Salut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansat
1. COM DORMIR BÉ ICOM DORMIR BÉ I
AIXECAR-SE DESCANSATAIXECAR-SE DESCANSAT
Xerrada de salut comunitàriaXerrada de salut comunitària
Divendres 20 de febrer a les 10 hDivendres 20 de febrer a les 10 h
a Golferichs, centre cívica Golferichs, centre cívic
Lydia Minguell SorianoLydia Minguell Soriano
Marisol Rilova perezMarisol Rilova perez
Infermeres EAP VIA ROMAInfermeres EAP VIA ROMA
SAP EsquerraSAP Esquerra
Barcelona- CiutatBarcelona- Ciutat
2. No puc dormirNo puc dormir
No tincNo tinc
sonson
Què faig?Què faig?
3. OBJECTIUOBJECTIU
• Donar a conèixer els problemes més
freqüents, relacionats amb el TRASTORN
DE LA SON.
• Facilitar recursos per millorar-los
4. NO A TOTES LES PERSONES ENS CAL
DORMIR LES MATEIXES HORES
Intervenen molts factors:
Edat
Costums
Bioritme personal
Clima
Entorn
I d’altres que també poden influir en la qualitat
i quantitat de la son.
5. • Uns poden dormir habitualment 8 hores i encara
tenir més son
• Altres amb 6 hores, s’aixequen renovats i
descansats
• A partir dels 55 o 60 anys es redueixen les
hores de son
• Després dels 70 anys, és freqüent dormir menys
de 5 hores i per ells es recomana una migdiada
d’uns 20 minuts.
6. TRASTORNS DE LA SONTRASTORNS DE LA SON
• Existeixen molts tipus de trastorns
de la son
• Alguns encara s’ estan estudiant
degut a la seva complexitat.
• Aproximadament el 33% de la població
adulta espanyola es queixa de patir un
tipus de trastorn de la son.
7. ALTERACIONS DE LAALTERACIONS DE LA
SONSON
• Cames inquietes
• Apnea de la son
• Roncs
• Narcolèpsia
• Somnambulisme
9. APNEA DE LA SONAPNEA DE LA SON
Es caracteritza
per parades
respiratòries,
de més de 10
segons cada
una (30 amb
una nit)
10. roncsroncs
Fins fa poc es creia
que roncar era
símptoma de dormir
bé.
Avui se sap que
afecta la qualitat de
la son
11. No es pot
controlar la son
Hi ha risc
d’adormir-se a
qualsevol lloc.
Es perillós,
encara que es
dormi bé.
NARCOLEPSIANARCOLEPSIA
12. SOMNAMBULISMESOMNAMBULISME
• Sol ser benigne.
• El pateix més la gent jove i
els nens.
• No cal medicació en la
majoria dels casos.
• Cal parlar amb paraules
suaus i curtes.
• Cal vigilar i evitar certs
accidents.
13. La persona quan dorm
esta contínuament
fregant les dents, les
de dalt amb les de baix,
es produeix un soroll
característic conegut
com carrisquejar
(rechinar)
. Al despertar –se li fan
mal les mandíbules i no
sap per què, no n’és
conscient
BRUXISMEBRUXISME
14. ALTRES CAUSESALTRES CAUSES
• Dolor
• Tos
• Dispnea
• Trastorns digestius
• Problemes eliminació orina- després micció-
• Rampes musculars
• Neurosi senil
15. SIGNES DE PATIR lSIGNES DE PATIR l’INSOMNI’INSOMNI
• Quan ens costa
iniciar la son
• Quan ens
despertem i no
podem tornar a
dormir
• Quan ens
despertem diverses
vegades durant la
nit
16. CAUSESCAUSES
• Les persones estressades i amb
angoixes en pateixen més.
• Sembla ser que la dona és més
propensa, degut a els seus
freqüents canvis hormonals
17. Símptomes més freqüents queSímptomes més freqüents que
ens pot provocarens pot provocar
el no dormir béel no dormir bé
• Canvis d’humor
• Falta de concentració
• Afectar a les relacions laborals,
familiars i de parella
• Alteració de la memòria
• Somnolència
• Astènia
18. Per què ens cal dormir?Per què ens cal dormir?
• Ens ajuda a recuperar l’energia
• Augmenta el nivell de les hormones
• La qual cosa facilita el creixement en els nens
de més de 8 anys (hormona)
• La pell es torna més jove i tibada (hormona)
• Potencia la memòria (fixa coneixements)
• Enforteix les defenses
• Llibera tensions (relaxa els músculs)
21. • No cal obsesionar-se.
• No cal donar tanta importància a
dormir.
• No deixar cap treball per fer just
abans d'anar-se'n a dormir.
• Relaxar-se, un bany ens pot ajudar.
22. • Evitar converses emotives, programes
de ràdio o TV d’impacte.
• No anar a dormir tot just després de
sopar ni amb l’estomac buit (un got de
llet tèbia pot ajudar a fer venir la son).
• Llegir, escoltar música suau, o un bany
calent també és útil.
23. • Cal que l’ habitació estigui ben
ventilada
• La temperatura ideal és de 20º
• Cal silenci i foscor
• El llit ha d’estar endreçat amb llençols
ben estirats i nets
• SS’’ha dha d’’aconseguir un lloc on saconseguir un lloc on s’’estigui aestigui a
gust, malgrat que no es pugui dormirgust, malgrat que no es pugui dormir..
24. • Cal establir una rutina en la que llevat
circumstàncies especials, la persona
s’aixequi i se’n vagi a dormir a la mateixa
hora.
• No s’ha de beure alcohol de manera
exagerada.
• Dues o tres hores abans d’anar al llit cal
evitar qualsevol tipus d’excitant: cafè,
refrescos amb cafeïna…
25. DIETA DE LA BONA NIT amb…DIETA DE LA BONA NIT amb…
Hi ha aliments que duen un aminoàcid que
es converteix en Serotonina
(coneguda com la hormona del benestar)
i que facilita la inducció de la son.
26. • Els aliments que contenen glúcids que indirectament
(hormona del benestar) té una acció positiva en el
comportament de l´individu.
• Fruits secs com dàtils, panses, ametlles, avellanes
• Fruites fresques com poma, raïm, pera, plàtan, taronja
• Verdures com enciam
• Cereals integrals com civada i soja
• Derivats làctics: Iogurt, formatge fresc, i llet (calenta)
ajuden a conciliar la son (rics en Serotonina)
27. • Altres aliments com, el gall d’indi, ous,
carn, llegums o la tonyina, també
contenen aquest aminoàcid que es
transforma en serotonina.
• La mel, és un mitjà tradicional que pot
actuar como a sedant lleuger (Dissolta
en llet o en infusió de camamilla)
28. Recursos que ens ajuden aRecursos que ens ajuden a
dormirdormir
Infusions
Poncella – Valeriana – Til·la – Berbena
-Lavanda
Musica relaxant
Romàntica – Clàssica -Gregoriana
Exercicis de relaxació
Ioga – Pilates – Meditació - Natació
29. ACTITUDS POSITIVESACTITUDS POSITIVES
• Deixar de banda pensaments equivocats
• Cal pensar que, si la nit abans hem dormit
malament aquesta no ha de ser igual.
Després d’una nit d’insomni pot venir una nit
de son profunda
• Si donem voltes i no arriba la son, no ens
hem d’ angoixa per dormir poc, el que
importa és la qualitat de la son.
30. FÀRMACSFÀRMACS
Cal que els fàrmacs siguin prescrits pel
metge, qui valorarà el més adient
segons les característiques
de l’insomni.
L’ús ocasional d’un somnífer pot tenir
un cert efecte benèfic; però l’ús
habitual de medicació no és efectiu en
la majoria d’insomnis.
No fer automedicacióNo fer automedicació
31. RECORDAR EL SOMNIRECORDAR EL SOMNI
• Persecució (huir no dar la cara)
• Caiguda (dificultat)
• Volar (plaer)
• Precipitar-se al buit (abans d’aixecar-se)
• Animals salvatges (madurar)
• Persones netejant edificis (aspecte
saludable)
• Cataclismes (canvi radical)
• Viatjar en metro,en tren o en un vaixell.