6. L’origen de l’art Es troba en l’origen de la humanitat. La comunicació visual i plàstica és una de les formes més antigues en què es manifesta la intel·ligència humana. Neix de la necessitat d’expressió que tenim els humans. Per tant l ’art és sobretot creació i comunicació. Pintures prehistòriques dibuix infantil També és una de les primeres activitats que fa un nen: el plaer de crear. 1
7. L’artista és un creador , pot copiar la realitat però sempre la interpreta. 2 4 3
9. Què es considera art? “ Art és tot el que l’home anomena art” Dino da Formaggio - No hi ha criteri objectiu. - La valoració de què és artístic depèn del criteri i el reconeixement socials i aquests poden variar amb el temps. El historiador d’art, el col·leccionista o el mecenes ho determinen en funció de l’època. Van Gogh només va vendre un sol quadre en tota la seva vida. Actuialment és un dels artistes més cotitzats. El Romànic va ser menyspreat i considerat un estil menor fins al s.XIX
10. El terme art procedeix del terme llatí A rs , ofici,habilitat. En la Antiguitat es va considerar l’ art com la perícia i habilitat en la producció d’ alguna cosa. Tradicionalment doncs, l’obra d’art ha estat relacionada amb la bellesa i amb l’habilitat de l’artista. Bottichelli Renaixement El naixement de Venus
11. La bellesa que trobem en l’art no és únicament una bellesa material , sinó també en el sentit espiritual o bellesa interior o de l’ànima, que és més profund i que inclou també allò que designem com a lleig. Francisco Goya Los viejos Francisco Goya
12. La bellesa material és una qualitat de donar plaer als nostres sentits. L’Art persegueix això? 7 8 9 10 11 12 13
14. A partir de les avantguardes de la 1º meitat del s.XX el concepte d’ Art canvia. La fotografia arracona el virtuosisme de l’artista. Es parla de bellesa de la velocitat, de l’art primitiu, dels objectes de rebuig, dels somnis, de l’atzar, de l’absurd, del que no és racional. Pablo Picasso Cubisme Les senyoretes d’Avinyó Marcel Duchamps Dadaisme Mona Lisa (fragment) Salvador Dalí Girafes en flames 1935
15. G.Balla Velocitat abstracte( passar d’un cotxe)1913 Leger. Soldats conduint cotxes en el front 1917 Chirico Misteri i malenconia 1914
16. Hi ha artistes que no solament no volen mostrar la bellesa tradicional, sinó tot el contrari: l’horror, la por,l’angoixa... Pablo Picasso Guernica, 1936 L’art a partir del s.XX valora la idea, el concepte, l’espontaneïtat, l’expressió, el sentiment fins i tot la denuncia i la reflexió social.
17. Es només a partir de finals del segle XV , durant el Renaixement italià, quan es comença a reconèixer el valor intel·lectual del artista. Per primera vegada, es fa la distinció entre el artesà i l’artista ( artesania i belles arts ). L’artista La consideració de l’artista no ha estat la mateixa al llarg de la història. Tant en l’ Antiguitat com en la Edat Mitjana l’activitat artística era considerada com una activitat artesanal. A Grècia coneixem els autors dels principals artistes, però a Roma i durant l’ Edat Mitjana els creadors eren anònims.
18. L’art va ser una eina de propaganda i de representació del poder polític, econòmic i cultural. Els grans reis i emperadors, els papes, els nobles, els burgesos utilitzaven l’art per ser immortalitzats amb les obres que encarregaven als artistes. Fins al s. XIX l’art estava directament relacionat amb les classes socials dirigents. Mecenes: Amant de l’art que el protegeixen econòmicament. Estimula la creació d’obres d’art no sols comprant-les, sinó creant les condicions pel seu desenvolupament. Església, Estat i burgesia han estat els grans mecenes de l’art. Per això l’art estava al seu servei. 21 20 19
19. A finals del s.XIX la figura de l’artista canvia. Ja no està condicionat a l’encàrrec d’un mecenes. Ara decideix directament la realització de la seva obra i després intentarà que aquesta obtingui el reconeixement en exposicions i vendes. Nolde Malevich Miró Van Gogh Matisse Derain Renoir Munch Picasso
20. L’obra d’art Tota obra d’art és fruit de: L’artista : la seva biografia , la seva personalitat, les seves idees, les seves habilitats El moment històric que va ser creada : el tipus de societat, la organització política, econòmica i social, la religió, els avanços tècnics i científics. Si coneixem l’artista i el moment històric en que va ser creada ens serà més fàcil entendre-la . La mirada de l’espectador també és important. Cada persona, segons la seva formació, les seves experiències i la seva personalitat gaudirà de l’obra d’art d’una manera personal. L’obra d’art té com a última finalitat la comprensió de l’espectador. 23 22
21. ¿Mas el arte? ... ‑ Es puro juego, que es igual a pura vida, que es igual a puro fuego. Veréis el ascua encendida... Antonio Machado A la pintura A ti, lino en el campo. A ti, extendida superficie, a los ojos, en espera. A ti, imaginación, helor u hoguera, diseño fiel o llama desceñida. A ti línea impensada o concebida. A ti pincel heroico, roca o cera, obediente al estilo o la manera, dócil a la medida o desmedida. A ti, forma; color, sonoro empeño porque la vida ya volumen hable, sombra entre luz, luz entre sol, oscura. A ti, fingida realidad del sueño. A ti, materia plástica palpable. A ti mano. pintor de la Pintura. Rafael Alberti
22. L’Art és un dels mitjans de comunicació entre els homes. Lleó Tolstoi L’Art és un sistema de signes construït per l’artista en relació amb la cultura i la societat a la que pertany . Francastel L’obra d’art és una entitat de la que parteixen, com els filaments de les neurones, connexions amb les creences, les idees, la situació històrica dels homes que la van crear” Panofski “ ... L’art és inútil ........; la creació d’una obra d’art és el que ens distingeix de les demés criatures del planeta; i el que ens defineix com a essers humans. Fer alguna cosa per pur plaer, per la gràcia de fer-ho” Paul Auster Si per saber la veritat sobre una societat tingués que escollir entre un discurs d’un ministre i els edificis que es van construir en el seu exercici, em quedaria amb els edificis. Kenneth Clarck
23. L’art te moltes funcions, pot representar coses existents o no existents; pot tractar de coses externes a l’home, però expressa també la seva vida interior. Al receptor li aporta satisfacció, però també pot emocionar-lo, provocar-lo, impressionar-lo o produir-li un gran trastorn . Tatarkiewicz Doncs aquest estrany recinte que anomenen “art” es com una sala de miralls o una galeria d’ecos. Cada forma conjura un miler de records i de imatges de la memòria. Gombrich L’Art ensenya a mirar: a mirar l’art i a mirar amb ulls més atents el món. En els quadres, en les escultures, igual que en els llibres, un busca el que està en ells i també el que està més enllà, una il·luminació sobre sí mateix, una forma verdadera i pura de coneixement. Antonio Muñoz Molina
24. L’ Art neix de la necessitat d’expressió dels humans. L’ Art és un llenguatge per a la comunicació. resum Tradicionalment l’obra d’art ha estat relacionada amb la bellesa (material o espiritual) i amb l’habilitat de l’artista. La valoració de què és artístic depèn del criteri i el reconeixement socials i aquests poden variar amb el temps. L’art a partir del s. XX valora la idea , el concepte, l’espontaneïtat, l’expressió, el sentiment fins i tot la denuncia i la reflexió social. L’artista és un creador , pot copiar la realitat però sempre la interpreta. L’art ha estat al servei de l’ Església, l’ Estat i la burgesia, perquè han estat els seus mecenes. Actualment l’artista decideix directament la realització de la seva obra. L’obra d’art sempre és fruit de l’artista que l’ha creat i del seu moment històric. L’espectador gaudeix de l’obra d’art d’una manera personal . La seva comprensió fa possible la comunicació per la qual ha estat creada.
