2. VIDA Josep Carner i Puigoriolés uns dels poetes noucentista més representatiu de la poesia catalana del segle XX. Va néixer a Barcelona el 1884 i morí el 1970 a Brussel·les. Començà a escriure des de ben petit fet que li proporcionà un gran prestigi. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casàambÉmilieNoulet. Es refugià a Mèxic, onprofessà a la UniversitatLliure. Col·laboràestretamentambFabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua A més a més, treballà en l’àmbitperiodístic, col·laborant en revistes com “L’Atlàntida” i “Montserrat”. També com a traductor i director de teatre en obras com “El giravolt de maig”.
3. El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat. NOUCENTISME
5. Aquestcamí tan fi, tan fi,¿quisapon mena?¿És a la vila o és al pide la carena?Un lliriblau, color de cel,diu: -Vine, vine-.Però: -No passis! -diu un velde teranyina. ¿Seràdrecera del gosat,rossola ingrata,o bé un camíd’enamorat,colgat de mata?¿És un recer per a adormirquipassi pena?Aquestcamí tan fi, tan fi,quisapon mena? ¿Quisap si trist o somrientacull son hoste?¿Quisap si mor sobtadament,sota la brosta?¿Quisabràmaiaquestmatía quèem convida?I éscamíincert cada camí,n’és cada vida. CANÇONETA INCERTA
6. Carena : La cresta de la muntanya, la líniadivisòria de dos vessants en una muntanya. Vila: Població que, sense ser ciutat té algunsprivilegismés que elspobles. Drecera: Camíméscurt que el principal per arribar a un lloc. Gosat: Atrevit. Rossola: Llocpelat i lliscós en un rost o pendent. Ingrata: Malagraïda, que oblida o menyspreaelsbeneficisrebuts. Colgat de mata : Cobert de plantes baixes, que creixenarran de terra. Recer: Lloccobert del vent Hoste: Persona allotjada en un hostal, una dispesa... Brosta: Conjunt de brots i branques tendresd’unarbre o un arbust Incert: Imprecís, no ben determinat, que no duu a la certesad’alguna cosa. VOCABULARI
7. Es tracta d’un poema ple de preguntes retòriques amb les quals Joan Carner ens fa veure que mai sabem el que pot passar el dia de demà. El camí del què parla l'autor és la vida. El tema d’aquest poema fa referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no. ESTRUCTURA INTERNA
8. El poema, compost de tres octavesd’art menor, estàformat de dos grans blocs: -El primer comença i acaba amb l’ interrogació“Aquestcamí tan fi tan fi, / quisapon mena?”, estàformat per les duesprimeresestrofes.-El segon conté les tres interrogacions“Quisap... / Quisap... / Quisabrà” i la últimvers“I éscamíincert cada matí, / n’és cada vida!” ESTRUCTURA EXTERNA
9. Crec que és un poema fàcil de comprendre, encara que sigui de forma general. El significat del poema i la qüestió que plantejaconstantmentés la que tothom es fa moltesvegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevolenspodem identificar. CONCLUSIÓ
