Las personas pueden crear sus propios sueños como volar, visitar todos los continentes, sonreír cada día y tener una casa en el árbol. Algunos sueños pueden ser más realistas que otros, como hablar con helio.
El documento define los sueños como manifestaciones de imágenes y sonidos que muestran relaciones comunes y no comunes. Explica que los sueños pueden reflejar aspectos de la vida o el inconsciente y servir como escenario para ensayar posibilidades. Describe diferentes tipos de sueños como sueños ordinarios, psíquicos, recurrentes y predictivos. Incluye estadísticas sobre la frecuencia con la que la gente sueña y si relacionan sus sueños con el pasado o el futuro. Concluye que los sueños pueden influir en la realidad al dar seg
El documento describe las etapas del sueño según los criterios de Rechtschaffen y Kales (R&K) de 1968 y los criterios actuales de la Academia Americana de Medicina del Sueño (AASM) de 2007. Describe las características electrofisiológicas de la vigilia, la etapa 1 del sueño no-MOR y la etapa 2 del sueño no-MOR.
El documento explica los diferentes estados del sueño y proporciona técnicas para recordar los sueños. Define el sueño como un estado de reposo caracterizado por bajos niveles de actividad fisiológica. Describe las distintas etapas del sueño sin movimientos oculares rápidos (NMOR) y del sueño de movimientos oculares rápidos (MOR), y las áreas del cerebro implicadas en el sueño y la vigilia. También analiza el significado de las pesadillas y proporciona algunos de los sueños más frec
Las personas pueden crear sus propios sueños como volar, visitar todos los continentes, sonreír cada día y tener una casa en el árbol. Algunos sueños pueden ser más realistas que otros, como hablar con helio.
El documento define los sueños como manifestaciones de imágenes y sonidos que muestran relaciones comunes y no comunes. Explica que los sueños pueden reflejar aspectos de la vida o el inconsciente y servir como escenario para ensayar posibilidades. Describe diferentes tipos de sueños como sueños ordinarios, psíquicos, recurrentes y predictivos. Incluye estadísticas sobre la frecuencia con la que la gente sueña y si relacionan sus sueños con el pasado o el futuro. Concluye que los sueños pueden influir en la realidad al dar seg
El documento describe las etapas del sueño según los criterios de Rechtschaffen y Kales (R&K) de 1968 y los criterios actuales de la Academia Americana de Medicina del Sueño (AASM) de 2007. Describe las características electrofisiológicas de la vigilia, la etapa 1 del sueño no-MOR y la etapa 2 del sueño no-MOR.
El documento explica los diferentes estados del sueño y proporciona técnicas para recordar los sueños. Define el sueño como un estado de reposo caracterizado por bajos niveles de actividad fisiológica. Describe las distintas etapas del sueño sin movimientos oculares rápidos (NMOR) y del sueño de movimientos oculares rápidos (MOR), y las áreas del cerebro implicadas en el sueño y la vigilia. También analiza el significado de las pesadillas y proporciona algunos de los sueños más frec
2. • Introducció dels somnis i context històric
• Interpretació dels somnis
• La hipnosi
• Déjà vu
• Trastorns dels somnis
• Somnis premonitoris
• La nostra percepció dels somnis
3. INTRODUCCIÓ
Somni: Sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que
ocorren durant el somni. Acte de dormir.
• CONTEXT HISTÒRIC
Des de l’antiguitat l’home intenta troba el sentit a allò que
somia.
A la edat mitjana pensaven que els somnis tenien influències
diabòliques, però en temps més moderns es va dir que eren
beneficiosos.
Onirocritica, Artemidoro de Daldis o La interpretación de los
sueños de Sigmun Freud.
4. LA INTERPRETACIÓ DELS
SOMNIS
• Al llarg de la història les persones han intentat interpretar els
somnis depenen de les seves creences o característiques
psíquiques.
• Interpretacions que daten de l’època de l’antic testament.
• Fa uns 400 anys la civilització egípcia ja donava una gran
importància als somnis.
• En la civilització grega Plató i Aristòtil van aportar els seus
punts de vista sobre la representació onírica.
• L’objectiu de la interpretació és trobar la importància del
somni en la vida del somniador.
5. COM INTERPRETAR ELS
SOMNIS?
• Interpretació simbòlica: dóna resultats de previsions
futuristes
• Interpretació desxifradora: trobem el significat en el
diccionari dels somnis.
6. LA HIPNOSI
L' hipnotisme no és cosa de màgia ni de cap tipus de poder
que posseeix l’hipnotitzador.
En la hipnosi el cos arriba a un estat profund de relaxació,
però la ment es manté desperta.
• LA HISTORIA DE LA HIPNOSI
Els oracles grecs, els macs, els perses, etc ja practicaven
la hipnosi sense ser-ne conscients.
Franz Anton Mesmer, Abade Faria, o James Braid.
7. LA HIPNOSI EN L’ACTUALITAT
• Actualment la hipnosis s’utilitza amb finalitats
terapèutiques per curar o millorar les malalties físiques o
mentals de les persones.
• Realment la hipnosi funciona?
http://www.tv3.cat/videos/3367130
8. DÉJÀ VU: EL PASSAT EN EL
PRESENT
• Déjà vu (ja vist). Sensació d’haver viscut anteriorment
una situació que s’està experimentant per primera
vegada.
• Associem aquesta paraula a records que encara no hem
viscut de manera real.
• Aquestes experiències afecten al 70% de la població
mundial.
9. El fenomen del déjà vu ha despertat la curiositat de
centenars de científics al llarg de la història.
Anne M. Cleary: “existeixen dos tipus de memòria de
reconeixement que tenen una relació amb el déjà vu”.
• La memòria de recol·lecció
• La memòria de familiaritat
10. LA HISTÒRIA ES REPETEIX
Fotografies que un dia van ser primera plana es repeteixen
després de quedar en l’oblit per tornar a ser notícia.
El final de la guerra... Logotip de fam...
California, 1973. 1993. Sudán.
California, 1978. Anònima.
11. Canons de joguina…
1867, Israel. Guerra dels
sis dies
1982, Libia.
Divisió dels Musulmans i
Cristians.
Flors contra bales…
1967. Marxa a
Washington
2004. Kiev
12. ELS TRASTORNS DEL SON
Són patiments que afecten al desenvolupament del cicle
son-vigília.
• Quantes hores hem de dormir?
Depèn de la edat.
Els nadons dormen 17 hores al dia aprox.
I de 9 a 10 hores, conforme avança la edat.
En canvi els adults necessiten entre 7 i 8 hores de son.
13. Apnea obstructiva del son
És un trastorn del son caracteritzat per la interrupció
sobtada de la respiració quan s'està dormin en aquest
trastorn es produeixen roncs forts regularment.
14. Insomni
És la dificultat per iniciar el son. L' insomni és un dels
trastorns més comuns.
1. Insomni inicial: dificultat per agafar el son a l’hora
d’anar a dormir.
2. Insomni intermedi: despertar-se freqüentment durant
la nit.
3. Insomni terminal: despertar-se molt d’hora al mati
abans de l’hora usual.
15. Síndrome de cames inquietes (SCI)
És un transtorn neurològic caracteritzat per la necessitat
irresistible de moure les cames i per sensacions
desagradables i molestes en les extremitats inferiors
Si seguiu aquest link podreu veure un programa on es mostra la
gravetat que té patir trastorns del son i com es viuen:
http://www.cuatro.com/21-dias/temporadas/temporada-
05/t05xp01-21-dias-sin-dormir/T05xP02-Dias-
dormir_2_1509405124.html
17. SOMNIS PREMONITORIS
És un tipus de somni que anuncia o presagia un fet
futurista.
Hi ha moltes teories sobre els somnis premonitoris.
Importants fets històrics han estat revelats a través dels
somnis, abans que esdevinguéssin realitat.
COM IDENTIFICAR UN SOMNI PREMONITORI?
-Són somnis molt realistes,podem observar persones,
objectes, etc i experimentar sensacions molt reals.
En despertar sentim una gran certesa que aquest somni es
realitzarà.
18. Com a curiositat us mostrarem somnis premonitoris que
han afectat o influït d’alguna manera en la vida d’alguns
personatges famosos.
“IMAGINE” I “YESTERDAY”:
John Lennon, el mític cantant dels Beatles, va
compondre “Imagine”, després d’haver escoltat la
melodia en un somni. De la mateixa manera, Paul
McCartney, va confessar al programa de televisió de
Larry King, que la melodia del tema “Yesterday”, l’havia
escoltat en un somni.
19. ALBERT EINSTEIN:
Li va confessar al poeta francès Paul Valery que
la fórmula que revolucionaria més tard la ciència, i
amb la qual posteriorment va desenvolupar ña
Teoria de la Relativitat, la va somniar durant una
migdiada al camp.