Les nostres dades personals a la xarxaAula Virtual
Jo personalment si hagués d’escollir que les dades de caràcter personals viatgessin per Internet estaria totalment en contra, per que qualsevol persona pot tindre accés d’immediat i poden fins i tot els experts manipular les dades, es preguntaran com sabem si les nostres dades estan viatjant a Internet en aquests moments per Bases de Dades per Internet. Es tan fàcil com començar pensant que les dades teves ja corren per les comissaries de policia, Centre d’Atenció Primària o als hospitals, o inclòs l’aplicatiu que utilitza el Departament d’Ensenyament per avaluar a l’alumnat l’anomenada SAGA que utilitza la base de dades gentilesa de Oracle... Si les nostres dades no viatgessin per Internet els centres hospitalaris haurien d’enviar tot el teu expedient mèdic per FAX o per correu postal o fins i tot resumir l’informació via telèfon.
Us explicaré un exemple que pot semblar totalment fantàstic però a l’hora bastant real, imaginat que una persona aconsegueix accedir als ordinadors central de les teves dades i allà, et canvien el nom, la signatura, la foto etc. I t’intenten usurpar l’identitat o inclòs t’afegeixen delictes o càrrecs i/o fins i tot ordres de cerca i captura... Per tant segueixes creient que les teves dades són segures? Ja poden ser els servidors amb tota la protecció possible, m’entres els ordinadors i servidors es passin informació d’aquesta manera i que als servidors centrals i tinguin accés la xarxa d’Internet, res es segur i el govern no et pot garantir la teva seguretat, avui dia al món de la comunicació via Internet a evolucionat moltíssim en quant atacs informàtics i virus molt potents que es podrien carregar qualsevol servidor o ordinador.
Competència lingúística en llengua castellanaAula Virtual
Aquests són els quaderns de les proves de competència lingüística en llengua castellana i en llengua estrangera (anglès i francès) que ha fet l'alumnat de quart d'ESO el dia 16 de febrer de 2012.
Aquests són els quaderns de les proves de competència lingüística en llengua catalana, en aranès i en competència matemàtica que ha fet l'alumnat de quart d'ESO el dia 15 de febrer de 2012.
Competència lingüística en llengua catalanaAula Virtual
Aquests són els quaderns de les proves de competència lingüística en llengua catalana, en aranès i en competència matemàtica que ha fet l'alumnat de quart d'ESO el dia 15 de febrer de 2012.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. Presentaciórealitzada per la matèriaEducació Visual i Plàstica a 3r d’ESO. Gentilesa de l’Aula Virtual – Jordi Peña Salvador Obra general: Teresa Guxens
3. QUÈ ÉS COMPONDRE? Quan escoltem una cançó o una peça musical i ens agrada, és perquè darrera hi ha una combinació d’elements: lletra, música, ritme, … que segueixen un ordre i es conjuguen de tal manera per arribar a fer un producte que agrada a la nostra oïda. Amb la composició d’una imatge passa el mateix, s’organitzen els elements del llenguatge visual i plàstic (les línies, les formes, els colors, …) amb una intenció determinada de comunicació visual. La composició és per tant un procés organitzatiu mitjançant el qual s’ordenen elements del llenguatge visual i plàstic per crear un efecte d’unitat i ordre.
4. QUÈ ÉS UN BODEGÓ? Un bodegó és una composició feta a partir d’objectes inanimats com ara fruites, flors, gerros, objectes de cuina i altres elements com llibres, instruments de música i qualsevol altre objecte domèstic que hagi seduït l’artista amb les seves qualitats visuals: forma, color, textura, … . També s’anomena natura morta. El bodegó dóna més llibertat d’acció, a l’hora de distribuir els elements per fer una composició, que altres gèneres pictòrics com el paisatge o el retrat. Zurbarán. Bodegó de gerres. 1636. Oli sobre tela.
5. ALGUNS EXEMPLES D’ARTISTES QUE HAN TREBALLAT EL BODEGÓ AL LLARG DEL TEMPS S.XVII Willem Claesz. Natura morta. 1637. Oli sobre fusta. Juan Sánchez Cotán . Codony, repollo, meló i cogombre. 1606. Oli sobre tela.
6. S.XVIII Charden. Natura morta amb gerro i fruites. 1750. Oli sobre tela. Charden. Natura morta, gerro de flors. 1760-63. Oli sobre tela.
7. S.XIX Paul Cezanne. Natura morta amb cistell. 1888-90. Oli sobre tela. Van Gogh. Girasols. 1888. Oli sobre tela.
9. S.XX Léger.Still life with a Beer mug. 1921. Oli sobre tela. Braque. L’aquari. 1951. Oli sobre tela.
10. S.XX Picasso. Gerro i fruiter. 1931. Oli sobre tela. Picasso. Natura morta amb crani. 1907. Oli sobre tela.
11. COMPOSEM EL NOSTRE BODEGÓ Retallarem tots els elements que apareixen i decidirem quins volem utilitzar fent diverses proves. Font: http://www.educacionplastica.net
12. DECIDIM EL FORMAT Format vertical: dóna sensació visual d’elevació. Es relaciona amb l’equilibri, l’energia. Format horitzontal: es relaciona amb la calma, estabilitat, quietud. S’utiliza molt en paisatges i bodegons.
13. DECIDIM EL TIPUS DE COMPOSICIÓ Composició més estàtica: els elements gràfics s’ordenen seguint els eixos bàsics de la composició generalment: l’horitzontal i el vertical. És una composició estàtica, transmet sensació d’ordre, simetria, regularitat i falta de moviment. Composició més dinàmica: cal equilibrar els pesos visuals jugant amb la posició, la mesura, la textura, la forma i la il·luminació dels elements que intervenen. Tenen més importància les línies obliqües i corbes, transmet sensació de moviment.
14. EFECTES VISUALS DE PROFUNDITAT Podem utilitzar recursos com la superposició de formes, però hem d’anar en compte i situar sempre més avall la base de l’objecte que tenim més a prop, sinó la superposició serà incorrecte i farà l’efecte que una de les figures està flotant, com passa en la imatge de la dreta.
15. La separació horitzontal o vertical pot crear efecte d’espai. La separació en diagonal crea una sensació d’espai i de profunditat més gran.
16. LLUMS I OMBRES La llum produeix damunt els cossos zones amb diferent grau de claredat i foscor. En les zones on els raigs de llum incideixen directament sobre una superfície es produeix una zona clara. En la part del cos on no incideixen, es crea una zona fosca anomenada ombra pròpia. Si la superfície del cos és corba, la transició entre la zona clara i la zona fosca no és sobtada, sinó degradada amb valors intermedis. L’ombra que projecten els cossos sobre el terra o sobre altres cossos s’anomena ombra projectada. El clarobscur és el conjunt de llums i ombres que s’apliquen sobre una superfície per aconseguir l’efecte visual de volum, de manera que aplicant diversos valors de gris es creï la sensació de zones il·luminades i zones de foscor.