1. PORS, MITES I CREENCES SOBRE EL MAR
Educació primària
Centre de Recursos Educatius del Mar
Viatjar ha estat una activitat intrínseca a les persones que,
des dels inicis de la història, han marxat a la recerca de
nous horitzons per conèixer, trobar un lloc on viure, on
treballar, on comerciar...
Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat,
per plaer, forçat o de bon grat. Hi ha viatges que tenen una
destinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hi
ha viatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi ha
viatges imaginaris, iniciàtics, recreats en la literatura, el
cinema o la música... i al final de la nostra vida ens espera
l’últim viatge.
Avui viatjar s’han convertit en una activitat molt fàcil, tant
per terra i aire com per mar. Hi ha bones vies de comunicació
i sobretot bons transports que ens porten d’un port a un
altre de manera ràpida, còmoda i segura. Però no sempre
ha estat així. Durant molts segles travessar la mar era una veritable aventura farcida
d’inconvenients i de perills:
- No se sabia amb exactitud quin dia sortia el vaixell i calia esperar-se a port els
dies que fes falta fins que les circumstàncies permetessin sortir el vaixell
- La durada de la travessia era variable, segons l’estat de la mar i del temps
- El mar era un lloc hostil, variable i perillós que podia sorprendre amb tempestes,
amb calmes absolutes que per manca de vent no permetien avançar, amb corrents
que desviaven les embarcacions de les rutes...
- La manca d’espai i d’higiene i el contacte amb altres pobles eren la causa de
moltes malalties
- Els atacs pirates varen ser força habituals en determinades èpoques i zones
Aquesta visió del mar com a medi hostil va despertar fantasies i angoixes que
alimentaven la por dels qui el travessaven. Per tot a l’hora de plantejar un viatge
calia preparar-se material i mentalment per afrontar una experiència plena d’incertesa.

2. Pors
Quines eren les pors més habituals per a la gent que havia d’emprendre un viatge per mar?
Por de les tempestes:
Una de les més importants, que encara continuem tenint avui són les inclemències del
temps, especialment les tempestes que podien, i poden, no només malmetre la nau
sinó fins i tot enfonsar-la:
Este día por la noche se fue a fondo la (nao) Catalina,
de Hernando Guillén, y toda la gente quedó sobre la
tolda y se ahogaron catorce o quince personas y dos
mujeres.
Descripció del naufragi de la nau Catalina, esdevingut
el 24 de novembre de 1591.
Exvot de la pollacra-goleta Daria.
Josep Pineda 1883. MMB.
Por d’atacs pirates:
Des que hi ha hagut vaixells de comerç creuant la
Mediterrània hi ha hagut pirates. L’expulsió dels
moriscos d’Espanya –l’any 1519- va fer agumentar
l’atac de pirates i corsaris a les costes i embarcacions
espanyoles. El comerç amb Amèrica també va rebre
l’atac dels llandres del mar. Lluny de desapareixer,
durant els últims anys ha anat creixent la inseguretat
en la navegació per la presència d’embarcacions de Fotografia cedida per l’Agència EFE,
en què s’observa un grup de pirates a
pirates armats que, sense cap mena d’escrúpol, bord d’un bot davant les costes de
envaeixen i segresten vaixells i tripulacions. Els atacs Somàlia, en aigües de l’Índic, el 6 de
març de 2010.
corsaris són cada vegada més freqüents i els pateixen
tant embarcacions pesqueres com turístiques.

3. Por dels monstres marins:
La creença en monstres: sirenes, peixos gegants, serps de mar, krakens... que atacaven
les embarcacions va estar molt difosa fins que va sistematizar-se l’exploració del mar,
ja en ple segle XX. Moltes d’aquestes bèsties fins i tot es classificaven en els llibres de
biologia.
Aquest matí alguns dels nostres homes han vist una sirena; la
seva esquena i els seus pits eren com els d’una dona, el seu
cos era de la mateixa mida que el nostre; la seva pell era
molt blanca i els seus cabells, llargs i negres, li queien per
darrera l’esquena. Quan s’ha submergit, els mariners han vist,
també, la seva cua.
Henry Hudson, capità anglès que l’any 1608 va realitzar
aquesta descripció en el seu quadern de bitàcola.
Detall d’una sirena. Dicta
Chrysostami (manuscrit
Franès). S.XIII. British Library.
Els qui naveguen per les costes de Noruega, asseguren que,
en aquestes contrades, viu una serp de 200 peus de llarg i 20
peus de gruix, que surt a la llum de la lluna per menjar vedells,
xais o porcs. Té una crinera, escames negres punxegudes i
ulls rutilants com flames. Causa grans perjudicis a qui navega
pels indrets on es refugia, llençant-se contra els vaixells i
empassant-se tot el que troba. I s’alça com un pilar per devorar
a aquells que es troben als vaixells.
Olaf Mansson, Historia de gentibus septentrionalibus, 1539.
Escena d’un monstre atacant
una goleta. A. Guillet. 1819.
Creences sobre illes màgiques MMB.
La poca precisió en la mesura de la terra feia que sovint es perdessin territoris que ja
s’havien descobert, com va ser el cas d’Austràlia. No era estrany desviar-se uns minuts
de grau i arribar a un altre port o morir-se de gana a alta mar per haver passat de llarg
el territori on es volia anar. D’aquí sorgeixen les llegendes d’illes que apareixen i
desapareixen. D’altra banda una creença molt extesa és l’existència del paradís
terrenal.
A Hivèrnia hi ha moltes illes meravelloses que són creïbles
entre les quals n’hi ha una, petita, on els homes mai no moren,
doncs quan són molt vells i estan a punt de morir són portats
fora de l’illa. No hi ha serps, granotes ni aranyes verinoses,
doncs la terra repèl tot bèstia verinosa, ja que aquí hi ha la
Lencerie insulla. Encara més, hi ha arbres que produeixen
ocells com figues madures.
Fragment de l’Atles Català.
Atles Català. Cresques Abraham i Jafudà Cresques, 1375. Facsímil de l’MMB.

4. Creences i llegendes
Els viatges ens han ajudat a construir la imatge del món, a conèixer com n’és de
diversa la natura i les persones que poblem el planeta. Com un immens
trencaclosques, cada viatger aporta una petita peça d’aquest retrat, una història que
serveix per conèixer millor l’altre i, sobretot, per anar desfent falses creences sobre
els països llunyans.
La imatge del món és, doncs, una representació construïda a bocins aportats per
milers de viatgers al llarg de la història. La recopilació d’aquestes notícies s’ha
plasmat en els mapes, cartes i atles que han constituït en cada moment un «retrat» de
la Terra que reflectia també el qui el traçava.
L’any 1375 Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques varen fer, per encàrrec del
príncep Joan I –fill de Pere el Cerimoniós–, un atles que volia comprendre tot el saber del
món, en un període en què realitat i fantasia es confonien sovint. L’Atles Català és un clar
exemple de quin coneixement i quina concepció es tenia a la Corona d’Aragó del món
durant l’edat mitjana. L’any 1380 aquesta obra va ser regalada pel rei de Catalunya a
Carles V de França-. Actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de París, si bé
l’MMB en conserva un facsímil.
Amb un disseny cartogràfic que surt dels límits del mediterrani, l’Atles Català descriu un
món que, en bona part, encara s’ha de descobrir. Aquesta obra és, a la vegada, una carta
nàutica amb rosa dels vents, línies de rumbs, i una representació imaginada de les regions
habitades del globus amb les seves particularitats històriques, geogràfiques, comercials
i les seves divisions polítiques.
L’atles està constituït per 6 fulls de pergamí encolats sobre suports de fusta relligats
entre ells. Els dos primers fulls són una cosmografia, escrita en català, que conté una
compilació de textos cosmogràfics, astronòmics i astrològics.
El tercer i el quart full dibuixen la part oriental de l’atles, i contenen nombroses referències
religioses i referències de viatges anteriors, com el que s’explica al llibre de les Meravelles
de Marco Polo o el que va fer Jean de Mandeville.
Els dos darrers fulls, que transcriuen la part occidental, constitueixen una representació
molt més clàssica, donat que el coneixement que els autors tenien d’aquesta zona era
molt més acurada.

5. Atles català, de Cresques Abraham i Jafudà Cresques
Tercer i quart full
Cinquè i sisé full

6. Anàlisi d’algunes il·luminacions
Aquí transcrivim les anotacions que fan referència a algunes de les il·luminacions de
l’Atles Català, el qual dona molta informació sobre el coneixement i la concepció que es
tenia de determinades zones -sobretot aquelles més llunyanes al Mediterrani-.
Mar de les illes de les Índies: El mar de les illes de
les Índies, on es troben les espècies. Per aquest mar
naveguen un gran nombre de vaixells de diferents
nacions. Aquí s’hi troben tres classes de peixos que
es diuen sirenes: una és meitat peix i meitat dona,
l’altra és meitat dona i meitat ocell.
Mar Índic: On hi ha pescadors i illes molt riques,
els pescadors abans de baixar, diuen un seguit
d’encanteris amb els quals els peixos fugen, però si
els pescadors davallen sense haver-los dit, els peixos
els devoren, i això està molt demostrat
Grues atacant pigmeus: Aquí neixen uns homes tan
petits que no fan més de cinc pams d’alçada i encara
que siguin petits i no aptes per fer treballs pesats,
són hàbils per teixir i guardar el ramat. Sapigueu
que quan aquests homes tenen dotze anys ja
procreen. Generalment viuen fins als quaranta anys
però sense prosperitat; es defensen valentament de
les grues, les cacen i se les mengen. Aquí acaba el
territori de Catai.
Els buscadors de diamants: Situats al peu del mont
Baldasia, on neix el Ganges. Aquests homes han
anat a cercar diamants, però com que no poden
arribar a les muntanyes on es troben, llencen
destrament trossos de carn allí on hi ha pedres
precioses, i les pedres s’enganxen als trossos de carn
i els ocells les treuen d’allí. Després, les pedres
enganxades a la carn es poden recuperar dels ocells,
i d’aquesta manera són recollides.
Alexandre va veure que es feia d’aquesta manera.

7. Cremació de cadàvers: Sapigueu que els homes i
les dones d’aquesta regió, quan són morts els porten
a cremar i els hi acompanyen amb instruments i
festa, tot i que els parents del difunt ploren. Esdevé
algunes vegades, si bé només de tant en tant, les
dones dels difunts es llencen al foc amb els seus
marits, però, en canvi, els marits mai no s’hi llencen
amb les seves dones.
Hi ha també un espai inaccessible a causa de les
serralades, que representa la fi del temps, dins el
qual s’hi troba:
Crist: amb la palma immortal.
L’anticrist: Aquest serà criat a Goraim de Galilea i
quan tingui trenta anys començarà a predicar a
Jerusalem; contràriament a la veritat, proclamarà que
és Crist, fill de Déu viu, i es diu que reedificarà el
Temple.
Gog i Magog: Muntanyes de Caspis on Alexandre
va veure arbres tan alts que les seves copes tocaven
els núvols. Aquí va estar a punt de morir si no hagués
estat per Satanàs, que l’en va treure amb el seu
poder, i per les seves arts va tancar aquí els tàrtars
Gog i Magog, i per a ells va manar fer dues imatges
L’anticrist. de metall a dalt pintades. També va tancar aquí
L’anticrist. persones molt diverses que no dubten a menjar tota
classe de carn crua. D’aquest grup procedirà
Regne de Gog i Magog.
l’Anticrist i la seva fi serà causada pel foc que caurà
del cel i els confondrà.
(La llegenda dels «inclusi» o pobles bàrbars tancats
per Alexandre el Magne darrera d’una cadena de
muntanyes amb unes portes metàl·liques representa
la condensació de diversos elements mítics i
llegendaris.Gog i Magog figuren com a noms de
pobles i terres bàrbars en diversos passatges de la
Bíblia i en l’Alcora).

8. Illa Tropobana: La llegenda diu que aquesta és
l’última illa d’orient. En aquesta illa habiten éssers
molt diferents dels altres; en algunes muntanyes
hi ha homes de gran corpulència, és a dir, de dotze
colzes, com gegants; són molt negres i no estan
dotats de raó; mengen homes blancs i estrangers
si poden aconseguir-los. En aquesta illa durant l’any
hi ha tres hiverns i dos estius, i dos cops l’any
floreixen els arbres i les herbes. És la darrera illa
de les Índies i és molt abundant en or, plata i pedres
precioses. (Sembla que es refereix a Sumatra).
Illa dels falcons: que són capturats pel gran Khan.
En aquestes illes neixen molt bons grifalts i
falcons, que els habitants no gosen prendre sinó
per a ús del gran Khan, senyor i emperador de
Catai (Xina).
Illa de Jana: A l’illa de Jana hi ha molts arbres
d’aloe, càmfora, sàndal, espècies fines, nou
moscada i arbre de canyella, que és l’espècie més
preuada que qualsevol altra de l’Índia.
(Es pot referir a Ceilan o Java).
Taula IV: Golf pèrsic i Mar Càspia
La Meca: En aquesta ciutat es troba l’arca de
Mahoma, profeta dels sarraïns, els quals vénen aquí
en pelegrinatge des de totes les regions. I diuen
que després d’haver vist cosa tan preciosa ja no
són dignes de veure res més i es buiden els ulls en
honor a Mahoma.
(L’arca de Mahoma aludeix probablement a la
Kaaba, centre universal de la devoció islàmica).

9. Reina de Saba: L’Aràbia de Saba és la província que
posseïa la Reina de Saba. Actualment està habitada
pels sarraïns àrabs. S’hi troben moltes plantes
aromàtiques, com la mirra i l’encens. Té molt d’or,
molta plata i moltes pedres precioses. Hom assegura
que també s’hi troba un ocell que s’anomena fènix.
Buscadors de perles: Davant la desembocadura del
riu Baldach hi ha el mar de les Índies i de Pèrsia.
Aquí es pesquen perles que es porten a la ciutat de
Baldach. Els pescadors, abans de baixar al fons del
mar, diuen encanteris per tal que els peixos fugin.
(Informació extreta del llibre de Marco Polo).
Rei de Delhi: Aquí regna un soldà gran, poderós i
molt ric. Aquest soldà té set-cents elefants i cent
mil soldats a cavall sota el seu comandament, a més
d’innombrables peons. Per aquestes regions es troba
abundant or i moltes pedres precioses.
(L’Atles presenta els dominis de Delhi correctament
senyalats, amb bandera de pal negre, abans que
s’iniciés el procés de decadència i de desintegració
d’aquesta dinastia. A meitats del segle XIV, com a
conseqüència de la fragmentació i la decadència dels
dominis dels descendents de Gingiz Khan, el tràfic
s’anava desviant cap a les rutes de la perifèria).
Reis d’Orient: Aquesta província es diu Tàrsia i d’ella
varen partir tres reis, molt savis, que varen arribar a
Betlem de Judea amb els seus presents i adoraren
Jesucrist. Estan enterrats a la ciutat de Colònia, a
dos dies de camí de Bruixes.
(Tarsia està a l’altiplà d’Iran. Efectivament les
reliquies tradicionals dels reis es troben a la catedral
de Colònia).

10. Taula V: Grècia
Serralada de l’Atles: Tota aquesta llarga muntanya
és anomenada Carena pels sarraïns i Mont Claris
pels cristians. Sapigueu que en aquesta muntanya
hi ha ciutats molt boniques i castells que guerregen
els uns amb els altres, i també que en aquesta
muntanya hi abunda el pa, el vi, l’oli i molts bons
fruits.
Mar Roig: Aquest mar és anomenat roig; per aquí
van passar les dotze tribus d’Israel. Cal que
sapigueu que la seva aigua no és vermella, sinó
que és el fons que és d’aquest color. La major part
de les espècies que vénen de les Índies cap a
Alexandria passa per aquest mar.
Mont Sinaï: On Déu donà la llei a Moisès.
Mar Bàltic: Aquest mar és anomenat de la Manxa,
Mar de Gotilànida (Gotland) i de Susia (Suècia). I
sapigueu que aquest mar està gelat durant sis
mesos l’any, des de mitjan octubre fins a mitjan
març, i està tan fort que s’hi pot passar amb carros
de bous. El mal temps té l’origen en la fredor de la
tramuntana.
Detall d’una caravana que parteix de l’imperi de
Sarra per anar a Catai (Xina): Sapigueu que aquells
que volen passar aquest desert s’aturen a descansar
durant una setmana en una ciutat anomenada Lop.
Aquí els expedicionaris i les seves bèsties es
recreen. Després prenen el necessari per a set
mesos de viatge, ja que en el desert

11. Taula VI: Península Ibèrica
Illes benaventurades: Les illes Benaventurades
es troben en el mar gran, cap a l’esquerra i prop
del terme d’occident. Isidor diu, en el seu quinzè
llibre, que aquestes illes es diuen Benaventurades
perquè estan plenes de tota classe de béns,
cereals, fruits, herbes i arbres. Els pagans creuen
que és el paradís pel seu clima temperat i la riquesa
de la terra. Aquí hi ha mel i llet, especialment en
l’illa de Caprària, anomenada així per la quantitat
de cabres que hi ha. Hi ha també l’illa anomenada
Canària, per la gran quantitat de gossos grans i
forts que hi ha.
Hivèrnia: A Hivèrnia hi ha moltes illes
meravelloses que són creïbles entre les quals n’hi
ha una, petita, on els homes mai no moren, ja que
quan són molt vells i estan a punt de morir són
portats fora de l’illa. No hi ha serps, granotes ni
aranyes verinoses, ja que la terra repel·leix tota
bèstia verinosa, ja que aquí hi ha la Lencerie insulla.
Encara més, hi ha arbres que produeixen ocells com
figues madures. També hi ha una altra illa on les
dones mai no infanten, sinó que quan estan en el
moment del part són portades fora de l’illa, segons
és costum.

12. Cap de Finisterre occidental de l’Àfrica: Aquí
comença l’Àfrica i acaba a Alexandria i a Babilònia,
la qual comença aquí i comprèn tota la costa de
Barberia cap a Alexandria, cap a Migdia i Etiòpia. En
aquestes regions es troba molt ivori per la gran
quantitat d’elefants que hi ha.
Noruega: Aquesta regió de Noruega és molt aspra,
molt freda i molt muntanyosa, salvatge i plena de
boscos. Els seus habitants s’alimenten més de peix
i de carn que de pa. No hi ha gaire civada a causa
del fred. També hi ha moltes feres, com ara cérvols,
ossos blancs i grifalts.
Musse Melly: Aquest senyor negre es diu Musse
Melly i és sobirà dels negres de Gineva (Guinea).
Aquest rei és el més ric i el més noble sobirà de tota
aquesta regió per l’abundància d’or que s’extreu del
seu país.
Tuaregs: Poblen tota aquesta regió gent que van
enbossats de manera que no se’ls veu més que els
ulls. Viuen en tendes i cavalquen en camell.
Vaixell de Jaume Ferrer que va partir el 10 d’agost
de 1346, dia de Sant Llorenç, cap al Riu d’Or.