1. SALUT, MALALTIA I ESTILS DE
VIURE

2. SALUT I MALATIA
Feu doble clic per afegir una imatge
SALUT:l'OMS
(Organització
Mundial de la Salut) la defineix com un
estat de complet benestar físic, mental
i social, i no sols com l'absència de
malaltia.
MALALTIA:
alteració
de
l'estat de salut, pèrdua transitòria o
permanent del benestar físic, psíquic o
social.
Ciència i Caritat, Picasso

3. FACTORS DETERMINANTS PER LA SALUT
Factors genètics:
Hemofília
Alteració del genoma
Ex.
Síndrome de Down
Coneixeu altres malalties que siguin
conseqüència de l'alteració dels gens?

4. Factors ambientals
Físicoquímics
Soroll : pèrdua auditiva
Radiacions: radioactives,
ultraviolades... alteracions cel·lulars,
ex. càncer de pell...
Contaminació de l'aire: afeccions
a les vies respiratòries:
asmes, al·lèrgies...
Contaminació
de
l'aigua:
pesticides, aigües fecals, nitrats,
microorganismes...
Provoquen
afectacions com el nen blau,
gastroenteriitis, còlera ....
Contaminació aliments: metalls
pesants... Malaltia de Minamata

5. Factors psíquics
Tensió i Estrés: poden provocar
ansietat crònica, depressions,
trastorns del son, afavorir
malalties cardiovascualrs...
Factors socials
Situació laboral
Integració social
Seguretat

6. Estils de vida saludables
Alimentació completa i equilibrada

7. Exercici físic

8. Evitar conductes que afavoreixen la malaltia
Alcohol
Tabac
Drogues

9. Tabac

10. DECÀLEG DE LA VIDA
SALUDABLE
VACUNES: Seguir els plans de vacunació, per evitar patir i transmetre malalties infeccioses.
CUIDAR L'ALIMENTACIÓ:Menjar regularment, i seguir una dieta equilibrada i variada.
REALITZAR EXECICI FÍSIC: Fer un mínim d'exercici físic per evitar sobrepes.
EVITAR EL CONSUM DE DROGUES: No consumir substàncies addictives, legals
o no.
CONTROLAR L'ESTRÉS:
Mantenir l'equilibri entre les responsabilitats de la feina i la
vida personal, reservar temps per l'oci i el descans adequat.
CONÈIXER ELS PROPI COS I ELS SEUS RISCOS:
Conèixer el propi
historial i els antecedents familiars per evitar riscos de salut.
MANTENIR UNA VIDA AFECTIVO-SEXUAL SANA: Evitar pràctiques sexuals
de risc per la salut i transmissió de malalties via sexual.
ADOPTAR MESURES DE SEGURETAT I PROTECCIÓ:
Protecció
adequada per la seguretat laboral, seguretat vial o factors agressius com la radiació intensa.
PRACTICAR HÀBITS D'HIGIENE:
La neteja corporal ajuda a prevenir les infeccions.
També cal vestir segons les condicions del medi i l'activitat que es desenvolupi.
DONAR PRIORITAT A LES CONDUCTES PREVENTIVES:
conductes preventives per evitar la malaltia.
Adoptar

11. Malalties infeccioses i no
infeccioses
Malalties infeccioses
Causades per un:
Bacteri
Còlera (Vibrio cholerae),
Salmonel·losi (Salmonel·la tiphy),
Tètanus Vacunació
Virus Vídeo grip
Grip
SIDA (VIH)
Hepatitis
Protozou
Malària(Plasmòdium sp)
Aspecte social
Esquema
Fong
Candidiasi (Candida albicans)
Peu d'atleta (Microsporum sp)
Malalties no infeccioses
Malalties tumorals
Càncer
Video marató TV3
Malalties endocrines
Diabetis
Hiper/hipotiroïdisme
Al·èrgies. Malaïdes al·lèrgies
Malalties nutricionals
Obesitat. La nova pastilla per aprimarMalalties cardiovasculars
Infart de miocadri. A tot cor
Malalties de l'aparell respiratori
Malalties mentals
Esquizofrènia
Transtorn d'ansietat
Alzheimer. El presdent contra l'Alzheim
Protocol Detecció Precoç

12. La defensa contra les
infeccions
●
Mecanismes
inespecífics
●
●
●
La pell
Les mucoses
La inflamació
Mecanismes específics
- Els Limfòcits B
Els limfòcits T

13. Actuació dels mecanismes inespecífics:Inflamació
Explica com actuen els mecanismes
de defensa inespecífics

14. Actuació dels mecanismes específics
Interpreta aquests esquemes sobre l'actuació dels mecanismes específics i dóna una
explicació per escrit.

15. Tractament contra les
malalties infeccioses
Antibiòtics pels bacteris
Les vacunes i els antivirals, pels virus
Fàrmacs pels fongs i protozous (malària; quinina)
L'antibiograma ens serveix per determinar l'antibiòtic més adequat.

16. EL DIAGNÒSTIC DE LESEs fan arribar ultrasons d'alta
MALALTIES
Ecografies:
El diagnòstic d'una malaltia l'ha de fer un
freqüència al cos del pacient i es veuen
metge o facultatiu.
imatges tridimensionals, sense cap perill.
Passos per fer un diagnòstic
➔Entrevista
clínica: El metge interroga al Medicinanuclear:S'introdueixen substàncies
pacient per recollir els símptomes que li permeten
fer un diagnòstic.
Exploració física: Es delimita l'estat del
➔
pacient recollint informació amb el tacte, l'oïda,
la vista....
➔Exploracions complementàries:
Radiografies: Es fa passar raigs X (radiació
molt energètica que travessa cossos
opacs) a través del pacient i s'impressiona
un fotografia, els ossos molt densos es
veuen clars i els teixits foscos.
Tomografies TAC: Es fan moltes radiografies
amb un aparell de raigs X que gira al
voltant del pacient i es veu el seu interior a
rodanxes que combinades permeten
imatges detallades del cos
Ressonància magnètica: Un aparell crea un
fort camp magnètic al voltant del pacient,
els àtoms d'aquest responen emeten
fotons , poden obtenir imatges del cos.
Sense perill excepte persones amb
marcapassos o protèsis.
radioactives dins del pacient i es veu
com es distribueixen a través d'una
gammagrafia, es veu el funcionament
dels òrgans.
Cateterisme cardíac: S'introdueix un catèter
a través de l'artèria engonal fins al cor a
l'hora que s'injecta una substància de
contrast que es detecta amb raig X.
Dóna informació sobre l'estat del cor i els
vasos
Anàlisis de sangextreure sang i analitzar la
concentració de diverses substàncies.
Electrocardiograma,encefalograma,miogram
a: S'enregistren les senyals elèctriques
que emeten, el cor, les neurones o els
músculs.
Tècniques endoscòpiques: Permet veure
l'interior del cos introduint un endoscopi
per algun orifici natural o a través d'una
incisió.
Biòpsia:S'extreu un petita porció de teixit per
analitzar-lo al laboratori pel microscopi i
determinar si un tumor és benigne o no

17. Ecografia
Electrocardiograma
Tomografia
Radiografia tòrax
Radiografia tòrax
càncer
Ressonància magnètica

18. Endoscopia
Medicina nuclear
Tiroides
Esquelet: presència d'infeccions o tumors als llocs
on es fixa més el component radioactiu

19. TRACTAMENT DE LES MALATIES
Els medicaments
Indústria farmacèutica
Contenen fàrmacs que són principis Les
indústries
farmacèutiques
són
les
encarregades
d'investigar
i
trobar
nous
medicaments útils, per què un medicament sigui
aprovat cal que:
•
Dissenyar un compost químic
•
Fabricar-lo
•
Provar-lo amb cultiu de cèl·lules
➢ Es facin proves amb animals: 2 espècies
➢ Passi els assajos clínics
➢ Per últim es comercialitza després de patentar-lo
La patent dura 10-20 anys i després qualsevol el
pot fabricar: és un genèric. Es comercialitza sense
marca comercial però que té un principi actiu
similar i la mateixa presen-tació farmacèutica,
composició i bioequi-valència que un medicament
de marca.
Vídeo medicament genèrics
actius que amb la dosi adequada
serveixen per guarir, alleujar prevenir o
diagnosticar una malaltia.
Actuen unint-se a uns receptors
específics del nostre cos i modifiquen la
seva funció.
Com que s'uneixen a més d'un receptor
a
vegades
provoquen
reaccions
adverses, en l'actualitat es busca
fàrmacs que tan sols s'uneixin a un sol
receptor.
Els
antibiòtics
són
substàncies
químiques
produïdes
per
microorganismes com a resultat d'una
biosíntesi específica que és capaç , a
baixes concentracions, d'inhibir el
creixement d'altres microorganismes o
d'eliminar-los. Per exemple el que fan és
unir-se a proteïnes que formen les És un mètode agressiu per arribar òrgans interns.
membranes dels bacteris i impedeixen la Es poden fer intervencions quirúrgiques per
extreure apèndixs, extreure tumors, fer oclusions
seva reproducció.
intestinals...
Comporta un risc, doncs cal una anestesia
Ús correcte dels medicaments
La cirugia

20. EL BON ÚS DELS MEDICAMENTS
Els medicaments només s’han d’utilitzar sota prescripció mèdica.
 L’automedicació és perillosa. El medicament que guareix una persona
pot ser verí per a una altra.
 Cal seguir els consells del metge quant a prescripció (dosi, durada del
tractament...).

No s’ha d’abandonar la medicació, encara que desapareguin els
símptomes.
 No hem d’exigir despesa farmacèutica innecessària o inoportuna.
 Hem de guardar els medicaments en llocs segurs.


21. Transplantament
Implantació d'un òrgan (cor, ronyó, pulmó,...) d'un donant a un receptor.
El gran problema dels transplantaments és el rebuig.
A la superfície de les cèl·lules de cada individu tenim unes proteïnes pròpies
que es dieun antígens leucocitaris humans.
Si el sistema inmunitari del receptor no reconeix aquestes proteïnes de
l'òrgan implantat com a pròpies actua contra ell, provocant el rebuig.
Per això donant i receptor ha de ser el màxim de compatibles.
Actualment s'intenta evitar el rebuig creant nous òrgans a partir de les
cèl·lules mare.
Transplantaments de teixits
Per exemple de mèdul·la òssia
o de pell.
Marató tv3 Transplantaments

22. A Espanya es practiquen des de l’any
1965 (primer trasplantament de ronyó a
l’Hospital Clínic de Barcelona).
Actualment hi ha un bon percentatge
d’èxit quant a supervivència del pacient i
taxa de rebuig de l’empelt.
Els de ronyó i fetge són els més
freqüents a Espanya.
Taxa de donants actual a Espanya: 35
per
cada
milió
d’habitants,
aproximadament (una de les més altes
del món).
Recerca actual respecte a la possibilitat
de xenotrasplantaments. El donant i el
receptor són d'espècies diferents, per
exemple òrgans de porc en persones.
Importància de la solidaritat.
Transplantament cara
El cordó que dóna vides
TRANSPLANTAMENTS I CÈL·LULES MARES