Dossier per a docents de la visita Observem el litoral del Museu Marítim de Barcelona

1. dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
3La navegació
Presentació de l’activitat
El litoral és el nexe d’unió entre terra endins i el mar, i és allà on la nostra presència es fa més palesa. Els
assentaments humans però, no sempre l’han valorat o l’han viscut com un recurs que cal preservar. De fet,
durant molt de temps, viure arran de mar no era indicador de bona qualitat de vida, sinó tot el contrari.
És a finals del segle XIX quan es comença a ocupar la platja de forma massiva per activitats de lleure. Les
onades migratòries dels anys 50 i 60 les poblacions costaneres més properes a Barcelona van provocar
un creixement de forma desmesurada so-
vint desordenat, amb el que la degradació
d’aquesta franja litoral es va intensificar. A
partir dels anys 60 el turisme esdevé font
de riquesa i desenvolupament per a pobla-
cions allunyades de Barcelona però, al ma-
teix temps, una ocupació del territori que,
en molts casos, ha portat a una degradació
d’aquest litoral.
En l’actualitat, s’està produint un canvi de
mentalitat en la gestió de les activitats i
accions que es donen en els poblacions
costaneres. És per això que les administra-
cions que tenen competències en aquest
àmbit geogràfic miren de treballar per una
gestió integrada que ajudi a recuperar i re-
valoritzar els principals valors del litoral.
L’activitat Observem el litoral es dirigeix a l’alumnat de 2n curs de batxillerat, emmarcat dins del currículum
de Ciències de la Terra i del Mediambient. Aquest llibre pel professorat vol ser una eina útil per a desenvo-
lupar els continguts de l’activitat.
Objectius
> Referits a coneixements, fets i conceptes: establiment de les principals característiques de la zona
litoral; definició dels conceptes de dinàmica litoral i factors que hi intervenen; valoració dels riscos i els
impactes mediambientals en la costa de Barcelona; exemple de gestió del litoral de la ciutat de Barcelona.
> Referits a procediments: capacitat de cerca i síntesi d’informació; realització de treball de camp per a
la recopilació d’informació i material gràfic; presa de decisions, treball en grup i repartiment de tasques; ori-
entació amb mapes, brúixola i la seva interpretació; interpretació de fotografies aèries; anàlisi dels impactes
ambientals.
> Referits a actituds i valors: reflexió sobre les conseqüències que tenen les nostres accions sobre el
litoral; valoració de les repercussions que les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els
impactes; comportament respectuós amb el medi.
Navegació a bord de la goleta Far Barcelona

2. Observem el litoral
Dossier del professorat
4 La navegació
Estructura de l’activitat
L’activitat s’estructura en tres parts:
Preparació de l’activitat: l’eina de treball d’aquesta activitat és la WebQuest Observem el litoral. Aquesta
és l’eina que ha de servir a l’alumnat per adquirir una sèrie de coneixements, relacionats tots ells amb el
litoral i la dinàmica que s’hi estableix. És per això que, previ a la sortida de camp, cal que els alumnes hagin
treballat les 3 primeres activitats de la WebQuest.
Treball de camp: a bord de la goleta Far Barcelona es fa una sortida de navegació pel litoral de la costa de
Barcelona per conèixer-ne la seva evolució, l’impacte que l’activitat humana ha tingut sobre aquest litoral i
quines són les actuacions que s’hi estan duent a terme.
Preparació del projecte: amb la informació recollida en el treball de camp i les qüestions plantejades en les
activitats 5 i 6 caldrà desenvolupar el projecte d’exposició que es planteja a la WebQuest.
En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:
> Que entenguin el litoral com una entitat dinàmica i complexa.
> Que coneguin els principals impactes ambientals que afecten aquest territori.
> Que coneguin l’evolució del litoral de Barcelona.
> Que es familiaritzin amb el treball en grup, la cerca i síntesi d’informació i la presa de decisions.

3. dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
5La navegació
1. El litoral i les platges
1.1. El litoral: una zona de transició i un espai
dinàmic
1.2. Les platges
2. Com és una platja
3. Com evoluciona una platja
3.1. El transport transversal de sediment
3.2. El transport longitudinal de sediment
3.3. Els canvis a llarg termini
4. Funcions i usos de les platges
4.1. Les funcions de les platges
4.2. Els usos costaners i els usos de la costa
5. La vulnerabilitat de la costa
5.1. Causes que expliquen el dèficit
d’aportacióde sediments
5.2. Causes que expliquen l’impediment al lliure
moviment de sediments
6. Estratègies o mecanismes de resposta a
l’erosió costanera
7. El litoral i les platges de Barcelona
7.1. Evolució de la costa de Barcelona:
la transformació del paisatge litoral
7.2. Les platges de Barcelona a l’actualitat

4. 1. El litoral i les platges
1.1. El litoral: una zona de transició i
un espai dinàmic
El litoral és la franja de terreny entre el terra
i el mar, és a dir, una zona de transició entre
dos medis. Els diversos tipus de costa res-
ponen a l’estructura geològica de la zona li-
toral que es consideri. D’aquesta manera es
pot considerar litoral tant una zona de costa
amb platges com una zona amb penya-se-
gats, un delta, un aiguamoll o una cala.
El litoral és un espai molt dinàmic que està
sotmès de forma contínua a l’aportació
d’energia de diversos elements - onades,
vent i corrents - a diferents escales d’espai i
temps. La costa reacciona a aquesta apor-
tació d’energia i es modifica adaptant el
seu perfil i les seves característiques a les
condicions existents a cada tram costaner.
1.2. Les platges
Les platges són acumulacions de sedi-
ment, sorra, sorra gruixuda o còdols, al
llarg de la línea de costa. Aquests sedi-
ments poden variar en composició, color,
forma i tamany depenent de la font que ali-
menta la platja.
La principal font de sediments és terrestre.
Es tracta de materials transportats pels rius
de forma més o menys regular des de terra
endins fins a la costa. De la mateixa mane-
ra els torrents i rieres també aporten sedi-
ments, però de forma esporàdica.
L’altre font és biològica i d’origen marí. En
aquests casos, la platja està formada per
restes de les parts dures d’organismes ma-
rins, com per exemple restes de petxines.
6 La navegació
Observem el litoral
Dossier del professorat
Penya segats a la costa brava © Pere de Prada
La Punta del Fangar al Delta de l’Ebre © Pere de Prada

5. 2. Com és una platja
Des d’un punt de vista físic, la platja es pot dividir en tres zones ben definides:
> La platja seca o zona
supralitoral: estén el seu domini des
de la zona de ruptura de les onades
fins al límit d’acció excepcional de
les onades de tempesta.
> La platja humida o
zona mesolitoral: es troba
periòdicament exposada a l’aire
com submergida pel canvi de
marea.
> La platja submergida o zona
sublitoral: està submergida
permanentment, presentant les
ondulacions produïdes per les
onades a la sorra del fons marí.
La platja seca, en el cas de ser una
platja de sorra natural i donar-se les condicions necessàries pot desenvolupar un sistema de dunes i vege-
tació dunar. Les dunes són muntanyes de sorra que ha estat transportada i dipositada pel vent. Aquestes
poden ser mòbils, semifixes o fixes. De la mateixa forma que al desert hi ha dunes, en certs trams de costa
també les trobem amb la peculiaritat que els ecosistemes associats estan adaptats perfectament a les
condicions d’humitat i salinitat pròpies d’ambients litorals.
3. Com evoluciona una platja
3.1. El transport transversal de sediment
La platja, com a espai litoral que és, es troba en continu canvi. A curt termini (de l’odre de dies) els
principals processos que es donen són provocats per les onades i el vent, i afecten al perfil de la
platja i es manifesten en l’avanç (acreció) o retrocés (erosió) de la línia de costa. Aquest transport de
sediment al llarg del perfil de la platja i que provoca canvis principalment en aquesta zona s’anome-
na transport litoral transversal, ja que es dona transversalment a la línea de costa i els sediments es
mouen terra endins o mar endins.
Tant el moviment transversal de se-
diments com, i sobre tot, l’acció del
vent sobre la superfície de la plat-
ja seca, provoca un transport eòlic
de les partícules més fines, la sorra
fina; formant conjunts de dunes lito-
rals al llarg de la costa que s’inte-
gren a la platja, a mode de reserva
natural i de protecció per períodes
de forts onatges.
7La navegació
dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
Esquema de les diferents
zones en que es pot dividir
una platja
Esquema dels canvis en perfil d’una platja © Elaboració pròpia a partir de
documentació del LIM i CIIRC de la UPC
Perfil inicial
Perfil final

6. A l’hivern, les onades de tempesta, que solen donar-se en aquesta època, produeixen erosió i retrocés de
la línia de costa, mentre a l’estiu, pel contrari i, a causa de l’acció del mar es produeix un avanç de la línia
de costa associat a una acreció-reconstrucció. Aquests canvis es donen estacionalment i per tant es
consideren que són canvis cíclics.
En condicions de baixa energia de l’onatge, o de bon temps, el perfil de la platja és més abrupte, amb
pendents més fortes, ila gran part del sediment s’acumula en l’anomenada platja seca, o zona emergida,
assolint la platja la seva major amplada.
En moments de temporals, o onatges amb certa intensitat, el perfil de platja es fa més estès, i els sedi-
ments, per l’acció del transport litoral transversal, emigren a zones més profundes del perfil, formant-se
en ocasions acumulacions de sediments submarines que protegeixen la costa. En aquesta situació la
línea de costa retrocedeix i l’amplada es menor, i no per això s’ha perdut sediment, sinó que està en l’altre
zona de la platja.
Aquests dos estats extrems de la platja, bon temps i temporal, es van alternant de forma cíclica. Després
d’un estat de bon temps, l’aparició de tem-
porals fa variar el perfil de la platja transfor-
mant-se en un element dissipatiu d’energia
més eficaç, reduint-se la superfície seca de
platja i augmentant la humida. Un cop finalit-
zat el període de temporals, el mar va tornant
lentament la sorra dipositada als fons de la
platja submergida a la platja seca per con-
formar una platja típica del període de bon
temps. Es freqüent que la velocitat de cada
procés sigui diferent, essent més ràpida la
formació de platja de temporal que la forma-
ció de platja de bon temps, fet que no s’ha
de confondre amb el de pèrdua de platja
Aquest funcionament tan flexible de la
platja, que ajusta el seu perfil a l’energia
de l’onatge és molt eficaç com defensa
de costes, però exigeix, per tal que sigui
efectiva, que pràcticament no hi hagi inter-
ferències al lliure moviment de material per-
què així el sediment pugui adoptar la forma
més adient en cada moment. A més a més,
les dunes de la platja seca no només són
una acumulació de material de reserva de
la platja sinó que protegeixen d’inundacions, les zones que hi ha al darrera. En molts trams litorals,
els cordons de dunes són els que protegeixen i regulen el funcionament de les zones humides cos-
taneres, principalment els aiguamolls i les llacunes litorals, d’alt valor ecològic.
D’altra banda i de forma completament aleatòria, es poden donar canvis bruscos a la costa a causa
de l’acció de forts temporals que son molt localitzats tant en el temps com en l’espai, es tracta de canvis
episòdics.
8 La navegació
Observem el litoral
Dossier del professorat
Esquema del diferents estats d’una platja en funció de les condicions del
temps, bon temps o temporal © Elaboració pròpia a partir de documentació
del LIM i CIIRC de la UPC

7. dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
9La navegació
3.2. El transport longitudinal de sediment
Els canvis a mig termini (diversos anys) són aquells canvis que experimenta la costa de forma sistemàtica.
L’acció continuada de l’onatge incidint obliquament sobre la costa i la platja, provoca el moviment dels se-
diments al llarg de la costa i la platja, depenent de la velocitat de moviment del sediment de la intensitat de
l’onatge que el provoca i el període de persistència. Aquest fenomen es coneix com a transport litoral lon-
gitudinal, és a dir el transport de sediments al llarg de la costa. El transport de sediments a aquesta escala
a la costa catalana va de nord-est a sud-oest principalment.
És molt important tenir en compte que la platja no és un element aïllat al territori, sinó que forma part d’un
tram i una franja costanera; on qualsevol canvi en la dinàmica litoral abans descrita en un punt afecta a la
resta, amb major o menor mesura. Així la platja es troba immersa i condicionada per una unitat major. La
costa pot fragmentar-se en trams o unitats fisiogràfiques entre les que no existeix transport litoral longitudi-
nal de sediments, és a dir, no existeix pas de sediments significatiu entre una unitats i la següent. D’aquesta
forma es pot zonificar la costa dividint-la en trams que tenen les mateixes característiques respecte a la
dinàmica litoral.
Aquest transport litoral longitudinal de sedi-
ments en una platja obliga a que la quanti-
tat de material entrant al tram de platja sigui
igual a la que surt perquè sigui estable. Si no
es igual, pot passar que la diferencia sigui
perquè el material s’hagi acumulat a la plat-
ja o s’hagi erosionat. En el primer supòsit la
platja es troba en augment i en el segon en
retrocés.
3.3. Els canvis a llarg termini
A llarg termini (dècades o superior) els can-
vis que experimenta la costa son globals,
produïts per diferents agents: l’aportació
de sediment dels rius, les variacions re-
latives al nivell del mar, els intercanvis de
sediment, entre d’altres.
Acumulació de sediment a llevant del port del Masnou i erosió a ponent © Pere de Prada
Delta de la Tordera © Pere de Prada

8. Observem el litoral
Dossier del professorat
10 La navegació
Així la línia de costa ha anat canviant lligat-da? a diferents processos, principalment erosió i sedimentació.
Per aquest motiu de forma natural la línia de costa no és una línia estàtica ni fixa. Aquestes característiques
faran que puguem constatar diferències entre una costa natural i una intervinguda per l’home.
Tot el funcionament de la platja indica que sempre se l’ha de considerar com un medi dinàmic, en continu
canvi i evolució.
4. Funcions i usos de les platges
4.1. Les funcions de les platges
Defensa
La platja presenta una funció de pro-
tecció del que hi ha terra endins (cons-
truccions, infraestructures, vies de tren,
càmpings, vivendes, entre altres) en
tant que esmorteeix l’efecte dels tem-
porals i té una gran capacitat per dis-
sipar o reflectir l’energia de les onades,
com s’ha comentat anteriorment. Així
com a defensa de la costa, s’espera
que la platja sigui capaç de modelar-se
i adaptar-se.
La platja seca ha de tenir una amplada
suficient per poder respondre correc-
tament a períodes de forts temporals
i resguardar el que hi hagi al darrera.
Hàbitat per la flora i fauna silvestres
Com a hàbitat per la flora i fauna, la
platja posseeix un important valor eco-
lògic que cal preservar i, en certs casos,
recuperar.
Les platges i els sediments configuren
un hàbitat per determinades espècies i
comunitats, terrestres i marines. En ge-
neral la franja més propera a la línea de
costa no sol ser una zona molt produc-
tiva ni de gran biodiversitat. On és més
freqüent trobar comunitats de gran valor
ecològic és a les zones més allunyades
de la línia de costa, tant a terra on es
troben els sistemes dunars, com a mar
amb fons marins rics en biodiversitat.
Amplada d’una platja amb edificis en primera línia © Pere de Prada
Dunes als muntanyans de Torredembarra © Pere de Prada

9. dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
11La navegació
Zona recreativa i ús públic
La funció recreativa de la platja és molt
amplia: turística, de navegació, serveis
associats, etc. Des d’una perspectiva
d’us públic la platja és una àrea per
gaudir, tant en estacions estivals com
dia a dia, especialment en zones urba-
nes.
Quan la platja compleix una funció de
zona d’ús públic d’esbarjo. En funció
de les característiques de la platja,
com l’amplada, el tamany de la sorra,
la seva naturalitat o artificialització, els
usos de lleure en concret són variables.
Cal considerar que en condicions cli-
màtiques normals existeix un desfase temporal entre l’efecte de les tempestes en la platja i el seu ús,
facilitant en general el lleure a la platja a l’estiu, quan la platja te un perfil de major amplada de platja seca.
4.2. Els usos costaners i els usos de la costa
Entenem per us costaner el fet d’utilitzar els recursos propis de la zona costera que no poden utilitzar-se en
altres zones. Un exemple d’us costaner és un port, es tracta d’una instal·lació on les aigües estan arrecera-
des donant servei a embarcacions, els ports només es poden ubicar a la costa (en certs casos es poden
ubicar també en llacs o rius, donant altres serveis).
En canvi els usos de la costa és l’ús dels recursos de la zona costera que poden fer-se a un altre lloc, és a
dir no cal que hi hagi costa perquè es puguin donar, com és el cas d’una piscina.
5. La vulnerabilitat de la costa
Un espai tant altament dinàmic com és
la costa, és alhora molt sensible a qual-
sevol canvi que l’alteri. Dit d’una altra
forma, quan es fan intervencions fixes a
la costa, rigiditzant-la i fixant la primera
línia de costa, com és el cas d’un pas-
seig marítim, una carretera o la via d’un
tren, la platja és més vulnerable enfront
condicions de temporals i amb freqüèn-
cia comporta problemes d’erosió.
Quan aquesta franja litoral que confor-
ma la platja es veu alterada o envaïda
no es produeix un lliure moviment de
sediments. En aquest escenari i en pe-
ríodes de forts temporals la platja ten-
deix a comportar-se com si en realitat
Funció recreativa de les platges de Barcelona © Consorci El Far
L’acció d’un temporal que inunda un passeig marítim © UPC

10. Observem el litoral
Dossier del professorat
12 La navegació
pogués evolucionar de manera natural, però quan ha de modificar el perfil es troba amb un obstacle
que la constreny.
Les conseqüències són un alt risc per l’obstacle i el que contingui, i una alteració important en la
dinàmica natural d’oscil·lació del perfil transversal de la platja.
5.1. Causes que expliquen el dèficit d’aportació de sediments
L’aportació natural de sediments a la costa s’ha vist reduïda a les darreres dècades per diverses
causes, principalment:
> Les obres de regulació a les lleres dels rius, que retenen sediments que haurien d’arribar a la
costa: embassaments, canalitzacions.
> L’ocupació física de la superfície de les lleres per urbanitzacions, o la seva canalització, que
fa disminuir la superfície que aporta sediments a la costa.
> La immobilització de sediments en les desembocadures quan es produeixen riades, como
succeeix a vegades en els petits deltes associats a lleres ocupades per hivernacles, edifica-
cions o altres instal·lacions, impedint que aquests materials circulin per la costa i alimentin
lentament les platges del seu entorn.
> La ocupació física de les platges i cordons litorals per edificacions, infraestructures i altres
elements urbans, que produeix també la immobilització de sediments que haurien d’estar
disponibles per l’alimentació de la dinàmica natural de les platges.
> Les extraccions massives d’àrids en les platges i cordons dunars pel seu us en la construcció
i els cultius, el que també impedeix que estiguin disponibles per alimentar les platges.
5.2. Causes que expliquen
l’impediment al lliure moviment
de sediments
D’altra banda, hi ha altres factors que
limiten o modifiquen el lliure moviment
de sorres a la costa, els principals son:
> La ocupació física de les
platges i cordons dunars per
edificacions, infraestructures
i altres elements urbans, que
fa augmentar el pendent de la
platja, fent més difícil i lenta la
recuperació natural del perfil.
> La retenció de sediments per
les estructures marítimes, com
dics, espigons i ports, que
produeixen acumulacions a un
costat i erosions a l’altre.
Retenció de sediments a Premià de Mar © Pere de Prada

11. dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
13La navegació
6. Estratègies o mecanismes de
resposta a l’erosió costanera
Davant la necessitat de protegir les zones urbanes, in-
fraestructures i serveis localitzats al litoral i amenaçats
per l’erosió costera, així com l’increment en l’ús recreatiu
de les platges existeixen diferents estratègies o meca-
nismes de resposta:
> El retrocés: desplaçar les instal·lacions i edifica-
cions terra endins. Deixant d’envair la primera
línia de platja.
> L’adaptació: consisteix en adaptar-se, fent
permeables les instal·lacions al pas de l’aigua i
la sorra.
> La defensa: col·locant barreres entre la costa i
les instal·lacions o vivendes.
El mecanisme de defensa és l’elecció freqüentment uti-
litzada per les costes urbanes en erosió.
El front costaner de Barcelona, és exemple de litoral
de platges urbanes amb problemes d’erosió i alhora
amb un important interès econòmic, turístic i social, on
hi ha múltiples infraestructures de protecció (dics, es-
pigons, esculleres).
7. El litoral i les platges de Barcelona
7.1. Evolució de la costa de Barcelona: la transformació del paisatge litoral
El litoral de Barcelona no sempre ha estat igual, les platges que actualment te la ciutat són el resultat d’una
sèrie d’actuacions sobre el litoral d’aquesta ciutat i la recuperació del seu front marítim. La història de Bar-
celona sempre ha estat íntimament lligada al mar. En el decurs dels segles, la seva línia de costa ha anat
variant com a resultat de la constant dinàmica entre el mar i la terra.
El litoral de Barcelona va anar evolucionant de forma natural fins que van arribar els primers assentaments
humans que amb el temps van començar a utilitzar la costa. Per trobar els primers canvis més significatius
que van transformar el paisatge del litoral d’aquesta zona cal remuntar-se al segle XV amb l’inici de la cons-
trucció del primer port que va tenir la ciutat. Paradòjicament, a l’actualitat els darrers canvis en la costa són
les obres de construcció de defenses per protegir les platges de la ciutat enfront l’erosió costanera. Entre
aquell moment i l’actualitat però s’han donat molts altres canvis:
Les primeres intervencions que modifiquen la línia de costa
L’inici de la construcció del port de Barcelona al segle XV va permetre la creació d’un nou barri tocant a mar:
la Barceloneta, fundat el 1753, sent aquí on es van assentar els pescadors i la gent que desenvolupava
oficis relacionats amb el mar. Durant aquesta època, les platges de la ciutat acollien les barques de pesca
que, a principis del segle XX, amb l’incorporació del motor, es van traslladar a port.
Detall d'una escullera a Vilanova i la Geltrú © Pere de Prada
Estratègies o mecanismes de resposta a l’erosió costanera

12. Observem el litoral
Dossier del professorat
14 La navegació
El paisatge industrialitzat i el barraquisme al litoral
Al segle XIX es van produir grans canvis amb les refor-
mes urbanístiques que es van donar, la inauguració de
la línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró (1848) i el
creixement demogràfic i industrial, el qual va generar un
paisatge litoral força humanitzat i degradat a la ciutat i a
la resta de la Regió. És en aquesta època però, i durant la
primera meitat del segle XX quan, tot i viure d’esquenes
al mar, es van desenvolupar noves iniciatives ciutadanes
per recuperar el litoral com a espai d’oci, de cultura i de
pràctica d’esport. Les noves corrents de pensament
van generar també l’afecció pel bany, donant lloc a la
construcció dels banys a la Barceloneta entre altres
llocs. Així, la nova moda de prendre banys de mar, les
curses de natació, les competicions nàutiques, entre
altres, van suposar la creació de nombrosos clubs de-
dicats a aquestes iniciatives.
A principis del s. XX, Barcelona va viure el fenómen
urbà del barraquisme que va durar fins als Jocs Olím-
pics del 1992. Aquest es va donar lligat a les onades
migratories de població que arribaven des de dife-
rents llocs d’Espanya, atrets per la gran oferta laboral
que hi havia en aquell moment a la ciutat i els seus
voltants. Les causes d’aquest fenomen van anar lligades al gran creixement de la població i el mal
estat dels habitatges.
Dels anys 40 als 60, van aparèixer diferents nuclis que,
tot i que físicament estaven separats de la ciutat, s’inte-
graven al teixit social, cultural i econòmic de Barcelona.
Entre aquests indrets es trobaven els assentaments que
es van desenvolupar al litoral de la ciutat: el Somorrostro
i el Camp de la Bota, tots dos espais formats per barra-
ques petites construïdes amb fusta, part d’obra i sostres
de cartró enquitranat, entre d’altres materials. Aquests
indrets no comptaven amb instal·lacions adequades
com ara clavegueram, aigua potable i, fins a mitjans dels
anys 60, no hi va arribar l’electricitat.
La recuperació del front marítim
A la dècada dels vuitanta la transformació del Port Vell
i de les platges va representar l’inici de la recuperació
de la façana marítima de Barcelona. El nomenament de
Barcelona com a ciutat olímpica va permetre la reorde-
nació urbanística del litoral que es va desenvolupar en
base a tres línies importants:
Industrial al litoral de Barcelona © Arxiu Nacional de Catalunya,
extretes del llibre de cara al mar
El somorrostro © La Vanguardia / TAF Helicopters, extretes
del llibre de cara al mar

13. 15La navegació
dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
> El sanejament i la consolidació del litoral
> L’aixecament de les línies ferroviàries costaneres
> La construcció de la ronda i el parc del Litoral
Més endavant la transformació urbana vinculada al Fòrum va permetre incorporar un nou tram de litoral situ-
at al marge dret del riu Besòs, fins aleshores ocupat per la Estació Depuradora d’aigües Residuals (EDAR)
i altres infraestructures. L’avançament de la línia de costa ha permès ara guanyar un nou espai de bany (la
platja de Llevant) que, juntament amb la platja situada a llevant del port, completa la regeneració de la línia
de costa de Barcelona.
D’aquesta manera des de la construcció de la Vila Olímpica fins a les intervencions amb motiu del Fòrum
de les Cultures del 2004, es va començar a dissenyar un nou front marítim en funció dels diferents usos
previstos, i a l’especificitat de l’estructura urbana en relació amb les exigències de l’entorn. Totes aquestes
intervencions però, han estat projectades seguint un mateix criteri: relacionar íntimament el litoral de llevant,
el seu mar i les seves platges, amb els barris veïns, i integrar-lo a la ciutat com un espai més d’ús públic, de
la manera més racional i sostenible possible.
La protecció del front marítim
Les darreres actuacions al front marítim de Barcelona estan directament vinculades amb la protecció del
front marítim. Es tracta del Pla d’estabilització de les platges, actualment en curs i iniciat al 2006.
El Pla d’estabilització de les platges de Barcelona té com a objectiu la protecció de la façana marítima de
la ciutat i evitar la pèrdua de sorra que es produeix cada any per efecte dels temporals de mar. El projecte
consisteix en el reforçament del front litoral per tal de garantir la conservació de la sorra de les platges, així
com la qualitat medi ambiental de l’aigua.
El projecte d’estabilització abasta els gai-
rebé 5km de costa del litoral barceloní.
L’objectiu és dur a terme les actuacions
necessàries que permetin assolir un sis-
tema efectiu d’estabilització del conjunt
de les platges de Barcelona, des de la
platja de la Barceloneta fins a la de la
Nova Mar Bella, prop de la desemboca-
dura del riu Besòs.
Concretament el projecte consisteix en
dos tipus d’actuacions de protecció:
> La reparació i el reforçament
dels trams finals dels espigons ja
existents.
> La creació d’estructures
submergides que permetin
frenar la pèrdua de sorra
Els treballs d’estabilització de la sorra preveuen també l’aportació de més de 700.000 m3 de sorra al llarg
del pla.
Regeneració a la platja de la Barceloneta © Consorci El Far

14. 16 La navegació
Observem el litoral
Dossier del professorat
7.2. Les platges de Barcelona a l’actualitat
Característiques del front litoral de Barcelona
El front marítim de Barcelona s’estén al llarg d’aproximadament 12km, dels quals casi 4km són platges. Hi ha
7 platges que es troben localitzades entre 3 ports, i una zona de bany, a més de presentar un parc d’esculls
artificials al fons marí, tal i com mostra el següent esquema.
Les platges es troben encaixades entre uns sortints construïts en la costa. Aquestes estructures són: diapa-
sons i espigons.
Els espigons retenen les sorres i els diapasons fan una doble funció, per una banda també de retenció del
sediment i per l’altre canalitzar la sortida de l’aigua de pluja i de clavegueram a mar.
La imatge que actualment ofereix el front de Barcelona és la pròpia d’un espai litoral fortament in-
tervingut i artificialitzat. La línia de costa esta fixada per un ampli passeig marítim, darrere del qual
Port Fòrum i vista aèria de les platges de Barcelona
© Pere de Prada
Detall dels diapasons a les platges de Barcelona a llevant del
Port Olimpic © Pere de Prada
Passeig marítim
Parc d'esculls artificials
Port Sector ponent Platja Port Platges de Nova Zoo Zona Zona
Autònom platja de Barceloneta Olímpic Icària, Bogatell, de banys Fòrum
St. Sebastià Nova Mar Bella i Fòrum
Llevant
Esquema de les platges de Barcelona

15. 17La navegació
dossier
Observem el litoral
Dossier del professorat
s’estén la ciutat. La ronda litoral es troba paral·lela a la costa i es semisubterrània en alguns trams.
Les platges de Barcelona són platges urbanes equipades i amb serveis, amb una gran afluència
d’usuaris durant tot l’any.
La gestió directa de les platges la realitza l’Ajuntament, encara que també intervenen l’administra-
ció local, como la regional i la central. La gestió de les platges és complexa per la quantitat d’agents
que hi intervenen, tant públics com privats, així com els més de 3 milions d’usuaris anuals amb els
que compten aquestes platges.
La sorra i l’erosió de les platges
La sorra d’aquestes platges es d’origen terrestre. És sorra de tamany heterogeni, fina i gruixuda. Cal
considerar que la sorra de la zona emergida correspon majoritàriament a sorres aportades a través
de diverses regeneracions, a causa dels problemes d’erosió que presenten aquestes platges. L’ero-
sió es produïda per la pèrdua de sediment que es arrossegat pel transport longitudinal cap a ponent,
bordejant els espigons i diapasons.
D’aquesta manera davant temporals de certa magnitud, les variacions d’amplada de platja seca i el
desplaçament de sorra d’un costat a l’altre de la platja (basculament) son més notables, pertorbant
seriosament l’aspecte de la platja i el seu ús, a més de produir-se danys al passeig marítim i als espi-
gons de protecció dels desaigües d’aigües pluvials. Periòdicament alguns trams d’aquestes platges
són objecte de regeneracions de sorra.
Efectes d’un temporal a la platja de la Barceloneta © Consorci El Far.

16. 18 La navegació
Observem el litoral
Dossier del professorat
El medi biòtic de les platges
Al tractar-se d’unes platges urbanes, intervingudes per operacions de regeneració artificial de sorra,
per operacions de neteja i de manteniment i urbanitzades completament a la part posterior de la plat-
ja seca, no fan possible trobar la flora i fauna pròpies d’aquests espais en el seu estat natural en la
seva part emergida. Tanmateix es poden observar certes especies d’aus marines, com el corb marí
o les gavines. Al fons marí, concretament als fons tous presenta un cert nivell de biodiversitat pel que
fa a macrofauna, com bivalves i d’altres espècies, tot i que hi ha àrees concretes on aquesta fauna es
molt poc abundant. El fons rocós és més divers, en quantitat i varietat d’espècies, que el sedimentari.
Les parets de pedra i de formigó dels dics del port, els dics, espigons i esculleres afavoreixen l’exis-
tència d’organismes en funció de la profunditat, llum i hidrodinamisme entre altres factors. Els esculls
artificials, que cobreixen una extensió de 10km2, també concentren diversitat d’organismes. Entre els
organismes associats a aquest litoral es troben diferents tipus d’algues, així com diferents espècies
de cnidaris, anèl·lids i mol·luscs. Els crustacis son abundants en aquest front costaner, como també
els equinoderms i els ascidiacis. Entre la fauna aquàtica destaquen diferents especies de peixos
bentònics i pelàgics, i entre els mamífers ocasionalment s’han observat dofins.
Equipaments i serveis
Les platges ofereixen una gran
quantitat d’equipaments i serveis.
En temporada alta (estiu) l’oferta de
serveis es més amplia i en tempo-
rada baixa (hivern) es mantenen no-
més certs serveis.
A més aquestes platges compten
amb diferents equipaments i serveis
vinculats a la gestió de les platges,
la qualitat ambiental i la neteja (ai-
gua, sorra, gestió de residus i man-
teniment de serveis), la mobilitat i
accessibilitat, la seguretat i la vigi-
lància, el salvament i socorrisme, la
informació i comunicació (promotors
cívics i el centre de la platja), les acti-
vitats esportives i de restauració, les
activitats vinculades al bany (dutxes,
para-sols, gandules) i a l’aigua, així
com altres equipaments (passarel·
les, bancs, lavabos públics).
La ocupació de les platges i els usuaris
Els mesos de major afluència son els mesos d’estiu, sobre tot juliol, i els caps de setmana. Segons
enquestes realitzades per l’ajuntament els usuaris solen anar a platja un cop a la setmana i estan
allà unes 3 hores i mitja. Es tracta de visitants que son principalment de Barcelona i la seva Regió
Metropolitana.
Detall d’equipaments a les platges de Barcelona © Consorci El Far.