Dossier per a docents de la visita Juguem a Pescar per a Educació Primària del Museu Marítim de Barcelona

1. L'activitat comercial i marítima
Juguem
apescar
Dossier del professorat | educació primària
dossier

2. Dossier del professorat | educació primària
imprés en paper reciclat
Text: Marta Lacruz i Cristina Puig
Actualització text: Ana Vico
Disseny: Eva Rafecas
Il·lustració portada: Juan González
Revisió juny 2016
Juguem
apescar
Dossier del professorat | educació primària

3. 1L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
Presentació de l’activitat
La pesca és l’única activitat del sector primari que queda a la ciutat de Barcelona. Més de 600 pesca-
dors surten diàriament per fornir els mercats de peix, marisc i crustacis.
La pesca es remunta als mateixos orígens de la
humanitat. Tot i els molts i importants avenços
tecnològics, el nostre paper és essencialment el
de recol·lectors de productes del mar, essent la
producció piscícola encara molt inferior al pro-
ducte de les captures a mar.
Juguem a pescar s’adreça a l’alumnat d’educació
infantil i de primer cicle d’educació primària que,
assistint a aquesta activitat educativa, po-dran
aprendre els mètodes principals de pesca que
s’efectuen al Port de Barcelona.
El Llibre del Professorat que teniu a les mans pre-
tén ser una eina útil per a desenvolupar els con-
tinguts de Juguem a pescar a l’escola. Hi troba-
reu activitats proposades per fer amb els vostres
alumnes en les que podreu aprofundir en els
principals aspectes del món de la pesca.
Objectius
> Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer les dues tècniques principals, l’arrossegament i
l’encerclament; alguns peixos de consum i el seu cicle reproductiu; la comercialització del peix i els
efectes de la sobrepesca en el medi marí.
> Referits a procediments: observació directa de les embarcacions de pesca; comparació entre la
morfologia i l’hàbitat dels peixos i determinació de la maduresa del peix a través de la comparació de
mides.
> Referits a actituds i valors: defensa del medi marí davant les activitats humanes i foment del consum
responsable.

4. Juguem a pescar
Dossier del professorat
2 L’activitat comercial i marítima
Estructura de l’activitat
L’activitat s’estructura en tres parts:
Conte: el nostre protagonista, l’Oriol, s’embarca a la Tibaxarxes i a la Llumencès, dues barques de
pesca. De la mà dels pescadors aprendrà les dues tècniques principals de pesca que es duen a terme
a Barcelona, l’arrossegament i l’encerclament, i les espècies que es capturen amb cadascuna d’elles.
Taller-joc: en un taller realitzat a la mateixa aula, els alumnes juguen a pescar les tres espècies que han
aparegut en el conte, les identifiquen i les superposen en un pòster per comparar la seva mida amb la
talla de maduresa. Retornen els individus immadurs al mar i dipositen els adults en una paella.
Itinerari a peu al moll de Pescadors: acompanyats pel mateix monitor que ha desenvolupat el treball a
l’aula, els alumnes visiten el moll de Pescadors i reconeixen les dues embarcacions protagonistes de
l’activitat educativa.
En resum, aquest programa fa les següents propostes a l’alumnat:
> Que descobreixin l’activitat pesquera a Barcelona.
> Que coneguin els dos tipus principals d’embarcacions de pesca.
> Que es familiaritzin amb tres espècies d’interès pesquer.
> Que coneguin la problemàtica del consum del peix petit.

5. 3L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
1. La pesca, una activitat del sector primàri
2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament
3. Adaptació dels peixos al medi
4. Maduresa dels peixos
5. La comercialització del peix
6. Valor nutritiu del peix
7. Activitats suggerides per fer a l'escola

6. 1. La pesca, una activitat del sector primàri
La pesca és una de les activitats més antigues que es coneixen, practicada des del temps en que els
humans eren caçadors-recol·lectors.
A diferència de l’agricultura i la ramaderia, l’activitat pesquera es basa encara en l’extracció de recur-
sos directament del medi. La demanda creixent, unida als avenços tecnològics i a la potència de les
embarcacions utilitzades, han comportat una sobreexplotació dels recursos marins.
Les piscifactories són el primer pas per a la producció a gran escala de productes del mar i la mini-
mització de l’impacte ambiental però, actualment, aquesta activitat només subministra el 10% del peix
dels nostres mercats.
2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament
Els dos tipus principals de pesca a
Barcelona són l’arrossegament i l’en-
cerclament, representades en el pro-
gramaperlesembarcacionsTibaxarxes
i la Llumencès. Al Port de Barcelona hi
ha 26 barques d’arrossegament i 36
d’encerclament.
Les embarcacions d’arrossegament
utilitzades per capturar aquelles espè-
cies que viuen al fons marí s’anomenen
bous. L’art està format per dues peces
de xarxa o bandes de malla ampla per
on entra el peix i es continua en una
xarxa de malla més fina, el cóp, on el
peix queda retingut. La xarxa s’arrosse-
ga pel fons gràcies a les portes, ele-
ments molt pesats que ajuden també a mantenir l’art obert transversalment. Per mantenir la xarxa ober-
ta verticalment, aquesta disposa d’una banda de suros a la part superior i una de ploms a la inferior. Els
bous surten a les set del matí i tornen cap a les cinc de la tarda.
De nit, surten les barques d’encerclament o teranyines. La tècnica d’encerclament consisteix a envoltar
i encerclar una mola de peix amb una xarxa -una mola és un conjunt de peixos de la mateixa espècie
que neden a la mateixa velocitat de forma sincronitzada-. La tècnica és adequada per a les espècies
que s’amolen i són atretes per la llum: sardines i seitons, bàsicament. L’embarcació surt de port a les
11 de la nit i feineja durant tota la nit.
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Els vaixells de pesca i El mar de dia, El
mar de nit.
Juguem a pescar
Dossier del professorat
4 L’activitat comercial i marítima
Vaixell d’arrossegament

7. Juguem a pescar
3. Adaptació dels peixos al medi
La forma i el color dels peixos ens dóna indicis del lloc on viuen.
Els peixos que viuen en estreta relació amb el
fons marí són de colors marronosos per a
camuflar-se amb el substrat sorrenc. Sovint te-
nen formes aplanades per tal de passar desa-
percebuts i poder enterrar-se. Són peixos poc
actius, que pesquen a l’aguait i que viuen indi-
vidualment. Els dos exemples més clars i de
consum més habitual són el llenguado i el rap.
Per contra, les espècies de mar oberta tenen
el cos afusat i comprimit, silueta que els ajuda
a nedar més ràpidament. Per a defugir els
depredadors adopten colors similars al medi
aquàtic: el dors blau-grisós per confondre’s
amb la penombra i el ventre blanc-argentat,
per assemblar-se al color que té la superfície
de l’aigua amb el reflex del sol. Aquestes
espècies formen moles. El peix més caracte-
rístic és la sardina.
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Com és un peix? i El mar de dia, El mar
de nit.
4. Maduresa dels peixos
L’edat i la talla de maduresa dels peixos varia, evidentment, segons l’espècie que es tracti. És conveni-
ent tenir-la present a l’hora d’anar al mercat, ja que la sortida de peix immadur depèn, en gran part, dels
consumidors. La talla mínima a partir de la qual una espècie es pot consumir, està regulada per llei. A
continuació teniu la d’algunes espècies:
Font: Reglament (CE) núm.: 1.967/2006.
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix petit, al mar i Quants peixos han
nascut?.
5L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
Peix blau © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y
Alimentación.
Peix blanc © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y
Alimentación.
ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm) ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm)
Tonyina 115 Rap 30
Seitó 9 Sardina 11
Verat 18 Llenguado 20
Lluç 20 Rossellona 2,5

8. 5. La comercialització del peix
El peix es descarrega a la llotja del moll de
Pescadors on hi ha, diàriament, dues suhas-
tes. A les 7 del matí es subhasta el peix blau
que es pesca durant la nit i a les 5 de la
tarda la Confraria de Pescadors duu a terme
la subhasta del peix blanc capturat amb l’art
d’arrossegament.
El peix que es captura a Barcelona és desti-
nat, sobretot, a proveir els mercats i restau-
rants de la ciutat. La quantitat de peix que es
captura és insuficient per cobrir la demanda.
La resta es subministra a través del Mercat
Central del Peix, a Mercabarna, i prové d’al-
tres confraries de la costa catalana (14%),
de la península (26%) i d’altres països,
sobretot de França (16%).
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix va del mar al mercat.
6. Valor nutritiu del peix
El peix és un component essencial de les dietes equilibrades i variades, ja que el contingut en proteïnes,
minerals i vitamines és alt i el seu aport calòric no és elevat.
El contingut en proteïnes és d’un 15 al 23%, i en algunes espècies com el caviar, les sardines i la tonyi-
na, superior. Els peixos i mariscs tenen un contingut baix en greix (per sota del 5% en el cas de peix
blanc) i de colesterol. S’ha demostrat que la seva ingesta redueix el risc de malalties coronàries. Pel que
fa a hidrats de carboni, en contenen poca quantitat, especialment els crustacis i mariscs (del 0,01 al
0,7%). Quant a sals minerals contenen sobretot fósfor, calci, sodi, potassi, magnesi i altres. El contingut
mitjà de sals oscil·la entre el 0,9 i l’1,5%. Els productes del mar són també font de vitamines (tiamina,
vitamina B12, riboflavina, ...), destacant especialment el peix blau que té un contingut elevat de vitami-
nes A i D.
Podeu treballar amb els alumnes aquest tema amb l’activitat Fem una sopa de peix.
Juguem a pescar
Dossier del professorat
6 L’activitat comercial i marítima
Llotja de peix.

9. 7L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
7. Activitats suggerides per fer a l'escola
Al llarg de l’activitat Juguem a pescar s’apunten alguns conceptes que poden tenir una continuïtat a
l’escola. A continuació trobareu algunes propostes d’activitats que podeu utilitzar a l’aula i adaptar en
funció de l’edat, els coneixements dels vostres alumnes i el centre d’interès que vulgueu treballar.
Activitat 1: Els vaixells de pesca
> Fotocopieu les fitxes 1 i 2. En els dibuixos hi ha representades les dues barques de pesca
que els alumnes han estat treballant durant l’activitat: una barca d’arrossegament, la Tibaxar-
xes, i una d’encerclament, la Llumencès.
> Feu explicar als alumnes els trets diferencials dels dos tipus d’embarcacions i de les dues
tècniques de pesca, quan sortia a pescar una embarcació i l’altra, i quins peixos es cap-
turaven.
> Els alumnes han d’unir els números per reconstruir les embarcacions i pintar-les dels
colors que han vist en el conte: la Tibaxarxes de color blau i blanc i la Llumencès de vermell
i verd.
> Finalment, escriuen el seu nom.
Activitat 2: El mar de dia, el mar de nit
En el transcurs de l’activitat Juguem a pescar, els alumnes han après a distingir quins
peixos són actius durant el dia i quins durant la nit. També saben com són les barques
d’arrossegament i les d’encerclament. Basant-vos en els dibuix de la fitxa 3, podeu fer dos
murals per a la classe o el rebedor de l’escola on s’hi mostri l’activitat pesquera de nit i
de dia.
> Dibuixeu en un paper d’embalar de la mida que vulgueu, el perfil del fons marí i d’una costa
amb un far.
> Fotocopieu els elements de la fitxa 5, retalleu-los i distribuïu-los entre l’alumnat.
> Discutiu amb la classe en quin dels dos murals s’hauria de col·locar cada objecte i com el
podríeu representar d’acord amb la seva forma, el seu color i el seu tacte. Per exemple, el
núvol pot ser de cotó, les sardines de paper d’alumini, la llum del far de cel·lofana grogra,
el fons pot ser fet amb sorra, ...
> Segur que els vostres alumnes coneixen molts altres elements relacionats amb el mar.
També hi tenen lloc.
Activitat 3: Com és un peix?
> Expliqueu als alumnes què són les aletes i les escates d’un peix i quina funció tenen.
> Podeu fer un paral·lelisme amb la part del nostre cos que té la mateixa funció.
> Fotocopieu la fitxa 4 i repartiu-la entre l’alumnat.
> Els alumnes hauran de completar el peix situant-hi tots els elements i pintar-lo reproduint
els colors de la sardina.

10. Juguem a pescar
Dossier del professorat
8 L’activitat comercial i marítima
Activitat 4: Quants peixos han nascut?
> Fotocopieu la fitxa 6 ampliada i repartiu-la entre l’alumnat. En el dibuix hi ha representats
un rap i una sardina adults amb els juvenils que ha tingut, tot i que en realitat
fora difícil de precisar ja que ambdues espècies passen un estadi larvari essent integrants
del plàncton.
> Els alumnes han de recordar els colors de cada peix i pintar-los.
> A continuació, han d’encerclar l’adult amb els juvenils de la seva espècie, comptar-los i
completar les frases.
Activitat 5: El peix petit, al mar
> Fotocopieu la fitxa 7 ampliada i repartiu-la entre l’alumnat.
> Els alumnes han de trobar el camí que condueix el peix adult a la paella, resseguir-lo en
verd i fer el mateix en vermell per l’individu immadur fins al seu destí, el mar. També han
de completar els noms.
> Raoneu entre tots per què els peixos petits no s’han de consumir i, en canvi, per què convé
menjar peixos grans.
Activitat 6: El peix va del mar al mercat
> Fotocopieu la fitxa 8 ampliada i repartiu-la entre l’alumnat.
> Els alumnes han d’ordenar les frases segons el seu ordre lògic des que el vaixell surt de
port fins que es ven el peix al mercat.
> Els alumnes poden fer una tira de dibuixos il·lustrant cadascuna de les frases.

11. 9L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
Fitxa 1: Els vaixells de pesca
Lat

12. Juguem a pescar
Dossier del professorat
10 L’activitat comercial i marítima
Lal
Fitxa 2: Els vaixells de pesca

13. 11L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
Fitxa 3: El mar de dia, el mar de nit
Fitxa 4: Com és un peix?
aleta escates
aleta ull
cua

14. Juguem a pescar
Dossier del professorat
12 L’activitat comercial i marítima
Fitxa 5: El mar de dia, el mar devnit

15. 13L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
Fitxa 6: Quants peixos han nascut?
La mare rap ha tingut raps
La mare sardina ha tingut sardines
Entre les dues han tingut peixets

16. Juguem a pescar
Dossier del professorat
14 L’activitat comercial i marítima
Fitxa 7: El peix petit, al mar
mp

17. 15L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Dossier del professorat | educació primària
Quan la xarxa és plena de peix, la
Tibaxarxes torna a port per vendre’l.
Quan la Tibarxarxes és al mig del
mar, els pescadors llencen una xarxa
que té forma de bossa a l’aigua.
L’Oriol, quan es lleva, se’n va cap al
port per pujar a la Tibaxarxes.
La Tibaxarxes arrossega la xarxa pel
fons del mar fins que és plena de peix.
Fitxa 8: El peix petit, al mar

18. Juguem a pescar
Dossier del professorat
16 L’activitat comercial i marítima
Fitxa 9: Fem una sopa
1 pastanaga
3 tomàquets
2 sardines
1 rap
4 musclos
1 sípia

19. Dossier del professorat | educació primària
imprés en paper reciclat
Text: Marta Lacruz i Cristina Puig
Actualització text: Ana Vico
Disseny: Eva Rafecas
Il·lustració portada: Juan González
Revisió juny 2016
Juguem
apescar
Dossier del professorat | educació primària

20. L'activitat comercial i marítima
Juguem
apescar
Dossier del professorat | educació primària
dossier