1. El modernisme Oda a EspanyaJoan Maragall

2. El modernismeMoviment cultural produït a occident i estès a tota Europa (amb noms diferents). De curta durada, 1892-1911.Incidí sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives o plàstiques.Pretén modernitzar la societat catalana mitjançant l'acció cultural dels intel·lectuals i artistes.Cercava la novetat, mirar cap el futur i marcar distàncies amb el passat.Pretén ser una superació de la Renaixença en quant a aspiracions nacionals.

3. Moviments que convivien amb el modernismeL’impressionismeEl simbolismeEl decadentismeTots ells instauren l’artista com a rebel i bohemi.L’artista es separa de la burgesia.

4. Joan Maragall i GorinaVa néixer a Barcelona , el 10 de octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911 va ser un poeta i escritor molt important dins del modernisme fins a tal punt que quan ell morí s’acabà el modernisme La seva poesia es va dividir en quatre etapesEra un gran defensor de la espontaneïtat i la simplicitat, això va fer que desenvolu-pés la teoria de la paraula viva.

5. Oda a Espanya(1898)Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana: parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua – pocs t’han parlat; en l’altra, massa.T’han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts: has viscut trista.Jo vull parlar-te – molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, vida pels d’ara – i pels que vindran: vessada és morta.Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies – a morts els fills, te satisfeies – d’honres mortals, i eren tes festes – els funerals, oh trista Espanya!Jo he vist els barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin: somrients marxaven – cap a l’atzar; i tu cantaves – vora del mar com una folla.On són els barcos. – On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, – no tens ningú. Espanya, Espanya, – retorna en tu, arrenca el plor de mare!Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols.On ets, Espanya? – no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya!

6. Situació de l’èpocaLa colònia Espanyola es trobava en decadència.Va perdre territoris com Cuba i Filipines.Molts soldats espanyols van morir en l’intent de mantenir la colònia.

7. Estructura externaAquesta Oda està composta per vuit estrofes de les quals sis son quintets i dos sextets.Els versos són octosíl·labs i presenten la gran majoria una cesura (4+4).La rima és assonant i la major part dels versos són blancs.

8. Estructura internaEstrofa 1: Diàleg entre Catalunya i Espanya.Estrofa 2 i 4: Critica la visió antiquada d’Espanya.Estrofa 3: Torna a haver-hi un diàleg directe. On es pregunta per la sang vessada.Estrofes 5 i 6: Mort inútil dels soldats ala batalla.Estrofes 7 i 8: Demana una modernització de l’estat o bé una separació dels camins.

9. ConclusióAquesta oda és una ironia, ja que en realitat no lloa a Espanya sinó que fa una crítica a la seva manera d’actuar envers la crisi colonial.Aprofita per demanar una modernització d’Espanya.Contempla la idea de la independència.

10. David Caballero i Gurpreet Singh