SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Download to read offline
VISITA ALS CRUISE FERRY
   DE GRIMALDI LINES
Els ferrys Cruise Roma i Cruise Barcelona

Les dues naus de la Companyia Grimaldi Lines que fan el trajecte Barcelona - Roma i Barcelona -Sardenya, estan
considerades de les més grans que, d’aquesta classe, naveguen per la Mediterrània.
Les seves característiques tècniques són les següents:
     - Eslora (longitud): 225 m
     - Mànega (amplada): 32 m
     - Velocitat màxima: 29 nusos (uns 54 km/h)
     - Velocitat sostinguda: 25 nusos (uns 46 km/h)
     - Potència: 75.000 cavalls (1.000 vegades més que un cotxe mitjà)
     - Capacitat per transportar fins a 215 cotxes, 187 camions i 2.300 passatgers.


                                                         - Pes: 50.000 tones, és a dir, el mateix que 50.000 cotxes.
                                                         - Alçada des de la superfície: 35 metres (és a dir, com un
                                                           edifici de 10 plantes)
                                                         - Alçada total, des de la quilla a la terrassa: 50 metres.
                                                         - Potència del vaixell: 55.440 Kw (la qual cosa permetria
                                                           encendre al mateix temps 1.848.000 bombetes de 30 W;
                                                           és a dir, podria il·luminar una ciutat de tipus mitjà, d’uns
                                                           200.000 habitants).
Bodega de càrrega
El Cruise Roma i el Cruise Barcelona són vaixells de la classe Cruise Ferry que tenen una capacitat de càrrega, a
les seves bodegues, que els permeten transportar fins a 187 camions i 215 cotxes que es distribueixen en quatre
cobertes, cadascuna preparada per acollir diferents vehicles en funció de les seves dimensions.


                                                        És molt important que aquesta càrrega estigui
                                                        convenientment distribuïda per la bodega, per evitar
                                                        desestabilitzar la nau. Per tant, si tinguéssim 10 camions de
                                                        grans dimensions, 150 de dimensions mitjanes i 140 cotxes,
                                                        com els hauríem d’estibar?


                                                        La distribució correcta seria ubicar els camions més grans i
                                                        pesants a la coberta inferior, per estabilitzar al màxim el
                                                        vaixell. Entre els camions mitjans, es posarien els més pesats
                                                        a la segona coberta, i els camions més lleugers i els cotxes, a
les cobertes superior, (els cotxes de fet només poden anar a la coberta superior perquè el sostre és més baix i, per la
seva alçada, són els únics vehicles que hi poden accedir).


En un any, un d’aquests vaixells transporta tants camions que si es posessin un davant de l’altre, farien una cua de
1.550 km, és a dir, la distància que hi ha entre Barcelona i Nàpols.
Les autopistes del mar
S’entén per autopistes del mar els trajectes òptims entre dos ports, en termes de viabilitat, rendibilitat i terminis de
lliurament, respecte a aquest mateix trajecte fet per carretera. Són la resposta als problemes generats pel creixent
trànsit per carretera, a la necessitat de trobar alternatives mediambientals més sostenibles i per fer front a l’alt cost
dels peatges que s’imposen a les carreteres.


Un exemple: la distància per carretera de Barcelona a
Roma és de 1350 km, i se sol trigar unes 30h en fer-la
(tenint en compte els períodes de descans obligatori per
als conductors de camions), amb un cost (segons dades
oficials del Ministeri de Foment), de 1.044€, mentre que
en vaixell la distància és de 475 milles (880 km), el temps
de navegació és de 20 h i el cost de 420€. Quin camí
creus que és més econòmic?


Nota: cal també tenir en compte que en un mateix viatge, un vaixell pot transportar 187 camions, per tant, amb un
impacte mediambiental molt menor (aquests vaixells transporten cada any uns 50.000 camions, fet que implica
menys trànsit, menys accidents i menys contaminació; a més, cada viatge dels vaixells suposa l’emissió d’un 40%
menys de CO2 a l’atmosfera que si es fes el mateix transport de vehicles per carretera o de passatgers per avió).
Un hotel en alta mar
Aquests vaixells es poden considerar veritables hotels de luxe a
alta mar, no només per la qualitat de les habitacions sinó també
perquè disposen de personal específic, integrat per 110 persones)
destinat a atendre el passatge (des d’un director a cambrers i
mossos) que tenen el seu director, i personal específic (cambrers,
mossos...).


El nombre total de cabines és de 479: 409 amb quatre llits
individuals, 68 suites amb llit doble, i 2 cabines per a passatgers
amb mobilitat reduïda.
                                            Els vaixells tenen 2 restaurants, un de buffet i l’altre per demanar a la
                                            carta, on els passatgers poden trobar diferents tipus de cuina
                                            internacional.


                                            La logística necessària per fer funcionar un vaixell d’aquestes
                                            característiques és notable. A tall d’exemple, dir que el consum anual
                                            d’aliments d’un vaixell és de 32.000 kg de farina, 23.000 kg de pasta i
                                            9.000 litres de llet.
Un hotel a alta mar (II)
Com tots els hotels, aquest vaixell també disposa d’espais dedicats al
relaxament i el lleure del passatge, com són:


  - un gimnàs,
  - un casino,
  - espais de connexió a internet,
  - cafeteries, jacuzzi,
  - àrees de descans...
La terrassa

Aquest és el principal espai d’esbarjo dels passatgers durant el dia. Es tracta d’un lloc ideal per practicar activitats
d’esport a l’aire lliure, o jocs, gràcies als seus més de 1.000 m2 i la seva piscina. Cadascun dels 11 ponts o cobertes
que hi ha per sota de la terrassa tenen una superfície d’uns 7000 m2, si fa o no fa com un camp de futbol.


Us proposem un seguit d’activitats per fer a la
terrassa.
- Localitzeu les següents parts del vaixell:
      - Bots salvavides
      - Piscina
      - Popa
      - Estribord

- Localitzeu al port els següents elements:
      - Contenidors
      - Torre de Jaume I
      - Dipòsits de gra
      - Moll d’inflamables
      - El pont Porta d’Europa

Un cop hagueu localitzat tres d’aquests elements, amb
l’ajuda d’una brúixola i un regle, podeu determinar la
vostra posició exacta en un plànol.
El pont de comandament
El pont de comandament és el lloc des del qual es governa l’embarcació. Amb la tecnologia més moderna i
sofisticada, les persones que treballen en aquest àmbit tenen la capacitat de dirigir la nau cap a la seva destinació.
Per fer-ho, han de saber en tot moment quina és la seva posició, cosa que podeu simular si determineu les següents
coordenades de latitud1 i longitud2 sobre una carta de navegació.




                                                                      41º 00’ N 2º 00’ E
                                                                      41º 15’ N 2º 30’ E
                                                                      41º 30’ N 3º 15’ E
                                                                      41º 30’ N 3º 30’ E
                                                                      41º 15’ N 3º 45’ E
                                                                      40º 45’ N 3º 50’ E




Un cop hagueu marcat els punts al lloc corresponent, uniu-los amb una línia i haureu traçat el rumb seguit pel vostre
vaixell.


1
  Distància que hi ha des d’un lloc qualsevol de la Terra a l’Equador, mesurada en graus, del 0º al 90º, cap al Nord i cap al Sud.
2
  Distància, en graus mesurats sobre l’Equador, que hi ha d’un lloc respecte a un meridià d’origen (Greenwich), a partir del qual es compta de 0º a 180º cap a l’Oest
i cap a l’Est.
El pont de comandament (II)
En el pont de comandament identificarem un seguit d’instruments necessaris per a la navegació.


   - Dos compassos (el que a terra ferma en diem brúixoles). N’hi un de giroscòpic (electrònic) i un altre de
      magnètic.
   - El radar. Amb aquest aparell es detecten obstacles fins a 24 milles.
   - El timó. A bord d’aquest vaixell, el timó és més petit que el volant d’un cotxe i, de fet, es pot controlar amb un
      petit joystick.
   - Des del pont també es poden controlar les aletes amb les quals s’estabilitza el moviment transversal del
      vaixell, conseqüència dels embats del mar en la navegació.




La navegació té un pla diari escrit i detallat, amb horaris, accions ordinàries i accions extraordinàries.


Gràcies als 4 motors i les hèlices, es pot aconseguir un moviment giratori de 360º, la qual cosa aporta una gran
maniobrabilitat al vaixell.

More Related Content

What's hot

Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolMuseu Marítim de Barcelona
 

What's hot (20)

La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre) La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre)
 
Port comercial (respostes fitxes 1a).pdf
Port comercial (respostes fitxes 1a).pdfPort comercial (respostes fitxes 1a).pdf
Port comercial (respostes fitxes 1a).pdf
 
Migracions
MigracionsMigracions
Migracions
 
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
 
Pirates, Corsaris i Bucaners
Pirates, Corsaris i BucanersPirates, Corsaris i Bucaners
Pirates, Corsaris i Bucaners
 
Programa Pedagògic 2017-2018
Programa Pedagògic 2017-2018Programa Pedagògic 2017-2018
Programa Pedagògic 2017-2018
 
La navegació tradicional (fitxes 2a)
La navegació tradicional (fitxes 2a)La navegació tradicional (fitxes 2a)
La navegació tradicional (fitxes 2a)
 
Que es un port (mestre) primaria
Que es un port (mestre) primaria Que es un port (mestre) primaria
Que es un port (mestre) primaria
 
Imatge del món
Imatge del mónImatge del món
Imatge del món
 
La Coca Mataró
La Coca MataróLa Coca Mataró
La Coca Mataró
 
Cervantes i les galeres2
Cervantes i les galeres2Cervantes i les galeres2
Cervantes i les galeres2
 
Navega a bord (mestre) mmb
Navega a bord (mestre) mmbNavega a bord (mestre) mmb
Navega a bord (mestre) mmb
 
Aprenem a navegar (fitxes 1a)
Aprenem a navegar (fitxes 1a)Aprenem a navegar (fitxes 1a)
Aprenem a navegar (fitxes 1a)
 
Aprenem a navegar (respostes fitxes 1a)
Aprenem a navegar (respostes fitxes 1a)Aprenem a navegar (respostes fitxes 1a)
Aprenem a navegar (respostes fitxes 1a)
 
Port comercial (respostes fitxes 2a)
Port comercial (respostes fitxes 2a)Port comercial (respostes fitxes 2a)
Port comercial (respostes fitxes 2a)
 
Corsaris a la Mediterrània
Corsaris a la MediterràniaCorsaris a la Mediterrània
Corsaris a la Mediterrània
 
Fragata
FragataFragata
Fragata
 
Naus Colom
Naus ColomNaus Colom
Naus Colom
 
Com funciona el port
Com funciona el port Com funciona el port
Com funciona el port
 
Què és un vaixell?
Què és un vaixell?Què és un vaixell?
Què és un vaixell?
 

Viewers also liked

Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017Museu Marítim de Barcelona
 

Viewers also liked (20)

Observem litoral mmb
Observem litoral mmbObservem litoral mmb
Observem litoral mmb
 
Dossier Investiguem el mar
Dossier Investiguem el marDossier Investiguem el mar
Dossier Investiguem el mar
 
Laboratori de mar (respostes fitxes batx)
Laboratori de mar (respostes fitxes batx)Laboratori de mar (respostes fitxes batx)
Laboratori de mar (respostes fitxes batx)
 
Laboratori de mar (fitxes batx)
Laboratori de mar (fitxes batx)Laboratori de mar (fitxes batx)
Laboratori de mar (fitxes batx)
 
Laboratori de mar (mestre)
Laboratori  de mar (mestre) Laboratori  de mar (mestre)
Laboratori de mar (mestre)
 
Com funciona el port (fitxes batxillerat)
Com funciona el port (fitxes batxillerat)Com funciona el port (fitxes batxillerat)
Com funciona el port (fitxes batxillerat)
 
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
 
Investiguem el mar (fitxes 2a)
Investiguem el mar (fitxes 2a)Investiguem el mar (fitxes 2a)
Investiguem el mar (fitxes 2a)
 
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
 
Dossier Gota d'aigua
Dossier Gota d'aiguaDossier Gota d'aigua
Dossier Gota d'aigua
 
Dossier per als docents "Att full sail"
Dossier per als docents "Att full sail"Dossier per als docents "Att full sail"
Dossier per als docents "Att full sail"
 
Juguem a pescar infantil mmb
Juguem a pescar infantil mmb Juguem a pescar infantil mmb
Juguem a pescar infantil mmb
 
Dossier Juguem a pescar primaria mmb
Dossier Juguem a pescar  primaria mmbDossier Juguem a pescar  primaria mmb
Dossier Juguem a pescar primaria mmb
 
Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)
 
La pesca (fitxes 1a)
La pesca (fitxes 1a)La pesca (fitxes 1a)
La pesca (fitxes 1a)
 
La pesca (respostes fitxes 1a)
La pesca (respostes fitxes 1a)La pesca (respostes fitxes 1a)
La pesca (respostes fitxes 1a)
 
La pesca (respostes fitxes 2a)
La pesca (respostes fitxes 2a)La pesca (respostes fitxes 2a)
La pesca (respostes fitxes 2a)
 
La pesca (mestre)
La pesca (mestre) La pesca (mestre)
La pesca (mestre)
 
Port comercial (fitxes 1a)
Port comercial (fitxes 1a)Port comercial (fitxes 1a)
Port comercial (fitxes 1a)
 
Port comercial (fitxes 2a)
Port comercial (fitxes 2a)Port comercial (fitxes 2a)
Port comercial (fitxes 2a)
 

More from Museu Marítim de Barcelona

¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?Museu Marítim de Barcelona
 
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Museu Marítim de Barcelona
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaMuseu Marítim de Barcelona
 
La participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaLa participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaMuseu Marítim de Barcelona
 
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióLa participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióMuseu Marítim de Barcelona
 

More from Museu Marítim de Barcelona (15)

Quadern de l'alumnat 2017 18
Quadern de l'alumnat 2017 18Quadern de l'alumnat 2017 18
Quadern de l'alumnat 2017 18
 
Fitxa tècnica Far Barceloneta
Fitxa tècnica Far BarcelonetaFitxa tècnica Far Barceloneta
Fitxa tècnica Far Barceloneta
 
Fitxa tècnica Far Barcelona
Fitxa tècnica Far BarcelonaFitxa tècnica Far Barcelona
Fitxa tècnica Far Barcelona
 
Fitxa molar caps a una clavilla. doc
Fitxa molar caps a una clavilla. docFitxa molar caps a una clavilla. doc
Fitxa molar caps a una clavilla. doc
 
Fitxa Far de Formentera
Fitxa Far de FormenteraFitxa Far de Formentera
Fitxa Far de Formentera
 
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
 
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
 
Recull relats VI Edició Concurs Microrelats
Recull relats VI Edició Concurs MicrorelatsRecull relats VI Edició Concurs Microrelats
Recull relats VI Edició Concurs Microrelats
 
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
 
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
 
La participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaLa participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut Catalana
 
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióLa participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
 
Programa 19 deac
Programa 19 deacPrograma 19 deac
Programa 19 deac
 
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (11)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Material mestres grimaldi

  • 1. VISITA ALS CRUISE FERRY DE GRIMALDI LINES
  • 2. Els ferrys Cruise Roma i Cruise Barcelona Les dues naus de la Companyia Grimaldi Lines que fan el trajecte Barcelona - Roma i Barcelona -Sardenya, estan considerades de les més grans que, d’aquesta classe, naveguen per la Mediterrània. Les seves característiques tècniques són les següents: - Eslora (longitud): 225 m - Mànega (amplada): 32 m - Velocitat màxima: 29 nusos (uns 54 km/h) - Velocitat sostinguda: 25 nusos (uns 46 km/h) - Potència: 75.000 cavalls (1.000 vegades més que un cotxe mitjà) - Capacitat per transportar fins a 215 cotxes, 187 camions i 2.300 passatgers. - Pes: 50.000 tones, és a dir, el mateix que 50.000 cotxes. - Alçada des de la superfície: 35 metres (és a dir, com un edifici de 10 plantes) - Alçada total, des de la quilla a la terrassa: 50 metres. - Potència del vaixell: 55.440 Kw (la qual cosa permetria encendre al mateix temps 1.848.000 bombetes de 30 W; és a dir, podria il·luminar una ciutat de tipus mitjà, d’uns 200.000 habitants).
  • 3. Bodega de càrrega El Cruise Roma i el Cruise Barcelona són vaixells de la classe Cruise Ferry que tenen una capacitat de càrrega, a les seves bodegues, que els permeten transportar fins a 187 camions i 215 cotxes que es distribueixen en quatre cobertes, cadascuna preparada per acollir diferents vehicles en funció de les seves dimensions. És molt important que aquesta càrrega estigui convenientment distribuïda per la bodega, per evitar desestabilitzar la nau. Per tant, si tinguéssim 10 camions de grans dimensions, 150 de dimensions mitjanes i 140 cotxes, com els hauríem d’estibar? La distribució correcta seria ubicar els camions més grans i pesants a la coberta inferior, per estabilitzar al màxim el vaixell. Entre els camions mitjans, es posarien els més pesats a la segona coberta, i els camions més lleugers i els cotxes, a les cobertes superior, (els cotxes de fet només poden anar a la coberta superior perquè el sostre és més baix i, per la seva alçada, són els únics vehicles que hi poden accedir). En un any, un d’aquests vaixells transporta tants camions que si es posessin un davant de l’altre, farien una cua de 1.550 km, és a dir, la distància que hi ha entre Barcelona i Nàpols.
  • 4. Les autopistes del mar S’entén per autopistes del mar els trajectes òptims entre dos ports, en termes de viabilitat, rendibilitat i terminis de lliurament, respecte a aquest mateix trajecte fet per carretera. Són la resposta als problemes generats pel creixent trànsit per carretera, a la necessitat de trobar alternatives mediambientals més sostenibles i per fer front a l’alt cost dels peatges que s’imposen a les carreteres. Un exemple: la distància per carretera de Barcelona a Roma és de 1350 km, i se sol trigar unes 30h en fer-la (tenint en compte els períodes de descans obligatori per als conductors de camions), amb un cost (segons dades oficials del Ministeri de Foment), de 1.044€, mentre que en vaixell la distància és de 475 milles (880 km), el temps de navegació és de 20 h i el cost de 420€. Quin camí creus que és més econòmic? Nota: cal també tenir en compte que en un mateix viatge, un vaixell pot transportar 187 camions, per tant, amb un impacte mediambiental molt menor (aquests vaixells transporten cada any uns 50.000 camions, fet que implica menys trànsit, menys accidents i menys contaminació; a més, cada viatge dels vaixells suposa l’emissió d’un 40% menys de CO2 a l’atmosfera que si es fes el mateix transport de vehicles per carretera o de passatgers per avió).
  • 5. Un hotel en alta mar Aquests vaixells es poden considerar veritables hotels de luxe a alta mar, no només per la qualitat de les habitacions sinó també perquè disposen de personal específic, integrat per 110 persones) destinat a atendre el passatge (des d’un director a cambrers i mossos) que tenen el seu director, i personal específic (cambrers, mossos...). El nombre total de cabines és de 479: 409 amb quatre llits individuals, 68 suites amb llit doble, i 2 cabines per a passatgers amb mobilitat reduïda. Els vaixells tenen 2 restaurants, un de buffet i l’altre per demanar a la carta, on els passatgers poden trobar diferents tipus de cuina internacional. La logística necessària per fer funcionar un vaixell d’aquestes característiques és notable. A tall d’exemple, dir que el consum anual d’aliments d’un vaixell és de 32.000 kg de farina, 23.000 kg de pasta i 9.000 litres de llet.
  • 6. Un hotel a alta mar (II) Com tots els hotels, aquest vaixell també disposa d’espais dedicats al relaxament i el lleure del passatge, com són: - un gimnàs, - un casino, - espais de connexió a internet, - cafeteries, jacuzzi, - àrees de descans...
  • 7. La terrassa Aquest és el principal espai d’esbarjo dels passatgers durant el dia. Es tracta d’un lloc ideal per practicar activitats d’esport a l’aire lliure, o jocs, gràcies als seus més de 1.000 m2 i la seva piscina. Cadascun dels 11 ponts o cobertes que hi ha per sota de la terrassa tenen una superfície d’uns 7000 m2, si fa o no fa com un camp de futbol. Us proposem un seguit d’activitats per fer a la terrassa. - Localitzeu les següents parts del vaixell: - Bots salvavides - Piscina - Popa - Estribord - Localitzeu al port els següents elements: - Contenidors - Torre de Jaume I - Dipòsits de gra - Moll d’inflamables - El pont Porta d’Europa Un cop hagueu localitzat tres d’aquests elements, amb l’ajuda d’una brúixola i un regle, podeu determinar la vostra posició exacta en un plànol.
  • 8. El pont de comandament El pont de comandament és el lloc des del qual es governa l’embarcació. Amb la tecnologia més moderna i sofisticada, les persones que treballen en aquest àmbit tenen la capacitat de dirigir la nau cap a la seva destinació. Per fer-ho, han de saber en tot moment quina és la seva posició, cosa que podeu simular si determineu les següents coordenades de latitud1 i longitud2 sobre una carta de navegació. 41º 00’ N 2º 00’ E 41º 15’ N 2º 30’ E 41º 30’ N 3º 15’ E 41º 30’ N 3º 30’ E 41º 15’ N 3º 45’ E 40º 45’ N 3º 50’ E Un cop hagueu marcat els punts al lloc corresponent, uniu-los amb una línia i haureu traçat el rumb seguit pel vostre vaixell. 1 Distància que hi ha des d’un lloc qualsevol de la Terra a l’Equador, mesurada en graus, del 0º al 90º, cap al Nord i cap al Sud. 2 Distància, en graus mesurats sobre l’Equador, que hi ha d’un lloc respecte a un meridià d’origen (Greenwich), a partir del qual es compta de 0º a 180º cap a l’Oest i cap a l’Est.
  • 9.
  • 10. El pont de comandament (II) En el pont de comandament identificarem un seguit d’instruments necessaris per a la navegació. - Dos compassos (el que a terra ferma en diem brúixoles). N’hi un de giroscòpic (electrònic) i un altre de magnètic. - El radar. Amb aquest aparell es detecten obstacles fins a 24 milles. - El timó. A bord d’aquest vaixell, el timó és més petit que el volant d’un cotxe i, de fet, es pot controlar amb un petit joystick. - Des del pont també es poden controlar les aletes amb les quals s’estabilitza el moviment transversal del vaixell, conseqüència dels embats del mar en la navegació. La navegació té un pla diari escrit i detallat, amb horaris, accions ordinàries i accions extraordinàries. Gràcies als 4 motors i les hèlices, es pot aconseguir un moviment giratori de 360º, la qual cosa aporta una gran maniobrabilitat al vaixell.