Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Quadern de l'alumnat 2017 18

101 views

Published on

Dossier programa educatiu Grumet Èxit
Museu Marítim de Barcelona

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Quadern de l'alumnat 2017 18

  1. 1. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 1 -
  2. 2. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 2 - Edita: Àrea d’Educació i Activitats Text: Cristina Puig Ana Vico Carolina Sanarau Projecte elaborat per: Consorci El Far, Any 2005 En col·laboració amb: Consorci d’Educació de Barcelona 12a edició. Barcelona 2017
  3. 3. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 3 - Índex Presentació Benvinguts i benvingudes a bord! 4 Estol de vaixells 4 Consells pràctics abans d’embarcar-se 5 1. Aproximació a l’embarcació i a la navegació 1.1. Vocabulari bàsic a bord 6 1.2. Cordam 10 1.3. La maniobra d’amarrament 13 1.4. Vida a bord 15 2. Seguretat i primers auxilis (nivell 1). 2.1. Riscs a bord d’un vaixell i elements de seguretat 16 2.2. Primers auxilis 18 3. Instruments de navegació. 3.1.Instruments de navegació al pont 22 3.2 La carta nàutica 24 3.3 Planificació de la navegació 27 4. Oficis de drassana. Navegació tradicional 4.1. Construcció d’una embarcació i els oficis implicats 29 4.2. Tècniques de navegació tradicional 30 5. Sistemes auxiliars 5.1. Sistemes d’aigua 31 5.2. Motor 32 5.3. Sistemes elèctrics 33 6. Meteorologia i característiques de l’aigua de mar. Ambientalització del vaixell 6.1. Meteorologia 34 6.2. Característiques de l’aigua de mar 36 6.3. Contaminació i ambientalització del vaixell 38 7. Les veles i les seves maniobres 7.1. Elements que intervenen 40 7.2. La maniobra de les veles: arribar i orsar 42 8. Un dia de navegació! Seguretat (nivell 2). Els rols a bord 7.1. Protocol d’abandonament del vaixell i vestit de supervivència 43 7.2. La tripulació: els rols a bord d’un vaixell 44 7.3. Oficis i formació professional 44 9. Les Drassanes Reials de Barcelona 8.1. Les Drassanes Reials i les galeres. 45 8.2. El Museu Marítim de Barcelona 46 Annexos 1. Fitxes dels vaixells 2. Quadre Orgànic (protocol d’emergència i abandonament del buc) 3. Glossari
  4. 4. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 4 - 1 Presentació Benvinguts i benvingudes a bord! Enguany iniciem una nova etapa del programa Grumet Èxit ja que tot i ser un programa que va néixer des del Consorci El Far, ara forma part dels projectes que es desenvolupen des del Museu Marítim de Barcelona (MMB) amb noves propostes i amb la incorporació de noves embarcacions que ara conformen l’estol del Museu. Grumet ÈXIT, com sabeu, té l’objectiu d’apropar-vos el món de la navegació alhora que s’aporten eines per ajudar-vos en els continguts que es treballen en el currículum escolar. La forma de fer-ho però, és ben diferent si tenim en compte que us proposem canviar l’aula del vostre institut per un vaixell, i incorporar-vos en la vida diària de la nostra embarcació, col·laborant amb la seva tripulació. Per aconseguir-ho, caldrà que sapigueu fer servir el llenguatge de la gent de mar, que entengueu com es navega a vela, que participeu en la vida a bord, en definitiva que gaudiu d’una experiència que esperem us ajudi a conèixer millor el mar, el món de la navegació tradicional i fins i tot a vosaltres mateixos i als vostres companys. De fet, cal tenir en compte que quan es navega amb tripulació, el treball en equip és bàsic per “arribar a bon port”. Estol de vaixells amb que treballarem El Museu Marítim de Barcelona compta amb un estol de 10 embarcacions al servei dels diferents projectes i activitats que duu a terme la institució. Tot i que tindreu oportunitat de treballar amb les que teniu a continuació, principalment amb el Far Barceloneta, al llarg de l’activitat tindreu l’oportunitat de conèixer gairebé a totes. • Nom: Far Barcelona • Tipus de vaixell: Goleta de dos pals (pal major i pal trinquet). • Breu història: Va ser construït l’any 1874 a Noruega. El seu nom era Anne Dorthea i originàriament es dedicava al transport del peix salat pel mar del Nord i el Bàltic. • Nom: Far Barceloneta • Tipus de vaixell: Quetx de dos pals (pal de mitjana i pal major). • Breu història: Antigament anomenat Norte, fou construït l’any 1915 en una drassana ubicada al barri de la Barceloneta. Fou un dels primers iots de passeig construïts i botats a Barcelona. Segons consta fou una de les embarcacions més admirades i fotografiades de la època. • Nom: Far de Cabrera • Tipus de vaixell: Llagut menorquí (pal trinquet i pal de mitjana). • Breu història: Embarcació de pesca artesanal de l’illa de Menorca construïda l’any 1911.
  5. 5. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 5 - Consells pràctics abans d’embarcar-se Equip (roba i calçat): • Roba còmoda i vella. • Calçat còmode, que no rellisqui. • Vestir-se amb vàries capes de roba per fer front als canvis meteorològics. • Portar impermeable a mà. • Evitar portar arracades, braçalets, collarets o cadenes, anells, etc. • Portar crema solar per evitar cremades. • Barret o gorra segons l’època de l’any. Consells bàsics de seguretat: • Moure’s amb precaució per la coberta del vaixell, sense córrer. • No empènyer. • Vigilar amb les mans quan es treballa amb els caps. • Quan es treballa fora borda, posar-se l’arnès de seguretat. Quan al mareig: • Mirar un punt fix a l’horitzó i respirar fondo en cas de notar símptomes de mareig. • Haver menjat alguna cosa abans d’embarcar, sobretot fruita (pomes, plàtan... ). • No menjar làctics (llet, iogurt, etc.) abans de la navegació. • Si es produeix mareig, ingerir fruita. • Portar un entrepà per menjar.
  6. 6. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 6 - amura 1. Aproximació als vaixells i a la navegació 1.1. Vocabulari bàsic a bord La complexitat de la construcció naval va generar la necessitat de crear un vocabulari específic per anomenar cada part del vaixell a fi que els professionals que hi treballaven es poguessin entendre sense dificultat; moltes d’aquestes paraules avui dia es mantenen. Així, el llenguatge que utilitza la gent de mar és diferent del que estem acostumats a fer servir quan estem a terra. Per això, abans de pujar a bord d‘un vaixell cal tenir present una sèrie de coses: • a bord d’un vaixell no hi ha davant i darrera, ni dreta i esquerra, sinó Proa i popa, estribord i babord. • no existeixen cordes ni cordills, sinó caps. • les veles no es pugen ni es baixen, sinó s’hissen i s’arrien. • no s’aparca ni es condueix, sinó s’atraca i és governa. • etc. 1 Així, per poder entendre les ordres que us donarà la tripulació s’han de conèixer les següents paraules bàsiques: Per situar-se en el vaixell Per situar-nos al vaixell no parlem de davant ni darrere, dreta o esquerra, sinó que es parla de: • Babord: part esquerra d’un vaixell. • Estribord: part dreta d’un vaixell. • Popa: part de darrera d’una embarcació. • Proa: part de davant d’una embarcació. 1 Per ampliar i tenir coneixement d’aquest vocabulari, consulteu el glossari. estribord través través popa proa aleta amura babord
  7. 7. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 7 - Per conèixer les mides del vaixell Per saber les mides del vaixell no es parla de llargada, amplada i alçada, sinó que es parla de: • Eslora: longitud màxima de l’embarcació, des dels extrems de popa i proa. • Mànega: amplada d’una nau. • Calat: distància mesurada des de la quilla (part més baixa del vaixell) fins la línia de flotació (on arriba l’aigua). 28m eslora 6,7m mànega calat Línia de flotació Quilla
  8. 8. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 8 - Quant a les maniobres Pel que fa al vaixell: • Amarrar: subjectar una embarcació a un punt fix o a una altra embarcació per mitjà d’un cap o una cadena. • Atracar: acostar una embarcació arran d’un punt fix o d’una altra embarcació per amarrar- la-hi. • Governar: dirigir una nau per un rumb determinat. Pel que fa als caps de treball: • Amollar: deixar anar, afluixar un cap. • Cobrar: recollir o estirar un cap. • Fer ferm: amarrar un cap. • Caçar: cobrar l’escota d’una vela. Pel que fa a les veles: • Hissar: pujar una vela. • Arriar: fer baixar una bandera o una vela hissada. Les parts d’un vaixell2 Quan es parla de “grans velers” ens referim als vaixells de grans dimensions a vela, propis de la navegació d’altura. Els tipus més característics són la goleta, el bergantí, la pollacra i la fragata, amb totes les formes híbrides sorgides de la combinació d’aparells. Així, per tal d’identificar de quin tipus de veler es tracta, caldrà fixar-se en: • L’aparell, que és l’arboradura (conjunt de pals), l’eixàrcia (conjunt de caps i cables) i el velam. • La tipologia i l’ordre d’aquestes parts. • La disposició del buc i els seus habitacles. 2 Per conèixer les parts del nostre vaixell, consulteu la fitxa de l’annex.
  9. 9. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 9 - 1 2 3 5 6 4 a) Arboradura: conjunt de pals, botavares, destinats a sostenir les veles. Prendrem com a exemple un vaixell de 3 pals tenint en compte que hi ha vaixells que poden tenir un, dos, tres o més de tres pals. 1. Pal major: pal més gros i principal d’una embarcació. 2. Pal de mitjana: pal situat a la popa del major. 3. Pal de trinquet: pal situat a la proa del major. 4. Bauprès: perxa (pal) horitzontal que surt de proa on es subjecten els flocs. 5. Botavara: perxa (pal) horitzontal que va subjectada a un pal i serveix per caçar una vela cangrea. 6. Pic: perxa (pal) on va envergada una vela. b) Eixàrcia: conjunt de caps i cables destinats a subjectar el pal i les veles. • Eixàrcia de treball: destinada a orientar i maniobrar les veles, són caps mòbils. • Eixàrcia ferma: destinada a sostenir els pals, és manté sempre fixa, torbem obencs i estais. c) Velam: conjunt de veles d’una embarcació. Tot i que existeixen altres tipus de veles, parlarem de dos en concret: • Veles cangrees: veles de tallant trapezoïdal que van envergades al pic, al pal i a la botavara. Hi trobem la major, la mitjana o la trinqueta, depenent del pal on es situen. • Flocs: veles de tallant triangular que s’utilitzen per a arribar i per a cenyir. Hi trobem la trinquetilla, el contrafloc, el floc, el petifloc i d’altres. d) Buc: cos d’un vaixell. Trobem la pala de timó, el pont de comandament, la sala de màquines, el bot auxiliar, el pescant, juntament amb els espais on la tripulació pot descansar i conviure com són el menjador, les lliteres, els lavabos, etc.
  10. 10. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 10 - 1.2. Cordam Quan ens movem a bord d’un vaixell no parlem mai de cordes sinó de caps. El conjunt de tots els caps d’un vaixell formen el cordam (cabulleria en castellà). Si a més, hi sumem els cables estem parlant de l’eixàrcia. A bord, els caps sempre han d’estar endreçats i preparats per fer-se servir mitjançant l’elaboració de nusos mariners que ajudaran a desenvolupar diferents tasques. Per això, els nusos mariners sempre han de complir tres condicions: • Han de ser fàcils de fer. • Han de ser fàcils de desfer. • Han d’aguantar per a la funció específica per la qual estan fets. Per a cada situació o maniobra a fer a bord d’un vaixell s’acostuma a utilitzar un nus concret. Els més utilitzats són els següents: As de guia Per a què serveix... • Per amarrar el vaixell passant la gassa (anell) per sobre d’un norai. D’això se’n diu encapellar un norai. • Per unir una escota a la vela. • Per fer-se un arnès i assegurar-se per evitar caure. Aquest nus és molt important a bord. Tot i que el nus hagi treballat amb tensió, mai es queda bloquejat. 1 2 43
  11. 11. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 11 - Molar 3 un cap a una clavilla 4 3 Molar: cargolar el cap fent voltes que es van sobreposant per tal de poder-lo estibar de forma ordenada i deixar-lo llest per a la seva utilització posterior. L’extrem que sobra i del qual es penja es diu punta de cap o xicot (tot i que la gent de mar fa servir normalment el nom en castellà: chicote). 4 Clavilla: peça petita de fusta massissa cilíndrica que es clava en un forat i serveix per fer ferm un cap. Per a què serveix... • Molar els caps és útil i molt important ja que permet tenir-los preparats per fer-los servir en qualsevol moment. • Evita que s’emboliquin. • Fa l’efecte d’ordre a la coberta.
  12. 12. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 12 - Molar un cap amb la punta de cap (chicote 5 ) i fer una ballestrinca 5 “Chicote”: terme castellà per denominar la punta o extrem d'un cap. Per a què serveix... • Poder penjar els caps ben enllestits als passamans del vaixell. Tenir endreçats els caps a la coberta del vaixell és molt important per tal de poder fer-los servir en qualsevol moment. Facilita les maniobres en cas que s’hagi d’actuar ràpidament. Co m 2 3 4 1 2 3
  13. 13. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 13 - llarg través través llarg espring espring codera codera 1.3. La maniobra d’amarrament En el moment d’entrar a port, el vaixell s’acosta al moll on haurà d’atracar. Un cop estigui ben a prop, cal amarrar el vaixell perquè no es mogui. Per a realitzar correcta i ràpidament aquesta maniobra cal conèixer les amarres i els diferents elements que hi intervenen: Les amarres Les amarres són els caps utilitzats per subjectar (amarrar) el vaixell a un moll i reben diferents noms segons la posició que tenen respecte el vaixell. Popa Proa • Llarg: amarra que surt del vaixell en diagonal (per l’aleta o l’amura) en direcció al moll. Hi ha el llarg de proa, que evita moviments cap endarrere i, el llarg de popa, que els evita cap endavant. • Través: amarra que va perpendicular a la línea de proa a popa. Hi ha través de proa, través de popa i en alguns casos de centre. El través evita que el vaixell s’allunyi del moll. • Espring: amarra que va en diagonal a la línea de proa a popa. Hi ha l’espring de proa (evita moviments cap endavant) o l’espring de popa (evita moviments cap endarrere). • Codera (boia d’amarrada): amarra pel costat contrari al moll on estem atracats, normalment a un mort o pilot. Evita que el vaixell s’apropi al moll.
  14. 14. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 14 - Vocabulari nou Moll, atracar, amarra, encapellar, norai, defenses, gatera, amarradors Elements que intervenen en la maniobra Per fer aquesta maniobra s’han de seguir els següents passos: a) Definir la tasca a fer per part de cada tripulant i grumet: • Qui posa les defenses. • Qui tira les amarres. • Qui salta al moll per fer d’amarrador (només en cas que no hi hagi amarradors al moll). • Qui farà ferm els diferents caps a la cornamusa corresponent. • ... b) Preparar la coberta per atracar, així cal que: • La coberta estigui ordenada i els caps ben enllestits (per evitar caure). • Les defenses estiguin penjant per la banda on s’atraca. • Les amarres amb les que treballem (dos llargs i dos esprings) passin per les gateres i estiguin llestes per a ser llançades al moll. • Cal lligar les guies a les gases de les amarres per tal de fer-les arribar al moll. Gatera: forat del buc del vaixell per on passen cadenes o caps. Norai: peça situada al moll on s’afermen les amarres. Amarra: cap ben resistent que serveix per amarrar un vaixell. Defensa: element que es penja al costat del vaixell per evitar el xoc o el fregament contra el moll o un altre vaixell. Cornamusa: peça en forma de T que s’utilitza per fermar-hi caps. Sirga: cap que porta un pes a l’extrem. Es lliga a una amarra i es llença al moll. Un cop al moll s’estira i així s’apropa l’amarra.
  15. 15. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 15 - 1.4. Vida a bord La convivència de tanta gent en un espai tan reduït durant la navegació, fa necessari comptar amb un grup de responsables encarregats de mantenir l’ordre i la higiene del vaixell. És el que s’anomena la “vida a bord”. Està formada per un membre de cada grup de guàrdia, que quan s’encarreguen de la neteja queden exempts de les feines de la guàrdia. Les tasques de vida a bord que duen a terme són les següents: • Netejar els lavabos i la cuina. • Parar la taula. • Fregar els plats després de cada àpat. • Vigilar que es mantingui l’ordre a les parts comunes del vaixell. • Passar l’aspirador. • Ajudar al cuiner quan ho requereixi. Neteja de la cuina Normalment les cuines s’embruten de productes oliosos i de restes de menjar, és a dir, de matèria orgànica. Per tant, una cuina bruta, a part del mal efecte estètic, és antihigiènica perquè possibilita que apareguin microorganismes que s’alimenten d’aquestes restes generant la presència d’insectes, fongs, etc... En aquests casos el problema d’higiene no és immediat, però apareixerà aviat. Neteja del lavabo Els vàters poden quedar bruts, amb restes d’excrements i orina que ràpidament donen peu a males olors, inclús si les restes són invisibles. Aquestes restes presenten, a més a més, un problema d’higiene de forma immediata. Consells bàsics per a la neteja de la cuina 1. Netejar les restes que hi hagi a totes les superfícies: escombrar el terra, passar un drap perquè no quedin engrunes en marbres i piques, mantenir els armaris nets i endreçats. 2. Aplicar amb un drap un producte de tipus detergent o desgreixador per dissoldre els greixos que hi hagi. 3. Assecar amb un drap totes les superfícies que s’han netejat, evitant que quedin humides. Consells bàsics per a la neteja del lavabo 1. Cal netejar totes les superfícies del lavabo (vàter, parets, terra, rentamans) amb un producte germicida, que elimini els gèrmens (tipus lleixiu o amoníac). Per fer-ho, farem servir un drap o fregall, vigilant que no quedi cap espai sense mullar (penseu que estem netejant brutícia microscòpica i per tant no ha de quedar cap superfície sense mullar). 2. Esbandir el producte aplicat amb un drap humit d’aigua perquè no quedin restes de producte, que pot ser tòxic o agressiu. 3. Assecar totes les superfícies, per evitar la humitat i, per tant, la propagació de fongs. Instruccions d’ús del vàter • El vàter funciona amb una bomba trituradora que elimina els residus, per això a la tassa només s’hi poden abocar els excrements i el paper higiènic. • No s’hi pot llençar cap altre producte sòlid. El vàter no és una paperera. • S’ha de prémer el botó de la bomba trituradora 30 segons com a mínim per assegurar que el tub quedi net.
  16. 16. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 16 - 2. Seguretat i primers auxilis (nivell 1). Abans de la navegació, resultarà bàsic consultar la predicció meteorològica per evitar possibles riscs (vent, estat de la mar, precipitacions, etc.). És molt recomanable ja que, per exemple, el vent serà el responsable de l’alçada de les onades, i per tant del moviment del vaixell. Cal conèixer quin són els riscs que podem córrer al vaixell, com podem reduir-los i saber respondre en cas que es produeixi un accident o emergència. Així, recordarem l’eslògan “val més prevenir que curar”. 2.1. Riscs a bord d’un vaixell i elements de seguretat A continuació s’explica com cal actuar per disminuir els riscos que es plantegen a continuació: ----- Accidents personals: lesions per caigudes, cops, enganxades, cremades, etc. • Moure’s amb precaució: baixar per l’escala ben agafat al passamans, no saltar ni córrer per la coberta, evitar embolicar- se els peus amb els caps, etc. • Evitar el cops de caps i botavares quan estan en tensió, sobretot amb les escotes. • Vigilar les mans quan es treballa amb el caps. Un accident típic és cremar-se les mans al deixar anar un cap o enganxar-se un dit al passar voltes de l’escota o la drissa sobre la clavilla. Home/dona a l’aigua És un risc molt greu perquè en determinades circumstàncies (mal temps, mal nedador, molta roba) pot provocar ràpidament hipotèrmia i la mort de l’accidentat. • No posar-se en llocs on es pot caure a l’aigua. • Fer servir l’armilla salvavides en cas de navegació amb mal temps o si s’han de fer maniobres en llocs exposats a caure a l’aigua. Com s’ha d’actuar? Fer el procediment per a la recollida del nàufrag: 1. Cridar fort: “Home a l’aigua!” assenyalant on és el nàufrag i cridant per quin costat ha caigut (babord o estribord). 2. Llençar els anells salvavides per marcar la zona. 3. No perdre de vista a la persona que hagi caigut a l’aigua. 4. Avisar ràpidament al patró perquè comenci la maniobra de recollida. Com s’ha d’actuar? Fer servir la farmaciola de primers auxilis, i en funció de la gravetat demanar l’evacuació de l’accidentat per a que rebi assistència mèdica especialitzada. La persona assignada és l’oficial.
  17. 17. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 17 - Incendi Via d’aigua Com s’ha d’actuar? 1. Posar-se l’armilla salvavides: com una motxilla i lligada a la cintura. 2. Agrupar-se ordenadament en els llocs de reunió que corresponguin segons el protocol d’actuació en cas d’emergència. 3. Arriar les balses salvavides i embarcar-se en elles seguint les instruccions dels tripulants que dirigeixin la maniobra. 4. Abandonar el vaixell a l’ordre del patró. Al vaixell hi ha perills potencials que poden produir un foc per: • Negligències (fumar). • Causes elèctriques (curt circuit). • Errors humans a la cuina. • Explosió motor o bateria a causa de fuites de combustible. Com s’ha d’actuar? 1. Mantenir la calma, posar el foc a sotavent i tallar el sistema elèctric. 2. Anar immediatament als llocs de reunió en cas d’emergència. 3. La tripulació professional actuarà per a sufocar l’incendi amb l’ajut d’extintors i es donarà informació per ràdio de la situació en la que es troba el vaixell. Tot i això, tothom haurà de conèixer la situació dels extintors i saber-los fer servir: 1. Identificar l’extintor que hem d’utilitzar i despenjar-lo del seu lloc. • Extintor de CO2: per a la sala de màquines i llocs tancats. Actua ofegant el foc. En aquests casos serà necessari tallar la corrent elèctrica. • Extintor de Pols seca: per a la coberta. Actua químicament inhibint la combustió. 2. Abans d’apropar-se al foc, treure l’anella de seguretat i provar-lo. 3. Apropar-se al foc caminant i buidar el contingut de l’extintor sobre la base de les flames, a dosis consecutives. Es pot donar com a conseqüència de: • Una col·lisió. • L’estat defectuós del buc. • Pels esforços a causa d’un cop de mar. En aquests casos es pot trencar l’estanquitat del buc i produir-se una entrada o via d’aigua que pugui afectar la seguretat del vaixell. En cas que no es pugui tapar el forat i la quantitat d’aigua acumulada sigui tan gran que obligui a abandonar el vaixell, s’actuarà com s’indica a continuació. Recorda: l’armilla salvavides... Es farà servir: • En cas d’abandonament del vaixell. • Quan treballem fora de la borda del vaixell (al bauprès hissant els flocs). • Si fa mal temps o és de nit. • Sempre que el Capità ho indiqui. En cas de caure a l’aigua l’armilla s’infla automàticament. També es pot inflar manualment estirant de les gafetes vermelles.
  18. 18. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 18 - Per fer-lo servir, cal saber fer el següent: • Hissar i arriar el bot. Saber trincar-lo per evitar que es gronxi. • Posar en marxa i/o aturar el motor. • Saber buidar l’aigua amb la galleda, tot i anant a velocitat. • Saber remar amb ajut d’altres tripulants. • Saber remar endarrere. Altres elements de seguretat: 2.2. Primers auxilis A més dels perills de la navegació, els tripulants també poden patir accidents i malalties (cops, cremades, diarrea, irritacions, lesions, mareigs, etc.). Tot i així, sorprèn la poca quantitat de problemes que es presenten. Això és degut a que, normalment, els navegants són gent molt previsora i anticipa molt els incidents que poden passar. De fet, tots els tripulants estan obligats a tenir coneixements de primers auxilis i al vaixell cal portar una farmaciola adaptada a les condicions de navegació. Els primers auxilis són les actuacions que es presten per salvar la vida de l’accidentat i evitar nous danys. Així, situacions d’emergència com l’asfíxia, les aturades cardiorespiratòries o les hemorràgies massives, requereixen una actuació immediata per evitar la mort del tripulant. En cas d’accident, s’ha d’actuar de la següent forma: 1. Cuidar de la pròpia seguretat. 2. Fer una ràpida valoració de la víctima i de l’entorn (per no tenir més problemes). 3. Si cal, allunyar la víctima del lloc del perill. 4. Enviar algú a buscar ajuda i evitar que la gent es concentri al voltant de la víctima. 5. Començar amb el tractament adient, que ens hagi indicat el metge: És un element fonamental en un vaixell. Es tracta d’una barca semirígida amb motor fora borda (que penja per fora de l’embarcació). Té diverses funcions, algunes molt importants: • Ajudar en la maniobra d’home a l’aigua: si les condicions de mar fessin difícil aproximar el vaixell al nàufrag per recollir-lo, aquesta embarcació seria la que aniria a buscar el nàufrag. • Apropar la tripulació a la costa: sempre cal agafar una ràdio VHF portàtil per comunicar-se amb el vaixell. • Ajudar en la maniobra d’atracament o altres. Bot de rescat Vestit de supervivència També conegut col·loquialment com a teletubbie, estan fets de material impermeable i garanteixen una permanència a l’aigua sense patir. En aigües tranquil·les d’una temperatura de 5ºC eviten que la temperatura corporal baixi més de 2ºC en una hora. • S’usa en situacions d’emergència quan cal abandonar el vaixell. • S’han de poder col·locar correctament i sense ajut en dos minuts.
  19. 19. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 19 - Valoració inicial Posició lateral de seguretat (en cas d’inconsciència) En cas d’emergència... què pot fer la tripulació? En cas de gravetat, es pot trucar per ràdio al Servei Radiomèdic Espanyol i fer un consulta mèdica. Aquest és un servei assistencial a través de radioconsulta que permet el contacte des del vaixell amb especialistes preparats per aquest tipus de situacions. Es pot trucar des de qualsevol lloc del món les 24 hores del dia i és un servei gratuït Quan fer una consulta: Davant qualsevol emergència de tipus sanitari, accident o malaltia, o sempre que sorgeixi un problema sanitari a bord que plantegi dubtes. Hi ha situacions d'emergència o urgència en les quals no s'ha de perdre temps i caldrà actuar immediatament. En aquests casos segueixi les instruccions següents i demani després CONSELL MÈDIC PER RÀDIO: • Protegir: Eviti que l'accident s'agreugi o afecti a noves víctimes. Cuidi de la seva pròpia seguretat i de l'accidentat enfront de: 2. Comprovar el pols: Buscar-lo a les artèries caròtides, a l'altura de la nou, a la cara anterior del coll, durant 5 segons, abans de decidir si és absent. En cas que no respiri... 3. Maniobra front-mentó: Col·locar la mà dreta al front de l'accidentat, desplaçant-la cap a baix, i amb la mà esquerra agafar el mentó de l'accidentat; estirar el cap a dalt i endavant. 1. Col·locar el malalt en posició de cara amunt, retirar les ulleres de la cara i objectes durs de les butxaques de la víctima. 2. Flexionar la cama dreta, i situar el braç dret estès i pegat al llarg del cos. El braç esquerre cal col·locar-lo doblegat sobre el cos, i la cama esquerra estesa. 1. Comprovar si respira: Escoltar, observar per espai de 5 segons la respiració abans de decidir si és absent. 3. Girar el pacient sobre el seu costat dret, situant la mà esquerra a sota de la seva cara. La mà dreta sortirà cap a la seva esquena, i la cama esquerra estesa reposarà sobre la dreta flexionada.
  20. 20. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 20 - Valori si se li pot atendre en el lloc o si cal TRASLLADAR-HO per allunyar-ho del perill. • Alertar: Demani ajuda als seus companys. • Socórrer: Segons si està conscient, respira, està ferit. Com fer la consulta: • Mantingui la calma. • Abans d'obrir la comunicació s'han de recollir totes les dades i símptomes sobre el cas, seguint l'ordre establert en les instruccions. Una bona recollida de dades facilita la labor del metge i determina una millor qualitat de la consulta. • Tenir a mà paper i llapis per escriure les anotacions que siguin necessàries durant la consulta. • El malalt ha d'estar present en el moment d'efectuar la consulta. Si això no fos possible, un tripulant haurà d'ajudar en la recollida i transmissió d'altres dades que el metge sol·liciti. • Tenir a mà la relació actualitzada de la dotació de medicaments de la farmaciola. • Respectar els horaris recomanats per a les comunicacions. • Parlar a poc a poc, clar i ser el més breu possible. Després de la consulta: Respecti les instruccions del metge, tant en l'aplicació de les mesures que aquest aconselli com en la realització de les possibles cridades de control. La responsabilitat última en tot cas serà del capità o de la persona que ostenti el comandament del vaixell. PERILL cops contra objectes Fums- gasoscaigudes focelectricitat
  21. 21. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 21 - Làmina de situació de símptomes i qüestionari bàsic: Protocol d’actuació davant d’una emergència medica Instruccions en cas d'accident de treball • Dins el territori espanyol: Vagi al centre assistencial que li correspongui més pròxim. Si l'accident es produeix fora de les hores de consulta del Centre o desconeix la seva ubicació, pot trucar al telèfon. En cas d'urgència adreceu-vos al Centre Mèdic més proper. • A l'estranger: Dins de la Unió Europea, acudir al centre sanitari de la xarxa pública més proper. Un cop produïda l'assistència, sigui quin sigui el resultat d'aquesta, comunicar en aquest mateix telèfon el nom del treballador accidentat, dades de l'empresa i situació mèdica del mateix. QÜESTIONARI BÀSIC 1) Dades personals: Nom, cognoms, data i lloc de naixement, i funció a bord. 2) Situació del vaixell. 3) ¿Quin es el problema? (Indiqueu de forma precisa el que l’hi succeeix al malalt) 4) Des de quan ho presenta? (min, hores, dies) 5) Com ha començat? 6) On es localitza? (Feu servir les lamines) 7) Es el primer cop? 8) Respira amb dificultat? 9) Té pols? (Quantes) 10) Té febre? (Quanta ºC) 11) Segueix algun tractament? Quin? 12) El malalt és al·lèrgic? 13) Ha tingut alguna malaltia important? Ha estat operat? 14) És consumidor de tabac o altres substàncies?
  22. 22. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 22 - 3. Instruments de navegació. 3.1. Instruments de navegació al pont Els navegants necessiten tot un seguit d’aparells que els permetin orientar-se i posicionar-se per anar allà on es vol. En un vaixell ha d’haver un mínim d’ins- truments bàsics com ara el compàs i la carta nàutica, entre d’altres, tot i que últimament les embarcacions incorporen equips d’ajut a la navegació d’última ge- neració. Instruments bàsics de navegació Comunicacions Ràdio VHF: per a comunicacions a curta distància, etc. Iridium: per a comunicació via satèl·lit. Ràdio BLU (Banda Lateral Única): per a comunicacions a llargues distàncies. Compàs: instrument d’orientació. N’hi ha de tipus com ara per seguir el rumb, per prendre demores, etc. Carta nàutica: representació a escala d'aigües navegables i regions terrestres adjuntes. Dóna informació útil per a la navegació. Quadern de bitàcola: llibre on s’anoten aspectes de la navegació com l'estat de l'atmosfera, la direcció i força del vent, els rumbs, etc.
  23. 23. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 23 - Informació meteorològica Equips d’ajuda a la navegació Avui dia també es compta amb el pilot automàtic, un dispositiu que incorpora un compàs electrònic especial que guia el timó. 3.2. La carta nàutica La carta nàutica és un element indispensable per a navegar. Es tracta d’un “mapa” que representa la costa i les aigües per on es navega. Aquesta dóna informació mitjançant llegendes o símbols que ens ajuden a posicionar-nos quan es navega amb la costa a la vista. Totes les cartes nàutiques estan orientades al nord (N). Als marges superior i inferior es pot observar la graduació corresponent a la longitud (l), i als de la dreta i l’esquerra, els de latitud (L). Corredora: serveix per mesurar la velocitat del vaixell. RADAR (Radio Detection And Rangin): serveix per localitzar altres vaixells i la terra. Indica la distància, la velocitat i el rumb d’un altre vaixell. GPS (Global Position System): serveix per conèixer la posició i la velocitat del vaixell. Sonda: determina la distància vertical que hi ha entre el fons marí i el casc del vaixell. Equip de vent: consta de l’anemòmetre (velocitat del vent) i del penell (direcció del vent). Baròmetre: mesura la pressió atmosfèrica. Termòmetre: mesura la temperatura. NAVTEX: informa de les previsions meteorològiques.
  24. 24. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 24 - far torre església xemeneia 22 SM metres de fondària i tipus de fons (sorra, fang, algues, roca) Donant coordenades de la posició actual Sobre la carta nàutica, la posició del vaixell o de qualsevol element es pot definir per dues coordenades: la latitud i la longitud. La unitat de mesura són els graus ( º ), minuts ( ‘ ) i segons ( “ ). Meridià de Greenwich (0º) Paral·lels (de 0º a 90º, donen tota la volta) Pol Nord Pol Sud Meridians (de 0º a 180º, van del PN al PS) Equador (0º) Latitud (l) 0º - 90º N/S Longitud (L) 0º - 180º E/O 0º 05' 10' 15' 20' 25' Escala de longituds Escaladelatituds 55' 41º0 05' 10' 15' La posició del punt A és: 41º 10' N 000º 25' E A • Latitud: distància angular que hi ha entre un punt i l’Equador. • Longitud: distància angular que hi ha entre un punt i el Meridià 0º (o de Greenwich).
  25. 25. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 25 - Com posicionar-se amb la costa a la vista Per posicionar-se amb la costa a la vista poden fer el següent: 1. Localitzar a la costa dos punts de referència (torres, xemeneies, fars, etc.) que estiguin representats a la carta nàutica. 2. Orientar i fer coincidir el compàs de demores amb el primer punt de referència. Cal llegir els graus que marca i anotar-los (aquests graus marquen la demora, que és l’angle que forma el punt de referència amb el nord magnètic). 3. Fer el mateix amb el segon punt de referència. Un cop s’han anotat les dues demores cal treballar sobre la carta nàutica amb el transportador d’angles. 4. Situar el centre del transportador sobre del punt de referència i girar-lo fins que el nord del transportador (0º) coincideixi amb el de la carta nàutica. Buscar la primera demora al transportador i fer una marca a la carta. 5. Agafar el regle i traçar una recta que passi per sobre del punt de referència i sobre la marca que s’ha fet. 6. Fer el mateix amb el segon punt de referència. Un cop s’han traçat les dues rectes, cal allargar-les fins que es creuin en un punt. Aquest punt és la posició de l’observador. Cal tenir en compte que... Si un objecte es veu en direcció Nord vol dir que l’observador es troba al Sud d’aquest objecte. Per tant, a l’hora de situar la demora sobre la carta cal restar o sumar 180º depenen de si la demora és major o menor que 180º. • Demora major que 180º → cal restar 180º • Demora menor que 180º → cal sumar 180º Per exemple, si es veu un element a 10º vol dir que des d’aquell punt veuen a l’observador als 190º. Com posicionar-se amb la costa a la vista Quan volem posicionar-nos sobre una carta nàutica hem de prendre mesura de dos punts de referència a la costa i d’aquesta manera poder establir: • Demores: és l’angle format entre el nord i l’objecte visualitzat i es mesuren amb un compàs de demores. • Enfilades: línia recta de posició formada entre dos punts de la costa alineats al vaixell. • Marcacions: és la direcció entre qualsevol objecte i la línia de crugia del nostre vaixell. En la major part d’aquestes operacions cal utilitzar un compàs de puntes, un transportador d’angles i un compàs magnètic de marcacions. Aquest darrer és fonamental, ja que es tracta d’un compàs portàtil que permet apuntar a un punt fora del vaixell per veure quin angle fa respecte al nord magnètic.
  26. 26. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 26 - Altres formes d’orientar-se... Per saber els punts cardinals podem fer el següent: a) Mitjançant el compàs El compàs –brúixola- és una agulla de ferro imantada que assenyala una direcció fixa, sempre apunta al nord. b) Mitjançant l’observació de la natura • Nord: buscant l’estrella polar. • Sud: mirant el Sol al migdia (aproximadament a la una en horari d’hivern i las dues en horari d’estiu). • Est: mirant per on surt el sol, de forma aproximada (és exacte el 21 de setembre). • Oest: mirant per on es pon el sol, aproximadament (és exacte el 21 de setembre). c) Mitjançant un rellotge d’agulles Per a orientar-se amb un rellotge d’agulles: • Cal canviar l’agulla que marca les hores (la petita) de l’hora oficial a l’hora solar. S’ha de recordar que a la Península, l’hora solar no coincideix amb l’hora oficial: a l’estiu cal restar dues hores i a l’hivern, se’n resta una. • A continuació s’orienta l’agulla horària en direcció al sol. D’aquesta manera el Sud queda a la bisectriu que forma l’hora amb les 12h, és a dir, just a la meitat de l’agulla petita i les 12h. Com es fa per seguir el rumb? Per seguir el rumb, és a dir, anar d’un punt a un altre, s’ha de traçar una recta entre dos punts –on estem i on volem anar– i llegir l’angle que forma la recta amb el nord (0º). • L’angle entre la recta i el nord és el rumb. • Amb l’ajut del compàs, al pont de comandament, se segueix el rumb desitjat portant el timó. N
  27. 27. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 27 - Fixeu-vos que per calcular el rumb invers s’ha de sumar o restar 180º, és a dir la meitat de tot el cercle que té 360º. Punt final B NORD (0º) EST (90º) SUD (180º) rumb punt inicial A
  28. 28. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 28 - 3.3. Planificació de la navegació: Quadern de bitàcola Com es planifica la navegació Salpar és una decisió que requereix planificació. Encara que l'objectiu sigui fer un curt passeig a la vista del litoral, l'accident sempre és possible. Fins i tot pot sorprendre'ns més relaxats i menys preparats que en organitzar una llarga travessia. A bord ha de: • Conèixer la capacitat del dipòsit de combustible i el consum mitjà per hora de navegació. Cal portar com a mínim un terç més de combustible del previst. • No sobreestimar el rendiment i la resistència de la pròpia embarcació. • Conèixer la veritable capacitat de la tripulació i les seves limitacions. • Tenir en compta els condicionants ambientals (mal temps o amb la força de corrents, vents i marees). • Informar-se de les característiques o perills de les aigües que recorrerà, punts on pensa fondejar, refugis a la ruta o ports d'amarratge. • Distribuir les càrregues de manera que no afectin l'escora o estabilitat de l'embarcació. Planificar significa prevenir els riscos als quals podem enfrontar-nos, saber utilitzar els equips de salvament i seguretat; saber per endavant com s'ha d'actuar davant de cada possible emergència, i conèixer les capacitats de la tripulació i convidats. Les fonts d’informació al vaixell - Cartografia (mapes topogràfics i cartes nàutiques). Posicionament (estima, marcació, demora, enfilacions, etc). Simbologia i abreviacions. - Navtex, etc. - Radar, plotter electrònic, - Etc. Quadern de bitàcola El quadern de bitàcola és un document (llibreta, llibre...) en el que els pilots, a les seves respectives guàrdies, anoten l'estat de l'atmosfera, els vents que bufen, els rumbs que es fan, la força de les màquines amb les que es navega o el velam que utilitzen (en el cas dels vaixells a vela) la velocitat de la nau i els fets importants esdevinguts durant la navegació. Antigament, quan els vaixells no tenien el pont de comandament cobert era costum guardar aquest quadern a l'interior de la bitàcola per a preservar-lo de les inclemències del temps, i d'aquí va agafar el nom. Del contingut del quadern de bitàcola el capità n'extreu la informació que utilitza per complimentar el diari de navegació.
  29. 29. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 29 - Procés de construcció d’una embarcació tradicional i oficis implicats 1. L’armador (l’amo del vaixell) encarrega al mestre d’aixa (fuster) la construcció del llagut. Aquest es construeix en una drassana. 2. El mestre d’aixa construeix un model a mig buc on s’hi faran les modificacions que calgui. 3. D’acord amb el model, es representa a escala natural el plànol de formes per obtenir les plantilles de les peces. 4. Es fan les plantilles a mida real de les peces de l’estructura del vaixell. 5. Les primeres peces que es col·loquen són la quilla, la roda i el codast. 6. Es col·loquen les quadernes o costelles del vaixell. 7. Es col·loca la cinta per delimitar la borda del vaixell. 8. Després es revesteixen les quadernes amb el folre. 9. Abans de pintar l’embarcació per protegir-la, s’ha de calafatar amb estopa untada de brea. 10. Un cop calafatejat, es pinta el buc. 11. Cal fabricar el pal, l’antena i cosir el velam. Un cop acabada l’estructura del llagut, cal completar-la amb la col·locació de la coberta i el pal amb l’antena. 12. Es col·loquen les veles: la major i el floc. 13. El vaixell ja està preparat per navegar. 4. Oficis de drassana. Navegació tradicional Les embarcacions que es fan servir durant el programa Grumet ÈXIT, han estat restaurades a la drassana del Consorci El Far tal i com es feia antigament. D’aquesta manera es contribueix a la recuperació del patrimoni marítim, donant la possibilitat de tornar a gaudir de l’experiència de navegar amb velers tradicionals. 4.1. Construcció d’una embarcació tradicional i els oficis implicats La construcció i reparació d’embarcacions tradicionals a finals del segle XVIII i durant el segle XIX, es feien a les drassanes. Aquestes es situaven a les platges dels pobles costaners que havien de tenir característiques adients que els permetessin bastir les embarcacions. Les platges més adequades eren les més obertes i llargues, amb una bona pendent i fondària suficient per poder-hi avarar els vaixells una vegada construïts. Les drassanes En aquella època, les instal·lacions d’una drassana eren molt senzilles i pràcticament no tenien infraestructures estables, ni bastiments que ajudessin en la construcció dels vaixells. L’espai ocupat es dividia en dues zones, una en la qual es construïen els vaixells i l’altra on s’emmagatzemava la fusta, generalment d’alzina, roure i pi. També hi havia petites construccions de fusta, on s’emmagatzemaven les eines, que es podien muntar i desmuntar a conveniència. Hi havia també activitats auxiliars estretament lligades a la construcció d’embarcacions com ara la corderia, ferreteria, fusteria i pintura entre d’altres.
  30. 30. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 30 - Càlcul de la velocitat • Es deixa caure la corredora per la popa de l’embarcació. • S’allibera el cordill perquè corri durant uns 15 segons. • Un cop transcorreguts es reté la corredora, evitant que el cordill s’alliberi més. • Es compten les marques que hi ha fins al tros de fusta. • Seguint la fórmula que es presenta a continuació, s’estableix la velocitat de l’embarcació. V= X = braces * 60seg * 60 min * 1milla = x nusos y 15s 1min 1h 1000 braces Obtenció de la fondària del port: • Untar la base de la sonda amb sèu. • Deixar caure la sonda a l’aigua. • Quan es noti que el cordill ja no està tens ni fa força cap al fons, recollir-lo. • Comptar les marques del cordill que han entrat a l’aigua. • Mirar si s’ha enganxat sediment a la sonda per saber el tipus de fons. 4.2. Tècniques de navegació tradicional Abans que els vaixells incorporessin totes els aparells electrònics a bord, el patró d’una embarcació havia de conèixer les tècniques tradicionals que permetien posicionar-se, orientar-se, conèixer la fondària de la zona de navegació o la velocitat de la barca. Tot i que avui dia moltes d’aquestes dades les obtenim gràcies als instruments de navegació moderns com ara la sonda o el GPS, tot tripulant ha de tenir un bon coneixement de fer servir alguns d’aquests estris per si de cas falla la tecnologia de a bord. La corredora Serveix per calcular la velocitat que duu el vaixell. Consta d’un tros de fusta i una tira de plom que actua de pes i així evita que s’arrossegui per l’aigua. Aquest tros està lligat a un cordill de longitud variable i està enrotllat a un carret que gira al voltant d’un eix. Al cordill es fan marques equidistants de 1,83 m equivalents a una braça. L’escandall Serveix per a determinar la sonda o profunditat en un lloc determinat. És una peça cònica de plom que es col·loca a l’extrem d’una corda prima. Conèixer la sonda serveix per determinar la llargada de la cadena que aguanta l’àncora a l’hora de fondejar el vaixell. Aquesta ha de ser 3 vegades la sonda en un dia de bon temps i de 5 vegades en un dia de mal temps. A part de la profunditat també permet conèixer la naturalesa del fons sobre el qual es troba una embarcació: s’unta la base de l’escandall amb sèu (greix animal) i es llença a l’aigua. Quan el plom toca el fons, si aquest és de sorra o de posidònia queden restes enganxades al sèu. Si no s’hi enganxa res, indica que el fons és de roca.
  31. 31. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 31 - 5. Sistemes auxiliars Arribats a aquest punt, t’hauràs adonat que per a no trobar-se amb problemes d’última hora en mig d’una navegació, és molt important el bon funcionament i el correcte manteniment de les instal·lacions d’un vaixell, com per exemple del motor, dels circuits elèctrics, dels circuits de l’aigua, etc. Per aquest motiu cal conèixer i entendre els sistemes auxiliars del vaixell. 5.1. Sistemes d’aigua Circuit d’aigua dolça Se’n diu aiguada a l’acció d’omplir els dipòsits del vaixell amb aigua dolça. Aquesta és una operació important relacionada amb la vida a bord i té dos aspectes rellevants: • Quantitatiu: per a fer una travessa s’ha d’embarcar aigua suficient per a tots els tripulants, d’acord amb la capacitat dels dipòsits del vaixell. • Qualitatiu: l’aigua, les mànegues i els dipòsits han de tenir unes bones condicions d’higiene per poder-la consumir posteriorment a bord. Si això no és així, s’ha de desinfectar tot el sistema amb clor. Per entendre com funciona el sistema d’aigua dolça del vaixell s’ha de conèixer tot el circuit de l’aigua: els dipòsits, la bomba, el sistema d’automatització, les aixetes... i cal saber representar-lo i identificar-ne les parts en l’esquema de la instal·lació. Consum d’aigua potable a bord Exemple: per a un vaixell amb un dipòsit de 6000 litres i 25 tripulants. Consum d’aigua Dutxa i higiene = 20 litres/dia 20 l/dia x 25 tripulants = 500 l/dia Autonomia 6000 litres en total / 500 l/dia = 12 dies Quant a les qüestions pràctiques, cal conèixer: • Com utilitzar la mànega. • On són els ràcords de connexió (maneguets que uneixen dos tubs). • On és la boca per omplir el dipòsit.
  32. 32. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 32 - Circuit d’aigua salada Quant a l’ús d’aigua salada a bord, hem de saber que aquesta es farà servir al vàter i a coberta. De fet, la bomba de coberta permetrà bombejar aigua i fer-la servir pel següent: • Per apagar incendis: en cas de foc a bord, es posa en marxa la bomba i amb unes mànegues de 25mm de diàmetre es procedeix a l’extinció del foc. • Per baldejar el vaixell: es fa servir la mànega per netejar la coberta del vaixell de sal i de pols. Se’n diu baldejar perquè abans es feia amb “baldes” d’aigua. • Per banyar-se a coberta: en una travessa llarga –de més d’un dia de durada- és freqüent no utilitzar les dutxes per a la higiene diària. Utilitzant la bomba de coberta i la mànega, estalviem aigua dolça i l’operació és més senzilla: no ens maregem, ens asseca l’aire, etc. Sistema de buidatge L’aigua que ha estat usada al vaixell passa a circular per un sistema o un altre segons d’on provingui: • Aigües grises: aigües residuals procedents de la cuina, les dutxes i el lavabo. • Aigües negres: aigües procedents del vàter. • Aigües brutes: conjunt d’aigües grises i negres. S’aboquen al mar amb la bomba d’evacuació del dipòsit d’aigües grises i negres, sempre i quan es navegui a més de 12 milles de la costa. • Aigües de sentina: mescla d’aigua i olis procedents de diversos processos mecànics com ara la refrigeració del motor. Es recullen a la part baixa del vaixell, a les sentines. Si tenen poca quantitat d’olis, es podran buidar al mar mentre el vaixell navega. Si en tenen molts, s’han de buidar a les estacions especialitzades dels ports. Les aigües residuals dels vaixells es buiden mitjançant un sistema de bombes que la propulsen fins a l’exterior del vaixell. Aquestes bombes reben energia provinent de bateries. Així doncs, el sistema de buidatge és molt important pel medi ambient i per a la seguretat del vaixell, ja que un problema amb el buidatge pot fer enfonsar el vaixell. 5.2. Motor El motor és l’element del vaixell amb el que es genera l’energia necessària per cobrir les diferents necessitats. En el cas d’un vaixell, el tipus de motor que es fa servir és de combustió interna, el qual genera energia a partir d’esclatar o cremar un combustible. Avui en dia, els vaixells poden anar equipats principalment amb dos tipus de motor: • Motors d’explosió: utilitzen la gasolina com a combustible, que juntament amb aire, es comprimeix i explota gràcies a una guspira elèctrica procedent d’una bugia. • Motors dièsel: utilitza el gasoil com a combustible. Es comprimeix aire fins provocar una temperatura molt elevada i així s’inflama el combustible. Aquests motors no necessiten cap sistema elèctric per inflamar el combustible.
  33. 33. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 33 - Aquesta energia inicial que es genera es transforma en: • Energia mecànica: el motor transmet el seu moviment a l’eix on va acoblada l’hèlix. Permet el desplaçament del vaixell. • Energia elèctrica: s’acumula a les bateries i ens permet abastir els sistemes elèctrics del vaixell (llums, electrodomèstics, etc.). • Energia hidràulica: permet fer funcionar el molinet de l’àncora, per exemple. 5.3. Sistemes elèctrics Les embarcacions acostumen a anar equipades amb instal·lacions elèctriques que poden funcionar tant amb corrent continu com amb corrent altern: • Corrent continu: és el més utilitzat a bord, pro- vinent de les bateries en forma de 12V o 24V. • Corrent altern: quan el vaixell arriba a port es pot connectar a la xarxa elèctrica de terra i obtenir corrent altern de 220V. Aquest corrent es pot usar per a carregar les bateries i per fer funcionar els equips elèctrics a 220V, gràcies a convertidors que transformen el corrent continu en corrent altern. Esquema d’un circuit elèctric en un vaixell
  34. 34. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 34 - 6. Meteorologia. Característiques de l’aigua de mar. Ambientalització del vaixell 6.1. Meteorologia És important conèixer el medi per on es navega per a poder entendre com ens condicionarà la navegació i quin efecte li causarem nosaltres. Conèixer la informació que ens donen els núvols, la direcció i la intensitat del vent, així com l’altura de les ones és fonamental a l’hora de tenir una navegació segura i poder arribar a bon port. La pressió atmosfèrica La pressió atmosfèrica és la força que exerceixen el conjunt de gasos sobre la superfície terrestre. Per poder determinar aquesta pressió s’utilitza el baròmetre. A l’hora de sortir a navegar, saber la pressió atmosfèrica ens ajuda a fer una previsió del temps. Així, cal tenir en compte el següent: • Zona anticiclònica: quan s’obtenen mesures de pressió per sobre del 1020 hPa. • Zona depressionària: quan s’obtenen mesures per sota 1010 hPa.º En aquest context, el que s’ha de saber és la tendència que segueix la pressió per tal de determinar si ens trobem davant d’un empitjorament del temps. En el cas que hi hagi una disminució de 2 o 3 hPa en la pressió en 3 hores, s’ha de considerar la possibilitat que s’acosti el mal temps. Si la disminució és 3 a 5 hPa, es va cap a una pertorbació important. Línies isobàriques En un mapa es poden marcar les pressions, unit els punts que tinguin la mateixa pressió atmosfèrica. Mitjançant línies isobàriques podrem obtenir figures del relleu aeri. Generalment, quan trobem isòbares circulars que encaixen més o menys regularment les unes amb les altres, i hi ha una disminució de la cota a mesura que ens acostem cap al centre, ens trobem amb una zona de baixes pressions o depressió. En canvi, si hi ha un augment en la cota, ens trobem en una zona d’altes pressions o anticicló. La circulació del vent a l’hemisferi nord és en sentit horari quan parlem d’un anticicló i en sentit antihorari en el cas de les depressions.
  35. 35. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 35 - En els mapes del temps també hi podem trobar unes línies que delimiten diferents masses d’aire. Aquestes línies s’anomenen fronts i poden ser càlids -es marquen de color vermell amb semicercles, o freds -es marquem de color blau amb triangles isòsceles-. El front càlid sempre és el primer i, al seu davant, hi trobem aire fresc. Un cop ha passat el front, puja una mica la temperatura fins que passa el front fred, que disminueix bruscament la temperatura. Cal tenir present que els fronts càlids donen precipitacions febles mentre que els fronts freds donen xàfecs, tempestes i fins hi tot pedregades. Els núvols Els núvols es formen per la condensació d’aigua a l’atmosfera, bé sigui de partícules d’aigua o de glaç. En l’actualitat, els núvols es classifiquen en funció de l’altitud a la que es troben a l’atmosfera, així tenim: • Núvols alts: situats entre 6.000 i 13.000 metres d’altura. Estan formats per cristalls de gel i s’anomenen cirrus si tenen forma plana, cirrostrats si estan estratificats i cirrocúmuls quan tenen forma arrodonida. Aquests núvols són indicadors d’estabilitat atmosfèrica. • Núvols mitjans: estan situats entre els 2.000 i 7.000 metres d’altitud i estan formats per petites gotes d’aigua. Aquests núvols són els altocúmuls i poden tenir diferents formes però, la més habitual és la lenticular. Els altostrats són núvols que formen una mena de vel d’un color grisós o blau que pot arribar a cobrir totalment el cel i deixen passar la llum com si es tractés d’un vidre esmerilat. Finalment, dins aquesta categoria, hi trobem els nimbostrats, formats per una capa de núvols espessa i gris que pot tenir fins a 5.000 metres de gruix podent produir pluges; són els núvols que acompanyen un temporal de llevant. • Núvols baixos: estan situats entre el terra i els 2.000 metres d’altitud. Els cúmuls són núvols que tenen la part inferior plana i la part superior arrodonida, com si fos cotó fluix. Aquests núvols es formen com a conseqüència de l’escalfament, molt localitzat, del sòl i són considerats de bon temps. Els estrats són núvols d’un color gris que se solen formar com a conseqüència de l’evolució de la boira i que el sol s’encarrega de desfer ràpidament. Finalment, dins d’aquest grup, trobem els estratocúmuls els quals són núvols que es troben estratificats, de color blanquinós o gris i que sovint ocupen grans extensions. Fora d’aquesta classificació, en funció de l’altitud, trobem els núvols de desenvolupament vertical que tenen el seu inici ben a prop de la superfície i creixen fins arribar al pis més alt, són els que s’anomenen cumulonimbes o núvols de tempesta. Aquests núvols són indicadors de presència de corrents ascendents que originaran tempestes importants, fins i tot amb calamarsa. El vent sota aquests núvols sol ser molt fort i de direccions molt variables. L’estat del cel es representa en vuitens de molta del cel tapats per núvols, mitjançant un cercle.
  36. 36. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 36 - El vent El vent es produeix quan hi ha canvis de pressió i temperatura entre masses d’aire. Quan més juntes estan les isòbares, més vent fa. Això és degut a que el gradient (diferència) de pressió és molt gran. Així, hem de tenir en compte el següent: • Als anticiclons, les isòbares es troben molt separades, el que indica que els vents són molt fluixos. • A les depressions, les isòbares es troben molt juntes, el que indica vents molt forts. Segons la direcció d’on bufa el vent, a Catalunya reben un nom genèric que va lligat a la rosa dels vents. D’altra banda, hi ha altres vents més locals que es generen a la costa a causa del desigual escalfament de la terra i el mar, és el que anomenem brises. Les brises es donen durant tot l’any però són més acusades durant la primavera i l’estiu, quan es dona el fenomen de la marinada i el terral. L’aparell destinat a mesurar la velocitat del vent és l’anemòmetre. El tipus més utilitzat és l’anemòmetre de cassoles o girouette i la unitat que es fa servir per mesurar la velocitat del vent és el nus. D’altra banda, la intensitat del vent es recull en l’Escala de Beaufort. Així, cal tenir en compte que la intensitat del vent ens permet tenir informació sobre l’estat de la mar i, per tant, de l’alçada de les onades. Aquesta informació es recull a l’Escala de Douglas. De fet, conèixer la força del vent i l’estat de la mar són fonamentals per poder realitzar una navegació segura. 6.2. Característiques de l’aigua de mar Característiques físiques de l’aigua • Terbolesa: falta de transparència d’un líquid degut a la presència de partícules en suspensió. Com més sòlids en suspensió hi hagi a l’aigua, més bruta semblarà i més alta serà la terbolesa, per això es considera una bona mesura de la qualitat de l’aigua. Amb el disc de Secchi podem determinar la qualitat de l’aigua de mar en funció de la seva transparència:
  37. 37. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 37 - • Color: el color de l’aigua varia en funció de les partícules que hi ha en suspensió: o Aigua blavosa: amb manca de partícules en suspensió (pobra en nutrients). o Aigua verdosa: rica en fitoplàncton. o Aigua marronosa: rica en partícules en suspensió (sediments). • Densitat: quantitat de massa per litre d’aigua (g/ml). La densitat de l’aigua és directament proporcional a la salinitat i la pressió, i inversament proporcional a la temperatura. La combinació de tots aquests factors ens porta a què hi hagi una estratificació de l’aigua de mar amb un augment de la densitat en funció de la fondària. • Temperatura: grau de calor de l’aigua (ºC). L’aigua té una elevada calor específica, la qual cosa li confereix una alta capacitat per emmagatzemar calor i actuar com a moderadora del clima. Durant la primavera i l’estiu, el mar emmagatzema calor degut a l’elevada radiació solar. En arribar la tardor i l’hivern, com que disminueix la radiació solar, el mar va alliberant la calor acumulada, temperant així la costa. Característiques químiques de l’aigua • Salinitat: quantitat de sal dissolta a l’aigua (g/kg). La salinitat mitjana de l’aigua al Mediterrani és de 36g/Kg. Aquesta salinitat varia en funció de l’evaporació i dels aports d’aigua dolça, bé siguin dels rius o de la pluja. Pel que fa la navegació, cal tenir en compte com la salinitat condiciona la densitat de mars i oceans per on es navega i, per tant, la flotabilitat. Per exemple, si es carrega al màxim un vaixell al Mediterrani i després entra navegant al riu Ebre, tindrà problemes de flotabilitat i perill d’enfonsament. Profunditat del disc Transparència de l’aigua <3 m Molt pobra 3-5 m Pobra 5-7 m Normal 7-10 m Bona 10-20 m Molt bona 20-32 m Excel·lent Disc Plimsoll: Va pintat sota la línia de coberta, coincidint amb el centre de la línia de càrrega a l'estiu. Línia de càrrega: Indica els límits de la càrrega en diferents mars i en les diferents estacions de l'any. La càrrega del vaixell pot variar perquè la densitat de l'aigua no és sempre la mateixa: segons si és freda o càlida, dolça o salada; en cada cas es produirà una empenta diferent. Aquestes línies van gravades en ambdós costats del vaixell, en el centre de la seva eslora a proa del disc Plimsoll.
  38. 38. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 38 - 6.3. Contaminació i ambientalització del vaixell Els vaixells han d’estar adaptats, dins de les seves possibilitats, a tota una sèrie de bones pràctiques ambientals que han de permetre minimitzar els impactes de la seva activitat al medi. Així, per actuar de forma respectuosa amb el medi, cal tenir en compte quins són els contaminants que es generen als vaixells i quins efectes causen al medi marí. Deixalles Residus sòlids que es troben surant a la deriva (plàstics, fustes, cigarretes, vidres...). Efectes: causen problemes als animals marins (mort per asfíxia, ferides, etc.) i poden fer perillar la navegació (enganxant-se a l’hèlix, per exemple). Què es pot fer? • No llençar res per la borda. • Reciclar a bord del vaixell. • Llençar les escombraries als ports. • Reduir el consum d’envasos. Aigües brutes Conjunt d’aigües grises i negres. Efectes: embruten les aigües, poden provocar contagis de malalties, aporten massa excessius al medi, etc. Què es pot fer? • Usar detergents biodegradables. • Disposar de dipòsits que continguin les aigües. • Avocar-les a més de 12 milles de la costa. • Olis de motor Combustibles o aigües provinents de les sentines de màquines. Efectes: es degraden molt lentament a l’aigua i són tòxics pels éssers marins. Formen taques insolubles a l’aigua. Què es pot fer? • No abocar-los al mar, buidar-los en zones especials dels ports. • Revisar periòdicament el circuit del combustible. • Vigilar amb els canvis d’olis. Tòxics Materials tòxics per als éssers marins que s’acumulen i no són biodegradables: pintures, detergents, bateries, metalls pesants, etc. Efectes: no es coneixen del tot. Què es pot fer? • Intentar usar productes no tòxics. • No abocar-los al mar, s’han de portar als ports. Recorda que... El mar per on naveguem és l’hàbitat de flora i fauna marina. En tot moment cal tenir respecte i intentar molestar-la el menys possible. Per exemple, a l’hora de fondejar s’ha de fer en zones permeses on no hi visqui la posidònia.
  39. 39. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 39 - Decàleg del bon navegant Durant la navegació es poden minimitzar els impactes ambientals de la nostra activitat sobre el medi marí si complim al màxim les propostes del decàleg del navegant responsable. Decàleg ambiental del navegant responsable 1. Respecto el medi marí no pertorbant els espais i les espècies sensibles i protegides que es troben en la meva ruta de navegació. 2. Protegeixo els fons marins no fondejant en zones sensibles. 3. Estalvio aigua dolça utilitzant aigua marina en aquelles accions en les que sigui possible. 4. Faig un ús responsable de l’energia utilitzant equipaments eficients i energies renovables. 5. Optimitzo l’ús de recursos i evito contaminar el medi realitzant un bon manteniment seguint criteris ambientals a la meva embarcació. 6. Compleixo amb la legislació ambiental que fa referència a la descàrrega d’aigües i de residus potencialment contaminats pel mar. 7. Utilitzo els serveis de gestió ambiental del port fent ús dels dipòsits de recollida d’aigües residuals i els contenidors de recollida selectiva de residus. 8. Vetllo pel compliment de la normativa ambiental informant a les autoritats quan observi activitats poc respectuoses amb el medi. 9. Informo als companys de tripulació i als altes navegants sobre les bones pràctiques ambientals que podem dur a terme. 10. Faig extensiu els valors adquirits al mar, a la meva vida quotidiana.
  40. 40. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 40 - drissa de pic masteler pic o antena cofa mascle drissa de boca boca de pic amantina de la botavara Ostes del pic botavara escotesbossell de l'escota 7. Les veles i les seves maniobres Per a poder treballar amb les veles cal conèixer quins són els caps i les veles que intervenen en la maniobra. 7.1. Elements que intervenen Els caps • Drissa: cap que serveix per hissar i arriar una vela. • Escota: cap que serveix per caçar i amollar una vela, o bé, controlant el moviment horitzontal de la botavara, o bé, orientant la vela pel puny. • Carregadora: cap que treballa en sentit contrari a la drissa, per permetre la maniobra d’arriar les veles. • Amantina: cap que suspèn o dóna la inclinació desitjada i subjecta la botavara. Les veles cangrees Tenen forma de quadrilàter. Podem trobar la major, la mitjana o la trinqueta. Per maniobrar amb les veles cal tenir en compte tots els elements que intervenen en la maniobra: • El pic i la botavara: perxes on es subjecten les veles (el pic es localitza a la part superior i la botavara a la part inferior). • 2 drisses: una drissa de pic i una drissa de boca, cada una lligada a un extrem del pic. Cal pujar-les alhora per tal que el pic pugi recte. • 2 escotes Maniobra d’hissar (pujar) la vela: 1. Disposar d’un grup de 3 grumets a la drissa per hissar la vela. 2. Disposar 1 grumet a la carregadora per alliberar-la de la clavilla. 3. Disposar un grup de 2-5 grumets (en funció del vent) a les escotes i deixar-les en banda.
  41. 41. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 41 - drissa escota bossell puny d'escota puny de drissa puny d'amura carregadora Maniobra d’hissar (pujar) la vela: 1. Disposar 1 grumet a la carregadora per alliberar-la de la clavilla. 2. Disposar un grup de 2-5 grumets (en funció del vent) a les escotes i deixar-les en banda. 3. Disposar d’un grup de 3 grumets a la drissa per hissar la vela. Els flocs Són de forma triangular i es pugen pel costat que va unit al cable anomenat estai (per això aquestes també s’anomenen veles d’estai). Podem trobar la trinquetilla, el contrafloc, el floc i el petifloc. Els flocs van envergats als estais del bauprès, que és l’apèndix que surt per la proa del vaixell. La seva maniobra és dificultosa ja que s’ha de treballar des de la xarxa de proa sobre l’aigua i, per tant, cal dur arnès de seguretat. Els caps que intervenen en la maniobra de les veles de triangle són: • 1 drissa • 1 carregadora • 2 escotes claviller
  42. 42. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 42 - Cal tenir en compte que... • Per dur a terme les maniobres, és important conèixer els noms del caps implicats i saber per a què serveixen. • Cal treballar en equip de forma coordinada. 7.2. La maniobra de les veles Per a poder dirigir correctament l’embarcació cal conèixer el vocabulari relacionat amb les maniobres tenint en compte com ens afecta el vent: • Sobrevent: banda per la qual la nau rep el vent. • Sotavent: costat o part de l’horitzó cap on va el vent. Les maniobres bàsiques que es realitzen són hissar, arriar i caçar. Per dur-les a terme, cal tenir en compte quin procediment s’ha de seguir, tant si es tracta d’una vela cangrea com si és una d’estai. Per a fer aquestes maniobres caldrà estar atent a la direcció del vent i veure com treballen les veles. Així, les maniobres de govern de l’embarcació que es realitzen respecte el vent poden ser: • Orsar: dirigir la proa de l’embarcació cap a la direcció del vent. • Arribar: allunyar la proa de la direcció del vent, cap a sotavent. • Virar: variar el rumb fins que les veles canvien de banda. orsar arribar vent vent sotavent sobrevent vent
  43. 43. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 43 - Carta nàutica Recordeu, la senyal d’alarma és: • Set xiulades curtes seguides d’una llarga ( . . . . . . . + ____________ ). • Toc continu de sirena. • la veu de: “tots a coberta, emergència!”. 8. Un dia de navegació. Seguretat (nivell 2). Rols a bord. 8.1. Protocol d’abandonament del vaixell i vestit de supervivència Tot vaixell ha de tenir establert un protocol o pla d’emergència que la tripulació i el personal embarcat ha de conèixer a la perfecció. Es pot donar l’avís d’anar als llocs de reunió en les següents situacions: • Sempre que el patró ho consideri necessari. • Foc a bord. • Realització d’una simulació per entrenament. • Necessitat o perill d’abandonament del vaixell. L’abandonament d’un vaixell de forma precipitada pot generar desesperació i angoixa entre els tripulants davant una situació de perill. De totes formes cal adoptar unes precaucions mínimes de seguretat. Per preparar l'abandonament del vaixell caldrà seguir el següent protocol: * A l’annex 2 podreu consultar el quadre orgànic i el protocol d’abandonament del Far Barcelona. Protocol d’abandonament del vaixell • Emissió del missatge d'auxili, segons el procediment radiotelefònic. Activació de la radiobalisa. • Preparació de les balses i tot el material que s'hagi d'evacuar. • Abrigar-se bé i portar calçat lleuger. • Posar-se el vestit de supervivència i agafar l’armilla salvavides si s’escau. • Escollir un líder que coordini les accions. Cal acceptar les normes, les ordres i les responsabilitats de cadascú. Penseu que la vostra vida està en joc. • Embarcar-se directament, si és possible, comprovar que hi sigui tothom i tallar el cap que ens subjecta a l'embarcació. • Si cal saltar a l'aigua, cal fer-ho dempeus, subjectat a l'armilla, tapant-se el nas i la boca. En cas de permanència al mar, el vestit de supervivència ens permet surar i que ens vegin degut al seu color vermell. Si ocorre, s’haurà de fer el següent: 1. Agrupar-se per tal que ens vegin (un grup de gent és molt més fàcil d’identificar en la immensitat del mar). 2. Evitar moure’s per no perdre energia i per tant, calor corporal. 3. Protegir als ferits.
  44. 44. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 44 - 7.2. La tripulació: els rols a bord d’un vaixell Navegar a bord d’un vaixell requereix coneixements i treball en equip per tenir una bona singladura. Cada tripulant és l’encarregat d’una feina concreta i la correcta coordinació entre les accions de tots els tripulants implicats en la realització d’una maniobra és indispensable per poder arribar a bon port. En aquest sentit, la tripulació necessària per navegar en un veler com ara el Far Barcelona haurà de comptar amb els següents rols: • Patró/na: és la persona responsable del vaixell. S’encarrega de patronejar l’embarcació i coordinar les tasques de la tripulació. • Maquinista: responsable del bon funcionament de totes les instal·lacions a bord com ara el motor, etc. • Mariners/es: realitzen les tasques de neteja i manteniment del vaixell, mantenen a punt l’eixàrcia fixa i de treball, participen en les maniobres i fan de serviola. La rutina de treball a bord del veler inclou les tasques pròpies de cada rol, tenint en compte que dia i nit s’han d’establir torns de guàrdia que garanteixin la seguretat del vaixell i de la tripulació. 7.3. Oficis i formació professional En els últims anys el sector nàutic i portuari requereix nous professionals en diferents àmbits. A continuació us facilitem informació per tal de donar-vos una idea de possibles sortides de treball. • A bord d’un vaixell (de passatge, de pesca, mercant, altres) OFICI ESTUDIS REQUERITS LLOCS DE REALITZACIÓ Patró (diferents nivells) Cicle formatiu Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya Mecànic/a (diferents nivells) Cicle formatiu “ Mariner/a de màquines, de pont, etc. Certificat de formació bàsica “ Mariner Certificat de formació bàsica “ Casal del Mar de Barcelona • Recuperació i manteniment d’embarcacions OFICI ESTUDIS REQUERITS LLOCS DE REALITZACIÓ Tècnic de manteniment d’embarcacions Cicle formatiu Consorci El Far, IES Rambla Prim Veleria Formació no reglada Consorci El Far Mecànic “ “ Mestre d’aixa “ “ Compostos i pintures “ “
  45. 45. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 45 - 9. Les Drassanes Reials de Barcelona 9.1. Les Drassanes Reials i les galeres Les Drassanes Reials de Barcelona es van crear per poder construir els vaixells mercants i militars que necessitava el país per expandir-se per la Mediterrània en època medieval. Es van començar a construir al segle XIII, i durant molts anys, es van anar ampliant, reconstruint i reformant, fins dotar-les de la imatge que tenim a l’actualitat. L’edifici va començar sent un simple pati, amb tres parets i obert pel costat del mar, protegit per una torre de defensa a cada cantonada i amb només unes petites construccions de magatzems al llarg de les seves parets. Al cap de pocs anys es va anar reformant, amb una coberta parcial, i es va anar ampliant, ocupant fins i tot l’espai fins les Rambles, ja que cada vegada hi havia més necessitat de vaixells. Al segle XVI la Generalitat es fa càrrec de la gran reconstrucció de l’edifici principal, el de les Grans Naus, retirant-lo de la línia de la costa, ampliant-lo cap a la banda de muntanya i deixant-lo amb un aspecte molt semblant a l’actual. Fins el segle XVIII, les Drassanes Reials van tenir aquesta funció de construcció naval. Entre els segles XVIII i XX però, va ser utilitzat com mestrança i caserna d’artilleria, i després de la Guerra Civil espanyola, va ser cedit a la ciutat per acollir el Museu Marítim de Barcelona, recuperant així la relació que l’edifici havia tingut amb el mar. Les galeres Els vaixells que es construïen a les Drassanes Reials eren sobretot galeres. Aquestes embarcacions van ser utilitzades a la Mediterrània des d’època clàssica, i es van mantenir en ús fins ben entrat el segle XVIII. Eren vaixells allargats i estrets, i es propulsava amb la força del vent i sobretot, la dels rems, que obligava a disposar de molta mà d’obra, la xurma, que eren esclaus, presoners de guerra o delinqüents que eren condemnats a galeres; eren els galiots. El principal exemple de galera construït a les Drassanes Reials es pot trobar a la Grada Major del Museu marítim. Es tracta d’una rèplica de la Galera Reial, el vaixell que va comandar la flota cristiana que es va enfrontar a la flota turca a la batalla de Lepant, el 1571. El vaixell original, construït a les drassanes de Barcelona el 1568, feia més de 60 m d’eslora, i era un compendi del poder exhibit per la corona espanyola i la religió cristiana envers els infidels.
  46. 46. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat - 46 - A les Drassanes Reials també s’hi van construir les 4 galeres que havien de protegir el litoral català dels atacs dels corsaris barbarescos. Eren les galeres Sant Maurici, Sant Ramon, Sant Sebastià i Sant Jordi, que a principi del segle XVII van patrullar les aigües de Catalunya, fins que van trobar el seu final en un combat, el 1623. 9.2. El Museu Marítim de Barcelona El Museu Marítim de Barcelona és, des de la seva fundació l’any 1941, una referència de la cultura marítima del país. El museu mostra a les seves sales objectes, documents, embarcacions i reproduccions que permeten conèixer l’evolució que han tingut els vaixells, des dels més primitius, fins als més moderns, i explica el pas que van fer les primeres embarcacions, simples troncs empesos per les mans dels seus tripulants o per simples pals, a aprofitar la força del vent per poder fer lliscar la nau per sobre de l’aigua i, més endavant, amb l’aplicació d’un motor que permetia substituir aquesta propulsió del vent. La visita al museu permetrà per tant observar les diferents tècniques i materials de construcció (fusta, metall, fibra...), i les diferents propulsions (rem, vela, motor...) que han fet servir els vaixells al llarg de la seva història.
  47. 47. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat ANNEXOS
  48. 48. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat 16 1 2 3 4 4 5 5 6 7 8 9 10 11 12 12 13 14 15 17 18 19 20 22 21 FITXA TÈCNICA Arboradura: Goleta de dos pals Any construcció: 1874 Eslora del buc: 23,10 m. Eslora total: 33 m. Mànega: 6,70 m. Desplaçament: 130 Tm. Superfície vèlica: 360 m2 Motor: Caterpillar 3408 C (402HP) 1. Fitxa del vaixell: Far Barcelona Plànol general Arboradura 1. Pal major 2. Pal trinquet 3. Bauprès 4. Botavara 5. Pic Velam 6. Major (cangrea) 7. Trinqueta (cangrea) 8. Trinquetilla 9. Contrafloc 10. Floc 11. Petifloc Eixàrcia fixa 12. Obencs 13. Estais 14. Fletxadures 15. Cofa Buc 16. Timó 17. Bot auxiliar 18. Pescant 19. Hèlix 20. Línia de flotació 21. Quilla 22. Hèlix de proa
  49. 49. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat 1 8 4 3 2 10 96 7 5 Plànol lateral 1. Pont de comandament 2. Sala de màquines 3. Pal major 4. Ulls de bou 5. Lavabo 6. Menjador 7. Sentines 8. Pal trinquet 9. Cuina 10. Pou d’àncores
  50. 50. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 14 15 16 13 FITXA TÈCNICA Arboradura: Quetx de dos pals Any construcció: 1915 Eslora del buc: 14,40 m. Eslora total: 17,90 m. Mànega: 3,88 m. Puntal: 1,6m. Motor: Caterpillar 2. Fitxa del vaixell: Far Barceloneta Plànol general Arboradura 1. Pal major 2. Pal de mitjana 3. Bauprès 4. Botavara 5. Pic Velam 6. Major (cangrea) 7. Mitjana (cangrea) 8. Trinquetilla 9. Contrafloc 10. Floc Eixàrcia fixa 11. Obencs 12. Estais Buc 13. Timó 14. Hèlix 15. Línia de flotació 16. Quilla
  51. 51. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat Plànol lateral 1 2 9 4 56 7 3 8 10 6. Lavabo 7. Saló 8. Sentines 9. Pal de mitjana 10. Pou d’àncores 1. Pont de comandament 2. Sala de màquines 3. Cabina 4. Pal major 5. Ulls de bou
  52. 52. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat 2. Quadre Orgànic (protocol d’emergència i abandonament del buc)
  53. 53. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat
  54. 54. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat 3. Glossari • Amarrar: subjectar una embarcació a un punt fix o a una altra embarcació per mitjà d’un cap o una cadena. • Amollar: deixar anar, afluixant-lo, un cap. • Aparellar: col·locar tots els elements de la eixàrcia, posant el vaixell en condicions per navegar. • Aparell: conjunt de pals, perxes i eixàrcia d’un vaixell. • Arriar: fer baixar una bandera o una vela hissada. • Arboradura: conjunt de pals d’un vaixell. • Atracar: acostar una embarcació arran d’un punt fix o d’una altra embarcació per amarrar-la-hi. • Brisa: vent de 5 a 9 metres per segon. Més concretament es diu brisa dels vents convectius de periodicitat diürna. • Buc: cos d’una embarcació, sense màquines ni aparell. • Calat: altura de l’obra viva. • Caçar: fermar l’escota d’una vela • Cobrar: recollir un cap. • Cornamusa: peça en forma de T fixada a la coberta o a l’orla d’una embarcació, que serveix per a amarrar-hi caps. • Crugia: eix longitudinal de l’embarcació, de popa a proa. • Drissa: cap o cable que serveix per a hissar i arriar una vela o una bandera. • Derrota: es la trajectòria seguida per l’embarcació. • Defensa: coixí col·locat als costats d’una embarcació per a protegir-la del frec amb el moll o amb una altra embarcació. • Eixàrcia: conjunt de caps utilitzats a bord. • Envergar: subjectar una vela al pal major, una perxa o un estai. • Escandall: Peça de plom posada a l’extrem d’una corda prima, que serveix per a determinar la profunditat del mar en un lloc determinat. • Escota: cap lligat al puny inferior d’una vela més pròxim al pal, que serveix per a caçar-la. • Eslora: longitud de l’embarcació. • Estibar: carregar i descarregar,i distribuir ordenadament la càrrega en un vaixell. • Fer ferm: amarrar un cap. • Fondejar: assegurar una embarcació mitjançant l’àncora.
  55. 55. Programa Grumet Èxit Quadern de l’alumnat • Hissar: fer pujar una vela o una bandera. • Línia de crugia: línia imaginària que, passant de proa a popa de l’embarcació, divideix al buc en dues meitats iguals. • Línia de flotació: línia imaginària d’un vaixell que el divideix en la part que queda submergida a l’aigua en surar i la part que en sobresurt. • Mànega: amplària d’una embarcació. • Milla nàutica: unitat de longitud emprada en marina equivalent a 1.852 metres o 6.076,1 peus. • Mort: peça de material pesant que reposa al fons del mar per a fixar una boia per mitjà d’un cap o una cadena. • Navegació d’altura: aquella que es fa sense tenir punts de referència, lluny de la costa. • Navegació costanera: aquella que es fa amb la costa a la vista. • Norai: pilar de ferro, a la riba del moll, on s’hi amarren els calabrots de les naus. • Nus: unitat marina de velocitat, equivalent a una milla marina per hora. • Obenc: cadascun dels cables que sostenen transversalment el pal d’una embarcació. • Obra morta: és la part del buc que sobresurt de la superfície de l’agua. • Obra viva: part submergida del buc d’una embarcació. • Roda: Peça, generalment corba, que prolonga la quilla verticalment per formar la proa. • Velam: conjunt de veles d’una embarcació.

×