                                                    darrers 10 anys (a triar pel tre-
rendes de les capes socials més                                                                                                                                                     ballador), després va augmen-
vulnerables. Els diferents go-        verses reformes. En cadascuna       ceben les visions més catastro-     ledo de 1995. En definitiva, per   poder mantenir-se. Però a-         tar per ser la mitja dels darrers
verns espanyols posteriors al         de les modificacions legals els     fistes i conservadores i que, de    a la majoria de la població sig-   quest concepte solidari està       8 anys, per incrementar-se a 10
franquisme han anat promul-           mateixos agents socials sig-        moment, mai ha existit- i fer,      nifica treballar més anys per a    en crisi, amb les contínues re-    anys, i posteriorment als 15
gant lleis que han dificultat l’ac-   nants (Govern, patronals i sin-     per fi, sostenible el sistema.      rebre menys prestacions.           tallades en aquestes presta-       anys actuals.
cés de la població a les presta-      dicats CCOO i UGT) han argu-                                                                               cions en els darrers anys. A
cions i refent els càlculs de les     mentat els canvis sobre la base        L’enduriment gradual de les      LA JUBILACIÓ, SEMPRE               inicis dels anys 80 es podia           Alhora, el 2007 es va res-
pensions per aconseguir im-           d’unes suposades millores molt      condicions per percebre pres-       EN EL PUNT DE MIRA                 accedir a la prestació havent      tringir considerablement l’ac-
portants reduccions. Com a re-        difícilment apreciables, però       tacions i a la seva reducció pro-   Les pensions de jubilació pro-     cotitzat només 8 anys, límit       cés a la jubilació parcial, la més
sultat, actualment la majoria         sobretot han defensat les con-      gressiva (tant en les presta-       venen del reconeixement so-        que va augmentar a 10 anys el      beneficiosa pels treballadors
dels pensionistes no arriben als      tínues retallades en presta-        cions d’atur com en les de          cial del fet que a partir de       1985, a 12,5 anys el 1997, i que   menors de 65 anys i creada per
600 € mensuals.                       cions i drets socials apel·lant a   jubilació, viduïtat o incapaci-     determinada edat els treba-        actualment es troba en 15          preservar els drets en proces-
                                      la responsabilitat de la ciutada-   tat), ha tingut en els darrers      lladors ja no han de prestar       anys. Milers de treballadors       sos d’acomiadaments col·lec-
   La Seguretat Social ha vis-        nia per contenir un suposat         anys una preocupant accelera-       serveis i tenen dret a una         s’han quedat sense prestació       tius, amb un enduriment gene-
cut en les darreres dècades di-       dèficit públic -que només per-      ció a partir dels Pactes de To-     prestació substitutiva per a       a causa d’aquestes reformes.       ral dels requisits per accedir-hi.
4                                                                                                                                                         JA N’HI HA PROU!


                             Economistes de prestigi despu
Nombrosos economistes de          ✑ JA N’HI HA PROU!                  fins i tot durant la crisi actual,
prestigi internacional s’han                                          quan s’han perdut, al conjunt



                                  L’
posicionat darrerament en                   argument demogrà-         de l’Estat, més d’un milió de
contra la reforma del sistema               fic per a justificar la   cotitzants. Per a poder dir si
públic de pensions impulsada                privatització de les      aquest es pot mantenir, cal
pel govern espanyol. Plante-                pensions.                 tenir presents tots els factors
gen que els arguments utilit-     Des de fa 15 anys s’argumenta       que el condicionen i els dife-
zats per a justificar la          que l’envelliment de la pobla-      rents problemes que els poden
reforma, plens de falsedats i     ció farà perillar la suficiència    condicionar.
mitges veritats, són un dels      econòmica del sistema de
exemples més clars del frau       pensions. L’increment de jubi-      De quins factors depèn l’equi-
intel·lectual en que es basa      lats/des i la reducció de la        libri financer del sistema de
la política actual. És fals,      natalitat faran disminuir el        pensions?
diuen, que mantenir el sis-       nombre de cotitzants a la Se-       Els ingressos que nodreixen el
tema públic de pensions           guretat Social mentre creixe-       sistema públic de pensions a
actual comporti costos que        ran aquells/es que en cobren        través de la Seguretat Social
enfonsaran l’economia a mig       una pensió. Això provocarà          depenen de les cotitzacions
termini. Darrere aquests          que no hi hagi prous recursos       socials, aportades per la po-
arguments hi ha la voluntat       per a finançar el conjunt de        blació que treballa. El volum
de traspassar als bancs el        pensions públiques.                 d’aquests ingressos no només
control de l’estalvi col·lectiu                                       depèn de l’envelliment. Altres
en forma de plans de pen-         Com influeix l’envelliment de       factors que també el condicio-
sions privats. L’alternativa ha   la població en la taxa de de-       nen són: - El nivell d’ocupació
de ser garantir un sistema de     pendència?                          i d’atur existents; - El nivell
pensions basat en l’equitat i     L’envelliment de la població        salarial; - El volum d’activitat
la solidaritat entre genera-      comporta un increment de la         econòmica i la seva evolució al
cions. Tot això és possible       taxa de dependència, és a dir,      llarg del temps, és a dir, el
fer-ho. Vicenç Navarro, Juan      del número de pensionistes en       creixement econòmic; - La dis-
Torres López i Alberto Gar-       relació el de cotitzants. Aquest    tribució de la renda; - La quali-
zón Espinosa (*) ho exposen       increment implica que cada          tat de l’ocupació; - La produc-
en un llibre publicat recent-     treballador que cotitza sufragui    tivitat del treball; - L’extensió
ment, on destrien les claus       les pensions de cada vegada         de l’economia submergida; -
per entendre la proposta de       més persones. Augmenten,            La taxa d’ocupació i de treball
reforma de les pensions.          doncs, les despeses (pensions       femení. Només quan tots o la
                                  satisfetes) mentre cauen els        majoria d’aquests factors evo-
                                  ingressos (cotitzacions efectua-    lucionessin negativament po-
                                  des) generant el desequilibri       dria parlar-se de problemes             Segons l’informe de La Caixa de l’any 1995, el 2005 el                  principals amenaces a l’equili-
                                  financer del sistema de pen-        financers en el sistema públic                                                                                  bri financer del sistema públic
                                                                                                              dèficit de la Seguretat Social havia de ser del -2,6% del
                                  sions.                              de pensions.                                                                                                    de pensions.
                                                                                                              PIB el 2005 i, segons el BBVA, de -1,61%. En realitat va
                                                                                                              tenir un superàvit del 0,33% i, comptant només la part                  Com influeix la qualitat de l’o-
                                                                                                              contributiva, del 3,39%. L’estudi de FUNCAS del 2007,
                                     L’envelliment de la població                                             establia que el 2011 començaria el dèficit. De moment
                                                                                                                                                                                      cupació?
                                                                                                                                                                                      La generalització de l’ocupació
                                     no necessàriament comporta                                               sabem que el superàvit continua aquest 2010 (per exem-                  precària o de baixa qualitat
                                                                                                              ple, del 0,9% del PIB el setembre de 2010 -9,48 milions                 també afecta molt negativa-
                                     un desequilibri financer del sistema                                     €) i es preveu també superàvit pel 2011.                                ment a l’equilibri financer del
                                                                                                                                     (FONT: Elena Idoate, Seminari Taifa)             sistema públic de pensions per-
                                     de pensions                                                                                                                                      què implica salaris més reduïts.
                                                                                                                                                                                      Això suposa un menor nivell de
Vicenç Navarro                    És inevitable que l’envelli-        Com afecta l’atur en el sis-         des. Per tant, fins i tot en condi-   produeixi aquest creixement,         cotitzacions socials.
                                  ment de la població afecti de       tema de pensions?                    cions d’un marcat envelliment,        pot suposar un procés de des-
                                  manera negativa el sistema          Els alts nivells d’atur, especial-   el sistema públic de pensions         trucció de recursos i de deterio-
                                  de pensions?                        ment en la població jove, i d’a-     pot quedar plenament asse-            rament econòmic. Els anàlisis
                                  No. L’envelliment de la població    turats/des de llarga durada          gurat si l’economia és capaç de       dels defensors de la privatitza-
                                  no necessàriament comporta          redueixen els ingressos a la         garantir ritmes adequats d’acti-      ció de les pensions es basen en
                                  un desequilibri financer del sis-   Seguretat Social. Els/les atura-     vitat. Amb tot, cal remarcar que      una anàlisis del creixement eco-
                                  tema de pensions. L’augment         des no poden cotitzar i, en con-     la mera existència de taxes po-       nòmic a partir de l’evolució del
                                  del número de pensionistes es       seqüència, no poden dedicar          sitives de creixement econòmic        PIB. L’experiència ha mostrat
                                  pot compensar modificant al-        recursos al sistema de pen-          no garanteix per si sola la viabi-    que les seves previsions no es
                                  tres factors que també incidei-     sions. Per contra, la disminució     litat del sistema ni l’assoliment     poden considerar ni creïbles ni
                                  xen en l’equilibri entre ingres-    de l’atur permetria incrementar      d’un major progrés econòmic i         rigoroses i que no han estat
                                  sos i despeses de la Seguretat      notablement els ingressos i en       social. El creixement econòmic        capaços de proporcionar pre-
                                  Social.                             facilitaria l’equilibri.             mesurat únicament a partir de         diccions realistes.

Juan Torres López                 Què és l’equilibri financer del                                                                                Com influeix la distribució de
                                  sistema de pensions?
                                  S’anomena equilibri financer
                                                                         La disminució dels salaris reals que                                    la renta a la inviabilitat del
                                                                                                                                                 sistema?
                                  del sistema de pensions a la si-       s’arrossega des de fa anys i l’increment                                La desigual distribució de la
                                  tuació on els ingressos gene-                                                                                  renta afecta molt negativament
                                  rats pel propi sistema són sufi-       dels beneficis empresarials minva la                                    el manteniment de l’equilibri
                                  cients per fer front al pagament                                                                               financer de les pensions. La dis-
                                  de les pensions. L’equilibri fi-       quantia recaptada de cotitzacions socials                               minució dels salaris reals que
                                  nancer existeix quan les cotit-                                                                                s’arrossega des de fa anys i l’in-
                                  zacions socials en un determi-      Quin paper té la major o             l’evolució del Producte Interior      crement dels beneficis empre-
                                  nat moment són suficients per       menor capacitat de generar           Brut (PIB) no té en compte va-        sarials minva la quantia recap-
                                  fer front a les pensions d’aquest   activitat econòmica sobre el         riables com la qualitat de l’acti-    tada de cotitzacions socials. A
                                  mateix moment. Fins ara, a-         sistema de pensions?                 vitat econòmica, les activitats       l’Estat espanyol la caiguda de
                                  quest equilibri mai ha perillat i   Quan el nivell d’activitat d’una     no monetàries, els danys al me-       més d’un 10% en els darrers 30
                                  el sistema públic de pensions       economia és alt, les cotitzacions    di ambient o el malbaratament         anys de la participació dels
Alberto Garzón Espinosa           sempre ha generat superàvit,        socials solen ser també eleva-       de recursos. Segons com es            salaris en el PIB és una de les
JA N’HI HA PROU!                                                                                                                                                                                                      5




llen la reforma de les pensions
                                    Com influeix en les pensions         cada que, ja amb 60 anys, té un                                                                              sions són aquells que tenen un
                                    la baixa participació de les         nivell de salut similar a la del                                                                             menor percentatge de població
                                    dones en el mercat de tre-
                                    ball?
                                                                         professor universitari als 70.
                                                                         Proposar una edat de jubilació
                                                                                                               S’han utilitzat sovint les prejubilacions                              de 50 a 65 anys treballant. Les
                                                                                                                                                                                      prejubilacions danyen la viabili-
                                    Els ingressos que financen les       igual per a tothom amb inde-          per a reduir plantilles i la massa salarial.                           tat de la Seguretat Social. La
                                    pensions vénen de les cotitza-       pendència del desgast i condi-                                                                               precarietat laboral dels joves,
                                    cions socials dels treballadors i    cions de salut que comporten          Prejubilar un treballador amb molts                                    que els comporta feines inesta-
                                    de les quotes empresarials.          les diferents feines és profun-                                                                              bles, implica unes cotitzacions
                                    Depenen, per tant, del volum         dament injust.                        anys d’antiguitat minva les cotitzacions                               socials baixes i discontínues.
                                    d’ocupació que hi hagi en una                                                                                                                     Aquesta precarietat, lluny d’as-
                                    economia. Per això és impor-         Algunes conseqüències de           anys més que un petit burgès         Com afecta en les pensions la        segurar l’estabilitat dels treba-
                                    tant que hi hagi la major taxa       l’endarreriment obligatori de      que, alhora, viu 2 anys més que      discriminació salarial basada        lladors de més edat, és fruit del
                                    d’ocupació possible. A l’Estat       l’edat de jubilació.               un professional de classe mitja      en l’edat?                           creixent poder empresarial i fa-
                                    espanyol la taxa de participació     En el nostre país, els anys de     alta, que viu 2 anys més que un      A l’Estat espanyol s’han utilitzat   cilita la reducció general de
                                    femenina en el mercat de tre-        vida d’una persona depenen de      treballador no qualificat, que       molt sovint les prejubilacions       salaris i de capacitat de defensa
                                    ball és una de les més baixes de     la seva classe social. En gene-    viu 2 anys més que un treballa-      per a reduir plantilles i la massa   del conjunt dels treballadors.
                                    la UE. Si fos similar a la de Suè-   ral, un gran empresari viu 2       dor no qualificat amb més de 5       salarial. Prejubilar un treballa-
                                                                                                            anys d’atur. La diferència entre     dor amb molts anys d’antiguitat
                                                                                                            el primer i l’últim és de 10 anys,   que, en el millor dels casos és      Extret del llibre: ¿Están en peligro las
                                       Una edat de jubilació igual per a                                    una de les mortalitats diferen-
                                                                                                            cials més elevades de la UE (la
                                                                                                                                                 substituït per un de jove amb
                                                                                                                                                 menor salari, minva les cotitza-
                                                                                                                                                                                      pensiones públicas?. ATTAC 2010 // 3
                                                                                                                                                                                      euros // 72 pàgs. // (http;//www.attac.es)
                                       tothom amb independència del desgast                                 mitjana és de 7 anys). Una per-      cions a la Seguretat Social. A
                                                                                                                                                                                      (*) V. Navarro, és catedràtic de la John
                                                                                                            sona treballadora no qualifi-        més, el treballador prejubilat       Hopkins University (EUA) i de la Pompeu
                                       i condicions de salut que comporten les                              cada cotitza per pagar les pen-      passa de cotitzant a beneficiari,    Fabra (Barcelona); J. Torres, és catedràtic
                                                                                                            sions els mateixos anys que un       afectant els comptes de la Se-       d’economia de la Universidad de Sevilla;
                                       diferents feines és profundament injust                              professional que li sobreviurà 6     guretat Social. De fet, els estats   A. Garzón, és llicenciat en Ciències Econó-
                                                                                                            anys.                                amb majors despeses en pen-          miques.
                                    cia, en canvi, hi hauria tres
                                    milions de treballadores més
                                    cotitzant, amb el consegüent
                                    increment d’ingressos a la Se-
                                    guretat Social.                            Les pensions a l’Estat espanyol
                                    És bo allargar la vida laboral?
                                    Aquesta mesura afecta a
                                    tothom igual?
                                                                                   no són gens generoses
Què succeeix quan hi ha un          Allargar la vida laboral pot ser
volum elevat d’economia sub-        un benefici per a un catedràtic            ✑ JA N’HI HA PROU!                          tema públic de pensions,
mergida?                            d’universitat, que gaudeix amb                                                         que comportarà una dis-


                                                                               C
L’activitat econòmica que es        la seva feina. En canvi, exigir-li              om en d’altres drets socials, l’Es-    minució d’entre el 20% i el
desenvolupa fora de la llei, com    2 o 5 anys més de treball a una                 tat espanyol se situa a la cua de      30% de les pensions en-
la denominada economia sub-         persona de neteja de la ma-                     la Unió Europea dels 15 (UE-15)        cara agreujarà més aques-
mergida, no genera cotitza-         teixa universitat, que ha fet una          en les pensions de jubilació. L’anun-       ta situació i incrementarà
cions socials. Per tant, no con-    feina pesada i repetitiva tota la          ciada reforma del sistema públic de         les taxes de pobresa i ex-
tribueix al sosteniment del         seva vida, és una injustícia. De           pensions incrementarà encara més            clusió social en la tercera
sistema públic de pensions. En      fet, varis estudis epidemiolò-             aquesta diferència.                         edat.
paral·lel, el frau en la contrac-   gics demostren com la salut del
tació generalment també min-        professional universitari als 70              A l’Estat espanyol la pensió contri-        Fins i tot ara, abans de
va la recaptació de recursos per    anys és molt millor que la d’una           butiva mitjana, és a dir, les obtingu-      les retallades anunciades,
al sistema públic de pensions.      treballadora manual no qualifi-            des després d’haver cotitzat durant         l’Estat espanyol es troba a
                                                                               la vida laboral, és de 778,3 € nets al      la cua de la UE en els re-
                                                                               mes, amb 14 pagues. Aquesta xifra se        cursos que dedica a les
                                                                               situa molt per sota del salari mitjà a      pensions. Hi dedica només
                                                                               temps complert que, l’any 2010,             el 9% del PIB, mentre la
                                                                               ronda els 1400 € (un dels més baixos        mitjana de la UE-15 és del
                                                                               de la UE-15 i la meitat dels d’Anglate-     12%. La seva despesa per
                                                                               rra o Holanda). Del total de pensio-        cada pensionista és de
                                                                               nistes, el 27,5% cobren la pensió           995€, la més baixa de la
                                                                               mínima amb complements. Les quan-           UE-15, lluny dels 2.785 € de
                                                                               ties mínimes més freqüents oscil·len        França.
                                                                               entre 557,5€ i 725,2€, per a jubilació,
                                                                               i 587,8€, per viduïtat.

                                                                                  Els ingressos de la majoria dels
                                                                               receptors de pensions contributives,
                                                                               el 55%, són inferiors al salari mínim
                                                                               interprofessional. Els que tenen in-
                                                                               gressos per sota del salari mitjà són
                                                                               encara molts més, un 90% del total.
                                                                               De mitjana, les pensions contributi-
                                                                               ves cobreixen poc més del 80% dels
                                                                               ingressos salarials previs. Són princi-
                                                                               palment les dones, que han tingut ni-
                                                                               vells salarials inferiors als dels ho-
                                                                               mes al llarg de les seves vides
                                                                               laborals i sovint han cotitzat menys
                                                                               anys i de manera més interrompuda,
                                                                               les més afectades per les pensions
                                                                               baixes. L’anunciada reforma del sis-
6                                                                                                                                                                   JA N’HI HA PROU!

                 Reformes laborals:                                                                                                                                                         CRONOLOGIES
                                                                                                                                                                                           DE LA RETALLADA
                                                                                                                                                                                          DE DRETS LABORALS


            30 anys de retallades de drets                                                                                                                                                 Principals regressions
                                                                                                                                                                                            en els drets laborals
                                                                                                                                                                                          1984. S’incorporen nous
✑ JA N’HI HA PROU!                                                                                                                                  sevol forma de prestamisme            tipus de contractes even-
                                                                                                                                                    laboral, d’ETT, que van ser           tuals i precaris.



U
          n moment com l’ac-                                                                                                                        legalitzades i es van estendre        1985. S’augmenta de 10 a 15
          tual de contínues mo-                                                                                                                     arreu els Països Catalans des         els anys mínims de cotitza-
          dificacions de la nor-                                                                                                                    de l’any 1994, passant a ser          ció per tenir dret a jubilació.
          mativa laboral és un                                                                                                                      part del nostre paisatge urbà.        1994. Legalització del pres-
bon moment per a girar la vista                                                                                                                     El llistat de retallades en els       tamisme laboral, les ETT.
enrere i fer balanç de les refor-                                                                                                                   drets laborals i les prestacions      Nova ampliació dels con-
mes laborals que s’han dut a                                                                                                                        continua amb els enduriments          tractes temporals, amb més
terme a l’Estat espanyol des de                                                                                                                     dels requisits per accedir a les      tipus de contractes d’obra i
la mort del dictador Francisco                                                                                                                      prestacions d’atur i jubilació,       eventuals.
Franco. I el resultat no pot ser                                                                                                                    que ha vist minvar les quanties,      Incorporació del contracte
més descoratjador: la classe                                                                                                                        la introducció lenta de múlti-        d’aprenentatge, sense cotit-
treballadora tenia més drets                                                                                                                        ples formes de contractes tem-        zació a la Seguretat Social.
laborals l’any 1976 que actual-                                                                                                                     porals i precaris, alguns d’ells      Legalització de l’acomiada-
ment, i els ha perdut durant les                                                                                                                    sense ni tan sols obligació de        ment dels treballadors en
tres dècades de monarquia                                                                                                                           cotització a la Seguretat Social,     situació de baixa mèdica.
parlamentària en cada una de                                                                                                                        i un rosari de bonificacions a        1997. Els treballadors en
les reformes laborals.                                                                                                                              les empreses en les cotitza-          situació de baixa que són a-
                                                                                                                                                    cions.                                comiadats no continuaran
LES INDEMNITZACIONS                  Desallotjament d’una fàbrica a Parets del Vallès (agost, 1986)                                                                                       rebent la prestació d’incapa-
ES REDUEIXEN A LA MEITAT                                                                                                                                Una simple lectura de les         citat temporal, sinó la d’atur.
Un repàs de la normativa de          anualitats. Actualment, el ma-        anualitats (en la gran majoria       criminant pel seu estat de sa-      reformes laborals d’aquests           Augment de les bonifica-
1976 ens duu a observar com,         teix treballador acomiadat de         de contractes). Per tant, la in-     lut. Aquesta actuació empresa-      30 anys posa en evidència             cions a la Seguretat Social
fruit de la pressió d’un potent      manera “improcedent” no pot           demnització s’ha reduït a la         rial va ser legalitzada a partir    que pràcticament s’ha retallat        per a les empreses.
moviment obrer, existien drets       triar si tornar a l’empresa o no,     meitat en només 30 anys de           de la Reforma Laboral de 1994,      els drets dels treballadors en        2002. Enduriment de les
laborals que actualment han          opció que està en mans de             monarquia constitucional.            fet que ha “legalitzat” alguns      tots els àmbits: en la contrac-       condicions per a l’accés a les
desaparegut, fins i tot de qual-                                                                                dels darrers escàndols medià-       tació, el control empresarial i       prestacions d’atur.
sevol debat públic en la matè-                                                                                  tics dels darrers mesos, com        l’acomiadament. Aquestes re-          2007. Enduriment de les
ria, realitat que ens podria fer         Un repàs de la normativa de 1976 ens                                   l’acomiadament d’un treballa-       tallades dels drets laborals          condicions per a l’accés a les
pensar que mai haurien existit                                                                                  dor amb diagnòstic de càncer        han tingut lloc en paral·lel          prestacions de jubilació i
a l’Estat espanyol.                      duu a observar com existien drets                                      de pulmó o d’una treballadora       amb un augment de la capaci-          reducció de les prestacions
                                                                                                                en estat de coma.                   tat de consum d’àmplies ca-           d’invalidesa.
    Però hem de recordar que             que actualment han desaparegut                                                                             pes de la població, que han           2010. Facilitats per no apli-
l’any 1976 un treballador aco-                                                                                  ALTRES COMPARACIONS                 vist augmentar els seus sala-         car Convenis Col·lectius.
miadat de manera “improce-           l’empresari, que haurà de pa-             A més a més, l’any 1976          ODIOSES                             ris mentre es precaritzava la         Extensió ETT a totes les
dent” tenia dret a triar entre       gar una indemnització clara-          l’empresari no podia acomia-         Però aquestes diferències abis-     seva situació en el mercat            branques productives.
quedar-se a l’empresa o una          ment inferior, de 45 dies, amb        dar el treballador si estava de      mals no només es troben en les      laboral, amb un augment de            Facilitats per pagar salaris
indemnització de 60 dies per         el límit de 3 anualitats i mitja, o   baixa mèdica, ja que la norma-       indemnitzacions. L’any 1976         la temporalitat i del poder e-        per sota del Conveni Col·lec-
any treballat, amb un límit de 5     de 33 dies, amb un límit de 2         tiva entenia que se l’estava dis-    estava totalment prohibit qual-     fectiu dels empresaris.               tiu

                                                                                                                                                                                           Evolució de l’acomia-
                                                                                                                                                                                           dament improcedent

Els drets i les millores no cauen del cel                                                                                                                                                 1977. Indemnització de 60
                                                                                                                                                                                          dies per any treballat, amb
                                                                                                                                                                                          el límit de 5 anualitats.
✑ JA N’HI HA PROU!                   l’economia es basa en la força                                                                                    Els darrers temps ens en-          El treballador té l’opció d’in-
                                     de treball que venen els obrers,                                                                               senyen, però, que una victòria        corporar-se de nou a l’em-



E
         ls drets socials contem-    aquests es comencen a orga-                                                                                    momentània pot acabar esde-           presa o d’optar per la in-
         poranis s’han aconse-       nitzar i a utilitzar instruments                                                                               venint una derrota si l’autoor-       demnització.
         guit només a través de      de pressió per a aconseguir                                                                                    ganització i la vigilància no és      1980. Indemnització de 45
         l’autoorganització i la     dignificar les seves vides. Quan                                                                               permanent. Malgrat l’èxit ro-         dies, amb el límit de 3,5 a-
lluita dels treballadors i treba-    aquesta consciència és substi-                                                                                 tund de vagues com la de 1988,        nualitats.
lladores. Cap d’aquests drets        tuïda pel fatalisme de pensar                                                                                  malgrat haver paralitzat l’In-        El treballador ja no té l’opció
ha estat atorgat pel poder polí-     que l’ofensiva antisocial és                                                                                   forme Abril per a la privatitza-      d’incorporar-se de nou a
tic sense que abans hi hagi          inevitable i que oposar-s’hi no                                                                                ció de la sanitat el 1991, mal-       l’empresa.
hagut una pressió important de       serveix per a res és quan els                                                                                  grat que els partits es veiessin      1994. Ampliació dels casos
les forces obreres en diversos       drets socials comencen a retro-                                                                                abocats a fer un pacte que ex-        d’aplicació de “l’acomiada-
camps. Aquesta perspectiva           cedir. Des de la consecució del                                                                                clogués les pensions de la lluita     ment objectiu”, amb indem-
pot semblar una obvietat però        dret a l’associació obrera, fins a                                                                             política, per la porta del dar-       nització de 20 dies.
és quelcom que es tendeix a          la jornada de vuit hores o l’es-      Imatge de La Canadenca, l’actual Endesa, al Paral·lel barceloní          rera s’han anat escolant amb          1997. Nou contracte “bonifi-
oblidar davant el discurs que        tabliment de la Seguretat So-                                                                                  comptagotes moltes d’aquelles         cat” (per col·lectius de do-
ens presenta l’estat com un ens      cial, les millores en la vida de      la principal elèctrica del país,     aconsegueix arrencar avenços        mesures que la mobilització           nes, aturats i majors de 45
neutral i arbitrari entre conflic-   treballadors i treballadores          desembocà en més de qua-             socials.                            popular massiva però puntual          anys) amb acomiadament
tes contraposats.                    han anat de la mà de les pàgi-        ranta dies de vaga general a                                             semblava haver aconseguit a-          de 33 dies, amb un límit de 2
                                                                           Barcelona, que s’estengué tam-          Tampoc és d’estranyar que        turar. Els sindicats oficials s’han   anualitats.
                                                                           bé puntualment per altres loca-      el franquisme promulgués la         dedicat a mercadejar a la baixa       Nova ampliació dels casos
    Els drets socials s’han aconseguit                                     litats. Malgrat que la vaga no va    Llei de Bases de la Seguretat       amb l’estat del qual ells matei-      d’aplicació de “l’acomiada-
                                                                           aconseguir tots els seus objec-      Social el 1963, dins un paquet      xos formen part a la pràctica         ment objectiu”.
    només a través de l’autoorganització                                   tius, sí que va servir per a una     de mesures destinades a atra-                                             2010. Extensió a tota la
                                                                           fita molt important de la qual       ure les simpaties dels treballa-        Construir moviment obrer i        població de l’acomiadament
   La classe treballadora co-        nes més glorioses del movi-           encara avui en dia ens en bene-      dors, mesos després de les va-      moviments socials autònoms,           de 33 dies, amb un límit de 2
mença a arrencar drets a l’estat     ment obrer.                           ficiem. L’estat va establir legal-   gues mineres a Astúries que         al marge de l’engranatge esta-        anualitats.
quan és conscient del paper                                                ment la jornada diària màxima        suposaren la reactivació de l’o-    tal, es presenta com una de les       Facilitats per a “l’acomiada-
que ocupa dins l’engranatge             El 1919 un conflicte localit-      de 8 hores. És una de les prin-      posició sindical a la dictadura i   condicions per a canviar l’ac-        ment objectiu”, amb 20 dies
econòmic. En el moment en            zat en una única empresa, La          cipals demostracions de com la       el naixement de les primigè-        tual dinàmica derrotista en el        amb un límit d’1 anualitat
què sorgeix la consciència que       Canadenca, que aleshores era          solidaritat entre treballadors       nies Comissions Obreres.            camp de la lluita social.

Recommended

Respuestas de simulacro de 60 preguntas para reubicación docente
Respuestas de simulacro de 60 preguntas para reubicación docenteRespuestas de simulacro de 60 preguntas para reubicación docente
Respuestas de simulacro de 60 preguntas para reubicación docentePOEL HERRERA BENDEZU
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 
Fundamentos VB - VBA
Fundamentos VB - VBAFundamentos VB - VBA
Fundamentos VB - VBAKudos S.A.S
 
Militancia No Tanca Vacances 08 1
Militancia No Tanca Vacances 08 1Militancia No Tanca Vacances 08 1
Militancia No Tanca Vacances 08 1agulla
 
Primeros Pasos En Second Life
Primeros Pasos En Second LifePrimeros Pasos En Second Life
Primeros Pasos En Second LifePaco López
 

More Related Content

Viewers also liked

Programação 11º B 2014 15
Programação 11º B 2014 15Programação 11º B 2014 15
Programação 11º B 2014 15margaridabt
 
Historia de usain bolt
Historia de usain boltHistoria de usain bolt
Historia de usain boltPaulo Souza
 
Gr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlânticoGr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlânticosilvartes
 
Semper noticias
Semper noticiasSemper noticias
Semper noticiaspablozalba
 
A língua mais falada do hemisfério sul
A língua mais falada do hemisfério sulA língua mais falada do hemisfério sul
A língua mais falada do hemisfério sulmiovi
 
1701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_2014
1701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_20141701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_2014
1701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_2014Marcio Colucci
 
Batismo de Mergulho - Try Scuba
Batismo de Mergulho - Try ScubaBatismo de Mergulho - Try Scuba
Batismo de Mergulho - Try ScubaArtur Lagoá
 
1802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_2014
1802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_20141802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_2014
1802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_2014Marcio Colucci
 
Recomendações de vacinas para cc
Recomendações de vacinas para ccRecomendações de vacinas para cc
Recomendações de vacinas para ccgisa_legal
 
CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10
CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10
CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10Antônio Fernandes
 

Viewers also liked (16)

Desenho raquel e miguel
Desenho raquel e miguelDesenho raquel e miguel
Desenho raquel e miguel
 
Rpt estrutura infograph_001
Rpt estrutura infograph_001Rpt estrutura infograph_001
Rpt estrutura infograph_001
 
Programação 11º B 2014 15
Programação 11º B 2014 15Programação 11º B 2014 15
Programação 11º B 2014 15
 
Historia de usain bolt
Historia de usain boltHistoria de usain bolt
Historia de usain bolt
 
Carta manifesto (manhã)
Carta manifesto (manhã)Carta manifesto (manhã)
Carta manifesto (manhã)
 
Gr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlânticoGr11 caminho do atlântico
Gr11 caminho do atlântico
 
Semper noticias
Semper noticiasSemper noticias
Semper noticias
 
Don du sang
Don du sangDon du sang
Don du sang
 
Bom demais
Bom demaisBom demais
Bom demais
 
A língua mais falada do hemisfério sul
A língua mais falada do hemisfério sulA língua mais falada do hemisfério sul
A língua mais falada do hemisfério sul
 
1701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_2014
1701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_20141701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_2014
1701 as10melhorescolocaes turma-1701_agosto_2014
 
Portada de Informática I
Portada de Informática IPortada de Informática I
Portada de Informática I
 
Batismo de Mergulho - Try Scuba
Batismo de Mergulho - Try ScubaBatismo de Mergulho - Try Scuba
Batismo de Mergulho - Try Scuba
 
1802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_2014
1802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_20141802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_2014
1802 as10melhorescolocaes turma-1802_agosto_2014
 
Recomendações de vacinas para cc
Recomendações de vacinas para ccRecomendações de vacinas para cc
Recomendações de vacinas para cc
 
CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10
CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10
CERTIFICADO PARTICIPAÇÃO EDUCADOR NOTA 10
 

More from agulla

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87agulla
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberagulla
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84agulla
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83agulla
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10agulla
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82agulla
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomagulla
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81agulla
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80agulla
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79agulla
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78agulla
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9agulla
 
Agulla 77
Agulla 77Agulla 77
Agulla 77agulla
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76agulla
 
Agulla 75
Agulla 75Agulla 75
Agulla 75agulla
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesagulla
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74agulla
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7agulla
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73agulla
 
Agulla 72
Agulla 72Agulla 72
Agulla 72agulla
 

More from agulla (20)

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liber
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothom
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9
 
Agulla 77
Agulla 77Agulla 77
Agulla 77
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76
 
Agulla 75
Agulla 75Agulla 75
Agulla 75
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentes
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73
 
Agulla 72
Agulla 72Agulla 72
Agulla 72
 

Contra la retallada de les pensions

  • 1. JA N’HI HA PROU! Edició especial de les publicacions Catalunya, l’Accent i la Directa GENER 2011 - 40.000 EXEMPLARS - DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA Les pensions, amenaçades pel govern Després de la reforma laboral, ara volen passar les tisores per les pensions i amenacen amb una privatització de la sanitat. Els bancs i els seus fons privats de pensions, principals beneficiaris del clima d’incertesa. E l Govern espanyol ha previst per al proper 28 de gener aprovar una retallada en l’edat de jubila- ció i situar-la als 67 anys. Mig any després de la vaga general, i un cop aprovada la reforma laboral, l’objectiu del govern és retallar les pensions. Mentre això passa, cada vegada se sent més el discurs de pluja fina sobre un “inevitable” pagament dels ser- veis sanitaris per part dels malalts. L’actual Govern espanyol, tal com abans feren alguns països com ara Xile durant l’època de Pinochet, ha esdevingut un apli- cat alumne de les directrius neoliberals. Gener de mobilitzacions Economistes denuncien 30 anys de contra la retallada pàg. 3 les mentides de l’estat 4-5 pàg. retallades socials pàg. 6 D E L esenes de plataformes d’arreu del territori s’han n l’ofensiva per a retallar les pensions, a política pac- coordinat per establir un calendari de mobilitzacions la propaganda governamental ha uti- tista dels sindi- per aquest proper mes de gener. L’objectiu d’aques- litzat diverses fal·làcies com per cats oficials, la tes mobilitzacions és ajudar a generar un clima social sufi- exemple basar exclusivament un suposat dretanització política i cientment contestatari per tal que el govern decideixi sus- problema d’equilibri financer de la Segure- el procés d’integració pendre l’aprovació del decret sobre pensions. L’objectiu de tat Social en l’envelliment de la població, o europea han suposat fons d’aquestes mobilitzacions també és el de subvertir insinuar que les pensions actuals són in- Vicenç Navarro importants retallades l’actual dinàmica derrotista en el camp social i començar a sostenibles quan és un dels sistemes amb retribucions més en drets laborals. Ras engruixir el múscul de la classe treballadora per plantar ca- baixes de l’occident europeu. Diversos economistes ho de- i curt, la classe obrera Assemblea de Roca (1976) ra a les polítiques antisocials. nuncien en publicacions silenciades pels grans mitjans. tenia més drets laborals el 1976 que avui en dia.
  • 2. 2 JA N’HI HA PROU! Aturem la retallada de les pensions JA N’HI HA PROU, LES NOSTRES VIDES NO SÓN UN NEGOCI! Qui hi ha al darrera D esprés de la vaga ge- ments s’amaga una voluntat litat, relaxar les lleis d’immi- públic representa un model neral del 29 de se- especulativa i neoliberal: eli- gració, reduir la precarietat i de solidaritat i redistribució d’aquesta publicació? tembre del 2010, el Govern espanyol con- minar el sistema públic de pensions i substituir-lo per fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin que, lluny de ser el millor pos- sible, aconsegueix disminuir tinua amb la seva política de plans privats de pensions en més, ja que així es podria la desigualtat que imposa el D es de ja fa molts mesos, un seguit de col·lectius i orga- retallades socials i, lluny de mans del capital financer incrementar el nivell de cotit- capitalisme. nitzacions socials hem iniciat dinàmiques de treball de derogar la Reforma laboral o (bancs, caixes i assegurado- zació i es milloraria el nivell denúncia i autoorganització davant la crisi. Denun- els Plans d’ajust del sector res), els mateixos que ens han de pensions existent. L’aprovació de la reforma ciem no només que la crisi l’estem pagant els treballadors i públic, ha engegat noves reta- està prevista pel 28 de gener i treballadores mentre que els qui l’han provocada són qui llades socials (com l’acaba- davant aquest nou atac cre- amb més lleugeresa se n’estan sortint, sinó també que ment de les ajudes als aturats Fem una crida a fer sentir la nostra iem que són la lluita i la mobi- aquestes crisis són inherents al sistema capitalista, i que i les privatitzacions d’aero- lització unitàries les que ens aprofitant l’actual crisi s’està intentant imposar les polítiques ports). La darrera, i possible- veu d’una forma clara i contundent permetran encarar amb força neoliberals i antisocials que el capitalisme fa temps que ment la més greu d’aquestes un moment històric, on amb somia. retallades socials serà la Re- a les mobilitzacions que es faran la nostra acció i determinació A banda d’això, també treballem per l’autoorganització forma del sistema públic de pensions, incrementant l’edat arreu del territori del 17 al 23 haurem de demostrar en qui- na societat volem viure. La de dels treballadors i treballadores, conscients que les conques- tes socials no han vingut mai atorgades per poders polítics de jubilació i el període neces- sari de cotització. Això impli- de gener i en les mobilitzacions l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjan- aliens sinó arrancades a l’estat per la força de les organitza- carà que aquells que ara som generals del 27 de gener çant el repartiment de la ri- cions obreres. Per això hem impulsat un seguit de mobilitza- treballadors, i molt especial- quesa, el treball i la solidaritat cions i d’espais de participació on poder proposar les accions ment els joves i les dones, tin- portat a la crisi i que prete- Si amb un sistema públic el ens permeti desenvolupar en per intentar subvertir la dinàmica derrotista a què ens volen drem pensions de jubilació nen, dia a dia, fer de les nos- 73,5% de les pensions està al llibertat la nostra vida. sotmetre les forces del capitalisme. cada vegada més baixes. tres vides un negoci per enri- llindar de la pobresa i més del quir-se encara més. Ens 10% d’avis i àvies no reben Fem una crida a fer sentir És en aquesta doble línia que ens hem coordinat per pro- Per dur a terme aquesta menteixen quan diuen que el cap ingrés, què podria arribar la nostra veu d’una forma cla- testar contra la retallada de les pensions i per dir que ja n’hi nova retallada, la classe polí- sistema de pensions farà fal- a passar amb un sistema pri- ra i contundent a les mobilit- ha prou de retrocedir i que ara és l’hora de plantar cara i fer tica, molts dels “experts” eco- lida, perquè no és el nombre vat? Les pensions públiques zacions que es faran arreu del un cop de força per aturar l’onada antisocial que ens cau al nomistes que ens van vendre de treballadors el que deter- representen un pilar fona- territori durant la setmana del damunt. les receptes que ens han por- mina la sostenibilitat de les mental del nostre sistema de 17 al 23 de gener i en la jor- tat a aquesta crisi i la major pensions, sinó la seva capaci- drets socials i s’ha aconseguit nada de mobilitzacions gene- Som plataformes i col·lectius d’arreu del territori. L’As- part dels mitjans de comuni- tat de produir riquesa, capaci- gràcies a la lluita obrera sos- rals convocada pel 27 de ge- semblea de Barcelona i la Plataforma pels Drets Socials de cació, ens intenten convèncer tat que cada vegada és major. tinguda durant molts anys ner. València. La Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona i la Pla- del fet que l’actual sistema I si el que falta són treballa- d’esforç i en condicions políti- taforma de Lluita contra les Retallades d’Alacant. Les Coordi- públic de pensions és inviable, dors cotitzants, sembla que ques molt difícils per la mil- ATUREM LA RETALLADA nadores Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la a causa de l’envelliment de la amb un 20% d’atur el que cal lora de les nostres condicions DE LES PENSIONS Plana i del Camp de Tarragona. Col·lectius de Lleida i població, pronosticant la seva no és allargar l’edat de jubila- de vida. En temps on s’imposa Ja n’hi ha prou, Mallorca. Assemblees comarcals pels drets socials de l’A- suposada insostenibilitat. Pe- ció dels 65 als 67 anys, sinó l’individualisme i el benefici les nostres vides noia, del Garraf, del Penedès i del Maresme. Els moviments rò darrere d’aquests argu- polítiques d’ocupació de qua- privat, el sistema de pensions no són un negoci! populars de Sabadell i Terrassa, l’Assemblea de Barri de Sants. I desenes de col·lectius que arreu s’estan sumant dia a dia a participar en les mobilitzacions d’aquest gener i a repartir els 40.000 exemplars d’aquesta publicació. I la publicació que teniu a les mans l’hem elaborat els equips de redacció de tres publicacions vinculades als movi- ments populars: el Catalunya -portaveu de la Confederació General del Treball de Catalunya i les Illes Balears-, L’ACCENT -periòdic quinzenal de l’esquerra independentista- i el set- manari La Directa -publicació dels moviments socials-. www.revistacatalunya.cat - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat 977 340 883 (dimecres tarda). Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus www.laccent.cat - ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 981 697 Distribució: 615 544 715 Publicitat: 616 073 328. c. Maldonado, 46 baixos, 46001 València. c. Tordera, 34 baixos, 08012 Barcelona SETMANARI DE COMUNICACIÓ DIRECTA www.setmanaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info 935 270 982 - 661 493 117 c. Radas 27, 08004 Barcelona
  • 3. JA N’HI HA PROU! 3 Comença la batalla per les pensions ✑ JA N’HI HA PROU! ment drets socials. Però n’hi ha més. Una d’elles gira al vol- E l 28 de gener el Govern tant del fet que aquetes me- espanyol pretén tancar sures semblen cercar promo- una proposta de refor- ure els anomenats “plans de ma del sistema públic pensió privats”. Aquests, en de pensions que traslladarà al definitiva, són simplement Congrés de diputats per a la plans d’estalvi gestionats per seva aprovació. Si es concreten entitats financeres. Actual- les propostes que han trans- ment, en el conjunt del pla- cendit en les diverses reunions neta, algunes de les principals del pacte de Toledo, les pen- reserves de capital estan en sions perdran entre un 20 i un aquests plans privats que, a 30% de poder adquisitiu i una l’Estat espanyol, els gestionen part de la població veurà res- les mateixes entitats que fa tringit el seu dret a accedir-hi. anys aventuren el col·lapse La contestació social a aques- del sistema públic de pensi- tes mesures seran claus per al ons. Paradoxalment, a dife- desenllaç final de la batalla que rència de la Seguretat Social s’obre entorn un dret social tan que mai ha tingut dèficit, els bàsic com són les pensions. plans de pensions privats so- vint han perdut part del seu La Reforma de la Seguretat valor, com l’any 2008 que van Social que està preparant el caure un 9% i el 2010 al vol- Govern espanyol serà la reta- tant d’un 2,6%. De fet, única- llada més important dels dar- deixarà de cobrar entre un 30 i da en el marc del Pacte de To- El Govern espanyol prepa- En definitiva, la reforma de ment els plans de més de 15 rers 30 anys. Una devaluació un 40% de la pensió, mentre ledo és l’ampliació del període ra a més la restricció de la la seguretat social portarà a anys d’antiguitat, que són la de drets que es dóna en el greu que la penalització actual os- que es demana per tenir una viduïtat només per a aquells una minva considerable del minoria, han donat rendibili- context social en el que el 55% cil·la entre el 12 i el 18%. pensió del 100%, que passarà cònjuges que depenguin eco- poder adquisitiu de les pen- tats superiors a la inflació. dels actuals 35 anys a 40 nòmicament de forma abso- sions i en limitarà l’accés a anys. Aquest canvi afectarà luta del treballador mort, i es una part de la població treba- Només un suport ampli de Serà la retallada més important previsiblement a tots els tre- preparen noves restriccions lladora. Les implicacions polí- la campanya de mobilitzacions balladors, atenent al fet que de les invalideses, mitjançant tiques d’aquestes mesures ciutadanes i de la possible vaga dels darrers 30 anys probablement es reduirà la la modificació de la forma de són moltes i profundes. Per general previstes per aquest pensió un 2% per cada any càlcul i a través de les direc- una banda, s’empitjoren unes gener podran aturar o condi- dels pensionistes actuals no Una segona mesura plante- que no s’arribi als 40 de cotit- trius als tribunals mèdics per percepcions per jubilació que cionar la proposta de reforma arriben al Salari Mínim Inter- jada és l’ampliació del període zació, reduint una mitja del tal que donin menys baixes i ja són les més baixes de l’Eu- plantejada des del govern i el professional. La prestació de de cotitzacions que s’agafa per 10% més les prestacions. declarin menys incapacitats. ropa dels 15, retallant nova- parlament espanyols. jubilació novament serà la més a calcular la prestació (base afectada, i no només amb l’a- reguladora), que passarà dels PRINCIPALS PUNTS DE LA REFORMA DE LA SEGURETAT SOCIAL PROPOSADA ugment de l’edat ordinària als actuals 15 anys a 20 anys. PRESTACIÓ FINS ARA PROPOSTA DE REFORMA PROPOSTA CEOE 67 anys, sinó sobretot amb im- Segons les estadístiques que Jubilació portants modificacions del càl- elabora la mateixa Seguretat - Edat ordinària de jubilació 65 anys 67 anys 70 anys cul que reduiran fins a un 30% Social, aquesta mesura reduirà les prestacions finals. un 8,3% les prestacions finals - Mínim cotització per jubilació 15 anys 20 anys 25/30 anys del conjunt dels pensionistes. - Cotització per tenir 100% jubilació 35 anys 40 anys 50 anys La modificació de l’edat or- També es pretén ampliar de 15 - Cotitzacions per calcular jubilació 15 anys 20/25 anys Tota la vida dinària de jubilació a 67 anys a 20 anys el període mínim per Jubilació parcial Augment requisits, restriccions causarà una penalització de a tenir dret a la jubilació. A- Viduïtat dos anys més a totes les perso- quest augment pot deixar sen- - Dret a la prestació casats No cal dependència Han de dependre econòmicament Important reducció nes que es jubilin anticipada- se dret a aquesta prestació a Invalidesa ment (reducció d’entre un 6% i totes aquelles persones, sobre- - Dret a la prestació Es farà dependre la pensió de les cotitzacions un 8% per any). Aquest fet tot dones i precaris, amb vides Subsidi d’atur majors 52 anys reduirà entre un 12% i un 16% laborals més baixes. - Dret a la prestació Augment requisits, restriccions les actuals prestacions. Així, Recàrrec manca de mesures en Accidents de Treball una persona que vulgui jubilar- Una altra mesura anunci- se anticipadament als 62 anys ada i aparentment ja acorda- - Dret al recàrrec Possible progressiva eliminació ✑ JA N’HI HA PROU! L’atac a la jubilació, una retallada També és important recor- dar com el 1985 la quantia a L a Seguretat Social és un percebre es calculava fent la terreny especialment sen- sible, ja que afecta les més de la Seguretat Social mitja dels dos millors anys dels darrers 10 anys (a triar pel tre- rendes de les capes socials més ballador), després va augmen- vulnerables. Els diferents go- verses reformes. En cadascuna ceben les visions més catastro- ledo de 1995. En definitiva, per poder mantenir-se. Però a- tar per ser la mitja dels darrers verns espanyols posteriors al de les modificacions legals els fistes i conservadores i que, de a la majoria de la població sig- quest concepte solidari està 8 anys, per incrementar-se a 10 franquisme han anat promul- mateixos agents socials sig- moment, mai ha existit- i fer, nifica treballar més anys per a en crisi, amb les contínues re- anys, i posteriorment als 15 gant lleis que han dificultat l’ac- nants (Govern, patronals i sin- per fi, sostenible el sistema. rebre menys prestacions. tallades en aquestes presta- anys actuals. cés de la població a les presta- dicats CCOO i UGT) han argu- cions en els darrers anys. A cions i refent els càlculs de les mentat els canvis sobre la base L’enduriment gradual de les LA JUBILACIÓ, SEMPRE inicis dels anys 80 es podia Alhora, el 2007 es va res- pensions per aconseguir im- d’unes suposades millores molt condicions per percebre pres- EN EL PUNT DE MIRA accedir a la prestació havent tringir considerablement l’ac- portants reduccions. Com a re- difícilment apreciables, però tacions i a la seva reducció pro- Les pensions de jubilació pro- cotitzat només 8 anys, límit cés a la jubilació parcial, la més sultat, actualment la majoria sobretot han defensat les con- gressiva (tant en les presta- venen del reconeixement so- que va augmentar a 10 anys el beneficiosa pels treballadors dels pensionistes no arriben als tínues retallades en presta- cions d’atur com en les de cial del fet que a partir de 1985, a 12,5 anys el 1997, i que menors de 65 anys i creada per 600 € mensuals. cions i drets socials apel·lant a jubilació, viduïtat o incapaci- determinada edat els treba- actualment es troba en 15 preservar els drets en proces- la responsabilitat de la ciutada- tat), ha tingut en els darrers lladors ja no han de prestar anys. Milers de treballadors sos d’acomiadaments col·lec- La Seguretat Social ha vis- nia per contenir un suposat anys una preocupant accelera- serveis i tenen dret a una s’han quedat sense prestació tius, amb un enduriment gene- cut en les darreres dècades di- dèficit públic -que només per- ció a partir dels Pactes de To- prestació substitutiva per a a causa d’aquestes reformes. ral dels requisits per accedir-hi.
  • 4. 4 JA N’HI HA PROU! Economistes de prestigi despu Nombrosos economistes de ✑ JA N’HI HA PROU! fins i tot durant la crisi actual, prestigi internacional s’han quan s’han perdut, al conjunt L’ posicionat darrerament en argument demogrà- de l’Estat, més d’un milió de contra la reforma del sistema fic per a justificar la cotitzants. Per a poder dir si públic de pensions impulsada privatització de les aquest es pot mantenir, cal pel govern espanyol. Plante- pensions. tenir presents tots els factors gen que els arguments utilit- Des de fa 15 anys s’argumenta que el condicionen i els dife- zats per a justificar la que l’envelliment de la pobla- rents problemes que els poden reforma, plens de falsedats i ció farà perillar la suficiència condicionar. mitges veritats, són un dels econòmica del sistema de exemples més clars del frau pensions. L’increment de jubi- De quins factors depèn l’equi- intel·lectual en que es basa lats/des i la reducció de la libri financer del sistema de la política actual. És fals, natalitat faran disminuir el pensions? diuen, que mantenir el sis- nombre de cotitzants a la Se- Els ingressos que nodreixen el tema públic de pensions guretat Social mentre creixe- sistema públic de pensions a actual comporti costos que ran aquells/es que en cobren través de la Seguretat Social enfonsaran l’economia a mig una pensió. Això provocarà depenen de les cotitzacions termini. Darrere aquests que no hi hagi prous recursos socials, aportades per la po- arguments hi ha la voluntat per a finançar el conjunt de blació que treballa. El volum de traspassar als bancs el pensions públiques. d’aquests ingressos no només control de l’estalvi col·lectiu depèn de l’envelliment. Altres en forma de plans de pen- Com influeix l’envelliment de factors que també el condicio- sions privats. L’alternativa ha la població en la taxa de de- nen són: - El nivell d’ocupació de ser garantir un sistema de pendència? i d’atur existents; - El nivell pensions basat en l’equitat i L’envelliment de la població salarial; - El volum d’activitat la solidaritat entre genera- comporta un increment de la econòmica i la seva evolució al cions. Tot això és possible taxa de dependència, és a dir, llarg del temps, és a dir, el fer-ho. Vicenç Navarro, Juan del número de pensionistes en creixement econòmic; - La dis- Torres López i Alberto Gar- relació el de cotitzants. Aquest tribució de la renda; - La quali- zón Espinosa (*) ho exposen increment implica que cada tat de l’ocupació; - La produc- en un llibre publicat recent- treballador que cotitza sufragui tivitat del treball; - L’extensió ment, on destrien les claus les pensions de cada vegada de l’economia submergida; - per entendre la proposta de més persones. Augmenten, La taxa d’ocupació i de treball reforma de les pensions. doncs, les despeses (pensions femení. Només quan tots o la satisfetes) mentre cauen els majoria d’aquests factors evo- ingressos (cotitzacions efectua- lucionessin negativament po- des) generant el desequilibri dria parlar-se de problemes Segons l’informe de La Caixa de l’any 1995, el 2005 el principals amenaces a l’equili- financer del sistema de pen- financers en el sistema públic bri financer del sistema públic dèficit de la Seguretat Social havia de ser del -2,6% del sions. de pensions. de pensions. PIB el 2005 i, segons el BBVA, de -1,61%. En realitat va tenir un superàvit del 0,33% i, comptant només la part Com influeix la qualitat de l’o- contributiva, del 3,39%. L’estudi de FUNCAS del 2007, L’envelliment de la població establia que el 2011 començaria el dèficit. De moment cupació? La generalització de l’ocupació no necessàriament comporta sabem que el superàvit continua aquest 2010 (per exem- precària o de baixa qualitat ple, del 0,9% del PIB el setembre de 2010 -9,48 milions també afecta molt negativa- un desequilibri financer del sistema €) i es preveu també superàvit pel 2011. ment a l’equilibri financer del (FONT: Elena Idoate, Seminari Taifa) sistema públic de pensions per- de pensions què implica salaris més reduïts. Això suposa un menor nivell de Vicenç Navarro És inevitable que l’envelli- Com afecta l’atur en el sis- des. Per tant, fins i tot en condi- produeixi aquest creixement, cotitzacions socials. ment de la població afecti de tema de pensions? cions d’un marcat envelliment, pot suposar un procés de des- manera negativa el sistema Els alts nivells d’atur, especial- el sistema públic de pensions trucció de recursos i de deterio- de pensions? ment en la població jove, i d’a- pot quedar plenament asse- rament econòmic. Els anàlisis No. L’envelliment de la població turats/des de llarga durada gurat si l’economia és capaç de dels defensors de la privatitza- no necessàriament comporta redueixen els ingressos a la garantir ritmes adequats d’acti- ció de les pensions es basen en un desequilibri financer del sis- Seguretat Social. Els/les atura- vitat. Amb tot, cal remarcar que una anàlisis del creixement eco- tema de pensions. L’augment des no poden cotitzar i, en con- la mera existència de taxes po- nòmic a partir de l’evolució del del número de pensionistes es seqüència, no poden dedicar sitives de creixement econòmic PIB. L’experiència ha mostrat pot compensar modificant al- recursos al sistema de pen- no garanteix per si sola la viabi- que les seves previsions no es tres factors que també incidei- sions. Per contra, la disminució litat del sistema ni l’assoliment poden considerar ni creïbles ni xen en l’equilibri entre ingres- de l’atur permetria incrementar d’un major progrés econòmic i rigoroses i que no han estat sos i despeses de la Seguretat notablement els ingressos i en social. El creixement econòmic capaços de proporcionar pre- Social. facilitaria l’equilibri. mesurat únicament a partir de diccions realistes. Juan Torres López Què és l’equilibri financer del Com influeix la distribució de sistema de pensions? S’anomena equilibri financer La disminució dels salaris reals que la renta a la inviabilitat del sistema? del sistema de pensions a la si- s’arrossega des de fa anys i l’increment La desigual distribució de la tuació on els ingressos gene- renta afecta molt negativament rats pel propi sistema són sufi- dels beneficis empresarials minva la el manteniment de l’equilibri cients per fer front al pagament financer de les pensions. La dis- de les pensions. L’equilibri fi- quantia recaptada de cotitzacions socials minució dels salaris reals que nancer existeix quan les cotit- s’arrossega des de fa anys i l’in- zacions socials en un determi- Quin paper té la major o l’evolució del Producte Interior crement dels beneficis empre- nat moment són suficients per menor capacitat de generar Brut (PIB) no té en compte va- sarials minva la quantia recap- fer front a les pensions d’aquest activitat econòmica sobre el riables com la qualitat de l’acti- tada de cotitzacions socials. A mateix moment. Fins ara, a- sistema de pensions? vitat econòmica, les activitats l’Estat espanyol la caiguda de quest equilibri mai ha perillat i Quan el nivell d’activitat d’una no monetàries, els danys al me- més d’un 10% en els darrers 30 el sistema públic de pensions economia és alt, les cotitzacions di ambient o el malbaratament anys de la participació dels Alberto Garzón Espinosa sempre ha generat superàvit, socials solen ser també eleva- de recursos. Segons com es salaris en el PIB és una de les
  • 5. JA N’HI HA PROU! 5 llen la reforma de les pensions Com influeix en les pensions cada que, ja amb 60 anys, té un sions són aquells que tenen un la baixa participació de les nivell de salut similar a la del menor percentatge de població dones en el mercat de tre- ball? professor universitari als 70. Proposar una edat de jubilació S’han utilitzat sovint les prejubilacions de 50 a 65 anys treballant. Les prejubilacions danyen la viabili- Els ingressos que financen les igual per a tothom amb inde- per a reduir plantilles i la massa salarial. tat de la Seguretat Social. La pensions vénen de les cotitza- pendència del desgast i condi- precarietat laboral dels joves, cions socials dels treballadors i cions de salut que comporten Prejubilar un treballador amb molts que els comporta feines inesta- de les quotes empresarials. les diferents feines és profun- bles, implica unes cotitzacions Depenen, per tant, del volum dament injust. anys d’antiguitat minva les cotitzacions socials baixes i discontínues. d’ocupació que hi hagi en una Aquesta precarietat, lluny d’as- economia. Per això és impor- Algunes conseqüències de anys més que un petit burgès Com afecta en les pensions la segurar l’estabilitat dels treba- tant que hi hagi la major taxa l’endarreriment obligatori de que, alhora, viu 2 anys més que discriminació salarial basada lladors de més edat, és fruit del d’ocupació possible. A l’Estat l’edat de jubilació. un professional de classe mitja en l’edat? creixent poder empresarial i fa- espanyol la taxa de participació En el nostre país, els anys de alta, que viu 2 anys més que un A l’Estat espanyol s’han utilitzat cilita la reducció general de femenina en el mercat de tre- vida d’una persona depenen de treballador no qualificat, que molt sovint les prejubilacions salaris i de capacitat de defensa ball és una de les més baixes de la seva classe social. En gene- viu 2 anys més que un treballa- per a reduir plantilles i la massa del conjunt dels treballadors. la UE. Si fos similar a la de Suè- ral, un gran empresari viu 2 dor no qualificat amb més de 5 salarial. Prejubilar un treballa- anys d’atur. La diferència entre dor amb molts anys d’antiguitat el primer i l’últim és de 10 anys, que, en el millor dels casos és Extret del llibre: ¿Están en peligro las Una edat de jubilació igual per a una de les mortalitats diferen- cials més elevades de la UE (la substituït per un de jove amb menor salari, minva les cotitza- pensiones públicas?. ATTAC 2010 // 3 euros // 72 pàgs. // (http;//www.attac.es) tothom amb independència del desgast mitjana és de 7 anys). Una per- cions a la Seguretat Social. A (*) V. Navarro, és catedràtic de la John sona treballadora no qualifi- més, el treballador prejubilat Hopkins University (EUA) i de la Pompeu i condicions de salut que comporten les cada cotitza per pagar les pen- passa de cotitzant a beneficiari, Fabra (Barcelona); J. Torres, és catedràtic sions els mateixos anys que un afectant els comptes de la Se- d’economia de la Universidad de Sevilla; diferents feines és profundament injust professional que li sobreviurà 6 guretat Social. De fet, els estats A. Garzón, és llicenciat en Ciències Econó- anys. amb majors despeses en pen- miques. cia, en canvi, hi hauria tres milions de treballadores més cotitzant, amb el consegüent increment d’ingressos a la Se- guretat Social. Les pensions a l’Estat espanyol És bo allargar la vida laboral? Aquesta mesura afecta a tothom igual? no són gens generoses Què succeeix quan hi ha un Allargar la vida laboral pot ser volum elevat d’economia sub- un benefici per a un catedràtic ✑ JA N’HI HA PROU! tema públic de pensions, mergida? d’universitat, que gaudeix amb que comportarà una dis- C L’activitat econòmica que es la seva feina. En canvi, exigir-li om en d’altres drets socials, l’Es- minució d’entre el 20% i el desenvolupa fora de la llei, com 2 o 5 anys més de treball a una tat espanyol se situa a la cua de 30% de les pensions en- la denominada economia sub- persona de neteja de la ma- la Unió Europea dels 15 (UE-15) cara agreujarà més aques- mergida, no genera cotitza- teixa universitat, que ha fet una en les pensions de jubilació. L’anun- ta situació i incrementarà cions socials. Per tant, no con- feina pesada i repetitiva tota la ciada reforma del sistema públic de les taxes de pobresa i ex- tribueix al sosteniment del seva vida, és una injustícia. De pensions incrementarà encara més clusió social en la tercera sistema públic de pensions. En fet, varis estudis epidemiolò- aquesta diferència. edat. paral·lel, el frau en la contrac- gics demostren com la salut del tació generalment també min- professional universitari als 70 A l’Estat espanyol la pensió contri- Fins i tot ara, abans de va la recaptació de recursos per anys és molt millor que la d’una butiva mitjana, és a dir, les obtingu- les retallades anunciades, al sistema públic de pensions. treballadora manual no qualifi- des després d’haver cotitzat durant l’Estat espanyol es troba a la vida laboral, és de 778,3 € nets al la cua de la UE en els re- mes, amb 14 pagues. Aquesta xifra se cursos que dedica a les situa molt per sota del salari mitjà a pensions. Hi dedica només temps complert que, l’any 2010, el 9% del PIB, mentre la ronda els 1400 € (un dels més baixos mitjana de la UE-15 és del de la UE-15 i la meitat dels d’Anglate- 12%. La seva despesa per rra o Holanda). Del total de pensio- cada pensionista és de nistes, el 27,5% cobren la pensió 995€, la més baixa de la mínima amb complements. Les quan- UE-15, lluny dels 2.785 € de ties mínimes més freqüents oscil·len França. entre 557,5€ i 725,2€, per a jubilació, i 587,8€, per viduïtat. Els ingressos de la majoria dels receptors de pensions contributives, el 55%, són inferiors al salari mínim interprofessional. Els que tenen in- gressos per sota del salari mitjà són encara molts més, un 90% del total. De mitjana, les pensions contributi- ves cobreixen poc més del 80% dels ingressos salarials previs. Són princi- palment les dones, que han tingut ni- vells salarials inferiors als dels ho- mes al llarg de les seves vides laborals i sovint han cotitzat menys anys i de manera més interrompuda, les més afectades per les pensions baixes. L’anunciada reforma del sis-
  • 6. 6 JA N’HI HA PROU! Reformes laborals: CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS 30 anys de retallades de drets Principals regressions en els drets laborals 1984. S’incorporen nous ✑ JA N’HI HA PROU! sevol forma de prestamisme tipus de contractes even- laboral, d’ETT, que van ser tuals i precaris. U n moment com l’ac- legalitzades i es van estendre 1985. S’augmenta de 10 a 15 tual de contínues mo- arreu els Països Catalans des els anys mínims de cotitza- dificacions de la nor- de l’any 1994, passant a ser ció per tenir dret a jubilació. mativa laboral és un part del nostre paisatge urbà. 1994. Legalització del pres- bon moment per a girar la vista El llistat de retallades en els tamisme laboral, les ETT. enrere i fer balanç de les refor- drets laborals i les prestacions Nova ampliació dels con- mes laborals que s’han dut a continua amb els enduriments tractes temporals, amb més terme a l’Estat espanyol des de dels requisits per accedir a les tipus de contractes d’obra i la mort del dictador Francisco prestacions d’atur i jubilació, eventuals. Franco. I el resultat no pot ser que ha vist minvar les quanties, Incorporació del contracte més descoratjador: la classe la introducció lenta de múlti- d’aprenentatge, sense cotit- treballadora tenia més drets ples formes de contractes tem- zació a la Seguretat Social. laborals l’any 1976 que actual- porals i precaris, alguns d’ells Legalització de l’acomiada- ment, i els ha perdut durant les sense ni tan sols obligació de ment dels treballadors en tres dècades de monarquia cotització a la Seguretat Social, situació de baixa mèdica. parlamentària en cada una de i un rosari de bonificacions a 1997. Els treballadors en les reformes laborals. les empreses en les cotitza- situació de baixa que són a- cions. comiadats no continuaran LES INDEMNITZACIONS Desallotjament d’una fàbrica a Parets del Vallès (agost, 1986) rebent la prestació d’incapa- ES REDUEIXEN A LA MEITAT Una simple lectura de les citat temporal, sinó la d’atur. Un repàs de la normativa de anualitats. Actualment, el ma- anualitats (en la gran majoria criminant pel seu estat de sa- reformes laborals d’aquests Augment de les bonifica- 1976 ens duu a observar com, teix treballador acomiadat de de contractes). Per tant, la in- lut. Aquesta actuació empresa- 30 anys posa en evidència cions a la Seguretat Social fruit de la pressió d’un potent manera “improcedent” no pot demnització s’ha reduït a la rial va ser legalitzada a partir que pràcticament s’ha retallat per a les empreses. moviment obrer, existien drets triar si tornar a l’empresa o no, meitat en només 30 anys de de la Reforma Laboral de 1994, els drets dels treballadors en 2002. Enduriment de les laborals que actualment han opció que està en mans de monarquia constitucional. fet que ha “legalitzat” alguns tots els àmbits: en la contrac- condicions per a l’accés a les desaparegut, fins i tot de qual- dels darrers escàndols medià- tació, el control empresarial i prestacions d’atur. sevol debat públic en la matè- tics dels darrers mesos, com l’acomiadament. Aquestes re- 2007. Enduriment de les ria, realitat que ens podria fer Un repàs de la normativa de 1976 ens l’acomiadament d’un treballa- tallades dels drets laborals condicions per a l’accés a les pensar que mai haurien existit dor amb diagnòstic de càncer han tingut lloc en paral·lel prestacions de jubilació i a l’Estat espanyol. duu a observar com existien drets de pulmó o d’una treballadora amb un augment de la capaci- reducció de les prestacions en estat de coma. tat de consum d’àmplies ca- d’invalidesa. Però hem de recordar que que actualment han desaparegut pes de la població, que han 2010. Facilitats per no apli- l’any 1976 un treballador aco- ALTRES COMPARACIONS vist augmentar els seus sala- car Convenis Col·lectius. miadat de manera “improce- l’empresari, que haurà de pa- A més a més, l’any 1976 ODIOSES ris mentre es precaritzava la Extensió ETT a totes les dent” tenia dret a triar entre gar una indemnització clara- l’empresari no podia acomia- Però aquestes diferències abis- seva situació en el mercat branques productives. quedar-se a l’empresa o una ment inferior, de 45 dies, amb dar el treballador si estava de mals no només es troben en les laboral, amb un augment de Facilitats per pagar salaris indemnització de 60 dies per el límit de 3 anualitats i mitja, o baixa mèdica, ja que la norma- indemnitzacions. L’any 1976 la temporalitat i del poder e- per sota del Conveni Col·lec- any treballat, amb un límit de 5 de 33 dies, amb un límit de 2 tiva entenia que se l’estava dis- estava totalment prohibit qual- fectiu dels empresaris. tiu Evolució de l’acomia- dament improcedent Els drets i les millores no cauen del cel 1977. Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats. ✑ JA N’HI HA PROU! l’economia es basa en la força Els darrers temps ens en- El treballador té l’opció d’in- de treball que venen els obrers, senyen, però, que una victòria corporar-se de nou a l’em- E ls drets socials contem- aquests es comencen a orga- momentània pot acabar esde- presa o d’optar per la in- poranis s’han aconse- nitzar i a utilitzar instruments venint una derrota si l’autoor- demnització. guit només a través de de pressió per a aconseguir ganització i la vigilància no és 1980. Indemnització de 45 l’autoorganització i la dignificar les seves vides. Quan permanent. Malgrat l’èxit ro- dies, amb el límit de 3,5 a- lluita dels treballadors i treba- aquesta consciència és substi- tund de vagues com la de 1988, nualitats. lladores. Cap d’aquests drets tuïda pel fatalisme de pensar malgrat haver paralitzat l’In- El treballador ja no té l’opció ha estat atorgat pel poder polí- que l’ofensiva antisocial és forme Abril per a la privatitza- d’incorporar-se de nou a tic sense que abans hi hagi inevitable i que oposar-s’hi no ció de la sanitat el 1991, mal- l’empresa. hagut una pressió important de serveix per a res és quan els grat que els partits es veiessin 1994. Ampliació dels casos les forces obreres en diversos drets socials comencen a retro- abocats a fer un pacte que ex- d’aplicació de “l’acomiada- camps. Aquesta perspectiva cedir. Des de la consecució del clogués les pensions de la lluita ment objectiu”, amb indem- pot semblar una obvietat però dret a l’associació obrera, fins a política, per la porta del dar- nització de 20 dies. és quelcom que es tendeix a la jornada de vuit hores o l’es- Imatge de La Canadenca, l’actual Endesa, al Paral·lel barceloní rera s’han anat escolant amb 1997. Nou contracte “bonifi- oblidar davant el discurs que tabliment de la Seguretat So- comptagotes moltes d’aquelles cat” (per col·lectius de do- ens presenta l’estat com un ens cial, les millores en la vida de la principal elèctrica del país, aconsegueix arrencar avenços mesures que la mobilització nes, aturats i majors de 45 neutral i arbitrari entre conflic- treballadors i treballadores desembocà en més de qua- socials. popular massiva però puntual anys) amb acomiadament tes contraposats. han anat de la mà de les pàgi- ranta dies de vaga general a semblava haver aconseguit a- de 33 dies, amb un límit de 2 Barcelona, que s’estengué tam- Tampoc és d’estranyar que turar. Els sindicats oficials s’han anualitats. bé puntualment per altres loca- el franquisme promulgués la dedicat a mercadejar a la baixa Nova ampliació dels casos Els drets socials s’han aconseguit litats. Malgrat que la vaga no va Llei de Bases de la Seguretat amb l’estat del qual ells matei- d’aplicació de “l’acomiada- aconseguir tots els seus objec- Social el 1963, dins un paquet xos formen part a la pràctica ment objectiu”. només a través de l’autoorganització tius, sí que va servir per a una de mesures destinades a atra- 2010. Extensió a tota la fita molt important de la qual ure les simpaties dels treballa- Construir moviment obrer i població de l’acomiadament La classe treballadora co- nes més glorioses del movi- encara avui en dia ens en bene- dors, mesos després de les va- moviments socials autònoms, de 33 dies, amb un límit de 2 mença a arrencar drets a l’estat ment obrer. ficiem. L’estat va establir legal- gues mineres a Astúries que al marge de l’engranatge esta- anualitats. quan és conscient del paper ment la jornada diària màxima suposaren la reactivació de l’o- tal, es presenta com una de les Facilitats per a “l’acomiada- que ocupa dins l’engranatge El 1919 un conflicte localit- de 8 hores. És una de les prin- posició sindical a la dictadura i condicions per a canviar l’ac- ment objectiu”, amb 20 dies econòmic. En el moment en zat en una única empresa, La cipals demostracions de com la el naixement de les primigè- tual dinàmica derrotista en el amb un límit d’1 anualitat què sorgeix la consciència que Canadenca, que aleshores era solidaritat entre treballadors nies Comissions Obreres. camp de la lluita social.
  • 7. JA N’HI HA PROU! 7 Quan de pagar dues vegades li’n diuen copagament ✑ JA N’HI HA PROU! El pastís sanitari és una places per a mantenir el sis- peça tan llaminera que la tema privat. L a pròpia paraula ja pressió de les empreses pri- produeix confusió. Co- vades per aconseguir ficar-hi Actualment, cap polític s’a- pagament: una part la mà està essent molt forta. Ja treveix explícitament a parlar a paga l’estat i l’altra hi ha múltiples serveis -cada favor del “copagament”, però part la paga el ciutadà. Si no vegada més- del sistema tots van insinuant, dia sí dia fos pel petit detall que els sanitari que estan externalit- també, que aquest haurà de diners de l’estat també prove- zats. La connivència d’aques- ser “el mal menor” per a man- nen de la butxaca d’aquest tes empreses amb el poder tenir un sistema públic. Aques- mateix ciutadà en forma d’im- polític a les diferents autono- ta estratègia ja ve de lluny. postos, i que precisament són les rendes mitjanes-baixes les que proporcionalment pa- L’actual conseller de Sanitat del guen més impostos. Vèncer, però, la forta oposició popu- Principat havia estat anteriorment el lar a la privatització sanitària ha obligat als poders públics a cap de la patronal privada d’hospitals presentar batalla també en el camp semàntic. mies dels Països Catalans és L’any 1991 el govern espanyol molt elevada. Només a tall presentava al congrés l’anome- La campanya mediàtica a d’exemple, l’actual conseller nat Informe Abril, on ja s’esta- favor del repagament es basa de Sanitat del Principat havia blien les directrius de privatit- en un seguit de fal·làcies que, estat anteriorment el cap de zació del sistema. La forta de tant repetir-les a través darrers llocs en percentatge els països de la UE-15 veurem sent que l’Estat espanyol va al la patronal privada d’hospi- oposició popular obligà a des- dels mitjans, han acabat qua- de despesa sanitària per habi- com països on sí que hi ha re- vagó de cua dels països de la tals. De fet, l’actual xarxa sa- estimar aquell informe, però la llant en la mentalitat de molta tant, juntament amb Grècia i pagament (França, per exem- UE-15 pel que fa a percentatge nitària privada difícilment ha- poca actitud de vigilància social gent. En primer lloc, se’ns diu Portugal. ple), tenen una despesa far- de treballadors del sistema gués pogut sobreviure al permeté que al llarg dels pri- que la despesa sanitària es macèutica superior a la de sanitari sobre el conjunt de la Principat si no l’hagués resca- mers anys del segle XXI algu- troba totalment disparada. Si Un altre mite és que amb el l’Estat espanyol. D’altra ban- població. I el País Valencià és tada el primer Govern de la nes de les mesures neoliberals ho comparem amb els països repagament s’evitarà l’ús “a- da, per a poder valorar la sen- alhora el territori de l’estat on Generalitat, quan en comptes que aquest proposava fossin de la UE-15 veurem, en canvi, busiu” del sistema sanitari. Si sació de sobresaturació del aquest dèficit de professionals de passar-la a la xarxa pública adoptades per les diverses ad- que l’Estat espanyol ocupa els tornem a la comparativa amb sistema sanitari cal tenir pre- sanitaris és més important. es dedicà a concertar-ne les ministracions. Les polítiques i mesures antisocials colpeixen les classes populars ✑ JA N’HI HA PROU! de manteniment i la factura mantenint per damunt del mi- elèctrica no ha deixat d’aug- lió de persones als Països Cata- L es polítiques antiso- mentar. Els suposats beneficis lans. cials de l’estat també de la competència entre ope- tenen la seva plasma- radores només s’han traduït Posem xifres als diversos ció en diversos àmbits en una possibilitat d’estalvi actors. El cost del subsidi de de la quotidianitat de les clas- d’un màxim de 16 euros a- 426 euros des de la seva po- ses populars. nuals entre la tarifa més ba- sada en marxa l’estiu de 2009 rata i la més cara del mercat. ha estat de 1.392 milions d’e- En el camp de la factura L’augment d’enguany és del uros, i n’han fet ús més de elèctrica, el govern ha decidit 9,8%, i des de 2006 la llum ha 700.000 ciutadans aturats de carregar als usuaris la totalitat pujat pràcticament el doble llarga durada. Els beneficis de del cost exigit per les empre- que l’IPC. Per cada 100 euros l’elèctrica Endesa durant els ses. Des de 1998, quan la xarxa que es pagaven de llum el tres primers mesos de 2010 elèctrica fou privatitzada, el 2005, el 2011 se’n pagaran foren de 1.535 milions d’euros. govern assumia una part del 155,7 euros. La ministra d’economia Elena Salgado reconeixia aquest pas- sat estiu que ja s’havien injectat En la factura elèctrica, el govern ha 11.000 milions d’euros de diner públic a fons perdut per ajudar decidit carregar als usuaris la totalitat bancs i caixes. Aquests bancs i caixes han presentat als jutjats del cost exigit per les empreses d’hipoteques. A aquestes xi- en un secret a veus del que de ciutadans restaran sense en els darrers tres anys 90 fres cal sumar les de famílies s’informa poc i amb poques cap ingrés estable en un mo- sol·licituds diàries de desnona- cost exigit per les empreses La crisi econòmica també que han hagut d’abandonar xifres. ment en què l’atur es continua ments. per tal que la privatització fos ha deixat literalment al carrer les seves llars per no poder rendible. Després d’anys de a milers de famílies. Segons fer front al pagament del llo- D’altra banda, el govern es- DEMANDES D’EXECUCIONS HIPOTECÀRIES vendre que la privatització i la dades del propi Consell Gene- guer. Malgrat la capacitat que tatal ha retirat el subsidi de 426 PRESENTADES ALS JUTJATS competència en el mercat ral del Poder Judicial, a Cata- tenen les administracions per euros pels aturats que no co- 2008 2009 2010 (fins setembre) elèctric faria que aquest fos lunya, País Valencià i Illes Bale- aturar aquests desallotja- braven cap prestació. Això sig- Principat 11.240 18.053 14.007 més eficient i més barat, ens ars s’han presentat 90.436 ments, l’estat ha decidit mirar nifica que a partir d’ara un cop País Valencià 10.591 16.290 14.082 trobem amb el fet que la xarxa demandes de desnonament cap a una altra banda i ha esgotats els 2 anys màxims de Illes Balears 1.759 2.677 1.737 presenta moltes mancances des de 2008 per impagament convertit els desnonaments prestació d’atur, milers i milers