6. EL COLOR ENS
ENVOLTA
Un món de color
La realitat que ens envolta és
plena de color. Hi ha colors que
decoren i n’hi ha que
informen, altres expressen
idees o ens fan sentir
sensacions. Trobem colors
que ens agraden i veiem colors
que no ens desperten cap
emoció.
Els colors sempre hi són
presents, encara que la nostra
percepció pràctica només
identifica què són i per a què
serveixen.
Explicar com són els colors és
una altra manera de descriure
el món visible, la realitat que
ens envolta.
Els estereotips del color
Amb els colors passa com
amb les formes: també tenim
els nostres estereotips. Diem
que el cel és blau; la terra,
marró; el prat verd. La idea
cromàtica de la realitat, doncs,
se simplifica al màxim i es
torna totalment convencional.
Si ens deixem portar per la
percepció pràctica , quan
vulguem representar
pictòricament la realitat
tendirem a fer servir només
els colors més típics sense
barrejar-los gens
El color com mitjà d’expressió
Pel que fa als colors, també
hem d’adquirir una percepció
més sensible; hem de ser més
conscients de la riquesa
cromàtica de la natura i de les
possibilitats d’expressió que
ofereixen els colors dels
materials de dibuix i pintura.
En aquesta pintura de Joan
Miró percebem aquesta
variació cromàtica que l’autor
ha interpretat de la natura amb
una voluntat altament estètica.
Joan Miró, Prades. 1917.
LA TEORIA DEL COLOR
Les fonts de llum
emeten energia
en forma d’ones,
que són
absorbides o
reflectides de
manera diferent
per cada material
Les ones reflectides arriben a l’ull i sensibilitzen les cèl·lules fotoreceptores
de la retina: cons i bastonets
Els cons són cèl·lules que
transmeten al cervell la
sensació de color.
Els bastonets són cèl·lules
que registren la lluminositat.

Els cons i els bastonets transmeten
la informació a través del nervi
òptic al cervell, el qual, actuant com
una base de dades, registra la
sensació de color
LA LLUM BLANCA
L’arc de Sant Martí és un exemple del fenomen de la descomposició de la
llum. La descomposició de la llum blanca del sol en llums acolorides es
produeix quan travessen milions de gotetes d’aigua que actuen com un
prisma.
Isaac Newton (1643-1727)
Newton va
comprovar que la
llum es dispersava
en l’espai en un feix
de llum acolorides
ordenades:
vermellosa, groga,
verda, blavosa i
violeta.
ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC

Nanòmetre (nm): És la unitat de la longitud
d’ona que equival a una milmilionèsima part d’un
metre.
1 nm = 1x10-9 m
Síntesi additiva
o mescle de colors llum
Colors llum complementaris
SÍNTESI SUBSTRACTIVA
O MESCLE DE COLORS PIGMENT
Colors pigment complementaris
Activitat 1: Cercle cromàtic
Colors Primaris
Groc, blau cian i
magenta.
Són es poden
obtenir de la barreja
d’altres colors

Colors terciaris
Són els que s’obtenen
de la barreja d’un
color primari i un de
secundari

Colors
secundaris
Vermell, verd i blau
violeta.
Són els que
s’obtenen de la
barreja de dos
colors primaris.

Color negre
S’obté de la
barreja dels tres
colors primaris
Activitat 2: “Paisatge amb colors primaris i
secundaris”
Fes un paisatge combinant colors primaris i secundaris mitjançant
els procediments següents:
•

Experimenta amb pintura témpera, paper de seda, paper de
colors transparents o altres tècniques (Ceres). Sempre parteix
dels 3 colors primaris i fes barreges per crear els secundaris, o
superposa els papers de colors.

Material:
- Làmina DIN-A3
-paper de seda (magenta, blau cian i
groc)
-Pintura témpera o ceres
ACTIVITAT 3: “Composició amb valors de
lluminositat i saturació”
En una làmina DIN-A3 divideix-la en 4 parts i fes el mateix dibuix senzill a
cada una de les parts.
. 1er quadre: Utilitza 3 colors primaris o secundaris
. 2on quadre: Pinta la mateixa composició amb un grau de lluminositat
més alt, és a dir, més clar. Això ho aconseguiràs barrejant els colors amb
blanc.
. 3er quadre: Pinta la mateixa composició més fosc, és a dir, barrejat
amb negre.
. 4rt quadre: Pinta la mateixa composició barrejant els colors escollits
amb el seu complementari.
Material:
- Làmina DINA-3
- Llapis de colors, ceres o pastel
- Paper carbó

Introducció al color

  • 1.
    6. EL COLORENS ENVOLTA
  • 2.
    Un món decolor La realitat que ens envolta és plena de color. Hi ha colors que decoren i n’hi ha que informen, altres expressen idees o ens fan sentir sensacions. Trobem colors que ens agraden i veiem colors que no ens desperten cap emoció. Els colors sempre hi són presents, encara que la nostra percepció pràctica només identifica què són i per a què serveixen. Explicar com són els colors és una altra manera de descriure el món visible, la realitat que ens envolta.
  • 3.
    Els estereotips delcolor Amb els colors passa com amb les formes: també tenim els nostres estereotips. Diem que el cel és blau; la terra, marró; el prat verd. La idea cromàtica de la realitat, doncs, se simplifica al màxim i es torna totalment convencional. Si ens deixem portar per la percepció pràctica , quan vulguem representar pictòricament la realitat tendirem a fer servir només els colors més típics sense barrejar-los gens
  • 4.
    El color commitjà d’expressió Pel que fa als colors, també hem d’adquirir una percepció més sensible; hem de ser més conscients de la riquesa cromàtica de la natura i de les possibilitats d’expressió que ofereixen els colors dels materials de dibuix i pintura. En aquesta pintura de Joan Miró percebem aquesta variació cromàtica que l’autor ha interpretat de la natura amb una voluntat altament estètica. Joan Miró, Prades. 1917.
  • 5.
  • 6.
    Les fonts dellum emeten energia en forma d’ones, que són absorbides o reflectides de manera diferent per cada material
  • 7.
    Les ones reflectidesarriben a l’ull i sensibilitzen les cèl·lules fotoreceptores de la retina: cons i bastonets
  • 8.
    Els cons sóncèl·lules que transmeten al cervell la sensació de color. Els bastonets són cèl·lules que registren la lluminositat. Els cons i els bastonets transmeten la informació a través del nervi òptic al cervell, el qual, actuant com una base de dades, registra la sensació de color
  • 9.
  • 10.
    L’arc de SantMartí és un exemple del fenomen de la descomposició de la llum. La descomposició de la llum blanca del sol en llums acolorides es produeix quan travessen milions de gotetes d’aigua que actuen com un prisma.
  • 11.
  • 12.
    Newton va comprovar quela llum es dispersava en l’espai en un feix de llum acolorides ordenades: vermellosa, groga, verda, blavosa i violeta.
  • 13.
    ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC Nanòmetre (nm):És la unitat de la longitud d’ona que equival a una milmilionèsima part d’un metre. 1 nm = 1x10-9 m
  • 15.
  • 17.
  • 18.
  • 20.
  • 21.
    Activitat 1: Cerclecromàtic Colors Primaris Groc, blau cian i magenta. Són es poden obtenir de la barreja d’altres colors Colors terciaris Són els que s’obtenen de la barreja d’un color primari i un de secundari Colors secundaris Vermell, verd i blau violeta. Són els que s’obtenen de la barreja de dos colors primaris. Color negre S’obté de la barreja dels tres colors primaris
  • 22.
    Activitat 2: “Paisatgeamb colors primaris i secundaris” Fes un paisatge combinant colors primaris i secundaris mitjançant els procediments següents: • Experimenta amb pintura témpera, paper de seda, paper de colors transparents o altres tècniques (Ceres). Sempre parteix dels 3 colors primaris i fes barreges per crear els secundaris, o superposa els papers de colors. Material: - Làmina DIN-A3 -paper de seda (magenta, blau cian i groc) -Pintura témpera o ceres
  • 23.
    ACTIVITAT 3: “Composicióamb valors de lluminositat i saturació” En una làmina DIN-A3 divideix-la en 4 parts i fes el mateix dibuix senzill a cada una de les parts. . 1er quadre: Utilitza 3 colors primaris o secundaris . 2on quadre: Pinta la mateixa composició amb un grau de lluminositat més alt, és a dir, més clar. Això ho aconseguiràs barrejant els colors amb blanc. . 3er quadre: Pinta la mateixa composició més fosc, és a dir, barrejat amb negre. . 4rt quadre: Pinta la mateixa composició barrejant els colors escollits amb el seu complementari. Material: - Làmina DINA-3 - Llapis de colors, ceres o pastel - Paper carbó

Editor's Notes