Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0

282 views

Published on

Dossier on podeu trobar la proposta pedagògica del projecte

Published in: Education
  • DOWNLOAD FULL BOOKS, INTO AVAILABLE FORMAT ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL. PDF EBOOK here { https://tinyurl.com/y3nhqquc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL. EPUB Ebook here { https://tinyurl.com/y3nhqquc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL. doc Ebook here { https://tinyurl.com/y3nhqquc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL. PDF EBOOK here { https://tinyurl.com/y3nhqquc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL. EPUB Ebook here { https://tinyurl.com/y3nhqquc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL. doc Ebook here { https://tinyurl.com/y3nhqquc } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks ......................................................................................................................... Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult,
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0

  1. 1. Organitza Amb la col·laboració de OBSERVADORS DE LA PLATJA Investiguem la presència de microplàstics a les nostres platges Guia docent
  2. 2. 2 Índex Introducció ............................................................................................../ 03 Funcionament de l’activitat...................................................................../ 04 1. Com és la nostra platja?................................................................../ 07 2. Com es forma una platja? .............................................................../ 08 3. Anàlisi granulomètrica d'una mostra de sorra de platja per tamisat./ 10 4. Som uns bons banyistes? .............................................................../ 12 5. Quanta gent hi ha avui? ................................................................../ 14 6. Separació de residus a la platja ....................................................../ 15 7. Entrevista al banyista: i tu, com fas servir la platja? ......................../ 16 8. Estudi de la presència de macroplàstics i microplàstics a la platja ../ 17 9. Plàstics del dia a dia ......................................................................./ 19 10. La nostra responsabilitat................................................................/ 21
  3. 3. Observadors de la Platja Guia pel docent / 3 Introducció Actualment, més del 60% dels residus que s'acumulen als oceans i a les costes del planeta són plàstics. El plàstic és un material molt útil perquè és versàtil, lleuger, durador i barat. Aquestes mateixes qualitats tenen la seva contrapartida i, mal gestionat, el plàstic es converteix en un persistent viatger dels nostres mars que genera un problema creixent causat precisament pel seu baix preu, la seva toxicitat, durabilitat i omnipresència. Els objectes de plàstic són fotosensibles. La llum els degrada de forma progressiva de manera que, amb el temps, els objectes més grans, el macroplàstic, es fragmenten en petites porcions que trobem a la costa, el microplàstic. Tots dos tipus de plàstics són problemàtics ja que causen alteracions en els ecosistemes marins i costaners, alhora que aquests materials tenen un gran potencial tòxic al concentrar i transportar contaminants persistents. Més d'un terç de les morts "accidentals" de tortugues marines es deu a la ingestió de plàstics. A aquestes cal afegir les que queden emmallades. Aus de tota mena queden atrapades en xarxes, embolcalls i altres trampes plàstiques. Cetacis i altres mamífers marins són víctimes de l'ús que fem del plàstic. Aquests éssers confonen el plàstic amb aliments i, com a la resta d'animals, la ingestió d'aquest material els resulta letal. Pel que fa a la salut humana, components del plàstic com el poliestirè, el bisfenol A o el ftalat són altament tòxics i poden produir, per exemple, alteracions hormonals implicades amb el càncer de mama o amb trastorns del desenvolupament en nadons. Observadors del mar és un projecte desenvolupat per l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) recopila i comparteix observacions i l’experiència de ciutadans sobre fenòmens que ocorren en el mar, amb la finalitat de fer recerca marina en diverses línies. És en aquest context que es desenvolupa Observadors de la platja, una proposta educativa desenvolupada pel Museu Marítim de Barcelona en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). © CEE La Ginesta
  4. 4. Observadors de la Platja Guia pel docent / 4 Funcionament de l’activitat Observadors de la platja és una proposta educativa en la que els alumnes es transformen en científics, per tal d’analitzar la sorra de la platja i recollir dades sobre la presència de microplàstics i macroplàtics. Adreçat a l’alumnat de cicle superior d’educació primària i d’educació secundària, Observadors de la platja proposa fer partícips els alumnes de la recerca científica. Les dades recollides durant procés de recerca que es fa a la platja es comparteixen en el web del projecte Observadors del mar i els científics les utilitzaran per fer la seva recerca. Amb aquest procés participatiu es crea coneixement de forma conjunta i l’alumnat participa en una experiència molt vivencial que afavoreix el seu procés d’ensenyament i aprenentatge. Es plantegen 3 objectius principals a treballar: • Participar en la recerca científica a través de l’experimentació. • Reflexionar sobre la importància de les nostres actituds per preservar el nostre entorn. • Sensibilitzar als nois i noies sobre la problemàtica dels residus sòlids i microplàstics al litoral. Com s’organitza? L’activitat Observadors de la platja està pensada per treballar en 3 fases: • Treball previ a l’aula per posar en context a l’alumnat. • Sortida a la platja cada dos mesos per recollir les dades que seran d’ús per a la recerca científica. També es poden fer sortides puntuals. • Treball posterior a l’aula per contrastar resultats i extreure conclusions. Disposeu d’una bossa de préstec amb diversos materials per fer les observacions a la platja. Quan hagueu decidit en quins dies fareu les sortides, informeu-nos per tal de poder gestionar el préstec de les bosses entre els centres inscrits. També podeu utilitzar el material que tingueu al vostre centre edcuatiu per fer les observacions a la platja. Si no es pogués fer una sortida cada dos mesos ens ho feu saber i ho coordinarem amb altres centres educatius i d’aquesta manera poder tenir una sèrie de dades d’una platja concreta. Posada en comú Col·legi Sagrat Cor © Heura Guspí
  5. 5. Observadors de la Platja Guia pel docent / 5 Com es treballa? Observadors de la platja és una proposta educativa pensada perquè el centre docent treballi de forma totalment independent. Consta d'un conjunt d’10 propostes didàctiques i el docent és qui escull si treballar-les totes; o si fer-ne només algunes; o bé que serveixin d’orientació d’un projecte que el docent es faci a mida de les necessitats i interessos del seu alumnat. És important assegurar la recollida de dades de microplàstics i macroplàstics i seguir estrictament la metodologia proposada perquè les dades tinguin la validesa científica que es requereix. D’altra banda, cal tenir present que hem de, en tot moment, assegurar que l’alumnat mobilitzi les seves idees prèvies mitjançant preguntes, pluja d’idees, etc. De cadascuna de les propostes didàctiques s’ha elaborat una fitxa que es pot utilitzar tal qual o fer-ne les modificacions que es considerein necessàries. Totes les propostes tenen la mateixa estructura. Es divideixen en 4 o 5 seccions: Què farem? S’enumeren els punts que es treballaran a la proposta didàctica. Per què ho farem? S’explica breument per què és interessant treballar el contingut de la fitxa o es fa una introducció del tema a tractar. Què necessitarem? S’indica el material que cal fer servir, en cas que se’n requereixi. Anem per feina! Es detalla el procediment a seguir. Per acabar... Es plantegen unes preguntes per reflexionar sobre el que s’ha treballat o per ampliar els coneixements. Aquesta secció és aconsellable fer-la a l’aula perquè sovint és necessari tenir fonts d’informació accessibles per poder fer consultes. Cada fitxa porta indicat si està pensada per treballar-la a l’aula o a la platja: • Les fitxes 1, 2 i 4 es proposen per introduir l’activitat i la platja que s’estudiarà a l’alumnat abans de fer les sortides perquè es posin en situació. • Les fitxes 3, 5, 6, i 7 són diferents observacions que es fan a la platja. Aquestes s’hauran de fer almenys en una de les sortides a la platja. • La fitxa 8 és el protocol de mostreig de la sorra i cal fer la cada cop que es faci la sortida. • Les fitxes 9 i 10 serveixen per aprofundir més sobre els plàstics i reflexionar sobre la responsabilitat de cadascú respecte l’entorn. També es proposa fer una campanya de comunicació per fer coneixedors als companys del centre educatiu, veïns del barri ... sobre l’estudi realitzat i les conclusions extretes.
  6. 6. Observadors de la Platja Guia pel docent / 6 Com fer la comunicació de la recerca? Al finalitzar l’activitat, es proposa que l’alumnat comuniqui els resultats i les conclusions del que han treballat durant la seva recerca científica. La forma de comunicar-ho és lliure i a escollir per cada centre educatiu. Es pot fer una exposició, un vídeo, una presentació ... Què cal tenir present a l’hora de comunicar els resultats i conclusions? • Escollir quin element s’utilitzarà per fer la comunicació: exposició, vídeo, publicitat ... • Decidir quin és el públic a qui es vol comunicar: companys del centre educatiu, veïns del barri, pares ... • Elaborar un guió que reculli allò que es vol transmetre. El guió ha de tenir present els objectius, continguts, materials necessaris, difusió. • Elaborar els elements de la proposta de comunicació. Quin material us oferim? Disposeu d’un conjunt de materials que us han de ser d’ajuda per poder treballar Observadors de la platja amb el vostre alumnat. Dossier pel docent: material que us permet conèixer el projecte educatiu i les propostes que us presentem per poder-les treballar a l’aula. Quadern de camp: dossier que recull 10 fitxes didàctiques que podeu utilitzar en la vostra tasca docent i el protocol de mostreig a aplicar el dia de la realització de la sortida a la platja. Bloc Observadors de la platja: eina de dinamització i banc de recursos per treballar a l’aula del programa educatiu Observadors de la platja http://www.observadorsdelaplatja.blogspot.com.es Quin material necessito per fer el mostreig? Posem a la vostra disposició bosses de préstec amb tot el material que necessiteu per fer les observacions a la platja. Aquestes bosses estan disponibles al Museu Marítim de Barcleona, Av. De les Drassanes, s/n, 08003, Barcelona en horari de dilluns a divendres de 8:30 a 19 hores. En total disposem de 3 bosses i cada una conté 3 jocs de material. Cada joc consta de: - 4 estaques de fusta per delimitar el quadrat de mostreig (fitxa 8). - Cordills (fitxa 6). - Una cinta mètrica de 20 metres. - Un recollidor (fitxa 8). - Cinta adhesiva (fitxa 6). - Un regle i una lupa (fitxa 8). Per recollir les mostres el dia de la sortida haureu de portar bosses zip suficients per recollir la mostra de sorra per analitzar la presència de microplàstics a la sorra. També una càmera de fotos o un smartphone. Cada cop que necessiteu les bosses (el número de bosses que vosaltres considereu o que hi hagi disponibles) les podeu passar a recollir i després cal retornar-les perquè un altre centre les pugui fer servir. Aviseu per informar-vos de la disponibilitat.
  7. 7. Observadors de la Platja Guia pel docent / 7 Com és la nostra platja? En aquesta proposta l’alumnat ha de buscar informació sobre la platja objecte d’estudi. En el cas de la ciutat de Barcelona, es important que entenguin que les platges de Barcelona són les d’una ciutat, no es tracta de platges naturals, sinó que són artificials i urbanes, és a dir, amb una sèrie de serveis i característiques especials que normalment no es troben en altres platges. Saber això els ajudarà a entendre davant quin tipus de platja es troben i per quina raó obtenen els resultats que obtenen. Amb una longitud total de més de 4,5 km i 3 milions d’usuaris a l’any, les platges de Barcelona pertoquen territorialment als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí i són l'espai d'esbarjo més gran de la ciutat. Aquestes platges compten amb diferents equipaments i serveis vinculats a la gestió de les platges, la qualitat ambiental i la neteja (aigua, sorra, gestió de residus i manteniment de serveis), la mobilitat i accessibilitat, la seguretat i la vigilància, el salvament i socorrisme, la informació i comunicació (promotors cívics i el Centre de la platja), les activitats esportives i de restauració, les activitats vinculades al bany (dutxes, para-sols, gandules) i a l’aigua, així com altres equipaments (passarel·les, bancs, lavabos públics). En el cas d’altres municipis, cal investigar les característiques i serveis de la platja d’estudi. Objectius • Descobrir quines característiques té la platja de l’estudi: localització, mides, serveis, etc. • Investigar aspectes que podran sevir per analitzar els resultats de l’estudi. Com ho podeu treballar? Podeu utilitzar la fitxa 1 del Quadern de camp o elaborar la vostra pròpia proposta. Investigueu: 1. Nom de les platges del vostre municipi, la seva localització, mides, equipaments, serveis, transports que hi arriven... 2. Què és la Bandera Blava? Les plages del vostre municipi en tenen? 3. Planifiqueu la ruta per arribar des del centre educatiu fins a la platja objecte d’estudi: tipus de transport, transbordaments, durada del trajecte ... On podeu trobar la informació? Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs on trobar informació. 1a l’aula Detall d’equipaments a les platges de Barcelona © Consorci El Far
  8. 8. Observadors de la Platja Guia pel docent / 8 Com es forma una platja? Aquesta activitat us permetrà entendre la dinàmica de sorres i podreu treballar el tema de la preocupant pèrdua de sorra i la polèmica regeneració de les platges pels mesos de bon temps. El litoral de bona part de les platges catalanes no sempre ha estat igual. En el cas de la ciutat de Barcelona, les seves platges són el resultat d’una sèrie d’actuacions sobre el litoral d’aquesta ciutat i la recuperació del seu front marítim. En el decurs dels segles, la seva línia de costa ha anat variant com a resultat de la constant dinàmica entre el mar i la terra. Cal que investigueu quina ha estat la transformació de les platges del vostre municipi per veure si hi ha hagut canvis al llarg del temps o no. El problema de la sorra Un problema generalitzat en tot el litoral, i que lògicament afecta també les platges de Barcelona, és la constant pèrdua de sorra ocasionada pels temporals de mar. Amb la dinàmica sedimentària alterada per les nombroses barreres artificials construïdes en tot el perfil de la costa, i la manca d’aportació de sediments per part dels rius, la sorra sostreta pels grans temporals no es veu compensada, en moltes platges, per noves aportacions. Una platja pot “desaparèixer” –en el sentit que la sorra es desplaça mar endins- en qüestió de minuts, però en canvi, es pot tardar de l’ordre de setmanes o mesos en “recuperar” l’amplada de la platja inicial. És a dir, les platges es recuperen però no al ritme que a nosaltres ens interessa, potser no està recuperada per la temporada d’estiu. És així com en el litoral barceloní, en el que les platges són artificials i tenen una estabilitat relativa, on per exemple, hi ha una pèrdua anual de sorra d’un 2 a un 5%, amb un saldo acumulat del 50% des de la regeneració efectuada l’any 1992. Aquest és un problema de solució complexa. La regeneració artificial amb sorra procedent del fons marí té un alt cost econòmic i ecològic. Les alternatives més raonables encaixen molt més en un projecte de gestió integral de tot el litoral: afavorir l’aportació de sediments per part dels rius, atenuar l’impacte de les barreres existents que impedeixen la dinàmica sedimentària i evitar crear-ne de noves i introduir elements permeables que, sense modificar aquesta dinàmica, impedeixin o disminueixin els efectes de l’erosió marina com ara la construcció d’espigons Sediments naturals que no arriben al seu destí Està comprovat que un dels motius més significatius del progressiu retrocés general de les platges, és la disminució d’aportació de sediments per part dels cursos fluvials. Els embassaments (retenció de sediments i pèrdua de força en l’arrossegament dels fluxos fluvials), l’extracció de sorres de les lleres dels rius, i l’ordenació de torrents, rambles i rieres (construcció d’estacions desarenadores i estructures dissipadores d’energia per evitar inundacions i aportacions de sòlids als col·lectors) en són algunes de les causes. Objectius • Entendre quin és el procés de formació d’una platja. • Investigar el procés de regressió que pateixen les platges de Catalunya cada any i les seves conseqüències. • Fer un debat per compartir les opinions. 2a l’aula
  9. 9. Observadors de la Platja Guia pel docent / 9 Com ho podeu treballar? Podeu utilitzar la fitxa 2 del Quadern de camp o elaborar la vostra pròpia proposta. Us proposem 1. Que l’alumnat es llegeixi un parell d’articles relacionats amb el tema i que després en feu un debat per contrastar opinions. Podeu utilitzar els articles de la fitxa 2 del Quadern de camp o buscar-ne de més actuals al bloc. 2. Que l’alumnat investigui com és la dinàmica litoral de sorres del litoral català. Podeu utilitzar els recursos que apareixen al bloc. 3. Feu un debat sobre la necessitat o no de regenerar les platges. Avantatges i inconvenients. Els alumnes es poden adoptar diferents rols: agents turístics, ecologistes, polítics del municipi ... 4. Reflexioneu sobre l’estat en què creuen que es trobaran la platja d’estudi: • Si es trobaran poca sorra o molta segons quina sigui l’època de l’any. • Investigueu si s’ha fet regeneració artificial de la platja o hi ha previsió de fer-ne. 5. També us proposem que investigueu la història de la platja: si havia tingut barraques, indústries, si hi passava la via del tren, etc. 6. Recolliu tota la informació de la vostra recerca en el document, format ... que creieu més convenient. On podeu trobar la informació? Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs i videos on trobar informació. Podeu consultar el llibre “de cara al mar”, de Rafael Vallbona, Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona. © INS Verdaguer La fàbrica del Gas i l’estació de RENFE del Poblenou, situades a l’actual platja de la Nova Mar Bella © Arxiu Nacional de Catalunya, Fondo TAF
  10. 10. Observadors de la Platja Guia pel docent / 10 Anàlisi granulomètrica d’una mostra de sorra de platja per tamisat Aquesta proposta es realitza a la platja i al laboratori. Es vol que els alumnes distingeixen les diferents mides de les partícules que podem trobar a la platja i els hi sàpiguen posar nom. Els materials que conformen el sòl tenen diferents mides. Podem distingir des de materials grans que es poden agafar fàcilment amb la mà, fins a materials petits que haurem d'observar-los amb un microscopi. L'anàlisi granulomètric que se sotmet a un sòl és un intent de determinar les proporcions relatives de les diferents mides de gra que hi ha al sòl. Segons la mida de les partícules de la platja, podem diferenciar entre platges de partícules fines, de partícules fines i gruixudes i de partícules gruixudes. La morfologia de la platja també variarà en funció de la mida de les partícules que la conformen, així les platges de partícules gruixudes tenen més pendent que les de partícules més fines. Com que a ull nu és impossible determinar la mida real de les partícules que conformen el sòl, s’utilitzen diversos mètodes que ens ajuden a determinar la mida de les partícules que volem analitzar. Un d'ells és el que s’utilitza en aquesta proposta. A continuació teniu la taula de classificació de sediments. Tipus de gra Mida de gra Còdol > 6 mm Graves > 2mm - < 6 mm Sorra molt gruixuda > 2mm - < 1 mm Sorra gruixuda > 1mm - < 0,5 mm Sorra fina > 0,5mm - < 0, 064mm llim > 0,064mm – 0,004mm 3a l’aula
  11. 11. Observadors de la Platja Guia pel docent / 11 Objectius • Aplicar un mètode per a la realització d’una anàlisi granulomètrica. • Conèixer els noms i les mides de les diferents partícules que podem trobar a la platja. • Analitzar estadísticament els resultats obtinguts. Com ho podeu treballar? Us proposem Abans de la sortida a la platja: 1. En cas de no tenir sedaços demaneu-los en préstec al CEDEC. Av. de les Drassanes, 10 08001 Barcelona Telf: 938823100 http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/ 2. Estudieu el protocol establert a la fitxa 3 per fer l’anàlisi granulomètrica. 3. Assegureu-vos que teniu tot el material per poder fer l’anàlisi. 4. Fer els grups abans d’anar a la platja per a poder treballar millor. A la platja: 5. Poseu en pràctica el protocol establert. 6. Etiquetar i guardar les mostres recollides per al posterior anàlisi. 7. Al centre educatiu s’analitzaran les mostres amb el tamisat i es farà una posada en comú dels resultats obtinguts. 8. Reflexioneu sobre el tipus de partícules que us heu trobat a la platja. 9. Com pot afectar que la platja tingui una mida de partícules concretes o unes altres. On podeu trobar la informació?: Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs on trobar informació.
  12. 12. Observadors de la Platja Guia pel docent / 12 Som uns bons banyistes? En aquesta proposta l’alumnat reflexiona sobre aquelles actituds que tenen alguns dels usuaris de la platja i que impacten, d’alguna manera, directament o indirecta sobre el medi marí. ACCIÓ NO RESPECTUROSA AMB EL MEDI EFECTES NEGATIUS ACCIÓ RESPECTUOSA AMB EL MEDI Dutxar-se amb sabó a la platja Al ser una aigua posteriorment no tractada, contamina les aigües de la zona. Fer una dutxa ràpida per estalviar aigua i sense sabó. Llençar puntes de cigarro al terra S’embruta la sorra i l’aigua. Fer servir cendrers i papereres. Emportar-se les burilles a casa. Deixar deixalles a la platja, orgàniques o inorgàniques S’embruta la sorra i poden provocar infeccions per talls, punxades, etc. Per tenir l'aigua i la sorra més netes, cal llençar la brossa a les escombraries. Llençar residus sòlids al mar Es contamina l’aigua i perjudica la vida marina. No llençar cap tipus de brossa al mar, utilitzar les escombraries i llençar-les al arribar a port. Posar la música molt alta, cridar, llençar sorra o esquitxar, etc. No respectem les altres persones que també volen gaudir de la platja Ser cívic i tenir un bon comportament a la platja. Fer servir cascos. No fer servir les papereres S’embruta la sorra i l’aigua. Fer servir correctament les papereres de reciclatge. Fer servir el vàter com a paperera Suposa una despesa absurda d’aigua i una dificultat afegida en la depuració de les aigües. Fer servir correctament les papereres de reciclatge. Abocar hidrocarburs i aigües de sentina dels vaixells a l’aigua Es contamina l’aigua i es perjudica la vida marina. Fer servir els punts de recollida d’aigües brutes dels ports. Abocar runes i brossa als espais naturals Es perjudica greument la vida dels espais naturals i es molesta als usuaris que en volen gaudir. Respectar els espais naturals, llençar la runa i la brossa on toca. Abocar aigües residuals al mar Es contamina l’aigua i es perjudica la vida marina. Tractar les aigües prèviament en una depuradora abans d’abocar- les al mar. 4a l’aula
  13. 13. Observadors de la Platja Guia pel docent / 13 Objectius • Reflexionar sobre el tipus d’actuacions que es fan quan es va a la paltja. • Identificar l’impacte dels usuaris sobre la platja i el mar. • Trobar maneres per corregir les accions problemàtiques que veiem que es duen a terme. Com ho podeu treballar? Podeu utilitzar la fitxa 4 del Quadern de camp o elaborar la vostra pròpia proposta. Reflexioneu 1. Quines actituds de la il·lustració de la fitxa 4 tenen efecte sobre el medi marí. 2. Podeu discutir-ho en petits grups i que reflexioneu sobre la vostra actitud quan aneu a la platja. Feu alguna cosa que pot tenir un impacte sobre el medi? On podeu trobar la informació? Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs i videos on trobar informació.
  14. 14. Observadors de la Platja Guia pel docent / 14 Quanta gent hi ha avui? Aquesta proposta es fa a la platja. Si la sortida es fa a l’hivern, segurament hi haurà poca gent i el recompte es podrà fer a simple vista. Durant els mesos d’estiu, quan hi ha més presència d’usuaris, l’Ajuntament posa en marxa un seguit d’actuacions, entre les quals destaca un important reforç de la neteja. Tot i reforçar la neteja, és necessari un canvi actitudinal en el que cadascú se senti responsable respecte la cura del medi ambient. La disminució dels residus a les platges i zones verdes depèn, en bona mesura, dels nostres comportaments individuals. Objectius • Farem una zonació de la platja per poder fer un recompte d’usuaris. • Aprendre a fer una estimació del total d’usuaris que hi ha a la platja. • Reflexionar sobre l’augment de les deixalles recollides a la platja en els mesos de més afluència. Com ho podeu treballar? Podeu utilitzar la fitxa 5 del Quadern de camp o elaborar la vostra pròpia proposta. Us proposem 1. Feu un recompte de la gent que hi ha a la platja el dia de la recollida de mostres. 2. Podeu utilitzar la metodologia proposada en la fitxa 5. 3. Investigeu si la neteja de la platja té la mateixa freqüència al llarg de l’any. Perquè creieu que és així? On podeu trobar la informació? Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs on trobar informació. 5a la platja
  15. 15. Observadors de la Platja Guia pel docent / 15 Separació de residus a la platja Per poder fer aquesta activitat cal esbrinar si en la platja en estudi es fa recollida selectiva o no. En el cas de Barcelona, on si es realitza recollida selectiva, s’observarà si els usuaris de la platja realitzen correctament la separació de residus a les papereres de la platja. Objectius • Esbrinar com es realitza la recollida selectiva a la platja a nivell qualitatiu. • Conèixer quin es el grau de sensibilització en vers a la recollida de selectiva de residus a la platja. • Analitzar estadísticament els resultats obtinguts Com ho podeu treballar? Podeu utilitzar la fitxa 6 del Quadern de camp o elaborar la vostra pròpia proposta. Recollida de dades 1. Formació de grups i recompte qualitatiu de les deixalles seguint el protocol de la fitxa 6. 2. Recollida de dades en el quadern de camp per poder-les analitzar amb posterioritat. 3. Un cop a l’aula s’analitzen els resultats per conèixer quina és la qualitat de la recollida selectiva, els usuaris fan una separació correcta dels residus? Hi ha suficients papereres? ... 6a la platja
  16. 16. Observadors de la Platja Guia pel docent / 16 Entrevista al banyista: i tu, com fas servir la platja? Amb aquesta proposta es vol que, tant alumnes com usuaris de la platja, prenguin consciència de quina és la seva actitud vers el respecte per l’entorn. Objectius • Desenvolupar una enquesta que permeti conèixer l’opinió dels usuaris en relació a la qualitat de les platges. • Analitzar estadísticament els resultats obtinguts • Potenciar la iniciativa personal i l’autoestima. A l u mnes del Col·legi Sant Lluís © Heura Guspí Com ho podeu treballar? Podeu utilitzar la fitxa 7 del Quadern de camp o elaborar la vostra pròpia proposta. Fem d’enquestadors 1. Podeu elaborar la vostra pròpia enquesta o utilitzar la que es proposa a la fitxa 7. 2. Dividiu els alumnes en grups de 2 i feu l’entrevista a 2 o 3 usuaris de la platja. 3. Analitzeu els resultats de l’enquesta i extraieu-ne conclusions 7a la platja
  17. 17. Observadors de la Platja Guia pel docent / 17 Estudi de la presència de macroplàstics i microplàstics a la platja Amb aquesta proposta volem que els alumnes es transformin en científics, analitzin la presència de marcoplàstics i microplàstics a la sorra de la platja i en recullin les dades seguint el protocol establert. D’aquesta manera les dades obtingudes seran utilitzades pels científics de l’Institut de Ciències del Mar - CSIC. Si observem presència de residus sobre la platja seca, aquests hauran estats originats, molt probablement sobre la mateixa platja o prop d’ella (passeigs, carrers propers...). La pluja també arrossega les deixalles llençades al carrer i fa que s'incorporin als rius. És el cas de les rieres que aboquen al Maresme i els corrents marins les arrosseguen fins a Barcelona. Majoritàriament són sòlids provinents de les ciutats. També en episodis de fort vent, la brossa de les papereres o la del terra surt volant i arriba a l'aigua. Pot ser que el dia que feu la sortida no en trobeu, ja que segons l’època, el servei de neteja de la sorra passa cada dia. De totes formes, per comprovar si realment no n’hi ha, us proposem que ho proveu igualment. LA BIOACUMULACIÓ DELS MICROPLÀSTICS La biodegradació del plàstic és un procés en que tots els seus materials tornen a formar part del cicle natural de la matèria orgànica. El plàstic tarda en realitzar aquest procés entre 100 i 500 anys. Durant aquest temps es fracciona en trossos més petits que romanen inerts en la massa d'aigua i es transformen en microplàstics. Els microplàstics es formen per la fragmentació constant del plàstic al mar. Aquesta és estimulada per la radiació UV i el frec constant de la sorra i aigua de mar sobre els plàstics, generant milers de microplàstics. Poden ser ingerits pels animals per casualitat o per confusió amb el seu aliment. Els microplàstics en els animals marins han estat poc estudiats, però s'ha constatat que s’acumulen en petits invertebrats marins filtradors, com barretets, cucs, musclos, etc. També, els peixos planctívors del Pacífic Nord en els seus estómacs tenen microplàstics, principalment blanc o de colors clars. La bioacumulació es produeix quan els contaminants es traspassen a través dels animals que componen una cadena tròfica. Per exemple, els microplàstics són consumits per petits invertebrats, que al seu torn són menjats per peixos i aquests es transformen en aliment de mamífers o d'aus. D'aquesta manera, els microplàstics s'acumulen majorment en els organismes ubicats en els nivells més alts de la cadena tròfica, com els taurons, mamífers, aus i, òbviament, nosaltres. Els efectes de les escombraries plàstiques en els animals marins són principalment les lesions i mort per causa d’embolics i ingesta d'escombraries que confonen amb el seu aliment. S'estima que cada any mor més d'un milió d'aus, mamífers, tortugues i peixos per aquesta causa. Objectius • Realitzar el mostreig de macroplàstics i microplàstics segons el protocol establert. 8a la platja
  18. 18. Observadors de la Platja Guia pel docent / 18 • Treballar amb rigoroistat per obtenir dades utilitzables a nivell científic. • Reflexionar sobre l’origen dels plàstics presents a la sorra. Com ho podeu treballar? Per treballar aquesta proposta heu de seguir el protocol que us marca la fitxa 8 del Quadern de Camp. Abans de la sortida a la platja: 1. Busqueu informació, debateu ... amb els vostres alumnes sobre els microplàstics: com s’originen? Com arriben a la platja? Quins efectes tenen sobre la vida marina? 2. Esbrineu si els dies previs a la sortda a la platja ha plogut o hi ha hagut temporal marítim que pugui explicar la major o menor presència de plastics a la sorra. Recollida de mostres 3. Previ a la sortida estudieu-vos el protocol a seguir i assegureu-vos que teniu tot el material per poder fer el mostreig. 4. Feu els grups previ a la sortida per poder treballar millor. 5. El dia de la sortida agafeu les bosses de material per fer el mostreig, estudieu-ne el contingut i identifiqueu perquè serveix cada element. 6. Seguiu el protocol de mostreig que es descriu en l’annex del quadern de camp. 7. Les mostres es guardaran per a una posterior anàlisi. Després de la sortida 8. Un cop en el centre educatiu s’analitzaran les dades obtingudes i s’introduiran al web www.observadorsdelmar.org, d’aquesta manera els científics podran utilitzar les vostres dades en la seva recerca científica. 9. És molt important que guardeu els microplàstics trobats en els punts de mostreig A (línia de marea) per poder fer una exposició al final de curs On podeu trobar la informació? Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs i videos on trobar informació.
  19. 19. Observadors de la Platja Guia pel docent / 19 Plàstics del dia a dia En aquesta proposta podeu investigar diversos tipus de plàstic que podem trobar habitualment al mercat i els seus pros i contres. Molta gent coneix i accepta el fet que el plàstic no és el millor dels materials. La seva producció contamina, el seu reciclatge és difícil, contaminant i costós, el simple ús fins i tot sense escalfar-lo també contamina: sempre desprèn substàncies tòxiques en major o menor quantitat en els aliments. La calor accentua i accelera la contaminació, fent que els elements tòxics que componen els recipients de plàstic es filtrin amb molta més rapidesa dins del menjar. Quan es tracta d'emmagatzemar aliments – comparat amb els altres usos del plàstic- la situació empitjora perquè les toxines que passen del plàstic al menjar, tenen via lliure al nostre organisme. Diferents tipus de plàstics estan presents a la nostra vida quotidiana, però és important escollir sempre els que són menys nocius per nosaltres i per l’entorn. Cada recipient de plàstic hauria d'estar marcat (a la part inferior) amb el símbol de reciclatge –el triangle amb les fletxes- i dins d'aquest símbol, hauria de portar els números de l’1 al 7. Aquests codis serveixen per identificar el tipus de polímers amb els que estan fets els objectes. L’objectiu d'aquests codis és facilitar la separació dels diferents tipus de plàstics per al seu reciclatge. Si no hi ha escrit cap número, significa que és un material que es recicla genèricament, per tant, hauria de portar una etiqueta que indiqués els materials usats. Desgraciadament, podem trobar envasos sense cap mena d’informació, sobretot els que venen en els basars, botigues d'euro, etc. És recomanable no comprar aquests envasos ja que no tenim forma de conèixer quines substàncies contenen. És com comprar un aliment processat que no porti la llista d'ingredients. ELS NOSTRES OCEANS S'ESTAN TORNANT DE PLÀSTIC Una sopa plàstica, dues vegades de la mida de l'estat de Texas, està desplaçant-se per l'oceà Pacífic. Els científics han anomenat a aquesta massa de bosses de plàstic, gerres, ampolles, xarxes i diverses escombraries plàstiques “la illa de plàstic” o “el vuitè continent”. El seu volum creix cada dia a passos de gegant. Es calcula que, cada any, les poblacions properes a la costa i als rius llancen al mar aproximadament 10 milions de tones d'escombraries plàstiques, les quals són arrossegades pels corrents marins. Aquests plàstics s'acumulen a l'oceà i romanen la major part del temps a la superfície del mar, entre les capes mitjanes de les masses d'aigua i el fons. Aquesta pol·lució de plàstics ha entrat ja en la cadena alimentària, sent les primeres víctimes les aus marines i altres animals marins que ingereixen objectes com taps d'ampolles i encenedors, o s’escanyen amb les bosses de plàstic. El plàstic fa que més d'un milió d'aus marines, 100.000 mamífers marins i un nombre més gran de peixos, morin cada any a l'oceà Pacífic. Per molt preocupants que puguin ser aquestes estadístiques, són molt més alarmants els resultats d'un estudi realitzat a l'aigua de mar, en el que els investigadors van trobar minúscules peces de plàstic, i tenint en compte el pes, contenia 6 vegades més plàstic que plàncton. Per descomptat, no només els animals marins estan exposats a la contaminació derivada dels plàstics. La gent ingereix plàstics cada dia, i està exposada constantment a una barreja explosiva de substàncies químiques procedents de la indústria del plàstic. Objectius • Investigar quins tipus de plàstics existeixen i quins es poden reciclar. • Sensibilitzar l’alumnat vers la necessitat de reduir el consum de plàstic. 9a l’aula
  20. 20. Observadors de la Platja Guia pel docent / 20 Com ho podeu treballar? Podeu utilitzar la fitxa 9 del Quadern de camp o elaborar la vostra pròpia proposta. Investigueu De què estan fets els plàstics? Com es poden identificar els diferents tipus de plàstics? Hi ha plàstics millors que altres? Quins són els plàstics més comuns al nostre voltant: casa, escola ... Quines són les conseqüències de tot el plàstic que la humanitat està respirant, menjant, bevent i absorbint? Reflexioneu Què podeu fer per reduir la presència de plàstics en el vostre dia a dia? Quin valor tenen els envasos que van a la paperera? Els podem utilitzar per fer altres productes? On podeu trobar la informació? Consulteu el bloc per trobar el repositori de on trobar informació.
  21. 21. Observadors de la Platja Guia pel docent / 21 La nostra responsabilitat En aquesta última proposta, l’alumnat ha de realitzar una campanya de comunicació o una exposició, per donar a conèixer la feina feta i les conclusions a les que heu arribat amb aquest estudi a la resta de companys del centre educatiu, família, gent del barri, etc. Objectius • Comunicar la feina feta, els resultats obtinguts i les conclusions extretes en relació a la feina desenvolupada per l’alumnat. Com ho podeu treballar? Per desenvolupar la campanya de sensibilització podeu fer servir la guia didàctica Fem Campanya. http://www.femcampanya.cat/ca/guiadidactica.html Campanya de sensibilització 1. Escollir quin element s’utilitzarà per fer la comunicació: exposició, vídeo, publicitat ... 2. Decidir quin és el públic a qui es vol comunicar: companys del centre educatiu, veïns del barri, pares ... 3. Elaborar un guió que reculli allò que es vol transmetre. El guió ha de tenir present els objectius, continguts, materials necessaris, difusió. 4. Elaborar els elements de la proposta de comunicació. On podeu trobar la informació? Consulteu el bloc per trobar el repositori de on trobar informació. . Pojecte final de l’alumnat del CEE la Ginesta © Heura Guspí 10a l’aula

×