2. Presentació realitzada per la matèria Visual i Plàstica a 3 d’ESO.
Jordi Peña
Aula Virtual i web d’en Jordi Peña 2010
3. ASPECTES BÀSICS QUE CAL TENIR EN
COMPTE
• Elecció del format: vertical, apaïsat, etc.
• L’enquadrament, és a dir, el fragment que es vol reproduir.
• El punt de vista, és a dir, on ens situem per representar-lo.
• La línia de l’horitzó.
4. La línia d’horitzó baixa afavoreix principalment l’estudi de cels i núvols. Dóna més força al cel i
augmenta la sensació d’espai.
5. La línia d’horitzó alta mostra una vista extensa del pla del terra. Desplaça la perspectiva i dóna
prioritat a la part inferior de l’escena. El paisatge es veu més tancat. En les vistes aèries fins i tot pot
desaparèixer la línia d’horitzó.
6. La línia d’horitzó intermèdia permet una extensió semblant dels plans del cel i de la terra. No és
convenient situar-la exactament al mig, per evitar la repetició d’espais iguals.
7. Hi ha tants paisatges com entorns diferents puguem trobar. Les formes característiques de les roques,
les textures dinàmiques de l’aigua, els elements característics d’una ciutat: els blocs de pisos, els cotxes,
els cartells publicitaris.
8. EL PAISATGE COM A GÈNERE ARTÍSTIC
Leonardo da Vinci. La Gioconda. 1502.
Oli sobre fusta.
Al principi no es considerava que el paisatge tingués prou interès per ser tema artístic.
Sempre acompanyava els personatges fent de fons.
Als segles XVI i XVII els pintors donen la catergoria de tema principal al paisatge.
Konrad witz. La pesca miraculosa. 1444. Temple sobre fusta.
9. EL PAISATGE CLÀSSIC
Està treballat de manera detallada per aconseguir una forta il·lusió de realitat. Alguns dels recursos
que s’utilitzen per aconseguir aquest realisme són:
El canvi de mida dels elements, és a dir, la disminució de la grandària dels elements llunyans.
Willem van de Velde. Calm sea. Oli sobre tela.Aert van Der Neer. Bosc amb riu. 1645. Oli sobre tela.
10. La perspectiva aèria, aconseguida representant els primers plans més nítids i contrastats, amb
colors més saturats. Els plans següents perdent color i amb la forma menys definida i els plans més
allunyats perdent el contrast i amb tons de gris.
Canaletto. El Tàmesis i el centre de Londres des de Richmond House.
1746. Oli sobre fusta.
Marco Ricci. Capriccio of Roman Ruins. 1720. Gouache
sobre pell.
11. Les seqüències cromàtiques, o escala tonal de valors, s’acostumen a utilitzar en el paisatge urbà
o natural. La intensitat del color és indicativa de la distància a la que es troben els diferents
elements. Des d’un color intens fins al blanc, es pot suggerir ordre i profunditat.
12. La perspectiva cònica per estructurar els elements arquitectònics.
Canaletto. Regata al gran canal. 1733-34. Oli sobre tela.Canaletto. Riva degli Schiavoni. 1730. Oli sobre tela.
13. EL PAISATGE IMPRESSIONISTA
Monet. L’estany dels nenúfars. 1899. Oli sobre tela. Monet. L’estany dels nenúfars. Armonia en rosa. 1900. Oli sobre tela.
El paisatge impressionista es preocupa més per captar la incidència de la llum sobre
els objectes, que per representar la forma exacta de les coses, ja que la llum tendeix a
difuminar els contors.
S’eliminen els detalls i es suggereixen les formes.
14. Monet. L’estació de Saint-Lazare. 1877. Oli sobre tela. Monet. Rue Saint Denis, fête du 30 juillet 1878. 1878. Oli sobre tela.
S’utilitzen els colors primaris i complementaris
aplicats amb una pinzellada decidida, curta i
juxtaposada.
Quan es contempla una pintura a certa distància, es
produeix la barreja òptica dels colors que refà la
lluminositat natural.
15. EL PAISATGE CUBISTA
Representa la realitat amb formes molt simplificades que tendeixen cap a la geometrització.
Fins i tot els elements vegetals i els núvols semblen poliedres amb les cares acolorides.
Picasso. Caseta en un jardí. 1908. Oli sobre tela. Picasso. Paisatge. 1908. Oli sobre tela.
16. Picasso. Paisatge mediterrani. 1952. Oli sobre tela.
Picasso. Paisatge amb dos figures. 1908. Oli sobre tela.
Braque. Port de Normandia. 1909. Oli sobre tela.
Aquest tractament implica l’observació
analítica de les formes.
17. Picasso. Cases en el pujol (Horta d’Ebre). 1909.Oli sobre tela.
L’obra de Picasso no és una representació pictòrica realista de l’aspecte del poblet sinó que ha
representat les formes principals simplificades i geometritzades prescindint dels detalls.
Horta d’Ebre
18. Juan Gris. Paisatge de Ceret. 1913. Oli sobre tela. Juan Gris. Paisatge de Ceret. 1913. Oli sobre tela.
19.
20. EL PAISATGE EXPRESSIONISTA
Representa la realitat amb formes molt simplificades i amb els colors aplicats violentament.
Aquest tractament és conseqüència de representar la realitat com l’artista la sent en comptes de com
la veu. Utilitzant sovint colors molt saturats.
Kandinsky. Murnau. Grüngasse. 1909. Oli sobre tela.
Rafael Botí. El canal de Fuenterrabia. 1927. Oli sobre tela.
21. PINTURA ESQUEMÀTICA AMB COLORS MOLT SATURATS
En qualsevol model real els colors acostumen a
ser harmònics amb poques variacions
cromàtiques, sobre tot si es tracta d’un paisatge
natural.
Treballar amb colors saturats és una bona manera
de trencar amb aquesta harmonia i atmosfera de
quietud.
La repetició d’uns quants colors i de formes crea
una sensació d’ordre que evita que semblin
cridaners i molestos.
