Agulla 70

1,063 views

Published on

Butlletí de reflexió i diàleg

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,063
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
20
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Agulla 70

  1. 1. L’ A G U L L A Juny 2010 - Any XV - Número 70 Laïcitat: una mica d’afecte mutu Hi ha una manera d’entendre la laïcitat que consisteix, bàsicament, a mantenir una actitud defensiva davant qualsevol cosa que tingui relació amb la religió i les religions. La religió, des d’aquesta perspectiva, és una cosa en principi negativa, perillosa, i cal evitar al màxim la seva presència i la seva visibilitat pública. Evidentment que no és una cosa que calgui prohibir, però sí que cal fer els possibles perquè tingui la mínima presència possible. Sense reconèixer, per tant, cap valor cohesionador ni dinamitzador a l’activitat que es duu a terme entorn dels centres religiosos, ni cap valor cultural a les tradicions religioses. I considerant, en el fons, que el fet religiós és un anacronisme irracional que hauria d’acabar desapareixent. Hi ha, al mateix temps, una manera d’entendre la religió (el cristianisme, en aquest cas) que considera, i afirma públicament, que sense Déu la societat perd el rumb, i s’enfonsa en el desconcert, la manca de principis, la maldat. Aquesta manera d’entendre la religió afirma, certament, el valor de la democràcia, i el dret dels ciutadans de decidir els seus propis camins, però sense creure-s’ho realment; el que creu aquesta manera d’entendre la religió és que els dirigents religiosos són els únics que estan en condicions de dir cap on cal conduir la societat perquè les coses vagin pel bon camí. No anem bé, per aquí. Ni amb aquesta manera d’entendre la laïcitat, ni amb aquesta manera d’entendre la religió. Un no creient, evidentment, té tot el dret de pensar que la religió és una pèrdua de temps i d’energies, i un sotmetiment a lleis externes sense sentit. I un creient té també tot el dret de pensar que els no creients s’estan perdent un estímul vital molt valuós. Però tant uns com altres haurien de ser capaços de mirar les opcions de l’altre amb afecte, i mirar de descobrir-hi les possibilitats i les riqueses, i voler que puguin servir per a la construcció de la vida col·lectiva. I, des de la perspectiva cristiana, sense oblidar que Jesús va deixar un parell de textos emblemàtics (el del samarità i el del judici final) en què deia que, en última instància, el que comptava era com cadascú s’havia posat al servei dels que havien quedat als marges de la vida. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 La crisi: algunes causes i conseqüències. X. Domènech Any XV. Número 70 Juny 2010 05 Referèndum ciutadà sobre la Diagonal. S. Clarós Periodicitat: 06 Esperanzah! World Music Festival. O. Rando cinc números l’any. Subscripció anual: 10 € LA PALMERA I LA FONT Grup promotor: 07 El camí del diaconat. M.A. Jiménez Jaume Botey 08 El peix, la canya i el riu. Q. Cervera Joaquim M. Cervera 09 El cristianisme contra el sexe? J. Lligadas Salva Clarós Kitty Guirao 10 Un capellà de poble. P. Aguilar Maria-Josep Hernàndez A peu Tere Jorge Josep Lligadas 11 Passejada pels voltants de la Sala. J. Pascual Josep Pascual Mercè Solé amb entitat (i experiència) Coordinació: 12 Fiare, compartim el teu interès! J. Ibáñez Josep Lligadas Compaginació: RECEPTES PER ANAR CANVIANT Mercè Solé 13 Pastís de tonyina amb espinacs. T. Jorge Dibuixos: Montserrat Cabo 13 Valors per remuntar la crisi. S. Clarós Capçalera: 14 Puntades Mercè Gallifa Imprimeix: 15 Per airejar el cervell Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: La FE DE CADA DIA Gran Via de les Corts 16 D’on ve la nostra idea de Déu (i 5: El cristianisme). Catalanes, 942, 5-1 J. Lligadas 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net A peu Telèfon: 93.308.37.37 Ens fa il·lusió estrenar secció perquè les (Josep Pascual) xiruques surtin de l’armari... a prendre Bloc: la fresca, ja ens explicareu com us va! A http://punxo.blogspot.com la plana 11. Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... La crisi: algunes causes i conseqüències Xavier Domènech La present situació de crisi està tenint una durada superior a la que esperàvem i ha adquirit una profunditat major del que ens pensàvem. A finals de 2008 pensàvem que el 2009 seria un any molt complicat –com així ha estat– i que seria l’any de la crisi. La gent es desitjava directament un “feliç 2010”, mirant de passar de llarg del 2009. Ara estem a 2010 i continua sent un any complicat, ple d’interrogants i de reptes. Com diu el professor Niño Becerra, en el seu apocalíptic llibre “El crash del 2010” (publicat el març de 2009), en darrera instància, la intensitat d’una crisi és en gran mesura una situació de percepció. Es viu pitjor anar a pitjor quan s’ha accedit a un nivell de vida mitjà-elevat que quan s’està vivint en un entorn miserable. Hem de pensar que si aquells primers proletaris que vivien en la més absoluta misèria sense esperança ni futur veiessin com es viu de bé ara, no s’ho creurien i sense precedents recents. Des d’aquell moment, es no entendrien que al que avui està succeint ho van produint tot un seguit de males notícies entre anomenem crisi. I si no volem anar tan lluny en el les quals destaca al setembre de 2008 la fallida de temps, només ens cal agafar una “patera” en direcció Lehman Brothers –la major de la història– que era contrària per trobar-nos amb una realitat semblant. un dels quatre grans bancs d’inversió dels EUA. Amb aquest comentari no voldria menystenir totes les persones que s’ho estan passant molt malament A Espanya ja feia temps que es parlava de “bombolla al nostre país, i sóc conscient que el faig des de la immobiliària” i ens vam voler creure allò de que meva pertinença al conjunt dels privilegiats, és a no es produiria un esclat de la bombolla sinó un dir, dels que tenen feina i habitatge dignes, i no “aterrizaje suave”. La realitat ha estat que la crisi tenen problemes econòmics (com a molt, tenen financera internacional ha precipitat la caiguda la por a tenir-los). Per tant, la crisi ens afecta a en picat del sector immobiliari, que era un dels tots, però no d’igual manera. Aquí repassarem, puntals de creixement de l’economia nacional. simplement enunciant-les, algunes de les seves Només una dada: a finals del anys 90 es construïen causes i conseqüències. 350.000 habitatges/any i el 2007 se’n van construir 850.000. Per què estem on estem? Causes de la crisi De tota manera, costa de creure que uns milers o Després d’una dècada o més d’una bonança milions de persones que no poden pagar la seva econòmica que semblava no tenir fi, a l’agost de hipoteca puguin desencadenar per si mateixes una 2007 els EUA fan públic que com a conseqüència de crisi d’abast mundial. Això és el diu en Joan Majó les hipoteques d’alt risc o “subprime” hi ha entre 1 –enginyer i exministre d’Indústria– en el seu llibre i 3 milions de ciutadans que poden ser embargats titulat “No m’ho crec” (publicat a l’abril de 2009). i quedar-se sense habitatge. Com que aquests Ens ve a dir que un simple refredat només acaba crèdits hipotecaris corrien per tot arreu en forma en pneumònia quan el pacient ja està malalt ó molt de participacions bancàries (que al final han tingut baix de defenses. el mateix valor que les de la loteria de Nadal), això desencadena una crisi financera internacional Quines causes, doncs, podem assenyalar? 3
  4. 4. • En primer lloc, el propi funcionament del nostre sistema econòmic, el capitalisme. El capitalisme es basa en que l’home està guiat per l’egoisme i la cobdícia, i això exigeix una expansió constant de l’economia que, òbviament no és possible. El sistema havia donat per suposat que les matèries primeres eren inesgotables, que sempre serien barates i que la demanda de béns i serveis seria il·limitada, de manera que els beneficis empresarials i personals mai no pararien de créixer. Això és el que en aquests moments està en crisi. El nostre model de creixement s’ha esgotat, semblantment al que passa amb els nens, que paren de créixer quan ja es fan grans. No estic dient que aquest sistema no ens hagi portat coses bones en d’empreses que tots coneixem. Entre el primer relació a sistemes anteriors, sinó que té defectes trimestre de 2008 i el tercer de 2009 es van destruir i conseqüències que són greus. a Catalunya 225.000 llocs de treball, dels quals 180.000 han estat a la indústria i 110.000 a la • D’altra banda, en els darrers temps hem viscut construcció. Val a dir que a Catalunya la utilització un miratge basat en un hiperconsum que de la capacitat productiva s’ha situat al 2009 al estava animat per l’hiperendeutament, així voltant del 70%, quan en el quart trimestre del 2007 com en el recurs al sector serveis per donar estava en el 81%. feina a uns treballadors cada vegada menys necessaris. L’especulació financera ha estat A Espanya, la taxa d’estalvi sobre la renda el combustible i el lubricant de tot el sistema. disponible està en màxims històrics (18%), per La nostra sensació de prosperitat estava motius de precaució. La gent té por que les coses cimentada en una piràmide de deutes. Això és vagin més malament, i estalvia més que abans. el que s’anomena “efecte riquesa”. En conjunt, Tot i la caiguda de l’ocupació, la renda familiar en aquests anys hem augmentat ingressos i disponible hauria caigut només un 0,2% al 2009, consum, però hem actuat com a nous rics sense gràcies a l’escàs augment de preus, la reducció dels pensar en el futur. tipus d’interès, les prestacions per desocupació i les diferents mesures fiscals. En canvi en el mateix • Els habitatges s’havien convertit en un actiu període el consum privat ha retrocedit un 5%. especulatiu, i no en un bé de primera necessitat. Havíem convertit la propietat d’un pis en la I finalment, s’ha produït una caiguda històrica de destinació normal de l’estalvi personal, sobretot les compres a l’exterior (18,8% en termes reals, quan enlluernats per la seva contínua revalorització. en la crisi de 1993 van caure el 5,2%). Això redueix el nostre dèficit amb l’exterior, la qual cosa és bona • Venim d’una situació viciada per un creixement per a nosaltres i dolenta per als nostres proveïdors basat sobretot en sectors de poca productivitat estrangers. i poc valor afegit, entre ells la construcció. Xavier Domènech és economista On estem? Algunes conseqüències de la crisi La crisi financera internacional ha produït una crisi de confiança entre els mateixos bancs, i d’aquests cap als seus clients (a qui estaré deixant els diners?). A diferència d’abans, el crèdit és ara escàs i car. El sector privat (empreses i particulars) està en un procés de desendeutament forçós. La crisi ha generat nous reptes, com ara l’augment del dèficit públic i l’augment de l’atur, que pot tardar anys a tornar als valors previs a la recessió. En comparació amb les Espanyes, a Catalunya hem patit la crisi de la construcció –que tenia un pes important i ha arrossegat altres sectors–, però 4 també una forta crisi industrial, que no ve d’ara, amb processos de desinversió i deslocalització
  5. 5. Referèndum ciutadà sobre la Diagonal Jo no m’apunto a la lapidació de l’alcalde Hereu aprofitant la consulta ciutadana per la reforma de la Diagonal. Motius Salvador Clarós o excuses per deixar-me portar per l’impuls emocional no me’n falten perquè penso que Hereu, econòmica, amb la pacificació del que a les darreres eleccions crisis imminents transit amb zones 30 municipals va patir un sever com la del peak als nuclis històrics avís dels electors, ha continuat oil... cal una visió dels barris, els menystenint els ciutadans amb oberta i de futur per camins escolars, la preteses polítiques de proximitat entendre que el que regulació dels límits com a succedani de l’exercici ens traurà de la crisi de velocitat per de la participació ciutadana. no serà ni l’obsoleta limitar les emissions Ha estat la actitud arrogant cultura tradicional de contaminants, impròpia d’un alt mandatari de l’automòbil l’extensió i públic, més que no pas l’evident ni els negocis modernització falta de carisma d’aquest alcalde, excessivament de la xarxa de el que li ha passat ara factura. La llastats per metro i de tren de Diagonal, però, n’és la víctima l’economia del rodalies... són una innocent. carboni, ni uns Jocs aposta per passar Dic que no m’apunto a aquesta Olímpics d’hivern del col·lapse a la mena de linxament popular que impossibles, sinó l’electrificació sostenibilitat. Al mateix alcalde ha promogut Xavier Trias al del transport, el canvi de model li ha costat adonar-se que calia derivar el tema de la Diagonal energètic i productiu, la transició fer aquests canvis, només fa cap a la renyina política, perquè cap a una economia que serà tres anys negava la possibilitat encara que l’actitud sigui legítima cada cop més urbana... Negar d’interconnectar els tramvies per més que indecent –allà ell– doncs aquestes inversions amb per la Diagonal i també advertia qui hi perd és la ciutat i tots els el feble i romàntic argumentari que era impossible enderrocar el ciutadans. de que ara no toca, que no es nus viari de les Glòries. Avui ho poden substituir els arbres de dóna per fet. En primer lloc no estic d’acord la Diagonal o que el tramvia amb la tan repetida consigna que És una llàstima que quan hi ha és una regressió al passat és ha fet córrer l’oposició de que en una proposta estratègica ben no haver entès res del moment temps de crisi no és el moment pensada i amb futur, a diferència que vivim, i menys encara del de fer inversions d’aquesta de propostes tronades del mateix que ha de venir. Al contrari, naturalesa i que tampoc Barcelona alcalde com la de convertir el invertir en el canvi de model necessita aquesta reforma tan litoral barceloní en un parc és posar els diners allà on toca: ambiciosa. Al contrari, és el marí o la de fer unes olimpíades les infrastructures en lloc de la millor moment i la millor forma d’hivern, una proposta com la promoció immobiliària o del d’invertir a la ciutat. La reforma de la Diagonal que no alimenta turisme de masses; l’impuls de integral de l’avinguda no és una l’especulació ni el globus de la la industria autòctona d’energia obra faraònica sinó un projecte insostenibilitat sinó l’interès renovable, de trens i tramvies, de de sana ambició pel que suposa de tots, per culpa d’un combat l’electrificació de l’automoció... de canvi de model de mobilitat polític aliè al futur de la ciutat al nucli dur de Barcelona, és a La transformació de la Diagonal els ciutadans acabin votant que dir a l’Eixample. És una obra no fa més que continuar el canvi no es faci res. És per això que estratègica que ha de marcar la que s’està produint a Barcelona discrepo de l’alcalde que per pauta del canvi de rol dels espais des de fa algun temps. La decisió vergonya diu que els barcelonins urbans en el segle XXI. de suprimir l’excalèxtric de la no s’equivoquen quan voten. Jo plaça de les Glòries i de la ronda penso que en aquesta ocasió M’explicaré. En un món que ha de del mig, la introducció amb gran s’han equivocat. fer front a reptes de la magnitud del canvi climàtic, en plena crisi èxit del Bicing, la implantació d’àrees verdes d’aparcament, Salvador Clarós és sindicalista 5
  6. 6. Esperanzah! Aquest mes de juny de 2010, tornarà a celebrar-se el Festival de Músiques del món Esperanzah! en el Parc Nou del Prat de Llobregat. En la seva primera edició, aquest festival procedent del World Music Festival Esperanzah de World Music Festival Floreffe (Bèlgica), va aconseguir Óscar Rando reunir més de 13.000 persones sota una mateixa consigna: Un participatiu on a més oferim altre Festival és possible, un l’oportunitat a grups musicals altre món és possible. Els dies i companyies de teatre perquè 25, 26 i 27 de juny d’enguany, tinguin la possibilitat d’estar en les músiques, les danses, la un festival de grans dimensions gastronomia, el teatre o la reflexió per a poder mostrar els seus nous més compromesa entorn de com projectes a través dels concursos aconseguir canviar allò que fa de música i teatre que oferim d’aquest món un lloc injust, des de la nostra pàgina web. En insolidari i insostenible, ens definitiva un festival per a tots i tornarem a trobar en un festival totes. que va deixar un gran sabor de boca entre els seus assistents i La política de preus del festival participants. intenta ser coherent amb el món que vivim i per això hi ha preus En la primera edició de des de 1 a 32 euros, orientats a l’Esperanzah! El Prat 2009, més fer que tothom pugui participar de 13.000 persones, van tenir a treballar tot allò que oferim d’aquest projecte. Hi ha preus l’oportunitat de passejar pel dintre del festival com és el Poble per a desocupats i desocupades, recinte del festival, per a escoltar dels nens, on s’oferirà animació per a famílies monoparentals, propostes de world music, i activitats per als més petits per a famílies en general i per a visionar pel·lícules, documentals, al llarg dels tres dies, el teatre entitats. Les entrades del festival escoltar xerrades i debats i veure ambulant amb accions per tot el estan concebudes també perquè les alternatives dels 35 estands Festival. El “zoco” Planetari serà tot tipus d’ONG puguin utilitzar- de les més de 150 ONG que l’espai dels artesans i el Poble les per a obtenir recursos per als ens han acompanyat en aquest Gastronòmic serà la zona on seus propis projectes. projecte per a representar un poder gaudir dels sabors de les lloc no només de protestes sinó cuines del món. Aquest any el festival associarà també d’alternatives per a la els ingressos obtinguts a diferents Les entitats, un dels eixos causes socials, ambientals, transformació social. principals del Festival culturals o humanitàries que En aquest nou viatge, artistes Esperanzah! conformaran La actuen tant en l’acció local com compromesos com Amparo Plaça dels Possibles per a donar- en la global. Com l’any passat, Sánchez, Ojos de Brujo, La nos elements de consciència i tornarà a ser un festival neutre en Kinky Beat, Canteca de Macao, per a ajudar-nos a abordar la Co2 i compensarà les emissions Pedro Guerra, Els Poutrelles temàtica anual que aquest any generades pel festival plantant Fiver, Sam Tshabalala, Quantic girarà al voltant del Futbol com arbres a través d’un projecte de Orchestra Barbaro, Damba, a eina de transformació social. cooperació al desenvolupament Microguagua, el Niño de la En aquest sentit, Esperanzah! a Bolívia. Hipoteca o el projecte eclèctic de proposa un espai de música, Óscar Rando és director del Festival Trikordeón (Joan Garriga, Carles futbol i reflexió per a la Esperanzah! (www.esperanzah.cat) Belda, Antonio Rivas), seran la transformació social, un espai millor de les bandes sonores per 6
  7. 7. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font El camí del diaconat Miquel Àngel Jiménez Sóc en Miquel Àngel Jiménez, tancament la fàbrica, i me’n vaig estic casat amb la Maria, fa 34 anar fent a la idea. anys. Tenim quatre filles, i un nét que té 3 anys, les tres grans ja L’octubre del 2008 en vam tornar són fora de casa i la petita encara a parlar amb mossèn Joan i a viu amb nosaltres. partir d’aquí vaig començar a reflexionar-hi, a fer pregària i a Des que ens vam casar, sempre compartir-ho novament amb el hem fet coses a la parròquia, grup de revisió de vida... Vaig als moviments, i al poble, decidir intentar-ho, i va començar conjuntament o bé per separat, el meu camí cap el diaconat a JOBAC, JOC, ACO, catequistes través de la formació, de les de primera comunió, acolliment reunions amb altres candidats de promesos, consell parroquial, de les tres diòcesis de Sant Feliu, consell arxiprestal, esplai, Terrassa i Barcelona. sindicat, comitè d’empresa, etc. Pel que fa a la formació estic El 30 de setembre del 2007 amb cursant la diplomatura en 56 anys, em van acomiadar de la ciències religioses a l’ISCREB. feina per tancament de la fàbrica Són tres cursos, ja veurem on treballava. Després de dos quants anys estic per acabar els dels pobres. Vull creure que el anys d’atur, actualment estic en tres cursos, vaig fent, la meva diaconat permanent és un primer procés de prejubilació. formació ha estat en la branca pas en aquest sentit. És un camí Quan em van acomiadar ja ho de ciències i ara després de 30 que no té edat, ni posicions tenia clar. Vam fer números i anys sense estudiar es fa una socials o culturals. Una opció vam veure que en teníem prou mica difícil seguir segons quines personal de disponibilitat i de per viure. Feia 41 anys que assignatures, però com ja he dit servei de cara als altres moguda estava treballant per guanyar-me vaig fent. per la fe. un sou, ara podria ser una etapa L’opció pel diaconat no ha estat Per a mi és un camí de de la meva vida de dedicar més fàcil, parteix de la meva opció responsabilitat, viscut dintre temps als altres, fent de voluntari, personal, però també afecta a la d’una pastoral de conjunt, una o implicar-me en algun projecte resta de la família. pastoral que neix de la comunitat de cara als altres. parroquial. Posar-se al servei de l’Església El rector de la parròquia, mossèn significa dedicar-hi temps però Crec que és un servei important Joan Soler, em va dir que em també estimar-la amb els seus a l’Església, no sé si seré capaç pensés si voldria ser diaca defectes i les seves virtuts. No de completar el procés, espero permanent, sempre que la meva puc negar que a vegades em crea que, amb l’ajut del Senyor, podré dona hi estigués d’acord. Li vaig contradiccions. seguir endavant. Em poso a les dir que era una cosa molt seriosa seves mans. i que potser valia la pena de Crec que l’Església l’hem de fer pensar-ho amb calma. entre tots i totes però queda un Busqueu el Senyor, ara que es llarg camí per assolir una igualtat deixa trobar... (Is 55,6). Hi vaig anar pensant, en vam entre homes i dones dintre de Miquel Àngel Jiménez és prejubilat i parlar amb la Maria, amb les l’Església. militant d’ACO meves filles i amb el grup de revisió de vida, mentre encara Desitjaria una Església mes democràtica i mes igualitària, estava enfeinat com a delegat sindical amb els problemes del amb menys estructures de poder, més senzilla i al servei 7
  8. 8. El peix, la canya i el riu Quim Cervera Des de fa anys, per superar desorientades, “perdudes” en les anomenades actituds de un món d´estímuls consumistes beneficència, i de paternalisme, que no poden satisfer, fruit de sobretot en els ambients de molts factors, de tipus hereditari, Càritas i de parròquia, es però sobretot de caire educatiu parla de que és més important i de mancances serioses en la ensenyar de pescar que donar socialització. En especial, ens el peix. Durant un temps recordava Mn. Ventosa, perquè es contraposaven aquestes ningú no els ha posat límits i posicions, potser per necessitat “pinten” la seva vida fora del uns d´apartar-se del mal vist i marc, i no saben on és el riu, ni poc “progressista” paternalisme els seus canals... de treball, de i altres per resguardar la tradició vida... d´atenció directa, honesta i sense protocols, a la persona que en Personalment encara hi afegiria un moment determinat pot tenir que cal un altre element per a una necessitat urgent. moltes persones del quart món: Per tant actualment se´ns fa més molts no tenen consciència Després ja vam passar a que patent i urgent complementar que són o poden esdevenir s´havien de fer les dues coses segons diferents vocacions, veritables “pescadors”. La seva ja que si no es dóna el peix per confluint sinergies, i evitant autoestima és tan anul·lada, menjar, la persona no tindrà enfrontaments en l´acció social que no reconeixen les seves ànims ni força per aprendre a de les nostres comunitats, qualitats, les seves potencialitats, pescar, per sostenir la canya i per moviments i entitats cristianes, i les seves capacitats d´esdevenir treure el peix. Aquí va començar actuar combinant les següents “pescadors”. “Pescadors” de un procés de complementarietat, accions: tot allò que els pot donar vida de no desqualificació mútua i 1. Donar el peix per menjar. veritable: d´una ocupació, d´unes de veure i atendre cada cas, de relacions humanes dignes, d´uns 2. Donar “canyes” (i segons forma realista segons la situació recursos que els posen en una els casos, també “xarxes” que presenta. circulació humanitzadora i en i “barques”) i ensenyar a Recordo que Mn. Lluís Ventosa, una xarxa solidària. Pescadors, pescar. un dels fundadors d´Obinso, i per tant, d´una vida més plena, dedicat tota la vida a tractar amb que agafa el seu propi destí, 3. Acompanyar als “rius”, delinqüents, em va fer pensar que es valora i demana amb “canals”, i als “llacs” i “mars” en el fet que moltes persones llibertat les ajudes necessàries (llocs de treball, d´economies per més peix que se´ls doni i a d´altres, no d´una forma socials, cooperatives, llocs de més canya que tinguin apresa a exigent, quasi infantil, sinó molt relacions humanes i xarxes llançar, no poden obtenir mai un més madura. Sovint observem socials, associacions, atencions peix per autonomia i voluntat que tenen una gran capacitat psicològiques, educatives, pròpia, ja que estan lluny del riu. de “picaresca”, de “donar-te sanitàries, jurídiques...). El que cal, ens deia, amb aquestes la volta”, “d´aconseguir” amb 4. Col·laborar a fer que cada persones, és acompanyar-les llestesa de la persona o entitat persona prengui consciència al riu, allà on hi ha l´aigua que donadora (vistes i viscudes com que és “pescador” (treball els pot oferir el menjar, la vida, ingènues i poc vives) el que volen. psicològic i espiritual). les possibilitats de futur sense Aquestes habilitats les han après Cadascú pot fer més un servei dependre d´altri. Sovint no ens a la família, i per la pressió de la que un altre, segons les seves adonem, en el treball social, necessitat, però, al meu entendre, qualitats i experiència, i així d´aquesta realitat (el sistema no els ajuda a créixer. Amb la potser sí que farem el miracle de econòmic –el riu– s´allunya crisi, l´enfortiment de la societat la “pesca miraculosa”. dels exclosos, cada cop més) i de consum, i la consolidació 8 de la situació de cada cop més persones que han restat totalment global del capital pot més aviat augmentar aquesta picaresca. Quim Cervera és capellà i sociòleg
  9. 9. El cristianisme contra el sexe? Josep Lligadas Jesús, expliquen els evangelis, va cap lloança del valor de la relació néixer d’una mare verge, Maria. sexual (com sí que trobem a Però, alhora que diuen això, no l’Antic Testament, per exemple diuen en cap moment que això a Gènesi 18,11-12 o al llibre del fos una virtut o un valor que Càntic dels Càntics). Maria volgués preservar. Sinó Però el cas és que aviat això que el que volen destacar és canviarà. Aviat, els escriptors que el naixement de Jesús és un cristians començaran a parlar esdeveniment tan transcendental de les relacions sexuals i el que es realitza per una plaer sexual com d’una cosa intervenció de Déu més enllà de en principi poc recomanable, i les expectatives humanes. Però fins i tot dolenta, que només es de valorar la virginitat com una justifica perquè és l’únic mitjà situació superior a la vida sexual perquè arribin fills al món. I es normalitzada, res de res. dirà que cal evitar tant com es Més endavant, el mateix Jesús, pugui buscar plaer en aquestes en un determinat moment, relacions, i cal evitar també segons es recull a Mateu 19,12, tenir relacions quan no hi ha valorarà el fet de renunciar a la possibilitats de tenir fills. Per relació de parella i al matrimoni, què, aquest canvi? per dedicar-se de ple al Regne de Doncs per una cosa molt senzilla. Déu, és a dir, a viure intensament Perquè el cristianisme, en arrelar- la relació amb Déu, a anunciar se en el món grec i romà, es va el projecte de Déu en el món i omplir de la forma d’entendre la a treballar per fer-lo realitat. De vida més seriosa que hi va trobar, fet és la seva pròpia opció. Però, que era l’estoicisme i altres alhora que la defensa i la valora, filosofies similars. En aquell no diu tampoc en cap moment món en què tothom buscava que la relació de parella i el sexe el propi interès, el propi èxit i tipus que fos. I allò que Jesús i tinguin menys valor o siguin en el propi benestar trepitjant qui Pau deien sobre la renúncia a la cap sentit una cosa dolenta. fos, els únics que presentaven vida matrimonial pel Regne de I finalment, sant Pau també una alternativa digna eren els Déu, va passar a entendre’s com valorarà aquesta opció de estoics, que propugnaven una renúncia al plaer sexual perquè dedicar-se de ple a Déu i viure en vida seriosa, atenta als valors de allunya de Déu. I la virginitat celibat. Pau sí que dirà, al capítol l’esperit, atenta als altres... i que, de Maria va deixar de ser entesa 7 de la primera carta als corintis, com a fonament teòric, afirmaven com una afirmació de l’acció de que aquesta és, segons ell, la que les coses materials, entre les Déu més enllà de les expectatives millor opció, perquè dedicar-se quals hi havia, naturalment, la humanes, i va passar a ser entesa a Déu és el millor que es pot fer, relació sexual, eren dolentes i com una virtut de Maria que així mentre que la vida de matrimoni menyspreables, i que l’únic que s’allibera de les maldats del sexe obliga a estar atents a altres valia eren les coses de l’ànima, per poder ser digna Mare de coses. Però tampoc no diu que les coses que estaven més enllà Déu... la vida sexual sigui en si mateixa del cos. una cosa de menys valor. El Concili Vaticà II, a la I d’aquesta filosofia es va Constitució “Gaudium et En definitiva, que al Nou impregnar el cristianisme. De Spes”, va intentar refer aquests Testament no hi trobem ni una manera que aquelles renúncies plantejaments. Però realment, sola insinuació sobre que la a les riqueses i al propi benestar continuen profundament arrelats relació sexual i el plaer sexual que Jesús predicava per dedicar- en la ideologia catòlica... siguin una cosa dolenta, ni tan se a Déu i als altres, van passar sols una cosa poc recomanable a ser enteses com renúncies a Josep Lligadas és tècnic editorial en si mateixa. Tot i que, també s’ha de dir, tampoc no hi trobem tot allò que signifiqués plaer del 9
  10. 10. Un capellà de poble Pep Aguilar Si us he de ser sincer, quan malgrat la distància, però tinc Quan la gent critica em van demanar que fes un clar que la meva gent són els els joves, que no hi testimoni sobre el meu ser capellà dels pobles, i sento que la són... és veritat que de poble, em vaig quedar ben meva vida té sentit en abans en teníem sorprès; a un barceloní com jo tant que és donant-la m é s , però –de fet sóc del barri del Congrés– per ells... li demanen un testimoni com si En tercer lloc, i lligat fos de poble... però la vida és així amb l´anterior, des de curiosa, tu que ets de ciutat i de l´agraïment a Déu vas a parròquies de pobles, i en penso, quina per la riquesa que canvi d´altres companys que pena que tenim a feien bandera de ser del “tronxo” aquests joves l e s ara estan a ciutat... tan ferms i nostres compromesos Què destacaria del meu ser comunitats... q u e tenim als capellà de poble, als pobles, o tots els capellans moviments no se sentin prou com vulgueu dir-ho? suposo –però els de poble ho recolzats i acompanyats... hi ha En primer lloc dir que ets capellà tastem molt– constatem que molta gent que els critica que de diversos pobles, i de diverses tenim una gent que està a si sabessin la feina amagada, parròquies. En el meu cas visc totes, al peu del canó, fent-te generosa i despresa que fan, –o diria que dormo i menjo– a costat tant pastoralment com potser serien més prudents Esparreguera amb el rector del humanament... poder agrair en els seus judicis... són pocs? poble, i hi dono un cop de mà a Déu tenir una gent que des Potser si, però presents i actius en la mesura que puc i convé, i d´anys i panys que estimen la allà on són... els nostres joves sóc rector de Collbató, i de les comunitat, que s´hi dediquen... estan fent de catequistes, parròquies de Santa Maria i la de és un gran tresor... i això viscut d´iniciadors, de monitors i de Sant Pau de la Guàrdia al Bruc. des d´un cert astorament; quin caps, representant a la JOC al Com ser present a tot arreu, tresor que tenim en l´Església; bisbat, fent moviment des de com fer-t´hi present enmig dels quantes formiguetes en aquests càrrecs nacionals, o tants llocs... pobles, estant al servei de tots, laics i laiques compromesos... I també la presència al Cau de sense que es pugui dir que estàs i en el meu cas són un regal Martorell. Una tasca que és molt més per uns que pels altres? La immerescut perquè vaig arribar de presència, d´acompanyament, veritat és que al principi em va i ja ho eren, i quan em canviïn d´ajudar els caps a fer la seva costar bastant situar-me, però –quan Déu i el bisbe vulguin– tasca compromesament... potser ara tinc el sistema de distribuir ells seguiran al peu del canó. voldries poder-ho fer més el temps de manera de ser arreu Realment tenim tanta gent, i tan profundament? Sí, però és la en la mesura que pots, això sí vàlida! Als pobles constatem i teva gent, i que sentin que poden intentant rendibilitzar esforços; agraïm la riquesa dels carismes comptar amb tu, dóna sentit al el despatx parroquial el faig a que dóna l´Esperit, i són motiu teu ser capellà... Collbató per a les tres parròquies, d´admiració i agraïment a Déu, com a mínim per a mi. En definitiva, per mi, ser capellà i tinc posat el número del meu de poble és viure implicadament mòbil i de Collbató perquè la I junt a això la tasca a nivell la teva pertinença al poble, a la gent em pugui trobar. d´arxiprestat, acompanyar gent, i donar gràcies a Déu per tot En segon lloc que intento viure- com a consiliari els joves, el que Ell fa en el seu Poble, i per ho des de la proximitat amb la especialment als del moviment deixar-nos ser uns instruments gent; pot semblar “cursi” però de la JOC, fer de secretari de al seu servei. per mi la gent dels meus pobles les reunions de capellans... Als pobles l´arxiprestat té molta Pep Aguilar és capellà és la meva família. Evidentment que tinc uns pares i uns germans importància, i més que n´haurà 10 que estimes i amb els quals intentes mantenir el caliu de tenir, per coordinar esforços de militants, religiosos i capellans.
  11. 11. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Passejada pels voltants de la Sala Josep Pascual El dia que vaig fer aquesta Tot just començar trobem freixes passejada, la primavera en aquell i roures, amb algun pi i algun racó on va néixer en Serrallonga castanyer. Després començarem feia el ple. És una passejada apta a trobar faigs i més endavant per a qualsevol estació de l’any, faran acte de presència les cada una molt contrastada en alzines. També ens trobarem aquella vall especial. amb algun prat. Pujant per la carretera que va Justament quan serem al primer de Seva a Viladrau, un parell prat podrem contemplar davant de quilòmetres llargs després nostre els tres turons altius (el d’haver deixat a l’esquerra el turó Gros del Pujol, el turó del tancat de la Sala Nova, amb un trencall cap a Vic, trobem a mà Mig i el turó del Coll d’Urdials), bell xiprer, un gran avet i un dreta el camí que duu al Polo Sant que de fet són el vessant nord del gran tell o til·ler. Antoni de Viladrau. L’agafem Matagalls, i també a molta altura, fins a una bona esplanada, ideal Aquí mateix, davant d’un cobert, més a la dreta, entre penyes, el per deixar-hi el vehicle. entre unes tanques de fusta, gran santuari de Sant Segimon. l’avet i el til·ler, surt un camí tot D’aquí surten dos camins clars, Mentre continuem caminant ple d’herbei, que deixem al cap l’un va cap al pàrquing de seguint el prat veurem dos de quatre passes per agafar un l’hípica, i l’altre, a la dreta, que és masos junts, Can Bosch, i més a corriol a mà esquerra a tocar el que seguirem, amb un senyal la dreta en una cota lleugerament d’una alzina, marcat de vegades que indica només hi poden més baixa entreveurem Can Gat. amb una petita fita. És un caminet accedir amb vehicle els veïns. No serà fins a una mica més ombrívol que continua força pla Com que anem a peu, nosaltres endavant que veurem la Sala. gairebé paral·lel al que acabem endavant. Seguirem durant Arribats a l’alzina, deixem el de deixar, i que amb prou feines una mitja hora bona per aquest camí i agafem a mà esquerra un en 5 minuts ens portarà a la font camí fins a arribar a una gran caminoi entre boixos, ombrívol, dels Avellaners, gairebé al peu alzina (amb moltes branques que baixa fins a la riera, que d’un faig monumental. Aquest mortes), arran de camí, que passem per un pontet. A partir caminet mig tapat per l’herba alta destaca especialment. Poc abans d’aquí el camí, ple de pedres i passa prop de castanyers, arbres d’arribar-hi trobareu un vell rocs, va pujant cada cop més caiguts, soques recaragolades. tronc molt gruixut travessat al dret i desfet (una pujada d’uns Al peu del faig hi ha una pedra camí. Durant aquest recorregut 10 minuts) fins a la Sala, casal de molí que fa de taula, i a deu deixarem a mà esquerra un pista fortificat documentat des del metres baixant arran de torrent que ens portaria dins l’hípica i 1181; transformat en masia, hi va hi ha la font al costat d’unes a mà dreta un parell de camins néixer el 1594 Joan Sala i Ferrer, pedres que havien estat taula i clars. el bandoler conegut per Joan de bancs. I aquí acaba la passejada. Quan comencem a caminar Serrallonga. Conserva una torre Us suggereixo de tornar pel voregem les instal·lacions del rodona adossada al mas. mateix camí per gaudir del polo, que ens queden a l’esquerra; Ja al peu de la casa, amb la torre mateix paisatge des d’una altra després el camí avança més o rodona a la dreta, continuem de perspectiva. menys paral·lel a la riera de la Sala dret endavant cap a la Sala Nova, Us recomano que situeu els llocs –també a la nostra esquerra–, que que és a 5 minuts encara no, i seguiu l’excursió amb el Mapa segurament sentirem com canta deixant dues pistes a l’esquerra Guia Excursionista Montseny/Parc però no veurem si no és que ens i, tot seguit, una altra a la dreta Natural, del qual Editorial Alpina hi acostem expressament. (amb una torre transformador). i Geo-Estel, aquest febrer, acaben El camí fins a l’alzina va pujant De seguida s’entreveu la casa a de publicar la segona edició. Us suaument entre molta vegetació, que en tan poc tros canvia força. mà esquerra. La voregem i ens plantem davant la porta del suggerirà un munt d’excursions i passejades més. 11
  12. 12. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Fiare, compartim el teu interès! Jordi Ibáñez Un estat de crisi econòmica La militància econòmica com l’actual, posa de ha anat fent nous passos manifest el que l’economia també en l’àmbit de les solidària ve dient des de finances. Potser el cor de sempre: que el sistema la bèstia... Els moviments econòmic actual no té crisis socials van descobrir ja cícliques sinó que tendeix fa més de 30 anys que la al desequilibri no només intermediació financera econòmic sinó també social i mediambiental. Ja és una esfera que podien apropiar-se, transformar abans de la crisi, el 80% de la riquesa està en mans i posar al servei de les persones. Així neixen del 20% de la població, més de 1.000 milions de experiències com el Bank Grameen a Bangladesh, persones pateixen fam, i en canvi consumim més Banca Popolare Ètica a Itàlia ó el JAK a Suècia. Poc recursos dels que la naturalesa és capaç de generar. a poc, a partir dels 90 també a Espanya les finances En els darrers temps hem patit deslocalitzacions ètiques han anat agafant protagonisme. d’empreses que durant anys han tingut beneficis En aquest context, aquestes entitats, sovint de creixents de forma exponencial mentre pagaven caràcter local, juntament amb un bon grapat salaris constants o decreixents: si fem una mirada d’entitats socials i d’iniciatives d’economia enrere, els anys 60, un sou mantenia tota una família, solidària han donant forma al Projecte Fiare que es ara, amb dos encara costa arribar a final de mes. Els va constituir l’any 2005 com una agència financera beneficis que hem produït entre tots han quedat en de Banca Popolare Etica a Espanya. Per mitjà de mans de pocs o s’han reinvertit en més producció. FIARE i amb l’autorització del Banc d’Espanya Tanta producció amb aquests salaris era impossible aquesta cooperativa italiana pot recollir dipòsits d’absorbir, de manera que al mateix temps que del públic i fer préstecs al conjunt de l’economia invertien en empreses, els bancs oferien crèdits solidària. Avui dia tenim oficines de FIARE a tous a les famílies perquè poguessin consumir per Barcelona, Bilbao i Madrid i punts d’informació damunt de les seves possibilitats. Però la corda a Sabadell, Donosti, València o Pamplona, entre s’ha estirat tant que la bombolla ha esclatat amb la d’altres. L’activitat financera va agafant força fins mirada passiva de les administracions públiques a arribar a gestionar 22 milions d’euros en llibretes que s’aboquen ara a repercutir els costos de la crisi d’estalvi del públic i 15 en préstecs a projectes a les classes mitjanes i baixes sense canviar el model d’economia solidària. econòmic. A més d’aquesta agència, FIARE promou la creació Més que mai, amb aquesta crisi la ciutadania d’un banc cooperatiu propi i per això està recollint mobilitzada ha anat complementant sensibilització des del 2007 el capital social fundacional que serà i denúncia des de moviments socials amb necessari: més de 900 persones i organitzacions l’articulació concreta d’experiències d’economia han subscrit i desemborsat ja més de 1,5 milions alternativa. Així, al llarg del temps han aparegut d’euros. i s’han multiplicat cooperatives i societats laborals, empreses d’inserció laboral, grups de Fiare és doncs una realitat concreta i transformadora consumidors organitzats en contacte directe amb inserida en un moviment de fons que navega cap productors responsables, centres especials de a un canvi de model econòmic. I ho fa complint treball, productors i distribuïdors de Comerç Just, amb tots els requisits legals que s’imposen a organitzacions no lucratives que realitzen serveis una institució financera i amb la supervisió del a persones dependents i en definitiva tot un banc central, però orientant-se per criteris de teixit econòmic alternatiu que situa al seu centre no lucrativitat, transparència, i participació. De neuràlgic la democràcia i la solidaritat. Es calcula manera que FIARE ens convida a tots a ser clients que a tot l’Estat, aquest tipus d’alternatives suposen d’una forma alternativa de fer banca, però també a que, plegats, en prenguem el timó. 12 ja el 10% del PIB estatal i ocupen més de 2 milions de persones.
  13. 13. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Pastís de tonyina Valors per remuntar amb espinacs la crisi Tere Jorge Salvador Clarós Ara que arriba la calor el que més ve de gust són plats Aquells que no són capaços d’imaginar un món frescos i que no ens comportin gaires tràfecs amb els sense capitalisme no estan preparats per superar la fogons. Qui més, qui menys, té, a l’estiu, la sensació crisi ni entendre res del que esdevindrà en el segle d’estar menjant malament. El descontrol d’horaris, XXI. Els que ja practiquen el treball voluntari, la viatges, saltar-se la rutina, les nits en terrasses de bars solidaritat i viuen amb suficiència sense malbaratar, i restaurants... Molt sovint acabem caient a la temptació són els més preparats per al canvi. de les tapes, els bocates, les pizzes. Però també tenim plats senzills de preparar i que pots deixar fets el dia abans i que La xerrameca nacional que divulguen els “star ens ajudaran a mantenir una alimentació saludable. media”, vull dir els polítics, banquers, sindicalistes... propaga la idea de que la recuperació de No sé si recordeu un personatge de dibuixos animats que l’economia arribarà amb la represa del creixement simbolitzava la força i l’optimisme, gràcies a ’una dieta del PIB i també dels llocs de treball. Cap d’aquests basada en el consum d’espinacs. Així va néixer “Popeye”, interlocutors parla d’adaptar l’estil de vida, de personatge que va esdevenir model de fortalesa i energia, canviar prioritats ni de capgirar l’ordre dels valors al qual els nens i les nenes de l’època admiraven. que mou el dia a dia de les persones. Per exemple, Eren altres temps i ara aquesta verdura tan nutritiva en lloc de dir “replanteja si necessites canviar el cotxe”, i saludable ja no gaudeix de la popularitat de llavors. diuen: “aprofita per canviar el cotxe ara que hi ha No obstant això, us proposo un plat que incorpora els ajudes governamentals disponibles”. El missatge que espinacs, gairebé de camuflatge, molt apetitós per a es transmet és que cal esperar una ràpida curació l’estiu. Tant de bo ens ajudi a revifar-nos!!! del sistema, amb un còctel de medicaments i de Ingredients (4 persones): 100 gr. de tonyina teràpies de xoc. de llauna; 100 gr. d’espinacs; 4 ous; 2 La retallada per decret, la reforma laboral, llesques de pa de motllo sense vores; 50 gr. l’augment de l’impost de successions... no són de salsa de tomàquet; 50 gr. de nata liquida; més que medecines que atenuen la febre o el mal 1 raig de conyac; una mica de sal i pebre; maionesa; de cap del malalt. No curen, només combaten els unes fulles d’enciams variats per acompanyar. símptomes, no pas les causes de la malaltia. La Preparació: Ho triturem amb la batedora, formant xerrameca diària sobre si les mesures per fer front una pasta homogènia, la tonyina, dos ous, les a la crisi són les adequades, si arriben tard, si són llesques de pa de motllo, la salsa de tomàquet i el suficients... així com els termòmetres que posen conyac, i ho salpebrem. ara ja a diari els mitjans de comunicació per copsar la temperatura de la confiança de l’electorat amb Bullim els espinacs amb una mica d’aigua i sal. Un uns i altres són això, simple xerrameca, que no té cop cuits s’han d’escórrer bé. Tallem els espinacs a veure amb la salut del malalt. Les malalties se a trossos i els barregem amb els altres dos ous, la superen definitivament quan el pacient s’ha adonat nata líquida, una mica de sal i pebre. Ho triturem. que ha de canviar els hàbits de vida i que s’ha de Posem la massa d’espinacs cobrint el fons d’un desprendre de tot allò que li fa mal. Caldrà acudir motllo de vidre per a microones. Ho escalfem 8 doncs a la medicina alternativa davant la saturació minuts a la meitat de potència. La crema d’espinacs de tanta píndola i automedicació? ha de quedar semiquallada i llavors hi afegim la Doncs sí. La causa profunda de la crisi econòmica barreja de tonyina i ho tornem a posar al microones és l’excés, vivim en promig per sobre de les durant 10 minuts a la meitat de potència. possibilitats reals en termes de petjada ecològica. Un cop es refredi, el desemmotllem i veureu Estem esperant la tornada al creixement mentre com us queda un pastís de dos colors que es pot el que seria més intel·ligent és aprofitar la situació acompanyar amb maionesa i la varietat d’enciams. present sense creixement per consolidar-la o fins i tot fer marxa enrere tot i mantenint l’índex de Es pot utilitzar com a aperitiu, tallant-lo a llesques i posant-lo sobre torrades. desenvolupament humà. És a dir, reformular el concepte de benestar. 13
  14. 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades L T A MALDAT DEL CAPITALISME. INC TEMPS? Aquest és Aquesta crisi, realment, ensenya el nostre mal: si no tenim moltes coses. I la més elemental temps, si no trobem el és una que pràcticament ningú no temps, si no volem el diu. Fixem-nos-hi. Resulta que, després temps… d’unes èpoques en que les grans empreses – Per fer silenci enmig de tant brogit. han anat acumulant beneficis, i els bancs – Per escoltar. Hi ha qui necessita parlar i el món s’han enriquit amb els seus préstecs, i entre és ple de murs. uns i altres ens han dut a l’actual situació, la – Per abraçar l’amic o l’amiga. Si som més humans, solució és retallar els sous dels funcionaris estem més vius. i dels treballadors d’empreses concertades – Per pregar. Cadascú amb el seu llenguatge, amb (incloent-hi els que cobren sous més baixos) la seva fe diversa. I en la pregària, saber donar i les pensions dels jubilats. I, quan algú diu gràcies i saber no pensar tant i escoltar més. que almenys caldria apujar una mica els – Per ser tendres. Quina medicina per escampar impostos dels més rics, sembla que aquest pel món! algú sigui un irresponsable. A veure. És – Per la paciència. Tanta paciència que ens cal per possible que el sistema en el qual estem anar per un molt tant esquerp, tan ple de judicis i ficats obligui a fer això. Però si és així, això prejudicis sobre l’altre, tan ple de duresa... demostra palesament, més que cap discurs – Per reaccionar. Cal saber deixar-ho tot quan més o menys revolucionari, que aquest algú ens necessita, cal saber donar prioritat no sistema és intrínsecament malvat. Jo no sé pas al que ens omple l’agenda sinó al que ens diu què s’ha de fer, davant aquesta situació. el cor que hem de fer. Però almenys, el que sí que crec que es –Per fer un petó al nostre fill quan surt de l’escola, pot i s’ha de fer, i tantes vegades com es riure amb ell, fer-li pessigolles, parlar amb ell i pugui, és dir que no està escrit enlloc que plorar, si cal, amb ell. aquest sistema sigui l’únic possible, fruit –Per fer una trucada en lloc d’un mail: fa mandra d’algun destí inexorable. I que, com que és agafar el telèfon, potser no és tan pràctic, potser intrínsecament malvat, la cosa més sensata trucarem en mal moment... però, oi que ens seria intentar canviar-lo. Josep Lligadas alegrem més quan sentim la veu d’un amic? –I sobretot, cal tenir temps per dir “t’estimo” i dir-ho tantes vegades com ho sentim així. Maria– Josep Hernàndez L ’INDEPENDENTISME OBLIGATORI. Com he dit ja més d’un cop, servidor no és gens partidari de la independència de Catalunya, i considera un mal servei dedicar-se a intentar promoure-la. Potser la independència ens aportaria alguns beneficis col·lectius, però alhora provocaria un esquinçament tal que ens faria mal a tots, i sobretot als sectors més febles. I bé. La Mònica Terribas, directora de TV3, es veu que opina el contrari que jo, i per això utilitza el diner públic per promoure tant com pot l’opció independentista, com si volgués convèncer-nos que la cosa “normal” per a un català “normal” sigui voler la independència. L’exemple més obvi que hem viscut darrerament va ser el programa “Adéu, Espanya?”, emès el passat 3 de juny i del qual al telenotícies de l’endemà en van continuar fent propaganda i ens van animar a mirar-lo per Internet. Jo li demanaria a la senyora Terribas, en nom de la pluralitat, que encarregui ara un altre reportatge, igual de llarg i de favorable, sobre les bondats del sistema federal, i dels beneficis que Catalunya aconseguiria amb un sistema així tot formant part d’Espanya. 14 Josep Lligadas
  15. 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell feminista de Dèbora que anuncia des del punt de vista alemany, tot al cabdill corresponent que la i que a la colpidora experiència victòria aquest cop serà gràcies viscuda de Grossman, Littlell a les dones... No són històries contraposa una elaboració molt exemplars, sens dubte. Sinó vida més literària i simbòlica, potser molt real! Josep Lligadas massa enrevessada i delirant pel meu gust, però que va aconseguir motivar-me per continuar Recorreguts per la Bíblia més aprofundir sobre el tema. curiosa: 2. El llibre dels Jutges Si algú s’anima a fer la Continuant la sèrie iniciada en comparació, ja ens informarà el número passat, us proposo un dels resultats. Això sí, la novel·la altre recorregut bíblic. En aquest de Littell encara és més llarga cas, un llibre sencer, el llibre dels que la de Grossmann... Mercè Jutges. El llibre pròpiament dit Solé ocupa un total de setze capítols, Vida y destino. Vasili Grossman. i després hi ha quatre capítols Random House - Mondadori. més que són un apèndix. O sigui Barcelona 2009. que, si voleu, us podeu aturar al capítol 16, amb la història de L’estic acabant de llegir (em Samsó, o arribar fins al final, al falten un centenar de planes per capítol 21. completar les 1.112 del volum de butxaca que em vaig comprar El llibre dels Jutges és, per Sant Jordi). Em sembla una probablement, l’escrit més novel·la magnífica que pren com “arcaic” de tot l’Antic Testament. a eix la batalla d’Stalingrad per Presenta un recull d’històries descriure àmpliament la Rússia diverses que ocupen el temps estalinista. Guia d’orquestra. Raimon que va des de l’arribada a la Terra Colomer i Víctor Solé. Catalunya Promesa després de la fugida Vasili Grossman (1905-1964) va Música (http://www.catmusica. d’Egipte, cap a l’any 1200 abans ser un periodista nascut a l’actual cat). de Crist, fins a la instauració de Ucraïna, que durant la Segona Guerra Mundial va cobrir la A partir d’una conversa il·lustrada la monarquia, cap a l’any 1030 batalla d’Stalingrad i sembla amb exemples musicals, “Guia abans de Crist. I ens mostra, amb que fou el primer a donar a d’orquestra” fa un seguiment detallat tota la seva cruesa, la duresa de conèixer l’existència dels camps de les obres del concert setmanal de l’ocupació d’aquell territori per d’extermini nazis. l’Orquestra Simfònica de Barcelona part de les tribus israelites. i Nacional de Catalunya. Aquesta Els “jutges” eren cabdills que La commoció d’una guerra és l’explicació que trobareu a apareixien enmig del poble en que va resultar tan cruenta, la internet d’aquest esplèndid situacions conflictives i que, al situació dels jueus, que van rebre programa, una bona manera front d’alguna o algunes de les no només dels nazis, sinó també d’apropar-se i d’aprofundir en tribus, realitzaven determinades de l’estat soviètic, el sagnant la música simfònica. Als qui no gestes que anaven ampliant la surrealisme estalinista i, sobretot, hi entenem gaire ens ajuda a part dominada pels israelites. I la inquietud per trobar un sentit familiaritzar-nos amb els termes hi ha de tot. Des de la tragèdia tant al patiment com a la bondat, tècnics musicals, i evidentment de Jeftè que fa vot que, si Déu li van expressar-se en aquesta a fixar-nos molt més en allò que concedeix la victòria, sacrificarà novel·la, que va ser censurada i escoltem. És una bona cosa, a la primera persona que el surti a que l’autor no va arribar a veure més, aquesta complementarietat rebre... i qui surt és precisament publicada. entre el calendari musical de la seva filla, la qual accepta de ser Seria un exercici interessant l’orquestra i els programes de sacrificada. Fins a la coneguda comparar-la amb un recent ràdio i de televisió. És una forma història de Samsó, amb totes èxit editorial,Les benignes, de d’estimular l’assistència als les traïcions i males arts acumulades. Passant per l’orgull Jonathan Littell, que descriu pràcticament la mateixa realitat, concerts en directe i de promoure la cultura musical. Mercè Solé 15
  16. 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia D’on ve la nostra idea de Déu (i 5: El cristianisme) Josep Lligadas Després de la mort de Jesús, els seus deixebles aquests: 1) que Déu ofereix plenitud de vida per comencen a reagrupar-se i comencen a dir que a tothom, sense distincions de cap tipus; 2) que l’han vist viu: que Déu l’ha ressuscitat. Indepen- la distància que l’ésser humà sent davant Déu, dentment de com vulguem entendre l’experièn- i que es nota sobretot en la dificultat per seguir cia que hi ha al darrere d’aquesta afirmació, el el camí que Déu proposa, ha quedat superada que sí que és clar és la deducció que aquells dei- perquè un home concret, Jesús, ha viscut la vida xebles en van fer: que, realment, el missatge que humana de manera totalment entregada i segons Jesús transmetia, la seva manera d’entendre Déu el camí d’amor que Déu vol; 3) que, per això, i l’estil de vida que proposava, eren realment els podem dir que en Jesús Déu hi era totalment que Déu volia. present, de manera que tothom qui cregui en Jesús i s’enganxi a ell, entra de ple en el camí i en I a partir d’aquí es va iniciar un difícil procés de la vida de Déu; 4) que aquesta fe en Jesús com- reelaboració de moltes coses. D’entrada, aquells porta voler viure amb el mateix amor i entrega deixebles, jueus convençuts com eren, van inter- que ell ha viscut; 5) que tots els qui creuen en pretar la proposta de Jesús com una forma de Jesús formen la comunitat dels fills de Déu, i es- viure el judaisme en la línia que ja havien iniciat tan cridats a compartir junts aquesta fe i aquest alguns dels profetes d’Israel: una forma que seguiment. posava més l’accent en l’amor als altres i el servei als pobres que no en els ritus i les normes legals. Si, després del recorregut que hem anat fent al Però sense trencar amb aquests ritus i aquestes llarg d’aquest curs en aquesta pàgina tornéssim normes. ara al començament, podríem dir que aquella intuïció inicial d’una realitat que està més enllà Aviat, però, van començar a sorgir visions més del que es pot veure i tocar, ens ha conduït cap rupturistes. Esteve apareix com el primer que a una concreció molt propera. A través de la enceta aquests plantejaments, i per això mor paraula i la vida d’un home, Jesús de Natzaret, apedregat. I seran Bernabé i Pau els que arri- hem descobert un Déu que acompanya el món i baran fins al final amb aquesta ruptura. Ells, la història, que ofereix compartir una vida plena, en efecte, afirmaran que la proposta de Jesús i que empeny a viure en aquest món de manera supera la religió d’Israel, i que està destinada a seriosament humana, és a dir, responent a les tothom sense distinció. I això provocarà trau- crides que sorgeixen d’un cor net, obert, atent als mes i tensions molt considerables, perquè molts altres, desitjós d’una vida digna per a tothom. dels jueus que havien cregut en Jesús no podien acceptar que tota la tradició que havien viscut Certament que no podem deixar de dir, per aca- i que parlava d’Israel com a poble escollit per bar, que massa cops la nostra història cristiana Déu, quedés liquidada d’aquesta manera. no ha respost a aquesta crida que li dóna sentit. Però això no treu cap valor a la crida mateixa, La proposta rupturista, però, serà la que triom- sinó que, més aviat, és un estímul que empeny a farà definitivament. I els seus eixos bàsics seran treballar perquè hi respongui. Avui l’immigrant irregular se’ns presenta com aquest foraster en qui Jesús demana El retall ser reconegut. Acollir-lo i ser solidari amb ell és un deure d’hospitalitat i fidelitat a la pròpia identitat de cristians. Joan Pau II (Missatge per a la Jornada Mundial de l’Immigrant, 1995)

×