Com funciona el port

L'activitat comercial i marítima
Comfunciona
elPort
Dossier del professorat | batxillerat
dossier

Dossier del professorat | batxillerat
imprés en paper reciclat
Text: Marta Lacruz
Actualització: Cristina Puig i Ana Vico
Assessorament: Port de Barcelona
Disseny: Eva Rafecas
Imatge portada: Port de Barcelona
Revisió 2016
Comfunciona
elPort

1L’activitat comercial i marítima
dossier
Com funciona el Port
Dossier del professorat | Batxillerat
Presentació de l’activitat
El Port de Barcelona ocupa un vast espai en el si de la ciutat, on té lloc una incessant activitat en
evolució constant i dinàmica per adaptar-se a les necessitats comercials i industrials del país.
El seu abast s’estén, ja fora del context topogrà-
fic, en una xarxa difosa on es concreten multitud
d’activitats que afecten molts aspectes de la nos-
tra vida quotidiana. És a través seu que ens arriba
el gas natural, la fruita o el cafè d’altres països que
consumim a casa, també gràcies a ell, els vins,
les televisions o els vehicles fabricats aqui, per
exemple, poden arribar a altres mercats.
Totes aquestes activitats només són possibles a
través d’un complicat engranatge i en perfecta
coordinació entre els diferents operadors de l’en-
torn portuari que intervenen en el transport de
mercaderies, en la logística, en la seguretat i el
tràfic marítims.
És, per tant, recomanable per entendre una so-
cietat moderna com ara la nostra, saber quines
funcions té i com s’organitza l’activitat comercial
al Port de Barcelona. Aquest és, justament, l’ob-
jectiu d’aquesta activitat.
Objectius
Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer una part important i desconeguda de la ciutat;
comprendre alguns dels elements que componen un sistema humà: les xarxes de comunicacions, les
activitats econòmiques, els sistemes de transport de mercaderies i la seva funció; reconèixer la finali-
tat, les funcions del Port i la seva influència en l’economia de la ciutat i del país i el paper dels ports i
el comerç marítim en la globalització de l’economia: els ports son les portes al món; reconèixer els
vaixells, les terminals i els operadors portuaris; conèixer les noves tecnologies; i el futur del Port: l’am-
pliació i el Port en xarxa.
> Referits a procediments: afany de saber, d’interrogar-se, de comprendre i d’investigar la realitat que
ens envolta; entendre la funció d’un port, les dificultats de la ciutat per posseir-ne un i la seva evolució;
comprendre com l’evolució de les tecnologies i les necessitats de la societat transformen el paisatge
i les activitats humanes; observació directa i interpretació d’un mapa temàtic; comprensió d’esquemes
i identificació i utilització de símbols.
> Referits a actituds i valors: valorar aquelles visions que ens ajuden al progrés; esperit crític davant
d’informacions i opinions; sensibilització en vers un consum responsable; presa de consciència de la
necessitat d’estalvi dels productes que incideixen en la degradació del medi ambient.

Dossier del professorat
2 L’activitat comercial i marítima
Estructura de l’activitat
L’activitat s’estructura en dues parts:
Audiovisual: la primera part, a escollir entre dues opcions, es desenvolupa a l’aula i té una durada
d’una hora. Es fa una introducció on es reflexiona sobre la necessitat de molts productes per la nostra
vida quotidiana que sovint provenen de llocs molt allunyats, quins són els avantatges i inconvenients
dels diferents mitjans de transport per fer-nos-els arribar i es fa èmfasi en l’esquema general del Port
i la seva zonació.
> Opció A: es contextualitza el Port de Barcelona a nivell mundial, europeu i espanyol i es fa
una anàlisi del tràfic de mercaderies en funció de la seva tipologia.
> Opció B: s’analitza el model de gestió del Port i s’observa quin és el procés que segueixen
les mercaderies quan arriben al Port, quins tipus de vaixells hi feinegen i com és la logística
de les operacions portuàries; quins operadors portuaris li cal contactar a un importador o a
un exportador per intercanviar mercaderies amb països estrangers; com interactuen i qui-
nes són les funcions dels membres de la comunitat portuària que intervenen en cada pro-
cés.
Visita al Port comercial: seguidament, s’inicia un recorregut d’una hora pel recinte portuari a bord d’una
embarcació tradicional de vela llatina. S’explica sobre el terreny quines mercaderies es carreguen i es
descarreguen a cadascuna de les terminals i quins mètodes se segueixen per fer-ho. Es veuen també
els diferents tipus de vaixells especialitzats segons cada tipus de mercaderia. S’aprofiten les operacions
que es desenvolupen al Port en aquell moment per a comentar els processos ja vistos a l’aula.
En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:
> Que descobreixin la importància del Port de Barcelona i la seva ubicació geogràfica.
> Que reconeguin quina influència té en la vida quotidiana i en l’activitat del país.
> Que reconeguin que l’especialització de les mercaderies requereix també una especialitza-
ció del transport i dels vaixells.
> Que entenguin l’evolució del tràfic de mercaderies segons diferents paràmetres.
> Que coneguin els diferents operadors portuaris que intervenen en el tràfic de mercaderies.
> Que reconeguin per quines vies de transport marítimes i terrestres arriben els productes
d’ús quotidià, i com els autòctons es distribueixen a ultramar.
> Que coneguin les obres d’ampliació del Port i que representen pel desenvolupament eco-
nòmic del país.

dossier
1. Introducció
2. Funcions del Port comercial
2.1. Tràfic marítim
2.2 Tràfic terrestre
2.3. Mercaderies que es transporten
2.4. Importància econòmica
2.5. La gestió del Port
3. Activitats al Port de Barcelona.
3.1. Vaixells
3.2. Terminals
3.3. Coordinació de moviment de vaixells
3.4. Operadors portuaris
4. Innovació, tecnologia i serveis
4.1. Pla de Qualitat
4.2. Portic
4.3. ZAL
4.4. Port en xarxa
5. L’ampliació del Port de Barcelona
5.1 Respecte ambiental
5.2 Bocana Nord
5.3 Passatgers
6. Glossari

1. Introducció
Ja des d’antic, un Port ha estat molt important des del punt de vista econòmic per la ciutat que el
posseeix. A l’època dels grecs i dels romans, el comerç marítim tenia prou importància com activitat
econòmica i permetia l’intercanvi de productes i matèries primeres entre diferents pobles.
Actualment, el transport marítim de mercaderies es realitza en una situació molt competitiva de temps
i costs, el que permet portar les materies primeres y les manufactures d’un continent a l’altre i en grans
quantitats, de fet, al voltant nostre, tenim tota una sèrie d’objectes indispensables per a la nostra vida
quotidiana que molts provenen de països llunyans, on la seva fabricació és més econòmica. Així, per
exemple, la majoria de productes electrònics que fem servir han estat fabricats al Sud Est Asiàtic o la
farina per fer la pasta prové de Sud Amèrica.
En aquesta activitat ens centrarem però, en la importància que té el Port comercial per a una ciutat
com ara Barcelona, quin és el seu abast actual i les operacions que s’hi realitzen quant al tràfic de
mercaderies, tenint en compte la seva evolució. També coneixerem les obres d’ampliació del Port i
l’esforç que realitza per tal d’adaptar-se, d’acord amb el desenvolupament de les noves tecnologies,
en un món en evolució constant.
2. Funcions del port comercial
La funció bàsica dels ports és donar servei a la ciutat, país o regió on estàn ubicats. Els ports són la
base pel desenvolupament econòmic d’una regió i, per tant, pel benestar de la societat. Els ports són
avui la porta al món per a les mercaderies, de la mateixa manera que els aeroports ho són per a les
persones. La vida tal i com la coneixem avui no podria donar-se sense els ports. Els ports són els
nusos principals de les xarxes de transport internacional. Un mal funcionament d’un port significa la
no recepció o el retard en el subministrament de productes fonamentals o bé el seu encariment inne-
cessari.
2.1. Tràfic marítim
El tràfic marítim és avui dia, més que mai, clau en el transport de mercaderies. Tot i que en una prime-
ra aproximació pugui considerar-se que el transport per mar és més lent que per altres mitjans, quan
es tenen en compte la gran capacitat que tenen els vaixells actuals, la poca tripulació que pot gover-
nar un vaixell gràcies a les noves tecnologies, i els baixos costs del transport marítim, pot entendre’s
com encara és la forma de transport més rendible per a grans distàncies. Així, tot i que, per exemple,
en avió el transport és més ràpid, la quantitat que pot transportar i el cost que això comporta, fan
impensable el comerç generalitzat per aquesta via, quedant reservat pels casos de mercaderies va-
luoses o urgents.
A través del Port, l’àrea de Barcelona importa alguns productes absolutament necessaris per la seva
activitat industrial (gas natural, fuel, gasolina, etc.) i realitza una important exportació d’altres produc-
tes (potasses, ciment, etc.). Per fer-ho, amarren al Port més de 9.000 vaixells cada any, que carre-
guen i descarreguen més de 50 milions de tones l’any, és a dir, 150.000 tones al dia. Per donar una
idea de la magnitud d’aquest tràfic, només cal considerar que en la suma de les seves eslores arriba
als 1.432 quilòmetres, és a dir, si els col·loquéssim un darrere l’altre arribarien de Barcelona a
Brussel·les.

> Tràfic interior: El tràfic interior o de cabotatge s’utilitza per intercanviar mercaderies entre ports del
mateix estat. En el següent gràfic es poden veure representades les quantitats de mercaderies (en
milers de tones). S’observa clarament com el Port té una funció de subministrador pel que fa a tràfic
de cabotatge, sobretot per abastir les Illes Balears i les Illes Canàries.
Tràfic (Milers de tones)
> Tràfic exterior: Barcelona està connectada amb més de 400 ports d’arreu del món. Aquest tràfic
representa 116 línies, servides per 184 operadors, que hi fan escala regularment. En la il·lustració de
la pàgina següent poden veure’s aquestes línies agrupades en les principals rutes que segueixen els
vaixells.
Com pot observar-se, hi ha dos eixos principals de navegació. Un a través de la Mediterrània, que
enllaça Barcelona amb la resta de ports mediterranis, a través del Canal de Suez, amb el mar Aràbic,
l’Índic, Austràlia i Nova Zelanda, Japó i el Sud-Est Asiàtic i l’Àfrica Oriental. El segon eix, enllaça la
ciutat comtal, a través de l’estret de Gibraltar, amb Amèrica, l’Àfrica Occidental i els països europeus
atlàntics.
Aquest tràfic suposa un volum molt gran de mercaderies. En el següent gràfic queda reflectit el volum
de mercaderies (en milers de tones) en règim de tràfic internacional, segons les rutes marítimes prin-
cipals:
Àrees geogràfiques (Milers de tones)
dossier
Font: Estadítiques de tràfic del Port de Barcelona, 2008.
Font: Estadítiques de tràfic del Port de Barcelona, 2008.
interior
8.071
exterior
4.610
8.794.171
3.343.871
4.759.933
1.965.111
1.167.008
4.217.978
5.219.625
1.686.080
319.709
4.610.847
306.978
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
500
0
42.473
10.000.000
9.000.000
8.000.000
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
A B C D E F G H I J H L

* inclou importacions/exportacions
Tràfic exterior*
A.ÀfricadelNordG.MediterràniaOriental,MarNegre,
B.EuropaMediterràniaMarRoigiPr`ximOrient
C.Nord-americaiGolfdeMèxicH.JapóiExtremOrient
D.Centreamèrica,Sud-amèricaiCaribI.Sud-estAsiàtic
E.EuropaAtlànticaJ.ÀfricaOrientaliíndic
F.OrientMitjàk.ÀfricaOccidental
L.Austràlia,NovaZelandaiIllesdelPacífic
>1.5000.000Tm
1.000.000Tm-1.500.000Tm
<1.000.000Tm

dossier
Tal com es pot apreciar, Barcelona actua aquí, al contrari del que passava amb el tràfic de cabotatge,
com a port receptor de mercaderies. Tot i que el volum de mercaderies importades ultrapassa en molt
la quantitat de mercaderies exportades, cal tenir en compte que s’està considerant el seu volum, no
el valor econòmic que aquestes representen, i que en gran part de les mercaderies importades són
matèries primeres no elaborades (veure l’apartat 3.3).
En aquest context, segons dades del 2008 de l’Autoritat Portuària de Barcelona, el tràfic exterior del
Port de Barcelona arriba als 19,7 milions de tones. La distribució d’aquest tràfic al rerepaís queda
força concentrada en els mercats més propers, Catalunya i preferentment la província de Barcelona.
En el comerç de càrrega general, aquest rerepaís s’estén cap als mercats del Nord-Est interior i
Madrid. Aquesta característica de concentració de tràfic en el mercat més proper es pot explicar pel
fet que Catalunya compta amb un grau d’obertura a l’exterior dels més importants en el conjunt del
comerç d’Espanya. El potencial comercial de la regió es pot considerar, per tant, com un dels princi-
pals motors econòmics del Port de Barcelona.
Pel conjunt del comerç marítim d’Espanya, la quota de mercat del Port és del 23%, la més elevada
dels ports de l’estat, per regions, la presència del Port de Barcelona a Catalunya queda palesa pel fet
que acapara el 77% del comerç exterior marítim català.
El Port de Barcelona és un port especialitzat en mercaderia d’alt valor. El nivell de serveis del Port pot
arribar a ser més decisiu a l’hora d’encaminar productes d’alt valor que no pas el radi geogràfic que
els separa del Port. La competitivitat en el trajecte terrestre i la gamma de serveis prestats al Port,
poden ser factors clau per guanyar més profunditat en el rerepaís.
2.2. Tràfic terrestre
La tendència actual a la concentració de
ports i de centres de distribució –vaixells
cada vegada més grans i amb menys ports
d’escala, suposa la necessitat de bones
infraestructures terrestres que permetin la
ràpida distribució de mercaderies en la seva
zona d’influència. En el cas de Barcelona,
l’abast del Port no es limita a la ciutat i a
Catalunya, sinó que actua com a porta sud
d’Europa per al tràfic de mercaderies. Per
fer-ho, fa falta una bona coordinació entre
els diferents canals de distribució de merca-
deries, un cop arriben al Port, i una homoge-
neïtzació de la càrrega en contenidors que
puguin ser transportats fàcilment per dife-
rents mitjans de transport sense que calgui
descontenitzar-los. En aquest sentit, el
mateix contenidor pot ser traslladat directa-
ment del vaixell a un camió, al tren o a un avió. Alhora, per tal d’agilitar el procés i la seguretat de la
mercaderia, hi ha dins el Port, a la ZAL, una completa oferta d’empreses dedicades a operacions
logístiques dotades amb els últims avenços tecnològics.
Connexions ferroviàries actuals i futures del Port.
© Autoritat Portuària de Barcelona

Dins el mateix Port, una via de circumval·lació de 13 quilòmetres de longitud connecta els diferents
molls i zones d’emmagatzematge al llarg del seu contorn i des del moll de Ponent fins al moll de
l’Energia. Tots els molls disposen d’accés ferroviari, ja sigui RENFE o Ferrocarrils de la Generalitat.
Més enllà dels seus límits, el Port està ben
connectat gràcies a un nus d’infrastructures
per al transport terrestre. Es tracta d’una
xarxa ferroviària i d’autopistes que acosten
el Port al seu hinterland. RENFE connecta
Barcelona amb diferents destinacions a l’in-
terior d’Espanya (en ambdós sentits): con-
tenidors de càrrega general no contenerit-
zada, granels sòlids i productes químics.
Els Ferrocarrils de la Generalitat transporten
les potasses que s’embarquen a Barcelona.
També hi ha un servei regular entre el Port i
Liò (França).
El medi de transport utilitzat per l’entrada o
sortida de la zona de servei del Port és el
ferrocarril en el 5% dels casos, la carretera
en el 79%, i la canonada (gas, benzines,
productes químics, etc.) en el 17% restant.
2.3 Mercaderies que es transporten
La naturalesa de les mercaderies que es
transporten al Port de Barcelona varia àmpli-
ament segons que es considerin les impor-
tacions o exportacions. A continuació, s’es-
menten de quin tipus de mercaderies es
tracta tenint en compte les importacions i les
exportacions.
Accessos viaris al Port.
Vista aèria de la Terminal de Contenidors del Port de Barcelona.

> Importacions: En el següent gràfic pot veure’s el volum de mercaderies que arriben a Barcelona per
via marítima. Com es pot observar, la partida quantitativament més important correspon a la merca-
deria de naturalesa energètica, sobretot provinent del Nord d’Àfrica. La segona en importància és la
dels productes agroramaders i alimentaris, sobretot degut a la importació de faves i farina de soja, i
altres cereals.
Importacions (Milers de tones)
> Exportacions: El següent gràfic representa les quantitats de mercaderies carregades al Port de
Barcelona en milers de tones, ja sigui en règim de cabotatge o amb destinació a altres països. En
aquest cas es pot veure que de Barcelona s’exporta sobretot maquinària, paper i pasta de paper,
productes agroramaders i alimentaris.
Exportacions (Milers de tones)
Per saber-ne més:
www.portdebarcelona.es/ca/APB
dossier
Agro-ramader i alimentari 5.216
faves i farines de soja,
cereals i farina de cereals,
olis i greixos, tabac, cafè, cacau i
espècies, fruies, hortalisses i lle-
gums, vins, begudes alcohols
i derivatsTransports Especials 5.165
automòbils i peces,
tara plataforma, camió,
càrrega ro-ro, tara de contenidors
de trànsit
Químic 2.207
Altres 5.105
maquinària i aparells,
paper i pasta de paper,
sal comuna, fustes i suro
Energètic 9.987
gas natural, gas-oil
fuel oil, gasolina
carbons i coc de petroli,
gasos energètics del petroli,
petroli cru,
altres productes petròliers
Adobs 46
fosfats, potass-
es
Siderúrgic 1.300
ferro, mineral de ferro
Material de construcció 980
ciment, clínquer, asfalt
Metal·lúrgic 754
pirites, altres minerals,
altres productes, metal:lúrgics
Agro-ramader i alimentari
2.113.946
faves i farines de soja, cereals i
farina de cereals, olis i greixos,
tabac, cafè, cacau i espècies,
fruies, hortalisses i llegums, vins,
begudes alcohols i derivats
Transports Especials 3.927.957
automòbils i peces,
tara plataforma, camió,
càrrega ro-ro, tara de contenidors
de trànsit
Altres 3.995.693
maquinària i aparells,
paper i pasta de paper,
sal comuna, fustes i suro
Material de construcció
579.243
ciment
Químic 2.168.108
Siderúrgic 609.439.243
ferralla de ferro
Energètic 4.778.912
gas-oil,
gasos energètics
del petroli
Adobs 892.383
potasses
Metàl·lúrgic 599.912

3.4. Importància econòmica
El Port de Barcelona té una incidència directa sobre l’economia d’una regió on viuen més de 21 milions
de persones. Gràcies a l’existència del Port, es reben les mercaderies necessàries per a la indústria i
la població i, a través seu, els productes destinats a l’exportació poden arribar a altres mercats.
La zona d’influència comprèn no tan sols la zona industrial de l’àrea metropolitana directament abastida
pel Port, sinó que s’estén fins més enllà del nostre país. És precisament gràcies a la consolidació de
les rutes entre països meridionals de la Mediterrània i la Comunitat Europea, que el Port de Barcelona
actua com a porta del sud d’Europa.
És difícil determinar quina traducció econòmica tenen els volums de tràfic exposats fins ara, ja que les
estadístiques són parcials, però ens ajudarà a copsar el seu abast, si considerem que les mercaderi-
es que s’han transportat a través del Port de Barcelona representen el 22% del comerç marítim cata-
là. De la mateixa manera, l’activitat del Port genera l’1,2% del producte interior brut català.
Pel que fa els principals ports(1) competidors, el Port de Barcelona es troba entre els 50 primers ports
del món quant a moviment de contenidors. Els més importants es troben situats al Sud-Est Asiàtic:
Singapur amb 27,9 milions de teus(2) i Shangai amb 26,1 milions de teus. Els ports europeus es troben
a molta distància, amb Rotterdam (10,7 milions de teus) i Hamburg (9,8 mil de teus) a la capçalera.
Aquests dos últims, clarament millor situats que Barcelona degut a la seva proximitat amb el centre
econòmic de la UE i la seva especialització. Respecte els ports de la zona Mediterrània, situats tots a
la mateixa àrea (Barcelona, València, Gènova i Marsella) es troben en competència directa per tal
d’atraure les connexions i els fluxos de tràfic que hi ha amb l’Extrem Orient i Sud Amèrica.
A Espanya, els ports de València i Barcelona (amb 3 i 2,6 milions de teus respectivament), es disputen
la segona posició després d’Algecires (3,4 milions de teus).
(1) Font: Revista Puertos nº148, juliol-desembre 2008. Les dades corresponen a l’any 2007.
(2) Teu: Unitat de mesura d’un contenidor. 1 teu =1 contenidor de 20 peus.
Per saber-ne més:
www.puertos.es
2.5. La gestió del Port
El model portuari espanyol es troba regulat per la Llei 48/2003, on es distingeix entre els ports de titu-
laritat autonòmica, bàsicament els ports pesquers, esportius i de refugi, i els ports de titularitat estatal,
es a dir, els qualificats com d’interès general, com ara el de Barcelona. Per tal d’obtenir aquesta con-
sideració, un port ha de complir les següents característiques.
> Ha d’efectuar activitats comercials marítimes internacionals.
> Ha de servir a indústries d’importància estratègica per a l’economia del pais.
> El volum anual i les característiques de les seves activitats ha de ser prou rellevants o res-
pondre a necessitats essencials de l’activitat econòmica general de l’estat.
> Les seves condicions tècniques o geogràfiques han de ser essencials per la seguretat del
tràfic marítim.

El Port de Barcelona doncs, forma part del sistema portuari espanyol, gestionat per l‘ens públic
Puertos del Estado, organisme que depèn directament del Ministeri de Foment. Això vol dir que l’espai
físic on es troba localitzat el Port pertany a l’estat, el qual cedeix la gestió a l’Autoritat Portuària de
Barcelona. Aquesta institució és el gestor de les infraestructures i sòl portuari que regula la utilització
d’aquest espai públic i la seva activitat amb criteris empresarials; mentre que els serveis són donats,
fonamentalment, per operadors privats en règim de concessió.
Així doncs, l’organigrama de l’Autoritat Portuària està format per la figura d’un President, nomenat per
la Generalitat, amb el vist i plau de l’Estat, i un Consell d’Administració format per representants de les
diferents administracions implicades: els ajutaments on hi ha el Port -Barcelona i el Prat-, l’Estat i la
Generalitat de Catalunya, representants dels operadors i clients del Port, com les Associacions d’Em-
preses Estibadores i d’Agents Consignataris de Vaixells, la Cambra de Comerç i el sindicats.
L’Autoritat Portuària de Barcelona és l’encarregada de dissenyar, finançar i executar les obres d’am-
pliació i les infraestructures necessàries pel Port i vetlla perquè totes les empreses que formen la
Comunitat Portuària de Barcelona tinguin un funcionament coordinat, eficient, competitiu i sostenible,
endegant iniciatives com el Pla Estratègic, les Missions Comercials, etc.
Per saber-ne més:
www.portdebarcelona.es
3. Activitats al Port de Barcelona
L’activitat principal de qualsevol port pot resumir-se en la recepció i l’enviament de mercaderies tant
per mar com per terra. Un port modern ha de fer front a la creixent tendència a l’especialització dels
vaixells per adaptar-se a la càrrega que transporten. Això implica la rapidesa i mecanització de la
xarxa de comunicacions que connecta el port amb la zona que el nodreix i a la qual abasteix. En
aquest apartat veurem com s’estructura la logística de les operacions portuàries pel que fa al tràfic
marítim (pel tràfic terrestre veure el punt 3.2.).
3.1. Vaixells
Els vaixells moderns estan especialitzats pel tipus de mercaderies que transporten. Així, hi ha granelers
que transporten granels sòlids; petrolers i gasers per a productes inflamables; portacontenidors per a
dossier
Font: Estadístiques del 2008, Autoritat Portuària de Barcelona.
Car-carrier
Càrrega (LO-LO)
Frigorífics
Granelers
Passatge
Portacontenidors
Petroliers
Ro-ro
Transbordadors
Tancs
590
704
27
190
892
2.393 2.393
3.257
944
10
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0

contenidors, etc. Tot això facilita molt les operacions de càrrega i descàrrega, ja que, per exemple, en
els granelers poden introduir-se les mànegues per aspirar el granel directament a la bodega, en els
ro-ro (abreviació de la paraula anglesa roll on-roll off) el tràfic rodat pot accedir directament al seu
interior a través de rampes, etc. En el següent gràfic es pot veure la quantitat de vaixells que arriben
al Port de Barcelona segons el tipus.
3.2. Terminals
De la mateixa manera que els vaixells estan especialitzats segons el tipus de mercaderies que trans-
porten, el Port de Barcelona té terminals especialitzades per a rebre-les o enviar-les. Aquestes termi-
nals són operatives les 24 hores, 365 dies l’any.
> Terminals de contenidors: aquestes terminals estan especialitzades en la manipulació i
l’emmagatzematge de contenidors. N’hi ha dues dedicades al tràfic internacional, als molls
Sud i Príncep d’Espanya i les altres són polivalents i dedicades als contenidors en règim
de cabotatge.
> Terminal de fruita i peribles: la terminal de productes peribles disposa d’un túnel de con-
gelació i està homologada per a l’emmagatzematge intracomunitari. En la de fruita hi ha un
frigorífic amb tres cambres de temperatura independent d’uns 6.000 m2 que disposa, a
més, d’una zona de classificació i control de mercaderies i de tres molls de càrrega que
possibiliten la sortida de fins a 150 camions diaris. Està situada al moll Ponent.
> Terminals de granels sòlids: situades als molls del Contradic, Adossat i Álvarez de la Campa,
s’hi manipulen tota mena de granels sòlids com el ciment, gra, melassa, potassa i fava de
soja. En aquesta última hi ha, a més, indústries per a la producció de farines i oli cru.
> Terminal de granels líquids: al moll de l’Energia es descarreguen productes líquids, olis,
gas i un important moviment de productes refinats al pantalà de petroliers. L’absència de
refineries de cru fa que no existeixi el seu tràfic i es transporti a Tarragona.
> Terminals d’automòbils: en les dues terminals d’automòbils del Port es procedeix a la
recepció, expedició i emmagatzematge de vehicles; a més, s’ofereixen altres serveis de
prelliurament que generen valor afegit, com ara desprotecció, rentat, muntatge d’accesso-
ris i petites reparacions. Estan situades als molls Dàrsena Sud i dàrsena Interior.
> Terminals de passatgers: donen servei a les línies regulars de cabotatge amb les Illes
Balears, amb Italia i el Nord d’Àfrica i als creuers turístics internacionals. Les terminals pels
ferris estan ubicades als molls de Barcelona i de Sant Bertran (properament es construirà
una terminal pels vaixells de cabotatge de curta distància, o short sea shipping al moll
Costa), i als molls Adossat, Espanya i Barcelona es situen les terminals pel tràfic de creuers.
> Terminal polivalent: els molls Adossat, Sant Bertran, Ponent, Costa i Príncep d’Espanya
poden acollir tant mercaderia general contenitzada com, ocasionalment, granels que no
constitueixin càrregues completes.
Per saber-ne més:
www.portdebarcelona.es/ca/PORT/Mercaderies

3.3. Coordinació de moviments dels vaixells
El procediment que segueix un vaixell per entrar a
un port és sempre molt similar i implica la intervenció
d’una sèrie de serveis i empreses com els pràctics,
els remolcadors i els amarradors. Tot ells són super-
visats i coordinats per l’Autoritat Portuària de Bar-
celona, que per a tal efecte ha creat el Servei d’Ope-
racions Portuàries. Aquest servei s’encarre-ga d’as-
signar el lloc més adient per l’atracament dels vai-
xells, del control i la supervisió dels serveis que el
Port ofereix als vaixells i del manteniment dels equi-
paments i del dragat del Port.
Quan el Servei d’Operacions Portuàries rep la sol·licitud de l’Agent Consignatari de Vaixells (represen-
tant del propietari del vaixell o armador) per tractar un vaixell, decideix quin és el lloc més adient
perquè ho faci i ho comunica al propi consignatari, al Cos de Pràctics i al Centre Regional de
Coordinació de Salvament Marítim. Quan el vaixell és a una hora de navegació de Barcelona, el capi-
tà informa per ràdio al Cos de Pràctics de la seva situació, que al seu torn li demana que l’informi quan
estigui situat a 2 milles de la boia de recalada. Alhora, el Cos de Pràctics avisa els remolcadors i els
amarradors que un vaixell és a punt d’entrar. En un segon contacte per ràdio, el capità del vaixell infor-
ma que és a punt d’arribar a la boia, moment en què l’embarcació de pràctics surt de l’estació.
El pràctic embarca i ajuda al capità del vaixell en la navegació dins del Port, ja que és qui millor coneix
el Port i els canvis que s’hagin pogut produir. En aquest procés els remolcadors auxilien el vaixell, donat
que la seva capacitat de maniobra dins de Port és molt limitada. Un cop el vaixell s’aproxima al moll,
els amarradors finalitzaran la maniobra amarrant el
vaixell. En tot aquest procés el Centre Regional de
Coordinació de Salvament Marítim de Barcelona, a
través de la Torre de Control, està alerta del tràfic
marítim per atendre qualsevol incidència.
Mentre el vaixell és a port, l’agent consignatari de
vaixells és qui s’ocupa de prestar els serveis i l’aten-
ció necessària al vaixell i a la tripulació.
3.4. Operadors portuaris
Hi ha un nombrós grup de persones que treballen
en relació amb el Port de Barcelona fent feines molt
diverses, ja sigui assistint els vaixells que arriben i
surten del Port, o a l’entorn del tràfic de mercaderies.
Un cop atracat el vaixell, comencen les operacions
de càrrega i descàrrega de mercaderies amb l’ajut
dels mitjans mecanitzats més moderns. Aquestes
operacions les duen a terme els estibadors i consis-
teixen en la recepció, càrrega i estiba en el cas
dossier
Maniobra d’un mercant auxiliada per remolcadors
Centre regional de Coordinació de Salvament Marítim
© Plan Nacional de Salvamento Marítimo. Centro de
Publicaciones. Secretaria General Técnica. MOPTMA. 1994.

d’embarcaments i la desestiba, descàrrega i lliurament en el cas de desembarcaments. A més s’en-
carreguen del buidatge i ompliment de contenidors i classificació de mercaderies. Quan la mercade-
ria és al moll ha de sotmetre’s a un procés de tràmits legals que varien segons el tipus que sigui i que
permeten l’entrada al país i a la Comunitat Europea: inspecció física, despatx duaner, control sanitari,
etc. Per tot aquest procés, el propietari de la mercaderia, l’importador o exportador, contracta en molts
casos un transitari, que el representarà davant l’agent de Duanes i el de Sanitat.
Alhora el transitari entra en contacte amb les companyies de transport per què la mercaderia sigui
lliurada al seu destinatari final.
4. Innovació, tecnologia i serveis
Per atendre els reptes que está plantejant el creixent fluxe de transport de mercaderies, el comerç
internacional, la globalització en definitiva, el Port de Barcelona millora constantment els seus serveis
i en crea de nous, adaptant-se a les necessitats dels seus clients.
El Port de Barcelona és pioner en aspectes com la implantació d’un Pla de Qualitat, la posada en marxa
d’una plataforma telemàtica o la creació d’una Zona d’Activitats Logístiques lligats a l’activitat portuària.
4.1 Pla de Qualitat
El Pla de Qualitat va començar a implantar-se el 1994 i des d’aleshores s’han millorat i agilitzat els
processos que segueixen els contenidors, assegurant el despatx documental en un dia hàbil i un sol
posicionament en la zona d’inspecció, de tal forma que pugui garantir-se la integritat de la mercaderia
i la rapidesa de distribució.
El Pla de Qualitat del Port de Barcelona ofereix un Programa de Garanties que assegura per escrit el
compliment de determinats criteris: seguretat total de la mercaderia, rapidesa del despatx duaner i
racionalitat en la manipulació de les càrregues. El que diferencia el Port de Barcelona d’altres ports
és que en cas d’incompliment d’algun d’aquests punts es paga una compensació econòmica al
propietari de la mercaderia.
Per saber-ne més:
www.apb.es/ca/PORT/Sistemes_De_Qualitat
4.2 Portic
Portic, és la plataforma telemàtica de la Comunitat Logística Portuària de Barcelona. Les aplicacions
de Portic s’adeqüen a les diferents necessitats professionals dels clients del Port i incorporen tota la
cadena de transport, importadors i exportadors i serveis de comerç electrònic internacional.
Portic és un factor de competitivitat del Port de Barcelona. L’eliminació del suport paper en la tramita-
ció de documentació, amb totes les garanties legals, significa molt més que un estalvi d’espai i temps:
significa estalvi en missatgeria, claredat en el circuit documental, el teletreball i, en definitiva, reposi-
cionar l’oferta del transport marítim i situar el Port com a eix del comerç internacional.
Per saber-ne més:
www.portic.net

4.3 ZAL
La Zona d’Activitats Logístiques, o ZAL és un important element que diferencia a Barcelona d’altres
ports de la regió. Posada en marxa el 1993, amb una primera fase de 66 ha. ja completament ocu-
pades, ara s’està comercialitzant la segona fase, de 143 ha., de les quals s’ha contruit o comercialitzat
ja un 70%.
La ZAL disposa de connexions amb tots els modes de transport en un radi inferior a 5 quilòmetres,
ofereix als seus clients serveis a la carta a través del lloguer de naus construïdes a mida. Entre les més
de 130 empreses instal·lades fins ara a la ZAL figuren els primers transitaris i operadors logístics espa-
nyols i internacionals. La ZAL permet atendre les necessitats de les empreses d’integrar les activi-tats
de distribució i transport, aportant així valor afegit a la mercaderia. La ZAL, sumada a les zones logísti-
ques situades a l’àrea del delta del Llobregat, és una de les eines fonamentals del Port de Barcelona
per convertir-se en la principal plataforma de distribució de mercaderies del sud d’Europa.
Per saber-ne més:
www.zal.es/
4.4 Port en xarxa
El Port de Barcelona té com a objectiu apropar els seus serveis als operadors i clients finals. Per aques-
ta raò està desenvolupant una xarxa de plataformes logístiques, teminals marítimes interiors i serveis
ferroviaris que consoliden la presencia del Port en el seus mercats espanyols i europeus. Saragossa,
Tolosa, Lió y Madrid són els primers en disposar de serveis del Port, i ja hi ha projectes per estendre
la xarxa a Perpinyà, Tànger i diversos punts de Catalunya.
Els accessos al Port és un factor també molt important per desenvolupar el Port en xarxa amb èxit i
per poder consolidar la posició de Barcelona com a gran Port euromediterrani. L’ampliació va acom-
panyada d’un ambiciós projecte d’accessos viaris i ferroviaris que han de tenir capacitat suficient per
donar sortida al gran volum de mercaderies que podan passar pel Port ampliat: 10 milions de conte-
nidors i 130 milions de tones anuals.
dossier
Zona d’activitats Logístiques © Autoritat Portuària de Barcelona

5. L’ampliació del Port de Barcelona
Per atendre el creixement del tràfic marítim internacional i situar-se com a Port euromediterrani de
referència, el Port de Barcelona s’ha marcat com a fita afrontar la seva transformació física, la creació
de nous espais portuaris —amb l’ampliació del Port i la seva ZAL— i millorar l’accessibilitat als mer-
cats, especialment pel que fa a les connexions ferroviàries. Per aquesta raó s’està realitzant l’ampliació
del Port de Barcelona.
L’objectiu de l’ampliació és transformar el Port de Barcelona en el port més modern i important de la
Mediterrània, un Port eficient capaç de captar nous tràfics de les àrees emergents del món -el Sud Est
Asiàtic i Centre i Sud Amèrica- alhora que amplia el seu mercat interior, fins a convertir-se en la plata-
forma logística de distribució de mercaderies per al Sud d’Europa.
Les obres van iniciar-se el 2001 i durant el 2008 van finalitzar-se els nous dics d’abric, de 2 i 5 kilòme-
tres de longitud i un calat màxim de 22 metres. I durant el 2011 començarà a operar la primera termi-
nal de contenidors en la zona d’ampliació, de 100 hectàrees de superfície.
5.1. Respecte Mediambiental
L’actuació prèvia a l’inici de les obres va ser el desviament del riu Llobregat 2,5 Km cap al sud. Totes
les obres de l’ampliació s’han sotmès a la valoració del Ministeri de Medi Ambient en un procediment
en el qual han participar totes les administracions i entitats implicades i que ha finalitzat amb la
Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de l’ampliació del Port de Barcelona, aprovada el juliol del 2000.
La DIA especifica en detall quines actuacions s’han d’emprendre per compensar i corregir els impac-
tes que les obres produeixin en l’ambient. En aquest sentit, es porten a terme els seguiments dels
impactes en la totalitat dels vectors ambientals: aigües arrecerades i exteriors, biota marina, qua-litat
atmosfèrica, sediments marins, espais naturals, etc.
5.2. Bocana Nord
Per tal de millorar la seguretat i facilitar l’entrada i la sortida de vaixells al Port, i especialment al Port
Vell, al 2003 es va dur a terme l’obertura de la Bocana Nord al moll de Llevant. Aquesta nova infras-
tructura separa el tràfic dels grans vaixells de mercaderies del tràfic dels ferris, i dels més petits vaixells
de pesca, i de lleure. El dic de protecció de la nova bocana ha generat una esplanada de 6ha on
s’ha construit un hotel –l’Hotel W-. La Bocana Nord és on finalitza el darrer tram sud del Passeig
Marítim de Barcelona. Per poder comunicar el moll Adossat amb terra ferma, el Port va inaugurar l’any
2000 la Porta d’Europa, un pont que permet millorar el trànsit de camions i facilitar l’accés a les con-
nexions viàries.
5.3. Passatgers
El tràfic de passatgers també és molt important a Barcelona, tant el de línia regular com el de creuer.
Des dels Jocs Olímpics Barcelona s’ha convertit en un destí turístic molt important. En aquest sentit,
hi ha hagut un desenvolupament sinèrgic entre la ciutat i el Port en la captació de turisme de qualitat,
fet que s’ha traduït en un augment molt destacat del turisme marítim, els passatgers de creuer, que
han sumat els 2.074.554 passatgers i les 892 escales l’any 2008. Més del 50% d’aquests creuers
tenen Barcelona com a Port base, això vol dir que comencen o acaben la seva ruta a Barcelona i

abans o després de realitzar el viatge passen diversos dies de vacances a la ciutat. Actualment el Port
de Barcelona és el 5è del món (només precedit pels grans ports del Carib) i el 1er d’Europa per núme-
ro de passatgers de creuer.
Per atendre aquest tipus de tràfic el Port ha construït terminals específiques per a creuers al moll de
Barcelona i al moll Adossat i ha habilitat bona part d’aquest darrer moll pels creuers, convertint-lo en
un Port de creuers. El Port de Barcelona té previst realitzar més actuacions i construir noves terminals
per a creuers durant els propers anys.
El tràfic de passatgers de línia regular, els que viatgen fins a les Illes Balears, els que viatgen entre
Barcelona els ports de Gènova, Livorno i Civitavecchia (Roma) i també el Nord d’Àfrica (Tànger i
Alger) també té un paper destacat al Port de Barcelona. Durant el 2008 un total de 1.162.422 passat-
gers van passar pel Port de Barcelona. El Port està construint ara una nova terminal de cabotatge de
curta distància per atendre els creixents tràfics de camions i passatgers amb Itàlia i el Nord d’Àfrica.
dossier
Projecte futur de Barcelona: l’ampliació del Port i el desviament del Llobregat

7. Glossari
> Agent consignatari de vaixells: persona que actua com a intermediari independent en nom d’un
navilier o armador (propietari del vaixell), prestant els serveis al vaixell i a la tripulació que li siguin
encomanades. També actua en nom de l’armador com a dipositari de la mercaderia mentre aquesta
es troba a la terminal portuària.
> Agent de Duanes: és la persona facultada per realitzar davant la Duana, per compte de tercers, els
corresponents tràmits de despatx de la mercaderia.
> Amarrador: operador encarregat d’assistir el vaixell en l’atracada o desatracada, fixant-lo o allibe-
rant-lo del moll.
> Armador: és la persona propietària del vaixell i qui l’habilita per a la seva explotació, obtenint ren-
diment del noli de les mercaderies o transport de passatgers.
> Confrontador portuari: responsable de cadascun dels grups de treball d’estibadors portuaris (deno-
minats “mans”). En la manipulació de contenidors, és qui es fa càrrec del llistat de contenidors i
precintes, on anotarà les incidències relatives a precintes que observi en la descàrrega del vaixell.
> Despatx duaner: liquidació dels diversos impostos i drets (aranzels, IVA, etc.) que fa el propietari
de la mercaderia o el seu representant (agent de Duanes) a Hisenda Pública, corresponents a l’en-
trada o sortida de mercaderies de procedència o amb destinació a un país estranger no comunitari.
> Estibador: és la persona que porta a terme les tasques de càrrega i descàrrega de les mercaderies.
Aquesta professió ha evolucionat molt des dels seus inicis, quan la feina era realitzada manualment,
fins ara, que és totalment mecanitzada amb les tecnologies més modernes a l’abast. L’estiba és la
col·locació adequada de la càrrega a bord del vaixell per tal que no sofreixi desperfectes o deteriora-
cions, i ocupi el mínim espai possible.
> Intermodalitat: transport de mercaderies agrupades en unitats (per exemple Contenidors) i mogudes
pels mitjans que calgui de forma integral, independentment de les formes de transport utilitzades.
> Noli: retribució que el mitjà terrestre, marítim o aeri rep pel transport i lliurament de mercaderies.
> Pràctic: capità de la marina que forma part del Cos de Pràctics i que assisteix el capità del vaixell
en la navegació dins el Port i en les maniobres d’atracada i desatracada.
vRafal: magatzem portuari.
> Remolcadors: embarcacions que ajuden en les maniobres dels vaixells dins del Port. També poden
intervenir en salvaments i lluita contra incendis.
> Transitari: persona que coordina el transport de les mercaderies segons les necessitats dels seus
clients (importadors i exportadors). Per desenvolupar la seva funció entra en contacte amb els Agents
Consignataris, els Agents Duanes i les empreses de transport.

Com funciona el port

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (15)

Viewers also liked

Viewers also liked (18)

Similar to Com funciona el port

Similar to Com funciona el port (20)

More from Museu Marítim de Barcelona

More from Museu Marítim de Barcelona (17)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Com funciona el port