1. VAIXELLS DE GUERRA PER EXCEL·LÈNCIA
Els vaixells de la família de la galera foren les naus de guerra més importants del Mediterrani des de
l’època grega fins al segle XVIII, destinades tant al COMBAT com al reconeixement i la
VIGILÀNCIA de les costes.
Una galera era un veler longilini i estret, molt baix de borda, especialment concebut per a enfrontaments
bèl·lics pròxims a les costes. Es propulsava a VELA en alta mar quan l’objectiu era desplaçar-se, i
a REM en les maniobres, els atacs i quan la manca de vent ho obligava.
Les característiques bàsiques de les galeres eren:
Una bona MANIOBRAVILITAT que era donada per la propulsió a rem, fet que a la
vegada oferia l’avantatge de poder navegar amb independència del vent.
Una gran VELOCITAT aconseguida no només gràcies a l’ús de les veles, sinó també pel
seu perfil de línies afinades, destinades a tallar l’aigua.
Eren embarcacions d’ESTIU,
que navegaven generalment de
maig a octubre, mentre que a
l’hivern es retiraven a les
drassanes on tenien cura de la
seva conservació fins a la
temporada següent.

2. LA GALERA EN COMBAT
La forma d’atac era l’ABORDATGE, per la qual cosa primer calia
acostar la pròpia nau a l’enemiga fins tocar-la i poder-la, així, assaltar.
Els encarregats de realitzar l’atac eren els SOLDATS que començaven
a agredir l’enemic des de lluny amb totes aquelles armes que poguessin
ferir-lo a distància: trets d’arcabús, fletxes, etc.
La galera confiava en la seva velocitat per atacar els vaixells enemics i
acostar -se al màxim a l’embarcació enemiga, moment en què els soldats
saltaven d’una nau a l’altre des de l’esperó, l’arrumbada i els costats,
per batre’s en un DUEL cos a cos fins que un dels dos bàndols era
vençut.

3. GALEASSES
La galeassa era una galera de GRANS DIMENSIONS, amb
bordes més altes, molt pesades i molt més lentes que les galeres, fins
el punt que, tot i utilitzar entre cinc o sis galiots per rem, havien de ser
remolcades. A més dels rems, disposaven d’una arboradura de tres pals,
alternant veles quadres i llatines. El que diferenciava les galeres de les
galeasses, a part de la seva mida, era una coberta col·locada sobre els
remers i ARTILLADA amb un gran nombre de canons, que les
convertia en veritables bateries flotants.
GALIOTES
La galiota era una galera menor, que portava entre 16 i 20 bancs d’un
sol remer cada un. Anava equipada amb petits canons, però no duia
arrumbada, la construcció que s’aixecava a la proa de les galeres i en
protegia els canons. Es caracteritzava pel seu bon funcionament i s’utilitzava
per al transport, però també era molt comú entre els CORSARIS
turcs, per la seva gran capacitat de maniobra i velocitat.
ALTRES EMBARCACIONS
A més de galeasses i galiotes, la família de vaixells de la galera es
completava amb FUSTES, BERGANTINS i FRAGATES,
embarcacions de menors dimensions però d’estructura similar, que es
dedicaven a missions de reconeixement, comunicació…

4. LA TRIPULACIÓ D’UNA GALERA
Els integrants de la tripulació d’una galera es dividien, segons les seves funcions, en GENT DE
CAP, és a dir, els tripulants dedicats a la navegació i a les maniobres del vaixell, i GENT DE
REM o xurma, és a dir, els que es dedicaven a impulsar el vaixell amb la força dels seus braços, a
més de soldats o gent de guerra.
Gent de cap
Patró: Màxim responsable de la nau.
Pilot: Responsable de la navegació en concret, s’embarcava només en navegacions de gran
importància.
Còmit: Responsable de la voga, marcava el ritme i s’encarregava de la xurma. El còmit portava
un fuet o tralla amb el que obligava la xurma a augmentar el ritme de la boga.
Mariners: Duien a terme les tasques relacionades amb les veles, el timó, la vigia...
Agutzil: Responsable dels càstigs i de l’estat del personal.
Capellà: Responsable de les activitats religioses i de la salut moral.
Metge: Només embarcava en les naus reials o capitanes.
Barber: Quan no hi havia metge adoptava les seves responsabilitats.
Mestrances: Responsables de la conservació del buc.
Gent de rem o xurma
Bones boies: homes
lliures contractats per
remar a bord de les
galeres.
Forçats o galiots:
condemnats a complir
aquesta funció.
Esclaus: sovint
musulmans o cristians
presos en batalles.
Gent de guerra
Oficials i soldats. En
ser vaixells de guerra,
portaven una tripulació
de soldats, encarregats
de batre’s amb els
enemics.

5. Galeres a l’obra de Cervantes
En la batalla
En la batalla
(…) con todo esto, viendo que tiene delante de sí tantos ministros de la muerte que le amenazan cuantos cañones
de artillería se asestan de la parte contraria, que no distan de su cuerpo una lanza, y viendo que al primer descuido
de los pies iría a visitar los profundos senos de Neptuno; y, con todo esto, con intrépido corazón, llevado de la honra
que le incita, se pone a ser blanco de tanta arcabucería, y procura pasar por tan estrecho paso al bajel contrario.
y lo que más es de admirar: que apenas uno ha caído donde no se podrá levantar hasta la fin del mundo, cuando
otro ocupa su mesmo lugar; y si éste también cae en el mar, que como a enemigo le aguarda, otro y otro le sucede,
sin dar tiempo al tiempo de sus muertes: valentía y atrevimiento el mayor que se puede hallar en todos los trances
de la guerra. Bien hayan aquellos benditos siglos que carecieron de la espantable furia de aquestos endemoniados
instrumentos de la artillería, a cuyo inventor tengo para mí que en el infierno se le está dando el premio de su diabólica
invención.
Cap. 39 de la primera part del Quixot, dins de l’anomenat «Discurso de las armas y las letras»
En el comerç
En el comercio
Y, asimismo, temíamos encontrar por aquel paraje [Sargel] alguna galeota de las que de ordinario vienen con mercancía
de Tetuán, aunque cada uno por sí, y todos juntos, presumíamos de que, si se encontraba galeota de mercancía,
como no fuese de las que andan en corso, que no sólo no nos perderíamos, mas que tomaríamos bajel donde con
más seguridad pudiésemos acabar nuestro viaje.
Cap. 41 de la primera part del Quixot
Arribada al port
Llegada a puerto
«Habíase hallado en la galeota una caja llena de banderetas y flámulas de diversas colores de sedas, con las cuales
hizo Ricardo adornar la galeota.
Poco después de amanecer sería, cuando se hallaron a menos de una legua de la ciudad, y, bogando a cuarteles,
y alzando de cuando en cuando alegres voces y gritos, se iban llegando al puerto, en el cual en un instante pareció
infinita gente del pueblo; que, habiendo visto cómo aquel bien adornado bajel tan de espacio se llegaba a tierra, no
quedó gente en toda la ciudad que dejase de salir a la marina».
Embarcament dels protagonistes a les galeres de Nàpols
Embarque de los protagonistas en las galeras de Nápoles
«Allí se embarcaron en cuatro galeras de Nápoles, y allí notó también Tomás Rodaja la estraña vida de aquellas
marítimas casas, adonde lo más del tiempo maltratan las chinches, roban los forzados, enfadan los marineros, destruyen
los ratones y fatigan las mareas. Pusiéronle temor las grandes borrascas y tormentas, especialmente en el golfo de
León, que tuvieron dos; que la una los echó en Córcega y la otra los volvió a Tolón, en Francia»
Novela ejemplar El Licenciado vidriera