La comunicació visual. Material de suport per l'assignatura de Visual i Plàstica de 3r d'ESO

1. U1
La comunicació visual

2. L’esquema de la comunicació visual
emissor
missatge
és qui crea el missatge.
El missatge és qualsevol comunicat
visual intencionat: un senyal de trànsit,
un anunci publicitari, una pintura, etc
receptor
és qui rep el missatge.
Elements del missatge:
Forma o significant: és l’aparença física del missatge.
Contingut o significat: és allò que el missatge vol transmetre
Canal: és mitjà a través del qual es fa arribar el missatge al
receptor
Codi: és el conjunt de normes i regles que organitzen el
missatge.

3. Anem a veure un exemple molt senzill de comunicat visual: un senyal de trànsit
Forma o significant: circumferència de línia gruixuda de color vermell. Interior de color blanc amb dues formes que
representen dos cotxes, un de color negre a la dreta i un altre de vermell a l’esquerra.
Contingut o significat: prohibició d’adelantament.
Canal: senyal de trànsit a la via pública.
Codi: codi internacional de formes i colors. Els senyals de forma rodona i color vermell indiquen prohibició. El
cotxe situat a l’esquerra és vermell per indicar que no és pot adelantar.
El receptor ha de conèixer aquests codis de formes i colors per poder descodificar
correctament aquest missatge visual.

4. Anem a veure ara un exemple més complex de comunicat visual: un anunci publicitari
Forma o significant: fotografia vertical. Un home recolzat en un sofà
vermell. Americana negra oberta que deixa veure el seu tors. Descalç.
Gest despreocupat.Ampolla de colònia de color blau sobre el sofà. En la
part superior de la imatge lletres blanques centrades sobre fons bla.
Contingut o significat: Aquest colònia és per a homes joves, atractius,
sensuals, elegants i amb classe.
Canal: publicitat en publicacions impreses i tanques en la via pública.
Codis:
a. Color: blau: profunditat i espiritualitat. Vermell: passió i elegància.
Negre: seriositat i elegància.
b. Composició: oblíqüa: sensació de dinamisme.
c. Il·luminació: contrastada, efecte més dramàtic, teatral i sofisticat.
d. Gestual: aspecte despreocupat, elegant, sensual. Es tracta d’una
persona segura de si mateixa i del seu atractiu.
e. Objectual: El sofà i el vestit connoten elegància clàssica.
El receptor ha de reconèixer aquests codis de formes i colors per poder descodificar correctament aquest
missatge visual. En el cas d’un missatge visual publicitaria aquest codis són reconeguts d’una manera espontània
pel receptor si l’emissor ha sabut utilitzar-los correctament.

5. Anem a veure ara un exemple més complex de comunicat visual: un anunci publicitari
Forma o significant: fotografia vertical. Una noia amb un vestit
llarg blanc de transparències rosades. Interior blanc. Sembla
sortir d’una habitació amb una pila de pomes vermelles al
terra. Am un gest s’alça el vestit i dirigeix la mirada cap a una
branca on hi penja un flascó rosat de perfum amb forma de
poma.
Contingut o significat: Aquest colònia és per a noies joves,
amb un punt innocent i elegant que no podran deixar de caure
en la temptació de provar aquest perfum.
Canal: publicitat en publicacions impreses i tanques en la via
pública.
Codis:
a. Color: blanc: puresa i innocència. Rosa: innocència i dolçor,
bondat, ifantesa. Vermell: passió i elegància.
b. Composició: vertical: decisió, energia.
c. Il·luminació: difosa i sobrexposada, efecte de naturalitat
fantàstica
d. Gestual: Innocència i encantament en la mirada, decisió en
el gest
e. Objectual: La poma símbol de la temptació. El vestit
d’elegància fantàstica (princesa de conte)
El receptor ha de reconèixer aquests codis de formes i colors per poder descodificar correctament aquest
missatge visual. En el cas d’un missatge visual publicitaria aquest codis són reconeguts d’una manera espontània
pel receptor si l’emissor ha sabut utilitzar-los correctament.

6. Els codis culturals són
fonamentals en la
creació i la
interpretació del
missatge visual

7. La temàtica i el gènere

8. El tema és allò de què parla un
missatge visual.
El tema pot ser social,històric,
religiós, mitològic, o bé pot ser
conceptual i estar referit
a valors universals com l’amor,
la mort, la justícia, la llibertat,
etc.

9. Garrote vil (1894), de Ramon Casas.
El pintor representa l’execució d’un jove de 19 anys duta a terme a Barcelona l’any 1893.
Temàtica social

10. Los fusilamientos del 3 de mayo (1814), de Francisco de Goya.
El pintor representa l’execució d’un grup de sublevats a les tropes franceses a Madrid l’any 1808 .
Temàtica històrica

11. La farga de Vulcà (1630), de Velázquez.
El pintor representa Apol·lo, déu del Sol, comunicant a Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls, que està treballant a la farga, la
infidelitat de la seva dona, Venus, amb Mart.
Temàtica mitològica

12. Una cadira i tres cadires (1965), de Joseph Kosuth.
L’artista planteja tres nivells de representació d’un mateix objecte: una cadira.
Temàtica conceptual relacionada amb la representació

13. Els gèneres són tipus de
representacions convencionals
que es
repeteixen al llarg de la història.
Bàsicament n’hi ha tres:
el bodegó o natura morta,
el paisatge
i el retrat.

14. Pomes i taronges (1899), de Paul Cezanne.

15. Natura morta (1633), de Zurbarán.

16. Cistella de fruita (1599), de Caravaggio.

17. Victoria Ivanova.

19. Arbres en flor (1892), de Vayreda.

20. Sortida del sol (1840), de Constable.

21. Aleixar (1904), de Joaquim Mir.

22. David Hockney

23. Retrat de Barbara van Vlaendenbergh (1480) de Hans Memling

24. Retrat de Miguel de Unamunio de Ramon Casas

25. Autoretrat (1960) de Van Gogh

26. Llimones (1979) d’Ouka Leele

27. Marylin(1888) d’Andy Warhol

28. L’art, testimoni gràfic de la història

29. La forma de qualsevol
comunicact visual, depén de les
característiques culturals de
cada període històric.

30. Per això la forma dels
comunicats visuals al Romànic
és diferent de la del
Renaixement:
Són dos períodes històrics i
culturals diferents

31. Fixa’t en aquestes imatges.
La primera és una escultura romana del
s I aC.
La segona una Marededéu
romànica del s XI
La tercera és una
escultura renaixentista
del s XV
Perquè les escultures romana i renaixentista són realistes i, en canvi, l’escultura romànica sembla feta per una
persona inexperta?

32. La representació a la Roma clàssica

33. A l’Imperi Romà (s I aC - s V) es
trobaven imatges arreu. Normalment, es
tractava d’imatges d’emperadors fetes
en pedra o bronze.
Segons la normativa legal i la
consideració popular, aquestes imatges
tenien el mateix valor que la persona
representada.
Una ofensa a l’estatua es considerava
una ofensa al propi emperador.
Una estàtua de l’emperador era
d’alguna manera el mateix emperador.
August de Prima Porta. s I aC

34. El primer art cristià

35. L’any 313, en l’anomenat edicte de Milà, l’emperador romà Constantí va
establir el cristianisme com a religió de l’imperi. Això va suposar que la religió
cristiana passé s de viure amagada i perseguida a convertir-se en un poder
important de l’Estat.
La nova religió cristiana oficial va voler diferenciar-se de la vella Roma dels
dé us mitolò gics i de les imatges dels emperadors. Per això en un primer
moment els cristians van rebutjar l’existè ncia d’imatges a les esglé sies, ja que
pensaven que es podien confondre amb els antics emperadors i dé us romans.
Una estàtua era considerada una matè ria sense vida feta per l’é sser humà
mentre que la imatge de Dé u no podia ser representada ni captada pels
sentits, ja que era un concepte mental, perceptible nomé s amb la ment.

36. Dé u no podia ser representat com Zeus o Apol· lo, com els
antics dé us mitolò gics tan humans.
Un tros de fusta o de pedra no podia ser confó s
amb Dé u, el creador de l’Univers i é sser suprem.

37. Gregori I el Gran
(s VI)

38. Gregori I el Gran va considerar que la pintura servia per
il·lustrar passatges de les Sagrades Escriptures al poble
analfabet, és a dir, que tenia una funció didàctica.
Gregori I va considerar que les imatges eren a les
esglésies
“no per ser venerades, sinó per educar les ments dels
ignorants [...]. Així com el llibre escrit informa els que
el llegeixen, també la pintura informa el poble sense
instrucció que la contempla”.

39. La decisió de Gregori I va permetre l’existència de pintures a
les esglésies, però a condició que aquestes havien de ser
fetes amb un estil senzill que impedís que el poble confongués
la imatge amb la realitat.
Havia de quedar clar que les imatges eren símbols que
representaven personatges i fets religiosos.
Tot al contrari del que passava amb les estàtues dels
emperadors a la Roma clàssica.

40. Romànic i Renaixement
Dos models de representació

41. Fixa’t en aquestes dues imatges
Déu separant els astres. S XVI. Miquel Àngel. Detall de la Capella Sixtina.
Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. S XI
El Crist romànic és un símbol, és fred, no expressa cap sentiment.
El Déu renaixentista és humà, expressa l’esforç que representa un gran
treball: crear l’univers

42. El Romànic (edat mitjana) i el Renaixement (edat moderna) són dos
períodes fonamentals per a la cultura europea.
Déu separant els astres. S XVI. Miquel Àngel. Detall de la Capella Sixtina.
Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. S XI
Aquestes dues imatges ens poden servir per entendre:
L’estil, la forma de qualsevol misatge visual, no és un caprici dels artistes, és el
reflex de les característiques culturals, de la manera d’entendre el món, de
cada període històric

43. Aquests dos períodes presenten dues concepcions del món totalment diferents:
Déu separant els astres. S XVI. Miquel Àngel. Detall de la Capella Sixtina.
Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. S XI
una de teocèntrica (la romànica) i una altra d’antropocèntrica (la renaixentista),
que comporten també dos estils artístics i dues formes diferents de missatge
visual, una de més simbòlica i antinaturalista, la del Romànic, i l’altra més
realista i humanista, la del Renaixement.

44. Romànic (s X-XIII)

45. El lema del cristianisme medieval podria
ser:
La matèria és la tenebra
i l’esperit és la llum

46. A l’Edat Mitjana, l’esser humà ja no es considera el centre del món
com a l’època clàssica de Grècia i Roma; ara, Déu n’és el centre.
La cultura romànica és una cultura teocèntrica.
L’ésser humà del romànic té por de Déu i les calamitats
El cristianisme medieval menysprea els sentits i valora
l’espiritualitat.
Això va fer que en un primer moment es menyspreessin la
pintura i l’escultura i es considerés la música més adequada per
expressar la religiositat cristiana, ja que la música és immaterial,
no té forma física.

47. El tema principal de la pintura romànica és de tipus religiós; es representen els
diversos episodis de la Bíblia, des de la creació del món fins al Judici Final
Frontal d'altar de la Seu d'Urgell o dels Apòstols. S. XII
Les verges fàtues. Fragment de la paràbola de les
verges prudents i les verges fàtues. s XI
Lapidació de sant Esteve. S XII

48. El pantocràtor (Déu representat com a
senyor de l’Univers)
El tetramorf (representació dels quatre
evangelistes)
home-Mateu
àliga-Joan
lleó-Marc
bou-Lluc
Crist en Majestat (Pantocràtor / Maiestas )
Assegut al tron, beneeix amb la mà dreta i porta els evangelis
a l’esquerra. Es troba dins la mandorla.
Crist, senyor de l’Univers que ho domina tot, és la
representació de Déu tot poderós. Representa Déu: creador,
salvador i jutge.
Mandorla: cercle en forma d’ametlla que encercla la figura
sencera, senyal de divinitat.
Absis de Sant Climent de Taüll. S XII
Llibre: representa els evangelis, la paraula de Déu.

49. A la pintura romànica també es poden trobar escenes de la vida quotidiana i
representacions d’éssers i animals fantàstics en els bestiaris.
Els bestiaris eren tractats didàctics i morals sobre els
vicis, les virtuts i la conducta humana que tenien com a
protagonistes animals, reals o fantàstics.
Fragment del bestiari. S XII

50. La pintura i l’escultura romàniques formen part de la decoració de les esglé sies.
La pintura té un caràcter simbò lic i é s poc realista
Les imatges representen idees religioses
Les pintures es feien als murs (pintura mural), especialment a l’absis, amb la
tè cnica de la pintura al fresc.
però també a les voltes i a les parets
Mur occidental. Pintures de Santa Maria de Taüll. s XII
Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell. s XII

51. també es pintava sobre taula, per ser
col· locada a la part del davant de
l’altar (frontal)
Frontal d'altar de Cardet. s XIII
o sobre taula per situar-la sobre l’altar
(baldaquí)
Baldaquí de Tost. s XII
El baldaquí és un moble que se
situava sobre l'altar per donar
rellevància al lloc més important de
l'església, on se celebra l'Eucaristia.

52. La pintura romànica té trets molt característics:
no té perspectiva
les tintes só n planes
el dibuix é s de traç negre i molt marcat
la gamma cromàtica é s reduï da i dominada
pels colors terrosos i vermells
Frontal d'altar de Durro. s XII
Baldaquí de Tost. s XII

53. La pintura romànica no té perspectiva
Pintura romànica
Pintura renaixentista
Compara aquestes dues imatges. Pots veure la absència de perspectiva a la pintura
romànica i com aquesta és utilitzada en la pintura renaixentista de Rafael.

54. A la pintura romànica les tintes só n planes i el dibuix é s de traç negre i molt
marcat
Pintura romànica
Pintura renaixentista
Fixa’t com la pintura romànica utilitza tintes planes i un dibuix ben marcat. Al contrari,
en la pintura renaixentista desapareix la línia, el dibuix, i es crea l’efecte de volum
gràcies al clarobscur i la modulació del color.

55. A la pintura romànica la gamma cromàtica é s reduï da i dominada pels colors
terrosos i vermells.
Pintura romànica
Pintura renaixentista
En aquest dos exemples pots veure com la gamma cromàtica, la varietat de colors,
de la pintura romànica é s molt mé s reduï da que en la pintura del Renaixement.

56. Les pintures apareixien en totes les parets de l’esglé sia, però especialment a l’absis.
En l’absis els personatges es representen jeràrquicament.
A la volta es representa el
cel amb el Pantocràtor o la
verge i el tetramorf.
Al centre es representa
l’esglè sia, amb imatges
d’apò stols i sants.
A la part inferior es
representa la terra on
poden
aparè ixer
imatges de la vida
quotidiana
o
simplement
motius
ornamentals.
Absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell. S. XII
Absis central Pintures de Santa Maria de Taüll

57. El Gòtic (s. XIII-XV)
La transició a una nova visió del món

58. Compara aquestes dues Mare de Déu. Trobes diferències?
Quina et sembla més freda e inexpressiva i quina més càlida i humana?

59. Com pots comprovar,
la figura humana en el
Gòtic s’ha endolçit.
És més expressiva.
Transmet afectivitat i
sentiment humà.
Aquesta és romànica
i aquesta gòtica
És menys rígida i
mostra més la
sensualitat i la calidesa
del gest i el moviment.

60. També en l’art gòtic hi ha interés per representar
l’espai tridimensional, encara que d’una manera
intuitiva i poc realista i sense la perfecció de la
perspectiva cònica del Renaixement que arribarà
posteriorment.

61. Giotto
L’iniciador de la nova pintura

62. Giotto di Bondone (1267-1337) és considerat l’iniciador de la pintura moderna en
transformar els símbols esquemàtics del romànic en figures càlides i vives.
Giotto va ser reconegut pels pintors del Renaixement com l’iniciador de la nova pintura
un segle abans que s’inventés la perspectiva i es modernitzessin els estudis d’anatomia.
La lamentació. 1305
Compara l’expressió de la puntura romànica i la de Giotto.
Quina et sembla més freda i quina més expressiva?

63. El Renaixement (s. XV-XVI)
L’esser humà, mesura de totes les coses

64. Renaixement vol dir ‘tornar a néixer’ els valors
de la cultura clàssica de Grècia i Roma.
El Renaixement vol crear un nou món que es
pugui comparar amb el de l’antiguitat clàssica i
que sigui oposat al parèntesi de decadència que
suposava el període medieval.

65. L’home vol conèixer el món directament a partir
de la seva experiència.
El món s’expandeix gràcies a invents com la
impremta, la brúixola i a viatges com els de
Colom a Amèrica.
El primer Renaixement, anomenat Quattrocento
(segle xv), representa aquesta voluntat de canvi.

66. L’Humanisme
L’escriptor Petrarca personifica el
nou caràcter cultural i la nova visió
del món. Petrarca confronta els que
ell anomena “temps bàrbars” de
l’edat mitjana, iniciats amb la
caiguda de l’imperi Romà (segle v),
amb els “temps antics” del període
clàssic de Grècia i Roma i defensa
un retorn a l’antropocentrisme.
Amb Petrarca s’inicia l’Humanisme, el moviment intel·lectual
que defineix el Renaixement i el seu lema:
l’ésser humà com a mesura de totes les coses

67. L’Humanisme situa la persona i els valors
humans per sobre de tots els altres valors.
La raó humana ocupa al Renaixement el lloc de
la fe religiosa del Romànic medieval.
La societat del Renaixement és urbana i burgesa
al contrari de la societat feudal i rural del
Romànic.

68. Els grans descobriments astronòmics, geogràfics,
físics i mèdics de l’època van contribuir a que és
canvies la idea d’un Univers centrat en Déu per la
d’un món infinit obert a la investigació humana.
La impremta va permetre que el coneixement
s’expandís com mai havia estat possible en la
història de la humanitat.

69. L’ésser humà es converteix en el centre del nou art i la figura
humana es representa amb un naturalisme total.
Els personatges que apareixen en els quadres no són models
simbòlics, com en el Romànic, sinó persones representades
individualment i humanitzades. El gènere del retrat té gran
importància en el Renaixement.
Autoretrat. A. Dürer. 1498
La Gioconda. L. Da Vinci. 1506
El dux Leonardo Loredano. G. Belini. 1504

70. En el Renaixement, la pintura i el pintor adquireixen personalitat pròpia.
La pintura deixa de ser decoració de l’arquitectura i passa a tenir
importància per si mateixa.
La pintura sobre tela i la nova tècnica de la pintura a l’oli permeten
més llibertat en l’execució.
La Primavera. S. Botticelli. 1478

71. Al Renaixement es reconeix el valor intel·lectual del treball artístic i l’artista deixa
de ser un artesà anònim, com al Romànic, per convertir-se en un personatge
considerat socialment.
Estudi de les proporcions (l’home de Vitruvi. L. da Vinci.
S XV
David. Donatello. 1409
El cardenal. Rafael. 1512

72. En la pintura del Renaixement, les formes es construeixen a partir de les diferents
tonalitats del color i del clarobscur, no pas del dibuix, com en el Romànic.
Detall de La Primavera de Bitticelli
Detall de La Gioconda de Leonardo

73. La perspectiva és la gran innovació tècnica de la pintura del Renaixement.
La perspectiva permet representar els objectes de manera que apareguin en el
quadre de la mateixa manera com les veu l’ull humà.
L’escola d’Atenes. Rafael.

74. Una pintura renaixentista és com una finestra que ens permet veure darrere de la
paret on és penjada.
En el Renaixement, els estudis de l’òptica i
la perspectiva formen una mateixa ciència.
La flagel.lació. P. De la Francesca. 1455

75. Art romà
s. IaC-sV
Art romànic
s. X-XIII
Art gòtic
s. XIII-XV
Art renaixentista
s. XV-XVI