Dossier Pirates a la vista!

PIRATES, CORSARIS I BUCANERS
Centre de Recursos Educatius del Mar

ELS PIRATES

Els pirates van ser uns personatges que, durant molt de temps, van navegar sense cap
Llei ni pàtria, per tots els mars del planeta. Vivien amb absoluta llibertat, fent en tot moment
allò que els venia de gust, i sense tenir por dels governs, que només tenien autoritat terra
endins. Per això el seu mitjà habitual era el mar. Es dedicaven per tant a robar altres vaixells
i a assaltar ciutats del litoral, de manera ràpida i devastadora, evitant d’així qualsevol tipus
de reacció per part dels ciutadans o dels exèrcits.

La pirateria més coneguda és aquella que es va donar entre els segles XVI i XVIII, a la
zona coneguda com el mar del Carib, però en realitat s’ha donat a pràcticament tots els mars
del planeta, i en gairebé totes les èpoques. AI Carib, personatges com Morgan, l’Olonois,
Barbanegra o Drake, van assolar les possessions espanyoles, ja que era el lloc on podien
trobar els tresor més inimaginables.

Finalment, aquests personatges van ser triats per Hollywood per il·lustrar, sense massa
rigor històric, les històries de pirates. Aquestes pel·lícules van contribuir a construir la imatge
romàntica que es té dels pirates, però la realitat va ser força diferent.

La pirateria americana va aparèixer per diferents raons: en primer lloc, Amèrica va ser un
lloc on es podien aconseguir grans fortunes amb relativa facilitat, ja que tot l’or que es trobava
en aquests territoris era transportat a Europa en vaixell, i havien de passar forçosament pel
Carib; d’altre banda, hi havia molts pobres a Europa, que intentaven canviar el seu destí al
Nou Món; a més a més, aquests territoris eren molt grans, i estaven poc defensats. Això feia
molt difícil trobar els amagatalls dels pirates i també dificultava la seva defensa; d’altra ban-
da, Amèrica va ser el lloc triat per continuar amb les lluites que mantenien els països europeus,
que van fomentar d’aquesta manera la pirateria, Altres factors, tot i que de menor importància,
van ser la recerca de la llibertat, el desig d’enriquir-se, l’interès de servir els seus països (en
el cas dels corsaris), o l’esperit d’aventura, a més d’altres causes religioses, com la lluita de
l’Europa protestant contra la catòlica, representada per Espanya.

S’ha de fer una distinció, però, entre tota la tipologia de pirates que hi va haver per aquelles
latituds, ja que cada grup tenia les seves característiques i motivacions:
* Pirates. Eren genèricament els que robaven pel seu compte al mar o a les zones
costaneres. Van ser enemics del comerç marítim en general, sense afectar un país més que
un altre.

Pirates, corsaris i bucaners. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1

* Corsaris. Atacaven vaixells de països enemics del seu, comptant amb l’autorització i
vist-i-plau del seu monarca. Els reis cobraven comissions dels seus corsaris, per la qual
cosa eren còmplices dels seus actes. Era una manera d’atacar el vaixell d’un país enemic
però de forma no oficial, la qual cosa hagués suposat una declaració de guerra.
* Bucaners. Van ser contrabandistes i caçadors furtius que van ser expulsats pels
espanyols de l’illa Española, actual Haití i Santo Domingo, a començament del segle XVII, i
es van instal·lar a l’illa Tortuga, des de la qual van començar a practicar la pirateria,
preferentment contra propietats i vaixells espanyols.
* Filibusters. Representaren la institucionalització dels bucaners, organitzats en confraries
i associacions, que van atacar tot tipus de vaixells des de 1630 fins a 1680.


LES BANDERES

Els pirates, sobretot els del Carib, es dissenyaven les seves banderes, ja que en haver
abandonat el seu estil de vida anterior, també van renunciar a la seva nacionalitat, i en no
sentir-se identificats amb cap bandera de cap país, decidien fer-se la seva pròpia.

Les primeres banderes dels pirates americans van ser uns pavellons totalment vermells,
que portaven els pirates francesos en els seus vaixells, i que anomenaven ‘’joli rouge’’, pel
seu color llampant. Més tard, quan van arribar pirates d’altres nacionalitats, aquest color
vermell va ser canviat per banderes de color negre, però tot i així, va continuar conservant
el mateix nom, tot i que lleugerament variat per l’accent anglès d’aquests nous pirates, que la
van anomenar Jolly Roger. Aquesta bandera era enarborada quan els pirates volien que els
seus enemics es rendissin. Si, tot i això, aquests volien continuar la lluita, aleshores canviaven
la bandera negra per una altra de vermella, amb la qual volien expressar que no tindrien cap
compassió en l’atac i que no prendrien presoners.

Però no tots els pirates volien portar la mateixa bandera, i va arribar un moment en què,
per tal de diferenciar-se entre ells, els pirates van passar a dissenyar la seva pròpia bande-
ra, amb elements que feien referència a la seva crueltat, per tal d’espantar els enemics, com
ara destrals d’abordatge, rellotges de sorra (amb els quals els espantaven fent referència al
poc temps de vida que els hi quedava si no es rendien), espases, esquelets o les típiques
calaveres i tíbies encreuades.
De fet, aquesta iconografia extreta de les banderes dels pirates del Carib s’ha exportat a
qualsevol altre època i espai geogràfic on s’hagi produït la pirateria, no només posterior sinó
fins i tot anterior, com els pirates que habitualment apareixen als còmics de l’Astèrix i l’Obèlix.
Quan una tripulació era capturada, el primer que feien era llençar per la borda la bandera,
ja que la seva possessió constituïa una prova irrefutable de la seva activitat al marge de la
Llei.

A continuació podeu veure exemples de banderes d’alguns pirates:

Edward Teach Jack Rackham Bartholomew Roberts Christopher Moody
«Barbanegra»


ELS VAIXELLS

Els pirates utilitzaven unes embarcacions molt concretes; en principi, no necessitaven
cap vaixell que fos molt gran, ja que la seva força no estava en la utilització de grans bateries
de canons, sinó més aviat en la velocitat que aconseguien amb les seves naus. Per tant,
calia que fossin petites i lleugeres, i que els permetessin tant fugir quan eren perseguits,
com ser capaços de capturar vaixells indefensos quan eren ells els perseguidors.

Per tant, en comptes de navegar amb grans embarcacions
com navilis o fragates, s’estimaven més navegar a bord de
vaixells com balandres, goletes o bergantins, ja que eren naus
que s’ajustaven més a aquestes característiques que cercaven:
Ileugeresa, velocitat, petits calats per poder navegar per aigües
poc profundes, etc. Aquests vaixells no passaven gaire dels 30
metres d’eslora, i no portaven molts canons perquè confiaven Goleta

més en la descàrrega dels mosquetons i en l’abordatge.

La propulsió d’aquestes embarcacions es feia mitjançant les veles, amb les quals podien
recollir la força del vent que els permetia desplaçar-se per sobre de l’aigua. Generalment
tenien dos pals, dels quals penjaven una sèrie de veles que tenien diferent forma i tamany.
N’hi havia de triangulars, anomenades flocs, de rectangulars, anomenades gàbies, i de
trapezoïdals, anomenades cangrees.

Aquesta idea de disposar de vaixells petits i maniobrables
s’imposava entre els pirates a tots aquells llocs on ha aparegut
aquesta activitat al marge de la llei, ja que la finalitat era la de
disposar d’un mitjà ràpid que permetés perseguir les presses
i fugir dels enemics en cas de perill. Així, a la Mediterrània
es feien servir les galeres entre els segles XV i XVII, vaixells

Galera
que amb la seva propulsió a rem podien navegar molt
ràpidament i sorprendre els pobladors indefensos de les cos-
tes, i els xabecs els segles XVII i XVIII, uns vaixells de vela molt lleugers i maniobrables; els
víkings navegaven amb els drakkars, vaixells que combinaven el rem i la vela i amb els

Xabec Drakkar


seus cascs tan baixos podien remuntar els rius i atacar poblacions
de molts quilòmetres terra endins; i els pirates xinesos utilitzaven
els joncs, uns vaixells també molt lleugers propulsats amb vela
amb els que podien atacar els vaixells mercants europeus, molt
més grans i pesats.

Quan els seus vaixells es començaven a fer malbé preferien Jonc xinès
robar-ne un altre que no arreglar-los, ja que quan els estaven
reparant era un moment en què es trobaven molt exposats a l’enemic i eren molt vulnera-
bles.


ELS TRESORS

Un dels elements romàntics vinculats als pirates ha estat, des de sempre, la recerca de
tresors amagats en illes desertes. La il·lusió de trobar, en un indret paradisíac, un magnífic
tresor, ens ha acompanyat des que Stevenson va escriure «L ‘illa del tresor’’. De fet, actualment
encara hi ha gent que es dedica a la recerca de tresors a llocs on se suposa que es poden
trobar antics vaixells enfonsats, en un intent per rememorar les passes que van fer aquests
antics pirates.

Però la realitat no era tan romàntica. Els pirates intentaven gastar-se tot el que havien
robat, perquè mai no sabien on ni quan podien trobar la mort. Tot i mantenir aquesta idea,
s’han documentat alguns casos on, efectivament, alguns pirates enterraven en alguns llocs
coneguts només per ells, els tresors que havien aconseguit. Això ho feien generalment quan
eren perseguits (d’aquesta manera eliminaven proves), o bé per evitar donar tot el que havien
robat als seus socis.

Aquests tresors eren repartits entre la tripulació dels pirates en funció de la seva categoria.
Normalment, de tot el botí es feien parts iguals, i es feia el repartiment de la següent manera:
Mitja part per a cada aprenent.
Una part per a cada mariner.
Dues parts per al contramestre.
Dues parts per al capità.
Si el capità era qui posava el vaixell, en rebla 5 o 6 parts més.

D’altra banda, si un pirata en fer un abordatge era ferit, també rebia una part del botí més
que els que havien acabat el combat ilesos. Si eren ferits en un braç, rebien 600 pesos, o bé
si perdien un ull, 100 pesos.

En qualsevol cas, cada capità i cada tripulació tenien els seus acords, ja que aquests
variaven a cada viatge, i quedaven ben palesos en signar un document, una mena de contracte
anomenat «Charte Partie», on s’estipulaven les condicions dels drets i deures que tenien
els pirates en passar a formar part d’aquesta tripulació, entre els quals constava la part
proporcional de guany que rebrien en acabar cada singladura.


LA PIRATERIA A LA MEDITERRÀNIA

De pirates n’hi ha hagut a tots els mars del món, i la Mediterrània no n’ha estat una
excepció. Des de ben antic, fins i tot en època dels romans, es documenta la presència de
pirates atacant vaixells que solcaven les rutes comercials i que eren l’assot dels pobles
costaners.

En època medieval també apareixen atacs dels pirates, especialment a partir de les
Creuades, i sobretot quan el comerç de les espècies comença a deixar importants guanys
als comerciants que navegaven per aquestes aigües.

Però serà a patir del segle XV i sobretot del XVI quan la
Mediterrània es converteix en un mar veritablement perillós,
ja que aquests pirates es converteixen en corsaris, i ata-
quen els vaixells i les costes enemigues dels seus
respectius països. Així, varen ser especialment virulents
els atacs dels corsaris berberiscos contra pobles costaners
d’Espanya, Itàlia i Malta, que es van haver de protegir amb
un sistema de defensa consistent en la construcció de to-
rres de guaita des de les quals era possible avisar amb
cert temps de l’atac d’aquests corsaris, i poca cosa més. Torre de guaita

Hi havia alguns punts especialment desprotegits de la costa catalana que servien de
punt de refugi per als pirates, i també per preparar les seves incursions, com les illes Medes
(l’Empordà), la Punta dels Alfacs (delta de l’Ebre) o la desembocadura del Besòs, des d’on
atacaven pobles del Barcelonès i del Maresme.

Els anys 1542 i 1543 van ser els de màxima intensitat de perill d’atacs corsaris per als
pobles catalans: estols de moros assolaven les costes dels Països Catalans, des de Cotlliure
fins a Guardamar. Els atacs van ser constants i brutals. Potser el més cruel fou el que es va
produir l’any 1558 a l’illa de Menorca, a Ciutadella, en què la ciutat va ser assetjada durant 8
dies, al cap dels quals va ser assolada, i prop de 3.500 dels seus habitants van ser convertits
en esclaus a Constantinoble. A Ciutadella, aquest any és recordat com l’any de sa desgràcia.

El segle XVIII representa un altre moment important de la pirateria a la Mediterrània.
Després d’un període en què l’activitat comercial havia passat del Mare Nostrum a l’Atlàntic,
deixant el primer en una fase d’ensopiment generalitzat, va tornar a reactivar-se
econòmicament a causa, en part, dels tractats que permetien als ports no castellans (entre
ells el de Barcelona) mantenir relacions d’intercanvis comercials amb enclaus comercials
americans, fet que va tornar a revifar l’activitat dels corsaris mediterranis, que tenien la seva
base al port d’Alger.


La pirateria de la Mediterrània va continuar fins que els territoris nord-africans van ser
conquerits i/o controlats pels occidentals. Els nord-americans van ser els primers a enviar
missions punitives ja en plena edat contemporània, però van ser els francesos els que, al
segle XIX, van eliminar aquesta amenaça envaint els territoris d’Algèria i Tunísia, i van con-
vertir-los en colònies.

Dragut, Ali Koja i Kheir-ed-edin Barbarroja, tres dels corsaris que van omplir de por
les aigües de la Mediterrània


ELS PIRATES MÉS FAMOSOS

A tot el mar Carib, hi ha noms que durant molts anys van espantar la majoria de pobladors
d’aquelles terres paradisíaques. Henry Morgan, Francis Drake, l’Olonois o Barbanegra van
ser alguns dels pirates més destacats que van navegar per aquelles latituds durant més de
dos-cents anys.

Els pirates es posaven ells mateixos els seus noms, per tal de trencar definitivament
amb el seu passat en el moment de convertir-se en pirates. Així, intentaven trobar un nom
que espantés, com Menjatrons, Trencacames, etc, o bé eren noms que feien referència al
seu aspecte, com Pota de Pal, el Borni, Barbanegra, etc.

Els pirates més famosos van ser els que van participar de l’època més activa de la
pirateria al Carib, és a dir, els que van actuar entre els anys 1630 i 1680. La majoria d’ells
eren filibusters, com Rock el Brasilier, Edward Mansfield, o els ja esmentats Jean David
Nau l’Olonois i Henry Morgan.

Però abans i després d’aquesta època també n’hi van haver, de pirates, com els anglesos
Francis Drake i John Hawkins al segle XVI, o Bartholomew Roberts, Edward Teach
Barbanegra, William Kidd, Thomas Tew i Henry Every al segle XVIII.

Tal com hem dit abans, no només hi van haver pirates al Carib. Alguns dels més
sanguinaris van atacar ciutats catalanes, com Palamós, arrasada I’any 1543 pel pirata Kheir-
ed-eddin Barba-roja, o Begur i Blanes, per citar-ne només un parell més, atacades per altres
corsaris del nord d’Àfrica, com Dragut o Uluj Ali. També hi van haver pirates catalans, que es
dedicaven a atacar vaixells i pobles costaners, generalment del nord d’Àfrica, durant gran
part de l’Edat Mitja, mentre que a l’Edat Moderna es practicava el corsarisme, també contra
aquesta zona de la Mediterrània.

A continuació podreu trobar informació sobre alguns dels pirates més temuts i
coneguts:

Francis Drake. Va ser negrer abans de convertir-se en corsari.
Va ingressar a la Marina Reial anglesa de molt jove. EI 1566 va fer
el seu primer viatge a Amèrica, i a partir d’aquí va començar La
seva activitat al marge de la llei, amb petites interrupcions, que no
va acabar fins I’any de la seva mort, el 1596, a Portobello, en un
enfrontament amb els espanyols. Abans però, va tenir temps de
saquejar la costa americana del Pacífic, fer la volta al món,
enfrontar-se i derrotar l’Armada Invencible i assolar diferents ciutats
espanyoles d’Europa i del Nou Món. EI seu cadàver va ser col·locat


dins d’una caixa de plom, i llençat a l’aigua de la badia, perquè no tornés a sortir.

Henry Morgan. Va arribar a Amèrica des del seu Gal·les natal
a la recerca d’aventures, i embarcat amb l’Edward Mansfield, va
iniciar la seva carrera a la pirateria el 1665. La seva etapa més
fructífera correspon a I’any 1667, quan va assaltar places com
Puerto Príncipe, a Cuba, Portobello, Maracaibo o Gibraltar, però
sobretot va destacar per l’assalt a Panamà, I’any 1671. Les
autoritats espanyoles van protestar, per la qual cosa va ser requerit
davant la cort anglesa, que no només no el va trobar culpable,
sinó que a mes a més el van nomenar cavaller i governador de
Jamaica, càrrec que mantingué fins la seva mort, eI 1688.

Edward Teach Barbaneqra. Aquest pirata va actuar a la costa
nord-americana de l’Atlàntic, el primer quart del segle XVIII,
especialment al litoral de les colònies angleses de Carolina del
Sud, Virgínia i Carolina del Nord, on va establir una base des de la
qual assaltava tots els vaixells que passaven a prop del seu
amagatall, amb el vist-i-plau del corrupte governador de la colònia.
Abans d’atacar les seves víctimes mullava els seus cabells amb
quitrà, i després els calava foc; d’aquesta manera aconseguia que
del seu cap en sortís una fumera que li donava un aspecte ferotge
i infernal, i espantava de tal manera els seus enemics que molts
es rendien sense lluitar.

Bartholomew Roberts. Aquest pirata d’origen gal·lès es va convertir en el més gran dels
lladres del mar, amb la captura de més de 400 vaixells, a tots els mars del món, des de
Terranova fins a Brasil, des de la Martinica fins a Madagascar. Va actuar en la primera meitat
del segle XVIII. Des de les seves bases a l’illa de Madagascar i a l’Atlàntic va atacar localitats
del Brasil, de les illes Barbados, La Martinica, Guinea... L’any 1722, el seu vaixell va ser
sorprès pel HMS Swallow, vaixell de l’Armada anglesa, contra el qual va combatre; Roberts
va ser ferit de mort i, seguint les seves indicacions, va ser llençat al mar amb el vestit de
seda vermella que tant li agradava portar.

Kheyr-ed-din Barbarroja. El petit dels Barba-roja va ser el corsari
més famós i temut a tota la Mediterrània. Gràcies a la seva capacitat
guerrera i a la seva temeritat, juntament amb la seva prudència
d’estadista, es va convertir en un dels personatges més importants
de l’Islam. El primer que va fer va ser oferir la província d’Algèria al
sultà de Constantinoble, i d’aquesta manera va aconseguir el suport
d’un dels monarques més importants del món, i alhora certa


independència per fer el que volgués.
Va morir el 1546, però abans havia portat el cognom Barbarroja a la màxima expressió
de crueltat, assolant pobles costaners de tot el litoral mediterrani cristià; des de Gibraltar fins
a Grècia, cap ciutat era lliure dels seus atacs, de vegades organitzats amb absoluta
minuciositat, com si es tractés d’una acció de guerra.

Dragut. Originari d’Anatòlia, va ser un dels pocs caps de la flota turca nascut sota l’Islam.
Va posar-se a les ordres del segon dels Barbarroja, i va ser capturat
pels cristians -va haver de passar 4 anys a galeres-, però en ser
alliberat es va convertir en l’assot més temut que van haver de
patir els cristians, sense arribar, però, als límits del seu mentor. Va
instal·lar la seva base a Djerba, a la costa de Tunis, davant de
Malta, des d’on va atacar les possessions dels Cavallers de
l’esmentada illa. Va morir al setge de Malta, l’any 1565, on, tot i
assaltar durant més de 6 mesos l’illa, els turcs van haver de reti-
rar-se sense aconseguir conquerir-la als Cavallers de Malta.


Activitats suggerides


La visita que acabeu de fer al Museu Marítim de Barcelona es pot continuar treballant un
cop hagueu tornat a l’escola. Amb la realització d’un seguit d’activitats d’ensenyament-
aprenentatge molt vinculades amb el món de la pirateria, els alumnes i les alumnes podran
fer ràpidament un vincle gairebé immediat amb aquest tema, i així associaran el que hagin
après amb la visita al museu amb tots aquests conceptes de caire més lúdic que puguin fer
més tard a classe.

Les activitats que es poden fer a classe tenen vinculació amb els següents temes:
- Ètica. Els alumnes poden plantejar-se preguntes que tenen una marcada actualitat i
que poden fer-los reflexionar sobre el seu entorn quotidià: Té cap justificació la violència?
Per quins motius s’arriba a situacions tan extremes?
- Expressió plàstica. Els nens i nenes poden desenvolupar la seva creativitat artística
mitjançant la realització de banderes pirates, igual que feien aquests personatges en el seu
moment.
- Expressió escrita. Els alumnes han de saber-se expressar amb facilitat i creativitat
literària mitjançant la paraula escrita, i el tema dels pirates, força atractiu per a la canalla, pot
ser un dels més interessants a l’hora de plasmar sobre el paper aquesta vessant creativa.
- Orientació i coneixement del medi físic. Gràcies a l’elaboració de determinats instruments
de navegació, els navegants, i per tant també els pirates, podien conèixer quina era la seva
posició en alta mar. Els alumnes els poden imitar i, seguint la orientació que els dóna la
brúixola que han fabricat ells mateixos, trobar un tresor amagat en una illa deserta anomenada
«pati de l’escola’’, per exemple.
- Aprenentatge del llenguatge escrit. Les pistes que apareixen en els escrits han de ser
molt ben interpretades per saber arribar al lloc correcte on trobar un tresor o uns companys
perduts.
- Aprenentatge de la observació directa de representacions de la realitat. EI monitor que
fa la visita va convenientment caracteritzat com per, amb només un cop d’ull, rebre molta
informació relacionada amb el tema de la pirateria. EI mateix passa amb moltes altres icones
vinculades amb aquest tema, que els alumnes van trobant en fer les activitats i la visita.

Des del departament d’educació s’aconsellen un seguit d’activitats complementàries que
ajudaran a fer més entenedor el tema, i també a involucrar molt més els alumnes amb una
interactivitat idònia per assimilar al màxim els continguts.

La majoria d’aquestes activitats es realitzen en grup, amb la qual cosa es produeix una
relació entre molts dels alumnes, que poden exposar posteriorment als seus companys la
seva feina, i que sempre poden realitzar a casa seva com una activitat extraescolar i d’esbarjo.


L’ATAC PIRATA

Les novel·les de pirates van tenir molt d’èxit durant el romanticisme, de la mateixa mane-
ra que avui en dia, les pel·lícules de pirates ens agraden molt a tots. Però aquestes històries
han de tenir un ordre per ser enteses.

* El pirata Malacara ha canviat l’ordre d’aquesta història, i la teva feina és tornar-ho a
ordenar.

Els garfis estan llestos i les destrals
d’abordatge preparades. Es mastega la Comença la persecució. Mentre els
tensió i la por a bord. mariners intenten fugir del vaixell
pirata, els artillers preparen els seus
canons.

El vaixell pirata és més petit i lleuger i
en poc temps escurça la distància que
els separa, fins posar-se a tir de canó.
Tots dos vaixells es disparen
mútuament, però és el vaixell
espanyol el que perd dos dels
seus pals i va perdent velocitat,
fins quedar immobilitzat.
Un vaixell espanyol navega pel
Carib. El vigia veu una vela a
l’horitzó amb la seva ullera
llargavista. Una bandera negra
oneja a l’horitzó. Són pirates!! Un crit omple l’oceà: “A
l’abordatge!”. Al mateix temps,
desenes de pirates salten d’un
vaixell a l’altre, armats amb
espases i pistoles, disposats a
Els pirates llencen crits esfereïdors amb els
fer-se amb el control de
que volen espantar els espanyols, mentre
l’embarcació.
a poc a poc s’acosten per la banda de
babord.

* Hauràs vist que el relat no està acabat. Això et toca fer-ho a tu.


LES BANDERES DELS PIRATES

La bandera que portaven els pirates del Carib s’ha associat a qualsevol altre tipus de
pirateria. EI cap i les dues tíbies encreuades s’han convertit en el símbol tradicional d’aquest
tipus d’activitat, però en realitat, no tots els pirates portaven la mateixa bandera.

En un principi, les banderes dels pirates eren vermelles, i van ser els francesos els que
primer les van fer servir. Aquestes banderes vermelles eren mostrades quan els enemics
dels pirates no s’havien rendit, i aleshores aquests no donaven cap treva. Aquesta bande-
ra vermella era descrita irònicament com joli rouge pels francesos, i va ser reconvertida
amb el nom de Jolly Roger pels anglesos. Amb el temps, la bandera vermella va ser
substituïda pel drap negre, com a símbol dels sense pàtria, però aquesta bandera negra va
anar evolucionant cap a senyeres personalitzades pels capitans pirates. De fet, en l’època
d’esplendor de la pirateria, gairebé cada pirata dissenyava la seva bandera i la de la seva
embarcació i tripulació. Caps de mort amb espases encreuades, esquelets amb rellotges
de sorra, braços armats... Aqui en podeu veure uns exemples:

Ara, els alumnes que han fet aquesta activitat podran dissenyar la seva pròpia bande-
ra, igual que si fossin pirates de debò.

* Podeu fer la vostra bandera pirata dibuixant-la o retallant trossos de cartolina. En
qualsevol cas, per fer-la, necessitareu el següent: un llapis, unes tisores, cola, un tros de
cartolina negra de 12x18, un tros de cartolina blanca de 12x18, i un tros de cartolina negra
sobre el qual s’han de dibuixar els detalls i les parts interiors de les figures que dibuixem,
com els ulls de la calavera, el nas o les dents.

Amb tot això, cal fer en primer lloc un esbós del disseny de la bandera sobre la cartolina
blanca, retallar-lo i enganxar-lo amb cola sobre la cartolina negra. Després, sobre la figura
blanca, s’han d’enganxar els detalls que, prèviament, s’hauran retallat de l’altra cartolina
negra.

Això ho podeu fer més fàcilment si només ho dibuixeu sobre paper. En qualsevol cas,
un cop l’hagueu acabat, només us cal posar nom al vostre capità i a la vostra tripulació,
perquè els vaixells de tots els mars sàpiguen contra qui s’enfronten quan vegin aquesta
bandera onejar a sobre del més alt dels pals del vostre vaixell.


ATRAPA EL PIRATA

De pirates famosos n’hi ha hagut molts i a tot arreu. En aquest joc veurem vuit dels pirates
més importants de la història.

1. En primer lloc us haureu de dividir en grups de quatre o de cinc.
2. El joc “Troba la seva parella” consta bàsicament de dos materials:
- Fitxes amb les fotografies dels pirates
- Fitxes amb la biografia d’aquests pirates
3. Després retallarà cada grup les fitxes de les il·lustracions dels pirates.
4. Per un altre banda retallarà les fitxes amb la biografia d’aquests pirates .
5. Cada grup posarà de bocaterrosa les fitxes amb les fotografies dels pirates, sense que
es vegin les fotografies i no les mourà de lloc.
6. Cada grup anirà destapant dues fitxes.
7. Si aquestes dues fitxes coincideixen, es a dir són del mateix pirata. Haureu d’agafar la
fitxa explicativa d’aquest, llegir-la i fer una petita exposició sobre la vida del pirata als
altres grups. Aquest grup tindrà un punt.
8. Ara li toca a l’altre grup, destaparà dues fitxes i si no coincideixen, no tindrà punts. Si
coincideixen tindrà un punt i haurà de fer una petita explicació sobre la seva vida.
9. El grup que tingui més punts serà el guanyador.


Francis Drake John Hawkins William Kidd

Kheir-ed-edin Anne Bonney Edward Teach
Barba-roja Barbanegra

Jean David Nau, Henry Morgan Mary Read
«l’Olonois»

Bartholomew Roberts Dragut Reis
Chui Apoo




Jean David Nau, Henry Morgan Mary Read
«l’Olonois»

Bartholomew Roberts Dragut Reis
Chui Apoo



El 1566 va començar la seva carrera Al 1563 va començar a practicar la Va ser contractat per posar fi a
l’amenaça dels pirates de l’Oceà
corsària. Va assolar la costa america- pirateria introduint esclaus de
Índic, l’any 1695, però va assaltar un
na del Pacífic, després va passar a contraban a Amèrica i obligar els seus vaixell del Gran Mogol, la qual cosa
les Illes Marianes i posteriorment va compradors a pagar-ne el preu que ell el va posar fora de la llei. Es va
fer la volta al món; per aquest motiu volia. instal·lar a Madagascar, amb altres
pirates, però el pes de la consciència
la reina Isabel d’Anglaterra el va Va morir en el mateix viatge que Drake,
va ser més gran, i es va entregar als
nomenar cavaller. Va morir a el 1595. anglesos que el van declarar culpa-
Portobello al 1596. ble de pirateria.
Va ser penjat el 1701.


Aquest era el petit dels germans Es va enamorar del pirata Jack Calico Va actuar a la costa nord-americana
Barba-roja, i potser el més cruel dels Rackham i a l’any 1719 tots dos van de l’Atlàntic, el primer quart del segle
dos. Va atacar ciutats i pobles del li- començar a practicar la pirateria.
XVIII. Es va casar amb 14 dones i va
toral català al llarg del segle XVI i el Va destacar per la seva crueltat
tenir més de 40 fills. Va ser mort per
seu nom va ser sinònim de terror Va ser juntament amb Mary Read
un oficial de l’Armada anglesa,
durant molt de temps l’única que va defensar el seu vaixell
després de rebre 25 ferides en el seu
quan els anglesos les van capturar.
últim combat.

Jean David Nau, «l’Olonois» Henry Morgan Mary Read

Va prendre Puerto Príncipe, a Cuba, Aquesta noia volia ser marinera i es
L’any 1650 es traslladà a la Españo-
Portobello, Maracaibo, Gibraltar, va enrolar a l’Armada anglesa
la, per anar a treballar com a disfressada d’home, però el seu
Panamà (on va robar un gran botí d’or
servent.però de seguida es vaixell va ser capturat pel pirata Jack
i plata)… Les autoritats espanyoles
transformà en pirata. Extremadament Rackham, i va passar a formar part
van protestar, però la cort anglesa no
de la seva tripulació.
cruel amb els tripulants dels vaixells només no el va trobar culpable, sinó
Molt amiga d’Anne Bonney, va morir
espanyols, va atacar Maracaibo, Gi- que a mes a més el van nomenar
empresonada després que el seu
braltar, Puerto Caballos (Hondures), cavaller i governador de Jamaica, on
vaixell fos capturat pels anglesos,
va morir l’any 1688. l’any 1720.
Nicaragua…

Bartholomew Roberts Dragut Reis Chui Apoo

Comandava un vaixell negrer a Aquest pirata va comandar una for-
principi del segle XVIII que va ser Va ser un dels pirates més temuts pels
midable flota de vaixells, amb base
capturat pels pirates, als quals es va cristians, sobretot després de fugir
integrar ràpidament i, sis mesos més a poques milles de Hong Kong des
tard, ja n’era el capità. Va capturar un d’una de les seves galeres. Va instal·lar d’on interrompia les rutes comercials.
total de 400 vaixells a tots els mars la seva base a Djerba, a la costa de El setembre de 1849, la seva flota
del planeta. va ser destruïda pels anglesos, i tot i
Va morir el 1722, en combat contra Tunis, des d’on va atacar molts pobles
que va fugir, dos anys més tard va
un vaixell de guerra anglès, i el seu cristians. Va morir al setge de Malta ser detingut i condemnat a mort.
cos va ser llençat al mar amb el vestit
de damasc vermell que li agradava l’any 1565.
portar.


LA CHARTE PARTIE

Entre els pirates existia un Codi d’honor que anomenaven Charte Partie, on es recollien
tots els acords del viatge, és a dir, com es faria el repartiment dels guanys, quina havia de
ser la feina de cadascú i fins i tot una mena de codi penal, amb les penes que s’aplicaven
per les infraccions més comunes.

* Aquí tens algunes de les regles de la Charte Partie, cerca la imatge que estigui rela-
cionada amb l’acord corresponent.

Per desertar del vaixell i abandonar els
companys durant la batalla, serà
castigat a mort o serà abandonat en una
illa deserta

No es permeten els duels a bord.
Quan algú es vulgui barallar amb
algú altre, seran desembarcats amb
una pistola i una espasa

Quan s’aconsegueixi el botí, el capità i el
segon oficial rebran dues parts del botí;
el mestre, el contramestre i el canoner
rebran una i mitja; altres oficials, una i un
quart; finalment, els mariners rebran una
part.


ELS CAÇADORS DE PIRATES

L’anglès John Maynard, el mallorquí Antoni Barceló o l’italià Andrea Doria van ser alguns
dels mariners que es van enfrontar als pirates per tal d’aconseguir uns mars en pau.

* Converteix-te en un d’ells i mira de capturar els pirates del llistat que tens més a baix,
dins d’aquest mar de pirates

H O A C V A L N B H
E E P J R E I S A A
N G W G A G L F R W
R T Q S B E E A T K
Y L U I A K K S H I
M A R Y R E A D O N
O N O R B R R I L S
R N J H A D D P O S
G E K L R U S U M A
A B I X R I I N E R
N O D S O T C A W G
K N D N J F N N R E
G N N R A P A I O N
H E O E I J R S B A
Y Y S B K D F B E B
M H D R A G U T R R
W U S R K L J R T A
A H N E M I R A S B

Bartholomew Roberts; Anne Bonney;
Barbarroja; Drake; Hawkins; Kidd;
Barbanegra; Mary Read; Henry Morgan;
Dragut


EL MAPA DEL TRESOR

Què es pot dir d’un pirata que no tingui un tresor? Doncs que no és un pirata complet. És
com si li faltés el lloro, o la bandera, o el vaixell. Qualsevol pirata que vulgui ser digne de la
seva condició ha de tenir un tresor amagat en una illa deserta, i per descomptat, un mapa
per trobar-lo!

* A continuació us explicarem com heu de fer el vostre
propi mapa del tresor, on amagar els vostres tresors més
importants (almenys per a vosaltres) i com fer per trobar-
lo seguint les indicacions del vostre mapa.

EI tresor que els alumnes hagin de buscar pot que-
dar a elecció del mestre, o bé fer que un grup de la classe
dissenyi el mapa i la ubicació exacta del tresor, així com
la seva concepció, i que la resta de la classe hagi de
trobar-lo seguint les indicacions que trobaran al mapa.

Amb aquesta activitat s’assoleixen una sèrie d’objectius
vinculats amb el treball en grup, la orientació, el plantejament
d’hipòtesis i la resolució de problemes, etc.

Per fer el mapa del tresor es necessiten els materials següents: un tros de paper, un
bolígraf o un llapis i un sobre humit de bossa de te (així podem fer que sembli molt antic), tot
i que també es pot fer amb un paper que tingui una aparença antiga.

EI primer que cal fer és un esbós de la forma de l’illa (o de la classe, o del pati...) sobre el full
de paper. S’hi ha d’incloure símbols (cadires, taules, arbres, bancs...) que serveixin com a
elements de referència per a la recerca del tresor, que és clar, també s’hi ha de representar.

Es pot dibuixar també una rosa dels vents al cantó superior de la dreta, per indicar la
orientació. S’ha de poder retolar i posar nom als mars, cales o badies que hi hagi a l’illa, com
l’arbre del penjat, la font dels pirates o la taula del lloro corsari, per exemple.
Un cop el mapa estigui acabat, s’ha de fer pressió amb la bossa de te humida a sobre.
Després s’ha d’arrugar el mapa amb molta cura, i estripar lleugerament els costats perquè
sembli més antic. Si el feu amb paper normal, el podeu cremar lleugerament pels costats,
perquè sembli més antic, i estripar-lo lleugerament.


EL COMPÀS NÀUTIC

Quan ens trobem al mig del mar es perden els elements de referència que ens permeten
orientar-nos, i hem de recòrrer a alguns invents que va fer l’home per tal de saber on es
troba, quan al seu voltant només es veu aigua i cel. Un d’aquests invents va ser la Rosa dels
Vents, per indicar la direcció dels vents, i també la brúixola, que al mar rep el nom de compàs
nàutic, i que ens informa de la situació on es troba el nord.

EI coneixement dels vents era fonamental, no només per als pirates, sinó per a qualsevol
que volgués navegar a vela. Per tant, havien de tenir molta cura d’identificar-los amb rapidesa,
perquè també els servien com a punt de referència a l’hora d’orientar-se degudament en alta
mar.

* Els materials necessaris per construir un
compàs nàutic són: un imant, un tros de suro,
un clau d’acer o una agulla de cosir, un plat fon-
do i transparent, de plàstic, una cartolina i un
retolador.

En primer lloc, a la cartolina s’han de marcar
els quatre punts cardinals (Nord, Est, Sud i Oest)
sobre una creu i, si es vol, els punts intermedis
(Nord-est, Sud-est, Nord-oest, Sud-oest).
Aquests punts cardinals es poden batejar amb
el nom dels vents amb els quals es corresponen
(Nord - Tramuntana; Nord-est - Gregal; Est -
Llevant; Sud-est - Xaloc; Sud - Migjorn; Sud-oest - Llebeig; Oest - Llevant; Nord-oest - Mestral).

A sobre de la cartolina s’ha de posar el plat ple d’aigua, exactament al centre, perquè
permeti veure amb claredat els punts assenyalats. A continuació, es magnetitza l’agulla o el
clau fregant-lo unes 30 vegades, en una sola direcció, amb un dels extrems de l’imant. Un
cop l’agulla està magnetitzada, s’ha de clavar al tros de suro, i travessar-lo fins deixar-lo a la
meitat. Un cop fet, es deixa el suro a l’aigua i, immediatament, l’agulla apuntarà cap al Nord,
i per molt que vulguem canviar la seva orientació, sempre acabarà mirant cap a la mateixa
direcció.

D’aquesta manera tenim un punt de referència molt important per poder navegar pel mar
o, en el nostre cas, per orientar-nos si el que ens ocupa és la recerca d’un tresor.


Dossier Pirates a la vista!

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (18)

Similar to Dossier Pirates a la vista!

Similar to Dossier Pirates a la vista! (20)

More from Museu Marítim de Barcelona

More from Museu Marítim de Barcelona (16)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Dossier Pirates a la vista!