Juguem a pescar infantil mmb

L'activitat comercial i marítima
Juguem
apescar
Dossier del professorat | educació infantil
dossier

imprés en paper reciclat
Text: Marta Lacruz i Cristina Puig
Actualització text: Ana Vico
Disseny: Eva Rafecas
Il·lustració portada: Juan González
Revisió juny 2016
Juguem
apescar

1L’activitat comercial i marítima
dossier
Juguem a pescar
Presentació de l’activitat
La pesca és l’única activitat del sector primari que queda a la ciutat de Barcelona. Més de 600 pesca-
dors surten diàriament per fornir els mercats de peix, marisc i crustacis.
La pesca es remunta als mateixos orígens de la
humanitat. Tot i els molts i importants avenços tec-
nològics, el nostre paper és essencialment el de
recol·lectors de productes del mar, essent la pro-
ducció piscícola encara molt inferior al producte
de les captures a mar.
Juguem a pescar s’adreça a l’alumnat d’educa-
ció infantil i de primer cicle d’educació primària
que, assistint a aquesta activitat educativa, po-
dran aprendre els mètodes principals de pesca
que s’efectuen al Port de Barcelona.
El Llibre del Professorat que teniu a les mans
pretén ser una eina útil per a desenvolupar els
continguts de Juguem a pescar a l’escola. Hi
trobareu activitats proposades per fer amb els
vostres alumnes en les que podreu aprofundir en
els principals aspectes del món de la pesca.
Objectius
Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer les dues tècniques principals, l’arrossegament i
l’encerclament; alguns peixos de consum i el seu cicle reproductiu; la comercialització del peix i els
efectes de la sobrepesca en el medi marí.
> Referits a procediments: observació directa de les embarcacions de pesca; comparació entre la
morfologia i l’hàbitat dels peixos i determinació de la maduresa del peix a través de la comparació de
mides.
> Referits a actituds i valors: defensa del medi marí davant les activitats humanes i foment del consum
responsable.

Juguem a pescar
Dossier del professorat
2 L’activitat comercial i marítima
Estructura de l’activitat
L’activitat s’estructura en tres parts:
Conte: el nostre protagonista, l’Oriol, s’embarca a la Tibaxarxes i a la Llumencès, dues barques de
pesca. De la mà dels pescadors aprendrà les dues tècniques principals de pesca que es duen a terme
a Barcelona, l’arrossegament i l’encerclament, i les espècies que es capturen amb cadascuna d’elles.
Taller-joc: en un taller realitzat a la mateixa aula, els alumnes juguen a pescar les tres espècies que han
aparegut en el conte, les identifiquen i les superposen en un pòster per comparar la seva mida amb la
talla de maduresa. Retornen els individus immadurs al mar i dipositen els adults en una paella.
Itinerari a peu al moll de Pescadors: acompanyats pel mateix monitor que ha desenvolupat el treball a
l’aula, els alumnes visiten el moll de Pescadors i reconeixen les dues embarcacions protagonistes de
l’activitat educativa.
En resum, aquest programa fa les següents propostes a l’alumnat:
> Que descobreixin l’activitat pesquera a Barcelona.
> Que coneguin els dos tipus principals d’embarcacions de pesca.
> Que es familiaritzin amb tres espècies d’interès pesquer.
> Que coneguin la problemàtica del consum del peix petit.

dossier
Juguem a pescar
1. La pesca, una activitat del sector primàri
2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament
3. Adaptació dels peixos al medi
4. Maduresa dels peixos
5. La comercialització del peix
6. Valor nutritiu del peix
7. Activitats suggerides per fer a l'escola

1. La pesca, una activitat del sector primàri
La pesca és una de les activitats més antigues que es coneixen, practicada des del temps en que els
humans eren caçadors-recol·lectors.
A diferència de l’agricultura i la ramaderia, l’activitat pesquera es basa encara en l’extracció de recur-
sos directament del medi. La demanda creixent, unida als avenços tecnològics i a la potència de les
embarcacions utilitzades, han comportat una sobreexplotació dels recursos marins.
Les piscifactories són el primer pas per a la producció a gran escala de productes del mar i la minimit-
zació de l’impacte ambiental però, actualment, aquesta activitat només subministra el 10% del peix dels
nostres mercats.
2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament
Els dos tipus principals de pesca a
Barcelona són l’arrossegament i
l’encerclament, representades en el
programa per les embarcacions
Tibaxarxes i la Llumencès. Al Port de
Barcelona hi ha 26 barques d’arros-
segament i 36 d’encerclament.
Les embarcacions d’arrossega-
ment utilitzades per capturar aque-
lles espècies que viuen al fons marí
s’anomenen bous. L’art està format
per dues peces de xarxa o bandes
de malla ampla per on entra el peix
i es continua en una xarxa de malla
més fina, el cóp, on el peix queda
retingut. La xarxa s’arrossega pel
fons gràcies a les portes, elements
molt pesats que ajuden també a
mantenir l’art obert transversalment.
Per mantenir la xarxa oberta verticalment, aquesta disposa d’una banda de suros a la part superior i
una de ploms a la inferior. Els bous surten a les set del matí i tornen cap a les cinc de la tarda.
De nit, surten les barques d’encerclament o teranyines. La tècnica d’encerclament consisteix a envoltar
i encerclar una mola de peix amb una xarxa -una mola és un conjunt de peixos de la mateixa espècie
que neden a la mateixa velocitat de forma sincronitzada-. La tècnica és adequada per a les espècies
que s’amolen i són atretes per la llum: sardines i seitons, bàsicament. L’embarcació surt de port a les
11 de la nit i feineja durant tota la nit.
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Els vaixells de pesca i El mar de dia, El
mar de nit.
Juguem a pescar
Vaixell d’arrossegament

3. Adaptació dels peixos al medi
La forma i el color dels peixos ens dóna indicis del lloc on viuen.
Els peixos que viuen en estreta relació amb el
fons marí són de colors marronosos per a
camuflar-se amb el substrat sorrenc. Sovint te-
nen formes aplanades per tal de passar desa-
percebuts i poder enterrar-se. Són peixos poc
actius, que pesquen a l’aguait i que viuen indi-
vidualment. Els dos exemples més clars i de
consum més habitual són el llenguado i el rap.
Per contra, les espècies de mar oberta tenen
el cos afusat i comprimit, silueta que els ajuda
a nedar més ràpidament. Per a defugir els
depredadors adopten colors similars al medi
aquàtic: el dors blau-grisós per confondre’s
amb la penombra i el ventre blanc-argentat,
per assemblar-se al color que té la superfície
de l’aigua amb el reflex del sol. Aquestes es-
pècies formen moles. El peix més caracterís-
tic és la sardina.
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Com és un peix? i El mar de dia, El mar
de nit.
4. Maduresa dels peixos
L’edat i la talla de maduresa dels peixos varia, evidentment, segons l’espècie que es tracti. És conve-
nient tenir-la present a l’hora d’anar al mercat, ja que la sortida de peix immadur depèn, en gran part,
dels consumidors. La talla mínima a partir de la qual una espècie es pot consumir, està regulada per
llei. A continuació teniu la d’algunes espècies:
Font: Reglament (CE) núm.: 1.967/2006.
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix petit, al mar i Quants peixos han
nascut?.
dossier
Juguem a pescar
Peix blau
© Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Peix blanc
© Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm) ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm)
Tonyina 115 Rap 30
Seitó 9 Sardina 11
Verat 18 Llenguado 20
Lluç 20 Rossellona 2,5

5. La comercialització del peix
El peix es descarrega a la llotja del moll
de Pescadors on hi ha, diàriament, dues
subhastes. A les 7 del matí es subhasta el
peix blau que es pesca durant la nit i a les 5
de la tarda la Confraria de Pescadors duu a
terme la subhasta del peix blanc capturat
amb l’art d’arrossegament.
El peix que es captura a Barcelona és desti-
nat, sobretot, a proveir els mercats i restau-
rants de la ciutat. La quantitat de peix que es
captura és insuficient per cobrir la deman-
da. La resta es subministra a través del
Mercat Central del Peix, a Mercabarna, i
prové d’altres confraries de la costa catala-
na (14%), de la península (26%) i d’altres
països, sobretot de França (16%).
Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix va del mar al mercat.
6. Valor nutritiu del peix
El peix és un component essencial de les dietes equilibrades i variades, ja que el contingut en prote-
ïnes, minerals i vitamines és alt i el seu aport calòric no és elevat.
El contingut en proteïnes és d’un 15 al 23%, i en algunes espècies com el caviar, les sardines i la tonyi-
na, superior. Els peixos i mariscs tenen un contingut baix en greix (per sota del 5% en el cas de peix
blanc) i de colesterol. S’ha demostrat que la seva ingesta redueix el risc de malalties coronàries. Pel
que fa a hidrats de carboni, en contenen poca quantitat, especialment els crustacis i mariscs (del 0,01
al 0,7%). Quant a sals minerals contenen sobretot fósfor, calci, sodi, potassi, magnesi i altres. El con-
tingut mitjà de sals oscil·la entre el 0,9 i l’1,5%. Els productes del mar són també font de vitamines
(tiamina, vitamina B12, riboflavina, ...), destacant especialment el peix blau que té un contingut elevat
de vitamines A i D.
Podeu treballar amb els alumnes aquest tema amb l’activitat Fem una sopa de peix.
Juguem a pescar
Llotja de peix.

dossier
Juguem a pescar
7. Activitats suggerides per fer a l'escola
Al llarg de l’activitat Juguem a pescar s’apunten alguns conceptes que poden tenir una continuïtat a
l’escola. A continuació, trobareu algunes propostes d’activitats que podeu utilitzar a l’aula i adaptar en
funció de l’edat, els coneixements dels vostres alumnes i el centre d’interès que vulgueu treballar.
Activitat 1: Els vaixells de pesca
> Fotocopieu les fitxes 1 i 2 i repartiu-les entre l’alumnat. En els dibuixos hi ha representades
les dues barques de pesca que els alumnes han estat treballant durant l’activitat: una
barca d’arrossegament, la Tibaxarxes, i una d’encerclament, la Llumencès.
> Recordeu als alumnes els trets diferencials dels dos tipus d’embarcacions i de les dues
tècniques de pesca, quan surt a pescar una embarcació i l’altra, i quins peixos es captu-
ren amb cada embarcació.
> Els alumnes poden pintar les barques dels colors que han vist en el conte, la Tibaxarxes
de color blau i blanc i la Llumencès de vermell i verd.
> Finalment, ressegueixen el seu nom.
Activitat 2: El mar de dia, el mar de nit
En el transcurs de l’activitat Juguem a pescar, els alumnes han après a distingir quins
peixos són actius durant el dia i quins durant la nit. També saben com són les barques
d’arrossegament i les d’encerclament. Basant-vos en els dibuix de la fitxa 3, podeu fer
dos murals per a la classe o el rebedor de l’escola on s’hi mostri l’activitat pesquera de
nit i de dia.
> Dibuixeu en un paper d’embalar de la mida que vulgueu, el perfil del fons marí i d’una costa
amb un far.
> Fotocopieu els elements de la fitxa 5, retalleu-los i distribuïu-los entre l’alumnat.
> Discutiu amb la classe en quin dels dos murals s’hauria de col·locar cada objecte i com el
podríeu representar d’acord amb la seva forma, el seu color i el seu tacte. Per exemple, el
núvol pot ser de cotó, les sardines de paper d’alumini, la llum del far de cel·lofana groga,
el fons pot ser fet amb sorra, ...
> Segur que els vostres alumnes coneixen molts altres elements relacionats amb el mar.
També hi tenen lloc.
Activitat 3: Com és un peix?
> Expliqueu als alumnes què són les aletes i quina funció tenen. Expliqueu-los també que els
peixos tenen escates per a protegir el seu cos enlloc de pell com nosaltres.
> Fotocopieu la fitxa 4 i repartiu-la entre l’alumnat.
> Els alumnes hauran d’identificar les aletes en el dibuix i pintar-les de blau i enganxar
gomets en el seu cos que representin les escates.

Juguem a pescar
Activitat 4: Quants peixos han nascut?
> Fotocopieu la fitxa 6 i repartiu-la entre l’alumnat. En el dibuix hi ha representat un rap adult
amb els juvenils que ha tingut, tot i que en realitat fora difícil de precisar ja que els raps
passen un estadi larvari essent integrants del plàncton.
> Els alumnes han de recordar els colors dels raps que han vist al llarg de l’activitat i pintar-los.
> Finalment, han de comptar el número d’alevins i resseguir el número.
Activitat 5: El peix petit, al mar!
> Fotocopieu la fitxa 7 i repartiu-la entre l’alumnat.
> Els alumnes han d’unir els punts grans en color verd i els petits en color vermell per
conèixer el destí d’un peix adult i d’un peix immadur.
> Raoneu entre tots per què els peixos petits no s’han de consumir i, en canvi, per què convé
menjar peixos grans.
Activitat 6: El peix va del mar al mercat
> Fotocopieu la fitxa 8 i repartiu-la entre l’alumnat juntament amb un full en blanc.
> Els alumnes han de pintar els dibuixos i fixar-se en el que cadascun representa.
> Decidiu entre tots l’ordre lògic dels dibuixos des que el vaixell surt de port fins que el peix
es ven al mercat.
> Un cop fet això, han de retallar-los i enganxar els dibuixos en un full en blanc.
> Podeu inventar un conte basat en els dibuixos.
Activitat 7: Fem una sopa de peix
> Fotocopieu la fitxa 9 i repartiu-la entre l’alumnat. Al dibuix hi ha representada una sopa de
peix a mig fer a la qual cal afegir-hi alguns ingredients.
> Els alumnes han de reconèixer els productes que hi ha dibuixats i pintar-los.
> Un cop pintats, han de retallar-los amb punxons o tisores per la línia de punts i enganxar-los
dins l’olla.
> Aprofiteu per explicar que convé menjar de tot, especialment verdura, fruita i peix.
Activitat 8: Juguem a ser peixos
> Dividiu el grup classe en tres grups i assigneu una espècie a cadascun d’ells: sardina,
llenguado i rap.
> Utilitzant els dibuixos de la fitxa 5, doneu a cada alumne una fotocòpia del peix que
li correspongui.
> Cada alumne haurà de pintar el peix i retallar-lo amb tisores o punxons.
> Utilitzant un cordill, feu-ne collarets.
A partir d’aquí podeu:
> Repassar els números fent que els alumnes s’organitzin en bancs de 3 sardines quan
s’aturi la música, bancs de 2 peixos diferents, bancs de peixos de diferent color, etc.
> Fer activitats de psicomotricitat: els raps es mouen pel fons, les sardines neden depressa,...
> Fer activitats en les que es repassin els continguts apresos: fer aixecar la mà als peixos que
viuen al fons o als peixos que captura la Llumencès, etc.

dossier
Juguem a pescar
Fitxa 1: Els vaixells de pesca

Juguem a pescar
Fitxa 2: Els vaixells de pesca

dossier
Juguem a pescar
Fitxa 3: El mar de dia, el mar de nit
Fitxa 4: Com és un peix?

Juguem a pescar
Fitxa 5: El mar de dia, el mar de nit

dossier
Juguem a pescar
Fitxa 6: Quants peixos han nascut?

Juguem a pescar
Fitxa 7: El peix petit, al mar
mar paella

dossier
Juguem a pescar
Fitxa 8: El peix va del mar al mercat

Juguem a pescar
Fitxa 8: Fem una sopa
xup
xup

Juguem a pescar infantil mmb

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (17)

Similar to Juguem a pescar infantil mmb

Similar to Juguem a pescar infantil mmb (20)

More from Museu Marítim de Barcelona

More from Museu Marítim de Barcelona (15)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

Juguem a pescar infantil mmb