3. 3
1. Introducció i Justificació
La nostra Unitat Didàctica tractarà sobre la varietat lingüística, concretament la
varietat diatòpica. Com ja sabem, la llengua es troba condicionada per diferents
factors i per tant trobem 4 tipus de varietats, que són: varietat diacrònica (el
canvi lingüístic que s’ha donat a partir del temps), varietat diatòpica (depenent
de la varietat geogràfica), varietat diafàsica (també coneguda com la varietat
dels registres) i varietat diastràtica (depenent del grup social al que pertany
una persona).
Començarem amb allò més petit, allò que és més proper als nostres alumnes,
ja que a l’àrea de Llengua Catalana començarem amb les diferències que hi ha
entre els pobles de Mallorca; seguint amb la diferència entre les Illes Balears
(Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), passant amb les diferències del
català, el valencià i el balear, que aquesta darrera es farà mitjançant la música,
per tant també es treballarà aquesta àrea. A Llengua Castellana es continuarà
amb la parla de la península (gallec i andalús) i les Illes Canàries, a més del
castellà que es parla a Espanya i el que es parla a Amèrica Llatina. Finalment,
a l’assignatura de Llengua Anglesa es treballaran les diferències entre l’anglès
britànic i l’americà. En conclusió, aquesta Unitat Didàctica es durà a terme a
partir de diferents àrees perquè els alumnes vagin relacionant que no són
aprenentatges aïllats i que hi ha una interdisciplinarietat entre les àrees.
Els alumnes han d’entendre que el llenguatge és una eina de comunicació
entre les persones i que aquest varia, és a dir, la forma de parlar de la gent
canvia segons la situació i segons la seva nacionalitat o el seu lloc de
naixement, ja que a partir del temps les llengües han anat evolucionant de
diferent manera segons el territori pels canvis que ha hagut durant el temps,
per exemple, a partir del llenguatge vulgar, o les conquistes que ha hagut en el
lloc durant el temps.
És a dir, els alumnes han de prendre consciència que avui dia ens trobem
davant una realitat plurilingüe en la qual conviuen una gran varietat de cultures,
i per tant de dialectes i parles locals. Així doncs, han d’entendre que no només
hi ha una llengua correcta, que podem aprendre dels demés i conviure amb ells.
4. 4
Les activitats d’aquesta unitat aniran destinades principalment a alumnes de 2n
curs de 3r Cicle d’Educació Primària (6è), encara que si es fan adaptacions es
poden realitzar a qualsevol curs, i treballar aquest tema; ja que és important
que des de petits els alumnes treballin aquest tema perquè en la seva vida
diària ja ho veuen que cada persona xerra de manera diferent i que aprenguin
que això no ha de ser motiu de lluita o de prejudicis, sinó que s’ha de respectar.
Finalment, és important tenir en compte com es pot veure unes línies abans,
que es treballaran diverses àrees de coneixement, per tant el treball serà
interdisciplinari i haurà d’haver una forta coordinació entre els mestres
d’aquestes àrees. A més, es farà d’una manera que resulti atractiva i motivant
pels alumnes, ja que cada aspecte es treballarà amb activitats diferents,
utilitzant diferents recursos i mètodes, sempre partint i tenint en compte els
objectius i continguts que apareixen en el Currículum Oficial de les Illes Balears.
2. Competències bàsiques
Les competències bàsiques que es treballaran amb aquesta Unitat didàctica
seran les següents:
La competència social i ciutadana es durà a terme en totes les activitats, ja que
la seva majoria són en petit grup o en gran grup i fa que hi hagi relacions entre
els companys, i que desenvolupin les seves relacions, que hagin de saber
respectar les opinions dels altres i saber donar la seva pròpia opinió per arribar
finalment a un acord.
La competència en comunicació lingüística es donarà a terme perquè estem
estudiant la llengua i les seves diferències segons el lloc de procedència. És a
dir, durant tota la Unitat Didàctica es treballarà aquesta competència, ja que no
només l’estudiaran, sinó que han de saber fer un bon ús de la llengua per
poder fer les activitats i que vegin la importància que té la llengua per poder fer
les coses. En essencial, han d’aprendre a comunicar-se amb els altres.
5. 5
La competència per aprendre a aprendre es donarà a terme també durant totes
les activitats perquè els propis alumnes aniran descobrint les diferències i les
varietats, i aniran fent el seu propi aprenentatge i el mestre farà de guia. Com la
competència en autonomia i iniciativa personal que està molt relacionada amb
la competència anterior per lo que hem dit, ja que l’alumne anirà fent el seu
propi aprenentatge i el seu propi camí. Ja que el llenguatge és la eina principal
per poder fer les bases del nostre aprenentatge i del nostre coneixement.
Competència cultural i artística es treballarà, sobretot, en l’activitat que es farà
en l’àrea de música on els alumnes escoltaran música típica de les Illes Balears,
Catalunya i la Comunitat Valenciana.
Finalment, també es treballarà la competència en el tractament de la informació
i la competència digital perquè hauran d’utilitzar eines informàtiques i les
hauran d’utilitzar de manera correcta. I tot això d’una manera tant oral com
escrita.
3. Objectius didàctics
Els objectius que volem aconseguir amb aquesta Unitat Didàctica són els
següents:
- Conèixer, respectar i valorar la realitat plurilingüe de l‟Estat espanyol com un
patrimoni cultural comú, valorant-la com un fet enriquidor.
- Emprar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i la
comunicació, per obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i
opinions diferents i com a instrument de treball i aprenentatge.
- Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per evitar els
estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis de tot tipus.
6. 6
- Posar en pràctica hàbits i estratègies que permetin tant l'activitat individual
com l‟aprenentatge cooperatiu, col·laborant activament i amb responsabilitat en
el treball en grup.
4. Continguts d’aprenentatge
Els continguts que es treballaran en aquesta Unitat Didàctica són els següents:
- Actitud de cooperació i de respecte en les situacions d‟aprenentatge compartit
participant, fent aportacions, manifestant la pròpia opinió amb respecte per les
idees, les opinions i els coneixements dels altres.
- Utilització de la llengua per prendre consciència de les idees i dels sentiments
i opinions propis i de les altres persones, planificar accions conjuntes, així com
per regular la pròpia conducta, emprant un llenguatge no discriminatori i
respectuós amb les diferències.
- Consciència positiva de la varietat lingüística existent en el context social i
escolar, respectant les expressions dels parlants d'altres llengües.
- Reconeixement de les llengües de l‟Estat espanyol i la seva localització,
valorant positivament la riquesa lingüística que suposen i evitant els prejudicis
sobre les llengües i sobre els seus parlants.
5. Grup destinatari
El grup de 6è d’Educació Primària compta de 24 alumnes.
Es tracta d’un grup bastant heterogeni, ja que hi trobem una gran varietat de
cultures degut a que diversos alumnes provenen d’altres països, com Equador
(3), Colòmbia (4), Xina (2). També tenim alumnes de pares peninsulars (6) i
d’ètnia gitana (4), la resta dels alumnes són mallorquins, un dels quals presenta
dèficit d’atenció.
7. 7
Encara que hi hagi tota aquesta diversitat, gairebé tots els alumnes tenen un
gran domini de la llengua vehicular del centre, i per tant generalment es pot
seguir el ritme normal de les classes. Tot i així, és molt important saber les
característiques del grup destinatari, per fer les adaptacions pertinents i
realitzar activitats que estiguin al nivell de tots, ja que encara que es pugui
seguir el ritme de la classe, dins aquesta trobem diferents nivells de
coneixements. Així doncs, els grups es realitzaran tenint en compte aquest
aspecte, perquè estiguin compensats i es puguin enriquir els uns dels altres, ja
que cada membre de l’equip serà més fort en aspectes diferents.
Quant l’alumne amb dèficit d’atenció, com que gairebé totes les activitats es
realitzaran en grup, aquestes ajudaran a desenvolupar els seus coneixements i
les seves habilitats socials, ja que sempre podrà comptar amb l’ajuda dels seus
companys.
6. Metodologia
La metodologia que seguirà el mestre serà de tipus constructivista, ja que
partirem d’allò que coneix l’alumne per anar formant el seu aprenentatge, és a
dir, relacionar els coneixements previs amb els nous. On l’alumne serà el
subjecte actiu del seu aprenentatge i el paper que tindrà el mestre serà
d’observador i guia de l’aprenentatge dels alumnes.
En tot moment cercarem que hi hagi un aprenentatge significatiu, i que aquests
aprenentatges els serveixi per la seva vida diària i que no siguin coneixements
aïllats, afavorint-lo amb un clima positiu tant d’aula com d’aprenentatge per a
que els alumnes es sentin còmodes i motivats per fer la feina que serà en
treball cooperatiu per a que aprenguin tots els uns dels altres; i també hi haurà
una formació continua per a que tots els seus aprenentatges i coneixements
estiguin relacionats per ells, és a dir, tenir en compte el principi d’activitat, on
els nins aprenen fent i fent recordatoris de cada activitat i anar reforçant el que
han estat aprenent.
8. 8
Per a que tot això funcioni de manera adequada serà important el paper que
tindrà el mestre perquè apart del que hem explicat anteriorment, el mestre anirà
fent moltes preguntes per elaborar el seu camí d’aprenentatge. El mestre
actuarà, sobretot, com a guia i treballarà a través dels continguts diverses
competències. També serà molt important la capacitat del mestre per
aconseguir crear un bon clima d’aprenentatge i que els alumnes tinguin
confiança en les seves possibilitats.
Quant els agrupaments dels alumnes es faran de diferents maneres depenent
de la activitat i cada un dels grups que es farà es canviarà en cada activitat per
fomentar les relacions socials amb tot el grup classe:
- Els treballs amb tot el grup classe es fomentarà la comprensió per part de tots
els alumnes, i com hem dit anteriorment, el mestre farà com a guia del seu
coneixement fent preguntes als alumnes per a que ells mateixos desenvolupin
els continguts i per promoure la reflexió.
- Les activitats que es faran en petit grup o en parelles aprofitarem per afavorir
la socialització i la cooperació entre els alumnes. A més, és important tenir en
compte que es faran grups heterogenis per a que els alumnes aprenguin dels
seus companys.
Finalment, volem que sigui un aprenentatge per competències com podem
observar en el currículum, ja que totes les activitats estan relacionades amb el
seu voltant, així els seus coneixements els podran desenvolupar i treballar en la
seva vida diària. Així fomentarem la motivació de l’alumnat perquè serà real per
ells i al ser en grups també augmentarà el seu interès.
9. 9
7. Localització
Aquesta Unitat Didàctica es localitzarà com a unitat inicial i introductòria per
estudiar les diferents varietats. Així, començaran a estudiar les varietats
diatòpiques que són les diferències d’una mateixa llengua depenent de l’àmbit
territorial.
Després d’aquesta Unitat Didàctica seguirem estudiant les varietats
diastràtiques (depenent del grup social) i les varietats diafàsiques (varietats
funcionals o de registres).
Aquesta Unitat Didàctica es desenvoluparà des del dia 10 de gener fins dia 18
de gener amb una durada de 6 dies i 6 hores lectives.
8. Resultats d’activitats d’avaluació inicial
Per saber quins són els seus coneixements previs sobre el tema ho farem a
partir de preguntes com les següents: el llenguatge sempre és igual? Coneixes
persones que parlen el mateix idioma, però que a la vegada és diferent? Hi ha
algun llenguatge que sigui millor que un altre? Etc.
A més, també aprofitarem la diversitat que tenim a la nostra aula per a que
comencin a veure que dins de la nostra classe on som relativament pocs
comparant amb la població mundial, que ja hi ha diferències de la llengua entre
nosaltres i no només amb aquells que són estrangers, sinó també entre els
propis alumnes de la mateixa nacionalitat.
9. Disseny i seqüència d’activitats
Activitat 1. El mallorquí
En aquesta activitat els alumnes aprendran la diferència entre els diferents
pobles de l’illa de Mallorca. Per dur-lo a terme agafarem petits vídeos de
diferents pobles de l’illa de Mallorca. Després els demanarem si pensen que
totes les persones que han vist són mallorquines, a partir de les respostes que
10. 10
donin els alumnes anirem reflexionant sobre les diferències, però que tots
pertanyem a una mateixa illa. Després d’arribar a la conclusió de que tots som
mallorquins, però que en cada poble es xerra de manera diferent, tornarem a
veure uns altres vídeos, però dels mateixos pobles i els alumnes hauran
d’intentar endevinar de quin poble pertanyen, i poder fer unes petites
generalitats de cada un dels pobles que hem vist.
Els vídeos que podem veure són els següents:
Sóller: https://www.youtube.com/watch?v=-MjPoNLjkPA
Manacor: https://www.youtube.com/watch?v=0mheLtUmBAg
Felanitx: https://www.youtube.com/watch?v=UVp6jV1-VsU
Pollença: https://www.youtube.com/watch?v=XqX5gZ0lACY
Palma: https://www.youtube.com/watch?v=a4bDf7n5-yE
I els altres vídeos que estan relacionats amb els anteriors i que faran la segona
part de l’activitat seran els següents:
Manacor: https://www.youtube.com/watch?v=_G2cJ84CMkc
Sóller: https://www.youtube.com/watch?v=oYWHu-dLCGo
https://www.youtube.com/watch?v=_c5-n24iJrA
Felanitx: https://www.youtube.com/watch?v=4XTyOR29Oss
Pollença: https://www.youtube.com/watch?v=JAULAHQAtdw
Palma: https://www.youtube.com/watch?v=ftqqcfCs7gU
Activitat 2. Diferències entre el Balear
Amb aquesta activitat tenim l’objectiu de que els alumnes aprenguin que encara
que formem part d’una mateixa Comunitat Autònoma, a cada illa es xerra de
manera diferent a causa de la mar que separa els uns dels altres.
Per fer l’activitat els alumnes s’ajuntaran en grups de 3. El mestre tindrà papers
de diferents petits textos en mallorquí, menorquí i eivissenc, depenent del text
que toqui l’hauran de passar en els altres dos diferents i cada un dels alumnes
s’assignarà una illa.
11. 11
Quan tots els grups tinguin la feina feta, ho llegiran davant dels altres
companys de classe i els altres hauran de saber a quina illa pertany cada un
dels membres del grup.
Exemples de textos que podem treballar són els següents:
Mallorquí Menorquí Eivissenc-
formenterenc
L’altre dia vaig anar amb
la bicicleta a casa de la
meva padrina, vaig
trepitjar un bassiot molt
gran ple d’aigua i me
vaig embrutar tota la
roba neta.
L’altre dia vaig anar amb
la velo a casa de la
meva avia, vaig peuar
un bassiot molt gran ple
d’aigu i me vaig
embrutar tota la roba
neta.
L’altre dia vaig anar amb
la bicicleta a ca la meva
güela, vaig funyar un
xarco molt gran ple
d’aigu i me vaig
embrutar tota la roba
neta.
La meva mare ha fet
una festa sorpresa al
meu oncle i crec que ha
fet molt de dinar:
pollastre amb
xixeros,ensalada,
cocarrois de ceba i suc
de tomàtiga.
La meva mare ha fet
una festa sorpresa al
meu conco i crec que
ha fet molt de dinar:
pollastre amb xixeros,
ensalada, cocarrois de
ceba i suc de tomatic.
La meva mare ha fet
una festa sorpresa al
meu oncle i crec que ha
fet molt de dinar:
pollastre amb pèssols,
amanida, cocarrois de
ceba i suc de tomata.
No m’agraden les
pessigolles perquè me
pos molt nerviós.
Xerraré amb el meu
germà perquè no ho
torni a fer.
No m’agraden les
joques perquè me pos
molt nerviós. Rallaré
amb el meu germà
perquè no ho torni a fer.
No m’agraden les
cassogues perquè me
pos molt nerviós.
Parlaré amb el meu
germà perquè no ho
torni a fer.
12. 12
*Hem de tenir en compte que no només es treballarà el vocabulari, sinó també
la fonètica.
Activitat 3. Català-Valencià-Balear
Per tal d’observar les diferències entre el català, el valencià i el balear, a l’àrea
de música els alumnes escoltaran dues cançons de grups catalans, dues de
grups valencians i, en el cas de les Illes Balears, hem agafat dues de grups
mallorquins, ja que es tracta d’allò que és més proper per als nostres alumnes.
Però no direm als alumnes de quin lloc és cada grup, i ells per les diferències
que sentin ho hauran de classificar. Alhora de corregir l’activitat explicarem i
reflexionarem sobre les diferències que han vist sobre aquestes cançons.
Mallorquí:
Anegats: https://www.youtube.com/watch?v=nA4XouGf9ZU
Tomeu Penya: https://www.youtube.com/watch?v=7JQ86pZ_KAQ
Català:
Sopa de Cabra: https://www.youtube.com/watch?v=xVlFc4uPOPo
Andreu Rife: https://www.youtube.com/watch?v=r0dbHDUjgIA
Valencià:
Raimon: https://www.youtube.com/watch?v=u9Rm3fncdBA
Amparito: https://www.youtube.com/watch?v=R4Ud-ZkSnPI#t=41
13. 13
Activitat 4. Racons d’Espanya
A aquesta activitat realitzarem 3 racons diferents, en el qual es faran activitats
diferents per veure les diferències que es poden trobar al llenguatge, sobretot
en la pronunciació, de diferents llocs Espanya. En el nostre cas ens centrarem
en Galícia, Andalusia i les Illes Canàries.
- Al racó de Galícia, els alumnes comptaran amb un vídeo de persones
gallegues parlant, on hauran d’anar apuntant a un paper els aspectes que els
criden l’atenció, així com les diferències i similituds que hi puguin trobar. Cada
grup veurà el mateix vídeo, ja que després farem una posada en comú i
veurem en quins aspectes coincideixen i en quins no.
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=4cacUCdumCM
- Al racó d’Andalusia, cada grup tindrà un petit text escrit amb la fonètica
andalusa i amb paraules i expressions típiques d’allà. Els alumnes s’hauran
d’enregistrar llegint-lo, ja que després ho escoltarem tots junts i ho analitzarem.
A més d’això, també hauran d’intentar transcriure el text correctament, canviant
també les expressions i paraules destacades en negreta. Aquí comptaran amb
l’ajuda de les característiques de la pronúncia andalusa.
Al final de la sessió traurem entre tots les característiques lingüístiques
andaluses mitjançant l’anàlisi dels enregistraments i les transcripcions.
Exemple:
“Víctor y zu amigoh quieren irze de viahe cuando llegue er
verano porque disen que zi van en invienno ande quieren ir, ze
van a quedá arrecíoh.
Toh’ desidieron hasé una arcancía pa’ ahorrá y toh’ conziguieron
zuficiente pa’ tené que poné zólo una mijita.
Unoh diah ante der viahe ze ajuntaron an car Danié pa planeá el
viahe, y er Lucah estaba tan esnortao, que desía que zi a to’ lo
14. 14
que no le gustaba”
“María y zu familia va a Pazar la vacacione ar norte, y nunca han io porque ello
zon der zur. María dice que en verano en zu campo encuentra musha bishah,
pero como ya está acostumbrá no le dan ajco.
En el avión le tocó a la vera de zu hermano Daví, que e con er que peó ze
lleva, porque dise que e un zaborío.”
“En er grupo de Carlota zon una peshá de niña, y cuando hacen la tradisioná
fiesta de pihama por zu cumpleaño ziempre ze cambian las babusha porque
se lían.
Han cenao piza y de potre un pero por cada dó. Ante de dormir la madre de
Carlota les ha puesto un vaso de leshe a cada una, y Luna ziempre ze la bebe
a bushitos porque le quema musho.”
- Al racó de les Illes Canàries, trobaran un joc molt paregut al de “Pasa palabra”,
però típic d’aquella comunitat, que realitzaran mitjançant la pissarra digital.
L’enllaç és el següents:
http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/3/webc/eltanque/pasapalabra/pa
sapalabra_p.html
Activitat 5. Espanya-Latinoamèrica
Amb aquesta activitat els alumnes veuran la diferència entre el castellà
d’Espanya amb el castellà de LatinoAmèrica.
Per dur a terme aquesta activitat el mestre cercarà dos vídeos del mateix
contingut però versionat en cada un dels dos, per exemple, en aquests dos
vídeos que tenim a continuació, són el mateix però doblat en diferents països.
Els alumnes, en parelles hauran d’explicar què veuen de diferents entre els dos
vídeos. I després els mostrarem comentaris que ha fet la gent davall dels dos
15. 15
vídeos, ja que la majoria d’ells són de menyspreu a l’altre llengua. I hauran de
fer un escrit del que pensen, de la seva opinió i que creuen que es podria fer
per a que no hi haguessin aquests prejudicis.
Finalment, posarem les nostres idees en una cartolina i la penjarem pels
passadissos de l’escola per a que tots els alumnes puguin veure el nostre
treball.
Els vídeos són els següents:
1. Versionat en Latinoamerica:
http://www.youtube.com/watch?v=44ynVVzOiIA
2. Versionat en Espanya:
http://www.youtube.com/watch?v=8InqB0r67lE
I els comentaris que podem observar que podem trobar en molts de vídeos de
youtube són com els que veurem a continuació:
16. 16
Activitat 6. Diferències de l’anglès
Amb aquesta activitat els alumnes podran veure que les diferències regionals
no només es donen en el català i el castellà, sinó que també es dóna en moltes
altres llengües com l’anglès.
Per dur a terme aquesta activitat el farem a partit d’un memory amb dibuixos,
però abaix els mostrarem en paraules les diferències entre l’anglès de la Gran
Bretanya i l’anglès d’Amèrica.
Exemples de cartes de Memory que podem fer són com les següents:
SWEET
CANDY
CHIPS
FRIES
17. 17
Important: tenir en compte que en cada activitat no només hem de fer èmfasi
en les diferències que hi ha entre les varietats, sinó que també hem de tenir en
compte la varietat estàndard que és la que utilitzem per comunicar-nos entre
nosaltres.
10. Avaluació
La manera d’avaluació serà a partir d’una avaluació continua on el mestre
observarà que tots els alumnes participin de les activitats i i que tingui una
evolució dels seus coneixement del principi de la Unitat fins al final. Per això,
per comprovar la seva evolució ho farem a partir d’un joc. On els alumnes
s’agruparan en grups de 3 alumnes i farem un trivial amb tot el que hem vist al
llarg de la unitat i hauran de respondre a les preguntes, lo important és que tots
sàpiguen respondre a les preguntes.
TROUSERS PANTS
18. 18
Exemples de cartes que ens podem trobar en el Trivial són les següents:
La taula d’observació del mestre serà depenent d’aquells aspectes que vol
avaluar i que són més importants per a totes les activitats. Però, un exemple de
taula d’observació pot ser la següent:
Ítems Sempre Quasi
sempre
A vegades Quasi
mai
Mai
Participació
Expressió
oral
Expressió
escrita
Comprensió
oral
Comprensió
escrita
Què és la varietat diatòpica?
a) Canvi lingüísitc a partir del
temps.
b) Depenent de la varietat
geogràfica.
c) Varietat de registres.
La paraula “cassogues” a
quina illa es diu?
a) Mallorca
b) Menorca
c) Eivissa i Formentera
Una característica lingüística
de l’Andalús és:
a) Substituixen la r per la s.
b) Ometen la r final.
c) Canvien les o per u.
La paraula “Sweet” de quina
llengua prové?
a) Espanyol Llatinoamericà
b) Anglès britànic
c) Anglès americà
19. 19
Cooperació
amb el grup
Respecte
dels
companys i
del material
11. Bibliografia
Corretget Olivar, Josep M. Paraules i expressions menorquines. Adreçat a
tothom. <<
http://llengilitcat.blogspot.com.es/2013/04/paraules-i-expressions-
mallorquines.html >> [En línia][Consultat 15/04/2014]
CURRICULUM DE LES ILLES BALEARS. <<
http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/educacio_primaria_.htm >> [En
línia][Consultat 14/04/2014]
JOSEP. Diccionari menorquí – català.
<<http://www.qolle.com/josep/menorca/diccionari-menorqui-catala>> [En
línia][Consultat 29/04/2014]
WIKIPEDIA.
<<http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica>>
[En línia][Consultat 14/04/2014]
