Presentació de Karim i Núria de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Salut i malaltia" de CMC curs 2012-2013

1. NURIA MARTÍN
KARIM TAHIRI
1er BATX C/T

2. 1.Salut i malaltia.
1.1.Concepte de salut i de malaltia.
L’OMS defineix la salut com un estat
de complet benestar físic, mental i social, i no
unicament com l’absència de malalties.
Pel que fa a la malaltia es defineix como una
alteració de l’estat de salut, la pèrdua transitoria o bé
permanent del benestar físic, psiquic o social.

3. 1.2.Qualitat de vida i esperança de vida.
La qualitat de vida és el grau de benestar,felicitat i satisfacció,
d’una persona,que li podrá permetre actuar i viure la seva vida de
manera positiva. Depèn de molts factors, com l’entorn, el nivell
d’autonomia, les relacions socials, etc.
Els indicadors d’aquest ben estar
són;
-L’esperança de vida, estimació
de la mitjana d’anys que vuirien un
grup de persones, nascudes al
mateix any, si les condicions
sanitàries i socials, de la zona en
questió no varien
-L’esperança de vida lliure de
discapacitats, estimació dels anys
de vida en bon estat de salut.

4. 1.3. Els gens, l’estil de vida i la salud.
L’estat de salut de les persones, és el resultat de la seva informació
genetica i del seu entorn, depenent d’aquests factors podem trobar;
-Les malalties genètiques,
degudes a alguna alteració en
el genoma (sindrome de
Down).
-Trobem casos, en els quals el
genotip no determina d’una forma
directa el fet de patir una malaltia o
no, si no que hi ha una
predisposició a patir-la.
-Les malalties congènites,
degudes a trantorns produit
durant el desenvolupament
de l’embrió o bé durant el
part. La majoria són, a més a
més genètiques (síndrome
de Down), i d’altres per
factors ambientals.
Avui en día, moltes de les malalties congènites es poden detectar abans del
part, i tractar

5. 2. Agressions i riscos per a la
salut
En l’ambient que ens envolta,
en el mateix organisme, en els
hàbits de vida i en el nostre
entorn sociocultural podem
trobar certs riscos, agressions
i malalties a les quals esta
sotmesa la nostra salut.
2.1. Les malalties que ens afecten .
Les malalties es classifiquen sengons la
causa i la seva localització.
• Del sistema circulatori *.
• Tumorals.
• Del sistema respiratori.
• Del sistema digestiu.
• Del sistema nerviós.
• Transtorns mentals.
• Endocrines, nutricionals
i metabòliques.
• Símptomes, signes i troballes
anormals clínics i de laboratori.
• Del sistema genitourinari.
• Infeccioses i parasitàries.
* primera causa de mortalitat a Espanya
(2005)

6. 2.2. Agressions ambientals.
Podem classificar aquestes
agressions en:
• Agressions ambientals
físiques
- Radiacions ionitzants.
Forma d’energia capaç de
modificar l’estructura de la
matèria, poden provocar
canvis en les cèl·lules.
- Sorolls. Sons no desitjats que
poden provocar alteracions en el
son i en el comportament, com
també una pèrdua auditiva.
- Variacions de temperatura.
Les altes temperatures, el fred
extrem, combinat amb un excès
d’humitat, pot ser letal.

7. • Agressions ambientals
químiques
- Contaminació de l’aire. Les
activitats humanes
contaminants modifiquen la
composició de l’aire, afegint-hi
compostos (gasos i partícules)
que afecten la salud.
- Contaminació de l’aigua.
L’ús domèstic i industrial
degrada l’aigüa amb
contaminants orgànics,
inorgànics i biològics.
- Contaminació dels
aliments.
• Agressions biològiques
- Virus, bacteris, protozous i
fongs.

8. 3.Les malalties
infeccioses.
3.1. Microorganismes patògens.
Les malalties infeccioses són aquelles causades per
microorganismes patògens:
Els bacteris, organismes
unicèl·lulars, eucariotes,que al
mutiplicar-se dins el cos,
destrueixen les cèl·lules i els
teixits proxims. Fàbriquen
toxines, substàncies que es
reparteixen per la sang i
causant simptomes greus.

9. Els virus, és reprodueixen un
cop es troben dins una
cèl·lula, de manera molt
ràpida. Un cop surten de la
cèl·lula la destrueixen o la
debiliten, el que causa la
malaltia.
Els protozous,
organismes eucariotes,
nomès causen malalties
unes 20 espècies
d’aquests.
Els fongs, organismes
eucariotes, podenser
unicèl·lurs o
pluricèl·lulars. No
causen malalties en
individus sans, sinò en
aquells afectats per
alguna altra malaltia.

10. 3.2. La transmissió de les malalties infeccioses.
Per tal de que aparegui una malaltia, ha d’entrar un microorganisme
patògen al cos, pot passar;
-Per contacte directe: el microorganisme pasa d’una persona
malalta a una sana. Pot donar-se de diverses maneres:
·Quan es una malatia de la pell, per tant al
entrar en contacte es transmet.
·Quan es una malaltia de l’aparell
respiratori, a travès dels estornuts.
·Quan es una malaltia de
transmissió sexual, es
transmeten quan hi ha més
contacte, aquests organismes
moren si estan fora del cos.

11. -Per mitjà de l’aigua: si l’aigua esta contaminada, per femta.
-Per mitjà dels aliments: si són manipulats de manera
inadequada, i en quant a les fruites i verdures, si es reguen
amb aigua contaminada
-Per mitjà d’animals;
aquells animals que
transmeten malalties són
els anomenats vectors,
com per exemple els
mosquits.

12. 3.3. El desenvolupaments de les malalties
infeccioses.
Tota malaltia infecciossa, consta de les seguents fases:
1-Infecció; el microorganisme arriba al
cosa, i es reprodueix.
2-Període d’incubació; el periode que
pasa desde que el cos s’infecta fins que
es começen a veure els
simptomes.
3-Període agut; la malaltia s’ha
manifestat del tot.
4-Període de declivi; els simptomes van
disminuint, degut al sistema inminitari o
bé a l’acció d’algun medicament.
5-Convalescència; periode en el qual es
refan les forçes, i es torna a estar sa.

13. 3.4. La prevenció de les malalties infeccioses.
La millor manera és
seguint una sèrie
d’habits, com per
exemple; no beure
aigua de lloc com
rieres o fonts, fer un
us correcte dels
aliments (segons les
normes dels
envasos), rentar bé
les verdures, fruites i
hortalisses,etc

14. 4. La defensa contra les
infeccions
4.2. Els mecanismes
inespecífics: Ens defensen
de qualsevol infecció.
- La pell. És una barrera per a
la majoria de
microorganismes, llevat que hi
hagi alguna ferida.
- Les mucoses. Epitelis que
recobreixen les cavitats corporals
en contacte amb l’exterior.
4.1. Els mecanismes de defensa
El nostre organisme evita la infecció per mitjà de dos tipus de defensa:
mecanismes inespecífics de defensa i mecanismes específics de defensa.
- La inflamació. És una resposta de
l’organisme davant dels microorganismes o
davant de tota partícula aliena que arribi a
l’interior.

15. 4.3. Els mecanismes específics (el sistema immunitari):
Van dirigits contra cada microorganisme concret que entri en
contacte amb nosaltres.
El component més important del sistema immunitarisistema immunitari són els
globuls blancs anomenats limfòcitslimfòcits, capaços de reconèixer
microorganismes o tot element aliè al nostre cos.
Els antígensantígens, que són molècules de microorganismes diferents de
les que hi ha al nostre cos, poden desencadenar la resposta
immunitària.
• Limfòcits B i els anticossos: produeixen
anticossosanticossos que cobreixen
microorganismes no desitjats a fi de
marcar-los per a que altres globuls
blancs els destrueixin.
• Limfòcits T: funcionen de forma similar
als limfòcits B, cada limfòcit reconeix un
antigen determinat i s’activa quan el
reconeix.

16. 4.4. Transtorns del sistema immunitari
• Malalties autoimmunes: es reconeix com a estranya una molècula del
nostre propi cos.
• Al·lèrgies: es respon a antígens als quals no s’hauria de respondre en
condicions normals.

17. 5. El tractament de les
malalties infeccioses.
5.1.Tractament contra malalties causades per
bacteris.
És tracten amb antibiotics, que resulten toxics per
aquests, pero inofensius per a les persones.
·La penicil·lina, per Alexandre Fleming
·Bacteris resistents, que són bacteris resistents
davant algun medicament, és a dir que ja no resultará
efectiu.

18. 5.2.Tractament contra malalties causades per protozous i
fongs.
S’utilitzen, antiprotozoaris i fungicides, que són uns
fármacs no tant efectius com els antibiòtics, i poden
resultar una mica tòxics per les persones.
Com per
exemple per
tractar la
malària, que és
la causant d’uns
tres milions de
morts cada any,
que equival a
una mort cada
30 segons.
Afecta sobretot a paisos del Tercer Món.

19. 5.3.Tractament contra malalties causades per virus.
Són aquelles més dificils de tractar, ja que es dificil atacar-los.
Els medicaments el que fan es alleugen els simptomes, però ha de
ser el nostre propi cos el que elimini el virus.
Però en el ultims anys s’han desenvolupat farmacs, que actuen
contra alguns virus en concret, com per exemple contra VIH, o contra
el virus de l’herpes. Aquests farmacs són els anomenats antivirials.

20. 5.4.Les vacunes.
Immunitzen les persones, contra un sèrie de microorganismes
patògens. Això es fa injectant el microorganisme en questió, per tant
el que fan es estimular el sistema immunologic, i aquest desenvolupa
anticossos que puguin destruir un virus o un bacteri. El cos produeix
cèl·lules de memòria, i així quan el bacteri o el virus, del qual ens
hem vacunat, entra en el nostre cos, el sistema respon
immediatament anul·lant-lo i evita l’infecció.
-La vacuna d’ADN, s’introdueix en un plàsmid
una part de l’ADN del microorganisme, i
s’injecta a l’individu que es vol protegir.
El plasmid té un gen codificador de proteina, el
condueix fins les cel·lules del vacunat, i així
s’expressa un antigen, causant una resposta
immune, que dona lloc a la producció
d’anticossos i cèl·lules de momòria.

21. 6. Les malalties
tumorals i el càncer
6.1. Què és un tumor?
Es defineix com una una massa de
teixit desorganitzat. La major part són
tumors benignesbenignes, que són aquells
que creixen localment i no es
desplacen.
6.2. Tumors malignes: el càncer
És aquell les cèl·lules del qual es
poden desplaçar des del lloc inicial del
tumor per fer nous tumors en altres
parts del cos.

22. Tenen dues característiques:
• Invasitat. Capacitat per penetrar i estendre’s pels teixits contigus.
• Metàstasi. Capacitat de penetrar dins dels vasos sanguinis i
limfàtics, i dipositar-se en qualsevol part del cos per formar un
segon tumor (tumor metastàsic).

23. 6.3. Genètica i càncer
En les duplicacions d’ADN, poden aparèixer mutacions, que poden
donar origen a un tumor. En general, aquestes mutacions es
produeixen a l’atzar, però el risc que apareguin pot augmentar per
diferents factor, com ara substàncies químiques del tabac.
6.4. El tractament del càncer
1. Cirurgia. Consisteix en l’extirpació de la massa tumoral.
2. Radioteràpia. Utilització de radiacions per destruir les cèl·lules
canceroses.
3. Quimioteràpia. Administració de fàrmacs que maten les cèl·lules
canceroses.
4. Tractaments hormonals. Utilització de fàrmacs que contrarresten els
efectes de les hormones (càncer de mama, d’ovari, de pròstata).
5. Immunoteràpia. Reforçar el sistema immunitari, que s’encarrega
d’eliminar el tumor.

24. 7.Malalties endocrines,
nutricionals i
metabòliques.
En aquest grup estan incluides un ampli grup de
transtorns, Les malalties més freqüènts dins
aquest grup són;
-La diabetis mellitus.
-L’obesitat.

25. -La diabetis mellitus;
malaltia crónica, defiencia, parcial o total d’insulina (hormona
que controla la concentració de glucosa).
L’insulina fa que la glucosa pugui ser absorvida per les cèl·lules.
Al no haver-hi prou insulina, la glucosa s’acumula a la sang, això
s’anomena hiperglucémia.
·Tractament: ingerir una dieta sana, fer exercici i prendre insulina
·Origen: pot ser d’orgen genetic, i apareixer en els infants, però
també pot ser per un excès desmesurat de calories.

26. -L’obesitat; és un excès de greix corporal, que pot ser d’origen
hereditari, endocri,metabolic o ambiental.
·Prevenció: ajustar
la dieta a l’activitat
que fem i practicar
exercici físic
regularment.
·Conseqüències:
hhipertensió
arterial, augment
del colesterol en
sang, diabetis,
infarts...
En casos molt extrems, que posen en risc imminent la vida del pacient, es
realitza una intervenció quirúrgica.

27. 8. Malalties
cardiovasculars
8.1. Què són les malalties
cardiovasculars
Són les malalties del cor i dels
vasos sanguinis. Les més
freqüents són:
• L’infart de miocardi.
Es produeix perquè una
part del múscul cardíac es
queda sense aportament
de sang.
• L’accident cerebrovascular.
És quan s’interromp el reg
sanguini d’una part del
cervell, normalement
perquè un coàgul obstrueix
una artèria cerebral.

28. 8.2. Factors de risc de les malalties cardiovasculars
• Factors de risc no modificables: edat avançada, sexe masculí o
antecedents de malaltia cardiovascular en familiars propers.
• Factors de risc modificables: consum de tabac, hipertensió arterial,
diabetes, valors alts de colesterol a la sang, dieta inadequada,
sedentarisme, obesitat, estrès…

29. 9.Malalties de l’aparell
respiratori.
Les malalties de l’aparell respiratori són aquells transtorns
que intervenen o dificulten l’intercanvi de gasos. Trobem
dos tipus:
-Les malalties pulmonars obstructives.
-Les malalties pulmonars restrictives.

30. -Malaltia pulmonar
obstructiva; causa
l’obstrucció de les
vies respiratòries,
per tant el volum
d’aire que s’exhala
és menor. Les més
freqüents són
l’asma, la bronquitis
cronica i
l’emfisema.
-Malaltia pulmonar
restrictiva; es perd
l’elasticitat dels
pulmons, i fa que
diminueixi el volum
total de l’aire que
poden contenir. La malaltia pulmorar més greu, és el càncer de pulmó,
causat en el 90% del casos per el tabac.

31. 10. Malalties mentals
Quan es donen canvis greus de pensament, en
l’estat d’ànim o el comportament,
parlem de malalties mentals:
• Esquizofrènia. S’inicia entre els 15 i els 25 anys.
El pacient veu distorsionada la seva facultat de
raonar i les seves percepcions.
• Transtorns d’ansietat. Grup de transtorns que
tenen en comú una por o un temor.
• Depressió. Malaltia mental més comuna. Tristesa
excessiva en la persona.
• Transtorns de la conducta alimentària. En
l’anorèxia nerviosal’anorèxia nerviosa la persona està massa
prima, però pensa que està molt grassa. La
persona amb bulímiabulímia és la que esta una mica
“grassoneta” i que presenta episodis de menjar
desmesuradament que van seguits de
sentiments de culpa.

32. • Síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat. Nens amb
problemes en el control de l’energia i d’atenció.
• Transtorns de la personalitat. Es caracterítzen per patrons
rígids i no apropiats de comportament.
• Demència. Consisteix en la pèrdua progressiva de les
capacitats mentals (memòria). És més freqüent en la gent gran i
la més comuna és la malaltia d’Alzheimer.malaltia d’Alzheimer.
10.1. El tractament de les malalties
mentals
Hi ha nombrosos tractaments
farmacològics i psicològics que
permeten que els malalts mentals es
curin del tot.

33. 10.3. Les drogues
Una droga és tota substància que,
introduïda en l’organisme, és
capaç de produir canvis en el
cervell que comporten alteracions
del comportament, condueixen a
processos d’abús i dependència i
provoquen un impuls irreprimible a
prendre la substància, sigui per
obtenir-ne els efectes o per evitar
el malestar de l’abtinència.
Es classifiquen en tres grups
segons els seus efectes:
depresores del sistema nerviós,depresores del sistema nerviós,
estimulants del sistema nerviósestimulants del sistema nerviós
i pertorbadores del sistemai pertorbadores del sistema
nerviós.nerviós.
10.2. Conductes addictives
Qualsevol conducta normal agradable és susceptible de convertir-se
en comportament addictiu si és molt freqüent, suposa una inversió de
diners excessiva o s’interfereix en les relacions familiars, socials o
laborals.
Es pateix un transtorn per abús, dependència i símptomes
d’abstinència.

34. 11.El diagnostic de les
malalties.
11.1. Les fases del diagnostic
El diagnòstic és el procediment pel qual s’identifica la malaltia
que té un pacient. Consta de diversos pasos:
1-Entrevista clinica o anamnesi
2-Exploració física,
3-Exploracions complementaries

35. 11.2.La història clínica
És un document que
es va elaborant al llarg
del temps, en el quals
s’inclouen dades
cliniques, com la
situació del pacient , la
seva evolució, els
tractaments, les
recuperacions,etc.
-Es l’únic document
válid desde el punt de
vista clinic.
-Es totalment
confidencial, elaborat
per el metge d cada
pacient.

36. 11.3. Exploracions complementàries més utilitzades.
-Anàlisi de sang:
extracció de sang del
pacient per tal
d’analitzar-la. Es fa
servir per diagnosticar
moltes malalties, per
fer controls rutinaris, i
sobretoto abans i
desprès d’una
operació.
-Tècniques de
diagnòstic per imatge,
conjunt de tècniques
que permeten obtenir
imatges dels òrgans
interns del cos. Com per
exemple una
radiografia, ecografia,
ETC.
-Catetrisme cardíac,
s’introdueix un
cateter,a través d’una
artèria, fins arribar al
cor,amb l’ajut d’altres
máquines. Un cop ha
arribat al cor, s’injecta
un material de
contrast, que donen
informació sobre
l’estat del cor i dels
vasos
sanguinis.Aquestes
imatges són les
anomenades
angiografies.

37. -Tècniques de registre de l’activitat elèctrica, capten i
enregistren les petites diferencies de potencial elèctric, que
produeixen les neurones, les cèl·lules musculars,etc. Hi han tres
tipus:
·Electrocardiograma (EEC), registra
graficament l’activitat de la musculatura
del cor.
·Electroencefalograma (EEG),registra
l’activitat de les neurones del cervell.
·Electromiograma (EMG), registra
l’activitat dels musculs i les fibres
nervioses.

38. -Test d’esforç, una serie de proves que es realitzen a pacients
que pateixen malalties cardíacas o amb factors de risc
(hipertensió, fumadors,etc)
-Tècniques endoscòpiques, s’introdueix un endoscopi, que
mitjançant una petitta incissió, s’aconsegueix veure l’interior del
cos, gràcies a les imatges captades per l’endoscopi.
-Biòpsia, s’extrau una petita porció de teixit per examinar-la al
lavoratori.

39. 12. Tractament de malalties:
fàrmacs i medicaments
Els medicamentsmedicaments són aquells
productes que fem servir per
guarir, alleujar, prevenir o
diagnosticar una malaltia.
Els medicaments contenen un o
més fàrmacsfàrmacs, que són
substancies que fan que els
medicaments tinguin les seves
propietats.
Tots els medicaments poden
donar lloc a reaccionsreaccions
adversesadverses, i s’han de prendre en
la dosidosi adequada. Quan alguns
fàrmacs interfereixen entre si, es
parla d’interaccions
farmacològuiques.
12.1. Com actuen els fàrmacs?
Els fàrmacs són capaços d’unir-se a
algunes molècules, anomenades receptors,
i modificar-ne les seves funcions. Hi ha
diferents vies d’administració de fàrmacs;
per exemple:
-Oral: pastilles, càpsules, comprimits.
-Sublingual. - Rectal.
-Injecció. - Intranasal.
- Tòpica o cutània.

40. 12.2. La recerca i el desenvolupament de fàrmacs nous
Avui dia se cerquen fàrmacs molt específics, és a dir, que s’uneixen
sols a un tipus de receptor, a fi de minimitzar els efectes adversos i
aconseguir el màxim benefici.
12.3. La indústria farmacèutica: patents i genèrics
Perquè es pugui comercialitzar un medicament:
1. Ha de passar un seguit de provesproves en animals d’experimentació i
persones sanes.
2. Si els resultats són satisfactoris, es passa a la fase d’assaig clínicd’assaig clínic,
en la qual es realitzen proves amb malalts.
3. Si aquestes proves demostren que el medicament és efectiu i
segur, en comença la comercialització.comercialització.
Quan es descobreix un principi actiu útil (fàrmac), es sol·licita una
patentpatent.. Més tard, la patent expira i altres laboratoris poden fabricar
el fàrmac, que rep el nom de genèricgenèric.

41. 13.Tractament de
malalties;cirurgia.
13.1. Què és un tractament quirúrgic?
Es una intervenció, que pot classificar-se en;
-Cirurgia major, es la més complexa i important, pot donar
lloc a una serie de complicacions desprès de l’intervenció..
-Cirurgia menor, son les més senzilles, de duració minima,
que es realitzen al teixits accessibles i superficials.
-Cirurgia major ambulatoria, operacions, el pacient es
intervingut i poques hores desprès torna a casa.
A la majoria de les intervencions s’utilitza un farmac, que elimina la sensibilitat al
dolor, anomenat anestèsia.

42. 13.2.Els riscos de la cirurgia.
Podem produir-se ricos degut a l’estat del pacient, a la
cirurgia o bé a l’anestesia. Avui en dia son minims, ja que
hi ha una gran quantitat de màquines de controlen l’estat
de pacient, el cirurgans tenen una gran formació, i en
quant a l’anastesia, hi han especialistes en toto el que fa
referencia a l’anestesia, anomenat anestesista.
13.3. Quan cal efectuar la cirurgia?
Quan es pateixen certes malalties que s’han d’operar
per garantir la seguretat del pacient, aquest tipus de
cirurgia s’anomena cirurgia d’urgències.
Desprès trobem la cirurgia programada, en la qual es
programa abans, i això permet valorar la situació del
pacient, i millorar-la per a l’intervenció.

43. 13.4.Procediment quirúrgics nous.
La majoria dels procediments nous pretenen reduir l’agressivitat de
la cirurgia, reduir els riscos i que la recuperació sigui més ràpida,
com es en el cas de la cirurgia endoscòpica.
La cirurgia de transplantaments, es un gran avenç i permet tractar
casos que no es consideraven tractables.
Altres tecniques es basen en les últimes tecnologies de la societat de
la informació, com la cirurgia robòtica.

44. 14. La medicina als països en
vies de desenvolupament
El dret a la salut no és universal a la pràctica. El baix nivell de
desenvolupament d’alguns països té com a consequència un mal estat
sanitari del seus habitants.