1. L’ A G
U L L
A
Febrer 2011- Any XVI - Número 73
Diguem-hi la nostra:
el debat de L’Agulla
Ja ho hem dit molt: estem en temps d’hivern, tot plegat pinta malament, no sabem
gaire cap on aniran les coses. La crisi econòmica és com el vaixell insígnia d’aquesta
situació, però també hi ha el desconcert polític i social, la manca de projectes i
propostes, la foscor dels valors, la qüestió nacional cada cop més oberta…
No, no tenim ganes, des d’aquesta revista, de dir que no hi ha res a fer i que cal,
simplement, esperar uns hipotètics temps millors. Sinó tot al contrari. Volem
proposar-vos que hi reflexionem, que hi diguem la nostra, que mirem d’imaginar
camins possibles.
Per això, dins aquest número, a la pàgina 3, trobareu una invitació concreta a
reflexionar i a dir què en penseu de la situació i què creieu que caldria fer. I us animem
a no tenir mandra, a pensar una mica i a fer-nos arribar el que penseu. Us proposem
tres temes bàsics, amb unes preguntes a cada un d’ells, però molt oberts a tot el que
vulgueu dir.
Ja ho sabem que amb això no arreglarem el món. Però sí que estem segurs que ens
anirà bé de fer-ho. Ens anirà bé a cadascú de nosaltres, per formular més els nostres
plantejaments, i anirà bé al col·lectiu, perquè remoure idees i fer-les públiques
juntament amb altres, és sempre un ferment de renovació, de sacseig davant tots els
immobilismes.
O sigui que ja ho sabeu. Atureu-vos a la pàgina 3, llegiu-vos la nostra invitació,
busqueu una estona per respondre-hi, i envieu-nos la resposta per correu electrònic
o per correu postal. Moltes gràcies.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg 03 El debat de l’Agulla
Any XVI. Número 73
febrer 2011 Veure, mirar
Periodicitat: 04 Les conseqüències que provoca la crisi. J.M. Jubany
cinc números l’any.
05 Controlar els pobres. M. Solé
Subscripció anual: 10 €
07 És just l’augment de les tarifes elèctriques? S. Clarós
Grup promotor:
Jaume Botey
Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT
Salva Clarós 08 Jesús no demana la confessió del pecat. J. Escós
Kitty Guirao
Maria-Josep Hernàndez
09 El monument i els talibans. J. Valls
Tere Jorge 10 El Nadal laic de les escoles. J. Huguet
Josep Lligadas 11 El voluntariat, un camí. A. Tuduri
Josep Pascual
Mercè Solé
a peu
Coordinació: 12 Passejant pel Puig d’Olena i el Mas Blanc. J. Pascual
Josep Lligadas
Compaginació: amb entitat (i experiència)
Mercè Solé
Dibuixos: 13 Associació Estel Tàpia: un treball d’inclusió de les persones.
Montserrat Cabo R. Elvira
Capçalera: RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Mercè Gallifa
Imprimeix: 14 Lluç amb calçots. T. Jorge
Multitext, S.L. 14 Som més pobres. S. Clarós
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça: 15 Puntades
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1 16 Per airejar el cervell
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. El debat de l’agulla
El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla
2.
Tal com explicàvem a la primera pàgina, us Veure els avantatges i
convidem a participar en el debat que volem inconvenients dels models
obrir des de l’Agulla. Els qui vulgueu polítics possibles per a
participar-hi ho podeu fer així: Catalunya, des de la tradició
• Escolliu les preguntes que vulgueu del catalanisme popular i obrer.
de qualsevol dels temes i responeu- En aquest tema les preguntes
les amb un article de 500 podrien ser:
paraules. • Quins avantatges i
• Poden escriure articles sobre altres inconvenients veus en els diversos
qüestions o sobre altres preguntes models polítics possibles per
que cadascú es faci. a Catalunya (autonomia, estat
federal o confederal, independència)?
• Podeu escriure articles sobre la relació
entre els tres temes. • Com caldria avançar cap al model que
tu creus més convenient?
• En cada article, si ho creieu oportú, estaria bé
que féssiu referència al sentit evangèlic, per tal • Com avançar en la Unió Europea i en un paper
d’impregnar les respostes de la recerca i construcció important de Catalunya en ella?
del regnat de la justícia, de la pau, de la llibertat, i • Com avançar en una organització política
de la fraternitat, tal com és el desig del Senyor. i econòmica a nivell mundial? Quin tipus
d’organització hauria de ser, que pugui afavorir
1. Com afrontar la crisi econòmico-social des
de la tradició de l’esquerra. Les preguntes a
respondre podrien ser per exemple aquestes:
una més justa distribució dels béns i serveis per
a tothom?
• Conscients que el capital financer i de les grans
empreses mana en el món globalitzat, quines
3. Girar la desafecció política vers una major
consciència i participació popular. Aquí les
preguntes podrien ser:
alternatives hauria d’inaugurar l’esquerra per
• Com encaminar-nos vers una autèntica
fer front a aquest domini, i quines accions
participació popular, vers una democràcia
caldria plantejar per avançar cap a un altre
social i fins i tot econòmica?
escenari al servei de tota la humanitat?
• Com augmentar el grau de formació i
• Com afrontar la crisi actual anant cap a un nou
d’informació política?
model de societat i de creixement?
• Com introduir els valors democràtics, i el valor
• Com no quedar paralitzats per la idea, tan
de la política a les escoles, a les associacions, en
repetida, que “primer cal crear riquesa per
els barris i pobles, a les confessions religioses,
després repartir-la i no distribuir misèria”?
als municipis, a tota la societat civil?
• Com crear realment ocupació, en treballs
• Quines característiques creus que haurien de
socialment necessaris i creatius, aprofitant
definir avui a l’esquerra política?
els oportunitats de la crisi, i no “caure” en
propostes “assistencialistes” que l’únic que fan • Quin procés educatiu, quina relació amb el
és potenciar la “mandra”? poble, quin perfil haurien de tenir els líders
polítics?
• Com combinar l’educació amb el treball, i
incorporar elements laborals en el procés • Com procurar una majoria conscient a favor
educatiu dels infants i joves? d’un programa d’esquerres?
• Com i des d’on cal controlar els bancs per tal Les respostes les podeu enviar per correu electrònic
que paguin “quotes socials”? Cal que “fem a l’adreça agulla.revista@gmail.com o bé a l’adreça
boicot” als bancs caixes i deixem de posar-hi postal Gran Via de les Corts Catalanes 942,5, 1 –
els nostres diners o hi ha altres alternatives? 08018 Barcelona.
• Com caldria articular el moviment polític de Amb el que es vagi escrivint en aquest debat, que
l’esquerra amb la població que viu directament duraria tot l’any 2011, en podríem fer un senzill
la precarietat? fulletó per difondre´l a les diferents entitats socials,
eclesials i polítiques.
3

4. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Les conseqüències que provoca la crisi
Josep M. Jubany
Sobre l’actual crisi econòmica, cobra un sentit molt gran
se n’ha escrit molt i sospito que la paraula solidaritat.
se n’escriurà molt més. No sóc Quin són els principals
expert en economia, i em veig afectats? Per respondre
incapaç de fer cap previsió sobre aquesta pregunta m’he
el temps que la patirem. El cert, fixat principalment
és que un profà com jo, es perd en les persones que
enmig de tants diagnòstics i atenem a Càritas de
pronòstics que es poden llegir la meva parròquia, i
o escoltar. El que sí que em el que em diuen els
veig capacitat de descriure, són responsables i voluntaris
algunes de les conseqüències de les institucions que
que provoca especialment en els pertanyen el Secretariat
sectors més desafavorits de la de Marginació del bisbat
nostra societat. de Barcelona.
En primer lloc, cal precisar que Un dels factors més
malgrat l’abast de la crisi, aquesta decisius que porta a
no afecta tothom per igual. Hi ha viure en precarietat i en risc
un ampli segment de la societat, d’exclusió social, és no tenir sovint retreuen als pares que no
que la crisi no la pateixen. Són, feina. Especialment greu és per poden participar en activitats,
o millor dit, som, ja que jo a les persones que desprès de excursions, colònies, com fan
honestament m’haig d’incloure treballar molts anys en feines altres companys. Tot plegat
en aquest sector, les persones no especialitzades, han estat enrareix l’ambient. Augmenta
que continuem mantenint la acomiadades. Difícilment, quan l’agressivitat, les baralles,
nostra feina, cobrant el mateix ja s’ha arribat el decenni dels l’alcoholisme, els retrets, etc.
sou, i gaudint de les mateixes cinquanta anys, és té empenta La baixada d’ingressos econò-
possibilitats de despesa que per reciclar-se. Si no es va molt mics, per la pèrdua de feina
teníem abans del daltabaix dels amb compte, aquí el procés d’un o de més membres d’una
mercats. I aquí hi ha una de les de degradació pot ser gran i família, impossibilita que es
grans perversions del moment irreversible. Ja que les persones pugui fer front a les despeses de
actual. Mentre molts pateixen la afectades, no s’adonen en la hipoteca. En aquests darrers
mala gestió que entitats bancàries, principi de tot el que els espera. mesos han augmentat de forma
empreses immobiliàries, En un primer moment, es percep espectacular els desnonaments.
especuladors financers, van fer com un gran alleujament la Així, si abans era freqüent,
durant molts anys, per a altres, indemnització que es rep per en un barri de Barcelona, que
l’actual situació econòmica és un l’acomiadament, i es confia que cada mes hi hagués un o dos
motiu de discussió, de debats durant el temps que dura el desnonaments, ara són tres o
més o menys teòrics, però que no cobrament de la prestació d’atur, quatre a la setmana. Això ha
ens afecta la butxaca. Per aquest es trobarà una nova feina. Però comportat que alguns, els més
motiu, és molt important que els mesos passen, els terminis afortunats, haguessin de tornar a
tots, sigui quina sigui la nostra de les hipoteques van vencent, viure a casa dels pares o sogres,
situació, siguem conscients que i no es troba treball. Tot això amb tots els problemes tant
la crisi econòmica és un motiu comporta un gran malestar. personals com logístics que això
de fort patiment i fins i tot de L’interessat ho viu com un comporta. D’altres han hagut
degradació personal per a aquells gran fracàs personal. Hi ha mal d’anar viure en habitacions, o
que han perdut la feina, que no humor en les famílies. Els fills compartir habitatge amb altres
poden pagar la hipoteca, que ja
4 han esgotat el temps per cobrar
les prestacions, etc. Mai com ara
no poden accedir a tot allò a què
estaven acostumats. Aquests
famílies.
Molt més greu és quan no hi ha

5. una estructura familiar que doni pateixen la crisi econòmica són que tenen estudis o formació
suport. Fins fa poc la veritable els immigrants. No tenir feina professional, que es veuen
cobertura social de la crisi fa que els sigui impossible obligats a acceptar feines molt
provenia dels jubilats. Aquests, renovar el permís d’estada. per sota de les seves capacitats. I
amb una pensió fixa, ajudaven Es veuen obligats a frenar tot plegat fa que cada vegada els
els fills i néts amb problemes. processos de reagrupament adolescents i joves tinguin menys
Però això cada vegada és més familiar que ja s’havien iniciat. incentius per dedicar temps a la
dificultós. En primer lloc, perquè Tornen a treballar en l’economia formació personal. Augmenta
les pensions han anat perdent submergida, especialment les perillosament el fracàs escolar.
poder adquisitiu, i desprès, dones, en treballs domèstics, o La crisi és un gran repte per a
perquè aquests avis no sempre d’acompanyament de gent gran, tots. Les institucions, parròquies,
existeixen. Segons estadístiques cobrant per hores, sense cap ONG, fan una gran feina per
del mateix govern, en aquest regulació legal. Ha augmentat la rebaixar en el que poden el
moment, en més d’un 40 % de prostitució, etc. patiment dels afectats. Però,
famílies amb problemes, tots els L’absència de feina, fa que com s’ha dit, la veritable solució
seus membres estan en atur. augmenti la xenofòbia envers no es troba només en canalitzar
La manca de feina, d’habitatge, els estrangers. Xenofòbia que és recursos, sinó que demana
i d’una família, són una com- alimentada, com tots ja sabem, canvis molt profunds, en la
binació de factors que poden per alguns grups polítics, que nostra forma de concebre la vida
portar a la marginalitat. sense cap mena d’escrúpols i l’estructuració de la societat.
Anoto només algunes de les miren d’esgarrapar algun grapat La sortida depèn de tots,
conseqüències: han augmentat de vots, incentivant recels. independentment dels nostres
sensiblement els “sense sostre”, I finalment, la crisi fa que cada ingressos.
la petita delinqüència, les vegada més hi hagi persones amb Josep M. Jubany és rector de la
malalties mentals. una gran frustració personal,. parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida
de l’Hospitalet de Llobregat, i Delegat
Un dels col·lectius que més Entre nosaltres hi ha immigrants
Episcopal de Pastoral Social de Barcelona
Controlar els pobres
Mercè Solé
Darrerament he tingut ocasió d’escoltar alguns
comentaris poc favorables als treballadors socials:
que haurien d’aixecar el cul de la cadira i anar a
visitar els domicilis de les persones que atenen per
poder comprovar si els ajuts dels Serveis Socials
són merescuts o no ho són; que abans de fer els
tràmits per pagar subministraments haurien de
comprovar si malgasten l’aigua o el llum, perquè
algunes factures són elevades; que sovint es
donen ajuts a persones que tenen molts recursos
econòmics.
Tots tres comentaris ja són un clàssic i penso que
responen a una voluntat d’aprofitar els recursos
des del sentit comú. Però francament crec que
caldria anar una mica més a fons.
En primer lloc, els treballadors socials en general
no tenen pas gaire temps “d’aixecar el cul de la molts aspectes fonamentals de la vida pretén
cadira”, pobres. Llargues cues i llistes d’espera, resoldre’s de vegades amb uns Serveis Socials ja de
molta angoixa a entomar i molt pocs recursos per
donar-hi resposta. Una situació de crisi que abasta
per si col·lapsats i que, evidentment, només poden
aportar solucions parcials i esmorteir els cops.
5

6. En segon lloc, jo entenc que el paper dels Una cosa semblant es podria dir en relació al
treballadors socials és ajudar a pensar, a organitzar- coneixement exhaustiu dels recursos econòmics
se, a prendre decisions, a canviar hàbits, a adonar- de la gent que s’adreça als Serveis Socials. En un
se dels propis recursos personals... amb el suport país on l’economia submergida floreix i està molt
dels recursos socials, econòmics o educatius de què arrelada, qui ha de controlar aquesta situació: els
es disposi. Perquè no són pas simples dispensadors treballadors socials o Hisenda? Qui fa més mal a
de recursos o tramitadors d’ajuts. És una tasca on l’erari públic? els pobres? Quan no es permet que
la comunicació és bàsica i on una bona relació de moltes persones en edat i situació de treballar
confiança mútua és imprescindible, on cal anar al tinguin els permisos que els exigeixen per fer-ho,
pas de les persones, respectant la seva llibertat, què esperen que facin? Quin sisè sentit hem de
on cal tenir present que cada persona és única i desenvolupar els treballadors socials per poder
té necessitats diferents, sovint dins d’un mateix valorar l’import de les “estafes”?
entorn familiar. És molt evident que els recursos s’han d’administrar
Cal escoltar molt, cal aprendre a detectar els riscos, correctament i és possible que alguns treballadors
els problemes, i, com en tantes altres professions, socials hi recorrin a la lleugera. A mi em preocupa
convé més acompanyar que dirigir. I tot això més quan els treballadors socials no exerceixen
requereix temps i empatia. una altra funció professional que per a mi és
I aquest lent treball de fons cal combinar-lo bàsica: detectar les necessitats de la gent, fer-les
sovint amb actuacions d’urgència per fer front públiques, visualitzar les situacions de pobresa, fer
als daltabaixos a què la gent més vulnerable propostes de millora i de nous recursos. Això, que
està sotmesa. I encara de vegades convé prendre és molt important, sovint és molt difícil de fer quan
decisions dures: separar infants d’un entorn es treballa en una administració pública, perquè
maltractador; incapacitar persones que ja no poden sovint significa explicar-se molt, motivar... i potser
fer-se càrrec d’elles mateixes... I un llarg etcètera. enfrontar-se al responsable polític de torn.
Des d’aquest punt de vista, doncs, exercir una D’altra banda, aquesta professió, com les que s’hi
funció de “controlador” social no ajuda gaire a assemblen, solen participar de la precarietat de les
anar endavant. D’una banda perquè no estic segura persones que atenen. Es fan projectes i contractes
que els recursos que costaria pagar un “visitador” molt a curt termini, no es valora prou l’experiència
no costessin més que els escassos ajuts que es (he pogut veure com gent acabade de sortir de la
donen a la gent, i de l’altra, perquè això ofegaria facultat era col·locada en llocs que requereixen
qualsevol possibilitat d’avançar en altres camps. A experiència i qualificació, amb la qual cosa no es fa
part que molts “pobres” saben perfectament quin prou bé la feina i es crema un professional). Sovint
és el nostre llenguatge, què ens agrada o què no, se’ls posa enfront de situacions molt dures, com
i són perfectament capaços, si és que ens volen és ara la crisi, mentre alguns “experts i assessors”
enganyar, de continuar fent-ho. Perquè són pobres, elaboren diagnòstics... i només diagnòstics, és clar.
però no tontos. Penso que fer costat a qui pateix la crisi ha de
Crec en les visites a domicili quan cal: quan algú significar ser conscient també de la limitació dels
està malalt, quan hi ha una situació de molt de nostres ajuts. Quan dediquem tants esforços als
risc per a algú de la família, quan convé conèixer bancs d’aliments, hem de pensar que resolen
l’entorn per iniciar un servei en el propi domicili, o –si és que ho resolen– només una part de les
per raons pràctiques quan cal accedir a algun recurs necessitats de la gent. Correm el risc de retornar a
per a la millora de l’habitatge o de l’equipament. l’assistencialisme i d’oblidar que cal fer canvis en
Però sempre de bon rotllo, amb hora donada profunditat. A mi m’escandalitza que una entitat
prèviament. Una bona observació ja et permet com la Caixa prioritzi dins de la seva obra social
veure moltes coses de la vida de la gent, dins i fora el suport al Banc d’Aliments. En lloc de fer això,
del domicili, malgrat els intents de “maquillatge” i amb els recursos amb què compta, superiors
de l’habitatge de moltes famílies. als de moltes administracions públiques, no
hauria d’aplicar una política més humana i social
De fet és cert que una família desorganitzada tendeix a amb les hipoteques? No hagués hagut d’evitar
fer mal ús dels subministraments, tant si és rica com si especulacions econòmiques arriscades? No manté
és pobra i que cal corregir-ho, però en tots dos casos... ben pagada en els seus Consells i Fundacions gent
O només en els pobres? S’ha de fer des de Serveis “decorativa” com, fa quatre dies, la Infanta?
Socials? Perquè quan s’atén una família que presenta
molts problemes –econòmics, laborals, de relació...– I és que el control social i econòmic només s’aplica
cal prioritzar i no sempre el consum desaforat és una als pobres.
6 prioritat al costat d’altres problemes. Mercè Solé és treballadora social

7. És just l’augment de les tarifes
elèctriques?
Salvador Clarós
Hi ha qui busca els culpables de l’exagerat
augment de la tarifa elèctrica de quasi el 10%. Si
desentranyéssim l’embolicadíssim misteri del
mercat elèctric i dels seus mecanismes tarifaris
potser faríem una mica de llum sobre aquesta
qüestió. Em pregunto però si resoldríem alguna
cosa, més enllà de fer-nos mala sang.
Per raons d’espai, em limitaré a comentar els fets
essencials tot i assumint el risc que alguns considerin
que justifico l’augment. En primer lloc cal que ens
preguntem si és just que l’energia sigui tan barata.
Cal que anem assumint que donada la progressió
del consum actual d’energia, del tot insostenible,
estem abocats a una escalada de preus que no
tecnologies perquè el sistema sigui globalment
imaginem. L’expansió econòmica, demogràfica
governable, vol dir assumir determinats costos
i infraestructural que ha viscut el planeta en els
transitoris. En conseqüència podem esperar a
dos últims segles ha vingut impulsada pel preu
curt termini encariments successius de l’energia
relativament baix dels combustibles fòssils, la
elèctrica, perquè, a més dels costos associats
principal font energètica encara avui. Però s’acaba.
derivats de decisions relacionades amb política
Si volem evitar un col·lapse cal que fem alguna
energètica, els combustibles que encara avui
cosa.
representen la major part del mix de generació
Ens trobem ara mateix situats en una transició cap s’encariran seguint la previsible escalada de preus
a un altre model on la planificació és cabdal, i està dels productes petrolífers.
condicionada per directives supraestatals com la
No tot l’augment de preu de la llum és degut al
reducció d’emissions de carboni, l’harmonització
sobrecost que representa l’aposta de canvi de model
dels mercats... El marge de maniobra és més
cap a un sistema basat en energies renovables. Hi ha
aviat petit, però hi és. El canvi és cap a un altre
hagut un maquillatge dels costos reals de l’energia
model sense energies fòssils, probablement 100%
elèctrica sota diversos conceptes remunerats
renovable cap a mitjans d’aquest segle. Això pot
a les empreses elèctriques i també derivats de
sembla agosarat però és un horitzó desitjable, una
l’externalització dels costos de la generació. Amb el
altra cosa és si serà possible. De fet el que més
temps s’ha acumulat un deute que s’anomena dèficit
ens importa no és el final del trajecte del canvi de
tarifari, que les empreses elèctriques estan disposades
model que és a llarg termini sinó el com s’hi arriba,
a cobrar. Es tracta d’una barreja de conceptes i de
és a dir, com es fa la transició i a quin preu.
primes que no només s’abona a les renovables sinó
S’ha acusat de l’augment de la tarifa elèctrica també a les tecnologies convencionals com el carbó,
al sobrecost que representen les primes a les el gas o la nuclear. Les empreses elèctriques, però,
renovables. Aquest sobrecost forma part de en els darrers anys han acumulat enormes beneficis
l’estratègia de canvi de model que ens ha de gràcies a aquestes bonificacions que paguem a
permetre superar un sistema, l’actual, basat través de la factura de la llum.
en el petroli, la nuclear i el gas natural, que
Fer front avui a l’encariment de l’electricitat passa
és enormement dependent, ambientalment
per una estratègia d’estalvi i d’eficiència. Si som
insostenible i estructuralment car, encara que s’ha
capaços de gastar menys absorbirem els increments
maquillat el cost real com veurem més endavant.
de la tarifa elèctrica. Es tracta de no malbaratar
La incorporació d’un sistema d’incentiu a les
l’energia, res de nou, una cosa que ja sentia a dir al
renovables i d’una política d’estalvi i eficiència
meu pare quan jo era un infant. En estalvi i eficiència
és la garantia de canvi a llarg termini. Per això
hi ha molt camp a recórrer i molta inversió a fer,
aquest és un sobrecost assumible, tot i que a curt
cosa que al mateix temps crearà llocs de treball.
termini representi un encariment. Mantenir en la
transició de model un equilibri entre velles i noves Salvador Clarós és sindicalista 7

8. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Jesús no demana
la confessió del pecat
Josep Escós
dona adúltera a la qual envia dient-li: “Vés i no
pequis més” (Jn 8,1-11).
No és que Jesús pensi que no hi ha pecat perquè
bé els enumera quan “vindrà el Fill de l’home
amb gran poder i majestat” (Mt 25,31-46) sinó que
no demana altra cosa al pobre i al pecador que el
reconeixement de la pròpia indigència.
Què fa doncs? Deslliga l’endimoniat atrapat
pel maligne en el seu interior etzibant a l’esperit
Jesús no demana la confessió del pecat sinó que
maligne: “Calla i surt d’aquest home” (Mc 1,25).
perdona directament davant del més mínim
reconeixement de la pròpia indigència. Trobem tres llocs on els pecadors reconeixen
genèricament els pecats (sense enumerar-los): el
El que hi ha en joc (i això és el principal) és la
publicà de la paràbola que prega donant-se cops
mirada de Déu i no la descoberta de les taques que
al pit reconeixent-se pecador en el temple, del
puguin embrutar la nostra ànima. Es tracta de
qual Jesús diu que “se n’anà justificat a casa seva”
posar el centre de la nostra mirada en Déu i no
(Lc 18,13-14); el fill pròdig que va al pare dient-
en nosaltres mateixos (el que en podríem dir una
li “He pecat contra el cel i contra vós,” mentre
mirada teològica).
el pare l’abraça abans que el fill hagi obert boca
El lloc de l’Evangeli on la gent “confessava els reconeixent el pecat (Lc 15,20-21); i el bon lladre que
pecats” és a la vora del riu Jordà on Joan batejava probablement és el cas més clar de reconeixement
(Mt 3,6) però, quan hi anà Jesús amb la mateixa dels pecats al qual Jesús li obre de bat a bat les
intenció, la veu del cel li va canviar la mirada. Va portes del paradís (Lc 23.39-43).
adonar-se que es tractava, sobretot, de reconèixer
Penso que les paraules més colpidores són les
que ell era “fill de Déu”. Tot seguit, quan surt de
del crucificat que clama al Pare (això és el més
l’escena del baptisme va al desert amb la intenció
important) “Pare, perdona’ls, que no saben el que
d’esbrinar què vol dir això de ser “fill de Déu”.
fan” (Lc 23,34). Perdona a canvi de res.
El temptador que està atent a la recerca de Jesús,
per tres vegades, li suggereix allò de “si ets fill de Aquest serà el missatge del ressuscitat quan els
Déu...”(Mt 4,1-11) Jesús rebutja tot allò que no dóna l’Esperit: “A aquells a qui els perdonareu
sigui contemplar l’esguard de Déu. els pecats els quedaran perdonats” (Jn 20,19-23)
mentre a ells, que l’havien negat i abandonat,
Vençudes les temptacions surt convençut que ha
no els recrimina ni els demana altra cosa que ser
de perdonar sense demanar comptes.
perdonadors dels altres.
Així ho fa amb el paralític que li presenten entre
Aquest Nadal hem contemplat Jesús indefens i
quatre dient-li: “Els teus pecats et són perdonats”
humil que ve a nosaltres perquè no li tinguem por.
(Mc 2,5) i amb la dona pecadora que li besava
Ve a perdonar de part del Pare del cel i a donar-nos
els peus li diu sense demanar-li comptes del que
el poder de fer el mateix als altres.
8 ha fet: “perquè ha estimat molt se li ha perdonat
molt” (Lc 7,44-50) i tampoc no pregunta res a la Josep Escós és rector de Navarcles

9. El monument i els talibans
Jordi Valls
“En memòria dels gais,
les lesbianes i les persones
transsexuals que han patit
persecució i repressió al llarg
de la història. Barcelona 2011”.
Aquesta és la inscripció que
havia de portar un triangle de
pedra de 4x3x3, ribetejat d’acer
rosa, col·locat en els jardins de
la Sagrada Família, a més de 100
de l’orde, aquesta d’interpretar s’assembli al capteniment de
metres de la façana de la Passió
les intencions dels altres!) Va dir Jesús cap a les persones que
del temple recentment consagrat
també que el monument feria pateixen. D’on surten doncs la
pel bisbe de Roma. Aquesta obra
“les idees i les opinions d’una polèmica i la provocació en unes
executava una de les 228 accions
gran majoria catòlica d’aquest persones que haurien de fer
incloses en el Pla Municipal per
país”. L’altre bisbe es va limitar seva la vida i l’ensenyament de
al col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual
a trucar a l’alcaldia. No sé què Jesús? Què entenen ells com a
i Transsexual amb què la ciutat
deuria dir, però va aconseguir el acolliment respectuós, compassiu
de Barcelona s’ha dotat per fer
seu propòsit. i delicat? Perquè el monument
front a l’homotransfòbia encara
Comencem amb una pregunta no es referia a cap altra cosa que
ben present en la nostra societat.
bàsica: quina actitud hauria tingut al patiment llarg i continuat al
A hores d’ara (mitjans de llarg de la història d’un grup de
Jesús davant d’una proposta com
gener) no se sap on anirà a persones. Ni famílies diverses, ni
aquesta? No recordo cap ocasió
parar aquest memorial, ja que a orgulls ni res de semblant: era un
en què Jesús intentés apartar
finals de desembre un mitjà de record d’un sofriment. I davant
d’ell cap persona que patia, cap
comunicació va fer públic aquest d’aquest sofriment, els suposats
pobre, cap petit, sovint amb gran
projecte i això va desencadenar representants d’aquell que
escàndol dels poders fàctics de
una tempesta política, mediàtica “s’abaixà i es féu obedient fins a
l’època, tant civils com religiosos.
i ideològica que l’ha fet quedar la mort, i una mort de creu”, no
Perquè el monument no fa
en entredit, almenys de moment. només van girar la vista, sinó que
referència a persones que no tenen
De tot aquest vendaval polític i van maldar per apartar-lo del seu
cap problema, sinó a aquelles que
mediàtic potser en parlaré un voltant. Perquè tant Moltmann
han patit persecució i repressió
altre dia. com Jüngel parlen d’un “Déu
al llarg de la història. Persones
Avui voldria centrar la meva amb una marca de marginació i crucificat”, difícil de descobrir
reflexió en l’aspecte religiós de de patiment, íntim, dur, que en i d’acceptar per l’home, marcat
tot aquest afer, des de la meva massa casos els ha portat fins i tot per l’experiència d’Auschwitz i
perspectiva d’home gai cristià i a la mort. Encara avui l’índex de dels gulags. Un Déu que, segons
d’esquerres. Perquè també van suïcidis dels joves i les joves gais, la Teologia de l’Alliberament,
intervenir en tot l’enrenou un lesbianes o transsexuals és molt s’ha manifestat històricament
parell de representants de la més elevat que el de la resta de i encara es va manifestant a
jerarquia catòlica catalana. Un joves. través de l’alliberament dels
d’ells (el jove bisbe de Solsona) pobles esclavitzats i explotats. És
També podem mirar què diu el precisament allà, en les persones
va declarar que la col·locació del
Catecisme de l’Església Catòlica. que pateixen, que són oprimides,
monument era “innecessària,
En el seu núm. 2358 diu que les que són esclavitzades, on es troba
polèmica i provocadora” i que
persones homosexuals “han veritablement Jesús. Perquè se’l
“els que el volen col·locar aquí
de ser acollides amb respecte, troba justament allà, en la petitesa,
tenen la intenció d’incomodar
compassió i delicadesa. S’evitarà, en la pobresa, en la marginació.
els catòlics, plantant davant la
respecte a ells, cap signe de
seva cara que hi ha altre models En el títol d’aquest article
discriminació injusta”. No acabo
de família diferents als que parlava dels talibans, perquè
de veure el respecte, l’acolliment i
propugna l’Església”. (Suposo l’actitud d’aquests dos bisbes
la compassió en l’actitud d’aquests
que deu ser una de les gràcies de
tenir la plenitud del sagrament
bisbes, ni tampoc cap cosa que i de tants d’altres em recorda
la d’aquells fonamentalistes
9

10. que volen que tothom pensi l’homofòbia i la transfòbia els el contrari del que hauria de
el mateix i que tothom faci el incomodava i els provocava, i van fer. I de ben segur que hi ha
mateix. I molt sovint, els seus foragitar-lo de les proximitats moltes persones que amb la seva
manaments, les seves fatwas, les dels seus temples. vida i les seves obres duen a
seves condemnes, responen més És per això que moltes persones terme la missió que Jesús ens
aviat a les seves ments perverses pensem que l’estructura de va encomanar. Però crec que
que no pas a les religions que l’església vaticana ha deixat de ha arribat un moment en què
pretenen defensar. De la mateixa fer la seva funció: proclamar l’estructura mateixa malmet el
manera que al Pakistan i a la Bona Nova als desvalguts, que es pugui fer “des de baix”.
l’Índia els talibans van decidir anunciar l’any de gràcia, celebrar És per això que busquem altres
que Al·là volia que dinamitessin el Crist que va morir i ressuscitar espais on viure la nostra fe, lluny
les imatges de Buda (i ho van per nosaltres. No és que la faci de fonamentalismes, oberts i
fer), els nostres van decidir que malament, és que fa exactament obertes a totes les persones,
el monument a les víctimes de sobretot a les que pateixen.
Jordi Valls és membre del Grup de
Cristianes i Cristians d’ICV
El Nadal laic de les escoles
Jesús Huguet
música excepcional. El que no admet discussió és
que hem de saber d’on venim, si volem saber on
som i cap on anem.
A més, ¿com podrà un col·legi educar en la diversitat
si comencem per silenciar les manifestacions de
Ho escrivia un professor de secundària a la pàgina la nostra cultura? És greu l’advertència que ens
11 del diari “Ara” del 25 de desemnbre d’aquest any: feia un mestre magribí. Avui, deia, es parla molt (i
“En cap dels instituts públics en què he treballat l’escola en seria un espai privilegiat) del diàleg entre
he vist que per Nadal hi posessin pessebre”. Dels cultures i civilitzacions. Però, ¿amb qui dialogarem,
concerts escolars d’aquests dies han desaparegut si vosaltres sou els primers que ens amagueu la
pràcticament les nadales tradicionals. A les poesies vostra pròpia cultura? Tanmateix, comprenc molt
premiades es fa difícil trobar-hi cap al·lusió al bé la incomoditat que experimenten els increients
naixement de Jesús. Com diu el mateix professor, més radicals, que no saben què fer d’una tradició
“en principi l’escola pública és laica i manté un tan directament inspirada en la religió cristiana.
equilibri funambulesc entre el respecte a les religions Com a cristià que sóc, tindria una queixa més greu a
i els escarafalls a tot el que no sembli progre”. fer. Aquest comportament dels col·legis, encara que
Em sembla que no exagero, si dic que, a més del ho pugui semblar, no és neutral ni innocu. Aquesta
zel per mantenir en tota la seva puresa el principi omissió deliberada de tot allò que fa referència al
de laïcitat de l’escola, en aquesta tendència s’hi fet cristià, sobretot tractant-se de nois i noies que no
endevina un moviment de fons que es proposa n’ignoren del tot l’existència, implica, vulguem o no,
esborrar tot vestigi religiós de la nostra societat. un desdeny de les creences cristianes que els alumnes
capten molt bé i que els retreu potser definitivament
Tot fa pensar que no s’han adonat que amb l’aigua d’una possible adhesió. En efecte, si es dóna per
de la banyera llençaven també la criatura. Que, suposat que les tradicions i celebracions cristianes
carregant-se la religió, es carregaven tota una d’aquests dies són falòrnies que no mereixen cap
tradició, tota una cultura. crèdit ni cap interès, ¿qui s’hi apuntarà?
Com deia Salvador Cardús, ja fa temps, en un La responsabilitat de l’Església en aquesta situació
dels seus articles, qui vulgui veure-hi la dimensió són figues d’un altre paner que avui deixem
cristiana ho pot fer, però també es pot fer una reposar.
apropiació secular del pessebre i de les altres
Jesús Huguet és capellà de Solsona. Aquest article ha estat
tradicions nadalenques, tal com es pot escoltar una
10
publicat a la revista “El Pregó” núm. 403, d’1 de gener de 2011.
passió de Bach sense cap altre recolliment espiritual
que el que deriva de l’experiència estètica d’una

11. El voluntariat, un camí
Anna Tudurí
Així encapçala la seva aportació Paola Contreras,
de la Fundació Arrels, quan es dirigeix en una
xerrada als voluntaris d’un menjador social ben
jovenet, amb dos anys de funcionament. Un
camí, sí, que sorgeix d’una intuïció, un desig, una
necessitat palesa, i que no saps com naixerà ni
com creixerà. Això és el que realment va passar en
els inicis del menjador de Càritas a Poblenou de
Pineda de Mar. Qui ho havia de dir... un somni,
una conversa, una opinió positiva, uns recursos
al servei de la idea bona. Però no podia faltar un
ingredient imprescindible: el voluntariat.
La crisi ja era galopant, els casos de persones
enfonsades anava en augment. Pensar en l’escalfor informal, que entra per osmosi, per contacte
d’un plat a taula i el suport humà era una amb la realitat. Aquesta formació informal
preocupació que bullia en el cap i en el cor d’en aconsegueix un aprenentatge cap a saber “ser”
Ramon Masachs, ànima d’aquesta història. Quan, un bon voluntari.
un dia qualsevol, després de l’eucaristia senzilla, • El camí del voluntariat porta no només a una
silenciosa, ben viscuda en cadascun dels presents, tasca, porta també i molt a una nova xarxa de
emergeix la pregunta: què us semblaria...? Sí! I com relacions. Relacions amb la resta de voluntaris,
ho podríem fer? Després d’aquesta llavor, la resta amb els usuaris, amb els col·laboradors, etc.
és un camí de molts canvis que ens demanen estar Això avança de sorpresa en sorpresa, de manera
oberts, deixar-nos portar per allò que veiem com que el voluntari o voluntària fa un camí de
el més encertat a cada revolt. El que vivim junts transformació. Si en un primer moment anava
va fent d’un grup, un equip i una realitat nova. I cap a un servei, avança en un intercanvi entre
nosaltres mateixos ho contemplem admirats. Com tots: Qui serveix a qui?
pot ser que, passant tants voluntaris diferents al • Voluntaris i usuaris són persones i grups que
llarg de la setmana, tot vagi funcionant? Ep! Això no s’acompanyen, això és el resultat d’un procés
vol dir que no hi hagi dificultats i malentesos. Però d’intercanvis en la xarxa de relacions. En un
apostem per una bona comunicació, que vol dir principi, el voluntari o voluntària només pensa
exposar i escoltar, per obrir el propi cercle de visió, en acompanyar una realitat de mancances i un
prendre nous acords i fer avançar el projecte. usuari només pensa en trobar allò que sent que
Amb aquest temps d’experiència, era el moment li manca. Amb el pas del temps, el voluntari o
necessari i bo per poder comptar amb la Paola voluntària troba rostres, persones, paraules que
Contreras, responsable de tot el voluntariat de la el fan obrir a noves realitats, el desvetllen de la
Fundació Arrels dedicada a acollir les persones pròpia situació personal... L’usuari o usuària
sense sostre de Barcelona. Ella, amb la seva troba la possibilitat d’oferir un somriure, un
experiència ja des de Xile, el seu país d’origen, i acudit, una història que ningú no coneix, una
amb els anys que porta aquí, ens engresca als col·laboració a un altre usuari o voluntari.
voluntaris, amb la seva encara jove maduresa, en Així, fent aquest camí, aprenem que entrar a la
una xerrada de la qual destacaria aquests tres eixos diversitat i treballar en la igualtat és una altra
principals: manera d’expressar els suggeriments per fer més
• El voluntari o voluntària social és tan necessari satisfactòria l’experiència del voluntariat, i més
com un bon professional. El seu paper és eficaç l’acció social. La diversitat de situacions
complementari, no té la càrrega d’un horari personals, porta a la diversitat de necessitats i
laboral, i la seva actuació amb l’usuari pot expectatives. A la vegada, cada persona porta una
ser més personalitzada. I la formació del gran potencialitat de respostes creatives que es
voluntariat és tan important com la preparació despleguen quan mútuament ens convidem a ser el
de qualsevol bon professional. Una formació que podem ser.
formal, planificada, que dóna eines per saber
“fer” el que cal en el servei, i una formació
Anna Tudurí és voluntària del menjador de Càritas de
Poblenou de Pineda de Mar 11

12. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Passejant pel Puig d’Olena
i el Mas Blanc
Josep Pascual
Acabem de tancar l’any del centenari del naixement
del poeta Màrius Torres (Lleida 1910 – sanatori de
Puig d’Olena 1942) i una bona manera de recordar
el poeta és fer una passejada pels voltants del
sanatori on va viure des de 1935 fins a la mort i on va
escriure gairebé tota la seva poesia. Per preparar el
passeig podem llegir prèviament Poesies de Màrius
Torres (a cura de Margarida Prats Ripoll, Lleida,
Pagès editors 2010), la darrera edició que ens posa
a l’abast la seva poesia amb una bona presentació,
acompanyada d’una breu però il·lustrativa selecció
de cartes, proses i articles de Màrius Torres. No ens
descuidem de posar el llibre a la motxilla i, asseguts
en un dels bancs de dalt del Puig o a l’era del Mas
Blanc, rellegir-ne alguna.
i passarem arran d’un camp que ens permetrà
Deixem el vehicle en un replà que hi ha al trencall contemplar Castellterçol i Castellcir a ponent i
on comença el camí asfaltat que puja cap a l’antic al nord. Arribats a una pista ampla (al collet del
sanatori (que va acollir també Antoni Tàpies i Josep Marsó) en molt bon estat, de terra premsada,
M. Castellet), pel km 8 de la carretera C-1413, que deixarem el sender MM i, doncs, els senyals verds
va de Sant Feliu de Codines a Centelles. Enfilem la i vermells. Trenquem per aquesta pista cap a la
pista asfaltada, que travessa el bosc primer i que, dreta que ens baixarà ràpidament cap al km 9 de la
en enlairar-se, ens mostra el paisatge. Arribem carretera C-1413. Un cop a la carretera trencarem
a l’edifici. L’entorn vegetal mostra la ferida de cap a l’esquerra en direcció a Centelles fins al km
diversos focs. Darrere de la façana nord entre dos 10, que trobarem indicat el trencall del Mas Blanc.
llorers, un de gros i un de xic, surt el caminet que Al Mas Blanc, on anava a passar de tant en tant
ens durà al Puig. Hi ha un indicador de ferro, però alguns dies el poeta (i que durant molts anys ha
costa de veure. El camí voreja el turó per la part estat centre d’acollida i espiritualitat), hi ha un bell
obaga. Trobem un parell de bancs. Quan arribem rellotge de sol amb un poema seu. La tornada fins al
a una pista de terra trenquem a la dreta i ens durà cotxe (km 8) la farem per la carretera, normalment
fins al Puig d’Olena (812 m). Hi ha uns bancs i poc transitada i amb un recorregut sinuós molt
una capelleta amb una senzilla marededéu de agradable. Us aconsello que us situeu i seguiu tota
fusta. Bon lloc per llegir i contemplar el paisatge la passejada, explicada molt succintament, amb
que abraça del Montseny al Farell. Baixem per la el mapa Cingles de Bertí d’Editorial Alpina, edició
pista de terra, que ens duu fins a la pista asfaltada, 2004-2005.
al collet de Can Sants, sense passar pel sanatori.
Aquesta passejada la podem fer tranquil·lament en
Una cinquantena de metres més avall, de la pista
unes tres hores, sense comptar les parades.
asfaltada surt un bon camí al peu d’uns rètols que
ens fan saber que som en terra de tòfones i que no I acabem amb una altra recomanació literària.
hi podem fer foc. Aquest camí ample ens portarà Ambientada en aquest paisatge i sanatori, en els
fins al camí MM (Matagalls-Montserrat), amb anys de la guerra i la immediata postguerra, i
senyals verds i vermells, que agafarem trencant inspirada en Màrius Torres i en l’entorn del poeta,
cap a la dreta, cap a llevant, i aviat s’enfilarà fins al sense pretensions de fer-ne una biografia atès
coll de Ca l’Escopeter. Estiguem atents als senyals que barreja realitat i ficció, fa poc s’ha publicat la
verds i vermells i no els deixem. Som dalt la serra novel·la breu de Jordi Estrada Rius paral·lels (Berga,
de la Collada. Continuarem avançant cap a llevant Edicions de L’Albí 2010). Una lectura per després
12 seguint el sender MM fins al collet del Marsó.
Anirem trobant alguns trencalls que deixarem
de l’excursió.

13. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Associació Estel Tàpia:
un treball d’inclusió de les persones
Rocío Elvira Q.
L’entitat Estel Tàpia fa 28 anys que treballa amb menys la classificació del sistema mètric decimal.
persones en situació d’exclusió social. Està situada Aquest és un concepte d’abstracció de la realitat.
a Barcelona, al Raval. Un barri complex que, a més La majoria són persones que no han tingut accés a
de tenir un llarg historial com a territori d’acollida, Bill Gates i el windows i a l’utilització de símbols
també compta amb una gran xarxa d’entitats socials, de qualsevol ordinador. La majoria utilitzen telèfon
d’institucions públiques, culturals i artístiques mòbil però no saben com funciona, ni com ni per què
referents de la ciutat. entren i surten missatges. Per tant, s’ha fet un gran
La reinserció de persones adultes en situació d’exclusió procés perquè s’entengui el concepte i posteriorment
social, des del vessant del treball, sempre ha sigut el s’introdueix l’objecte concret: carta, caixa, etc. I aquí,
seu objectiu. Al principi es feien senzilles feines de en aquest nivell de concreció, desenvolupem cultura
manipulats: petits treballs fets amb les mans per a del treball: seguir pautes, recórrer a ajuts visuals si
la indústria. Fa uns anys que l’entitat desenvolupa tinc dubte (per poder reconèixer un logo), preguntar
un nou model metodològic d’inclusió: el treball amb a l’educador, aturar-se si s’han bloquejat (a vegades
quart món des de la gestió del caos, a través d’un marc no recorden el que havien fet fa dues setmanes).
socialitzador: l’ordre, l’organització, la innovació i el Aquest procés d’aprenentatge és continu perquè o bé
reciclatge, la corresponsabilitat, l’empatia. la seva edat, o bé el seu itinerari d’exclusió, o bé la
seva situació de precarietat actual, no els permeten
El procés de l’usuari es visualitza des de un marc
una assimilació definitiva del concepte.
formatiu, on l’itinerari pugui ser el més individualitzat
possible. Grups de treball de 6-8 persones amb diferents Una de les màximes a Estel Tàpia és: “Tornem a
continguts: lúdic, metodològic, tècnic, productiu però començar”. Perquè els processos de precarietat
davant de tot: socialitzador. L’eina que s’utilitza són continuada trenquen el marc de la socialització del
feines, algunes molt senzilles i altres no, que abans de subjecte, i les entitats com Estel Tàpia, regeneren
ser executades estan pensades des d’un marc possible, el teixit perquè ells puguin, si es donen les
que ho puguin fer. L’estratègia per reinserir és el treball, circumstàncies, estar inclosos en la societat a la que
el marc és un procés socialitzador en cadascuna de les pertanyen. Difícil, no? Complicat... Per suposat, però
feines que realitzen, sigui la que sigui. Per tant, la feina també per això parlem de corresponsabilitat: cap a
fa de contenció del subjecte. dins i cap a fora.
- Quins són els usuaris habituals? Són persones Cap a dins: els usuaris han de ser partícips del seu
socioeconòmicament excloses amb diferents perfils: itinerari i de les condicions que això comporta, per
des de malalties cròniques sense seguiment, malalties exemple: el coneixement del límit en algun moment
addictives, persones que mai no han treballat al mercat del seu itinerari. Si accepten entrar en un procés de
normalitzat, o que ja fa molts anys que no ho fan, que reinserció aniran treballant la incorporació d’alguna
reben alguna ajuda però que és insuficient per viure norma que els inclogui: complir els horaris establerts,
dignament. Es troben angoixades per la seva situació per exemple.
econòmica actual i sense capacitat d’inclusió social. Ara Cap a fora: la societat s’ha de treballar la incorporació
mateix assisteix un col·lectiu que s’anomena d’anada de la diferència. Les persones excloses necessiten ser
i tornada: fa anys que havien demanat ajut i ara han reconegudes, a Estel Tàpia es proposa un objecte que
tornat per la precarietat en què es troben. ells/elles hagin fet.
Aquí teniu un exemple del procés que es fa a l’entitat El canvi que es proposa és d’una magnitud important:
per adonar-se de quines dimensions estem parlant i col·loquem un objecte (treball) per intercanviar amb
del procés al qual arriben. Un client demana una feina la societat: l’ecotó (eco tovalló), la manualitat de
de classificació de correspondència. Tothom podria reciclatge, els sobres, i això és el que s’intercanvia,
dir: fàcil. Primer es fan oposats: remitent / destinatari, mai la seva situació de pobresa.
i a partir d’aquí es fan les subclassificacions per
districtes postals. Fins aquí el plantejament és clar, però
no totes les persones que estan a Estel Tàpia tenen al
cap l’abstracció: entrar / sortir, enviar / rebre. I encara
Per connectar amb nosaltres: Om, 7-9 08001 Barcelona. Tel.: 93
442 84 98. Fax: 93 441 79 35. esteltapia@telefonica.net
13

14. RECEPTES per anar canviant
Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Lluç amb
calçots Som més pobres
Tere Jorge Salvador Clarós
Com podeu comprovar, darrerament m’he llençat Ho miris com ho miris, tot sembla indicar que ara som
als plats amb un cert maridatge no gaire habitual, més pobres: ens pagaran molt menys per acomiadar-
a vegades de cultures, i avui de dos productes nos de la feina. I serà molt difícil trobar una nova feina
que mai no es trobarien a la vida real per la seva amb el mateix sou. De fet, en els darrers anys ja ens han
procedència: un del mar i l’altre ben arrelat a la congelat si no abaixat el sou. Haurem de cotitzar més
terra. És una amistat impossible però que la recepta anys a la Seguretat Social per tenir dret a la mateixa
d’avui ens ajudarà a apropar, a fer que tinguin un pensió de jubilat que podíem tenir abans treballant
primer contacte i ja veurem què passa! menys. Potser haurem de pagar més pels medicaments.
Tal vegada no, qui ho sap? Però tot apunta a que sí.
Com veieu, res no és impossible si ens arrisquem
Moltes famílies han perdut el pis i els estalvis. Ara
i intentem construir ponts i crear espai de
la llum és més cara i no pararà de pujar. Igual que
trobament.
els aliments, que es veuen afectats pel progressiu i
Ingredients: 4 talls de lluç; 8 calçots; ametlla imparable increment dels carburants que no paren
mòlta; sal; oli d’oliva; un fumet suau de peix; de sagnar un país, aquest, que n’és extremadament
mantega; porros. dependent. Comptat i debatut, assumim-ho: som més
Elaboració: pobres que abans.
Pelem i tallem els calçots a trossos. Els ofeguem Em ve a la memòria un temps llunyà on hi havia pobres i
en una cassola amb oli. Quan estan tous, hi rics. Els rics en feien ostentació, i els humils semblàvem
posem una mica de mantega i ametlla mòlta. conformats i adaptats a una precarietat crònica. Però
De mica en mica, hi anem incorporant també mira per on, vam anar millorant les nostres expectatives.
el fumet de peix, remenant com si féssim una Amb aquella austeritat que ens venia de família, potser
beixamel. La triturem fins que quedi ben fina del temps de postguerra, i amb el treball, que no
i, si cal, la tamisem. La reservem. faltava, no va ser complicat estalviar. Quan ens en vam
adonar, no sabíem què fer amb els estalvis i vam seguir
Enfarinem i fregim el lluç, que quedi daurat. el consell dels entesos, comprar el pis i fins i tot una
El posem en paper de cuina. segona residència.
Tallem el porro ben fi (en juliana) i el fregim Això sí, amb l’ajut
en oli d’oliva molt calent. El reservem ben d’unes generoses
escorregut. hipoteques que ens
feren creure que
Per muntar el plat: posem el tall de lluç al
amassàvem una
plat, el cobrim (generosament) amb la salsa
petita fortuna.
de calçots i al capdamunt hi posem els xips
de porro. Tornar a la realitat
era una qüestió de
temps. Vam desoir
aquella dita també apresa de la tradició antiga que
aconsella no estirar més el braç que la màniga. I la
realitat tossuda sempre acaba emergint del mar dels
somnis. Assumim-ho: som més pobres. Els mercats en
tenen la culpa. Són ells els que forcen el govern a fer
retallades. I els canons de la Moncloa apunten al poble.
Covard i assetjat, aquest signa un armistici, “el pacte
social”, que consolida un retrocés, però encara hi ha
14 vida. I si hi ha vida, hi ha esperança.

15. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
P
ublICITAT/AIGuA QuE InToXICA. fer-ho conjuntament a nivell europeu, o això
Una mestra pregunta als infants de cada cop anirà pitjor. Josep Lligadas
la classe: «A casa què feu per ser
ecològics?» La resposta potser no és
L
literal del tot però és aquesta: «Comprem aigua A C u lT u r A dE lES
Tal (marca molt coneguda) en envasos de cinc SubVEnCIonS. Participo de
litres de plàstic reciclat» Evidentment, com diverses entitats cíviques de la ciutat on
que és publicitat, la mestra no respon: «Doncs visc: Càritas, un parell o tres d’entitats
imagineu-vos si ho seríeu si us acostumàveu culturals, i una associació de familiars de
a beure aigua de l’aixeta: ni plàstics, ni discapacitats. La meva implicació i dedicació
sobreexplotació d’aqüífers, ni contaminació és desigual. Totes demanem subvenció, que
malbaratant gasoil portant-la amunt i avall.» rebem en percentatges molt diferents. Càritas
Josep Pascual ho fa per conveni, i amb el que està caient
em sembla perfecte que sigui així i que se li
C
incrementi el que convingui en benefici de la
ATAlunYA I El SudAn. Davant la
gent que ho passa pitjor. Però de les altres,
prohibició per part de l’arquebisbat de
no estic tan convençuda de la utilitat social
Barcelona de cedir locals parroquials
de la subvenció en moments de crisi. De fet
per a les consultes sobiranistes del 10
en una d’elles ja hem decidit renunciar-hi. Jo
d’abril (una decisió que no em veig amb cor de
crec que una política sanejada de les entitats
considerar si és encertada o no), el portaveu
seria plantejar-se funcionar sense ajuts,
de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, ho ha
amb les quotes pertinents dels socis. I, si
lamentat i ha contraposat aquesta actitud
cal, i per a una finalitat molt clara, demanar
a la de l’Església del Sudan del Sud, que es
subvenció. Però ara la meva sensació és que
va implicar activament en el referèndum de
els ajuntaments destinen un munt de diners a
secessió. Torno a dir que no sé valorar si l’actitud
petites subvencions (200/300 euros per entitat),
de l’arquebisbat de Barcelona és encertada
que de fet no resolen gran cosa de les entitats
o no. Però el que segur que em sembla molt
i generen molta paperassa. En canvi, hi ha
desencertat és comparar Catalunya amb el
equipaments infradotats o recursos inexistents,
Sudan, i no pel fet que el referèndum sudanès
que potser amb els diners que es destinen a
era oficial i el d’aquí és una iniciativa privada,
satisfer aquesta mena de clientelisme, potser
sinó perquè la situació del Sudan era una
es podrien posar en marxa. No és una decisió
situació d’opressió gravíssima, i la d’aquí no ho
fàcil de prendre per part dels ajuntaments,
és en absolut. Comparar els drets de Catalunya
però crec que tant ajuntaments com entitats
a la independència amb els del Sudan del Sud,
farien bé d’anar-hi pensant, per tal que el diner
de Palestina o del Sàhara Occidental com de
públic fos socialment més rendible. Mercè Solé
tant en tant es fa, em sembla, simplement, un
insult per als sudanesos, palestins i saharians.
Josep Lligadas
I
d E o l o G I A I P r o X I M I TAT A M b
U
nA VAGA ConTrA AnGElA l A P o b r E S A . “Les ideologies obreres
MErKEl. Em sembla que fa dies va i cristianes portades per militants que
sortir en un acudit, no n’estic segur. creaven lligams amb els pobres són
Però després de la vinguda d’Angela mortes“. És una afirmació inquietant d’Étienne
Merkel a beneir el “pacte social” espanyol, i Liebig, en el seu llibre Les pauvres préfèrent la
després de l’evident control que exerceix sobre banlieue (Michalon, Paris 2010), en el qual
les economies dels països de la Unió Europea, jo analitza la progressiva desigualtat social. Jo
crec que comença a ser hora de posar en el punt diria que mortes, no, però que ens cal donar-
de mira de les protestes socials a tot Europa el hi impuls. La gent que treballa en el món de
personatge que millor representa públicament la pobresa potser té poca perspectiva política i
això que ara s’anomena “els mercats”. O la gent que és als partits d’esquerra, fa massa
dit d’una altra manera, menys simplista: o teoria i coneix poc de prop la realitat social.
l’esquerra es pren seriosament la necessitat de
plantejar alternatives a l’actual situació, i de
Encara té remei. Moviments com la JOC, l’ACO
i la GOAC ens hi poden ajudar. Mercè Solé 15

16. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
són quinzenals, i acabaran el 3 per fer-ho sense clixés i amb
d’abril. Maria-Josep Hernàndez una certa consistència.
Seria un bon material per
treballar en grup. Us el
recomano. Mercè Solé
Ara va de bo i La Bicicleta al
Tradicionàrius
www.labicicleta.cat,
www.tradicionarius.cat
Ara va de bo, l’emblemàtic El temps no espera. Zygmunt
grup pioner de l’animació des/Apareguts. Exposició del
Bauman. Arcàdia, Barcelona
infantil als Països Catalans, ha fotògraf Gervasio Sánchez al
2010.
impulsat les Matinals Infantils CCCB. Del 2 de febrer a l’1 de
Folk al CAT, al Centre Artesà Zygmunt Bauman, premi maig de 2011.
Tradicionàrius de Barcelona Príncep d’Astúries en la
Copio simplement de la
(Travessia de Sant Antoni, 6. passada edició, és un sociòleg
presentació de l’exposició:
Metro Fontana). Ara va de bo, polonès d’origen jueu. Aquest
“Extens projecte de fotografia
que aquest 2011 celebra els 40 llibre està articulat com una
documental centrat en el fet
anys de trajectòria, és l’ànima conversa entre Citlali Rovirosa-
de la desaparició forçosa a deu
del projecte, i té al seu costat Madrazo, periodista i sociòloga
països. Contundent document
el grup d’animació La Bicicleta (i força més espessa que el
contra l’oblit que té per objectiu
com a convidat a totes sessions, seu entrevistat, per cert) i
rescatar la memòria sepultada
en què també hi col·laboren tota Bauman. Fa una repassada a la
de persones desaparegudes en
una troupe de músics ben crisi, al paper dels estats, a la
conflictes bèl·lics i processos
diversos. En cadascuna de les sis globalització, a la política, als
de repressió. La desaparició
matinals infantils hi ha un tema pobres i a l’Estat del Benestar,
forçosa és el crim que consisteix
de fil conductor: personatges als nacionalismes, a les
en la detenció il·legal, la
fantàstics, viatges meravellosos, religions, als fonamentalismes,
tortura i, sovint, l’assassinat de
països imaginaris, flors i a la ciència...Temes fàcils tots
persones per part de l’Estat o
violes de primavera... Una ells, com veieu. Té una mirada
agents que actuen en nom seu
proposta creativa, en el bon penetrant i s’explica amb força
amb l’objectiu de terroritzar
gust, per gaudir en família i senzillesa i amb un punt d’ironia.
un determinat col·lectiu social
per descobrir la màgia de la Em sembla que ens convé molt
i transmetre un missatge
música i els contes, basada en la aprofundir en anàlisis com la
d’impunitat a la població civil”.
cultura popular de Catalunya i seva per encaminar aquesta
Josep Pascual
d’arreu del món. Les sessions recerca lluitadora d’un món
van començar el 23 de gener, més just i igualitari. Sobretot
Els bancs han aconseguit transformar una immensa
El retall
majoria de persones en una raça de deutors
(Zygmunt Bauman: El temps no espera)