2. Abans de començar recorda que.....
Durant la Restauració, l’oligarquia econòmica detenia el poder polític, frenava qualsevol reforma i
mantenia allunyades de la participació política les classes mitjanes i populars. Aquest retard en la
modernització i la democratització d’Espanya va generar un creixent malestar social.
El suport majoritari de l’Església i de l’exèrcit a l’oligarquia va accentuar els sentiments anticlericals i
antimilitaristes d’amplis sectors de les classes populars.
A Europa, durant els anys trenta, es van anar consolidant els règims de caràcter feixista i autoritari
que tractaven de frenar un moviment obrer cada vegada més radicalitzat després de la revolució soviètica
de 1917 i la crisi de 1929.
2
3. INTRODUCCIÓ
El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia
abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura
de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.
La Segona República (1931-1936) és un intent de solucionar els vells problemes d’Espanya, modernitzant-la tot
pretenent instal·lar a Espanya un sistema democràtic pur.
Inspirada en el regeneracionisme es caracteritzarà, a l’igual que la primera república, per la inestabilitat, la radicalització,
les divisions internes i el desfavorable context internacional.
Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents:
Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s'anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi
econòmica i la ineficàcia d'algunes de les solucions aplicades.
En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi
econòmica dels anys 30 i l'ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans,
especialment els d'esquerra, de crear un règim democràtic estable.
3
4. INTRODUCCIÓ
La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases:
govern provisional (1931): redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim.
Bienni Reformador (1931-1933): govern d'esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en
diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc
Bienni Negre (1933-1936): amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes
Govern del Front Popular (1936): les esquerres recuperen el poder i reinicien el procés reformista endegat el
1931.
En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. Ans al
contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de
militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s'aixecaren contra la
República i forçaren la guerra civil de 1936-1939.
I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d'una Espanya democràtica, republicana i lliure.
4
5. 1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
Gener 1930
Dimissió de Primo de Rivera
Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer
El rei pretenia retornar al sistema de la Restauració: restituint la Constitució de
1876 i convocant eleccions, però el canvi de sistema polític era ja inevitable.
Però...
Els problemes interns dels partits dinàstics i el malestar social van afavorir la
cohesió de l’oposició antimonàrquica
Duu la transició amb tanta lentitud que l’opinió
pública deixa de creure amb la sinceritat dels
seus propòsits i es distancia encara més de la
Monarquia.
5
6. 1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
Mobilitzacions populars a favor de la democràcia.
Reestructuració dels partits polítics, permesos per Berenguer.
1930
Els partits dinàstics (Liberal i Conservador) havien perdut, durant la Dictadura, l’estructura
organitzativa i estaven desprestigiats
Creació de grups al voltant de personalitats (la majoria moderats):
Acción Republicana: Manuel Azaña
Es realitza el
Derecha Liberal Republicana: antics monàrquics liberals com Niceto Alcalá Zamora.
Agrupación al Servicio de la República: intel.lectual José Ortega y Gasset
Amb l’objectiu de:
Pacte de Sant Sebastià
(partits republicans i nacionalistes
catalans i gallec). Agost 1930. Mes tard
donaren suport el PSOE, UGT i CNT
Es crea un
Comitè revolucionari
Supressió de la monarquia
Proclamar la República
Creació d’un govern provisional , amb el compromís
de convocar unes Cort Constituents encarregades
d’aprovar una constitució i un estatut d’autonomia per a
Catalunya, Galícia i País Basc
L’estratègia per enderrocar la monarquia previa fer coindir ,
el dia 15 de desembre de 1930 :
Insurrecció d’algunes unitats de l’exèrcit
Vaga general que accentués l’agitació social
PERÒ el moviment revolucionari fou un fracàs
La insurrecció militar s’avança tres dies i s’aixeca a Jaca PERÒ fou
reprimida i els seus instigadors (capitans Galán i García Hernández)
foren afusellats.
L'endemà alguns representants del govern provisional il.legal de la
República van ser detinguts i empresonats a Madrid
• Només suport d’alguns aviadors (liderats per Ramon Franco
La vaga general no fou convocada.
6
7. 1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
Alfons XIII veint la situació
Febrer 1931 general Berenguer substituït
per l’almirall Aznar
Assumeix el compromís de convocar eleccions
Eleccions municipals són
administratives i no pot derivar en
canvi de govern ni de règim polítc
PERÒ…
Primer pas per retornar
al sistema liberal
parlamenterai
Eleccions municipals de 12 d’abril de 1931. Van acabar
significant un plebiscit en contra de la monarquia
Victòria republicana
(a les principals ciutats: 41/50 capitals de província
victòria de les candidatura republicanosocialistes).
Derrota del sistema polític de la Monarquia
Restauracionista
Primer a Eibar i després a Barcelona, es proclama la
República, i a la tarda a Madrid, des del Ministeri de
la Governació (Puerta del Sol)….
Proclamació de la II República (14 d’abril)
Alfons XIII marxa a l’exili (França)
La proclamación de la
República
Govern provisional
(Niceto Alcalá Zamora; format per
republicans, socialistes i nacionalistes)
7
[...] espero que no habré de volver, pues ello
sólo significaría que el pueblo español no es
próspero ni feliz. Darreres paraules d’Alfons XIII
8. 1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
Govern Provisional del 14 d’abril de 1931.
Dempeus: Indalecio Prieto (PSOE), Marcelino Domingo (Partit Radical Socialista), Casares Quiroga (ORGA) ,
Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d'Olwer (catalanista), Francisco Largo Caballero (PSOE, UGT), José Giral
(Acción Republicana), Diego Martínez Barrio (Partido Rep.Radical).
Assentats: Alejandro Lerroux (Partido Rep. Radical), Manuel Azaña (Acción Rep.), Niceto Alcalá Zamora
(Derecha Liberal Republicana), Julián Besteiro (Partido Rep.Radical) i Álvaro de Albornoz .
9
9. 1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
Accions del Govern provisional
El gobierno provisional
Convocatòria eleccions a Corts constituents (28/6/1931) PERÒ DE MOMENT.......
Mesures per als problemes més urgents;
Accions d’urgència durant els primers mesos:
Amnistia general als presos polítics.
respecte a l’exèrcit (majoritàriament monàrquic). Inici de la
Establir el seu propi estatut jurídic:
futura reforma militar
El govern va sotmetre totes les seves decisions a la
situació dels pagesos (jornada de 8h, prioritzar als jornalers
sanció de les futures Corts constituents.
d’un municipi per treballar a les finques del seu terme, i impedint
Proclama les llibertats polítiques i sindicals
l’expulsió de les terres dels que no podien pagar les rendes)
Va designar els alts càrrecs de l’Administració.
educació: creació de 6750 escoles i 7000 places de mestre.
Escola laica. Augment sou dels mestres
afrontar la crisi econòmica i la greu devaluació de la pesseta.
El problema més greu va ser la .....
Proclamació de la República catalana en el marc d’una suposada
Federació Ibèrica.
Primeros conflictos y
elecciones contituyentes
Oposició de les actuacions
reformistes
problema
els acords de Sant Sebastià determinava que era la futura
constitució la que establís el nou tipus d’Estat i la situació de
les diferents nacionalitats.
Macià va acceptar la futura decisió a les Corts
constituents a canvi d’un govern autonòmic
(Generalitat)
sector de l’exèrcit
Oligarquia econòmica
Veien perillar els seus interessos
Església: vinculada a la monarquia; al principi expectant. Es resistia a acceptar la concepció laica de l’Estat.;
va realimentar l’anticlericalisme. Pastoral cardenal Segura (bisbe de Toledo): elogiava al rei; govern demana la
destitució però bisbes donen suport a Segura. Crema de convents a Madrid (11 de maig de 1931): provocació del
grup de joves “Círculo Monárquico” a l’instal.lar un gramòfon que emetia la marxa reial i es sentia des del carrer;
cremes també a Sevilla i Màlaga. Total: 107 edificis religiosos. La gent catòlica va començar a veure la
República com un règim contrari a les seves conviccions
10
10. 1.2.- La conjuntura internacional
Depressió econòmica
mundial (iniciada amb
Menor incidència a Espanya
raó
Aïllament del proteccionismes duaner
Endarreriment econòmic
el crack del 29 i
s’allargarà durant els
Sectors més afectats
Predomini del sector agrícola.
anys 30)
Comerç exterior
Inversions estrangeres
Increment de l’atur
Aguditza les tensions socials. El
govern republicà no tenia prous
recursos per a adoptar mesures de
protecció social.
Crisi de la democràcia: ascens dels règims
feixistes i totalitaris (feixismes italià, nazisme
alemany i estalinisme)
11
11. 1.3 Diversitat d’ideologies i de partits polítics
Amb la República es van diversificar els partits polítics, que defensaven projectes polítics i models de societat i d’Estat
contradictoris i fins i tot excloents. No van poder formar governs sòlids ni consolidar majories parlamentàries, el què va restar
eficàcia a la República.
Partits
Republicans
ESQUERRA
CENTRE
DRETA
Partits
Autonomistes
Izquierda
Republicana(M.
Azaña)
Partido Radical
Socialista (Marcelino
Domingo)
Partits
• ERC (F. Macià, Ll.
Companys)
• Organització
Republicana Gallega
Autònoma (ORGA)
contraris a la
República
Organitzacions
Obreres
favorables a la
República
PSOE i UGT (Largo
Caballero). Posició
reformista en aliar-se amb
els republicans de
centreesquerra durant el
primer bienni
Organitzacions
Obreres no
suport
incondicional a la
República
CNT (Durruti)
PCE (D. Ibárruri) escissió
del PSOE.
Partit Obrer d’Unificació
Marxista (POUM; A. Nin;
comunistes contraris a
l’obediència soviètica)
Partido Radical (A.
Lerroux). Cada
vegada més
conservador.
Partido Progesista.
Alcalá-Zamora)
Partido Republicano
Conservador
(M.Maura). Tendència
catòlica i de baix
contingut social
• Lliga Regionalista (F.
Cambó)
• PNB
• Confederación
Española de Derechas
Autónomas (CEDA; GilRobles)
• Renovación Española
(monàrquics; José Calvo
Sotelo)
• Comunión
Tradicionalista (antics
carlins)
• Partido Agrario.
• Autoritaris:
• JONS (Ledesma)
• Falange (J.A. Primo de
Rivera)
14
12. Abril 1931
Bienni progressista
Eleccions del 31
Constitució de 1931
Reformes
1933
Eleccions del 33
Bienni conservador
Revolució de 1934
1936
Govern del Front Popular
Eleccions del 36
Conspiració militar
Juliol 1936
15
16. Abril 1931
Bienni progressista (1931-1933)
President de la República: Alcalà Zamora
Eleccions del 31
Cap de govern: Manuel Azaña
La constitució de 1931
La construcció
d’una República
democràtica i
d’esquerres
Les reformes
Religioses
Militars
Agràries
Socials
La qüestió autonòmica
Els problemes del Bienni Progressista
19
17. Resultats de les eleccions a Corts constituents de 28 de juny de 1931
FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/
Eleccions celebrades el 28 de juny de 1931, segons la nova llei electoral, que concedia el dret de vot als homes majors de
23 anys i ampliava les circumscripcions electorals per combatre al caciquisme. Fou el primer procés electoral democràtic
a l’Estat espanyol. Participació: 70,14%
Triomf de les forces d’esquerra i de centre: PSOE 116 diputats, Partit Radiclal de Lerroux 90 diputats, i el Partit
Republicà Radical-Socialista de Marcel.lí Domingo, 56 diputats. També destacar el resultat d’ERC amb 36 diputats..
La nova composició del Congrés de Diputats, la nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans de la
20
majoria.
18. Resultats de les eleccions a Corts constituents de 28 de juny de 1931
PARTITS
PERCENTATGE DE DIPUTATS
Esquerra
55,3% (263 diputats)
Partido Socialista (PSOE)
24,75%
Partido Radical Socialista
12,19%
Esquerra Republicana de Catalunya
6,6%
Acción Republicana
5,57%
ORGA
3,3%
Federals
2,89%
Centre i dreta
44,7% (154 diputats)
Partido Radical
19,21%
Partits Monàrquics
7,44%
Partido Republicano Conservador
5,57%
Partido Agrario
5,37%
Asociación al Servicio de la República
2,89%
Basco-navarresos
2,89%
Partido Liberal Demócrata
0,83%
Lliga Catalana
0,63%
Altres
0,4%
21
19. Bienni progressista (1931-1933)
Aprovada per àmplia majoria (368 vots; rep.,
soc. i nacionalistes), rebuig de les dretes per la
La constitució de 1931
laïcitat i descentralització de l’Estat
Democràtica (als 23 anys, sufragi universal- vot de la dona)
Corts unicamerals (Congrés dels diputats). Poder legislatiu
El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys)
Nomena i destitueix el cap del govern
Dissol i convoca les Corts
Poder executiu: govern (Consell de ministres i cap de govern), i el President de la República
Poder judicial: jutges (independents)
Es reconeix les llibertats individuals i els drets socials i polítics (per homes i dones)
Dret d’associació, reunió, expressió, no discriminació per raons de sexe, origen o
riquesa i libertat religiosa
Els principals problemes en
La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia
l’elaboració de la Constitució
La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església_Estat),
llibertat religiosa, eclesiàstics incapacitat per ensenyar i es reconeix el matrimoni
civil i el divorci.
22
20. Bienni progressista (1931-1933)
La constitució de 1931
Constitución de 1931
Constitución de 1931 y laicismo
Articles a destacar:
España és una República democràtica de treballadors de tota classe (art.1)
El sufragi universal, directe i secret pels majors de 23 anys.
L’Estat espanyol no té religió oficial (art. 3).
No s’admet la Federació de regions autònomes (art. 13)
S’elimina l’ajuda econòmica a l'església i es sotmet les ordres religioses a una futura llei
especial de congregacions, i els hi prohibeix d’exercir qualsevol activitat comercial, industrial o
d’ensenyança. Llibertat religiosa (art. 26 i 27)
El treball és una obligació social i gaudeix de la protecció de les lleis (art. 46)
Falta de consens en matèria religiosa: art.3,26 i 27 prohibien l’exercici de l’ensenyament als ordres
religiosos i dissolien, sense anomenar-la, la Companyia de Jesús (jesuïtes). L’anticlericalisme constitucional
s’explica pel fet que el pensament republicà i esquerra atribuïa el retard de la societat espanyola a
l’Església, que tenia gairebé el monopoli en l’ensenyament.
23
21. Bienni progressista (1931-1933)
Entre desembre de 1931 i setembre de 1933, el govern presidit per Manuel Azaña, integrat majoritàriament per republicans
d’esquerres i socialistes, va impulsar un programa de REFORMES iniciades ja en el període constituent, que tenia com
objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
REFORMES MILITARS.
Plantejament: crear un exèrcit professional i democràtic.
Reduir el nombre d’efectius militars
Acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada tres soldats)
Posar fi al fur especial dels militars i assegurar la seva obediència al poder civil.
Procés:
“Llei de Retir de l’oficialitat”: tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió al règim republicà, i també dóna la possibilitat
de retirar-se amb el sou íntegre. Reducció de 20.000 oficials a 8.000.
Les regions militars van ser substituïdes per vuit Divisions orgàniques, van desaparèixer les Capitanies Generals i es va tancar
l’Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco, bressol dels sectors més conservadors)
Creació de la Guàrdia d’Assalt (cos de seguretat fidel a la República creat per a mantenir l’ordre públic amb mètodes preventius; eliminar
el mètodes repressius de la Guàrdia Civil o l'exèrcit)
Resultat: limitats
El nombre d’oficials retirats fou menor del esperat.
Disminució de les despeses de l’exèrcit però la reducció del pressupost de Defensa va dificultar la modernització del material, l’armament i
els equipament.
La república es va guanyar l’animadversió dels “africanistes” per considerar les reformes com una agressió a l’estament militar. La dreta
aprofitarà el descontentament i animarà qualsevol revolta contra el govern (cop de Sanjurgo el 1932)
24
22. Bienni progressista (1931-1933)
REFORMA RELIGIOSA.
Plantejament: limitar la influència religiosa de l’Església catòlica en la societat espanyola; secularitzar la vida social. Recollit en la Constitució (no
confessionalitat del Estat, llibertat de cultes i supressió del pressupost del culte i el clergat)
Procés:
Aprovar el matrimoni civil, el divorci i la secularització dels cementiris.
Dissolució de l’ordre els jesuïtes (el quart vot d’obediència al Papa el feien dependre d’un poder estranger) i confiscació dels seus béns.
Prohibició de l’ensenyança a les ordes religioses.
Llei de Congregacions (1933): limita la possessió de béns als ordes religiosos i en preveu la seva possible dissolució en cas de perill per a
l’Estat. Azaña: “Espanya ha deixat de ser catòlica”
Resultat:
Laïcització + retallada dels privilegis a l’Església catòlica + esclat de fenòmens de violència contra l’església (crema de convents maig
1931) = part dels catòlics consideren aquesta legislació una agressió a la religió + inici de campanyes anti-republicanes (cardenal Segura
(serà expulsat d’Espanya)). PERÒ alguns sectors (petita part del clergat català) van veure la necessitat de pactar amb la República.
Església arrenglerada contra la República, amb el suport de l’oligarquia econòmica i petits i mitjans propietaris, afectats per altres
reformes.
L’enfrontament religiós, avivat pel tradicional anticlericalisme de part de les classes populars = clima de tensió i violència a la societat
republicana.
Atendre a una població estudiantil que abans feia l’Església
25
24. Bienni progressista (1931-1933)
REFORMA AGRÀRIA
Reforma agrària
Plantejament: la més important per a que posés fi al predomini del latifundisme (centre i sud d’Espanya) i millorar les condicions de vida dels
agricultors pobres. Al 1931 de 8,5M de població activa, la meitat treballaven en l’agricultura; més de 2M jornalers, i 750.000 arrendataris i parcerers,i
la resta petits i mitjans propietaris.
Procés:
Llei de Reforma Agrària (setembre 1932): eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris:
expropiació sense indemnització de les terres dels Grans d’Espanya.
les terres conreades deficientment, les arrendades sistemàticament o les que podent sent regades no ho eren, podien ser
expropiades però indemnitzant als propietaris.
Aplicació de la llei encomanda a l’Institut de la Reforma Agrària (IRA): lliurava les terres a les Juntes Provincials perquè les
distribuïssin individualment o col·lectivament
Resultat: limitats
mancances tècniques, manca de diners per pagar les indemnitzacions, lentitud i oposició dels propietaris.
s’expropiaren moltes menys hectàrees i menys camperols assentats dels previstos (entre 1932 i 1934 s’assentaren només 12.000 famílies
de pagesos; s’havien previst 60.000 famílies).
L’intent de reforma al camp va ser un dels argument per a la consolidació d’un front de forces conservadores disposades a acabar amb la
República.
Els pagesos decebuts es decantaren per postures més revolucionaries , amb actuacions violentes i d’enfrontament amb les forces de
l’ordre públic (ocupació de terres, xocs amb la Guàrdia Civil... com els successos de Casas Viejas)
Casas Viejas
27
27. Bienni progressista (1931-1933)
REFORMES SOCIALS
Plantejament: el socialista Largo Caballero, ministre de Treball, fou l’encarregat de dur-les a terme. Mesures destinades a la millora de les
condicions laborals dels treballadors (tant del proletariat industrial com de la pagesia)
Procés:
Llei de Contractes de Treball (regulava la negociació col·lectiva) i la dels Jurats Mixts (reconeix el poder d’arbitratge vinculant en el cas
de desacord entre patrons i obrers), creació d’assegurances socials, reducció de la jornada laboral al camp i reforç del paper dels
sindicats agrícoles.
En el bienni conservador es frenaren aquestes propostes
No va existir un pla eficaç per a combatre l’atur
Resultat:
irritació dels empresaris
30
28. Bienni progressista (1931-1933)
REFORMES EDUCATIVES
Plantejament: més del 33% de la població és analfabeta.
Promoure una educació mixta,laica, obligatòria i gratuïta.
L’Estat és el garant del dret a l’educació de tota la població
Procés:
es va centrar en l’educació primària: 6750 noves escoles i 7.000 noves places per a mestres, pujada de sou als mestres
impulsar un projecte pedagògic innovador
supressió de la formació religiosa a les escoles.
increment del pressupost d’educació en un 50%
Missions Pedagògiques: dur la instrucció i la cultura a les zones rurals
Resultat:
problemes de pressupost + crisi econòmica = no es van poder dur a terme totes les reformes previstes.
31
29. Bienni progressista (1931-1933)
La qüestió autonòmica
Ocasió perquè les nacionalitats històriques reclamessin una nova organització territorial descentralitzada que recullin les
aspiracions d’autogovern.
CATALUNYA:
Abril 1931, F. Macià va proclamar la República catalana PERÒ el govern provisional va negociar amb Macià la
creació d’un govern autonòmic, la Generalitat, que va redactar l’Estatut de Núria (1931) donant lloc a l’Estatut
d’Autonomia del 1932.
PAÍS BASC:
El PNB i el tradicionalisme carlí elaboren l’Estatut d’Estella (1931): recuperació dels privilegis forals i la
defensa del catolicisme.
el gov. republicà
El rebutja pel seu conservadorisme
A Àlaba només aprovat per la minoria
Dissensions entre forces polítiques basques dificultaren
l’aprovació d’un nou projecte
Navarra rebutja un Estat amb la resta de
províncies basques
1934 es presenta l’Estatut a les Corts; fou paralitzat pel govern dretà. Triomf
de les esquerres al 1936 va permetre la seva aprovació
32
30. Bienni progressista (1931-1933)
La qüestió autonòmica
GALÍCIA:
L’Estatut va ser presentat a les Corts una vegada començada la Guerra Civil i no va poder ser discutit.
ALTRES INICIATIVES gràcies al reconeixement constitucional de l’autonomia:
València, Aragó, Balears i Andalusia van ser frenades per la política conservadora de 1934 i 1935, rellançades al 1936 i estroncades amb la Guerra Civil.
33
31. Bienni progressista (1931-1933)
Els problemes del Bienni Progressista
Monàrquica
Intento de golpe 1932
Va afavorir la frustrada revolta militar (Sanjurjo, 1932)
Oposició de la dreta
CEDA (Catòlica)
qüestió autonòmica
reforma religiosa
desordres públics
La dreta parlamentària agrupa àmplies capes de les classes mitjanes urbanes i rurals. Líder: Gil-Robles.
Campanya de desprestigi contra el govern i els partits d’esquerra.
Falange i les JONS
grups de tall nacional sindicalista i feixistes
Impaciència dels treballadors davant les
Oposició d’extrema
esquerra. CNT-FAI,
UGT, PCE
Malestar per
reformes.
Desencís provocat per la lentitud i timidesa
d'algunes reformes.
Onada
de
conflictivitat
Atur
Dures condicions de vida
Voluntat revolucionària dels
sindicats
Vagues: 40% sector agrícola,
Agitació social
20%
construcció i indústria minera
S’oposava al
reformisme burgès
Insurreccions de treballadors
Ocupacions de terres
Oposición anarquista
Casas Viejas y la crisi de gobierno
La desunió de l’esquerra i
el descredit d’Azaña.
Indignació de l’opinió
pública
provoca
La repressió contra
l'agitació social
(exemple: 23 morts a
Casas Viejas)
Insurreccions camperoles :
Castilblanco (1931, Extremadura). UGT
Casas Viejas (1932, Andalusia). CNT
Insurrecions d’obrers:
zona minera de l’alt Llobregat (1932)
Ocupar l’ajuntament, cremar registre de la propietat i
declarar el comunisme llibertari.
S’acabava amb l’arribada de la Guàrdia Civil o de la
Guàrdia d’Assalt.
34
33. Bienni progressista (1931-1933)
Els problemes del Bienni Progressista
Rearmanent ideològic de la dreta
CEDA (1932): Gil-Robles. Dreta
Catòlica Tradicional
Renovación Española: CalvoSotelo. Alfonsins. Defensa cop
d’estat.
Grups nacionalsocialista i feixista:
JONS (Juntas Ofensivas Nacional
Socialista; 1931) i Falange (1933;
J.A.Primo de Rivera.
Sectors de l’exèrcit: sanjurjada
1932.
Darrers mesos del govern de coalició republicanosocialista:
descontentament dels sectors obrers i agraris, decebuts per l’acció de govern.
Radicalització dels socialistes; dins del PSOE s’imposa la postura de Largo Caballero,
partidari de trencar la coalició amb els republicans.
rearmament ideològic de la dreta que es llença de manera ferotge contra la República
el Partit Radical de Lerroux s’uneix a la campanya de desprestigi contra el govern.
Eleccions municipals abril 1933 gran avenç dels radicals i la dreta.
Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña (i dimiteix, juny 1933))
convoca noves eleccions
Nov. 1933
Vota la dona
Abstencionisme anarquista
desunió de l’esquerra
Elecciones de 1933
Concentració de la dreta: CEDA + agraris + monarquics
defensa de la propietat, la religió i l’odre
Victòria de la CEDA
social
reforma de la Constitució 1931
anul·lació de la legislació agrària i religiosa
36
36. Bienni conservador (1933-1936)
Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical) Desembre de 1933.
Cap de govern en mans del Partit Radical ( Martinez Barrio, Lerroux i Samper)
Aglutina diverses forces: radicals, liberals, agraris, independents PERÒ deixa fora el sector més antirepublicà de la CEDA
Actuació moderada
La CEDA entra al govern de Lerroux (Octubre, 34) «Bienni Negre» (per l’esquerra). Coalició dels radicals i les dretes.
Els govern radicalcedistes
Conservadorisme polític, anul·lació de les reformes socials,
econòmiques i autonòmiques del Bienni Progressista
Anul·lació reformes progressistes
Llei d’Amnistia als sublevats amb Sanjurgo (1932) i els que van col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera. Retorn als
seus càrrecs de significats militars contraris a la República
Actuacions
positives
o Llei d’arrendaments
Rústics: camperols
lloguin terres.
o promoció d’habitatges
de lloguer
o política d’obres
públiques
Contrarestar la reforma religiosa: aprovació pressupost per al clergat i derogació de la Llei de Congregacions. Retorn de
l’Església a l’ensenyament i recuperar part dels béns conservats.
Revisió Reforma Agrària: devolució de terres a la noblesa, s'anul·la la cessió temporal de terres mal conreades als
pagesos d’Extremadura i concessió de total llibertat de contractactació (= ràpida baixada en els salaris dels jornalers). Retall
del pressupost per l’aplicació de la reforma = paralització definitiva.
Enfrontament amb la Generalitat: es declara inconstitucional la Llei de Contractes de Conreu (que beneficiava als
rabassaires(pagesos arrendataris de vinyes).
S’oposa a l’aprovació de l’Estatut basc, tot i l’orientació catòlica i conservador del PNB.
39
37. Bienni conservador (1933-1936)
Radicalització sociopolítica: la revolució d’octubre de 1934
Gir conservador govern
Lerroux
Obstrucció a l’obra reformista
Radicalització PSOE i UGT
(triomf de les tesis de Largo Caballero:
no col·laborar amb l’esquerra burgesa i
anarquistes
Declaren la “guerra” al nou govern
promoure insurreccions)
Proliferació de vagues i conflictes
Política agrària i l’ofensiva de la patronal del camp
comporta:
vagues camperoles, (convocades per la
Federació de Treballadors de la Terra, propera
a UGT) acabades amb xocs amb les forces de
l’ordre.
Actitud antiautonòmica del govern:
Catalunya: les polítiques d’esquerres
de Companys desencadena
enfrontaments constants.
País Basc: paralització projecte de
l’Estatut i retallada dels privilegis fiscals.
dura repressió: va desmantellar les
organitzacions camperoles.
La CEDA endureix les seves posicions i reclama una acció més contundent
en matèria d’ordre públic, exigint participar en el govern sota l'amenaça de
retirar el seu suport parlamentari. Lerroux cedeix, i CEDA entra en el
govern ( 4 oct. 1934); carteres de Treball, Justícia i Agricultura.
40
38. Bienni conservador (1933-1936)
Intent de Gil-Robles de destruir la República per mitjans legals.
Reacció de les esquerres a l’entrada de la CEDA al govern
Camí obert cap al feixisme
provoca
La Revolució d’Octubre de 1934
Vaga general 5 d’octubre: fracàs per manca de coordinació
i per la contundent resposta del govern decretant l’estat de
guerra. PERÒ......
Revolució social a Astúries: durant dues setmanes (6Revolución de Asturias
18/oct)miners armats prenen el poder a Oviedo i la conca
minera, ocuparen gran part de les casernes de la Guàrdia
A Catalunya:
Civil i substituïren els ajuntaments per comitès revolucionaris
Companys s’enfronta al govern proclamant l’Estat català dins la
que dirigiren la lluita i les activitats (des de l’economia fins als
República Federal Espanyola (6 d’octubre)
serveis de transport, el proveïment i la sanitat). El govern
Aliança de forces obreres (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i
envià la Legió (sota el comandament del general Franco), i la
comunistes, abstenció CNT) organitzen una vaga general però
resistència asturiana durà deu dies, provocant més de 1.500
fracassà (negativa de la CNT i escassa participació ciutadana).
morts, 2.000 ferits i 5.000 detinguts i empresonats
Rebel·lió sufocada: declaració de l’estat de guerra, ocupació
elles els dirigents del PSOE i de la UGT)entre els sublevats, i
del Palau de la Generalitat per l’exèrcit; empresonats el govern de
300 morts i 800 ferits entre les forces de l’ordre. Preludi de la
la Generalitat, 3.500 detinguts, i l’Estatut suspès.
Guerra Civil espanyola.
(entre
41
40. Bienni conservador (1933-1936)
La dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el govern
30.000 empresonats, tortures, execucions
sense judici, cadenes perpetues,
destitució de governs d’esquerra,....
També excessos en el bàndol
revolucionari: saqueig de propietats o
assessinats de guàrdies civils i sacerdots.
Política més reaccionària del govern:
Però a més...
paralització definitiva de la reforma agrària.
reducció del pressupost d’educació.
acostament a l’Alemanya nazi.
nomenament de militars antirepublicans per ocupar càrrecs de responsabilitat en l’exèrcit.
accions de la patronal injustes amb els dirigents sindicals (acomiadament dels obrers afiliats
a sindicats sense respectar les lleis ni els contractes laborals)
CEDA augmenta la seva influència dins del govern
El Partit Radical es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo)
Concessió de permisos
per a un tipus de ruleta
anomenada estraperlo
Context internacional: feixismes europeus i Front Popular
L’ambient social i polític es complica amb l’ascens important de l’extrema dreta espanyola
(Bloque Nacional i Falange): s’oposen a la política de la CEDA per moderada i la violència
s’apodera de les seves organitzacions juvenils
43
41. Bienni conservador (1933-1936)
Aquesta situació desacredita el govern de dretes, i provoca opinió pública favorable a l’esquerra.
S’agreugen les diferències a l’interior de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA)
dimissió de Lerroux per corrupció, enfonsament del Partit Radical (sense el qual no es pot
generar majoria de govern).
Gil Robles intenta ser nomenat president de govern però Alcalá Zamora s’hi nega i convoca
noves eleccions (febrer 1936)
Les esquerres es presenten unides en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans,
amb recolzament de la CNT)
La dreta es troba dividida entre el suport a la CEDA (Gil-Robles) i el suport a l’extrema dreta
Les eleccions tindran una campanya molt radicalitzada
Las elecciones de 1936
12
La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936
44
44. GOVERN DEL FRONT POPULAR( (1936)
El gobierno del Frente Popluar
12
48
45. 1936
Govern del Front Popular
El poder queda en mans de l’esquerra
Augmenta la polarització política (dividida entre dretes i esquerres ) i el deteriorament de la convivència social
S’inicia amb un govern d’Azaña (amb suport comunista i socialista), i Alcalá Zamora com a president
Maig 36: a iniciativa de l’esquerra les Corts destitueixen a Alcalá Zamora
Azaña es converteix en president de la república (maig del 36), i Casares Quiroga president de l’executiu
Torna el Reformisme
Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934
Restauració de la Generalitat de Catalunya
Tramitació estatuts gallec i basc
Reforma Agrària: suspensió del pagament d’arrendaments a Andalusia i Extremadura,
prohibició dels desnonaments per deutes, assentament de milers de pagesos, legalització de
les ocupacions de terres, expropiació de terres (gran por entre els propietaris)
Readmissió dels treballadors acomiadats per activitats polítiques o sindicals.
12
Nou impuls a la reforma de l’ensenyament.
49
46. 1936
Govern del Front Popular
Enfrentamientos primavera 1936
Els problemes i l’oposició
Divisió de l’esquerra
(la confluència electoral fou
un fet conjuntural per contenir
a la dreta)
Reformista i democràtica
Revolucionària
Partits republicans
Partit Comunista: suport al govern, i contrari als desordres
públics que alarmaven les classes mitjanes
Largo Caballero (PSOE, UGT, Jov. Socialistes).
Vagues,
ocupacions de
terres, assalts
d’esglésies,
convents i diaris,
xocs entre CNT i
UGT per influir
sobre els obrers,
altercats entre
pagesos i
Guardia Civil
S’aparta del reformisme subscrit en el pacte electoral
CNT-FAI
Radicalització de l’oposició
El sector conservador té por a la revolució social (reformes econòmiques i violència obrera)
Dóna suport a les forces polítiques que representen els seus interessos
Desencadena
Bloque Nacional i CEDA
violència d’extrema dreta
Bloque Nacional, Falange (grups paramilitars)
i suport de la Unión Militar Española (1933;organització
Clandestina de militars de dreta .
Ordre, propietat, religió i pàtria
Fomenta la confrontació civil i la crispació
política amb l’objectiu de desestabilitzar el
règim
«Dialèctica de les pistoles»
Primavera tràgica del 36:
Assassinats i atemptats contra líders de dretes i esquerres
(José Castillo (tinent Guàrdia d’Assalt) i Calvo Sotelo (cap de l’oposició
monàrquica) )
Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...)
Per tal de
provocar una
Que en durà al
18 de juliol
50
47. 1936
Govern del Front Popular
Queremos menos palabrería liberal y más respeto a la libertad profunda del hombre.
Porque sólo se respeta la libertad del hombre cuando se le estima [...] portador de los
valores eternos [...] y más todavía si esta libertad se conjuga [...] en un sistema de
autoridad, de jerarquía y de orden [...].
Si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la
violencia. Porque [...] ¿quién ha dicho que cuando insultan nuestros sentimiento, antes
que reaccionar como hombre, estamos obligados a ser amables? Bien está, sí, la
dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más dialéctica
admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia
o a la Patria.
Discurs de José Antonio Primo de Rivera,
29-10-1933
51
