1. TEMA 2
ELEMENTS DEL LLENGUATGE
VISUAL

2. ELEMENTS BÀSICS DE L'EXPRESSIÓ PLÀSTICA
Totes les imatges que veiem representades estan formades pels elements bàsics
de l'expressió plàstica; el punt, la línea, el pla, la textura i el color. Aquests
elements, sols o combinats, constitueixen un llenguatge propi amb les seves
normes específiques i permeten a l'autor transmetre idees, sensacions o
sentiments als altres.

3. És important estudiar les característiques i regles fonamentals dels elements
plàstics per a expressar el nostre propi llenguatge plàstic amb eficàcia.

4. 1. EL PUNT
El punt és l'element d'expressió plàstica més simple i petit. La primera finalitat del
punt és indicar una posició.
Encara que habitualment el punt es considera redó, es pot representar amb
diferents formes segons la funció que tingui; per exemple, els punts gramaticals
dels textos són quadrats i petits per no distreure l'atenció. Tanmateix, el punt
gràfic emprat plàsticament pot tenir superfície i els contorns irregulars.

5. Es considera que una forma és un punt quan ocupa un espai molt menut sobre
la superfície en què es dibuixa. Si sobrepassa una certa grandària, en
comparació a les altres formes que l'envolten, es considera un pla.

6. Capacitat expressiva del punt
El punt té una capacitat il·limitada per
a representar imatges i expressar
idees i emocions.per això s'usen
diversos efectes visuals com la
concentració, en què es distancien els
uns dels altres.
El punt té, a més una gran força
d'atracció visual, raó per la qual és
molt eficaç com a element compositiu
i com a signe d'indicació.

7. Observa en aquesta reproducció com els caps dels personatges actuen com si
foren punts que dirigeixen la nostra atenció per tota l'escena.

8. Capacitat tridimensional del punt
Variant adequadament les dimensions del punt les formes i els colors, es poden
crear efectes visuals de profunditat espaial i de volum.

9. 2. La linea
Si a partir d'un punt movem el
llapis en qualsevol direcció, el
resultat és una línia. Per això,
la línia es defineix com un
punt en moviment.
La forma, el gruix i la textura
de la línia depenen dels
materials i de la manera com
s'usen. Aquestes
característiques estructurals
compleixen diferents funcions
i permeten a l'autor crear
diferents sensacions visuals
com ara profunditat, equilibri,
força, suavitat, etc.

10. Classificació de les línies
Segons l'estructura, les línies es poden classificar en línies simples i línies
compostes

11. Classificació de les línies
Segons l'estructura les línies es poden
classificar en línies simples i línies
compostes.
A. Línees simples, són les formades
per un sol traç, ja sigui recte o corba.
Es perceben directament, d'una sola
mirada.
B. Línees compostes, estan formades
per fragments de dues o més línies
rectes o corbes. Si volem visualitzar-les
bé, hem de desplaçar la vista en
diferents direccions . Una linea
composta pot ser trencada, ondulada
o mixta.

12. B.1. Línees trencades, estan formades amb fragments de línees rectes

13. B.2. Línees ondulades, estan formades amb fragments de línees corbes

14. B.3. Línees mixtes, estan formades amb fragments de línees rectes i corbes

15. CAPACITAT EXPRESSIVA DE LA
LÍNEA
Les línies es poden traçar en
distintes direccions: vertical,
horitzontal i inclinada (diagonal).
Cadascuna d'aquestes direccions
te un valor expressiu diferent.
Línees verticals: la direcció
vertical comunica un moviment
ascendent o descendent, segons
com s'usi. Produeix una sensació
de visual creixement, d'elevació i
d'equilibri

16. Línees horitzontals: la direcció horitzontal produeix sensacions visuals
d'estabilitat, de calma i d'assossec; però un ús excessiu d'aquestes línies en un
dibuix pot resultar monòtom.

17. Línees obliqües o inclinades: la direcció inclinada transmet el màxim grau
d'inestabilitat i de moviment. Aquests dos aspectes donen a les línies inclinades
un efecte visual de dinamisme.

18. 3. El pla o la forma
Un pla és una superfície de dues dimensions; alçària i amplària, i té posició i
direcció en l'espai. Teòricament el pla és inifinit, però per a poder descriure'l
visualment se li posem límits i això dóna lloc a les formes planes.

19. Classificació de les formes planes
Poden ser de dues classes: geomètriques i orgàniques.
A. Les formes geomètriques obeeixen a lleis matemàtiques. És per això que
tenen una gran capacitat per a produir sensacions visuals d'ordre i d'estabilitat. Hi
ha tres formes planes geomètriques bàsiques: el cercle, el quadrat i el triangle
equilàter.

20. B. Les formes orgàniques obeeixen a lleis naturals i poden adoptar infinites
aparences. La sensació visual que produeixen és de més dinamisme que la de les
formes geomètriques.

21. Capacitat tridimensional del pla
Una de les funcions principals del pla consisteix en crear volum. Això ho
aconsegueix mitjançant la unió de diverses formes planes en diferents direccions.
El volum té tres direccions: alçària, amplària i profunditat, i es pot representar
sobre una superfície plana (dues dimensions) usant els elements plàstics de
manera adequada i amb diferents recursos gràfics.

22. 4. La textura
La textura és una qualitat de les superfícies deguda a l'estructura material de
l'objecte i que produeix diferents sensacions visuals i tàctils. Podem distingir
entre textures llises, suaus, aspres, granulades i rugoses. Per exemple, la
superfície de la seda és llisa i suau, i l'escorça d'un arbre és aspra i rugosa.
Els artistes usen les textures com un altre element plàstic per aconseguir més
expressivitat en les seves obres.

23. Classificació segons l'orígen
Segons l'origen, podem classificar les textures en
Textures naturals, aquelles que es troben en la natura.
Textures artificials, aquelles que són elaborades per l'ésser humà de manera
manual o mecànica.

24. Textures tàctils
Són aquelles que només es poden percebre mitjançant el sentit del tacte. En la
representació plàstica, siga de pintura o d'escultura, es produeixen molts efectes de
textures tàctils combinant diferents materials o elaborant superfícies amb els relleus
desitjats.

25. Textures visuals
Són aquelles que només es poden percebre mitjançant el sentit de la vista.
Reben també el nom de textures gràfiques, perquè es tracta de fotografies o de
representacions gràfiques sobre paper o un altre material.

26. Tècnica del frottage (fregament)
La textura d'algunes superfícies es pot reproduir mitjançant la tècnica del frottage
o fregament. Per això es col·loca un paper sobre el relleu de la superfície i s'hi
passa de manera insistent un llapis de grafit o de color, de mina blana, pressionant-
lo regularment amb línies molt juntes fins a obtenir la reproducció desitjada.