Download as PDF, PPTX
Els elements visuals
- 1.
- 2. El punt El puntés l’element base de la comunicació i, per tant, el més elemen- tal dels signes gràfics. La forma i les dimensions d’un punt visual varien depenent d’alguns factors: l’instrument que el produeix (llapis, bolígraf, retolador, pinzell, punxó, etc.), el suport sobre el qual actua l’instrument (paper, cartró, tela, fang, fusta, etc.) o la pressió de la mà que l’imprimeix.
- 3. El punt El puntpot crear sensació d’agrupament o dispersió. Això s’utilitza per crear ombrejats. Com més agrupats estan s’aconsegueix una zona més fosca. Quan més dispersos la zona es més clara. Aquesta tècnica ajuda a crear sensasió de profunditat, llum i volum.
- 4. El punt El puntés un element molt expressiu encara que sigui tan simple. Pot crear sensació de continuitat, direcció, textura... Fins i tot la seva posició en el suporto dóna diferents sensacions: lleu- geresa, equilibri, ordre, moviment...
- 5. Puntillisme “Un diumenge ala tarda a l’Illa de la Grande-Jatte” de Georges Seurat “El port de Saint-Tropez” de Paul Signac
- 6. La línia La líniaés el traç que deixa un punt en moviment sobre una superfície. La seva representació –com qualsevol altre signe– es pot traçar amb diversos instruments i sobre diferents materials.
- 7. La línia Hi hamoltes tipus de línies que es poden realitzar amb instrumets com regles, esquadra y cartabó o a mà alçada. recte trencada mixta corba corba ondulada ondulada diagonal diagonal horitzontal vertical zigzag
- 8. La línia En eldibuix lliure, la força expressiva de la línia és tan forta que per- met plasmar significats i respostes a sensacions diferents mitjançant variacions visibles de la velocitat, el gruix i la manera en què el mitjà o el suport respon; això és el que anomenem modulació de la línia o traç.
- 9.
- 10.
- 11.
- 12. El plànol El plànoles pot definir com la porció de superfície limitada per una lí- nia tancada o formada per una textura o color que la distingui del res- te de superfície. Els plànols es poden denominar també figures. Hi ha molts tipus de plànols, però les dimensions sempre serà prou grans perquè no sigui un punt.
- 13. El plànol Segons laforma, es poden distingir dos tipus de plànols: els geomètrics, de formes regulars (triangles, quadrats, cercles, etc.)o irregulars (rombes, trapezis, etc), i els plans orgànics, de formes lliu- res o a mà alçada. PLÀNOLS GEOMÈTRICS Regulars Irregulars PLÀNOLS ORGÀNICS
- 14. El plànol El plànol,per si mateix, pot definir figures i objectes. S’hi poden fer servir infinitat de plànols amb formes diferents. Hi ha obres d’art rea- litzades només amb plànols com l’obra de Klee, “Tres flors”, en què els plànols amb diferents colors configuren tres flors en primer pla i un paisatge amb aigua i cel verd al fons. “Tres flors” de Paul Klee
- 15. El plànol El plànoltambé ombreja. Les zones de llum i les zones d’ombra es poden separar col.locant plànols clars al costat de plans foscos, d’aquesta manera els objectes i les formes que construïm fan la sen- sació de volum i de profunditat. El color dels plànols ens ajuda a iden- tificar millor els objectes o les formes que construïm. “Latin Lover” de Equipo Crónica “Noia asseguda” de Ernst Kirchner
- 16. El plànol El plànoles configurador de formes. Combinant plànols bidimensio- nals podem crear figures que donin la sensació de ser tridimensionals i tenir volum. Fins i tot crear figures amb volum de veritat.
- 17. El pes visual Ésla força amb la que un element d’una composició atrau la vista de l’espectador. A major pes visual, més capacitat d’atracció. El valor de pes vé determinat per la posició del objecte en la superfície, la seva mida, el seu color, la seva configuració entre uns altres.
- 23.
- 24.
- 25.
- 26.
- 27.