SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
LA COMPOSICIÓ – COMPOSITION
LA PROPORCIÓ ÀUREA - GOLDEN RATIO
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 3 ESO
Escola Betúlia
Proporció
És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes
la proporció natural, la relació
entre les diferents mesures
s'ajusta a la nostra experiència
visual
la proporció expressiva o simbòlica, les
mesures no s'ajusten a una relació natural,
sinó que ho fan a voluntat del creador del
missatge, que potencia o exagera algun
element connotatiuGiotto
Proporció al llarg de la història
Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern
Model ideal de bellesa basat en la proporció
transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic
els artistes no es preocupin
per les proporcions naturals
El cànon
És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de
qualsevol creació gràfica i plàstica
El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien
que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres
vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.
També els grecs van
utilitzar el peu com a
mòdul del cànon; el
consideraven la sisena
part de l’altura total d’un
home
Policlet
Dorífor (conegut com cànon)
(segle V aC), de Policlet
Policlet, conegut com l’escultor d’atletes
Va escriure un tractat sobre la proporció, el
ritme i la simetria del cos humà
Temple d'Atenea Niké (segle V aC), de Cal·lícrates
La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or
Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui
a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de
proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia
La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues
El Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria
Al segle XX es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat
de construir a partir de la mesura de la figura humana.
L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era
un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà
Fibonacci: El número d’or
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci
= 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi
Utilització Proporció àuria
Utilització Proporció àuria
El costat i la diagonal del pentàgon regular
estan en proporció àuria. Dalí utilitza
aquesta propietat per ordenar les dues
figures centrals del seu quadre.
La cara està perfectament encuadrada
en un rectàngle àuri, al igual que el
reste de proporcions de la mateixa
Utilització Proporció àuria -
natura
Utilització Proporció àuria -
arquitectura
Utilització Proporció àuria -
logos
Utilització Proporció àuria
Utilització Proporció àuria -
pintura
EL NACIMIENTO DE VENUS - SANDRO BOTTICELLI SALVADOR DALÍ
Utilització Proporció àuria -
pintura
Nen "geopolític" contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943
Com crear una proporció àuria a partir d’un
segment AB
Mitjançant el compàs trobar el
punt D. Radi CB
Mitjançant el compàs trobar
el punt E. Radi AD
Traceu BC, perpendicular a AB per B
i de longitud la meitat de AB.
Com crear la proporció àuria a partir d’un
quadrat
Mitjançant un quadrat de costat a, i utilitzant el compas des del punt mig fins l'extrem N, tr
Buscar el punt
mig “M” del
segment AB
1. Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu).
2. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a define
Com crear la proporció àuria a partir d’un
costat d’un quadrat
Mitjançant un segment AS, busquem la perpendicular del segment AS a un
dels seus extrems (S) i utilitzant el compas des del punt mig M fins l'extrem C,
trobaré, el segment SB, on AS i SB tenen una proporció àuria.
Buscar el punt
mig “M” del
segment AB
1. Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS.
2. Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu).
3. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix e
Com crear una espiral a partir d’un
quadrat
https://youtu.be/R3KNVxYwBFQ
Com crear una espiral a partir d’un
quadrat
1. Primer busquem la
proporció àuria d’un quadrat de
costat b
2. Tracem un arc radi = b 3. Crear un quadrat de
costat a-b
5. Tracem un arc 6. Crear un altre quadrat 7. Tracem un arc

More Related Content

What's hot

EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR Jordi Riba
 
Pes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiuPes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiuLaura Vilar
 
EL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓ
EL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓEL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓ
EL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓJordi Riba
 
Cànons de bellesa
Cànons de bellesaCànons de bellesa
Cànons de bellesaNikitis
 
El substantiu
El substantiuEl substantiu
El substantiumlope657
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURAAntonio Núñez
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdalsDani Ribo
 
Radioactivitat
RadioactivitatRadioactivitat
Radioactivitatavillalbs
 
1 Arquitectura grega: el temple
1  Arquitectura grega: el temple1  Arquitectura grega: el temple
1 Arquitectura grega: el templeMercè Bigorra
 
Orígens de l'art: La Prehistòria
Orígens de l'art: La PrehistòriaOrígens de l'art: La Prehistòria
Orígens de l'art: La Prehistòriahistorialavilaroja
 
Neoplasticisme
NeoplasticismeNeoplasticisme
Neoplasticismedadasoft
 
Sistemes representació
Sistemes representacióSistemes representació
Sistemes representacióbinitue
 

What's hot (20)

EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR
 
Pes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiuPes visual i equilibri compositiu
Pes visual i equilibri compositiu
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
EL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓ
EL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓEL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓ
EL DIBUIX A TECNOLOGIA - GRAUS DE REPRESENTACIÓ
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Déus
DéusDéus
Déus
 
Cànons de bellesa
Cànons de bellesaCànons de bellesa
Cànons de bellesa
 
El substantiu
El substantiuEl substantiu
El substantiu
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
 
Radioactivitat
RadioactivitatRadioactivitat
Radioactivitat
 
1 Arquitectura grega: el temple
1  Arquitectura grega: el temple1  Arquitectura grega: el temple
1 Arquitectura grega: el temple
 
Textures
TexturesTextures
Textures
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
Funcions
Funcions Funcions
Funcions
 
Orígens de l'art: La Prehistòria
Orígens de l'art: La PrehistòriaOrígens de l'art: La Prehistòria
Orígens de l'art: La Prehistòria
 
Neoplasticisme
NeoplasticismeNeoplasticisme
Neoplasticisme
 
Sistemes representació
Sistemes representacióSistemes representació
Sistemes representació
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 

Similar to 3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria

El nombre auri
El nombre auriEl nombre auri
El nombre auriltablado
 
El nombre auri
El nombre auriEl nombre auri
El nombre auriltablado
 
El nombre auri
El nombre auriEl nombre auri
El nombre auriltablado
 
Proporcionalitat geometrica 2n eso
Proporcionalitat geometrica 2n esoProporcionalitat geometrica 2n eso
Proporcionalitat geometrica 2n esojbretos
 
Elements i formes geomètriques bàsiques
Elements i formes geomètriques bàsiquesElements i formes geomètriques bàsiques
Elements i formes geomètriques bàsiquesajimen44
 
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3rLa composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3rJoan Sèculi
 
El nombre Phi
El nombre PhiEl nombre Phi
El nombre Philnamm
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)Antonio Núñez
 

Similar to 3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria (11)

El nombre auri
El nombre auriEl nombre auri
El nombre auri
 
El nombre auri
El nombre auriEl nombre auri
El nombre auri
 
El nombre auri
El nombre auriEl nombre auri
El nombre auri
 
La Proporció
La ProporcióLa Proporció
La Proporció
 
Proporcionalitat geometrica 2n eso
Proporcionalitat geometrica 2n esoProporcionalitat geometrica 2n eso
Proporcionalitat geometrica 2n eso
 
Elements i formes geomètriques bàsiques
Elements i formes geomètriques bàsiquesElements i formes geomètriques bàsiques
Elements i formes geomètriques bàsiques
 
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3rLa composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
 
El nombre Phi
El nombre PhiEl nombre Phi
El nombre Phi
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Anàlisi de tres nus en el bosc
Anàlisi de tres nus en el boscAnàlisi de tres nus en el bosc
Anàlisi de tres nus en el bosc
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 

More from Joan Sèculi

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteJoan Sèculi
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaJoan Sèculi
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaJoan Sèculi
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Joan Sèculi
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Joan Sèculi
 
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaJoan Sèculi
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnJoan Sèculi
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnJoan Sèculi
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan BrossaJoan Sèculi
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritmeJoan Sèculi
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del colorJoan Sèculi
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOJoan Sèculi
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOJoan Sèculi
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La líniaJoan Sèculi
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicalsJoan Sèculi
 
1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodiaJoan Sèculi
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàsJoan Sèculi
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnànciaJoan Sèculi
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figuresJoan Sèculi
 

More from Joan Sèculi (20)

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - Escala
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
 
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot Flynn
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
 
Violi
VioliVioli
Violi
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals
 
1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures
 

Recently uploaded

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria

  • 1. LA COMPOSICIÓ – COMPOSITION LA PROPORCIÓ ÀUREA - GOLDEN RATIO EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 3 ESO Escola Betúlia
  • 2. Proporció És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s'ajusta a la nostra experiència visual la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s'ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiuGiotto
  • 3. Proporció al llarg de la història Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern Model ideal de bellesa basat en la proporció transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin per les proporcions naturals
  • 4. El cànon És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5. També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home
  • 5. Policlet Dorífor (conegut com cànon) (segle V aC), de Policlet Policlet, conegut com l’escultor d’atletes Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà Temple d'Atenea Niké (segle V aC), de Cal·lícrates
  • 6. La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues El Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria Al segle XX es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà
  • 7. Fibonacci: El número d’or http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci = 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi
  • 9. Utilització Proporció àuria El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre. La cara està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa
  • 14. Utilització Proporció àuria - pintura EL NACIMIENTO DE VENUS - SANDRO BOTTICELLI SALVADOR DALÍ
  • 15. Utilització Proporció àuria - pintura Nen "geopolític" contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943
  • 16. Com crear una proporció àuria a partir d’un segment AB Mitjançant el compàs trobar el punt D. Radi CB Mitjançant el compàs trobar el punt E. Radi AD Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB.
  • 17. Com crear la proporció àuria a partir d’un quadrat Mitjançant un quadrat de costat a, i utilitzant el compas des del punt mig fins l'extrem N, tr Buscar el punt mig “M” del segment AB 1. Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu). 2. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a define
  • 18. Com crear la proporció àuria a partir d’un costat d’un quadrat Mitjançant un segment AS, busquem la perpendicular del segment AS a un dels seus extrems (S) i utilitzant el compas des del punt mig M fins l'extrem C, trobaré, el segment SB, on AS i SB tenen una proporció àuria. Buscar el punt mig “M” del segment AB 1. Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS. 2. Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu). 3. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix e
  • 19. Com crear una espiral a partir d’un quadrat https://youtu.be/R3KNVxYwBFQ
  • 20. Com crear una espiral a partir d’un quadrat 1. Primer busquem la proporció àuria d’un quadrat de costat b 2. Tracem un arc radi = b 3. Crear un quadrat de costat a-b 5. Tracem un arc 6. Crear un altre quadrat 7. Tracem un arc

Editor's Notes

  1. S'anomena proporció la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes. En un comunicat visual cal considerar la proporció que existeix entre les parts que el formen i entre les parts i el tot. Es poden establir dos tipus de proporció: natural i expressiva o simbòlica. En la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s'ajusta a la nostra experiència visual. En la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s'ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu.
  2.   L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre. En l’art romànic del segle xi, a l’edat mitjana, la relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat.  En el frontal d’Esquius, la figura central de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols i no pas perquè sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no s’ha preocupat per mantenir una proporció natural entre els diferents personatges. En l’art modern també és molt normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals. En el quadre El crit, d’Edvard Munch, l’artista ha exagerat i ha deformat voluntàriament les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre.  Les formes “desproporcionades”, que no s’ajusten a la proporció natural, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.
  3. El cànon és el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica. El concepte de cànon comporta una noció d'ordre i de mesura que ha estat utilitzada en les arts des de molt antic. El cànon permet establir l'harmonia entre cadascuna de les parts d'una obra i la seva totalitat a partir d'una mesura o mòdul que es pren com a base. Aquest mòdul, tradicionalment, ha estat alguna part del cos: el peu, el cap, el dit, la mà, etc. El cànon no té una justificació natural, sinó que expressa la voluntat d'una societat preocupada per la recerca d'un model ideal de bellesa.   El cànon de proporció ha variat al llarg de la història. Els mateixos grecs van utilitzar cànons diferents per construir les escultures. De vegades, el cànon consistia a considerar l’altura total dels cos igual a set vegades l’altura del cap; altres vegades, era igual a vuit. Policlet, conegut com l’escultor d’atletes, va ser un dels artistes grecs més importants del segle v aC i un gran teòric. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà. El Dorífor, considerada una obra mestra de tots els temps, és conegut també amb el sobrenom de Cànon. En aquesta escultura es proposa construir un model de proporcions perfectes del cos humà. Policlet aplica en el Dorífor la proporció àuria per relacionar les diferents mides del cos.
  4. Dorífor (segle v aC), de Policlet   Policlet, conegut com l’escultor d’atletes, va ser un dels artistes grecs més importants del segle v aC i un gran teòric. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà. El Dorífor, considerada una obra mestra de tots els temps, és conegut també amb el sobrenom de Cànon. En aquesta escultura es proposa construir un model de proporcions perfectes del cos humà. Policlet aplica en el Dorífor la proporció àuria per relacionar les diferents mides del cos.   També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home. Aquesta proporció es va utilitzar per a la construcció de les columnes de temples dedicats a un déu, ja que expressa, deien, la proporció i la bellesa ideal del cos de l’home. Si el temple era dedicat a una deessa, l’altura de la columna era vuit cops la seva amplada; així s’aconseguia una proporció més estilitzada.   Temple d'Atenea Niké (segle v aC), de Cal·lícrates
  5. La proporció àuria o divina proporció és considera l'expressió màxima d'harmonia. Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia.   La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues.   Va ser durant el Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria. Luca Pacioli va escriure el 1498 el seu famós tractat La divina proporció, que, il·lustrat per Leonardo da Vinci, va ser el punt de partida de tots els estudis fets posteriorment sobre les proporcions del cos humà i l’arquitectura. Els artistes i els arquitectes del Renaixement consideraven que el nombre d’or (Φ, fi) expressava la bellesa i l’harmonia de l’ordre de l’Univers.   Al segle xx es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà, destinat a obtenir proporcions harmòniques en les construccions arquitectòniques. Aquest sistema va ser l'origen de l’ergonomia, que avui s'utilitza per a dissenyar tant una cadira com l'interior d'un cotxe. L'ergonomia és la ciència que tracta de l'adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatòmiques de la persona, a fi que la relació amb les màquines sigui el més eficaç possible.
  6. La proporció àuria la podem trobar tant en l'art com en la natura. El Partenó i la mirada enigmàtica de la Gioconda es basen en aquesta proporció. També moltes formes de la natura estan relacionades amb la proporció àuria, com la closca de molts mol·luscs.  
  7. La cara está perfectamente encuadrada en un rectángulo áureo, al igual que el resto de proporciones de la misma. El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre. Dali i la divina proporci http://es.slideshare.net/IgnacioNieto/dal-y-la-razn-area
  8. 1. Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB. 2. Amb centre a C, transporteu la distància CB sobre la hipotenusa CA. S’obté així el punt D. 3. Amb centre a A, transporteu la distància AD sobre el segment AB. La intersecció d’aquest arc amb el segment AB defineix el punt S buscat, que constitueix secció àuria d’AB.
  9. 1. Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu). 2. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a defineix el segment cercat c.
  10. Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS. Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu). Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix el segment cercat AB, el segment auri del qual és AS.