2. 1. INTRODUCCIÓ
1.1 Motivació personal:
Aquest treball, “La pobresa a prop de casa”, és el treball de recerca que he elaborat
durant aquesta setmana. He escollit aquest tema principalment per la inquietud que
em provoquen aquest tipus de situacions i he cregut que així podria cercar informació
per comprendre-les.
Temps enrere, quan encara no sabia res d’aquest treball, un dia em va venir al cap quin
seria el treball de recerca que faria per batxillerat. En aquell moment ho vaig veure
molt clar. Aniria relacionat amb les desigualtats econòmiques i socials del món. El meu
propòsit era centrar-me a Àfrica i a l’Índia i buscar-ne informació i comparar-les amb
les societats, com la nostra, més desenvolupades. Mai he pogut entendre el perquè de
l’existència d’aquestes desigualtats tan grans i el treball m’ho permetria. Quan em van
proposar a començar el treball de recerca ara a 4t. vaig creure que era una gran idea
perquè així podia començar a investigar. Donant-li voltes, però, uns dies abans de
començar-ho vaig veure cada cop menys clar el meu tema. Hi havia alguna cosa que
fallava i veia que potser no era el tema ideal per tractar. Vaig seguir pensant en això,
no volia abandonar-lo perquè realment aquell tema “era per mi”, pensava. Finalment
vaig veure què era el que em feia dubtar. La nostra societat. Aquesta societat que des
de fa uns anys a començat a decaure precipitadament. La societat que a permès
arribar a una situació d’insomni a milions de persones i que tot i així segueix utilitzant
el mateix sistema. En aquell moment sabia que no podia entendre ni tan sols el que
havia passat just al meu davant i vaig veure, doncs, cap a on havia d’enfocar el tema.
Cada cop, al meu voltant s’ha anat fent més freqüents comentaris com “m’he quedat
sense feina” o “no arribo a final de mes”. Totes aquestes situacions i comentaris
m’han fet investigar:
“La pobresa a prop de casa”
2
3. 1.2 Procés d’elaboració:
Vaig començar buscant informació per Internet sobre xifres per fer-me una idea del
canvi que havia patit Espanya i Catalunya en concret. Per mi, Internet era una font
d’informació que em facilitava dades però el que realment m’interessava era posar-me
en contacte amb persones que em poguessin informar des del seu punt de vista
personal i/o professional de la situació concreta de Canet de Mar. Per aquest motiu
vaig decidir aixecar-me de davant de l’ordinador i posar-me en marxa al carrer. Així,
vaig fer vàries entrevistes a diferents entitats i organitzacions de Canet. L’església en
va ser la primera, i després vaig posar-me en contacte amb Serveis Socials. Informació
de primera. En resum, el meu treball es basa de dos apartats: la informació extreta
d’internets i llibres relacionats i la informació extreta d’entrevistes i respostes de
professionals.
A partir d’aquí, l’únic que em faltava era organitzar-me, relacionar la informació i
extreure’n les conclusions per tal de fer del meu treball unes respostes.
2. Continguts
2.1 Números:
Els números són un gran punt dins d’aquesta investigació perquè et permeten
comparar i deduir diverses coses. Aquests són els estudis que més destaco:
Catalunya, del 2008 al 2010 ha passat a tenir una taxa de risc de la pobresa del 16,5% a
una del 19,9%. A la Unió europea, en canvi, del 2006 al 2010 ha passat del 16,1% al
16,4%.
Els nois i les noies d’entre 16 i 24 anys són els que tenen una taxa de risc més alta,
mentre que els adults i la gent gran no. Evidentment, en totes les edats i sexes la taxa
ha augmentat però els joves en només 4 anys han passat d’un 12,8% de risc a la
pobresa a un 50%. Realment, al·lucinant.
Ara ens centrem en l’atur. Podríem dir, una de les causes de la pobresa més
importants.
3
4. Taxa d’atur a Espanya: 24,4%
Taxa d’atur a Catalunya: 22,2%
Taxa d’atur al Maresme: 16,94%
Taxa d’atur a Canet de Mar: 17,06%
Veiem que Catalunya té una taxa d’atur inferior a la d’Espanya i que el Maresme
encara en té menys. Tot i així, Canet de Mar és un dels pobles del Maresme que
superen la seva taxa.
Finalment una mostra del canvi que ha patit la nostra societat la tenim aquí, amb el
propi poble de Canet de Mar:
Mitjana anual de l’any 2005: homes: 239,3 dones:348 total: 587,3
Recompte 31 de maig: total: 1249
2.2 Contra la pobresa al nostre país:
Com hem pogut comprovar, la taxa de risc a la pobresa i la taxa d’atur han augmentat
precipitadament en tant sols uns anys. Positivament, però, s’han creat noves entitats i
moviments per tal d’intentar eradicar-ho. Ara us informaré dels últims fets més
importants.
Començaré parlant de la popular Marató, aquest cop enfocada no a les malalties sinó a
la pobresa. De moment es porten recollits 4.030.182€ però el plaç per aportar diners
encara no ha acabat. Amb aquesta activitat van voler mostrar les moltes cares de la
pobresa al nostre país a partir de persones en situació de risc o d'exclusió social i
també a partir de la feina de les entitats que des de fa temps treballen transversalment
en aquest terreny. A més a més, a diversos pobles i ciutats de Catalunya es van
organitzar activitats i projectes diversos per aconseguir
diners d'una manera més didàctica i divertida. Tot i
així, es podia realitzar la donació per mitjà d'internet o
directament realitzant una transferència bancària al
número de compte corresponent.
4
5. L’Obra Social la Caixa va obrir una convocatòria de propostes
en contra de la pobresa. Aquest projecte, convidava a
organitzacions no lucratives a pensar solucions que es
podrien dur a terme per solucionar aquestes situacions.
Actualment s’està fent l’elecció de quins seran els projectes
que “la Caixa” subvencionarà.
El Departament de Benestar Social i Família ha aprovat un
document amb diverses propostes per millorar la situació de
les persones que es troben en una situació de pobresa. El
document proposa fins a tretze mesures que ha d’adoptar el Govern català de forma
transversal, en matèries com l’ocupació, l’habitatge, els recursos socials i les
estratègies territorials. Aquest document és el pas previ per impulsar el Pacte Nacional
per a la inclusió Social i l’Eradicació de la Pobresa a Catalunya.
Prop de 250 persones fan un Flash Mob a la Plaça de Sant Jaume per reivindicar el dret
a tenir una llar. Vestides de negre i amb una màscara
blanca, per representar la invisibilitat que pateixen les
persones sense sostre, les 250 persones que van
participar en la iniciativa van fer silenci durant 10
minuts encarant pancartes en que es reclamava el
dret a una llar cap a les façanes de l'Ajuntament de
Barcelona i la Generalitat.
També a Barcelona, més de 1.800 infants i joves de Barcelona van recollir dissabte uns
15.000 quilos de menjar, en un gran recapte a gran escala. La iniciativa tenia com a
objectius sensibilitzar sobre l’existència de pobresa a la ciutat i les seves causes,
potenciar la solidaritat i reflexionar sobre el model de consum actual. Després de fer el
recapte, els infants i joves es van trobar al passeig Lluís Companys (Arc de Triomf), on
hi havia un espai amb carpes, jocs, tallers i activitats, així com un stand informatiu
sobre la iniciativa. Allà mateix es va fer el recompte total d'aliments recollits.
A nivell local:
A Canet de Mar els alumnes de l’institut Lluís Domènech i Montaner van fer una
recol·lecta d’aliments per tal d’enviar-los a les entitats encarregades del seu poble.
L’activitat consistia en organitzar uns jocs olímpics amb diferents modalitats esportives
que com a símbol de participació calia porta un kg d’arròs o d’algun aliment conservat.
Aquesta iniciativa va tenir un gran èxit i es van arribar a recollir 400kg de menjar.
5
6. 2.3 Entrevistes:
La primera entrevista que vaig fer va ser al rector de Canet, Salvador Joanola. El motiu
principal de parlar amb ell va ser per preguntar-li què feia l’església per eradicar la
pobresa. L’entrevista va ser molt satisfactòria perquè em va resoldre molts dubtes.
Destacaria les seves respostes a les següents preguntes:
-L’església fa alguna cosa per eradicar la pobresa? Quina?
Sí. L’ajuda que ofereix l’església és Caritas. Aquesta, és una associació que moltes
esglésies creen per a ajudar a les persones necessitades. A Canet concretament, hi ha
un rober (una botiga de roba) on la roba és de segona mà i es regala o bé es ven a 1 o 2
euros la peça. És a dir, molt barat. Aquí qualsevol persona pot anar a donar roba i anirà
a parar a la gent necessitada.(...)
-Sota la seva visió religiosa té un per què pot estar passant tot això?
A veure, si em preguntes et diré que això és culpa de la nostra manera pecaminosa de
viure. La nostra vida la vivim d’una manera desordenada i ha sigut per això que hem
arribat a aquest punt. Destacaria també, com he dit abans, que la falta de valors és un
motiu rellevant. Ah i la tele. La tele en té molta culpa. Ens manipula i ens pot enganyar
molt fàcilment. (...)
(per llegir l’entrevista sencera, anar a l’apartat d’entrevistes del blog)
La següent entrevista va ser a Serveis Socials. Allà vaig parlar amb la coordinadora
Núria Gibert i em va ajudar a comprendre quin és el procés sota el que es selecciona a
les persones que reben ajudes, de quin tipus són, si ha augmentat, entre d’altres. Va
ser una entrevista molt efectiva i m’ha aportat molta informació al treball. Com que el
temps que tenia per acabar-lo ha sigut escàs, vaig parlar amb la Núria i em va dir que si
em decidia de continuar aquest treball de cara l’any vinent, ens podríem tornar a
trobar i analitzaríem bé dins la qüestió de números. Augment de persones
necessitades, motius pels quals ha passat...
Destacaria les següents respostes:
6
7. -Aquest increment que hi ha hagut respecte 5 anys enrere, ha sigut per part de gent
de Canet? Perquè es diu, bé, que els immigrants són el col·lectiu que s’emporta més
ajudes i m’agradaria sí és realment així o no.
Està bé que m’ho preguntis perquè així podem desmentir aquest tòpic. No és veritat.
Hi ha molta més gent de Canet que rep aquesta ajuda que no pas immigrant. Si
comparéssim el percentatge d’ajudes immigrants és molt més baix que als canetencs.
(...)
-Sota quin procés es seleccionar la gent que la rep? Què han de complir?
Bé, el sistema que utilitzem a Canet per a “seleccionar” la gent és diferent a la majoria
de la resta de pobles i ciutats d’Espanya. Creiem que d’aquí poc ens obligaran a fer-ho
igual que ells però mentrestant seguirem a la nostra manera. Aquí estudiem cada
família individualment. Li fem un seguiment i a partir d’aquí decidim quin tipus d’ajuda
rebrà i durant quan temps. El que passa és que aquí hi ha pocs ingressos per a serveis
socials i les ajudes són limitades. Per tant, s’estudia bé per tal que la família pugui
aprofitar bé el servei que li oferim i així poder tirar endavant més fàcilment. (...)
-Per últim, com valores la solidaritat de Canet de Mar?
Doncs, jo la valoraria positivament, sí. Hi ha diverses entitats menys popular que
envien diners i productes a Àfrica o a l’Índia i que s’han posat en contacte amb
nosaltres i ens han dit que si necessitàvem qualsevol cosa ens podien donar una part
dels seus productes. Realment crec que la solidaritat de Canet és molt correcte i
animaria a seguir així.
(per llegir l’entrevista sencera, anar a l’apartat d’entrevistes del blog)
La següent entrevista va ser la d’en Lluís Homar. Vaig decidir fer-li una entrevista
perquè em pogués donar la seva visió des d’un punt de vista artístic i m’expliqués si en
el món del cinema es col·laborava en fer alguna cosa.
Les respostes destacades:
7
8. -Des del món del cinema, dels actors, es contribueix a solucionar la pobresa? Hi ha
algun col·lectiu o individualment cadascú fa el que vol?
De manera col·lectiva hi ha molt poca cosa que es faci. És més a nivell individual.
Sobretot si es fan coses, em venen a la memòria a vegades des del gremi dels actors o
de la industria del cinema o del teatre és intentar, el que és preservar el futur... Per
exemple, el que es diu “La casa de l’actor”.(...) No hi ha uns moviment de cara a
preservar això. De manera organitzada, el que sí que hi ha és una sensibilitat jo crec,
important de cara el tema.
-I en el món del cinema, s’ha notat aquesta crisi?
Sí, és potser en el món que més s’ha notat, perquè posar en peu una pel·lícula depèn
d’uns sectors molt fonamentals com poden ser en part les televisions o el diner públic.
Llavors, doncs, en aquests moments que una pel·lícula es pugui arribar a fer és
realment molt difícil. (...) Potser és en l’apartat que més es nota perquè a la televisió
també i al teatre menys però en el món del cinema, el número de pel·lícules que es fan
en un any ha canviat, però molt considerablement.
(per llegir l’entrevista sencera, anar a l’apartat d’entrevistes del blog)
Per últim, l’entrevista amb l’Imma Benedico em va permetre d’entendre quin és el
procés que s’ha de seguir per poder dur a terme un projecte solidari i em va explicar la
seva valoració personal de l’activitat.
-Va ser fàcil portar-la a terme? Quins tràmits es va haver de fer?
Sí, va ser fàcil. Quan vaig parlar amb ell, amb el cap d’estudis, em va dir que sí i vam
decidir de posar-ho en marxa.
L’únic tràmit que vam haver de fer, va ser amb l’ajuntament per tal que serveis socials
en vinguessin a buscar el menjar que recolliríem.
-Què et va empènyer a organitzar aquestes jornades?
Jo sempre he cregut que és molt important que els alumnes aprenguin a respectar,
que vegin realment què està passant a la nostra societat i vaig creure que això en seria
una bona manera.
(per llegir l’entrevista sencera, anar a l’apartat d’entrevistes del blog)
8
9. 3. Conclusions
Abans de començar el treball de recerca sempre l’havia vist com un projecte molt
interessant que em serviria per aprendre moltes coses. Entre elles, fer el seguiment i la
presentació d’una investigació d’interès, i després de fer-lo, no ha canviat gaire la visió
que en tenia. Durant el procés d’investigació he hagut d’afrontar problemes inesperats
que no havia tingut en compte des d’un principi i he après a solucionar-los buscant
alternatives. He hagut d’afrontar pors pròpies a l’hora de fer entrevistes, sempre he
sigut una noia molt tancada i ha sigut un gran pas per a mi haver-me obligat a
relacionar-me i preguntar per obtenir informació. Personalment aquest ha sigut un
dels aspectes més enriquidors. He hagut també, de buscar alternatives per fer més
entenedora i atractiva l’explicació i sobretot, organitzada.
M’agradaria aclarir que deixo aquest treball de recerca una mica obert, principalment
pel tema del temps, però també perquè segurament aquesta serà la introducció de la
investigació de batxillerat. Haig de pensar ben bé cap a on enfocar-lo i a partir d’aquí ja
tindré molta informació que m’ajudarà a avançar. El tema que he escollit m’ha satisfet
i estic orgullosa d’haver pogut estudiar-lo. Ens aquests moments és un tema que es
parla molt però que no es coneix del tot i creia interessant investigar-lo.
El mètode empleat per aquest treball de recerca m’ha semblat encertat per vàries
raons. D’una banda, el blog ha aportat moltes coses positives a la meva investigació.
M’ha ajudat a presentar les idees que se m’acudien i ha organitzar-les més fàcilment,
però el punt que més destacaria, és el fet que el meu treball no es queda entre el meu
ordinador, uns fulls i les persones a qui els hi he presentat, sinó que qualsevol persona
que estigui interessada en aquest tema podrà veure-ho i informar-se. D’altra banda,
realitzar la investigació de manera individual ha sigut molt positiu. Encara que és
important saber treballar en grup, i ho sé, quan ho faig em sento incòmode i m’és
difícil treballar bé. Normalment és perquè no ens sabem distribuir bé la feina i una
persona acaba per fer tot el treball. Sincerament he de dir que em vau treure un pes
de sobre al saber que no hauria de fer aquest treball en grup. Considero que un treball
de recerca s’hauria de fer sempre individualment.
Crec encertat també, que haguem sigut aquest grup de persones els que haguem fet la
investigació amb blogs. Principalment, ser un grup reduït ha facilitat la comunicació i
l’ajuda entre tots. Hi ha hagut una dinàmica molt bona durant tota la setmana, ens
ajudàvem entre tots quan calia i treballàvem al nostre aire majoritàriament. També va
ser positiva la presència de la Clara per explicar-nos aquest programa tant complert i
desconegut com és el PREZI. D’aquesta manera vam aprendre ràpidament com
funcionava i vam poder emplear més temps a la recerca.
9
10. Mai abans havia tingut blog, i ara que ja en tinc un de començat comprenc tota la
utilitat que ens pot donar. Sí que és veritat que n’havia visitat algun per obtenir
informació, o simplement navegant per internet n’havia trobat, però mai li havia
prestat especial atenció. Gràcies aquest projecte he après tots els trucs que s’amaguen
rere la pàgina principal d’un blog. He après a editar-lo i a afegir-hi tot el que hi cregui
necessari. Ara que ja en tinc un no l’abandonaré i hi aniré afegint informació
relacionada que vagi trobant. Qui sap? Potser me’n faig un altre per algun altre tema
que se m’acudeixi!
L’únic element negatiu que vull destacar és el poc temps que hem tingut per fer la
investigació. Des del meu punt de vista els treballs haurien quedat més complerts i la
informació seria més acurada.
Abans d’acabar, m’agradaria recalcar el bon ambient de treball que hi ha hagut durant
tota la setmana. Realment, envejo que això sigui possible i lamento que aquest sigui el
primer cop que experimento una cosa així. Si s’adoptés aquest ambient a les classes
segurament tots vindríem més feliços.
10
11. 4. Bibliografia
Consell comarcal del Maresme. Observatori de desenvolupament local. Núm. 40. Juny
del 2012. http://www.ccmaresme.cat/ARXIUS/2012/OBSERVATORI/Maig_2012A.pdf
Indescat. Cerca per poblacions.
http://www.idescat.cat/poblacio/?q=Canet%20de%20Mar&lang=es
Marató per la pobresa. Televisió de Catalunya. http://www.tv3.cat/maratopobresa
Treball de recerca garraf. Una mirada social. La pobresa i l’exclusió social.
http://www.trecgarraf.info/?page=treballRecerca&idTreball=95
Xarxanet. Notícies actuals de la societat. Pobresa a Catalunya.
http://xarxanet.org/juridic/noticies/saprova-el-document-de-propostes-lluitar-contra-
la-pobresa
11
