Teoria

1. Lèxic
 Monosèmia i polisèmia
 Homonímia
 Homofonia i homografia
 Paronímia

2. Monosèmia, polisèmia i homonímia
Monosèmia Polisèmia Homonímia
Paraules amb Paraules amb Paraules que
un significat més d’un s’escriuen
únic. Sobretot significat, que igual o,
vocabulari es determina almenys,
tècnic, pel context. sonen igual.
específic i Ala; Banc Sou vosaltres?
científic: Broma; Cua; Cap; El sou mig
Implant; col·liri... Fulla; Lluna; Mà; continua baixant.
Gat; Ploma; Té cent anys i no
Taula... sent bé.

3. Homofonia i homografia
 Paraules homòfones: sonen igual tot i que
poden escriure’s de manera diferent:
 Té, unes pastes i un te calent per berenar.
 Ja ha vingut a vore’t.
 Paraules homògrafes: s’escriuren igual tot
i que es poden pronunciar diferent:
 M’has dit ja set vegades que no tens set.
 Com s’ha pogut observar, alguns mots
poden ser homòfons i homògrafs al
mateix temps.

4. Paronímia
 Paraules o construccions que sonen
igual però, s’escriuen diferent,
segons el context:
a.Alhora (adv): Arribaren alhora (al mateix temps)
A l’hora (prep+art+nom) : Arribaren a la reunió a
l’hora (a l’hora acordada)
b.Aleshores (adv.): Aleshores no saberen què fer
(en aquell moment)
A les hores (prep+art+nom): A les hores aquelles
no hi havia ningú a casa (en el moment que)

5. Paronímia
c. Apart (nom): Punt i a part (allò que es diu a banda)
A part (loc. adv. o loc. adj.): El cridaren a part
(separadament) perquè el seu era un cas a part
(excepcional)
d. Enlloc (adv.): No ho trobaven enlloc (en cap banda)
En lloc (prep+nom): En lloc de retallades claen altres
mesures (en compte de)
e. Gairebé (adv.): No queda gaire pa (quasi)
Gaire bé (adv.+adv.): No ho va fer gaire bé (molt bé)
f. Perquè (nom –causa- o conjunció): Ho diu perquè vol.
Per què (prep+pron. inter.) Per què no véns? (pregunta)
g. Potser (adv.): Potser no vindrà ningú més (possibilitat)
Pot ser (verb+verb): Pot ser que ja estiguen ací?