1. El punt com a element compositiu
El punt aïllat és un element visual estàtic. Només quan marquem un punt sobre un pla o el situem en
un espai determinat, es creen tensions visuals que suggereixen direcció i moviment.
Un punt situat en el centre d’un pla atrau la nostra
atenció i deixem de percebre l’espai que ll’envolta.
Aquesta posició produeix una sensació visual d’ordre
i equilibri
Si desplacem el punt fora del centre, apareix un gran espai buit,
de manera que es produeix una sensació visual de tensió i
moviment cap a l’extrem del pla on se situa el punt.
2.
3. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS:
Forma, gruix, color i textura.
CLASSIFICACIÓ:
•LÍNIES SIMPLES: són les línies rectes o les corbes. Formades per un sol traç, es perceben
directament amb una sola mirada.
•LÍNIES COMPOSTES: Es tracta de les línies trencades, ondulades o mixtes ( les que
combinen trencades i ondulades). Formades per fragments de dues o més línies corves o
ondulades, no es perceben amb una sola mirada, ja que la vista s’ha de desplaçar en una
o més direccions per tal d’apreciar-les.
4. • LA LÍNIA
Es defineix en l’expressió plàstica com un punt en moviment.
Té posició i direcció en l’espai; i una de les funcions de la línia és delimitar el
contorn de les formes.
Com a element compositiu: horitzontals, verticals, inclinades.
Com a element gràfic: per crear sensació de volum i transmetre
emocions.
5. La línia ha estat aplicada en l’art per crear ombres, volum i espai.
tres obres d’artistes que han utilitzat la línia com a element de representació.
Analitza les imatges i explica si han emprat la línia per crear ombra, volum o espai.
Fernando Botero, Dona i lloro, 1973. Juan Gris, L’escocesa, 1910. Leonardo da Vinci, Autoretrat, c. 1513.
6. La línia com a valor expressiu
•Tota línia té una direcció i una tensió que exerceix
sobre ella una força que li dóna vigor i fermesa.
•La línia en ocasions es torna subtil i delicada, creant
línies suaus que generen moviment
•Les diferents posicions que poden adoptar les línies
en el pla creen diferents sensacions en l’espectador.
7. Així, les línies verticals donen sensació d’equilibri. La línia vertical és
activa i tendeix cap a l’elevació més que cap a la caiguda.
La línia horitzontal és el repós absolut, la màxima estabilitat.
Determina en l’espectador la sensació de calma, repós, serenitat,
tranquilitat, placidesa, etc.
És per tant una línia estàtica.
La línia oblíqua tendeix a la caiguda i és inestable. A causa de la seva
inestabilitat determina dinamisme i acció. És una línia activa, genera
moviment i en ocasions és agressiva i violenta.
Les línies que convergeixen en un punt tendeixen a expandir-se i
generen sensació de profunditat
ImportantImportant
8.
9.
10. El pla
Superfície de dues dimensions, alçària i amplària, que té posició i
direcció en l’espai. Teòricament, el pla és infinit, però per poder
descriure’l visualment se li posen límits i això dóna lloc a les formes
planes.
Hi ha diveres maneres de delimitar un pla:
Pla delimitat per una línia de contorn
Pla delimitat per la textura de la seva superfície
11. Classificació de les formes planes:
• FORMES PLANES
GEOMÈTRIQUES
• Obeeixen a lleis matemàtiques, i
és per aquest motiu que arriben
a donar gran sensació d’ordre i
d’estabilitat. Hi ha tres formes
geomètriques bàsiques: quadrat,
cercle i triangle equilàter.
• FORMES PLANES ORGÀNIQUES
• Obeeixen a lleis naturals i poden
adoptar infinites aparences. La
sensació visual que produeixen
és de més dinamisme que la de
les formes geomètriques.
12. Per definir aquest pla, s’ha emprat una tinta plana
de diferent color que el fons.
16. LA TEXTURA: és una qualitat de les superfícies
deguda a l’estructura material de l’objecte i que
produeix diferents sensacions visuals i tàctils.
ES DEFINEIX COM
ASPPECTE VISUAL O LA
SENSACIÓ TÀCTIL DE LES
SUPERFÍCIES.
17. SEGONS L’ORIGEN ES CLASSIFIQUEN EN:
TEXTURES NATURALS: les que es troben a la natura.