Power Point del Credit de Síntesi

1. Marc Bascu Guimerà
Raul Ayala Mariscal
Marc López Pérez
Marc Anton Benito Berenguer
Carlos Ordóñez Gallardo

3. Dalí
 Va ser pintor, decorador i escriptor.Un dels principals
representants del surrealisme. Va néixer l'11 de maig de 1904
al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres i va morir als 84
anys el 23 de gener de 1989 Figueres.

4. Museu
El museu va ser inaugurat el 28 de octubre de 1974.
Antiguament era un teatre que durantt la guera civil va ser
destruit. Aquest teatre tenia un significat particular, ya que
Dalí vaexposar les seves dos primeres obres allá.

8. La postal i El Cajón deSastre

11. SUBHASTA DEL PEIX
ARRIBA EL PEIX A LA
LLOTJA
1-Cada dia de dilluns a divendres no festiu
els pescadors i possibles compradors es
reuneixen a la una del migdia a la llotja a
l’aire lliure o sota cobert (depén del lloc).
2-Els pescadors arriben a les dotze carregats
amb les caixes cobertes de gel plenes de
peix acabat de pescar, el trien i el van
dipositant en petites safates on hi caben
com a màxim cinc quilos de peix, per a la
subhasta.

12. ES PREPARA LA SUBHASTA
3-Un participant de la confraria de pescadors posa en un saquet les boles
corresponents a cada pescador i sortegen l’ordre de la subhasta. Una vegada
sortejat cada pescador col·loca les safates, dins la llotja, de forma que primer hi
ha el peix més car i finalment el peix de menys valor.
DINS LA LLOTJA
4-Una vegada tot disposat i amb els compradors asseguts a l’entorn del peix
comença la subhasta. Primer el peix de la barca primera, després el de la barca
segona … Els interessats, solen ser gent que treballa per
supermercats, peixeteries i sobretot restaurants . El preu de cada producte varia
segons la jornada anterior i la quantitat de peix i la demanda.

13. COMENÇA LA
SUBHASTA
5-Es subhasta la primera panera de
llagostins. El subhastador fixa un preu
inicial, 45 euros. Si no hi han interessats
va baixant el preu 10 o 5 céntims cada
segon depenent de l’interés de la gent.
El subhastador diu: “45 a la banda, i va
baixant,44′90, 44′80, 44′70, 44′60
…Llavors 44 a la banda…43′90,43′80…” I
el subhastador va seguint a la baixa fins
que hi ha un comprador que diu. “meu”.
Es demana el nom. Rosa, per
exemple, tria la panera i li donen el
peix en una bossa de plàstic i un paperet
amb el nom i el preu per pagar
quan acabi la subhasta.

14. MUSEU DE LA PESCA
 A Palamós el treball de l'home a la mar esdevé
espectacle als ull del visitant: a mitja tarda
l'arribada de les barques a port i la descàrrega de
peix ofereix un quadre de moviment i color
inigualable.
 A Palamós, però, el món pesquer no s'acaba al
moll, sinó que té continuïtat en el Museu de la
Pesca, únic a la Mediterrània en la seva
especialitat. Aquest centre presenta el passat, el
present i el futur de la pesca, a través de la seva
exposició permanent i d'un conjunt d'activitats
vinculades al fet marítim de la Costa Brava.

17. Geografia
Les illes Medes són una continuació del
Montgrí.

18. Geografia
 Les illes medes
estan constituïdes
per set illes: la
meda gran, la meda
petita, les
Feranelles, Tascó
petit, Tascó gran,
Cavall Bernat i el
medallot (la bota).

19. Meda gran
 És la principal illa de les medes degut a que
és la més gran.

20. Meda petita
 La meda petita és molt similar a la meda gran
en respecte a la forma, però és més molt més
petita.

21. Tascó gran i cavall bernat
 El tascó gran i el cavall bernat són dos penya-
segats molt similars en el que fa a la forma
però el cavall bernat no es tant punxegut.

22. El medallot i tascó petit
 El medallot o la
bota com El tascó petit és una
podem apreciar copia del tascó gran
a la fotografia però més petit i
inferior és la punxegut.
primera illa a la
que arribem.

23. Fauna terrestre.
 La fauna terrestre de les illes medes són
principalment ocells que aprofiten els penya-
segats i les grans reserves de peixos per
viure.

24. Fauna Terrestre
 Xatrac Becllarg
 Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm
d'envergadura alar.
 Plomatge blanc o gris clar i la part superior
del cap és negre.
 És una espècie d'ocell de costums gregaris i
molt marina que es cabussa contínuament per
capturar peixets

25. Fauna Terrestre
 Corb marí emplomallat.
 68-78 cm de llargària total i 95-110 cm
d'envergadura alar.
 S’alimenta de peixos submergint-se i pot
arribar als 45 m de fondària.
 És sedentari, tot i que pot tindre algun
moviment de dispersió.

26. Fauna Terrestre
 Gavià Argentat
 60-66 cm de llargària i pesa 1050-1250 g el
mascle, la femella és més petita.

27. Fauna Marina
 Les illes Medes tenen com a principal atractiu
la seva fauna marina. Com que és un espai
protegit la fauna marina pot estar sense la
influencia de l’home.
 Si en tota la costa no hi hagués la influencia
de l’esser humà, tota la costa seria similar a
les Illes Medes.

28. Fauna Marina
 Espet
 És un peix molt esvelt.
 Pot arribar a fer 165 cm però normalment fa
entre 30 i 60 cm.
 S’agrupa per fer migracions i també s’agrupa
a prop de objectes flotants.

29. Fauna Marina
 Eriço de mar
 L’eriçó de mar es solen situar en les zones
rocoses, per això les illes medes formen un
habitat excel·lent per aquesta espècie.
 Pot viure fins els 30 metres de profunditat.

30. Fauna Marina
 Mero
 El mero és el peix que esta més amunt en la
cadena tròfica de les illes Medes.
 Es pot trobar a partir dels 10m de profunditat.
 Pot arribar al 1’70m i 150kg

31. Fauna Marina
 Corall vermell
 Encara que molta gent pensi que no és un
animal si que ho és.
 Encara no s’ha recuperat de la sobrepesca de
fa dècades abans que es protegissin les illes
Medes.
 S’alimenta d’altres animals microscòpics que
cauen sobre el corall.

32. Fauna Marina
 Corball de roca
 70 cm de llargària màxima (normalment, en
fa 28) i els 4 kg de pes.
 S’alimenta d’altres peixos, crustacis i
mol·luscs però també pot menjar algues.
 Viu en grups.

33. Flora Terrestre
 La flora terrestre de les Illes Medes no
destaca perquè els forts vents de la
tramuntana, la salinitat de l’aigua i que les
illes Medes estiguin constituïdes per roca no
permet créixer molta vegetació.

34. Flora Terrestre
 Margalló
 El margalló és present a les illes medes però
la forta tramuntana no li permet créixer molt.

35. Flora Terrestre
 Garriga
 Les illes medes, principalment la meda gran i
la meda petita, estan cobertes per la garriga.

36. Flora Marina
 Posidònia
 La posidònia és una planta (no una alga).
 La posidònia és molt abundant en el litoral
català incloent les illes Medes.
 La posidònia dona refugi a molts peixos que
tenen la seva existència estrictament lligada a
aquesta planta.
 La posidònia es pot trobar fins als 40 m de
fondària.

38. Empúries
 El any 1908 hi van començar les excavacions.
 Josep Puig i Cadafalch

39. EMPÚRIES
 Emporion significa comerç en llatí
 Es considera que se s’ha excava menys d’un 25 %

40. Estava situat el golf de les Roses(l'Escala).

41. Esclepi
 Era el deu de Empúries.
 El 1909 es trobar l'estatua Esclepi, la figura més
occidental.

42. La ciutat romana
 Inicialment van construir un
 Esta situada a sobre de campament militar que va
un poblat iber dels mantenir-se fins als volts de
indigents que es deia l'any 100 aC
indiké

43.  L’any 218 aC hi ha la segona guerra Púnica.
 Desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu
Corneli Escipió.

45.  Josep pla : 8 març 1897 - 23 d'abril de
1981. Escriptor i periodista espanyol en
llengües catalana i castellana. La
seva original i extensíssima obra literària, que
abasta de forma ininterrompuda sis
dècades i més de 30.000 pàgines, va ser
essencial en
la modernització de la llengua catalana i en la
divulgació dels costums i tradicions locals. Els
seus articles d'opinió, les
seves cròniques periodístiques i els
seus reportatges
socials de nombrosos països constitueixen tam
bé un singular testimoni de la història
del segle XX.


46.  Comença el seu periple com a corresponsal a diferents
destinacions (París, Madrid, Portugal, Itàlia, Berlín). Catala
nista moderat, el 1921 és escollit diputat
de la Mancomunitat de
Catalunya per la Lliga Regionalista a la seva comarca natal.
 El1924, a causa d'un article crític amb la política militar al
Protectorat espanyol del Marroc, pateix un
procés militar que l’impedeix tornar
a Espanya en els anys següents. Durant el
seu exilia París, va tractar i va
conspirar amb alguns dels principal
compositors catalanistes a la Dictadura de Primo de
Rivera, com Francesc Macià. I en 1925 publica el seu primer
llibre .


47.  A l'abril de 1931es enviat a Madrid per Cambó com a
corresponsal parlamentari de La Veu i es converteix en
observador directe dels primers dies del nou règim. Va
romandre a la capital d'Espanya durant gairebé tot el
període republicà, exercint de cronista parlamentari, el
que li va permetre relacionar-se amb les elits
polítiques i culturals espanyoles. abandona un Madrid
convuls i molt perillós pocs mesos abans de començar
la guerra civil espanyola. Tampoc Barcelona li sembla
segur i fuig en vaixell de la Catalunya republicana en
direcció a Marsella, el setembre de 1936. Continua el
seu exili a Roma, on escriu per encàrrec de Francesc
Cambó bona part de la monumental Història de la
Segona República Espanyola, publicat el 1939, i que Pla
es negaria a reeditar i incloure en les seves Obres
Completes. Entre febrer i abril de 1939, en què acaba la
guerra, es converteix en subdirector de La Vanguardia,

48.  En setembre de 1939 publica el seu primer artícle en
Destino, A partir de la segona meitat dels anys 1950 continua viat
jant i inicia la preparació de les seves obres completes, tasca a la
qual es dedicarà de ple també durant la dècada següent
Així i tot, el 1980, ja en el tram final de la
seva vida, Josep Tarradellas li va imposar la Medalla d'Or
de la Generalitat de Catalunya. Pla mor el 1981, en el
seu poble natal, deixant publicats 38 volums de l'Obra
Completa i bastants papers inèdits, que han estat publicats de
forma progressiva després de la seva mort.