VACUNES
Carme Alcover Comas
R4 MFiC. CS Coll d’en Rabassa
Tardor 2018
ÍNDEX
 Introducció
 Calendaris vacunals I. Balears
 Revisió protocols diferents vacunes
 Bibliografia
HISTÒRIA
 Malalties infeccioses - xacra de la humanitat; impacte
econòmic, polític i militar en la història.
 Epidèmia de verola al Nou Món  mort 25% població asteca en 1a
 Epidèmia pesta negra  mort 24 milions d’europeus
 Projecte canal de Panamà inicialment escomès per França- va haver
d’abandonar per alta incidència febre groga i malària.
 Epidèmia de grip 1918: mort del 3% de la població mundial 1918-1920, 5x morts
per la Gran Guerra
 Variolització/ inoculació antivariòlica
 monja budista 1020 dC aprox (mostreig restes ferides de pacients de
verola  introducció a fosses nasals de persones no malaltes)
 1721 a Europa - Lady Mary Wortley Montagu (Istambul)
 1796, Edward Jenner: metge britànic rural , 1a vacuna - verola.
 1885 Pasteur- vacuna atenuada. Ràbia.
 Finals del s. XIX  tifus, còlera i peste.
 Toxines inactivades (tètanus, diftèria).
 1980  erradicació verola (darrer cas 1977).
HISTÒRIA
 S’estima que vacunes han evitat anualment
 5 M morts per verola
 2,7 M morts per xarampió
 2 M morts per tètan neonatal
 1 M morts per tos ferina
 600.000 per poliomielitis paralítica
 300.000 per diftèria
1
 salaris pèrdua de productivitat)
CLASSIFICACIÓ
A. Vacunes de microorganismes sencers
 Vacunes vives atenuades
 Reducció de virulència del microorganisme.
 Infecció quasi sempre inaparent
 Sol ser suficient 1 sola dosis per protegir de per vida (2º per evitar fallos primaris
de vacunació)
 Vacunes inactivades o mortes
 Microorganismes inactivats per mètodes físics o químics
 Resposta immunitària menys potent
 Vàries dosis. Adjuvants.
B. Vacunes de subunitats
 Víriques: contenen fragments específics del virus (grip)
 Bacterianes: Components de bacteris (polisacàrids capsulats aïllats o
conjugats)
c. Toxoides
 Toxines produïdes pels microorganismes DETOXIFICADES (no poder patògen sí
immunògen)
CLASSIFICACIÓ
CALENDARI VACUNAL
INFANTIL I. BALEARS 2017
TÈTAN
 Calendari vacunal:
 DTPa: 2, 4, 6, 18 mesos
 Td: 14a
 TOTAL 5 DOSI + 1 RECORD ALS 60a.
 Si vacunació incompleta, completar fins 5 dosis.
TÈTAN
 Profilaxis post-exposició
 Depèn de tipus de ferida / estat vacunal
 Ferides potencialment tetagèniques:
 Requereixen IQ- es retarda >6h
 Ferides/ cremades extenses amb teixit desvitalitzat
 Punxants, sbtot si contacte sòl/fems
 Cos estrany (origen biològic- fusta)
 Fractures
 Mossegades
 Ferides per congelació
TÈTAN
DIFTÈRIA
 Calendari vacunal:
 DTPa: 2, 4, 6, 18 mesos
 Td: 14a
 TOTAL 5 DOSI + 1 RECORD ALS 60a.
 Adult ben vacunat: 3 dosis primovacunació + record c/10 anys
(OMS)  calendari vacunal a Espanya = que tètan!
 Comitè assessor de vacunes:
 Estudis alerten que nivells baixos d’Ac – antitoxina diftèrica en adults
 SI CASOS DE DIFTÈRIA  protegir població que darrera dosis >10a
 SI VIATGES INTERNACIONALS A ZONES DE RISC  dosi de reforç si >10a
darrera dosi. Nins: completar vacunació (calendari accelerat)
DIFTÈRIA
GRIP
 Indicacions CAIB
 ≥ 65a
 Malalties cròniques cardiovasculars (excepte HTA), NRL o pulmonars (asma GREU)
 Malalties metabòliques cròniques- inclosa DM, OM (IMC≥ 40)
 Malaltia renal crònica
 Hemoglobinopaties i anèmies, hemofília i trastorns hemorràgics crònics, receptors
d’hemoderivats i transfusions múltiples
 Asplènia
 Malaltia hepàtica crònica (alcoholisme crònic)
 Ids
 Implant coclear
 Celiaquia
 Malaltia inflamatòria crònica.
 Trastorns cognitius (sdme Down, demències)
 Tractament perllongat amb àcid acetilsalicílic – risc sdme de Reye després de la grip
 Gestants
 Persones que poden transmetre la grip a les que tenen un risc alt de presentar complicacions
 Altres: Forces i cossos de seguretat, persones que treballen als serveis d’emergències sanitàries,
treballadors d’institucions penitenciàries, treballadors exposats directament a aus o a porcs en
granges o explotacions avícoles o porcines i també a aus silvestres, personal docent i cuidadors
d’escoletes de 0 a 5 anys.
GRIP
 CDC. Avaluació efectivitat vacuna respecte a prevenció de
consultes mèdiques ambulatòries a causa de grip confirmada
per laboratori
***NOGRACIAS
TRIPLE VÍRICA
 Calendari infantil: 12m, 3a
 ECDC:
 Abril 2018: Romania 3284 casos, França 2306 casos, Grècia 2017 casos, Itàlia 1258 casos. 25
morts per Xarampió de gener a abril de 2018.
 CDC abril 2018:
 Los viajeros que no están completamente inmunizados contra el sarampión están en riesgo. Por
ello, antes de iniciar un viaje internacional: los bebés de 6 a 11 meses de edad deben tener 1
dosis de vacunación, los niños de 12 meses de edad o mayores deben tener 2 dosis separadas
al menos 28 días y los adolescentes y adultos que no hayan tenido sarampión o que no hayan
sido vacunados deben recibir también 2 dosis separadas al menos 28 días.
 Nota del Consell Interterritorial de Salut (Espanya). 24 juliol 2018:
 La situación epidemiológica actual en España y en los países de la Unión Europea no justifica
cambios en las recomendaciones de vacunación. Ningún país europeo ha modificado la
pauta de vacunación frente a sarampión.
VARICEL·LA
 Vacunació universal infantil:
 nascuts a partir de 1/1/ 2015.
 15 mesos - 3 anys
 Infants que han passat la varicel·la abans de complir l’any/ vacunats abans dels 12m:
s’han de vacunar.
 Vacunació 12 anys susceptibles*
 2 dosis separades per un interval d’un mes.
 Grups de risc susceptibles*:
 Immudeficiències primàries, Immunodeficiències secundàries, tx immunosupressors (en
general suprimir teràpia de manteniment > 2 setsd abans i 2 sets dp de la vacunació).
 FQ
 Contactes estrets de pacients d'alt risc en els quals la vacuna està contraindicada o
d'embarassades susceptibles.
 Menors de 18 anys en tractament crònic amb àcid acetilsalicílic.
 Ocupació laboral: Personal sanitari i d'educació infantil.
VARICEL·LA
 Estratègies de vacunació
 Vacunació infantil universal  obj disminuir/ interrompre
circulació de virus
 Vacunació de rescat adolescents susceptibles
 Cribatge i vacunació sistemàtica grups de risc + contactes
 OMS 2014
 Monodosi: efectivitat 83% (95% per formes moderades i 100%
per formes greus)
 Beneficiosa per adults sans susceptibles, <immunògena que nins
 Vacuna anti-HZ contraindicada en Ids (virus vius)
 Reducció de morbimortalitat deguda a VVZ especialment als
grups vulnerables.
 Sistema de vigilància/ càrrega de la malaltia
 Vacunació >80%  evitar desplaçament varicel·la a >edat
 Si edat mitja d’aparició >15a: estratègies de vacunació
alternatives
 No recomana vacuna HZ
VARICEL·LA
 SESPAS 2015:
 Estudi retrospectiu Navarra (baixa qualitat de l’evidència)
 2005-2013 no se encontraron diferencias estadísticamente
significativas en las hospitalizaciones y defunciones por
varicela y por herpes zóster entre las poblaciones de las dos
CCAA (y dos Ciudades Autónomas) con la estrategia vacunal
de varicela a los 15-18 meses de edad y las poblaciones de las
15 CCAA restantes con la estrategia a los 12 años
 En ninguna de las variables estudiadas (hospitalizaciones y
defunciones por varicela y herpes zóster), tanto en los dos
grupos de estrategias vacunales como en la totalidad de
España, con la excepción de un único ítem: hospitalización
por varicela en el tramo 0 a 4 años en las dos CCAA y dos
Ciudades Autónomas que vacunan de varicela a los 15-18
meses.
 La magnitud de este efecto se estima muy baja, pues significa
que hay que vacunar entre 2.478 y 10.847 para evitar “una
hospitalización por varicela” más, en el tramo de 0 a 4 años,
que si no se vacuna.
TOS FERINA
 Calendari infantil: Dift – tèt– t.ferina 2, 4, 11 mesos, 6a
PNEUMOCOC
 VNP23 ® Pneumovax 23
• Polisacàrida, 23 serotips
• No memòria immunitària
• No actua sobre colonització naso-faríngea
• Ús: majors de 2 anys
 VNC13 ® Prevenar 13
• Conjugada, 13 serotips
• Resposta immunitària més potent
• Actua sobre colonització naso-faríngea
• Ús: > 6 setmanes
 VNC 10 ® Sinflorix
• Vacuna conjugada que inclou 10 serotips
• Ús: des de 6 setmanes a 5 anys
PNEUMOCOC
 Calendari vacunal infantil:
 Sistemàtica
 tots els nascuts dp 1/1/2016
 PnC13
 2, 4, 11 mesos (prematurs: 2, 4, 6, 11)
 Grups de risc de malaltia invasora pneumocòcica:
FONT: Documento de consenso sobre la vacunación anti-neumocócica en el adulto por
riesgo de edad y patología de base. Actualización 2017
FONT: Documento de consenso sobre la vacunación anti-neumocócica en el adulto por
riesgo de edad y patología de base. Actualización 2017
PNEUMOCOC
 Controvèrsies
“Documento de consenso sobre la vacunación anti-
neumocócica en el adulto por riesgo de edad y patología
de base del 2017”
 vacunació seqüencial població
immunocompetent >65a VNP23/VNC13 (a
diferència del Document del 2013) )
 semFYC i SEIMC no es varen adherir al document!
Actualment semFYC recomana:
1. No vacunar amb VNC 13 a >65 a sense FR
2. Adults amb FR: VNP 23 única // VNP 23/VNC 13 de
forma seqüencial
PNEUMOCOC
 CAIB
VHA
 CAIB, GENER 2018:
 BROT: MDO. Sol·licitar dosis per vacunar contactes a la
Direcció General de Salut Pública i Participació (DGSPiP).
 GRUPS DE RISC: Revisió de les recomanacions per
DESABASTIMENT
 Risc de complicacions: Hepatopatia crònica/ Receptors de
trasplantament hepàtic/ Immunodeprimits.
 Conductes sexuals de risc: HSH múltiples parelles i PTP
 UDVP
 Risc ocupacional: treballen amb primats no humans o a un
laboratori amb el virus de l'HA.
 Viatges zones alta/ moderada endemicitat. En la situació
actual s’ha de restringir la vacunació a viatgers amb estades
superiors a 4 setmanes.
 1 sola dosi. Valorar 2a dosi quan es normalitzi la
subministració!
VHA
 DGSPiP ha assumit compra i distribució vac
monovalent VHA
 Hospitals – a través del Servei de Farmàcia
Hospitalària
 CS
 els centres disposaran de 2 dosis de vacuna
(justificar immediatament dp de l’administració)
 Peticions de dosis: nominals, amb informe clínic
(especialista que indica la vacunació) o
justificació de l’exposició (Salut Laboral, Sanitat
Exterior).
 Registre de les vacunes administrades a través
dels procediments establerts (eSIAP a Atenció
Primària).
VHB
 CAIB 2018. Desabastiment vacuna VHB
 A qui vacunar?
Grup prioritari:
 Exposició de risc (accident biològic, punxades i talls amb material
potencialment contaminat i agressió sexual).
 Contactes sexuals i convivents d’individus (infants o adults) amb AgHBs
positiu.
 Hepatopaties cròniques, Trasplantats/ en programa, VIH, Ids, MRC 4-5
 UDVP
 Sanitaris i altres grups professionals amb risc d'exposició a sang/
derivats/ fluids corporals potencialment contaminats. La valoració del
risc l’haurà de fer el Servei de Prevenció de Riscs Laborals de cada
centre.
 Conductes sexuals de risc - seguiment a centres / serveis especialitzats
(unitats hospitalàries de Malalties Infeccioses, centres d’Infeccions de
Transmissió Sexual)
 Personal i interns en institucions penitenciàries
 Persones que apliquen tatuatges
VHB
CAIB 2018
Serologia:
 persones de risc vacunades (pauta completa -3
dosis) > 1 mes dp de 3a dosi. títols anti-
HB≥10mUL/ml.
 Vacunació completa sense constància de
realització de serologia després d’aquesta.
 Vacunació desconeguda amb alta probabilitat
d’haver rebut la vacuna (Espanya -a partir de 1986,
I. Balears a partir de 1981)
VHB
AEP:
 Control serològic post-vacunació:
 En subjectes no inclosos en grups de risc NO CAL
SEROLOGIA POST-VACUNACIÓ.
 Lactants fills de mares portadors VHB, subjectes
amb risc augmentat d’exposició: Serologia post-
vacunació (Ac-anti HBs)
 anti-HBs ≥10 mUI/ml protectors. Incloure també
HBsAg.
VHB
 Si Ac- anri-HBS postvacunació <10mU/Ml
 A. Persona de risc
 Determinación anti-HBs 1-2 meses dp de completar vacuna  nova sèrie de 3 dosis (0, 1 i 6
mesos) + control posvacunal 1-2 mes dp.
 Determinació anti-HBs >2 mesos dp de dosi final  resultat negatiu no implica falta de
resposta (15 % - 50 % de les persones vacunades negativitzen els Ac anti-HBs, segueixen
protegits per la memòria immunològica que indueix la vacunació.
 A) 1 dosi de vacuna i control serològic en 1-2 mesos; si seguís negatiu  2 dosis més. Control
serològic en 1-2 mesos; si opersisteix negatiu: NO REPSPONEDOR.
 B) Nova sèrie de 3 dosis i control serològic en 1-2 mesos; si persisteix negatiu: NO RESPONEDOR.
 B. Persona sana i sense risc  NO FER RES excepte si se sotmet a una situació de risc
(exposició a sang o possible contagi per via sexual)
 Persones catalogades com a no responedores front VHB NO HAN DE REBRE MÉS DOSIS de
vacuna. Si situació de risc: IGHB.
VHB
VIATGERS
 Webs de consulta
 https://wwwnc.cdc.gov/travel  For clinicians
 http://fundacionio.org/viajar/viajar_profesional.html
VIATGERS
BIBLIOGRAFIA
 https://www.historyofvaccines.org/timeline#EVT_100335
 http://proyectoavatar.enfermeriacomunitaria.org/vacunas/historia-de-las-
vacunas
 https://www.caib.es/sites/vacunacions/ca/portada-61395/
 Comité Asesor de Vacunas: https://vacunasaep.org/documentos/manual
 OMS- documents de posicionament sobre vacunes
 Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
 http://www.nogracias.eu

VACUNES

  • 1.
    VACUNES Carme Alcover Comas R4MFiC. CS Coll d’en Rabassa Tardor 2018
  • 2.
    ÍNDEX  Introducció  Calendarisvacunals I. Balears  Revisió protocols diferents vacunes  Bibliografia
  • 3.
    HISTÒRIA  Malalties infeccioses- xacra de la humanitat; impacte econòmic, polític i militar en la història.  Epidèmia de verola al Nou Món  mort 25% població asteca en 1a  Epidèmia pesta negra  mort 24 milions d’europeus  Projecte canal de Panamà inicialment escomès per França- va haver d’abandonar per alta incidència febre groga i malària.  Epidèmia de grip 1918: mort del 3% de la població mundial 1918-1920, 5x morts per la Gran Guerra  Variolització/ inoculació antivariòlica  monja budista 1020 dC aprox (mostreig restes ferides de pacients de verola  introducció a fosses nasals de persones no malaltes)  1721 a Europa - Lady Mary Wortley Montagu (Istambul)  1796, Edward Jenner: metge britànic rural , 1a vacuna - verola.  1885 Pasteur- vacuna atenuada. Ràbia.  Finals del s. XIX  tifus, còlera i peste.  Toxines inactivades (tètanus, diftèria).  1980  erradicació verola (darrer cas 1977).
  • 4.
    HISTÒRIA  S’estima quevacunes han evitat anualment  5 M morts per verola  2,7 M morts per xarampió  2 M morts per tètan neonatal  1 M morts per tos ferina  600.000 per poliomielitis paralítica  300.000 per diftèria
  • 5.
    1  salaris pèrduade productivitat)
  • 6.
    CLASSIFICACIÓ A. Vacunes demicroorganismes sencers  Vacunes vives atenuades  Reducció de virulència del microorganisme.  Infecció quasi sempre inaparent  Sol ser suficient 1 sola dosis per protegir de per vida (2º per evitar fallos primaris de vacunació)  Vacunes inactivades o mortes  Microorganismes inactivats per mètodes físics o químics  Resposta immunitària menys potent  Vàries dosis. Adjuvants. B. Vacunes de subunitats  Víriques: contenen fragments específics del virus (grip)  Bacterianes: Components de bacteris (polisacàrids capsulats aïllats o conjugats) c. Toxoides  Toxines produïdes pels microorganismes DETOXIFICADES (no poder patògen sí immunògen)
  • 7.
  • 8.
  • 11.
    TÈTAN  Calendari vacunal: DTPa: 2, 4, 6, 18 mesos  Td: 14a  TOTAL 5 DOSI + 1 RECORD ALS 60a.  Si vacunació incompleta, completar fins 5 dosis.
  • 12.
    TÈTAN  Profilaxis post-exposició Depèn de tipus de ferida / estat vacunal  Ferides potencialment tetagèniques:  Requereixen IQ- es retarda >6h  Ferides/ cremades extenses amb teixit desvitalitzat  Punxants, sbtot si contacte sòl/fems  Cos estrany (origen biològic- fusta)  Fractures  Mossegades  Ferides per congelació
  • 13.
  • 14.
    DIFTÈRIA  Calendari vacunal: DTPa: 2, 4, 6, 18 mesos  Td: 14a  TOTAL 5 DOSI + 1 RECORD ALS 60a.  Adult ben vacunat: 3 dosis primovacunació + record c/10 anys (OMS)  calendari vacunal a Espanya = que tètan!  Comitè assessor de vacunes:  Estudis alerten que nivells baixos d’Ac – antitoxina diftèrica en adults  SI CASOS DE DIFTÈRIA  protegir població que darrera dosis >10a  SI VIATGES INTERNACIONALS A ZONES DE RISC  dosi de reforç si >10a darrera dosi. Nins: completar vacunació (calendari accelerat)
  • 15.
  • 16.
    GRIP  Indicacions CAIB ≥ 65a  Malalties cròniques cardiovasculars (excepte HTA), NRL o pulmonars (asma GREU)  Malalties metabòliques cròniques- inclosa DM, OM (IMC≥ 40)  Malaltia renal crònica  Hemoglobinopaties i anèmies, hemofília i trastorns hemorràgics crònics, receptors d’hemoderivats i transfusions múltiples  Asplènia  Malaltia hepàtica crònica (alcoholisme crònic)  Ids  Implant coclear  Celiaquia  Malaltia inflamatòria crònica.  Trastorns cognitius (sdme Down, demències)  Tractament perllongat amb àcid acetilsalicílic – risc sdme de Reye després de la grip  Gestants  Persones que poden transmetre la grip a les que tenen un risc alt de presentar complicacions  Altres: Forces i cossos de seguretat, persones que treballen als serveis d’emergències sanitàries, treballadors d’institucions penitenciàries, treballadors exposats directament a aus o a porcs en granges o explotacions avícoles o porcines i també a aus silvestres, personal docent i cuidadors d’escoletes de 0 a 5 anys.
  • 17.
  • 20.
     CDC. Avaluacióefectivitat vacuna respecte a prevenció de consultes mèdiques ambulatòries a causa de grip confirmada per laboratori
  • 21.
  • 22.
    TRIPLE VÍRICA  Calendariinfantil: 12m, 3a  ECDC:  Abril 2018: Romania 3284 casos, França 2306 casos, Grècia 2017 casos, Itàlia 1258 casos. 25 morts per Xarampió de gener a abril de 2018.  CDC abril 2018:  Los viajeros que no están completamente inmunizados contra el sarampión están en riesgo. Por ello, antes de iniciar un viaje internacional: los bebés de 6 a 11 meses de edad deben tener 1 dosis de vacunación, los niños de 12 meses de edad o mayores deben tener 2 dosis separadas al menos 28 días y los adolescentes y adultos que no hayan tenido sarampión o que no hayan sido vacunados deben recibir también 2 dosis separadas al menos 28 días.  Nota del Consell Interterritorial de Salut (Espanya). 24 juliol 2018:  La situación epidemiológica actual en España y en los países de la Unión Europea no justifica cambios en las recomendaciones de vacunación. Ningún país europeo ha modificado la pauta de vacunación frente a sarampión.
  • 25.
    VARICEL·LA  Vacunació universalinfantil:  nascuts a partir de 1/1/ 2015.  15 mesos - 3 anys  Infants que han passat la varicel·la abans de complir l’any/ vacunats abans dels 12m: s’han de vacunar.  Vacunació 12 anys susceptibles*  2 dosis separades per un interval d’un mes.  Grups de risc susceptibles*:  Immudeficiències primàries, Immunodeficiències secundàries, tx immunosupressors (en general suprimir teràpia de manteniment > 2 setsd abans i 2 sets dp de la vacunació).  FQ  Contactes estrets de pacients d'alt risc en els quals la vacuna està contraindicada o d'embarassades susceptibles.  Menors de 18 anys en tractament crònic amb àcid acetilsalicílic.  Ocupació laboral: Personal sanitari i d'educació infantil.
  • 26.
    VARICEL·LA  Estratègies devacunació  Vacunació infantil universal  obj disminuir/ interrompre circulació de virus  Vacunació de rescat adolescents susceptibles  Cribatge i vacunació sistemàtica grups de risc + contactes  OMS 2014  Monodosi: efectivitat 83% (95% per formes moderades i 100% per formes greus)  Beneficiosa per adults sans susceptibles, <immunògena que nins  Vacuna anti-HZ contraindicada en Ids (virus vius)  Reducció de morbimortalitat deguda a VVZ especialment als grups vulnerables.  Sistema de vigilància/ càrrega de la malaltia  Vacunació >80%  evitar desplaçament varicel·la a >edat  Si edat mitja d’aparició >15a: estratègies de vacunació alternatives  No recomana vacuna HZ
  • 27.
    VARICEL·LA  SESPAS 2015: Estudi retrospectiu Navarra (baixa qualitat de l’evidència)  2005-2013 no se encontraron diferencias estadísticamente significativas en las hospitalizaciones y defunciones por varicela y por herpes zóster entre las poblaciones de las dos CCAA (y dos Ciudades Autónomas) con la estrategia vacunal de varicela a los 15-18 meses de edad y las poblaciones de las 15 CCAA restantes con la estrategia a los 12 años  En ninguna de las variables estudiadas (hospitalizaciones y defunciones por varicela y herpes zóster), tanto en los dos grupos de estrategias vacunales como en la totalidad de España, con la excepción de un único ítem: hospitalización por varicela en el tramo 0 a 4 años en las dos CCAA y dos Ciudades Autónomas que vacunan de varicela a los 15-18 meses.  La magnitud de este efecto se estima muy baja, pues significa que hay que vacunar entre 2.478 y 10.847 para evitar “una hospitalización por varicela” más, en el tramo de 0 a 4 años, que si no se vacuna.
  • 29.
    TOS FERINA  Calendariinfantil: Dift – tèt– t.ferina 2, 4, 11 mesos, 6a
  • 30.
    PNEUMOCOC  VNP23 ®Pneumovax 23 • Polisacàrida, 23 serotips • No memòria immunitària • No actua sobre colonització naso-faríngea • Ús: majors de 2 anys  VNC13 ® Prevenar 13 • Conjugada, 13 serotips • Resposta immunitària més potent • Actua sobre colonització naso-faríngea • Ús: > 6 setmanes  VNC 10 ® Sinflorix • Vacuna conjugada que inclou 10 serotips • Ús: des de 6 setmanes a 5 anys
  • 31.
    PNEUMOCOC  Calendari vacunalinfantil:  Sistemàtica  tots els nascuts dp 1/1/2016  PnC13  2, 4, 11 mesos (prematurs: 2, 4, 6, 11)  Grups de risc de malaltia invasora pneumocòcica:
  • 32.
    FONT: Documento deconsenso sobre la vacunación anti-neumocócica en el adulto por riesgo de edad y patología de base. Actualización 2017
  • 33.
    FONT: Documento deconsenso sobre la vacunación anti-neumocócica en el adulto por riesgo de edad y patología de base. Actualización 2017
  • 34.
    PNEUMOCOC  Controvèrsies “Documento deconsenso sobre la vacunación anti- neumocócica en el adulto por riesgo de edad y patología de base del 2017”  vacunació seqüencial població immunocompetent >65a VNP23/VNC13 (a diferència del Document del 2013) )  semFYC i SEIMC no es varen adherir al document! Actualment semFYC recomana: 1. No vacunar amb VNC 13 a >65 a sense FR 2. Adults amb FR: VNP 23 única // VNP 23/VNC 13 de forma seqüencial
  • 35.
  • 39.
    VHA  CAIB, GENER2018:  BROT: MDO. Sol·licitar dosis per vacunar contactes a la Direcció General de Salut Pública i Participació (DGSPiP).  GRUPS DE RISC: Revisió de les recomanacions per DESABASTIMENT  Risc de complicacions: Hepatopatia crònica/ Receptors de trasplantament hepàtic/ Immunodeprimits.  Conductes sexuals de risc: HSH múltiples parelles i PTP  UDVP  Risc ocupacional: treballen amb primats no humans o a un laboratori amb el virus de l'HA.  Viatges zones alta/ moderada endemicitat. En la situació actual s’ha de restringir la vacunació a viatgers amb estades superiors a 4 setmanes.  1 sola dosi. Valorar 2a dosi quan es normalitzi la subministració!
  • 40.
    VHA  DGSPiP haassumit compra i distribució vac monovalent VHA  Hospitals – a través del Servei de Farmàcia Hospitalària  CS  els centres disposaran de 2 dosis de vacuna (justificar immediatament dp de l’administració)  Peticions de dosis: nominals, amb informe clínic (especialista que indica la vacunació) o justificació de l’exposició (Salut Laboral, Sanitat Exterior).  Registre de les vacunes administrades a través dels procediments establerts (eSIAP a Atenció Primària).
  • 41.
    VHB  CAIB 2018.Desabastiment vacuna VHB  A qui vacunar? Grup prioritari:  Exposició de risc (accident biològic, punxades i talls amb material potencialment contaminat i agressió sexual).  Contactes sexuals i convivents d’individus (infants o adults) amb AgHBs positiu.  Hepatopaties cròniques, Trasplantats/ en programa, VIH, Ids, MRC 4-5  UDVP  Sanitaris i altres grups professionals amb risc d'exposició a sang/ derivats/ fluids corporals potencialment contaminats. La valoració del risc l’haurà de fer el Servei de Prevenció de Riscs Laborals de cada centre.  Conductes sexuals de risc - seguiment a centres / serveis especialitzats (unitats hospitalàries de Malalties Infeccioses, centres d’Infeccions de Transmissió Sexual)  Personal i interns en institucions penitenciàries  Persones que apliquen tatuatges
  • 42.
    VHB CAIB 2018 Serologia:  personesde risc vacunades (pauta completa -3 dosis) > 1 mes dp de 3a dosi. títols anti- HB≥10mUL/ml.  Vacunació completa sense constància de realització de serologia després d’aquesta.  Vacunació desconeguda amb alta probabilitat d’haver rebut la vacuna (Espanya -a partir de 1986, I. Balears a partir de 1981)
  • 43.
    VHB AEP:  Control serològicpost-vacunació:  En subjectes no inclosos en grups de risc NO CAL SEROLOGIA POST-VACUNACIÓ.  Lactants fills de mares portadors VHB, subjectes amb risc augmentat d’exposició: Serologia post- vacunació (Ac-anti HBs)  anti-HBs ≥10 mUI/ml protectors. Incloure també HBsAg.
  • 44.
    VHB  Si Ac-anri-HBS postvacunació <10mU/Ml  A. Persona de risc  Determinación anti-HBs 1-2 meses dp de completar vacuna  nova sèrie de 3 dosis (0, 1 i 6 mesos) + control posvacunal 1-2 mes dp.  Determinació anti-HBs >2 mesos dp de dosi final  resultat negatiu no implica falta de resposta (15 % - 50 % de les persones vacunades negativitzen els Ac anti-HBs, segueixen protegits per la memòria immunològica que indueix la vacunació.  A) 1 dosi de vacuna i control serològic en 1-2 mesos; si seguís negatiu  2 dosis més. Control serològic en 1-2 mesos; si opersisteix negatiu: NO REPSPONEDOR.  B) Nova sèrie de 3 dosis i control serològic en 1-2 mesos; si persisteix negatiu: NO RESPONEDOR.  B. Persona sana i sense risc  NO FER RES excepte si se sotmet a una situació de risc (exposició a sang o possible contagi per via sexual)  Persones catalogades com a no responedores front VHB NO HAN DE REBRE MÉS DOSIS de vacuna. Si situació de risc: IGHB.
  • 45.
  • 46.
    VIATGERS  Webs deconsulta  https://wwwnc.cdc.gov/travel  For clinicians  http://fundacionio.org/viajar/viajar_profesional.html
  • 47.
  • 48.
    BIBLIOGRAFIA  https://www.historyofvaccines.org/timeline#EVT_100335  http://proyectoavatar.enfermeriacomunitaria.org/vacunas/historia-de-las- vacunas https://www.caib.es/sites/vacunacions/ca/portada-61395/  Comité Asesor de Vacunas: https://vacunasaep.org/documentos/manual  OMS- documents de posicionament sobre vacunes  Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria  http://www.nogracias.eu