Introducció al clarosbcur

1. Llum i clarobscur
1

2. Els objectes tenen un relleu que fa que
puguem distingir-los del fons de l'entorn quan
són il·luminats.
Cada cos il·luminat tindrà dues ombres:
Una pròpia sobre la zona que no rep la llum
i projecta una altra que reprodueix els seus
contorns, però que es deforma segons la
inclinació de la superfície on es projecta.
2

3. Las superficíes amb arestes En les superfícies corbes hi
determinen talls nítids entre llum i ha una transició suau.
ombra
3

4. El clarobscur
És la sensació de volum
produida pel joc de llum i ombra
sobre els objetes.
Doble retrat.
Fotografia d’Ulises Bezzi,
4

5. Retrat fotográfic. Humphrey Bogart il·luminat
Gianni Penati amb un focus d’escena
5

6. Maniquí il·luminat amb llum de Rostre de jove. Lorenzo di Credi,
costat. s. XV. Llum frontal.
6

7. El clarobscur i els mestres
Antigament s’utilizava com a estudi previ per a la realització del quadre
definitiu a color.
Estudi i quadre per a l'àngel de la Verge de la Roques. Leonardo da Vinci.
7

8. Estudi per a San Juanet.
Leonardo da Vinci.
8

9. Cara d’ángel.
Fotografia
d’Ulises Bezzi,
1972
9

10. 10

11. També s’utilitzava per l‘estudi minuciós en els plecs de les robes.
11

12. PRÁCTIQUES AMB LLÀPIS
12

13. Llum
Ombra pròpia
Mitja tinta
Ombra
Projectada
Reflexos
13

14. 14

15. Llum
Ombra pròpia
Mitja tinta
Ombra Projectada
Reflexos
15

16. 16

17. 17

18. 18

19. Estudi de l’esquena.
Carnizero, 1879.
19

20. Posicions del focus lluminós
1. Llum frontal. Produeix 2. Llum lateral. Augmenta la 3. Llum inferior. Produeix la
aplanament de les formes ja que sensació volumètrica dels trets i mateixa sensació deformant que
s'elimina gran part de les ombres produeix grans contrastos entre el cas anterior però cap amunt.
que aquestes formes podrien zones de llum i ombra.
projectar.
4. Llum zenital. Deforma
l’aspecte de la cara ja que les
ombres es projecten cap avall.
5. Llum posterior. Produeix
l’efecte anomenat contrallum
deixant la cara a l’ombra e
il·luminant fortament els contorns
exteriors.
20

21. Grisalla. Durero
21

22. Grisalla.
22

23. 23

24. 24

25. St. George Slaying the Dragon. Rubens 25

26. Aguador de Sevilla. 1623 Velázquez 26

27. Jove captaire. Murillo
27

28. Nens a la platja. 1910 Joaquim Sorolla
28

29. La cuinera. 1661 Jan Vermeer
29

30. Ronda nocturna. 1642 Rembrandt
30

31. L’incredulitat de Sto. Tomàs. Caravaggio
31

32. El nomenament a S. Mateo. Caravaggio 32

33. EXERCICIS
Les preguntes: contesteu per ordre, després de veure
el powerpoint del clarobscur.
 Per a què serveix el clarobscur?
 Diferència entre ombra pròpia i ombra projectada.
 Quines pràctiques a llapis fem nosaltres a classe?
 Què s’explica a les diapos 16 i 17?
 On és el focus de llum en la foto que tú treballes?
 A les últimes diapos hi ha ombres molt conegudes de
pintura, quina és la que té el clarobscur més contrastat?
Hauràs de buscar-les a Internet per exemple, amb més resolució.
33

34. EL CLAROBSCUR
 Cercar una imatge fotogràfica de qualitat a la
xarxa, en B/N.
http://www.flickr.com/groups/black_and_white_4_b
eginners/pool/
 Fer l’escala de grisos que correspon a la foto
triada, amb llapis de diferents dureses.
 Dibuixar l’esfera que tenim a les diapos.
 Intentarem reproduir, procurant fer textures
variades, la imatge observant les tonalitats.
Podeu admirar al gran Durer com a exemple