3 eso-plastica-joan-brossa
•Download as PPTX, PDF•
0 likes•916 views
Joan Brossa Poemes visuals Poemes objectes
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Viewers also liked
Viewers also liked (14)
Similar to 3 eso-plastica-joan-brossa
Similar to 3 eso-plastica-joan-brossa (20)
More from Joan Sèculi
More from Joan Sèculi (20)
Recently uploaded
Recently uploaded (8)
3 eso-plastica-joan-brossa
- 1. MISSATGE VISUAL / VIUAL MESSAGE EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – ARTS & CRAFTS - 3 ESO Escola Betúlia
- 2. Chapter 1 El llenguatge visual
- 3. Comunicat visual casual o intencionat Un comunicat visual casual és aquell que existeix sense que sigui el resultat de cap voluntat comunicativa. Un comunicat visual intencionat és el que ha estat creat amb la voluntat de transmetre un missatge. comunicat visual casual comunicat visual intencionat
- 4. El llenguatge visual – Visual llanguage El llenguatge visual es basa en la percepció, en els condicionants culturals i fisiològics. Fàcil d’entendre, no fa falta coneixements alts per entendre’l Requereix uns coneixements més alts per entendre aquesta obra Missatge visual amb contingut temàtic, sino sabem el contingut només podrem entendre l’obra a partir de les emocions que ens transmet Jurament dels Horacis (1784), de Jacques-Louis David Què és el que fa les cases d'avui tan diferents, tan atractives? (1956), de Richard Hamilton The visual language is based on perception, in the cultural and physiological factors.
- 5. Elements de la comunicació – Communcation elements En les arts plàstiques la forma té la mateixa importància que el contingut. De fet, molts cops són el mateix. El contingut fa referència al significat del missatge. és la manera com el missatge es presenta (colors, formes, mesures, textures ...)
- 6. Obres sense significat – Work without meaning Moltes obres d’art no pretenen comunicar cap significat, cap història Mark Rothko Joaquim Chancho https://www.youtube.com/watch?v=JPoQeuWybIo
- 7. Codi - Code El codi és el conjunt d'elements o normes que l'emissor utilitza per a crear el missatge i el receptor, per a interpretar-lo. Codis fisiològics: es refereixen a la manera com són percebudes les formes i els colors pel nostre cervell. Codis culturals: es refereixen a la manera com les diferències culturals i de grup social influeixen en la creació i la interpretació d'un missatge visual. Per a entendre un grafit, cal participar dels codis culturals de determinats grups urbans.
- 8. Codi - Code Per a entendre aquesta imatge, hem de conèixer els codis culturals relacionats amb el significat del color. significat de puresa i innocència temptació i sensualitat la temptació a partir de la tradició cristiana d’Adam i Eva. Els colors blanc i rosa: transmeten? el color vermell de les pomes transmeten? La poma es relaciona culturalment amb?
- 9. Codi - Code Naixement de Venus (1478), de Sandro Botticelli Cal conèixer quin és el tema mitològic a què fa referència. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21724&p_ex=Botticelli
- 10. Funcions del missatge visual Funció expressiva. L'emissor vol comunicar un punt de vista personal sobre la seva manera de sentir i entendre el món. Aquesta funció és característica de l'art. Funció estètica. L'emissor vol transmetre sensacions de plaer estètic en contemplar formes i imatges. Aquesta funció és especialment característica de l'art. Funció informativa. L'emissor vol informar el receptor de fets, consells, idees... Aquesta funció és característica dels senyals de trànsit, els dibuixos tècnics, etc. Funció persuasiva. L'emissor vol atreure i convèncer el receptor per tal que actuï d'una determinada manera. Aquesta funció és característica de la publicitat, de la propaganda política, etc. Funció informativaFunció persuasivaFunció estètica i expressiva
- 11. Visual message functions Informative: Content is transmitted in an objective way. They are clear direct and objective Exhortative: They try to persuade the receiver to consume a product, a service or an idea Expressive: image stimulate the receiver ‘s feeling. The point is not what we see in the image, but the emotions we feel when we look at it. Aesthetic: Comunicate mainly beaty and harmony. They are created for us to enjoy
- 12. Quina funció tenen aquestes imatges? Funció informativa
- 13. Quina funció tenen aquestes imatges? Funció estètica i expressiva
- 14. Chapter 2 Art: missatge visual
- 15. El tema – The topic El tema és allò de què parla un missatge visual Social Històric Religiós Mitològic L'amor La mort La justícia La llibertat Conceptual, etc En la farga de Vulcà, Velazquez Garrote Vil, Ramon Casas Una cadira i tres cadires, de Joseph Kosuth Social Mitològic Conceptual
- 16. El gènere - gender Hi ha 3 gèneres: el bodegó o natura morta el paisatge el retrat
- 17. Símbol gràfic – graphic symbol Un símbol gràfic és un element visual que representa un concepte o una idea. La pau El poder La justícia, etc. Apol·lo porta una corona de llorer i una aurèola de llum al cap, que són els símbols de la condició d’Apol·lo com a déu de la llum i de la poesia. Com sabem que és Apol·lo?
- 18. Quin simbols gràfics i veus? Hans Holbein Els ambaixadors (1533) 1. L’actitud dels personatges indica? representen el poder polític i religiós 2. La tela del fons de l’escena simbolitza ? la seva dignitat 3. El conjunt d’objectes científics, musicals i els llibres representen ? el poder del coneixement de les ciències i les lletres 4. la figura fantasmagòrica que hi ha a la part inferior representa? simbolitza la mort i recorda la vanitat i la temporalitat dels poders terrenals
- 19. El jardí de les delícies (1485-1505), de Hieronymus Bosch (el Bosch) És una de les obres més enigmàtiques de la història de l’art a causa de la dificultat per a interpretar-ne els símbols.
- 20. El jardí de les delicies
- 21. El jardí de les delicies
- 22. Funció persuasiva de l’art Els gratacels són el símbol de la riquesa econòmica, cultural i tecnològica de les ciutats modernes La catedral gòtica és un símbol religiós, social i polític Funció persuasiva: convèncer, de la importància dels valors religiosos que representaFunció persuasiva: convèncer les persones que el contemplen del poder econòmic i de la importància cultural d'una ciutat.
- 23. Art és un testimoni gràfic, funció informativa Ginebra del Benci (segle XV), de Leonardo da Vinci L’art ens permet veure com era la moda, la manera de vestir i pentinar-se en el passat. L’art ens informa visualment de la història de la humanitat. L'art també té una funció informativa: l'art és el testimoni gràfic de la història i l'únic abans de la invenció de la fotografia. Escena burgesa (1663-1665), de Pieter de Hooch
- 24. Chapter 2b La representació de l’art
- 25. La representació
- 26. Roma clàssica Es podien trobar imatges per tot arreu d'emperadors fetes en pedra o bronze Qualsevol representació de l'emperador tenia el mateix grau d'autoritat i d'importància que el mateix emperador
- 27. Primer art cristià En un principi es va estar en contra de l'existència d'imatges a les esglésies, Déu no podia ser representat amb un tros de pedra. La imatge de Déu no podia ser representada ni captada pels sentits, això fa que quan es vol representar Déu s’hagi de fer mitjançant un símbol: una mà beneint.
- 28. El papa Gregori I el Gran Gregori I el Gran (S. VI) va considerar que la pintura servia per a il·lustrar passatges de les Sagrades Escriptures a un poble analfabet "les imatges eren a les esglésies no pas per a ser venerades, sinó per a educar les ments dels ignorants” Absis de Santa Maria de Taüll
- 29. El romànic i Renaixament Chapter 3 2 models de representació
- 30. El romànic (S. X-XIII) Cultura teocèntrica: Déu és el centre del món La pintura romànica: No té prespective Tintes planes No té relleu Gamma cromàtica reduïda Dominen terrosos i vermells Personatges sense expressió Caràcter simbòlic Els pintors són anònims Tema: tipus religiós Funció: didàctica, ensenyar als analfabets El pantocràtor el tetramorf = 4 formes les vides de sants http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=219 53&p_ex=art%20romanic
- 31. El Gòtic – Transició al Renaixament Transició cap al Renaixament Les figures s’humanitzen i ja expressen sentiments gòtic romànic Quina marededéu és gòtica i quina romànica?
- 32. Gòtic - Giotto Lamentació pel Crist mort, de Giotto Presentació de la Mare de Déu al temple (1305-1313), de Giotto di Bondone Giotto di Bondone (1267-1337) és considerat l’iniciador de la nova pintura
- 33. Renaixement (S. XV-XVI) Renaixement vol dir 'tornar a néixer' en els valors de la cultura clàssica de Grècia i Roma. els temes religiosos segueixen tenint una gran importància L’Anunciació (1430-1432), de Fra Angelico Crist Mort (1465), d’Andrea Mantenga
- 34. Renaixement - Escultura David (1501-1504), de Miquel Àngel avid (1408), de Donatello
- 35. Renaixement - Temes mitològics La primavera (1477), de Sandro Botticelli Perseu (1554), de Benvenuto Cellini
- 36. Renaixement - Vida cotidiana Boda pagesa (1568), de Pieter Bruegel el Vell aquarel·la d'Albrecht Dürer (1502)
- 37. Renaixement - Humanisme L'ésser humà com a mesura de totes les coses. L’home de Vitruvi (segle XV), de Leonardo da Vinci El Déu Renaixentista s’humanitza. Déu Renaixentista Cris Romànic
- 38. Renaixement – el retrat La pintura Renaixantista: Tonalitats de colors Clarobscurs Els artistes ja no seran anònims Tècniques sobre tela i oli El gènere del retrat té una gran importància en la pintura del Renaixement Autoretrat (1498), d’Albrecht Dürer La Gioconda (1506), de Leonardo da Vinci El dux Leonardo Loredano (1501-1504), de Giovanni Bellini El Cardenal (1512), de Rafael
- 39. Diferències? Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (segle XII) Vell amb el seu nét (1480-90), de Domenico Ghirlandaio El traç diferents tonalitats clarobscur la perspectiva Romànic Renaixement
- 40. Renaixement – La prespectiva La perspectiva permet representar els objectes en el quadre de la mateixa manera que els veu l'ull humà. Verge del canceller Rolin (1435), de Jan van Eyck profunditat fins a l’infinit del paisatge http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19351
- 41. Renaixement – Piero della Francesca Flagel·lació de Crist (1455), de Piero della Francesca http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21886
- 42. Renaixement – L’escola d’Atenes http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21889&p_ex=renaixement L'Escola d'Atenes (1509-1510), de Rafael
- 43. Chapter 4 El significat dels objectes
- 44. Objectes la bombeta = El colom =tenir una idea el símbol de la pau
- 45. Marcel Duchamp ready-made de Marcel Duchanp -> va convertir objectes quotidians amb capacitat de transmetre nous significats https://www.youtube.com/watch?v=Bwk7wFdC76Y
- 46. Any Warhol – art pop Warhol va convertir els objectes de la societat de consum de la segona meitat del segle XX en els personatges de la seva obra
- 47. Poesia visual – Joan Brossa http://lletra.uoc.edu/especial/brossa/ http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27603&p_ex=joan%20brossa
- 48. Poemes objecte – Joan Brossa País, Poema objecte Contes Clau de la clau
Editor's Notes
- Joan Brossa
- Joan Brossa naixia a Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte. No era bon estudiant, no li agradava l’ecola. Li agradaven els espectacles de màgia, d’il·lusionisme, el cinema, el parc d’atraccions del Tibidavo El seu pare va morir al 43 anys, ell encara era jove Guerra civil: Durant la guerra civil, va viure a la casa de la seva tia tot sol, Actuava de franc com a mag en diversos centres d’Esquerra Republicana, al Teatre Bosc, a la rambla del Prat. Ho feia vestit de xinès amb el nom de Wu. A partir d’un episodi militar, Brossa va escriure el seu primer text. La publicació era del mes de juny del 1938. La guerra acabà, tanmateix, molt aviat per a Brossa, ja que fou ferit en un ull, com explica al poema "La batalla del Segre o la segona naixença" del llibre 30 Divisió del 1950. Formació: no volia estudiar, però volia formar-se com a literari, ho va veure més en davant i poc a poc.
- Una forma particular d'usar els objectes amb una voluntat comunicativa ha estat el treball que alguns artistes han Nos hallamos ante un juego metafórico o más bien metonímico que no deja de ser una adivinanza (obvia): el país es España y España es país de fútbol (pelota) y un segundo término más abierto (la peineta que va con la mantilla de los toros, las procesiones de Semana Santa, o incluso el atuendo de las féminas en las bodas). No hay duda de que la peineta es femenina y el balón tiende a asignarse a los gustos masculinos, lo que simbólicamente permite incluir a toda la población. En realidad, aficiones aparte, es la peineta, complemento típicamente español, lo que permite identificar sin género de dudas el país con España. El humor viene de la simplificación hiperbólica (un país que es fútbol y casticismo) y de la antítesis connotativa entre lo viejo (la peineta) y lo nuevo (el fútbol), lo femenino (decorativo, coqueto, estático, tradicional) y lo masculino (adrenalínico, catártico, dinámico, más moderno). Simultáneamente, la composición fotográfica personifica al objeto balón como si fuera una cabeza, de modo que parece deducirse que el español por antonomasia lo que tiene en la cabeza es fútbol y una mujer clavada en el cráneo. Y la española es un peine afilado que se incrusta en un melón (la inversión del imaginari simbólico es clara: aquí lo esférico es masculino y lo punzante y alargado es lo femenino). Un pueblo, en fin, manejable y seguramente manejado con lo que ya sabían los griegos y romanos: el circo. Llegamos así a la ironía polivalente de Brossa.
- Cinema era un art per a ell. La vida es pot veure com una pel·lícula que no acaba mai. Interpretació personal: que es repeteix al estar enganxada el principi i el final.
- Els poemes objecte es construeixen a partir d'objectes domèstics i de la cultura popular i de masses. El poema objecte extreu dels objectes significats a partir de la seva aparença, del seu ús habitual, de l'acoblament amb altres objectes i de les expressions del llenguatge popular. Joan Brossa és un dels iniciadors de la poesia visual a Catalunya i a l'Estat espanyol. En l'obra de Joan Brossa s'encreuen l'abstracció i la vida quotidiana. A partir de l'ús d'objectes domèstics i quotidians (cadenes de vàter, banderes, pilotes, pintes, plats...), fa referència a conceptes abstractes (justícia, religió, política, art, guerra...). Aquest procés de connexió d'objectes i conceptes abstractes es duu a terme a través de la ironia, la descontextualització, el refús de la distinció entre paraula i objecte, els jocs de paraules, l'associació lliure... Brossa construeix un món personal que ens fa redescobrir la percepció de la realitat. La seva obra té molta influència en els grups avantguardistes del país i ha estat reconeguda oficialment al final de la seva vida. País, de Joan Brossa Poema objecte Contes (1986), de Joan Brossa
- La poesia visual pretén crear significats utilitzant la matèria tradicional de la poesia, la paraula, i afegint-hi elements propis de la imatge i la plàstica. La poesia visual pretén crear significats utilitzant la matèria tradicional de la poesia, la paraula, i afegint-hi elements propis de la imatge i la plàstica. Una forma particular d'usar els objectes amb una voluntat comunicativa ha estat el treball que alguns artistes han realitzat en forma de poesia visual i poemes objecte. La poesia visual té el seu origen en l'art del segle xx i en els moviments plàstics i literaris que reaccionen contra la poesia tradicional. Els cal·ligrames de Guillaume Apollinaire i de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria Junoy a Catalunya en són precedents. La poesia visual pretén crear significats utilitzant la matèria tradicional de la poesia, la paraula, i afegint-hi elements propis de la imatge i la plàstica. El cal·ligrama és una composició poètica en què les lletres s’ordenen amb relació al contingut del text.
- Situat al costat del Velòdrom d’Horta de Barcelona, és el primer poema visual que Brossa va fer en un espai urbà.Esteve Bonell i Francesc Rius, van encarregar-li a Brossa l’obra l’any 1984. Els tres temps que l’integren són naixement, camí i destrucció.Hi ha una làpida explicativa al monument que diu: «naixença, el camí, pauses i entonacions i final»Les tres parts estan representades visualment amb una lletra A majúscula de pal sec de grans dimensions per la primera, amb el jardí amb un seguit d’interrogants i d’altres signes de puntuació per la segona, i finalment, amb la mateixa lletra “A” però aquest cop destruïda pel desenllaç. Brossa va dir: “Possible significació? La vida dels éssers és sotmesa a una evolució degradant que acaba en destrucció” El 15 de juny de 1993, es va inaugurar el poema visual que decora la façana del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (c/Bon Pastor)Està format per cent lletres de colors i l’escultura d’una llagosta, és un homenatge inconscient al talent dels aparelladors L’any 1994, el Gremi de Llibreters de Vell va encarregar a Joan Brossa un homenatge al llibre per col·locar-lo a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via. La intenció era construir una escultura mòbil que es pot fer tombar d’un costat i de l’altre només amb l’impuls de la mà, però mai no arriba a caure. A la part inferior s’hi troba la col·locació d’una placa amb els noms i la signatura dels homenatjats. L’autor homenatjat el 2014 és Narcís Comadira. Brossa va dir: “ Encara que el llibre pugui passar per moments de crisi, ningú podrà mai fer-lo caure definitivament a terra” Es troba a la Rambla (al mig – a terra), Cruïlla carrer del Carme, gairebé davant de l’església de Betlem, es va utilitzar com a recordatori de l’acte commemoratiu l’any 1991 , quan el Foment de les Arts Decoratives va atorgar el premi FAD-Sebastià Gasch a La Rambla. Joan Brossa va escollir l’antifaç ja que aquest és un símbol molt característic del teatre i del carnaval. Es troba a la Plaça Nova (catedral), és un ideograma de Barcino format per 7 lletres. Tot i formar una paraula sencera, cada lletra constitueix una peça d’art per si mateixa, mentre que en el seu conjunt, s’estableix tot un joc amb la perspectiva i l’entorn. Si ens hi acostem, veiem que després d’una potent B, la A té forma de piràmide amb l’accent incorporat, la R és rotunda, la C té cara de lluna, la I guanya corporeïtat, la N té forma de vela i per subratllar la seva lleugeresa està feta en alumini mentre que les altres lletres són en bronze; finalment la O és un sol resplandent . És un homenatge a l’origen romà de Barcelona.
- Burocràcia: En el cas de Burocràcia aquest discurs s'expressa en el doble sentit de la paraula "fulla" --és a dir, en la semblança fonètica entre un full de paper i la fulla d'un arbre-- una mobilitat lingüística que no es pot reduir a la mentalitat de fins i mitjans del sistema econòmic dominant. Per dir-ho en altres paraules, la poesia refusa la racionalització del capital.
- Joan Brossa, Camí, 1967 Així la paraula "camí" està lligada a una acció concreta, l'home que passeja, i la pluja deixa la seva empremta, sinó com el rastre d'una acció determinada i física. Nosaltres fem el nostre camí i deixem petjada per on passem, som nosaltres mateixos qui creem un camí. El busca-raons: "el pot de vidre i el barret de gàngster" (El busca raons, 1989, que va reconvertir en un Homenatge a Cravan) Cravan: Arthur Cravan (seudónimo de Fabien Avenarius Lloyd) nació el 22 de mayo de 1887 en Lausana. Era hijo de Otho Holland Lloyd y sobrino de Oscar Wilde, que se había casado en 1884 con Constance Mary Lloyd, hermana de Otho. Durante su corta vida, se dedicó al boxeo, la literatura y la poesía, y llevó una vida de bohemio. Los motivos de la elección del seudónimo de Arthur Cravan son desconocidos. Celeste: Dos taps de cervesa poden ser vistos com dos estels. La mirada fèrtil d’en Joan Brossa ens fa veure d’una altra manera dos taps de cervesa.
- Paleta-poeta: Al serle preguntada su profesión para el DNI, dijo “poeta”; el funcionario entendió “paleta”. Brosa reaccionó: “hombre, paleta no”, a lo que el empleado le propuso: “¿qué le parece jornalero?”. “Está bien”, respondió, y así quedó reflejado.
- Che: Joan Brossa, vol fer homenatge a Guevara amb aquest poema visual. Brossa treu de l'abecedari les lletres C, H i E formant un espai buit. La desaparició de les lletres que formen el nom de Che Guevara simbòlicament representa la desaparició d'aquest personatge marxista i el buit que deixa amb la seva absència. L'autor tenia una ideologia marxista-comunista i va ser una raó fer-li un poema visual dedicat al lluitador per la llibertat dels pobles oprimits sota l'imperialisme. És així ja que a partir de 1950 Brossa conegué el cònsol brasiler, també poeta, Joao Cabral de Melo. Aquest és qui el nodreix amb nous punts de vista polítics i de la realitat a la vida quotidiana. Aleshores el fa obrir a nous camins com el marxisme i en el progressisme social. A partir d'aquí és quan la poesia de Joan Brossa es torna més política. Trenca amb les formalitats i amb aquest poema ho podem veure clarament. Amb tres simples lletres ja es pot fer un crit per la llibertat. És per aquest motiu que m'ha agradat el poema. El buit que es crea és summament gran amb només les lletres del seu nom. Fins i tot dins aquest món caòtic (l'abecedari) es pot percebre l’absència. Camí: Amb les paraules podem fer camí, altres lletres ens poden guiar al nostre destí Imant: LA A és la primera lletra de l’abecedari i la més important, les més grans atrauran les més petites.
- Cap de bou “Al començament hi havia el toro! En efecte, la primera lletra de l’alfabet protosinaítíc és el dibuix d’un toro. En acadi el toro es diu alpu, en fenici alef i en hebreu alef o aluf. Per què el toro? Sembla que hagi representat per als antics la força i l’energia en general: força motriu, força reproductiva, energia econòmica, domèstica, agrícola… Sense aquesta energia fonamental, la societat i l’individu es quedarien bloquejats en un estaticisme immanent sense canvi ni transformació. Qui tiraria de l’arada? Qui transportaria les grans quantitats d’aigua necessària per a l’agricultura? Qui permetria el desplaçament dels “vehicles”? Etc. Així, aquesta energia primordial se situa al començament de tot; d’aquesta manera el toro esdevé el signe inaugural mitjançant el qual s’inicia el que hem anomenat la Llei de lleis: l’alfabet.” MARC-ALAIN OUAKNIN, Les mystères de l’alphabet, Éditions Assouline. Espanya: El següent poema entra dintre de l'obra de poemes visuals, els quals amaguen una retòrica rere la vista que capta els sentits. Aquesta m'ha cridat l'atenció perquè la primera vegada que l'he vista no h entès el que volia dir. Després a partir de l'ajuda del comentari, he vist que la carta de la baralla de nou copes significava en total el conjunt d'Espanya. Tot i això, si ens fixem bé veurem que a la carta només hi ha 8 de copes, la qual cosa només posa en manifest una cosa: Espanya no la formen totes les comunitats autònomes sinó que hi ha una que no pertany al conjunt: Catalunya, la copa que manca. Poema: Realitzat l'any 1978. Què hi ha més poderós que les armes? La resposta és ben senzilla. La poesia és més poderosa que una arma per mirar al futur, el present i el passat. Joan Brossa ha aconseguit que la simplicitat de les armes tingués complicitat amb la poesia. Aquest poema ha esdevingut el resultat de la barreja dels dos conceptes. L'únic pas que falta és la teva acció. Cap a on apuntaràs amb l'arma de la poesia?, quina serà la seva finalitat? Queda a les teves mans. Brossa ens ha deixat amb aquest interrogant, ell només ha mostrat el plantejament i som noaltres qui hem de saber utilitzar la poesia. La poesia. Quantes bales queden?
- Alfa: "Alfa". Joan Brossa va realitzar aquest poema visual l'any 1986. Es tracta d'una "A" majúscula com sempre, duu un barret de burgès. El títol fa referència a la primera lletra de l'alfabet grec, del qual és el deutor el nostre. Per tant, dedueixo i no només contemplant aquestes dues obres, sinó fixant-me en les altres que Joan Brossa transmetia molt amb les seves "A" el començament del llenguatge i de la comunicació. El principi de totes les coses l'atribuïa a la primera lletra de l’abecedari. Clau: Amb les lletres pots obrir moltes portes, l’abecedari complet és realment una eina per realitzar tot el que ens proposem en aquesta vida. Desmuntatge: Una A desmuntada en tres parts.
- Volkswagner: Wagner era el músic preferit d’en Joan Brossa, va néixer al carrer Wagner i de petit li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte. És una al·legoria al seu músic predilecte. Volem viure plenament en català: Realitzat amb els colors de la senyera, reivindica el nacionalisme i el dret a expressar-se en català. Les seves creences eren totalment catalanista, d’esquerres i republicà. Lunar: Les quatre fases de la luma estan representades amb una lletra O.
- Avaria: La paraula motor tatxada, si tenim una avaria és per què alguna cosa no funciona bé amb una màquina, motor, mecanisme, etc. Piano: Les paraules poden ser música per a la nostra oïda. Dos: Dues “U” de diferent color, per què són de diferent color?, per què DOS i no DUES? Una U ens indica el número 1, per tant, dues U ens indica el número 2 (DOS)
- Hollywood: El que realment volen les companyies cinematogràfiques és, tenir guanys amb les seves produccions, només els hi interessa el percentatge de guanys. Blau vermell: Blau escrit en vermell i vermell escrit en blau, quan ho intentem llegir ens trobem en un problema que ens fa reflexionar sobre el que hi ha escrit, les paraules i els colors tenen més importància, no tot és el que sembla ni tot el que sembla és. Una reflexió sobre dues paraules i dos colors. S amb peix: Ens preguntem per què la S?, per què hi ha un cap i una cua? La forma pren importància, un peix es mou realitzant moviments que es poden relacionar amb la lletra S, és la lletra que veuriem si dibuixem la trajectòria del peix.
- S musical: La S és una lletra amb un so peculiar, es pot relacionar amb la música si sentim algú pronunciant la S sonora, i Joan Brossa la representa amb un pentagrama, on les notes es poden disposar a sobre de la lletra. Llibres lliures: Quan llegim podem ser lliures, podem evadir-nos dins del llibre i la història que explica o narra. Les paraules només es diferencien amb una lletra i d’aquesta manera Joan Brossa relaciona el significat de les dues paraules. XYZ: Al final de l’abecedari, després de les lletres XYZ, que tenim? Joan Brossa dibuixa dues papallones que s’escapen, poden representar que podem fer córrer la imaginació i podríem trobar alguna cosa més, o en canvi, si relacionem el vol de la papallona amb el silenci, llibertat, buit o l’espai… ens indica que després de la XYZ ja no tenim res.