Power amb els conceptes bàsics per història de l'art

1. INTRODUCCIÓ A LAINTRODUCCIÓ A LA
HISTÒRIA DE L’ARTHISTÒRIA DE L’ART
“Una humanitat sense art seria tan pobra com
una naturalesa sense arbres”
Paul Klee

2. 1.1. QUÈ ÉS L’ART ?QUÈ ÉS L’ART ?
S’ha intentat definir l’art al llarg del temps de diverses maneres i no sembla
que, en cap cas, s’hagi arribat a una conclusió definitiva.
””Art és tot allò que l’home anomena art”Art és tot allò que l’home anomena art” Dino de FormaggioDino de Formaggio
””No existeix ,realment, l’ Art. Només els artistes”No existeix ,realment, l’ Art. Només els artistes” GombrichGombrich
””Ha arribat a ser evident que res en art és evident”Ha arribat a ser evident que res en art és evident” AdornoAdorno
El que ningú no sembla negar, malgrat tot, és que l’art són sensacions que,
d’una manera o altra, arriben a l’espectador. Sensacions que ens commouen,
ens impressionen, ens provoquen un determinat estat d’ànim..., però per
provocar emocions cal que la contemplació travessi un procés
intel·lectual , requereix una formació , un aprenentatge: Saber mirar.Saber mirar.
L’art és abans que res, un procés de contemplació i de reflexió.

3. Com aprendre a mirar?

6. Mirar una obra no és només contemplar-la i decidir si ens agrada o no. Darrera
de qualsevol imatge ha hi molts més elements dels què s’aprecien en un primer
cop d’ull que, gairebé sempre, sol ser l’últim. Hi ha colors, formes, llum,
materials, símbols amagats que volen dir alguna cosa, relació entre els elements
Valorar aquest llenguatge requereix un procés de formació que consta
bàsicament de tres fases:
a. Cal interpretar aquest llenguatge: Cal saber llegir en les imatges i descobrir els
missatges i les intencions de l’autor.
b. Cal conèixer la morfologia amb la que construïm aquest llenguatge
c. S’ha de valorar en relació amb el moment històric, per que l’obra no té sentit fora
de l’àmbit de la seva època.

7. Aquestes fases van completant la formació deAquestes fases van completant la formació de
l’espectador, que una vegada educada la seval’espectador, que una vegada educada la seva
sensibilitat, està en disposició de convertir-se en unsensibilitat, està en disposició de convertir-se en un
adequat receptor, aconseguint que l’obra es mantinguiadequat receptor, aconseguint que l’obra es mantingui
viva i que transmeti el seu missatge al llarg del tempsviva i que transmeti el seu missatge al llarg del temps.
Recorda: l’anàlisi visual requereix entrenament .

8. El primer pas és formar la nostra capacitat d’observació, a partir dels
elements més complexes relacionats amb l’expressió estètica:
La percepcióLa percepció : procés fonamental per l’anàlisi d’una obra
d’art,perquè ens permet delimitar tots els elements formals de l’obra.
(Percepció de la forma)
El significat i l’èpocaEl significat i l’època: L’obra no té sentit si no ens vol dir alguna
cosa. Cal considerar les condicions socioculturals i econòmiques de
l’època,és a dir el seu context històric.
L’estructuraL’estructura: Ens descobreix els diferents components de l’obra
d’art i la seva disposició.
L’estilL’estil:: Agrupa obres que tenen determinades afinitats i que
corresponen a un determinat temps i espai geogràfic. No obstant és
un concepte relatiu donat que no existeixen fronteres exactes entre
un estil determinat i el següent , de vegades també poden coincidir
en un mateix temps i espai diferents estils.

9. La percepcióLa percepció

10. Formes, colors i focus de llumFormes, colors i focus de llum

11. EstructuraEstructura

12. Significat i èpocaSignificat i època

15. Així doncs,l’expressió plàstica( arquitectura, pintura,Així doncs,l’expressió plàstica( arquitectura, pintura,
escultura, disseny, fotografia cinema,música,escultura, disseny, fotografia cinema,música,
dansa...) és una manera de comunicació, unadansa...) és una manera de comunicació, una
forma de transmetre missatges a l’espectador.forma de transmetre missatges a l’espectador.
Aquests missatges poden ser múltiples i concordenAquests missatges poden ser múltiples i concorden
amb el context històric i cultural de cada època.amb el context històric i cultural de cada època.
Podríem diferenciar els següents missatges i idees:Podríem diferenciar els següents missatges i idees:

16. Missatge intel·lectualMissatge intel·lectual: quan es tracta de transmetre conceptes
abstractes, idees,emocions íntimes,suggestions...lluny sempre de fer-lo
mitjançant la figuració real, tracta de transmetre idees i continguts
mitjançant imatges no reals com per exemple la pintura cubista, de
continguts plenament intel·lectuals
Missatge sensorialMissatge sensorial: Tracta de provocar en l’espectador una emoció o
sensació a través de representacions molt reals com per exemple la
pintura del renaixement o de l’impressionisme.
Missatge simbòlicMissatge simbòlic:: Són imatges que tenen una segona lectura En
aquest sentit les representacions mitològiques o religioses comporten
un simbolisme implícit en les seves representacions.

17. Missatge historicistaMissatge historicista: És quan es representa un fet històric que es
vol exaltat, propagar o divulgar, per mitjà de la imatge. Els quadres d’
història del s. XIX tenien sovint aquesta intenció.
Missatge socialMissatge social: Sol anar lligat a un sentit propagandístic d’un
determinat poder polític, econòmic... tot demostrant no només la
grandiloqüència del seu poder si no també els components ideològics.
Missatge espiritual o religiósMissatge espiritual o religiós: El seu contingut tracta de provocar en
l’espectador un sentiment de devoció i fervor religiós. Comporta també
un ampli contingut propagandístic.

18. MISSATGE INTEL·LECTUALMISSATGE INTEL·LECTUAL

19. MISSATGE SENSORIALMISSATGE SENSORIAL
C. Monet “impression soleil levant”
M. Marmontan. Paris 1872
El quadre, com s’indica
convenientment, es titula
“Impression”, la qual cosa indica
que l’autor ha intentat
transmetre a l’espectador una
determinada impressió. Quina?
En aquest cas, es tracta
d’entendre alguna cosa o,
simplement de contemplar la
imatge? Quina percepció
preval, la de la vista o la de la
reflexió ? Et sembla una imatge
realista o no? Per què?

20. MISSATGE SIMBÒLICMISSATGE SIMBÒLIC

21. MISSATGE HISTORICISTAMISSATGE HISTORICISTA
Penses que la figura principal està idealitzada? En què ho notes? Quins recursos s’han
utilitzat per aconseguir-ho? Per què es vol idealitzar aquest fet? De què es deu voler fer
propaganda i per què?

22. Penses que la figura principal està idealitzada? En què ho notes? Quins
recursos s’han utilitzat per aconseguir-ho? Per què es vol idealitzar aquest
fet?
José de
Madrazo
“Mort de
Viriat” El
Prado
1808-1818

23. MISSATGE SOCIALMISSATGE SOCIAL
Et Sembla impressionant? És un
element de propaganda política?
Per què és tan important aquesta
propaganda de la monarquia en
aquest moment històric?
L.Le Vau & H.Marsart: Versalles. 1661-
1680
Et sembla significatiu de la feina
del camp?
Representa una part de la
societat?
L. Millet: “Les espigolaires”

24. MISSATGE ESPIRITUAL O RELIGIÓSMISSATGE ESPIRITUAL O RELIGIÓS
Inciten a la devoció religiosa
aquestes obres?
G. Fernández: La Pietat. 1616
G. Bernini: Èxtasi de Sta. Teresa
1645

25. Recorda:
• Amb freqüència admirem l’habilitat de l’artista al representar els
objectes i el que més agrada són els quadres i les escultures en les que
l’objecte representat apareix com si fos de veritat. No es tracta de
negar que això és important però cal tenir en compte que la
naturalesa pot representar-se de diferents formes.
• Un altre problema sorgeix quan l’obra d’art sembla realitzada de
manera “incorrecta”, especialment en les obres properes als nostres
dies.
• Ens podrem qüestionar sobre què volem dels artistes dels nostres
dies, però de cap de les maneres podrem formular la qüestió de si
tenen els coneixements tècnics suficients, perquè estem segurs que sí.

26. • Caldria, doncs, pensar quan contemplem una obra d’art en la que
trobem una falta de correcció l’artista va tenir els seus motius per
alterar la forma de l’objecte observat?
• No podem menysprear una obra d’art per estar incorrectament
realitzada.
• Els artistes volen veure el món d’una manera nova, sense
prejudicis.
• No obstant però no hi ha major obstacle per gaudir de l’ART
que els nostres prejudicis.

27. És això art ?És això art ?

28. Creus que
això és art?

29. Art ?Art ?

30. És art? Art ?Art ?

31. Peces d’art?

32. Manifestació
artística?

33. Art?

34. ObresObres
dede
renomrenom

35. Ens
coneixes?

36. EL LLENGUATGE DE L’ARTEL LLENGUATGE DE L’ART
 URBANISME
 ARQUITECTURA
 ESCULTURA
 PINTURA

37. URBANISME
Disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies
arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques en l’espai.
 Tipus d’urbanisme:
 Urbanisme puntual: es
defineix per les places i
els petits o grans espais
públics creats a les
ciutats amb una
formulació que determina
l’odre de l’espai
circumdant.
Ex: Plaça del Campidoglio
Miquel Àngel. (Segle
XVI)

38. .
 L’urbanisme d eles ciutats: explica un concepte més global
que busca relacionar el traçat urbà d’una manera coherent,
creant una xarxa de carrers intercomunicats. És el cas de les
ciutats radials, ortogonals ciutats ideals o utòpiques.
Exemple: projecte urbanístic de Londres per Cristopher Wren al 1666 i Pla
Cerdà per Barcelona segona meitat S XIX.

39.  Urbanisme de
paisatges o de
jardins: organització
coherent d’uns espais
complementaris a una
vil·la, palau o castell o
com a parcs urbans
dintre de les ciutats
destinats al lleure, al
descans i al contacte
amb la natura.
Exemple: Jardí del Príncep al
Palau d’Aranjuez (segle
XVIII)

40. ARQUITECTURA
Art de construir edificis i d’altres estructures físiques amb una determinada
concepció de l’espai interior i exterior. Un canvi en la concepció de l’espai
implica el naixement d’un nou estil o moviment artístic.
 Elements formals:
 La planta
 Materials constructius
 Elements de suport
 Cobertes
 La llum i el color
 El volum
 La proporció i l’harmonia

41. La planta: dibuix
arquitectònic d’un edifici
representat en secció
horitzontal. Representa la
distribució de l’espai i els
seus elements.
Sobre la planta es
representen els elements
de suport de les sostrades.
S’estableix un eix
predominant en la
concepció de l’espai.
Eix longitudinal (planta
basilical i creu llatina) i
eix centralitzat ( plantes
circulars i creu grega)

43. Materials constructius:
Condicionen la factura de l’edifici. Entre els materials més utilitzats al
llarg de la història trobem la tova, la fusta, la pedra, el maó, el ferro, el
vidre...
Elements de suport:
Permeten l’elevació de murs i pisos i la construcció de cobertes.
Els més significatius són:
- la columna ( de secció circular),
- el pilar ( de secció poligonal),
- el llinda o arquitrau (peça horitzontal que suporta una càrrega i dóna
lloc a estructures arquitravades o adovellades),
- l’arc (peça corbada de diferents formes que serveixen com a element
de suport i ornamentació. Els més freqüents són: mig punt, apuntat o
ogival, ferradura, peraltat, de descàrrega i trevolat o conopial),
- contraforts i arcbotants ( solució del gòtic per poder aixecar l’edifici)

45. Reconeixes:Reconeixes:
LA COLUMNALA COLUMNA
EL PILAREL PILAR
L’ARQUITRAUL’ARQUITRAU

48. Tipus d’arcs

49. Cobertes
Sistema de tancament de la part superior d’un edifici.
Poden ser:
Sostrades planes (sense elements corbats),
A dos aigües ( amb forma e triangle),
Voltes (cobertes arquejades. Les més freqüents són: de
canó, de creueria i d’aresta),
Cúpules ( voltes semiesfèriques, normalment cobreixen un
espai quadrat i són suportades per unes peces
anomenades trompes o petxines),
Laminades o modulars (a partir de la utilització massiva de
nous materials – ferro,vidre,materials plàstics,alumini-)

50. Cobertes

51. La llum i el color: Els efectes directes o indirectes de la llum, tant a l’ interior
com l’exterior dels edificis, contribueixen a donar una modelació espacial capaç
de crear sensacions diverses a l’espectador com per exemple agitació i tensió o
serenitat.( per exemple les catedrals gòtiques). També el color anima els murs i
els espais.

52. El volum: El joc de masses i els volums externs d’un edifici també tenen
importància estètica o simbòlica. (per exemple un castell simbolitza el poder de
l’autoritat mitjançant el seu impressionant volum exterior).
La proporció i l’harmonia: Es tracta d’aconseguir l’equilibri de les proporcions
de tot l’edifici, és a dir, l’harmonia. L’exemple més característic és l’arquitectura
grega.

53. ESCULTURAESCULTURA
Art d’esculpir. Art que representa les figures en tres dimensions.
 TipologiesTipologies
 Elements formals:
 El Material
 La tècnica i mètode
 El volum
 El moviment
 La composició
 La proporció
 La massa
 La llum
 El color

54. TIPOLOGIESTIPOLOGIES
 Escultura exemptaEscultura exempta ((tres dimensions) que pot subdividir-se en:
 Bust: representació d’una persona del pit en amunt
 Cap: representació de només el cap d’una persona
 Dempeus: representació d’una persona dreta
 Eqüestre: representació d’una persona a cavall
 Grup: representació de diverses persones o animals
 Jacent: representació d’una persona tombada
 Orant: representació d’una persona pregant
 De mig cos: representació d’una persona des del ventre en
amunt
 Sedent: representació d’una persona asseguda
 Tors: representació del cos humà sense el cap ni les extremitats
 El relleuEl relleu, encara que també de caràcter tridimensional, la imatge
està adherida a un pla i sobresurt d’aquest en més (alt relleu) o
menys mesura (baix relleu)

57. TÈCNICA I MÈTODETÈCNICA I MÈTODE
 MÈTODE MATERIAL TÈCNICA
Afegint Argila,cera,plastilina,guix, Modelat
metall Soldadura
fusta. Encolat
Sostraient Pedra Esculpit
Fusta Talla
Buidant Bronze, Ferro, Plàstic, Fosa
Or/plata, Ciment

58. El buidat és un
mètode
escultòric per
usar amb
metalls amb la
qual les obres
es realitzen a
partir d'un
motlle. Veiem
exemplificat la
tècnica de la
cera perduda.

59. "L'Àuriga" de
Delfos n'és
un exemple.

60. Mètode de sostreure.
Diferents estris per treballar la
pedra.
Mètode del sostraient. Tècnica esculpit.
En aquesta doble imatge es veuen dos tipus
d'acabat en el treball de la pedra. La primera
té un acabat llis i polit. En la segona s'hi pot
apreciar l'acabat del cisell dentat.

61. Mètode del sostraient. Tècnica de la
talla. Una talla romànica: La Majestat
Batlló.
Estris per treballar la fusta.

62. Mètode d'afegir.
Serrar i soldar són dues tècniques
de l'escultura contemporània. És
important destacar l'ús que es fa del
buit en l'escultura del segle XX

63. VOLUMVOLUM
L’escultura és tridimensional i per aquesta raó comporta volum. Quan
només disposa d’un sol punt de vista es diu que la figura està regida per les
lleis de la frontalitat, això succeïa quan l’escultura estava supeditada a
l’arquitectura com un simple ornament per exemple l’escultura monumental
egípcia i l’escultura romànica. Al contrari l’escultura clàssica, gòtica i
moderna desenvolupen la seva volumetria.
Príncep Rahotep i la princesa Nofret

64. MOVIMENTMOVIMENT:
 Element característic de l’escultura és la disposició, és a dir la sensació de
moviment o de repòs.
 Hi ha escultures mancades de moviment que busquen una actitud
contemplativa per par de l’espectador. Es tracta de figures rígides, estàtiques,
hieràtiques,d’una frontalitat marcada.
 Al contrari, quan es vol transmetre una sensació de moviment múltiples
recursos: jocs de vol de vestidures, de cabell, multiplicació de les línies de fuga
i /o utilització del “contraposto” (alternança simètrica de parts del cos en repòs i
parts en moviment).

66. COMPOSICIÓCOMPOSICIÓ
 Aquesta pot adoptar múltiples solucions, encara que sempre predominen dues
tendències:
 composicions tancades, quan l’escultura es recull sobre si mateixa i limita la
seva capacitat de moviment.
 Composicions obertes, just al revés,quan l’escultura s’obre cap a l’exterior
mitjançant les seves formes, l’organització dels moviment, l‘expressivitat,... i
potencia el moviment.

68. PROPORCIÓPROPORCIÓ
L’escultura pot basar els seus ideals de bellesa en criteris de
proporcionalitat. Al llarg de la història, la investigació sobre diferents mòduls
de proporcionalitat ha estat constant. No obstant, es parla de proporció
quan una escultura s’aproxima als volums reals.

69. MASSA, LLUM I COLORMASSA, LLUM I COLOR
Massa: El concepte de massa es refereix a la distinta sensació de pes que
provoca una obra escultòrica. Hi ha obres que podem considerar de molta
massa, pesants, rotundes, compactes; mentre que d’altres són lleugeres o
sense pes, de poca massa. Un cas extrem,de gran genialitat, seria el
tractament particular de la massa que alterna la matèria i la no-matèria
escultòrica, el buit.
La llum: La utilització de la llum es converteix en un element important de
l’escultura perquè, de fet, serveix per modelar, crear volum i moviment, és un
factor compositiu més.
El color: És un altre element expressiu que contribueix a destacar el realisme i
potenciar la seva expressivitat i valor estètic.

70. Exercici
Les dues obres desenvolupen un mateix tema, encara que és notable la seva
desigualtat.
Analitza-les i enumera totes les diferències formals que puguis establir entre les dues.

71. PINTURAPINTURA
”L’art de disposar els colors damunt d’una superfície”
La pintura es sens dubte la més popular de les arts plàstiques. S’acostuma a
definir com “l’art de disposar els colors damunt d’una superfície”. Mitjançant
pintures, els pobles i imperis primitius i la mateixa societat contemporània
han reflectit els simbolismes i les creences de les seves cultures. Des de les
coves d’ Altamira ,fins als quadres de l’ informalisme abstracte, no solament
han canviat els gustos estètics sinó també les tècniques i els materials que
han servit per expressar un determinat missatge.
 Elements formalsElements formals.
La matèria pictòrica
Els procediments artístics
La línia
El volum
El color
La llum
La composició

72. MATERIA PICTÒRICAMATERIA PICTÒRICA
Suport: mur, tela, paper, fusta...
Pigments: antigament eren colors naturals extrets de la terra, plantes, fusta
cremada, pedres precioses triturades, coral..., ara, però s’han introduït els
pigments químics fruits de la societat industrial.
Aglutinants: tradicionalment s’han utilitzat agents aglutinant grassos (la cera, olis),
rovells d’ous, aigua i resines. Actualment fem servir aglutinants químics.
Altres: La pintura contemporània ha afegit elements fins ara estranys al llenguatge
pictòric, com ara sorres, draps, metalls que proporcionen textures diferents.
De vegades la pintura és tan densa de material que es parla de pintura
matèrica.

73. PROCEDIMENTS PICTÒRICS-1PROCEDIMENTS PICTÒRICS-1
El frescEl fresc: és la tècnica pròpia de la pintura mural: Requereix un procés de
preparació privi del mur que consisteix en humitejar la paret amb una lletada
de calç, (arrebossar la paret amb una barreja d’aigua, sorra i calç).Aquest
procés en assecar-se el mur permet la penetració dels pigments i una llarga
durabilitat en el temps.
Pintura a l’oliPintura a l’oli:: Utilitza l’oli per dissoldre els colors i dóna una lluentor a la tela.
S’utilitza sobre tela o fusta, permet l’ utilització de pinzell molt fins i la
possibilitat de superposar capes fines de pintura sobre la tela.
Pintura al trempPintura al tremp:: Utilitza un diluent aquós en
l’aglutinant. Fa servir rovell d’ou i coles o
gomes vegetals com aglutinant.
Preferentment s’utilitza sobre murs i taules ,
però a diferència del fresc aquesta s’aplica
sobre el mur sec i amb el tems aquest
s’escrostona.

74. PROCEDIMENTS PICTÒRICS-2PROCEDIMENTS PICTÒRICS-2
L’aquarel·la:L’aquarel·la: fa servir molta aigua com a diluent i molt poca quantitat
d’aglutinant. El suport és generalment paper.
El pastel:El pastel: És una pintura seca,que fa servir llapis especials de colors. Els
pigments es mesclen amb una mica d guix i goma. Els suports habituals són
el paper, la cartolina o la tela.

75. PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3
Gouache o pintura a l’aiguada: (tempera) Fa servir com aglutinant aigua
barrejada amb glicerina, goma aràbiga. És similar a l’aquarel·la però més densa.
El dibuix:El dibuix: a partir del s. XV guanya importància per ell mateix. Va ser utilitzat per
artistes com Miquel Àngel, Leonardo o Rembrandt.
Encaùstica:Encaùstica: consisteix en una preparació a base de colors diluïts en cera fosa, que
fa la funció d’aglutinant.
Gravat:Gravat: Permet reproduir tantes vegades com volem una obra realitzada sobre un
motlle a través de l’ impressió.
- Xilografia: fa servir la fusta com a motlle.
- Serigrafia: fa servir la tela (seda) com a motlle
- Litografia: fa servir la pedra com a motlle
- Calcografia: fa servir la planxa metàl·lica com a motlle

76. PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3
 TÈCNIQUES MÉS RECENTS:TÈCNIQUES MÉS RECENTS:
Acrílics:Acrílics: pintures plàstiques.
El cinestisme:El cinestisme: busca el moviment de la composició i hi introdueix
elements afegits i enginys tècnics, tot i que de vegeda es fa servir
trucs perspectius i enganys òptics.
Collage:Collage: consisteix en enganxar damunt el suport element de diversa
naturalesa, com paper,làmines o objectes.
MatèricaMatèrica: consisteix en l’ús de terres i materials minerals

77. Tècnica mixta que combina
elements pictòrics amb elements
quotidians.
Frontal d'altar romànic fet al
tremp sobre taula. Aquesta
tècnica usa la clara d'ou com a
aglutinant.

78. Pintura romànica feta al fresc sobre la
volta de quart d'esfera d'un absis
Pintura sobre mur realitzada a
l'encàustica (barreja de ceres,
mel...). D'origen romà.

79. Detall de pintura a l'oli sobre tela.

80. LA LÍNIA
Permet la identificació i el reconeixement de les formes. Segons el traç en varia
l’expressió plàstica:
 El traç continu i tancat completa una imatge acabada i té un propòsit
descriptiu.
 El traç gruixut té un caràcter fortament expressiu.
 El traç obert planteja una intencionalitat imaginativa i poètica.
 El traç curvilini transmet sempre components sensuals.
El traç predominant en una obra té una significació simbòlica:
 Si predomina la línia vertical s’identifica, a vegades, amb elevació
mística.
 Si predomina les línies triangulars predomina la sensació d’equilibri.
 Si predomina la línia circular, la idea de perfecció.
La línia influeix, també, en el ritme de l’obra.

82. EL VOLUMEL VOLUM
En realitat es tracte d’una ficció ja que la pintura és sempre bidimensional,
es tracta de “modelar” les imatges mitjançant la llum, el color, la línia , la
perspectiva o els escorços ( quan els efectes de la perspectiva són molt
violents).

83. LA PERSPECTIVALA PERSPECTIVA
Per mitjan de la perspectiva se simula la profunditat (la tercera dimensió).
 Perspectiva medievalPerspectiva medieval: Pràcticament inexistent, la distància es representada,
a vegades, disminuint la grandària dels objectes que pretenen aparèixer en
segon pla.
 Perspetiva linialPerspetiva linial: És característica del primer renaixement. La profunditat es
crea traçant un feix de ínies que configuren una piràmide, el vèrtex de la qual
és el punt de fuga d’aquestes línies. El geometrisme que resulta de la
composició encarcara les figures creant la il·lusió visual de profunditat.
 Perspectiva aèriaPerspectiva aèria: Gran aportació de Leonardo da Vinci. Té en compte
l’esfericitat de l’òrgan visual i considera la importància que té l’existència de
l’aire quant a la visió de les coses. A causa d’això:
 Es modifiquen els contorns i els perfil dels objectes
(sfumato)
 Es perd nitidesa quant a la visió amb la distància
 Els colors empal·lideixen amb la profunditat.

85. LA PERSPECTIVALA PERSPECTIVA

86. LA PERSPECTIVALA PERSPECTIVA

87. EL COLOREL COLOR
L’essència de la pintura és el color.
Primera classificació:
 Colors primarisColors primaris: Són els que no
poden reduir-se a uns altres colors:
groc, vermell i blau.
 Colors secundaris o binarisColors secundaris o binaris.
Sorgeixen quan els primers es
mesclen entre ells: Taronja (vermell
+ groc), violeta ( vermell+blau),
verd ( blau+groc)
 ComplementarisComplementaris: blau <> taronja,
vermell <> verd, groc <> violeta.

88. EL COLOR-2EL COLOR-2
Segona classificació:
 Colors càlidsColors càlids: groc, taronja i vermell.
Els càlids: expandeixen la llum, avancen cap l’espectador, són colors
“sortints”, la qual cosa explica que la pintura academicista els fes servir
per crear perspectiva en primer pla i que els semàfors els usin per
prohibir el pas.
 Colors fredsColors freds: violeta, blau i verd.
Els freds: absorbeixen la llum, són “entrant” i s’allunyen de l’espectador,
per això solen crear profunditat.
D’altra banda els colors estan associats a valors simbòlics lligats a
aspectes culturals i psicològics:
Blau i blanc <> puresa, groc <> divinitat,
vermell <> vida i passió, negre <> mort.

90. LA LLUMLA LLUM
La llum en pintura és una llum representada, il·lusòria que l’autor pot utilitzar com
a element d’expressió o de composició.
 la llum diàfana i homogènia transmet sensació d’equilibri i harmonia.
 La llum contrastada té un caràcter expressiu i dinàmic
 La llum zenital contribueix a crear composicions ordenades estàtiques.
 La llum obliqua crea moviment i accentua la profunditat.

91. LA COMPOSICIÓLA COMPOSICIÓ
 Determina l’ordenació de tots els elements del llenguatge pictòric en el
conjunt del quadre. És tracta de com s’articulen tots els elements de
l’expressió plàstica i de la sensació que ens produeixen. Les possibilitats de
composició són ,doncs, gairebé infinites per que hi influeixen aspectes com:
perspectiva,llum,color,línia, formes...
 Predominen sempre dos tendències:
. composicions tancades (els elements plàstics convergeixen cap el centre
del quadre <> estabilitat i anulació de moviment).
. composicions obertes ( quan divergeixen cap els extrems del quadre <>
dinamitzen l’escena, moviment ).
. altres composicions:
 Piramidals <> harmonia i equilibri (molt utilitzada en l’estil
clàssic)
 Obliqües <> moviment ( manierisme i barroc)
 Centrífugues <> tendeixen a tancar la composició i accentuen
la sensació de moviment
 Centrípetes <> que s’obren, agiten l’escena
 Simètriques <> estructura ordenada/equilibrada i narrativa
 Asimètriques / zig-zag <> desequilibri
 Doble aspa <> obre la composició a traves de diagonals,
dinamitza
 Combinació de corbes i diagonals <> generen sensacions de
caos i confusió

94. FI DE LA INTRODUCCIÓFI DE LA INTRODUCCIÓ
A TRAVÉS DE LA MIRADAA TRAVÉS DE LA MIRADA
ATENTAATENTA
GAUDIU DE L’ARTGAUDIU DE L’ART